>

null

29105078

ELS REISEls ReisAquesta nit han passati han posat la magrave als balconsEls somnis dels infantonshan granat

Cap a Orient sen van tornanta llur reialme confuacutesa regnar-hi tot pensanten Jesuacutes

Heu sentit avui el cormatinejador dels nensHeu sentit el rastre dormirra encens

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que ens porta moltiacutessimes records a la nostra infagravencia Aquella alegria que tenen els petits el dia de Reis pensar que et poden portar mil coses al terrat de casa Aquella nostagravelgia que nosaltres sentim avui en dia de veure com de bonic era tot quan eacuterem petites

SOL SOLETQuan jo era petitvivia arrauliten un carrer negreEl mar hi era humitpro el sol hi era alegre

Per lla a Sant Josepel bon sol soletlliscava i lluiumlapel carreroacute estret

I en mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifanccedilade goig i alegria

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave quan el llegim ens endinsem dins de la infagravencia memograveria vida drsquoun petitoacute El poema esta pensat des de el punt de vista drsquoun nen petitoacute No expressa molta llibertat ni creativitat

DESPREacuteS DE LA TEMPESTAQuan sesqueixen els nuacutevols sobre el cella ciutat surt rient de la tempestaregalant daigua lluminosa arreuremorejant de nou en sons de festa

Recomenccedila el remor de la ciutati en el rostre dels homes lalegriaels nuacutevols sobre el cel shan esqueixatla tenebrosa nit torna a ser dia

Cadascuacute alccedila els ulls per si retrobala gran blavor del cel tan oblidadaBeneiumlt sies tempestat passadaperquegrave fas alccedilar els ulls a la llum nova

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

ELS REISEls ReisAquesta nit han passati han posat la magrave als balconsEls somnis dels infantonshan granat

Cap a Orient sen van tornanta llur reialme confuacutesa regnar-hi tot pensanten Jesuacutes

Heu sentit avui el cormatinejador dels nensHeu sentit el rastre dormirra encens

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que ens porta moltiacutessimes records a la nostra infagravencia Aquella alegria que tenen els petits el dia de Reis pensar que et poden portar mil coses al terrat de casa Aquella nostagravelgia que nosaltres sentim avui en dia de veure com de bonic era tot quan eacuterem petites

SOL SOLETQuan jo era petitvivia arrauliten un carrer negreEl mar hi era humitpro el sol hi era alegre

Per lla a Sant Josepel bon sol soletlliscava i lluiumlapel carreroacute estret

I en mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifanccedilade goig i alegria

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave quan el llegim ens endinsem dins de la infagravencia memograveria vida drsquoun petitoacute El poema esta pensat des de el punt de vista drsquoun nen petitoacute No expressa molta llibertat ni creativitat

DESPREacuteS DE LA TEMPESTAQuan sesqueixen els nuacutevols sobre el cella ciutat surt rient de la tempestaregalant daigua lluminosa arreuremorejant de nou en sons de festa

Recomenccedila el remor de la ciutati en el rostre dels homes lalegriaels nuacutevols sobre el cel shan esqueixatla tenebrosa nit torna a ser dia

Cadascuacute alccedila els ulls per si retrobala gran blavor del cel tan oblidadaBeneiumlt sies tempestat passadaperquegrave fas alccedilar els ulls a la llum nova

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema ja que ens porta moltiacutessimes records a la nostra infagravencia Aquella alegria que tenen els petits el dia de Reis pensar que et poden portar mil coses al terrat de casa Aquella nostagravelgia que nosaltres sentim avui en dia de veure com de bonic era tot quan eacuterem petites

SOL SOLETQuan jo era petitvivia arrauliten un carrer negreEl mar hi era humitpro el sol hi era alegre

Per lla a Sant Josepel bon sol soletlliscava i lluiumlapel carreroacute estret

I en mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifanccedilade goig i alegria

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave quan el llegim ens endinsem dins de la infagravencia memograveria vida drsquoun petitoacute El poema esta pensat des de el punt de vista drsquoun nen petitoacute No expressa molta llibertat ni creativitat

DESPREacuteS DE LA TEMPESTAQuan sesqueixen els nuacutevols sobre el cella ciutat surt rient de la tempestaregalant daigua lluminosa arreuremorejant de nou en sons de festa

Recomenccedila el remor de la ciutati en el rostre dels homes lalegriaels nuacutevols sobre el cel shan esqueixatla tenebrosa nit torna a ser dia

Cadascuacute alccedila els ulls per si retrobala gran blavor del cel tan oblidadaBeneiumlt sies tempestat passadaperquegrave fas alccedilar els ulls a la llum nova

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

SOL SOLETQuan jo era petitvivia arrauliten un carrer negreEl mar hi era humitpro el sol hi era alegre

