UNA APLICACIÓ DE LA FISCALITAT EN LA GUERRA DELS …xgual1/batallo_congres.pdf · host y cavalcada...

XABIER GUAL I REMÍREZ CARLES MILLÀS I CASTELLVÍ

1

UNA APLICACIÓ DE LA FISCALITAT EN LA GUERRA

DELS SEGADORS: EL TRIBUT DEL BATALLÓ.

A. LES FONTS

Les fonts documentals en les quals ens hem basat per fer

el present estudi són el Llibre en lo qual estan

continuadas las llistas dels qui pagan lo batalló y talls

en lo terme del Papiol, comensant lo any en lo mes de abril

1644 en lo qual són jurats Gabriel Mas y Joan Roger1; un

volum sense nom ni data on hi ha recollits los "gastos del

Batalló"2; els Apuntaments donats per la Junta del Batalló

als molt il⋅lustres senyors deputats del General de

Cathalunya, llegits en los braços generals tinguts en la

casa de la De-putació a 12 de octubre 16413; els Edictes e

crides fetas, y publicadas per manament del sereníssim

senyor Henrich de Lorena, comte de Harcourt, de Briosna, y

de Armenyach, cavaller dels órdens de Sa Magestat, par y

cavalleriz major de França, de la sacra, christianíssima, y

Real Magestat conseller, lloctinent, y capità general en

los Principat de Cathalunya, y Comtats de Rosselló, y

Cerdanya4; i, entre altres, el Dietari del Antich Consell

Barceloní5.

El primer6 es tracta d'un manuscrit de 48 planes sense

1 (A)rxiu (P)arroquial del (P)apiol. 2 (A)rxiu (P)arroquial de (S)ant (A)ndreu de la (B)arca. Ezequiel GORT, Història de Sant Andreu de la Barca, 1989, pàg.189, nota 24, l' anomena "Manual M". 3 (B)iblioteca de (C)atalunya, (F)ullets (Bon)soms, 108. Apèndix, Document I. Al Catálogo de la colección Folletos Bonsoms, relativos en su mayor parte a Historia de Cata- luña, Barcelona, 1959, està referit amb el nombre 698. El Manual de Nouvells Ardits, vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, Barce- lona: Col�lecció de Documents Històrichs inèdits del Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona, 1911, vol. XIII, pàgs. 319-327, reprodueix aquest document. 4 BC, F. Bon., 10920, Barcelona: Pere Lacavalleria, any, 1645. 5 Manual de Nouvells Ardits..., Barcelona, 1910-1911, volums XII i XIII. Mireu el Document II. 6 APP, Batalló...


2

numerar i dos fulls solts en el seu interior (l'un és una

carta del 7 d'abril de 1657 signada per en Besora que insta

a donar una relació dels focs que hi ha a la universitat

per tal de comptabilitzar els allotjaments7; i, l'altre,

una carta adreçada als jurats papiolencs on diu que "lo se-

nyor rector del Papiol ha de fer una fe autèntica que diga

que en los llibres de la vila consten ahont està continuat

tot lo que los jurats della cobren y gastan"8). A les

quaranta-vuit planes del volum hi ha un total de trenta

"talls" de despeses extraordinàries que comprenen des del

1644 al 16599.

Dels trenta "talls" n'hi ha dotze de "sobrepuig" de la

civada, farratge, palla o ordi "que ses fet per los

soldats"; vuit "talls" de les "llista de las casas que

pagan lo batalló"; sis "talls" d'allotjaments i/o

contribució "per lo alferes"; dos "talls" per "apagar los

soldats tant de entrada com dels socorros"; i dos "talls"

del bestiar que va comprar la universitat per ordre d'en

Josep Trias, sots-veguer de Barcelona.

Hom tracta, al nostre parer, d'un manuscrit incomplet,

tal i com ens ho indica el seu nom, i, alhora, permet

pensar que hi ha, possiblement, subanotacions donat que és

una font amb trets fiscals. Això, no obstant, el present

do-cument ofereix aspectes força positius:

a) serveix com a font pel coneixement dels mecanismes i

l'organització de la recaptació de la hisenda local;

b) és útil per "conèixer" el nombre de focs de

l'esmentada universitat;

c) posa en relació directa els impostos extraordinaris

amb els "subjectes" que el pateixen; i,

d) constata el canvi de nom dels diferents titulars dels

7 APP, Batalló..., full solt. Apèndix, Document III. 8 APP, Batalló..., full solt sense data. Apèndix, Document IV. 9 Hi ha, àdhuc, una altra del 1693 pel manteniment i els "socorros" d'un soldat a raó de tres do- blas i mitja cada dia.


3

masos censats.

Un cop esmentats els pros i els contres que hem

constatat, cal dir, aprofundint una mica, en primer lloc,

que s'anoten per ratlles verticals, sobre una línia

horitzontal que uneix el nom del mas o persona afectada amb

la xifra amb la qual es contribueix, que correspon a les

mensuali-tats (i no pas a les anualitats com és habitual de

trobar-s'hi). En segon lloc, hi ha una separació en tres

"talls" diferents (major, mitjà i xic), generalment, tret

de les recaptacions i/o contribucions dels suboficials i

oficials esmentats que en presenten quatre "talls",

especificant-se, però, que aquells que estan en aquest

altre grup corresponen a "los qui estan al present terme i

no tenen casa o cambra pròpia sinó llogada i conreuan en

dit terme". En tercer lloc, destaca el fet que cadascun

dels períodes de recaptació, ja sia trimestral, anual o

mensual, l'alferes o el sergent, en qüestió, signen el que

reben. I, en quart lloc, hi ha un canvi de "jurats" o

anotadors de les recap-tacions (sempre del tall major) que

anualment i alternant-se, sovint, cada dos o quatre anys

(tret dels anys 1654 i 1655 que repetiren en Pere Pontgrau

i Pau Pagès del Mas), passen de pares a fills.

El segon document consultat10 és un manuscrit, amb més de

noranta planes en blanc, on trobem les recaptacions que

aportaren els habitants de Sant Andreu de la Barca a la

taula de la ciutat de Barcelona des del març de 1642 al de-

sembre de 1650. Amb una mitjana de vuit lliures mensuals

(tret dels mesos d'agost, setembre i octubre de 1642 que

pagaren dues lliures més, és a dir, 30 lliures per tres

mesos), la suma total recaptada a l'esmentada universitat

fou de 854 lliures.

Aquesta font té als darrers fulls del volum, i escrits

cap avall, tres textos afegits: l'un correspon al tall per

10 APSAB, "Gastos del Batalló".


4

la guerra de 1653 i fa referència als censos de la carnis-

seria, sense especificar-ne la quantitat; l'altre és un re-

but signat pel tinent Anthoni Bonavall, dels terços de la

Generalitat de Catalunya, on diu que ha "rebut [de] Pau Ra-

moneda, jurat lo present any [1646] de Sant Andreu, quatre

lliuras" pels "gastos que dit lloch deuhen al batalló"; i

el tercer text correspon a un rebut signat per Domingo Gi-

labert, veí de Monistrol de Montserrat, on podem llegir que

la parròquia de Sant Andreu de la Barca pagava uns censos

anuals de cinc sous a l'Hospital de Sant Antoni de

Barcelona.

És, doncs, un document, diguem-ne, radicalment diferent

al Llibre del Batalló... del Papiol, perquè ofereix la

xifra total abonada en una data concreta i pels mesos

corresponents; el nom del jurat o altre ciutadà de Sant

Andreu que fa l'esmentat pagament; i, àdhuc, la signatura

de Miquel Codina, regent del "Llibre major del Batalló".

Emperò, voldríem afegir que simplifica la recaptació

d'aquest impost extraordinari malgrat que, entre altres

coses, no representa la repercussió directa d'aquest en els

habitants de l'esmentada universitat.

Els Apuntaments donats per la Junta del Batalló... posen

de manifest en els seus vint-i-nou apartats les bases d'a-

quest impost extraordinari. Donat el seu interès hem cregut

oportú reproduir-lo íntegrament11.

11 Apèndix, Document I. En el Manual de Novells Ardits..., 1911, vol. XIII, comença amb: "Resolutio del Brassos generals tinguts a XI de octubre de MDCXXXXI. Aconsella la present junta de Brassos generals als Srs. Deputats en lo primer cap sien servits executar lo que ha resolt la trentasisena de enviar tres ambaixadors hu de cada estament al Exm. marques de Brese mariscal de França, y quant al que toca al paper del batallo com es materia tant grave sia servit sa Sa. dels Srs. Deputats suspendrer la resolutio dels brassos quant al dit paper fins atant lo savi consell de cent la haja presa acerca de dit fet y pera que millor los que hauran de votar majorment Syndichs que tenen poca notitia de estas cosas pugan pendrer la resolutio, aconsella tambe la present junta a dits Srs. Deputats sien servits donar copias dels apuntaments de dit Batallo a las personas quen demanaran y si aparexera a sa Sa. ferlos estampar perque sera cosa mes breu y facil y que a la junta del batallo se anyadescan nou personas ques tractaran las materias del batallo se fassa una junta de nou, o mes persones dels tres estaments peraque aquestas vejan los indults apostolichs que te lo Principat y premediten la


5

Els Edictes e crides...12 foren publicats per "los llochs

acostumats de la present ciutat de Barcelona ab veu de dos

trompetas" per Jacinto Janer, corredor i trompeta real, el

15 d'abril de 1645. Hom tracta d'un document imprès en casa

de Pere Lacavalleria on es recullen els cinquanta-nou ca-

pítols de què consta "el repertori de les crides". Desta-

quem els capítols II, III, IV, V, VI i VII que fan refe-

rència al sometent i el capítol XV que versa sobre les

universitats negligents al respecte. Així, per exemple, el

capítol II tracta "de la electió de las personas del

somatent y de la forma que se ha de tenir"; i, el capítol V

fa esment a les ciutats, viles, llocs i parròquies del

Principat i els comtats del Rosselló i la Cerdanya que han

d'aportar homes a "somatent"13 donat que "la pena dels

inobedients se ha de repartir ab los obedients".

