per Marina Boix Padilla

Illetes, 22 de juliol de 2013

Illetes, 28 de juliol

de 2013

UN VIATGE

INOBLIDABLE

La meua colla d’amigues i jo estàvem celebrant que havíem

acabat l’institut i començàvem la universitat. Ens

trobàvem en el millor estiu de les nostres

vides.

Paula

Susi

Marina Laura

Claudia

Júlia

I quina millor manera de fer-ho que passant uns dies totes juntes en una caseta a l’illa de Mallorca!

Hem passat la

PAU ! Ara a descansar

!

Illetes. Preciós! :)A l’aeroport.

Volant

.

Arribàrem a la caseta i tot

marxava excel·lent, però les angoixes

acumulades durant tot el

curs i els nervis per saber si havíem estat

admeses en les universitats i a les carreres que volíem, estaven a flor de pell.. Topàvem en quasi

totes les decisions...

Algunes d’elles, d’allò més estúpides.

M’ha dit que tardava 20’ i ací estic encara

esperant per a dutxar-me

Doncs jo vull tornar a la platja

aquesta vesprada...

Anem millor a fer una volta pel poble.

Jo estic farta de l’arena.

Per què no descansem ara i eixim aquesta

nit?

Demà tornem a eixir, que

açò és increïble!!

Cedíem perquè, en el fons, no volíem estar barallades, però tornàvem a trobar un altre

punt de desacord dos minuts després...

Demà?!?! Jo vull tornar-me ja a dormir. No puc amb la meua

ànima.Començaren els mals rotllos i els

grupets d’aliades, és a dir, cada una

estava amb aquelles amb

les quals no topava tant. Això sí, totes

estàvem de mal humor.

No m’imaginava que estaríem

així

Sí, sempre estem igual !

És que mai estan

d’acord !

Hem d’acabar cedint nosaltres,

com sempre !

No poden pensar en les altres per un

moment ?

Cadascuna anava pel seu costat. Ens evitàvem perquè

no hi haguera més conflictes.

El parell de dies que vam estar així, han estat els pitjors de tot el temps que som amigues.

Em molesta açò que fa...

...però tinc el meu orgull...

... si vol que ho solucionem,

que vinga ella.

Com a bones

addictes a les xarxes socials que

som, començare

n les indirectes via Twitter.

I amb això, els

malentesos.

Ho dirà per mi?

Seré jo…?

Estàs referint-te a mi?

WTH??

...

Mira el que ha piulat...

OMG! No pot ser...

Totes repiulàrem

aquesta piulada

I de sobte...

“Quina cosa més gran que tenir algú amb qui t'atreveixis a parlar com amb tu mateix?” -Ciceró.

BOOM!

El miracle gràcies a TwitterEstem nervioses perquè tot està canviant, hi ha coses que no ens agraden de les altres, però hem de saber parlar-ho, perquè, al cap i a la fi, som amigues i ens

hem d’ajudar, respectar i voler. Hem d’estar juntes, tant per a les coses bones com per a les dolentes, i no callar-

nos si cap cosa ens molesta.

Us estime

molt,

xiquetes!!

❤ ❤

Des d’aquell moment, el

viatge millorà tant com la relació entre nosaltres, i

crec que totes estem molt contentes

d’haver-ho fet, ja que ens

ajuntà encara més.

Us estime !

Atenció !Aquesta història està basada en fets reals, com el nom dels

personatges, la seua relació, el viatge a Mallorca i el fet que després d’aquest, totes podem afirmar que som

MILLORS AMIGUES;

però algunes dades han estat modificades per una fada que habita a la Palmera Imperial d’Elx per raons que estaven escrites a la sopa

de lletres que la princesa Tragaldaba es menjà ahir a la nit.

CRÈDITSAutor

aMarina Boix

Padilla

Localització

Illa de Mallorca

Data de realització

Febrer del 2015

Coordinació: Rosabel Roig Vila