Una ètica política mínima de la immigració a Catalunya. Cohesió, autogovern, llengua i frontera

Ricard Zapata-Barrero

UNA ÈTICA POLÍTICA MÍNIMA DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA: COHESIÓ, AUTOGOVERN, LLENGUA I FRONTERA

COL·LECCIÓ SIGLO XXI: ÈTICA ACTUAL

PROTEUS

UNA ÈTICA POLÍTICA MÍNIMA DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA:COHESIÓ, AUTOGOVERN, LLENGUA I FRONTERARicard Zapata-Barrero

Direcció editorial: Miquel Osset HernándezDisseny gràfic de la col·lecció: Imma CanalDisseny editorial: Ana VarelaFotografia de la portada: © Ana Varela

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sotales sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevolprocediment, incloent-hi la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplarsmitjançant lloguer o préstec públics.

Primera edició: setembre 2012

© Ricard Zapata-Barrero© aquesta edició: Editorial Proteus

c/ Rossinyol, 408445 Cànoves i Samalúswww.editorialproteus.com

Dipòsit legal: B. 25649-2012ISBN: 978-84-15549-62-8BIC: HPQ

Imprès a Espanya - Printed in SpainRomanyà Valls, SA - Capellades

ÍNDEX

Introducció: Una ètica política mínima de la immigració......................................................11

Fonaments de les polítiques de diversitat a Catalunya, en el context espanyol...................25

Introducció (p. 25) — La categoria política de diversitat (p. 26) — Lanoció de comunitat nacional com a fonament de les polítiques a Cata-lunya (p. 38) — Perspectiva de l’Estat autonòmic espanyol: qüestions d’i-dentitat, de governança multinivell i de gestió de competències (p. 41)

Procés d’institucionalització d’un enfocament propi..........................................................61

Introducció (p. 61) — Primera etapa (1993-2000): etapa tècnica-admi-nistrativa (p. 62) — Segona etapa (2001-2004): etapa d’institucionalit-zació de la xarxa d’actors socials (p. 62) — Tercera etapa (2005-2009):etapa social política (p. 66)

Dècada 2010-2020: Dilemes polítics entorn de l’autogovern i la frontera............................87

Introducció: Cap a on hem d’anar? (p. 87) — La frontera com a cate-goria política: enfocaments i propietats (p. 89) — Un marc teòric: teo-ries del nacionalisme i teories de la immigració (p. 96) — Com gestio-nar els efectes de la immigració a Catalunya en el marc d’un Estat mul-tinacional espanyol? (p. 103) — Creuar la frontera en els Estats multi-nacionals: frontera territorial i frontera de pertinença (p. 108)

Discutint l’agenda de Catalunya per a la segona dècada del segle XXI: una ètica política mínimabasada en la frontera i en la interacció................................................................................119

Una ètica política mínima basada en la frontera (p. 119) — Discutintl’agenda de temes per a una ètica política mínima de la immigració aCatalunya (p. 122) — Una ètica política mínima basada en la interac-ció (p. 146)

Referències bibliogràfiques....................................................................................................155

Fonts (p. 160) — Enllaços (p. 161)

Dedico aquest llibre a la més jove de les noves genera-cions que hauran de viure en la Catalunya del segle XXI.A la meva filla Samjhana, 7 anys, i tota la seva energia vital