El cinquè document consultat correspon a la demanda d'un

batalló "que se ha de formar per la defensa de [la]

Província en lloch de las convocations de sometent general,

host y cavalcada y de la quis feya en virtut del usatge

Prínceps namque"14, que, ràpidament, s'hagué d'augmentar15.

Ultra aquests, hem de cercar més informació en altres

fonts com són El llibre del Batalló A (1642-1647) i el

Llibre del Batalló B de l'Arxiu Capitular de Barcelona.

forma que se haura de servar en la junta que se haura de fer del estament ecclesiastich pera tractar del atjutori que dit stament voldra donar pera sustento de dit batallo y ques fassa embaxada als molt Illes. Senyors Consellers y savi Consell de Cent supplicant a sa Sa. sien servits declarar cosa certa pera la ajuda de dit batallo comforme de sa Sa. se espera peraque a exemple de la ciutat pugan las demes ciutats, universitats y pasticulars obrar y ques done notitia al savi Consell de Cent de aquesta resolutio. (Deliberacions, any 1641, fol. 326)". Aquest document també el trobem esmentat amb el número 13 de "La Guerra dels Segadors al Catàleg col�lectiu de Catalunya (Antiquari)", Catàleg de l' exposició..., 1990, pàg. 44. 12 BC, F.Bon., 10.920. 13 Destaquem les persones que aportà la comarca del Baix Llobregat: 35 homes Sant Boi de Llobregat, els 12 de Sant Joan Despí, els 15 de Sant Just Desvern, els 8 de Cornellà i altres 8 més de Santa Creu d'Olorde. No apareixen les universitats de Sant Andreu i el Papiol. 14 Apèndix, Document II. 15 Manual de Nouvells Ardits..., 1910, vol. XII, pàgs. 643 (05/06/1641), 645 (14/06/1641) i 652 (28/06/1641).


6

B. LA BIBLIOGRAFIA

Tot i l'abundant bibliografia escrita sobre la Guerra

dels Segadors, hi ha molt poques referències sobre les re-

captacions i la hisenda municipal en aquest període de la

nostra història. Voldríem dir, per exemple, que sobre

l'impost del batalló tan sols hem trobat al⋅lusions

concretes i directes en deu historiadors-es: Agustí

ALCOBERRO i PERICAY16; Jaume CARRERA i PUJAL17; Jaume CODINA

i VILÀ18; Jaume DANTÍ i RIU19; Ezequiel GORT i JUANPERE20;

Isabel JUNCOSA i Jordi VIDAL21; Carles MILLÀS i CASTELLVÍ22;

Narcís FELIU DE LA PENYA23; Núria SALES24; Josep SANABRE25;

i, principalment, Eva SERRA i PUIG26.

En canvi, estudis específics sobre la Guerra dels Sega-

dors, com el de l'anglosaxò, Henry ETTINGHAUSEN, que recull

uns 350 fullets (bàsicament del Catálogo de la colección de

folletos Bonsoms relativos en su mayor parte a la historia

de Cataluña) des de 1640 a 1659, en reproducció facsímil i

publicats, majoritàriament, a la Ciutat Comtal i dispersats

en diverses biblioteques i arxius, no ofereix pas la crida

i els apuntaments per a la recaptació d'aquest tribut27.

Di-ferent és, però, el capteniment que han donat al

problema dels allotjaments en J.H. ELLIOTT28, Antoni

16 ALCOBERRO, A., "De la mobilització antifrancesa..." dins E. SERRA i altres, La Revolu- ció..., 1991, pàgs. 165-191. 17 CARRERA, J., Historia política..., 1947, tom. I, cap. I, i, especialment, tom. II, cap. VI. 18 CODINA, J., Els pagesos de Provençana..., vol. II, 1987, pàg. 304. 19 DANTÍ, J., Terra i població ..., 1988, pàgs. 284-287; i Granollers i comarca..., 1981, pàgs.109- 115. 20 GORT, E., Història de Sant Andreu..., 1989, pàg. 189. 21 JUNCOSA, I. i VIDAL, J., Francesc Pasqual de Panno..., 1993, pàgs. 173-175. 22 MILLÀS, C., Estudi demogràfic..., 1993, pàgs. 57-60. 23 FELIU, N., Annales de Cataluña, vol. III, 1709, pàg. 282. 24 SALES, N., Els segles de la decadència..., dins P. VILAR, Història de Catalunya, vol IV, pàg. 353. 25 SANABRE, J., La acción de Francia..., 1956, pàgs. 612-613. 26 SERRA, E., "Notes sobre l'esforç català..." dins Homenatge al Dr. Sebastià García..., 1988, pàgs. 7-28; "L'inici formal de la guerra..." dins El barroc català..., 1989, pàgs. 89-135; "1640: una revolució política..." dins E. SERRA i altres, La Revolució..., 1991, pàgs. 3-65; o, entre altres, "Entre la ruptura i la continuïtat..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàgs. 160-167. 27 ETTINGHAUSEN, H., La Guerra dels Segadors..., 4 vols., 1993. 28 ELLIOTT, J.H., La revolta catalana..., 1989, pàgs. 371-400


7

SIMÓN29; Ferran SOLDEVILA30 o Jaume SOBREQUÈS i Antoni

ROVIRA31.

Deixant de banda, malgrat el seu interès, aquest aspecte

dels allotjaments32, voldríem incidir en el que s'ha dit

so-bre l'impost del batalló.

El coetani Francesc P. de Panno va escriure, en el seu

exili, que, d'acord amb l'usatge Princeps namque:

"Forma Cataluña batallón de cinco mill ynfantes y

quinientos cavallos (...) montados y amonicionados. Formóse

para este efecto, en veinte y cinco de febrero de mill y

seiscientos y quarenta y dos [?], una junta en la

Diputación (...). Presidía en ella don Miguel de Torralla

[Miquel de Torrelles i Sentmenat], con asistencia de los

diputados de Cataluña, y un conseller de Barcelona.

Nombróse por gobernador d'este batallón don Joseph Sacosta,

y por gobernador de la cavallería a don Joseph

d'Ardena(...)"33.

A principis del segle XVIII, Narcís FELIU DE LA PENYA

afirmà que:

"Entrò en Barcelona dia 20 de febrero [1641] Monsieur de

la Mota (...). A pocos dias despues, llegaron las Cortes

del Rey de Francia a la Deputacion, y Ciudad, declarando

su animo de ser Conde de Barcelona (...), y disponer los

Pactos entre el Rey Christianissimo, y la Provincia, re-

duxeronse estos despues de larga conferencia à los di-

ferentes Capítulos, que se siguen: la observancia de to-

dos los Privilegios, sin immutacion, ò alteracion alguna;

dever pasàr el Rey Christianissimo à Jurarles en el Prin-

cipado; no poderse alojar soldados, sino en la forma dis-

29 SIMÓN, A., "La revuelta catalana de 1640..." dins ELLIOTT, J.H. i altres, 1640..., 1991, pàgs. 17-43. 30 SOLDEVILA, F., "La guerra dels Segadors" dins Episodis de la Història..., pàgs.217-239; i, Història de Catalunya, capítols XXX i XXXI. 31 ROVIRA, A. i SOBREQUÉS, J., Història de Catalunya, vol. VIII, pàgs.83-99 i 493-526. 32 Incidirem, més endavant, en aquest i altres aspectes que directa o indirectament representen aspectes econòmics al voltant del 1640. 33 JUNCOSA, I. i VIDAL, J., Francesc Pasqual de Panno..., pàgs. 172-173.


8

puesta, i antigua; (...); ofrecia el Principado para man-

tener para la Guerra, un Batallon de quatro mil infantes,

y quinientos Cavallos deviendo relaxar el Rey de Francia

el quinto de las Imposiciones acostumbradas à pagar todas

las Comunidades de la Provincia. Cuyos Pactos remitidos

al rey de Francia, los firmò à los 24 de Septiembre, como

se lo propusieron; y despues à 7 de Octubre la Junta de

Braços los ratificò en forma de Provincia Libre"34.