Per lla a Sant Josepel bon sol soletlliscava i lluiumlapel carreroacute estret

I en mon cos neulitllavors jo sentiauna esgarrifanccedilade goig i alegria

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave quan el llegim ens endinsem dins de la infagravencia memograveria vida drsquoun petitoacute El poema esta pensat des de el punt de vista drsquoun nen petitoacute No expressa molta llibertat ni creativitat

DESPREacuteS DE LA TEMPESTAQuan sesqueixen els nuacutevols sobre el cella ciutat surt rient de la tempestaregalant daigua lluminosa arreuremorejant de nou en sons de festa

Recomenccedila el remor de la ciutati en el rostre dels homes lalegriaels nuacutevols sobre el cel shan esqueixatla tenebrosa nit torna a ser dia

Cadascuacute alccedila els ulls per si retrobala gran blavor del cel tan oblidadaBeneiumlt sies tempestat passadaperquegrave fas alccedilar els ulls a la llum nova

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema perquegrave quan el llegim ens endinsem dins de la infagravencia memograveria vida drsquoun petitoacute El poema esta pensat des de el punt de vista drsquoun nen petitoacute No expressa molta llibertat ni creativitat

DESPREacuteS DE LA TEMPESTAQuan sesqueixen els nuacutevols sobre el cella ciutat surt rient de la tempestaregalant daigua lluminosa arreuremorejant de nou en sons de festa

Recomenccedila el remor de la ciutati en el rostre dels homes lalegriaels nuacutevols sobre el cel shan esqueixatla tenebrosa nit torna a ser dia

Cadascuacute alccedila els ulls per si retrobala gran blavor del cel tan oblidadaBeneiumlt sies tempestat passadaperquegrave fas alccedilar els ulls a la llum nova

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

DESPREacuteS DE LA TEMPESTAQuan sesqueixen els nuacutevols sobre el cella ciutat surt rient de la tempestaregalant daigua lluminosa arreuremorejant de nou en sons de festa

Recomenccedila el remor de la ciutati en el rostre dels homes lalegriaels nuacutevols sobre el cel shan esqueixatla tenebrosa nit torna a ser dia

Cadascuacute alccedila els ulls per si retrobala gran blavor del cel tan oblidadaBeneiumlt sies tempestat passadaperquegrave fas alccedilar els ulls a la llum nova

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema perquegrave es un poema molt encertat un poema molt visual i optimista A lrsquohora de llegir-lo et pots imaginar un paisatge plujos humit La blavor del cel despreacutes de la tempesta eacutes com si res hagueacutes passat el cel es veu meacutes maco i molt blavoacutes Aquest poema es molt agraiumlt de llegir ja que te un esperit juganer molt realista

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORSAquelles dues flors que hi ha posadesal mig del caminalqui eacutes que les hi deu haver llenccediladesQui sia tant si valAquelles dues flors no estan pas tristesno no riuen al solMrsquohan encantat aixiacute que les he vistesposades a morir mes sense dol Morirem aviat lluny de la planta-elles deuen pensar-mes ara nostre brill el poeta encantai aixograve mai moriragrave

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema ja que com ara es temps de primavera arriba el bon temps lrsquoolor del polmiddotlen els colors vistosos que omplen els camps etc Ens a cridat lrsquoatencioacute ja que es molt bonic i el tema emociona

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

LA GINESTALa ginesta altra vegada La ginesta amb tanta olorEacutes la meva enamorada que ve al temps de la calor

Per a fer-li una abraccedilada he pujat dalt del serrat de la primera besada mha deixat tot perfumat Feia un vent que enarborava feia un sol molt resplendent la ginesta es regirava furiosa al sol rient

Jo la prenc per la cintura la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me nha dit prou Amb un viacutemet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolccedila aimia ben estreta en un pom breu

Quan lhe tinguda lligada mhe girat de cara al mar Mhe girat al mar de cara que brillava com cristall he aixecat el pom enlaire i he arrencat a coacuterrer avall

Joan Maragall

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit el poema de la ginesta perquegrave caracteriacutestica que meacutes ens a cridat latencioacute en el conjunt dels poemes de Joan Maragall eacutes a diferegravencia de tants autors o poetes que hem vist fins ara la simplicitat o claredat alhora de donar a entendre el poema i per tant la facilitat que tenim per entendrel La causa pot ser que ell mai va tenir un vocabulari molt rebuscat en els seus poemes

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

PIRINENCA Dins la cambra xica xica en la nit dormo tot sol part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son La muntanya alta alta que sersquom menja tot el cel se mrsquoarrima dreta immogravebil sentinella mut i ferm Els meus somnis volen volen cap als plans i vora el mar on els meus amors mrsquoesperen sota el cel assolellat Jo somric en els meus somnis adormit en la nit sol Part de fora negra negra la muntanya em vetlla el son