INTRODUCCIÓ: UNA ÈTICA POLÍTICA MÍNIMA DE LA IMMIGRACIÓ

Quins són els mínims requisits necessaris per mantenir el pro-jecte de nació que té Catalunya en el nou context derivat dela presència de persones procedents de fora de Catalunya id’Europa? Quines són les bases mínimes necessàries per com-binar tradició i diversitat, llengua i diversitat en un contextdinàmic on es puguin replantejar les bases de relació amb l’Es-tat espanyol i les bases de relació amb la societat de Catalunya?Aquestes són les preguntes inicials que orienten aquest llibre,que pretén fer una anàlisi retrospectiva de les polítiques d’im-migració seguides per Catalunya des dels anys 90 del seglepassat. Ja fa gairebé 20 anys des del primer Programa d’immi-gració de 1993, que interpretem com a procés de definiciód’un discurs institucional sobre la immigració, i ja fa gairebé20 anys que es gestionen les qüestions també diferenciadesque té Catalunya davant de l’Estat espanyol. Destaquem aquíalmenys dues dimensions que fan que Catalunya es plantegipreguntes diferenciades: per una banda, el fet que hagi decombinar la pregunta referida als recursos competencials queté per gestionar la immigració amb les qüestions basades fona-mentalment en la llengua pròpia. En aquesta dimensió, lapolítica d’immigració a Catalunya es manifesta molt més comuna política d’identitat; per altra banda, el fet que en aquestprocés de combinar competència i identitat, s’hagin de replan-tejar tant les relacions externes que té Catalunya amb l’Estatespanyol, com les relacions internes que té amb la seva prò-pia societat.

11

L’argument d’aquest llibre és que aquestes dues dimensionses poden interpretar com a forces motrius d’un procés derecerca d’una ètica política mínima, entesa com a procés d’iden-tificació d’uns requisits mínims per poder mantenir, i consoli-dar, el projecte de construcció de la nació dins d’un context dinà-mic de diversitat. Hi ha en joc el manteniment del factor dife-renciador que es té com és la llengua, d’aquí que, com veurem,aquesta categoria constitueixi el principal factor explicatiu deles innovacions institucionals que s’han produït a Catalunyadurant aquests darrers 20 anys. Aquesta ètica política mínimaés també la base del consens mínim, les normes irrevocables iactituds exigibles, per poder combinar els valors d’unió i de ladiferència en un context on no es tenen recursos estatals, i de rela-ció de poder entre centres decisors i gestors diferenciats.

Una ètica política mínima pretén doncs combinar els valorsd’unió i els valors de diferència respectant les relacions entrepersones de diferents procedències, llengües i religions. Es par-teix de la base que per aconseguir aquests mínims ètics políticsnecessaris, de convivència i de cohesió dins de la diversitat, elfoment de les relacions és vital a l’hora de construir ponts. Senseaquests mecanismes es facilitaria una dinàmica de segregació ide diferenciació social que podria acabar en una diferenciacióinstitucional, que excediria els mínims necessaris per assegu-rar una unió. Igualment, es necessita una mínima noció de fron-tera per poder definir bé la relació entre competències i iden-titat, i fer explícit el vincle entre política d’immigració i polí-tica d’identitat. En aquest marc podem dir que el procés dedefinició d’una ètica política mínima a Catalunya s’ha basat mésen els valors d’unió dins de la diversitat que d’interacció dinsde la diversitat, i que per tant aquesta és encara una assignaturapendent, com ho argumentarem al final, juntament amb lanecessitat d’establir una mínima noció de frontera que ajudi afonamentar la política d’identitat que suposa la gestió de laimmigració en contextos de nacions sense Estat propi.

Una de les característiques diferenciadores de Catalunyaés també que el procés de construcció d’una ètica política

12 UNA ÈTICA POLÍTICA MÍNIMA DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA

mínima de la immigració no és fruit d’una relació de poderentre la política i la societat, sinó el resultat d’un consens polí-tic i social, que li proporciona la força necessària per poderdurar en el temps, amb una base sòlida resultat d’un procés dedemocratització. Conceptualment, doncs, entenc que l’èticapolítica mínima és el procés d’assentament dels fonaments d’unapolítica d’immigració que es fa des del consens social, i amb laparticipació democràtica de la societat de Catalunya, tant ambla població immigrant com amb la ciutadana. Sense aquestmínim consens, aquesta ètica política mínima deixaria de tenirla legitimitat que li acordarem, tenim com a exemple el PacteNacional per a la Immigració.

Resumint les tres dimensions que conformen la noció d’è-tica política mínima en matèria de gestió de la immigració aCatalunya, podem dir que s’ha d’interpretar com a procés devinculació de la diversitat en el projecte de construcció de lanació (primera dimensió: nació), basada en el consens percombinar unió i diversitat (segona dimensió: consens), i ambun eix procedimental de participació democràtica (terceradimensió: participació democràtica).