El lusità, Francisco Manuel de Melo, que serví a les or-

dres de Felipe IV, narrà els fets des dels inicis de la

Guerra dels Segadors fins a la batalla de Montjuïc, i, el

tarragoní, Jaume Tió i Noé, continuà el desenvolupament

posterior de l'esmentat conflicte bèl⋅lic a principis del

segle XIX35 i reprodueix "Los pactes y condicions ab que

los braços generals del Principat de Catalunya, tinguts á

23 de janer prop passat posaren lo Principat i Comptats del

Ros-selló y Cerdanya, á la obediencia del Cristianíssim rey

de França, los quals se han de posar en lo jurament que sa

Ma-gestat, y sos successors han de prestar en lo principi

de son gobern" que en el punt quinzè diu:

"Lo Principat de Catalunya, y comptats del Rosselló y

Cerdanya en lloc de convocations de Somatent general,

Host y Cavalcada, y de la ques feya en virtud del usatge,

Princeps namque, (las quals convocations per avant nos

pugan fer en ningun cas), servirá ab un batalló de cinch

mil infants, y cinch cents cavalls, pagats, armats, y mu-

34 FELIU DE LA PENYA, N., Annales de Cataluña..., vol. III, 1709, pàg. 272. Segons B. de RUBÍ (Les Corts Generals de Pau Claris..., 1976, pàg. 479 i ss.), E. SERRA (La Guerra dels Segadors, 1966, pàg. 70), i, entre altres, P. AGUADO (Manual de Historia de España, 1954, pàg. 789) el general La Mothe entrà a Barcelona el dimecres 20 de febrer de 1641. D'altra banda, J. NADAL (Conèixer la Història..., 1989, pàg. 83), i, entre altres, A. ROVIRA (Història de Catalunya, vol. VIII, 1984, pàg. 51) afirmen que Lluís XIII de França fou proclamat comte de Barcelona. 35 Historia de los movimientos de separacion y guerra de Cataluña en tiempo de Felipe IV, (con- tiene hasta la batalla de Monjuich), escrita per F. M. de MELO i acabada per J. TIÓ, fou pu- blicada a Barcelona l'any 1842.


9

nicionats, á gasto de la provincia, los quals haurán de

servir dins la mateixa provincia, y no fora della, sempre

que hi haurá necessitat, la qual se entenga, serhi sempre

que la provincia estará com vuy assistida, ó invadida de

las armas del rey de Castella, ó en temor clar, y patent

de estarho, y fora dit cas, tothora, y quant lo llocti-

nent general de sa Magestat, junt ab los deputats del

Principat de Catalunya, judicarán esser necessari cridat

ab ells lo conseller de la ciutat de Barcelona, al qual

tocarà entrar en braços y aço sens perjudici de altre ma-

jor servey, si en cas de major, y mes urgent necessitat

lo voldrá fer la provincia voluntariament"36.

Aquests historiadors i cronistes de l'època, juntament

amb els documents consultats i la historiografia romàntica,

van portar a Jaume CARRERA a escriure el següent:

"Durante la unión de Cataluña a Francia bastó poco tiempo

para que la Ciudad [Barcelona] se viese agobiada con tan-

tos gastos y los préstamos hechos a la Generalidad. En

julio de 1642 el primer Consejero explicó al Consejo de

Ciento todo lo actuado por los Consejeros y Junta de ar-

bitrios para afrontar la situación financiera. Sólo el

batallón que sostenía la Ciudad costaba 72000 libras al

año"37.

Posteriorment, en Josep SANABRE, amb la seva gal⋅lofòbia

característica, tan sols ens diu que:

"En los pactos convenidos el 23 de enero de 1641, fué

acordado que el ejército francés sería sostenido por el

Rey de Francia; Cataluña solamente se comprometió al pago

del batallón catalán. Pero este pacto, como los demás,

tampoco se cumplió"38.

En els darrers anys, com ja hem dit, Eva SERRA, Jaume

DANTÍ i, entre altres, Jaume CODINA han estudiat l'impacte

36 MELO, F.M. de i TIÓ, J., Historia de los movimientos..., 1981, pàgs. 246-252. 37 CARRERA, J., Historia política ..., tom. II, 1947, pàg. 273.


10

de l'impost del Batalló en determinades universitats del

nostre país. Per aquest motiu, hem intentat contribuir amb

les aportacions de dues parròquies del Baix Llobregat: El

Papiol i Sant Andreu de la Barca.

C. EL TRIBUT DEL BATALLÓ AL PAPIOL I SANT ANDREU

No és pas la nostra intenció, i no ho volem fer, entrar

aquí en el debat historiogràfic entorn a la Revolució o Re-

volta catalana del 1640. Tan sols intentem analitzar, tot

seguint el camí obert recentment, la situació a nivell lo-

cal dels esdeveniments i repercussions dels impostos extra-

ordinaris, especialment el tribut del batalló, a les po-

blacions del Papiol i Sant Andreu de la Barca39.

És, potser, agosarat dir que el context local pot ajudar

a aclarir la significació social i econòmica de la Guerra

dels Segadors i les transformacions en les institucions de-

rivades de la pressió del moment. D'aquí que a l'article I

dels Apuntaments...40 puguem llegir que:

"Primo que se alliste y forme un Batalló en lo present

Principat de Catalunya, y a los Comtats, subrogat en

lloch de les convocacions de sometent general, ost y ca-

valcada, y de la ques feye en virtut del usatge Princeps

Nanque, les quals convocacions per avant nos puguen fer

en ningun cas, lo qual segons los pactes ajuntats ab Sa

Magestat, que Déu guarde, y la Provincia ha de ser de nú-

mero de sinc mil infants, y sinc cents cavalls pagats,

armats, y municionats a costa de dits Principats, y Com-

tats".

Aquesta situació va significar la presa de consciència

contra els privilegis estamentals i contra els exempts a

qualsevol forma de fiscalització. Els articles 22, 23 i 25

38 SANABRE, J., La acción de Francia..., 1956, pàg. 612. 39 És del nostre interès estudiar l'impacte d'aquest impost en altres poblacions del Baix Llo- bregat. 40 Apèndix, Document I.


11

dels Apuntaments... així ens ho reflecteixen41.

Al Papiol, l'estament eclesiàstic, és a dir, els rectors

de la parròquia, a banda de fer la funció notarial i per

aquest motiu són ells els qui han de donar fe de les

despeses, també participaren en l'auxili i, sembla que vo-

luntàriament, en la defensa del Principat davant la invasió

de les tropes castellanes42. A Sant Andreu de la Barca des-

coneixem, però, la participació individual dels membres

d'aquesta universitat.

El cost de la guerra, l'endeutament, ..., són referències

obligades. L'endeutament no tan sols derivat dels estralls

dels "tercios" sinó també de la provisió d'armes i muni-

cions. Despeses ocasionades per les lleves pagades, car a

la introducció dels Apuntaments... queda clar que "(...)

als 24 de maig 1641 y vist que en ell se instava formar un

Batalló que agués de servir en temps de pau, y de guerra,

en lo primer cas sens sou, y en lo segon ab ell pagador per

lo Principat, y los Comtats, y que acerca del Batalló de

temps de pau se advertiran algunas dificultats". És més,

els articles 2, 5 i 19 de l'esmentat document ens confirmen

la provisió d'armes. Desconeixem, però, aquesta pràctica de

la provisió d'armes al Papiol i a Sant Andreu, tot i que és

possible que els homes i dones d'aquestes poblacions es-

tiguessin armats com la resta dels seus coetanis43.

41 Apèndix, Document I. 42 APP, Batalló..., cas del prevere Francesc Planes. També a Palafrugell, segons Agustí ALCOBERRO ("De la mobilització antifrancesa..." dins E. SERRA i altres, La revolució..., pàg.189), "és possible que l'església també fos obligada a contribuir, obeint el consell del diputat militar Francesc de Tamarit lliurat als jurats el 13 de se-tembre de 1640: ``apar deuen contribuir los capellans de aquesta vila, que en totes les altres parts se fa d'aqueixa manera, perquè la defensa és comuna y així comunament hi han de contribuir tots´´". SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts..., 1991, pàgs. 163-165. 43 En Jaume CODINA (Els pagesos de Provençana..., vol. II, 1987, pàg. 299; i, entre altres dels seus nombrosos treballs, Bàndols i bandolers..., 1993) ha demostrat l'existència d'armes en mans de particulars com un fet normal en aquest període. També, segons Víctor FERRO (El Dret Públic..., 1993, pàg. 389): "La norma general, però, era que, per costum, a tothom era lícit de tenir a casa i portar ostensiblement armes ̀ `defensives i honestes´´. Hom justificava aquesta llibertat evocant els deures continguts en l'usatge Princeps namque i, en general, la necessitat que els súbdits fossin destres a manejar les armes per a


12

No hi ha dubtes que aquestes despeses extraordinàries

anaven acompanyades de males anyades, d'epidèmies, ..., que

acabaven afectant, com no, la hisenda municipal. Els lli-

bres del batalló de Sant Andreu i del Papiol no ens donen

referències directes a males anyades ni a epidèmies, però

altres fonts parroquials, com els llibres d'òbits enre-

gistren defuncions per "contagi", en "sospita de malaltia"

o "morí de pesta" als anys 1651-1652, principalment, que

ens porten a pensar que la "coordinació" de la pressió fis-

cal, la mortalitat bèl⋅lica i la presència de soldats al

terme del Papiol agreujaren l'economia local, és a dir "el

mercat impossible". A Sant Andreu de la Barca, Ezequiel

GORT afirma, d'una banda, que "no ens consta cap mort a la

vila a causa de l'ocupació militar"44, i, de l'altra, les

despeses ocasionades per la recaptació de les contribu-

cions de la guerra, l'abandonament i la disminució de la

població d'aquesta població, que es dedueixen dels sacra-

mentaris, el porten a dir que "la maltractada vila [va fer]

un esforç econòmic molt gran i que, (...) [aquesta] va pas-

sar serioses dificultats"45.

En Jaume CODINA afirma que a L'Hospitalet "a partir de

1648 s'accentua la preocupació per la qüestió alimentària,

sobretot del preu del pa a la fleca local, destinada, com

sabem, a la classe més necessitada. La penúria de blat

obliga el consell, a l'estiu del 1650, a importar-ne 200

quarteres del Rosselló a peu d'aigua -Cap del Riu- i a 67

rals la quartera"46, i, concretament, en referència al

tribut del batalló diu que la població, en concepte de con-

tribucions de guerra, hagué de pagar, l'any 1642, trenta-

dos lliures mensuals per al batalló i cinc soldats

servir el Rei i defensar el país". 44 GORT, E., Història de Sant Andreu..., 1989, pàg. 188. 45 GORT, E., Història de Sant Andreu..., 1989, pàg. 189. 46 CODINA, J., Els pagesos de Provençana..., vol. II, 1987, pàg. 299.