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema ja que tracta de lrsquoamor i sembla que els amors als quals es refereix soacuten la seva esposa Clara Noble i els seus fills i filles que mentre ell eacutes al Pirineu de vacances en una platja El poema teacute un gran ritme hi ho diverses repeticions (xica-xica negra-negra volen-volen etc

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

ODA A ESPANYAEscolta Espanya ndash la veu drsquoun fill que et parla en llengua ndash no castellana parlo en la llengua ndash que mrsquoha donat la terra aspra enrsquoquesta llengua ndash pocs trsquohan parlat en lrsquoaltra massa

Trsquohan parlat massa ndash dels saguntins i dels que per la pagravetria moren les teves glograveries ndash i els teus records records i glograveries ndash nomeacutes de morts has viscut trista

Jo vull parlar-te ndash molt altrament Per quegrave vessar la sang inuacutetil Dins de les venes ndash vida eacutes la sang vida pels drsquoara ndash i pels que vindran vessada eacutes morta

Massa pensaves ndash en ton honor i massa poc en el teu viure tragravegica duies ndash a morts els fills te satisfeies ndash drsquohonres mortals i eren tes festes ndash els funerals oh trista Espanya

Jo he vist els barcos ndash marxar replens dels fills que duies ndash a que morissin somrients marxaven ndash cap a lrsquoatzar i tu cantaves ndash vora del mar com una folla

On soacuten els barcos ndash On soacuten els fills Pregunta-ho al Ponent i a lrsquoona brava tot ho perderes ndash no tens ninguacute Espanya Espanya ndash retorna en tu arrenca el plor de mare

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Salvarsquot oh salvarsquot ndash de tant de mal que el plorsquo et torni feconda alegre i viva pensa en la vida que tens entorn aixeca el front somriu als set colors que hi ha en els nuacutevols

On ets Espanya ndash no et veig enlloc No sents la meva veu atronadora No entens aquesta llengua ndash que et parla entre perills Has desapregraves drsquoentendre an els teus fills

Adeacuteu Espanya

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema perquegrave ens ha cridat lrsquoatencioacute ja que fa referegravencia a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba Tambeacute pel fet de que ara hi ha molta polegravemica entre la independegravencia catalana i ens a semblat un poema per defensar la nostra pagravetria Aquest poema forma part drsquoldquoEls tres cants de la guerrardquo que juntament amb ldquoEls adeacuteusrdquo i ldquoCant del retornrdquo forma ldquoVisions i Cants(1900) Joan Maragall va escriure ldquoOda a Espanyardquo el 1898

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

DONANT LES JOIESDe joies vull cobrir ta cabellerael teu coll i el teu pit braccedilos i mansen memograveria de totes les cariacuteciesque vagi fent-te i thagi fet abans

Com a pluja els joiells damunt tos membrestambeacute com plujals besos meus damordessota cada bes vull que sencenguicom un astre una nova resplendor

Un joiell cada bes que resplendeixinit serena lo noble del teu cogravesprograve despreacutes el gran jorn despreacutes el dialesposa sens joiells tota a lespograves

Joan Maragall

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit aquest poema perquegrave ens a cridat lrsquoatencioacute el tema en aquest cas lrsquoamor Avui en dia lrsquoamor en molts casos no es verdader i eacutes curioacutes pensar que tot el que feien abans era per amor ja sigui a la famiacutelia els amics o a la teva persona estimada

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

CONJUGALLa flor de lrsquoabraccedilada ja ha granati ets com el cep que duu la dolccedila cargatota tu trsquohas estegraves i reposatcom ple de pagravempols el sarment srsquoallarga

Com en una visioacute misteriosata mirada sovint fixa srsquoextagravesiala teva mitja rialla eacutes majestuosai en la boca et floreix plena de gragravecia

En el teu si fecond iquestquegrave pot haver-hi que et llenccedila una llum viva pel semblantEls dies soacuten comptats del gran misteriiexclOh dona doacutersquom el fill que estimo tant

Joan Maragall

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

Hem escollit poema ja que ens sembla molt acollidor ja que estagrave apunt de ser pare Tambeacute tracta drsquoamor amor a la seva dona Clara Ens sembla un poema molt dolccedil

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21

MARTA ARESTEacute ndash CARLA VALLEacuteS ndash ARANZAZU SABATEacute

• Slide 1
• ELS REIS
• Slide 3
• SOL SOLET
• Slide 5
• DESPREacuteS DE LA TEMPESTA
• Slide 7
• LrsquoAgraveNIMA DE LES FLORS
• Slide 9
• LA GINESTA
• Slide 11
• PIRINENCA
• Slide 13
• ODA A ESPANYA
• Slide 15
• Slide 16
• DONANT LES JOIES
• Slide 18
• CONJUGAL
• Slide 20
• Slide 21