Abans de continuar, cal precisar que aquí parlem d’èticapolítica mínima i no simplement d’ètica mínima. Aquestadiferència és important per poder seguir el nostre fil argu-mental. Si bé l’ètica mínima es pot definir, amb ajuda d’unade les seves principals promotores, Adela Cortina, com elsmínims valors compartits per al funcionament d’una socie-tat democràtica (2000, 6a ed.; p. 17), que inclou el conjunt decomportaments mínims exigibles per a la convivència, l’en-focament que proposo no té com a subjecte moral una per-sona, sinó el comportament de les institucions polítiques. L’è-tica política es refereix doncs al conjunt de valors i principis,als fonaments que orienten el comportament de les institu-cions en donar resposta a temes relacionats amb la immigra-ció. Seguint aquest enfocament des de les institucions, ensreferim a mínima, compartint la mateixa perspectiva defen-sada dins del debat sobre una ètica mínima, en tant que són

13INTRODUCCIÓ: UNA ÈTICA POLÍTICA MÍNIMA DE LA IMMIGRACIÓ

els mínims imprescindibles de comportament institucionalper assegurar el seu projecte nacional, dins del consens en larelació entre unió i diversitat, i seguint un procediment departicipació democràtica. Parlem també d’un minimalismeper aconseguir consens (C. Thiebaut, 1988), i dels mínimsrequisits per a ser ciutadà. Per tant assumim un vincle entreètica mínima i ciutadania (V. Camps i S. Giner, 1998; p. 9),com també entre ètica mínima i civisme (V. Camps, ed. 2011).Arribem a la conclusió llavors que una ètica política mínimaestà relacionada amb la recerca d’un mínim compartit comúen una societat diversa, basat en un projecte de nació, dins d’unconsens a l’hora d’interpretar la relació entre unió i diversitatque exigeix la gestió d’una societat diversa, i seguint un procésparticipatiu democràtic.

En aquest marc teòric, el meu propòsit és repassar les pre-guntes i respostes que Catalunya s’ha plantejat des dels inicis,i que han conformat el contingut institucional que coneixemavui en dia. D’una manera sintetitzada, podem avançar coma premisses que donen raó d’aquest enfocament, que la filoso-fia de la immigració seguida fins ara a Catalunya es caracte-ritza per tres eixos que li proporcionen un caràcter exemplar:a) el seu caràcter pragmàtic de donar resposta immediata aproblemes pràctics que detecta; b) segurament com a conse-qüència del seu caràcter pragmàtic, però no necessariament,es segueix que té una lògica política preventiva i pro-activa, c)la seva capacitat per dotar Catalunya d’un caràcter innovadorque apropi la gestió de la immigració al seu projecte nacional:és distintiu incorporar la immigració en la seva actualitzaciód’Estatut, el Pacte Nacional i la Llei d’acollida, i amb la intro-ducció del vincle entre política d’immigració i política lingüís-tica. Considerem que aquest enfocament ha estat possible grà-cies a l’actitud responsable de tots els gestors i líders polítics,i de la societat civil en general, que avui en un context de crisieconòmica i d’incerteses de respostes institucionals, s’ha derenovar, com acabarem discutint al final. Tenint en compteaquestes premisses, iniciem el nostre recorregut.


La immigració a Catalunya planteja la qüestió de quin ésel lloc de l’immigrant en la construcció de la nació. Territorid’immigració per excel·lència, Catalunya és un país que haexperimentat el major augment de la immigració en els últimscinc anys, fins a esdevenir el segon lloc a Europa pel que fa alpercentatge d’estrangers. Catalunya s’ha construït, política-ment, econòmicament, socialment i culturalment amb elsimmigrants, i amb la llengua catalana com a signe d’identitat.Estem davant d’un escenari singular, en ser l’únic exemple aEuropa sense Estat on la construcció nacional té lloc simultà-niament amb el fenomen migratori, ja que la formació delsEstats-nació europeus és molt anterior a la migració interna-cional. Aquesta distinció històrica fa que Catalunya pugui uti-litzar l’estructura d’oportunitats institucionals per integrarmillor els immigrants en el seu procés de construcció de lanació. El joc es perfila amb tres jugadors, entre la comunitatcatalana, els immigrants i l’Estat espanyol, i on Catalunya buscaaliats en lloc d’enemics en el procés de construcció política ide la identitat cultural. Seria l’única nació europea que es cons-trueix amb la immigració, i va dissenyant la seva «via nacio-nal pròpia» amb els immigrants.