13

armats47.

També al Baix Empordà la coincidència de les lleves, el

pes real dels allotjaments i els mecanismes concrets de la

defensa del territori es mostren com uns factors cabdals de

l'endeutament de les hisendes locals de Palafrugell, Begur

i La Bisbal, on, per exemple, s'hagueren de crear nous cen-

sals, cercar noves vies d'ingressos o introduir nous impos-

tos48.

Segons Eva SERRA49 Lleida, es negà a pagar-ho, Flix al⋅le-

gà greuges comparatius en relació amb altres municipis, i

viles com Caldes d'Estrac, Senmenat i Sant Just Desvern ob-

tingueren rebaixes.

A Granollers, on "el procés d'endeutament era progressiu

i arriba a paralitzar part de la pròpia administració"50,

la contribució que ha de fer el municipi al batalló agreujà

la situació fins al punt que: "El Consell de Granollers

convocà el 10 d'agost de 1642 a tota la vila per decidir

pagar el batalló, però amb la condició de no fer-ho perpè-

tuament, sinó fins que es convoquin Corts Generals. Totes

les mides que s'anaven emprant per acudir a aquest tribut

quedaven curtes; l'any 1645 es devien 1320 ll. i així anava

augmentant el deute a raó de 80 ll. per mes, acumulant-se

les amenaces del president del batalló sobre la vila"51.

És sens dubtes, l'Eva SERRA qui ha estudiat amb més in-

tensitat el tribut del batalló, afirmant que: "Segons la

crida de Jaume Corts, ardiaca de Santa Maria del Mar i ca-

47 CODINA, J., Els pagesos de Provençana..., vol. II, 1987, pàg. 304. 48 ALCOBERRO, A., "De la mobilització..." dins E. SERRA i altres, La revolució..., 1991, pàgs. 189-191. 49 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts..., 1991, pàg. 162. 50 DANTÍ, J., Granollers i comarca..., 1981, pàg. 103. 51 DANTÍ, J., Granollers i comarca..., 1981, pàg. 111 [l'autor cita com a font documental els "Llibres del Consell Municipal de Granollers"]. A Terra i població..., 1988, pàgs. 285-286, diu que les talles pel batalló del 1650 costaren a l'esmentada universitat 392 lliures i que: "El nom-bre i el valor de les talles de 1650 [1539 lliures en total] expliquen doblement la situació de ne-cessitat financera del municipi, manifestat (...) en un dels anys de majors despeses, i també que sigui aquest període el que reflecteix el nivell de crisi més profunda, en sumar-se la davallada de la producció, la inflació, la mortalitat epidèmica i el conflicte polític amb les seves conse-qüències


14

nonge de la seu de Barcelona, jutge comissari i executor

apostòlic de la contribució eclesiàstica del Batalló, la

recaptació havia de començar l'1 de març de 1642"52. En un

altre estudi ens diu aquesta professora que el pacte entre

catalans i francesos va significar per al Principat un pas

decisiu de canvis en la seva estructura militar i fiscal53.

Quins canvis són? El primer esdeveniment fou la creació de

la Junta del Batalló redactant-se, com hem dit, els apun-

taments i formant-se el batalló de cinc mil infants i cinc-

cents cavalls.

Es creava, doncs, un batalló permanent, tant en temps de

pau com en temps de guerra, franc el primer i remunerat el

segon, que costava al país, aproximadament, unes 45000

lliures mensuals, de les quals 6683 eren per a la cavalle-

ria, 28375 lliures i 10 sous per a la infanteria i altres

10000 per "munitionar a los soldats" i per les despeses del

"vehedor, pagador y provehedor"54. Un batalló que volia fa-

cilitar les lleves de les ciutats, viles i llocs donant-los

llicència per a "servir en ell a tots los vagamundos, y

gent inquieta i perniciosa"55. Un batalló que, a més,

impli-cava a tots els braços i especialment a

l'eclesiàstic56 ja que com diu Eva SERRA "no hi ha exèrcit

sense fisc i (...) la imposició d'un impost de capitació

que podríem consi-derar directe en la mesura que requeia

directament sobre les universitats, segons model del

fogatge, que es cobrava en teoria mensualment" i amb "la

intencionalitat de limitar el privilegi fiscal del braç

econòmiques i socials". 52 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts..., 1991, pàg. 165. 53 Eva SERRA ("L'inici formal de la guerra contra el Rei..." dins El Barroc català..., 1989, pàgs. 89-135) ha estudiat l'emissió de 300000 lliures de deute públic, realitzat per la Generalitat el novembre de 1640, per finançar les despeses de la defensa del Principat davant els exèrcits cas-tellans. 54 Apèndix, Document I. 55 Apèndix, Document I. 56 Apèndix, Document I.


15

militar i l'Església"57. Desconeixem el grau de resistència

del Papiol i de Sant Andreu a les lleves del batalló, tal i

com passava a altres llocs del Principat58, com ja hem

esmentat, però podem afirmar que a Sant Andreu es començà a

cobrar des del març de 1642 i al Papiol dos anys més tard.

Tot i que hem cercat als Edictes e crides..., informació

envers si aquestes uni-versitats havien d'aportar alguns

soldats, com ja hem dit abans, no ens consta pas

l'aportació d'aquestes viles, tot i que creiem que, molt

possiblement, aportaren alguns ciu-tadans. És més, els

Edictes e crides... ens permeten obser-var com les

dificultats eren greus ja que hi trobem dispo-sicions

penals per evitar les relacions amb l'exèrcit cas-tellà i

es premiaven, alhora, les denúncies59, malgrat que, en

teoria, s'erradicava el sometent60. I, àdhuc, Los Pactes i

conditions... a l'apartat 10 afirmen:

"Que los alotjaments dels soldats en Catalunya y Comtats

de Rossello y Cerdanya qualsevols que sian, encara que

sian auxiliars se fassan per los Consols, o Jurats de las

Universitats de la manera que disposan las generals Cons-

titucions de Catalunya, y que los particulars no sian

obligats, nis puga exigir dells, ni de las Universitats

per los Capitans, soldats, tant de cavall, com de peu y

altra gent, y oficials de guerra, sino sal, vinagre,

57 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàg. 162. 58 ALCOBERRO, A., "De la mobilització..." dins E. SERRA i altres, La revolució..., pàgs. 184- 189; DANTÍ, J., Granollers ..., pàgs. 110-111; E. SERRA, "Entre la ruptura..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàg. 162; i, entre altres, CODINA, J., Els pagesos de Provençana..., vol. II, 1987, pàgs. 296-297. 59 BC, F.Bon., 10920, capítols LV a LX. 60 BC, F.Bon., 10920, capítols II a VII.


16

foch, llit, servey, y palla, la qual haja de donar lo

patro quen tindra per los cavalls que seran alotjats en

sa casa tant solament, y que si voldran altra cosa tingan

la obligacio de pagarho..."61

D'altra banda, podem dir, en termes generals, que al Pa-

61 Manual de Novells Ardits..., vol. XIII, 1911, pàg. 384.

piol, la resistència a les taxes no fou gaire forta, car de

les 2628 mensualitats possibles, tenint en compte que hi

estiguin tots els contribuents i totes les mesades anota-

des, tan sols en 139 mesos es deixa de percebre. És a dir,

l'aportació dels papiolencs va ser, si més no, alta. Hi ha,

però, com és d'esperar un descens de focs que hi participen

en la taxació. Des del mateix any 1644 va disminuint el

nombre de mesos i/o persones que paguen l'esmentat tribut:

dels trenta-vuit de 1644 passem als trenta de l'any 1647, i

s'inicia aquí un descens significatiu, restant al 1650 en

vint-i-set focs i el 1651 amb només dos. A més, la recapta-

ció mensual també posa de manifest una menor representati-

vitat dels mesos taxats. Des de 1647 en endavant, quan el

tarannà de la guerra comença a ser desfavorable per les

tropes catalanes, es deixen de percebre 25 lliures 10 sous

i 4 diners (repetim, tenint en compte que hagin estat ano-

tades totes les persones i totes les mensualitats):

Impost del Batalló al Papiol

ANY Ll. s. d. masos

(abril-44/març-45)

1644

69

12

*

33

(abril-45/març-46)

1645

71

4

*

32

(abril-46/març-47)

1646

70

10

*

32


17

(abril-47/març-48) 1647 62 8 8 31

(abril-48/març-49)

1648

75

12

*

32

(abril-49/març-50)

1649

69

17

4

30

(abril-50/març-51)

1650

56

14

4

27

(abril-51/març-52)

1651

5

4

*

2

subtotal

481

1

4

Aquest tribut s'havia de recaptar, com ja s'ha dit, men-

sualment, i es començà a anotar el mes d'abril de l'any

1644. Per això, a la Taula I i als gràfics de l'Apèndix

s'han de tenir en compte aquests tres mesos primers de

l'any natural.

D'altra banda, en el mateix document hi ha enregistrats

altres despeses extraordinàries: els "talls dels socorros"

de Girona i Roses; els allotjaments de la tropa; la contri-

bució del farratge, de la civada, de l'ordi i de la palla;

i els talls del bestiar.