La immigració és un component fonamental de la realitatcatalana del segle passat. Del 1901 al 1970, la migració netasobrepassa els dos milions de persones, és a dir, un nombremolt més gran d’entrada d’immigrants que de sortides de cata-lans. Aquesta alta taxa d’immigració ha canviat la sociodemo-grafia de Catalunya. Es calcula que a finals del segle XX, mésdel 60% dels catalans provenen directament o indirectamentde la immigració, i aquest percentatge és encara més alt si tenimen compte els matrimonis entre catalans i immigrants. Aixídoncs els catalans procedents dels residents de 1900 represen-ten clarament una minoria, al voltant d’una quarta part de lapoblació. Aquesta conclusió demogràfica històrica esdevé pre-missa política: la immigració és un pilar del creixement demo-gràfic català. Aquesta immigració d’altres regions d’Espanyaté un enorme impacte econòmic, social, polític i cultural en la


història recent de Catalunya. Si bé s’endarrereix durant les aca-balles del franquisme i els inicis de la democràcia, experimentaun renaixement des de mitjans de la dècada de 1990 i, sobretotdesprés de 2000, en què hi ha una nova onada, i de ràpid crei-xement, però aquesta vegada procedent de fora d’Espanya.Catalunya va acollir entre 2001 i 2010 més d’un milió d’immi-grants, de mitjana. La taxa és més gran en termes absoluts queen la dècada de 1960. Per tant una nova situació que difereixde l’anterior pel context polític (als anys 60 no era un contextdemocràtic, i el català com a llengua no formava part de la lega-litat), per l’origen dels immigrants i la transformació irreversi-ble de la societat catalana en una societat clarament d’immi-gració per la seva tradició, i diversa per la seva composició.

En aquest escenari històric, ens preguntem per una èticapolítica mínima de la immigració per a Catalunya que vinculiimmigració i nacionalisme. El debat nacionalista a Catalunyaestà estretament vinculat al manteniment de la cohesió sociali la demanda d’autogovern. La cohesió s’entén no només entermes socials, sinó com a resultat de compartir un projectecomú de societat nacional. L’autogovern, per la seva banda, ésrequisit per disposar de les eines polítiques necessàries a fi depoder expressar-se com a societat diferenciada en el marc del’Estat espanyol. Per orientar tant les seves polítiques de cohe-sió social com d’autogovern, el debat nacionalista es forneixd’una noció de comunitat política que li serveix de fonament.Aquestes dues dimensions bàsiques de la noció de comunitatpolítica es fan més visibles quan ens plantegem com la immi-gració impacta en el debat nacionalista. En la seva dimensióde cohesió social, i per tant, en la seva relació amb la seva prò-pia societat, la dimensió lingüística de la noció de comunitatpolítica és la que articula una política d’immigració. En la sevadimensió d’autogovern, i per tant en la seva relació amb l’Es-tat espanyol, la dimensió de frontera dins la noció de comu-nitat nacional és la que articula la política d’immigració. Llen-gua i frontera són doncs dues categories clau per a poder ana-litzar en teoria i en la pràctica els efectes que produeix la nova


immigració al debat nacionalista català. Parlem de la novaimmigració que resulta de l’arribada de persones de fora del’Estat espanyol, i principalment de fora de la Unió Europea,que ara per ara en són més d’un milió, i constitueix quasi el18% de la població (INE, 2010).

No volem plantejar problemàtiques sectorials ni tampocabordar conflictes socials concrets que tots anem seguint a tra-vés de la premsa, sinó proposar obrir un gran angular, si empermeteu l’expressió, i amb perspectiva històrica, endinsar-nos en una reflexió teòrica política de la immigració a Cata-lunya. Aquest enfocament té com a premissa que la immigra-ció produeix un «efecte mirall» per al debat nacionalista, iés alhora un repte i una oportunitat perquè nous temes abansimplícits entrin en una agenda social i política que es va cons-truint en un procés dinàmic de canvi.

En aquest debat que vincula cohesió i autogovern, l’argu-ment inicial que voldria discutir és que la manera de gestio-nar aquest tema podria tenir una influència en aquest momenthistòric per al discurs nacionalista. Aquest canvi pot produir-se en dues direccions: o bé es reforça la lògica federal, o bé s’a-juda a reforçar la lògica de la independència. Una de les par-ticularitats de la immigració és que convida a tenir una posi-ció ferma, sense ambigüitats. O bé es defensa la idea que l’ac-tual Estat autonòmic, amb una lògica federal cooperativa enles seves polítiques d’immigració, tal com es planteja en el PlanEstratégico de Ciudadanía e Integración (2007-2010) de l’Estat(Zapata-Barrero, 2011a), és suficient per a mantenir la cohe-sió i l’autogovern, per a gestionar els efectes de la llengua itemes relacionats amb les fronteres, o bé es reforça l’argumentque per tal de gestionar els efectes de la immigració sobre elpropi projecte nacional, cal passar a una fase de constituciód’un Estat propi. El vincle entre la nació i l’Estat ja ha comen-çat a ser una realitat reconeguda política i institucional al Que-bec, on el discurs nacionalista del govern quebequès parla ja,sense preàmbuls, d’Estat del Quebec, però és encara molt anec-dòtica i perifèrica en el discurs nacionalista català. En tots dos


casos, aquesta lògica de la creació d’un Estat qüestiona l’apro-piació dels instruments i les polítiques amb les quals es podenadministrar els aspectes de la identitat que planteja la immi-gració i la diversitat. Com s’articula aquest debat i en quinamesura té un impacte sobre el discurs nacionalista a Catalunya?I en quina mesura la diversitat relacionada amb la immigraciópot jugar un paper impulsor per a consolidar tant un discursnacionalista (perifèric) i federalista com un discurs indepen-dentista i d’Estat? Algunes nacions, com el Quebec, ja tenenuna política de fronteres vinculada a la gestió de la immigra-ció. Aquesta política no existeix a Catalunya. Quina políticade fronteres podria orientar una ètica política mínima cata-lana de la immigració? La frontera constitueix doncs una cate-goria política bàsica que cal analitzar, des d’un angle tant teò-ric com normatiu, pràctic i institucional, i tenint com a prin-cipals receptors els partits nacionalistes, la societat civil, elgovern i les administracions de Catalunya.

Però si aquests són els reptes, quina percepció té de la immi-gració Catalunya? Des del punt de vista del debat nacionalista,la visió que es té no és estrictament de volum, malgrat queaquest hagi augmentat considerablement durant la darreradècada amb més d’un milió de persones,1 sinó de varietat, expres-sada per la diversitat de persones que procedeixen d’orígens cul-turals, llengües i religions diverses. El 2009, els marroquinsrepresenten el 19,08% de la població immigrant, i el 74,4% deltotal de immigrants africans. Després, set nacionalitats repre-senten més del 50% dels immigrants. Romania (8,12%), l’Equa-dor (6,95%), Bolívia (4,92%), Colòmbia (4,13%), Itàlia (4,05%)i la Xina (3,79%).

La immigració es polititza en tant que dóna lloc al que W.Kymlicka assenyala com a societat diversa, és a dir, «una cul-tura territorialment concentrada, centrada en una llengua


1 Si el 1998 a Catalunya hi havia 6.147.610 habitants, dels quals un 1,97% eren d’origen immi-grant, el 2009, la població ha augmentat amb més d’un milió, representant la immigració un18% del total.

comuna que s’utilitza en una àmplia gamma d’institucionssocials, tant en la vida pública i privada (escoles, mitjans decomunicació, dret, economia, govern, etc.) […] implica unllenguatge comú i institucions socials comunes, més que unlloc de comunes creences religioses, costums familiars, o estilsde vida personals» (Kymlicka, 2001; p. 25).