Segons Eva SERRA, "los socorros se han de pagar als sol-

dats cada dia per mà del pagador ho de son ajudant as-

sistinthi i escrivinthi lo vehedor ho son ajudant i asso en

qualsevol part on sia lo exèrcit axí en campanya com en al-

tra lloch..."62. Al Papiol, el tall del 1646 era "per

apagar dos soldats tant de entrada com de socorros a raó de

tres reals cada dia a cada soldat, pagant entre una lliura

i deu sous i dues lliures cada persona taxada del Papiol63.

62 SERRA, E., "Notes sobre l'esforç..." dins Homenatge...", vol. II, 1988, pàg. 17 (citant a Jo- sep Fita, ACA, Generalitat, 114, 14-1-1640, "Memorial dels advertiments..."). 63 APP, Batalló...


18

I el tall del 1653 era "per pagar 12 lliures (...) en

compte de soldat y la lleva del socorro de Girona en lo

tercio del senyor don Phederich Desbosch y de Sant Vicens,

senyor del present terme y castell del Papiol" a raó de deu

sous ca-dascun dels masos o persones afectades64.

Quant al allotjaments de la tropa podem observar com

aquests s'encavalquen cronològicament amb el tribut del ba-

talló, però, podem pensar que no són despeses generades pel

Batalló perquè des de l'entrada de l'Arxiduc Carles d'Àus-

tria a Barcelona les contribucions eren recaptades per al

finançament de les tropes filipistes, i, d'aquí el canvi de

terme en el concepte de la retribució.

Es recapten sis-centes noranta-tres lliures, un sou i nou

diners (aproximadament un 41% del total de les despeses en-

registrades). La pressió fiscal d'aquest allotjament va en

augment. Deixant de banda la primera anotació, potser per

defecte o sub-enregistrament, les seixanta-tres lliures, un

sou i dos diners recollides el 1653 s'incrementen el 45 %

el 1657; però la inflació va augmentant i el 1658 quasi es

duplica, essent ara de cent cinquanta-tres lliures, 8 sous

i dos diners per incrementar-se un 115 per cent un any mes

tard65.

Consta, tanmateix, el que cobrava, per exemple, l'alferes

en Joan Tolsa, natural d'Esparreguera i del cos d'en Miquel

Ramon (vint lliures mensuals el 1657); i, també, el sou que

va cobrar Dionisio Guillermo, sergent major: seixanta-tres

lliures, cinc rals i quatre diners pels mesos de gener i

febrer, i vint-i-nou lliures i dos sous pel mes de març de

l'any 165866. Aquestes dues pagues són més elevades que les

assignades als oficials i sots-oficials catalans segons les

xifres que ens dóna el Document I de l'Àpendix: un sergent

64 APP, Batalló... 65 APP, Batalló... (mireu la Taula I de l'apèndix). 66 APP, Batalló...


19

d'infanterira havia de rebre nou lliures, "un pa de munitio

del mateix pes y valor que lo de la cavalleria".

Aquests allotjaments venien acompanyats de la manutenció

dels cavalls d'aquests militars. En aquest sentit, Eva SER-

RA diu que:

"Els bagatges necessaris per als transits de soldats ha-

vien de ser proveïts pels batlles i jurats de les uni-

versitats, però aquests bagatges havien de ser pagats als

seus propietaris a preus ordinaris; les universitats es-

devingudes places d'armes havien d'assignar una casa de

capacitat competent per al cos de guàrdia i els soldats

que no volguessin pagar despesa. Els soldats que ha-

guessin de pagar allotjament ho havien de fer segons ca-

tegoria pel servei de foc, llit, vinagre i sal..."67.

I, en Jaume DANTÍ, per la seva banda, afirma que:

"L'allotjament suposa oferir un lloc per a dormir, que-

viures, llenya i menjar pels animals (palla, farratge,

ordi i civada). Tot això representa tant pels particulars

com pel municipi una forta despesa, sobretot el menjar

de persones i d'animals, car moltes vegades deixaven el

lloc sense cap tipus de reserves"68.

Així, la contribució del farratge, de la civada, ..., re-

presenten el 26 % de les despeses extraordinàries anota-

des69. L'heterogeneïtat d'aquests talls del gra i la

variació en la percepció fa que les xifres oscil⋅lin con-

siderablement d'un any a l'altre. Els anys 1644 i 1645

semblen força coherents donat el mateix nombre de masos i

67 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàg. 164 (la qual cita BC. F.Bon., 68.2833). Quelcom semblant diu l'article 10 de Los pactes i conditions... del Manual de Nouvells Ar- dits..., vol. XIII, 1911, pàg. 384. 68 DANTÍ, J., Granollers i comarca..., 1981, pàg. 111. Vaga la pena recordar el que J.H. ELLIOTT exposa a "Un exèrcir per allotjar" dins La revolta catalana..., 1989, pàgs. 371-400; el que escriu E. SERRA ("1640: una revolució..." dins E. SER-RA i altres, La revolució..., 1991, pàgs. 32-38); i, entre altres, la importància que hi concedeix en F. SOLDEVILA (Història de Catalunya, 1963, pàgs. 1004-1007).


20

una taxa equiparada. Cal tenir en compte, però, que hi ha

anys en què la recaptació mensual era més alta que unes

altres, i això cal, alhora, relacionar-lo, d'una banda, amb

les collites ja que el preu variava segons la demanda que

hi havia i les existències de què hom disposava; i, de

l'altra, amb el pes demogràfic (tenint en compte, aquí, la

davallada provocada per l'epidèmia de 165170).

Per acabar, hi ha un darrera tipologia de talls: la del

bestiar71. Hem trobat documentats, com ja s'ha dit, dos de

diferents. El primer per comprar una mula a Bernat Badia,

de Molins de Rei, per vint-i-cinc lliures i dotze sous,

dels quals tan sols es varen recaptar disset lliures i qua-

tre sous72; d'altra banda, sabem que aquesta mula "fou en-

tregada per ma" dels jurats Pere Ravella i Joan Costa en la

vila de Caldes de Montbui el dia 12 d'octubre del 1659. I

el segon tall documentat, el del 1658, cal dir que era per

comprar dos indiots i un parell de gallines per valor de

tretze lliures i quatre sous, dels quals tan sols se'n re-

captaren dotze lliures i divuit sous73. En conjunt, aquests

dos talls del bestiar representen l'1,77 % de les recapta-

cions enregistrades74.

Sant Andreu de la Barca, en canvi, va atendre aquest im-

post del batalló, amb petits endarreriments, des del març

de 1642 al desembre de 1650. En aquest sentit, Ezequiel

GORT diu que aquesta parròquia "va haver d'atendre les con-

tribucions de guerra, en especial per al manteniment d'un

batalló de soldats, cosa que va implicar per la maltractada

vila un esforç econòmic molt gran i que, malgrat que amb

69 APP, Batalló... 70 MILLÀS, C., Estudi demogràfic..., 1993, pàgs. 25-31 i 60-64. 71 APP, Batalló... 72 Les altres vuit lliures i vuit sous que ens manquen no consten a la relació, potser, perquè molts no ho pagaren o bé no en podien. 73 Ens manquen aquí sis sous que en Pagès de la Vila i Josep Brasso deixaren de pagar segons consta a l'esmentat tall. 74 Apèndix, Taula I i Diagrama circular.


21

dificultats, va saber complir"75. La present universitat va

aportar, com ja s'ha dit la quantitat de vuit lliures men-

suals, tot i que durant tres mesos se n'abonaren deu. Des-

taca la despesa de 120 lliures, corresponents a una part

del mes de novembre de 1645, tot l'any 1646, el gener de

1647 i part del mes de febrer del mateix any, abonades l'11

de maig de 1647.

75 GORT, E., Història de Sant Andreu, 1989, pàg. 189.


22

IMPOST DEL BATALLÓ A SANT ANDREU76

ANY LLIURES

1642 86 1643 96 1644 96 1645 96 1646 96 1647 96 1648 96 1649 96 1650 96

854

Els nostres recomptes no coincideixen pas amb els que ob-

té Ezequiel GORT, segons qui "la suma total dels registres

conservats és de set-centes deus lliures" tot i que afegeix

que "ens manquen algunes dades"77. És més, aquest professor

també afirma que "aquesta contribució per al manteniment

d'un batalló va costar a la vila no res menys que vuit

lliures mensuals, des de 1642, que ens consta per primera

vegada, fins el 1651 que ens consta per darrera vegada"78.

La taula II de l'apèndix recull les despeses del batalló en

aquesta vila i com es pot observar discrepem amb els resul-

tats obtinguts per Ezequiel GORT.

No ens consta, tret dels fulls esmentats amb anteriori-

tat, cap altra recaptació extraordinària en aquests anys a

Sant Andreu de la Barca.

76 Recordem que l'any 1642 comença a recaptar-se al mes de març i que en el mateix any les contribucions dels mesos d'agost, setembre i octubre foren de 10 lliures cadascun. Una rela- ció més completa la podeu observar a la Taula II de l'Apèndix. 77 GORT, E., Història de Sant Andreu, 1989, pàg. 189, nota 24. 78 GORT, E., Història de Sant Andreu, 1989, pàg. 189.


23

D. A TALL DE CONCLUSIÓ

Aquest estudi pretén corroborar la tesis plantejada per

Eva SERRA quan afirma que "en les situacions d'excepciona-

litat política s'observa que a Catalunya no hi ha buit de

poder per un suposat arcaisme institucional, sinó tot al

contrari, capacitat política de resposta que només s'ex-

plica, entre altres coses, per la base social del país que

encarna, dinamitza i enforteix una densitat històrica ins-

titucional i constitucional, i hom descobreix una capacitat

d'iniciativa, més enllà fins i tot de la teoria del pacte,

i fora del pactisme"79, i, en aquest sentit, intenta

aportar dos exemples concrets de l'aplicació de l'impost

del Bata-lló.

Quan es convocà la Junta General de Braços o Parlament o

Corts de Pau Clarís80 no hi va haver un buit de poder i, en

conseqüència, no es "transferí -com diu J.H. ELLIOTT- tota

l'autoritat reial dels Braços a un grup de partidaris dels

diputats escollits i selectes"81. Ans el contrari, la

trenta-sisena actuà com un col⋅lectiu representatiu d'una

"Junta de Braços revolucionària que els feia costat"82. I,

és més, el pacte amb França significà per al Principat, tal

i com defensa l'Eva SERRA83 i ho demostren els documents

consultats84, un canvi en la seva estructura fiscal i

militar. En aquest sentit es creà la Junta del Batalló i,

en bona part, d'aquí neix el nostre interès per l'esmentat

impost a Sant Andreu i al Papiol.

Es constata, doncs, com a molts altres llocs del país,

que en no en totes les ocasions les despeses fetes pels

79 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàg. 160. 80 RUBÍ, B. de, Les corts generals..., 1976. 81 ELLIOTT, J.H., La revolta..., 1989, pàg. 482. 82 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàg. 160. 83 SERRA, E., "Entre la ruptura..." dins Les Corts a Catalunya..., 1991, pàgs. 161-163. 84 Manual de Nouvells Ardits..., vol. XIII, pàgs. 381-359. BC, F. Bon. 10920. Apèndix, Document I.


24

soldats eren abonades i, sovint, quan això passava es con-

trarestava donant-hi palla o la subsistència a la tropa de

pas o bé es negaven. Això queda manifestat al tall per "lo

allotjament fense en est lloch del Papiol i per conèixer

tots los del terme per rahó i era mes convenient que se lo

donés a dit tinent alguna cosa i sen tornés a Barcelona ab

tots los soldats i cavalls, se resolgué ab Consell de tots

que se li donés una pessa de vuyt cada dia que valia 40

reals de moneda barcelonina i dos càrregues de llenya cada

semmana"85; o el tall per "apagar a Don Joseph Martí i Fer-

ran que estava allotjat en Sant Cugat per contributió de

una cortera de civada, una fanega de palla i sis lliuras de

ordi"86; o, fins i tot, el tall, ja esmentat, del sergent

Dionisio Guillermo. Aquests tres casos mostren unes dife-

rències més que significatives en la recaptació del Batalló

i les despeses ocasionades pels allotjaments de les tropes

filipistes, alhora que plasmen les dificultats que estava

travessant la universitat papiolenca. És més, els títols de

dos de les recaptacions són molt significatius:

.- "Llista dels qui pagan lo tall del sobrepuig de la si-

vada que san gastada los soldats francesos, ço és

quinze corteres y deu cortans entre ordi y civada que

summa lo sobrepuig 17 lliures 12 sous 2 diners;

vintinou corteres y mitja de sivada que san gastada

los soldats cathalans que summa lo sobrepuig 25

lliures 13 sous y 6 diners. Essent jurats Montserrat

Tintorer y Joan Pontgrau, 1645"87; i,

.- "Essent jurats los contra scrits Barthomeu Tintorer

y Pere Costa se feu tall per pagar lo gasto se feu en

temps de França los soldats y miquelets y sivada y

85 APP, Batalló..., 20 de gener de 1653. 86 APP, Batalló..., 1 de desembre de 1654. 87 APP, Batalló..., dels quals es recolliren en total 71 lliures i 4 diners.


25

despesa de soldats y miquelets, 1652"88.

Tanmateix, com a Begur, a La Bisbal o a Granollers, hi ha

un endeutament d'aquestes universitats del Baix Llobre-gat.

A la Taula I es pot veure que a finals del cinquanta són

més altes les remuneracions econòmiques que no pas al

principi del conflicte social, polític, econòmic i institu-

cional de la Guerra dels Segadors.

Hom dedueix, interrelacionant demografia i fiscalitat,

que hi ha una crisi general al Papiol i Sant Andreu en

aquest període. Fet que queda constatat, principalment, en

el cas concret del Papiol on el nombre de focs disminueixen

els primers anys del decenni del cinquanta, alhora que

s'inicia a finals del mateix un augment demogràfic provocat

en part per l'augment de la natalitat i la disminució de la

mortalitat que dóna un creixement vegetatiu clarament

positiu, justificat, d'altra banda, per l'arrelament de

nouvinguts francesos que reemplaçaren als decesos de papio-

lencs durant el conflicte armat o bé que després de la

guerra ja no tornaren al seu país d'origen89.

Destaquem, també, tot seguint aquesta línia, els canvis

de titulars dels masos del Papiol i de l'estatus sòcio-

econòmic dins dels talls. Hi ha variacions provocades per

defuncions, lògicament, però, també, n'hi ha de motivades

per pèrdua o guany de poder adquisitiu, o bé per

l'abandonament dels masos en qüestió. Així, per exemple, en

els talls del gra i del farratge veiem com el mas del Pagès

del Mas i el del Pagès de la Vila passen el 1656 a

pertànyer al tall segon, ocupant en aquest cas el tall

primer el mas de Pere Pontgrau. El mateix va passar el 1653

88 APP, Batalló..., la suma total és de 39 lliures i 10 sous. 89 APP, Batalló...;e aquesta font diu que han de pagar el tall de la civada, fins i tot, "los qui estan al present terme i no tenen casa o cambra pròpia sinó llogada i conreuan en dit terme"; i, d'altra banda, en els noms dels papiolencs que pagaven aquests impostos trobem immigrants ga-vatxos que s'hi quedaren a viure i tingueren descendència, segons hem comprovat als sacramen-taris.


26

quan el mas Botella de la Riera passà del segon tall al

primer en detriment del mas Mitjans que des de 1651 deixa

d'anotar-se90.

Hem dit, abans, que hi ha una rotació, generalment, anual

dels jurats del consell municipal papiolenc. Algunes vega-

des els que pagaren l'impost de Sant Andreu també es repe-

teixen. Desconeixem, però, el mecanisme i l'elecció d'a-

quests. No ho podem pas deduir d'aquestes fonts consulta-

des. Recordem, no obstant, que el batlle era nomenat pel

senyor jurisdiccional de cadascuna d'aquestes dues univer-

sitats. Podria, plantejar-se, en aquest sentit, donat que

tant els Desbosch, senyors del Papiol, com els Fajardo, se-

nyors de Sant Andreu, eren nobles catalans exiliats91, que

ambdues universitats van mantenir-se fidels al Principat i,

en conseqüència, tant l'una com l'altra, van rebre la pres-

sió militar un cop fou ocupada Barcelona, i això, lliga,

d'altra banda en l'augment de la recaptació enregistrada al

Papiol des del 1652 en endavant i a Sant Andreu quan Eze-

quiel GORT afirma que: "La vila [l'any 1641] havia de ser

ocupada amb violència i, almenys, barrejada"92.

En conclusió, respecte al tribut que ha marcat aquest

treball, podem dir, seguint l'Eva SERRA, que els ingressos

del Batalló van provocar l'empobriment d'aquestes uni-

versitats catalanes, però que demostren la interrelació

entre els municipis i la Generalitat. Amb tot, cal afegir

que la intenció d'aquest tribut era doble: defensar Ca-

talunya de les tropes castellanes i crear un sistema fiscal

català que tendia a eliminar els privilegis i garantir el

pagament del batalló. No es pot oblidar, però, que la

situació bèl⋅lica va ser la forma endèmica de la vida

catalana dels anys 1640-1659.

90 APP, Batalló... 91 VIDAL, J., Guerra dels Segadors..., 1984, Apèndix 2. 92 GORT, E., Història de Sant Andreu, 1989, pàg. 188.


27

APÈNDIX

Document I93:

"Molt Il⋅lustre Senyor:

La Junta del Batalló per V.S. anomenada, desitjant ajus-

tar tot lo tocant a aquell ab la brevetat, que V.S. li ha

encarregat, y demana la necessitat del present Principat,

y Comtats, ha considerat ab la major atenció li és estat

possible un paper se avia ya treballat y reportara V.S. als

24 de maig 1641 y vist que en ell se instava formar un

Batalló que agués de servir en temps de pau, y de guerra,

en lo primer cas sens sou, y en lo segon ab ell pagador per

lo

Principat, y los Comtats, y que acerca del Batalló de temps

de pau se advertiran algunas dificultats, que necessitaren

de llarga discussió y que era forçós que durant la present

necessitat se tingués dit Batalló ab sou, ha procurat

(dexant a la deliberació de V.S. lo que se aurà de fer

quant les necessitats del dit Principat, y Comtats donarà

més lloc) ajustant tant solament lo fahedor en aquest cas,

y apar podria ser en lo modo següent:

1. Primo que se alliste y forme un Batalló en lo present

Principat de Catalunya, y a los Comtats, subrogat en lloch

de les convocacions de sometent general, ost y cavalcada, y

de la ques feye en virtut del usatge Princeps Nanque, les

93 BC, F. Bon., 110.

quals convocacions per avant nos puguen fer en ningun cas,

lo qual segons los pactes ajuntats ab Sa Magestat, que Déu

guarde, y la Provincia ha de ser de número de sinc mil in-

fants, y sinc cents cavalls pagats, armats, y municionats a

costa de dits Principats, y Comtats.