Per tant, per primera vegada, ja no és Catalunya un factorde diversitat dins d’Espanya, sinó que la pròpia societat cata-lana, amb la presència d’immigrants, esdevé també un factorde diversitat «cap endins». La diversitat relacionada amb laimmigració és la que té un impacte sobre un debat naciona-lista que per primera vegada ha de buscar recursos concep-tuals, polítics i socials, per gestionar aquesta relació; per pri-mera vegada ha d’autoafirmar-se com a nació dins dels seuspropis límits territorials. En aquest sentit, la dimensió polí-tica que interessa desenvolupar, i la que seguirem a partir d’ara,serà la que vincula política d’immigració i política d’identitatnacional. El vincle és clar: tota política d’immigració té unadimensió d’identitat que gestiona l’efecte que produeix la diver-sitat sobre la pròpia identitat nacional. Aquest fet que és visi-ble en les polítiques que estableixen els Estats-nació, té tambéunes característiques pròpies que voldrien destacar quan laidentitat nacional que tractem no té un Estat propi, i per tantno compleix una funció de fonament d’una entitat políticaestatal. En aquest cas, la política d’identitat nacional vincu-lada a les polítiques d’immigració té com a fonament una nocióen procés de contínua construcció i retroalimentació, permanca d’un marc estatal propi que li pugui donar més estabi-litat conceptual i seguretat institucional, a saber, una noció decomunitat nacional. Aquesta noció està servint de fil conduc-tor per establir el sentit dels canvis institucionals i de les inno-vacions conceptuals que identificarem.

Si tracem la història de com Catalunya està construint laseva reacció a la creixent immigració extracomunitària, podemdistingir tres etapes. El criteri per diferenciar etapes es basa enles innovacions introduïdes en els diferents programes d’im-


migració, els quals sens dubte constitueixen marcs discursiusde referència que defineixen enfocaments de com es fa la diag-nosi de la situació seguint com a perspectiva l’impacte sobrela societat, i de com s’aborda la gestió de la immigració en pers-pectiva estratègica. Aquestes tres etapes són:

Primera etapa (1993-2000)

Etapa tècnica-administrativa: Catalunya diagnostica la immi-gració com una política que afecta tots els sectors. En tant quetema que exigeix una política multisectorial, concentra elsesforços d’innovació en crear una xarxa interdepartamental.La pregunta que orienta les polítiques és: quin impacte té laimmigració sobre l’estructura sectorial de govern?

Segona etapa (2001-2004)

Etapa d’institucionalització de la xarxa d’actors socials: Cata-lunya concentra els seus esforços en gestionar la xarxa d’actorsimplicats en la gestió de la immigració. Els identifica i intentaestablir un marc de cooperació amb ells, tant a nivell d’entradade demanades com de sortida d’aquestes i de compromis en laimplementació de polítiques. Aquesta xarxa institucional esta-bleix també pautes de relació estable amb totes les nacionali-tats. La pregunta que orienta les polítiques és: com gestionemla xarxa d’actors socials existents en un marc de col·laboracióestable?

Tercera etapa (2005-2009)

Etapa social política. El vincle entre immigració i societat cata-lana esdevé el nucli de les polítiques. Es defineixen instrumentsdiferenciadors davant de l’Estat, perquè es parteix de la pre-missa que cal donar respostes diferenciades a preguntes tambédiferenciades. Aquí entren en escena l’Estatut, el Pacte Nacio-nal per a la Immigració i la Llei d’Acollida. La pregunta que


orienta les polítiques està més centrada en els instrumentsnecessaris per gestionar l’impacte de la immigració sobre lapròpia societat. Com estableix Catalunya unes pautes de rela-ció amb la seva pròpia societat donades les preguntes socialsque planteja l’arribada d’immigrants?

La nostra reflexió estarà centrada en projectar la segona dècadadel segle XXI. Aquesta quarta etapa (2009-2020) és l’etapa polí-tica. En aquest llibre defensarem la necessitat lògica d’entrara una etapa més lligada a com Catalunya estableix vincles ambel seu marc territorial propi, amb una política de fronteres prò-pia tant a nivell d’accés al territori català com a nivell d’unadefinició de ciutadania catalana. Aquí s’obren dilemes impor-tants, ja que aquesta quarta etapa o bé reforça una lògica fede-ral, i per tant es converteix en una força reivindicativa de vin-cular d’una vegada per totes a nivell d’estructura de decisions,la realitat multinacional i l’estructura «federal» d’Estat; o bées reforça una lògica de la independència i la creació d’un Estatpropi.

Des del punt de vista del discurs que seguirem, si bé per laprimera etapa utilitzarem una narrativa històrica, i en la segonai tercera etapes una anàlisi descriptiva de la situació actual, eldiscurs que seguirem per a la quarta etapa serà més prescrip-tiu i normatiu. Per fer aquest balanç per etapes també segui-rem un fil conductor que doni sentit a les accions d’innova-ció conceptual i institucional. Aquest tindrà com a rerefonsel fet que Catalunya és una nació diferenciada i, per tant, fona-menta les seves polítiques d’immigració en una dimensió d’i-dentitat nacional pròpia. Entendrem així que el fil conductorque dóna sentit a les accions és el fet que Catalunya està en unprocés d’institucionalització d’un enfocament propi per ges-tionar la immigració.

Al respecte, l’argument és que l’enfocament propi de mo-ment ha estat molt pragmàtic i preventiu, en el sentit que elprocés d’institucionalització s’ha anat construint en base adonar resposta immediata davant la identificació de fets i con-


flictes concrets que han anat apareixent al llarg d’aquests anys,i també amb una lògica preventiva molt enfocada en la nocióde comunitat política nacional. En termes polítics públics,podem dir que la construcció de l’enfocament català s’ha feten base a conflictes (a conflict-driven policy) en lloc de en basea una teoria establerta i planificada (a theory-driven policy).En aquest sentit, l’objectiu general d’aquest llibre és tambépoder contribuir a la construcció d’una ètica política mínimacatalana de la immigració. El procediment metodològic és teo-ritzar sobre el que s’ha fet, per tal d’entreveure quina és la teo-ria que podria orientar l’enfocament català com a enfocamentdiferenciat a la propera dècada (2011-2020). D’aquí que la nocióde comunitat nacional sigui la força vertebradora de l’enfoca-ment diferenciat. Ens interessa identificar les preguntes dife-renciades que planteja la immigració a Catalunya, ja que seràla resposta a aquestes preguntes diferenciades la que confor-marà les primeres etapes i el que ens ajudarà a traçar les líniesmestres de la quarta etapa (2011-2020). La conclusió final d’a-questa lògica argumental i la que constituirà el fil conductorde tota aquesta reflexió és que Catalunya necessita una èticapolítica mínima de la frontera, necessita incorporar la categoriade frontera en la seva política d’immigració.

Resumint, seguirem quatre parts. Identificar bé els instru-ments analítics necessaris que ens permetin d’analitzar el pro-cés de construcció d’una ètica política mínima de la immigra-ció fins ara, on estem i cap a on podem anar, constituirà la pri-mera part (Fonaments de les politiques de diversitat a Cata-lunya, en el context espanyol), on posarem sobre paper lesnocions, vincles entre conceptes i polítiques que ens permetiteoritzar sobre l’enfocament propi de Catalunya. A la segonapart (Procés d’institucionalització d’un enfocament propi basaten una ètica política mínima), ens ocuparem de les dues pri-meres etapes, intentant plantejar-nos el que s’ha fet i on estemen temes de procés de institucionalització d’un enfocamentpropi. Aquesta metodologia d’identificar allò que distingeixCatalunya és important, ja que ens permetrà «veure» i