2. Que los sinc cents cavalls agen de ser armats de espa-

ses, dos pistoles ab ses fundes y carabina, i se hagen de


28

repartir ab vuyt companyias, y que se hage de anomenar un

comisari general per a governarlas, y vuyt capitans per a

regirles, un capellà, vuyt tinents, vuyt furriels, y vuyt

trompetas. Y que la nominació del comisari general ab

aprobació de V.S. y la dels tinents, y furriels dels capi-

tans, ab aprobació del comisari general.

3. Que la infanteria haja de ser repartida ab quatre ter-

cios, y quiscun de ells governat per son mestre de camp,

sargento major, y dos ayudants.

4. Que cada tercio haja de ser de mil dos cents y sin-

quanta soldats repartits ab deu companyias de cent y vint y

sinc soldats quiscuna, governada per son capità, alferes,

dos sargentos, y quatre caps de squadra; exceptat la compa-

nyia de mestre de camp, que no té capità.

5. Que esta infanteria haja de ser armada de espases, y

per ters de piques, mosquets, y arcabusos a gastos de dit

Principat, y Comtats.

6. Que la nominació dels mestres de camp sia de V.S. y la

dels sargentos majors dels mestres de camp ab aprobació de

V.S., y la dels ayudants dels sargentos majors ab apro-

bació del mestre de camp.

7. Que la nominació dels capitans sie dels mestres de

camp ab aprobació de V.S. y la dels alferes, sargentos, e

caps de esquadra, dels capitans ab aprobació del mestre de

camp.

8. Que tots los sobredits officials axí commissari gene-

ral, mestres de camp, com tots los demés sempre que seran

anomenats digan acceptar lo carrech per al qual seran ano-

menats, y no se pugan escussar sens justa causa de la qual

sia V.S. conexedor, sots pena de què si serà insiculats en

la casa de la Diputació, o, en la de las ciutats, vilas ho

llochs ahont tindran son domicili, respectivament, sien en-

contiment ipso facto sens altra declaració desensiculats, y

sinó seran insiculats no pugan per ningun temps sero, ni


29

admessos en offici, ni beneficis delles y altres penes ar-

bitràrias a V.S. de las quals sia V.S. exequator ço ho és

de las penas posadas per los jutges de las contrafactions

de les Constitucions Generals.

9. Que los mestres de camp sempre que faran nominació de

officials majors anomene persones militars, o que gaudesca

de privilegi militar, y pugue també anomenarne de altres

estaments, ab tal, emperò, que sinó seran militars, o que

gaudescan de privilegi militar, sien personas que ajan ser-

vit en la guerra almenos un any o hagen fet en ella algun

servey assenyalat a la Províntia y lo matex se entenga en

quant a la nominació fahedora per lo comissari general y

capitans de la cavalleria de official pera ella.

10. Que los soldats de dit Batalló, axí de peu com de ca-

vall sian allotjats, conforme la disposició de las Consti-

tucions Generals de Catalunya, y dels pactes firmats ara

novament per lo Rey, nostre senyor, y la Província, dins lo

present Principats, y los Comtats en los llochs ahont se ha

acostumat allotjar.

11. Que las ciutats, vilas y llochs ajan de donar ab tot

effecte y fixos los soldats los serà assenyalats, los quals

hajan de ser naturals de Catalunya, o sos Comtats, y si se-

ran forasters aja de ser casats en la Província, o aja de

aver dos anys que habitaren en ella y que no sian menors de

divuyt anys ni majors de sinquanta, armats en la forma dalt

dita, y juntament pagar lo que sels taxarà per lo socorro

de aquells fent per açò levas de soldats, y quant axí no

sen trobé, se dóna facultat als jurats y universitats que

pugan valerse del medi y forma les aparexerà més convenient

pera què serà assenyalat a quiscuna de ditas ciutats, vi-

las, y llochs donantlos per dit effecte tota la facultat y

poder que serà menester.

12. Que pera facilitar més las levas per lo cumpliment

del Batalló pugan las ciutats, vilas y llochs de aquest


30

Principat y Comtats compellir a servir en ell a tots los

vagamunds, y gent inquieta i perniciosa sos pena que si re-

cularan sero, sia presos per los oficials de ditas ciutats,

vilas i llochs, y aquells sens altre declaració aportats a

las galeras del present Principat, si ni aurà, y no aventni

a las del Rey, nostre senyor, ahont hajan de servir remant

per espay de sinc anys.

13. Que fetas per las ciutats, vilas y llochs las levas

dels soldats pera recullirlos y agregarlos als tercios mana

V.S. als mestres de camp, o fascan, y perçó serà menester

que V.S. repartesca entre ells, los soldats dels districtes

tocarà, a quiscú mestre de camp, donantlos una llista dels

dits soldats, y dels llochs de hont los han de prendre, i a

les hores cada mestre de camp repartirà entre los capi-tans

de son tercio, los sobredits soldats, donant a quiscú

capità los soldats ha de tenir sa companyia ab sa llista, y

a les hores los capitans aniran, o enviaran, sos oficials a

las ciutats, viles y llochs dels districtes, y cobrarà los

soldats, y ab esta forma se formaran ditas companyias.

14. Que perquè no falten cavalls pera remuntar la cava-

lleria del dit Batalló, apar fer precís y necessari, que se

executen las cridas fetas ab deliberació dels Braços Gene-

rals a 11 de abril 1641, disposant que nos pugan donar bur-

ros o eguas. Y que per temps de quatre anys del die de la

nova publicació de las cridas, en avant comptadors, tots

los cavalls o eguas que entraran en est Principat y Comtats

de fora dels dits sian franchs de tots drets.

15. Que per tenir ben armada la cavalleria, y infanteria

de dit Batalló y demés habitants de Cathalunya, y los Com-

tats, importaria fer assiento de tot genero de armes neces-

sàrias pera la guerr, com són pistolas, carrebinas, arcavu-

sos, mosquets y picas; ab officials del present Principat y

Comtats en los llochs ahont la experiència mostra ques fan

bonas.


31

16. Que per quant se ha experimentat que par los abusos

hi ha aguts de donar entradas y sous immoderats als soldats

se han vingut a extensar las facultats de las Universitats,

y particulars del present Principat y Comtats, que per ço

se prohibesca a qualsevol ciutat, vila y lloch, y particu-

lars de dits Principat, y Comtats, no pugan donar entrada,

ni major sou a ningú dels soldats de aquell que serà ase-

nyalat sots pena sinquanta lliures, per quiscuna vegada, y

per quiscú, en qui serà trobat que alguna universitat ho

particular farà lo contrari aplicadora la una part al qui

ho denunciarà, l'altra al official executant, y la altra a

la Generalitat per gasto del Batalló, y a quin rebrà de

tres anys de galera.

17. Que lo dit Batalló haja de servir lo present Princi-

pat, y sos Comtats, y ha fora dells sempre que y haurà ne-

cessitat, las qual se entenga fer sempre que la Província

estarà ço vuy assistida, o invadida de las armas del rey de

Castella, o en temor clar y patent de estaro, y fora dit

cas tot ora, y quant lo llochtinent general de Sa Magestad

junt ab los deputats del Principat de Cathalunya judicaran

ésser necessari, cridant ab ells lo conseller de la ciutat

de Barcelona, al qual tocarà entrar en braços, que és con-

forme los pactes ajustats y firmats de lo Rey, nostre se-

nyor (que Déu guarde).

18. Que lo sou de la cavalleria sia quiscun mes lo se-

güent:

.- Lo del comissari general 100 ll.

.- Lo de vuyt capitans a rahó 50 lliu-

ras 400 ll.

.- Lo de un capellà 15 ll.

.- Lo de vuyt tinents a rahó 30 lliuras 240 ll.

.- Lo de vuyt furriels a rahó 15 lliuras 120 ll.

.- Lo de quatre cents vuytanta soldats a

rahó de dotxe lliuras quiscú, ço és


32

un pa de municipio de pes de dos lliu-

ras de dotze onsas, quiscuna, a rahó

de un sou lo pa, y un quartà y mitg de

ordi, o sivada, mesura barcelonesa, a

rahó de 24 sous quartera, y quatre sous

de dinars que lo dia és vuyt sous per

quiscú, y tot un mes 5760 ll.

.- Lo de vuyt trompetas ab sou de soldat,

que és dotze lliuras quiscuna 96 ll.

Puja la cavalleria quiscun mes 6683 ll.

Lo sou de la infanteria sia quiscun mes lo següent:

.- Quatre mestre de camp a rahó de setan-

ta sinc lliuras 300 ll.

.- Lo de quatre sargentos majors a rahó

de 50 lliuras 200 ll.

.- Lo de vuyt ajudants de sargents major

a rahó de quinze lliuras quiscú 120 ll.

.- Lo de trenta y sis capitants a rahó

vint y sinc lliuras 880 ll.

.- Lo de quatre alferez dels mestre de

camp, a rahó de vint lliuras quiscú 80 ll.

.- Lo de trenta y sis alferez de las tren-

ta y sis companyias a rahó de dotze

lliuras 432 ll.

.- Lo de vuytanta sargents a rahó de 9

lliuras, comprés un pas de munitió

del matex pes y valor que lo de la ca-

valleria 720 ll.

.- Lo de cent sexanta caps de esquadra a

rahó de set lliuras y mitja comprés un

pa de munitió 1200 ll.

.- Lo de quatre atombers majors a rahó de

set lliuras y mitja, comprés un pa de

munitió 24 ll.


33

.- Lo de quaranta atombers a rahó de qua-

tre lliuras, comprés un pa de munitió 180 ll.