«entreveure» molts temes que potser plantejats en un con-text de nació amb Estat no es formularien. A la tercera part(Dècada 2010-2020: dilemes polítics entorn de l’autogovern i lafrontera), i continuant amb aquesta metodologia, ens ocupa-rem de la quarta etapa de procés d’institucionalització d’unenfocament propi, l’etapa que encara no s’ha obert però que,tal com argumentarem, presumiblement ocuparà l’espai polí-tic de la gestió de la immigració en aquesta segona dècada delsegle XXI. I és que és en aquesta etapa on es produeix una doblenovetat en una mateixa acció política: s’introdueix una polí-tica de fronteres no solament en el debat sobre l’autogovern,sinó al mateix temps en l’enfocament de la gestió de la immi-gració, on Catalunya pren per primera vegada consciència dela necessitat de gestionar les migracions o de participar en elprocés decisor amb l’Estat. En una quarta part recapitularem(Discutint l’agenda de Catalunya per a la segona dècada del segleXXI) tots els principals arguments amb l’objectiu de confor-mar un enfocament basat en una teoria, i no tant en fets i con-flictes, en prevencions i intuïcions, com s’ha fet fins ara, quepugui informar una agenda per a la propera dècada del segleXXI. Incidirem també en la necessitat d’incorporar una doblereflexió: tant una discussió sobre la gestió de fronteres comsobre la promoció de la interacció entre les diverses expres-sions de diversitat. En aquest últim punt argumentarem queCatalunya ha incidit més en els valors de la unió que de lainteracció en el procés de construcció de una ètica políticamínima. Defensarem així la importància de passar a políti-ques d’interacció per completar els fonaments d’una ètica polí-tica mínima de la immigració, que combini unió, diversitat iinteracció.

Tot i que el contingut d’aquest llibre sigui una responsabilitatmeva, és també fruit de molta discussió i debat en molts espaisacadèmics i socials on he tingut oportunitat de compartir argu-ments. Agraeixo en particular als membres del GRITIM-UPF(Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració, Univer-


sitat Pompeu Fabra) que durant el 2010-11 m’han ajudat a con-solidar perspectives i enfocaments. En el recorregut, voldriaagrair també a Leslie Seidle, del Forum of Federations, i a Car-les Viver, Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA),amb qui vam organitzar el seminari La política d’integració al’Estat de les Autonomies (26 març 2010), tot just desprès de seraprovada la Llei d’immigració de l’Estat, el desembre de 2009.Les discussions amb Christian Joppke, Keith Banting, OriolAmorós i March i Carles Campuzano, sens dubte van ajudara reforçar alguns arguments que aquí es defensen. També hanestat importants en aquests darrers anys els suports puntualsde l’Institut Ramon Llull. Vull donar les gràcies en particulara Marc Dueñas, amb qui vam organitzar un seminari interna-cional de trobada Catalunya-Quebec a Montreal amb la mevacol·lega Micheline Labelle de la Chaire de recherche en immi-gration, ethnicité et citoyenneté (CRIEC-UQAM) sobre els efec-tes de la Immigració sobre el debat nacionalista (2-3 maig2011). Agraeixo també a Rachad Antonius, i també els debatsamb François Rocher, Montse Solé i Aubia, Louis Rousseau,Salvador Cardús, i tots els assistents socials i institucionals. Enaquest marc de diseminació prèvia, també vaig tenir la opor-tunitat de fer una conferència a l’Institute of Governance, dela Universitat d’Edimburg, invitat per Eve Hepburn (24 Juny2010), i les discussions tingudes prèviament amb Alain-G.Gagnon i Michael Keating, en un seminari organitzat per ellsa la Universidad Carlos III (Madrid, Getafe, 13-17 Abril 2010).Finalment, l’argument de les fronteres forma part del projecteFRONTERAS, ja conclòs, finançat per el Ministeri de Ciènciai Innovació dins del VI Plan Nacional de Investigación Cien-tífica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2008-2011(Ref.CSO2008-02181/CPOL).


Una ètica política mínima de la immigració a Catalunya. Cohesió, autogovern, llengua i frontera

Documents

Transcript of Una ètica política mínima de la immigració a Catalunya. Cohesió, autogovern, llengua i frontera