.- Lo de 4840 infants a cumpliment de

5000, ço és lo de 1613 mosqueters a

rahó de sis lliuras quiscú comprés un

pa de munitió, 9678 lliuras; y lo de

3227 piquers y arcabusers a rahó de

quatre lliuras y mitja, comprés un pa

de munitió, 14521 lliuras 10 sous, que

tot puja 24199 ll. 10 s.

Puja la infanteria quiscun mes 28375 ll. 10 s.

La cavalleria quiscun mes 6683 ll.

Puja tot quiscun mes 35058 ll. 10 s.

19. Que a la sobredita quantitat se ajusta fins a cum-

pliment de quaranta y sinc milia lliuras quiscun mes, per

lo que se pot dexar de cobrar, y lo que la Generalitat ha

de gastar en municionar los soldats, axí de peu com de ca-

vall de dit Batalló, y per lo gasto de remuntar la cava-

lleria y sou de veedor, pagador, y provehedor que haurà de

tenir y dalt no és posat.

20. Que dit diner se haja de girar als molt Il⋅lustres

Senyors Deputats y al conseller de Barcelona a qui tocarà

entrar en brassos per compte que a part se ha de crear dit

de Batalló, y que de aquell sols pugan gastar los sobredits

per dos de dit Batalló.

21. Que Vostra Senyoria haja de anomenar personas y do-

nas, y de confiança per los officis de veedor, pagador y

provehedor de dit Batalló los quals ayen de assistir allí

ahont serà dit Batalló en los quals officis no pugan ésser

anomenats ni entremeterse officials de la Generalitat y

tinga quiscú de dits officials quaranta lliuras de salari

quiscun mes.

22. Que atés que aquest Batalló, que fa de gasto com dalt


34

està dit 45000 lliuras cada mes, se fa per la defensa comu-

na de la Província y sos abitants apar demés totas las per-

sonas dels tres estaments, ço és ecclesiàstich, militar y

real, contribuir en lo gasto de aquell, y perquè la dita

contributio se puga fer ab més facilitat apar se hauria de

fer ab lo modo següent.

23. Que se repastesca part del gasto de dit Batalló ab

las ciutats, vilas y llochs del present Principat y Comtats

taxant quiscuna delles lo que hauria de contribuir cada mes

per ajuda y sustento de aquell, y per quant se considera,

que part de las casas de ditas ciutats, vilas y llochs són

heretats de militars y personas exemptas, y se desitja aju-

dar en quant sie posible a ditas ciutats, vilas y llochs,

que per ço se supplique als dits militars y personas exemp-

tas vullan voluntàriament concórrer per rahó de ditas pro-

pietats y no més ab ditas ciutats, vilas y llochs en la im-

positio o tall que per lo súbdit de dit Batalló se imposarà

tant solament declarant que si en asso feyan els sobredits

las ditas ciutats, vilas y llochs algun gravamen puga la

part gravada acudir al molt il⋅lustre deputats y a la junta

que Sa Senyoria per est effecte nomenadora a la determi-

natio de la qual se haja de estar y que axí mateix se su-

plique als ecclesiàstichs que tindran heretats, o, cases de

son patrimoni en ditas ciutats, vilas y llochs vullan con-

tribuir com dits militars y personas exemptas.

24. Que atès, que alguns ecclesiàstichs y militars y al-

tres personas tenen hazienda burgesal, o, industrial vul-

garment dita de censos, censals y negosis, y haziendas que

són estadas feudals y vuy són liberas, que comunament con-

sistexen fen delmes y censos, que per rahó de ditas azien-

das de voluntat sua sels fasse als sobredits en la present

casa una taxa perquè ab lo que della se traurà se subvinga

també a dit Batalló.


35

25. Que se servesca Vostra Senyoria representar al molt

il⋅lustre bisbe y estament ecclesiàstich vullen voluntària-

ment ajudar al dit Batalló per rahó de la azienda mere ec-

clesiàstica que tenen assenyalat la quantitat certa quels

aparexera atès se tracta de cosa tocant a la defensa comu-

na.

26. Que Vostra Senyoria supplique a Sa Magestat (que Déu

guarde) sia servir aplicar en favor del Batalló las servi-

tuts dels seus clavaris dels comtats de Rosselló y Cerda-

nya.

27. Per a poder ajustar la taxa se a de fer per dit Bata-

lló se servire Vostra Senyoria de enviar una embaxada als

molt il⋅lustres senyors consellers, y savi Consell de Cent

de la present ciutat, fent los saber la resolutió presa en

los brassos sobre lo Batalló suplicant los sien servits de

declarar la part y porció ab què seran servits ajudar cada

mes el gasto tant gran que ha de fer aquell perquè conforme

a què per Sa Senyoria sen resolt pugan repartir lo restant

del gasto ab los demés pobles y particulars tenint molt

gran confiança que Sa Senyoria se ha de asenyalar molt

aventatjadament com en totas ocasions ha fet en bé de la

Província per a què a sa ymitació totas las ciutats, vilas

y llochs y personas de dit Principat y Comtats se alenten a

fer lo possible.

28. És més, en dita embaxada supplicar a Sa Senyoria sie

servit aplicar en favor del dit Batalló totas las servituts

axí de peu com de cavall que havian de fer a Sa Magestat

los feudataris del Principat, las quals te Sa Senyoria lo

die de vuy potecades.

29. Servir se ha Vostra Senyoria de premeditar ab què

cantitats de personas del general pot a Vostra Senyoria ca-

da mes ajudar al gasto de dit Batalló.

Açò és lo que fins ara presenta la Junta de Batalló a


36

Vostra Senyoria per a què Vostra Senyoria haguda conside-

ració al contengut en ell puga prendre la resolució que més

li aparrà ésser del servey de Déu, del Rey, nostre senyor,

y de la Província."

Document II94:

94 Manual de novells ardits, ..., 1910, vol. XII, pàgs. 638-639.

"Dimarts a XXVIII de dit [maig 1641] se tingué consell de

cent en lo qual fonch reportada una embaxada de part dels

senyors deputats per lo doctor Francesc Puig, canonge de

Tortosa, don Joachim Margarit, donsell, y Galceran Ne-bot,

ciutadà, en la qual reportaren uns papers acerca del

batalló que se ha de formar per la defensa de [la] pro-

víncia en lloch de las convocations de sometent general,

host y cavalcada y de la quis feya en virtut del usatge

Princeps namque y també acerca de altres artichles propo-

sats per lo senyor de Argenso juntament ab la minuta per al

privilegi del lloctinent general de sa Magestat chris-

tianíssima".


37

Document III95:

"Al servey de Déu y del Rey, nostre senyor, que Déu guar-

de, y benefici publich comú que Sa Magestat tinga verdadera

forma y relació dels allojaments se són fets en Cathalunya

després ques està reduhida a la obediència de Sa Magestat;

y axí mateix de las contribuzions que fins a vuy se paguen

y se han pagat en conformitat del que sa Magestat és servit

manamos ab sas cartas reals dadas en Madrid. Desijant que

si pose lo remey convenient y que es conserve la Província,

dien a nosaltres que en continent rebran esta tingan a bé

de donarnos relazió verdadera en dita vila, o lloch, al die

que dóna la obediència al Rey, nostre senyor, quants fochs

hi havia y quants ni ha avuy; quins capitans han alojat, o,

altres officials majors o menors de la guerra; en quin

temps; y que los han donat en totas ocasions són estats

alojats. Y axí mateix quinas contribuzions han pagat, ab

quina moneda, y a quinas perçonas, y si poden traures par-

tides dels llibres de caja de aquesta vila, o lloch, del

sobredit , nos la remetan auctènticas. Y esta diligènsia se

ha de fer en continent y tornar resposta ab la brevetat

possible, que tenim, per cert, Sa Magestat nos farà mercè

per sa infinita clemència posanthi lo remey convenient y

evitarà que nos fassen excessos en dit amat terma. Déu ens

guarde. Barcelona, y abril XII de MDCLVII.

C. Besora".

Document IV96:

"Lo senyor rector del Papiol ha de fer una fe autèntica

ab què diga que en los llibres de la vila ahont està conti-

nuat tot lo que los jurats della cobren y gastan, contste

com han gastat per lo alojament, de tal per guerra y de

95 APP, Batalló..., full solt. 96 APP, Batalló..., full solt i sense datar.


38

tal, les que sien tant ordi o sivada, de la qual na aurà

rebut tanta en tal termini y que sels ne deu tanta, que

presos de jurament los jurats que alesores eran, han ser-

tificat i adverat -sic- lo dit comte.

Als jurats del lloch del Papiol, guarde Déu, etz.".

Document V97:

" Certifico yo Miquel Codina, regent del llibre major del

Batalló, com lo dia present y devant escrit, Joan Puig,

syndich de la universitat de Sant Andreu de la Barca, ha

deposat en la taula desta ciutat de Barcelona, quaranta

lliures, dich: 40 Ll. Pagant per dita universitat y la dita

per la contributio dels gastos del Batalló per las pagas de

mars, abril, maig, juny, y juliol proppassats, y per a què

conste quant menester sia, ho firmo en Barcelona als 20 de

nohembre de 1642.

Miquel Codina".

97 APSAB, "Gastos del Batalló", pàg. 1.

UNA APLICACIÓ DE LA FISCALITAT EN LA GUERRA DELS …xgual1/batallo_congres.pdf · host y cavalcada...

Documents

Transcript of UNA APLICACIÓ DE LA FISCALITAT EN LA GUERRA DELS …xgual1/batallo_congres.pdf · host y cavalcada...