1957- Signatura del tractat de Roma i creaci de la Comunitat Econmica Europea.

1986: espanya es va incorporar a la Comunitat Econmica Europea.

1992: Signatura del Tractat de Maastricht. La Comunitat Econmica europea passa a dnomenar-se Uni Europea. Per primera vegada es plantejava una uni poltica i la creaci duna moneda nica.

2002:lEuro entr en funcionament.

2004: Es produ la major ampliaci de la Uni Europea. Molts pasos de lEuropa de lest sincorporen a la Uni.

2007: Signatura del Tractat de Lisboa, que atorga un major poder a les institucions de la Uni Europea.

Actualment, la Uni Europea est formada per 28 pasos, desprs de la incorporaci de Crocia lany 2013.

Tractat de Roma (1957)

La Comunitat Edonmidq Europea va ser fundada per Frana, Itlia, Blgica, Holanda, Luxemburg i la Repblica Federal dAlemanya.

Signatura de ladhesi dEspanya a la que aleshores sanomenava Comunitat Econmica Europea (CEE)

Dins de la Uni Europea hi ha una gran diversitat cultural i econmica

Alguns dels objectius ms imortants de la Uni Europea sn els segents:

-Impulsar el progrs econmic i soscial dels seus ciutadans.

-Reduir les diferncies regionals a travs dels Fons de Cohesi, que tenen com a objectiu ajudar al desenvolupament de les regions ms endarrerides econmicament.

-Permetre la lliure circulaci de persones, mercaderies i capitals entre els pasos membres.

-Crear un espai de llibertat, seguritat i justcia al servei dels seus cutadans-

-Crear i desenvolupar un sentiment de pertinena a un mateix espai histric i cultural.

-Tenir ms fora i influncia a nivell internacional.

CONSELL EUROPEU; format pels caps destat o de govern de cada pas membre. Marca les lnies generals de la poltica de la Uni Europea.

CONSELL DE MINISTRES: est format pels ministres dafers exteriors o per algun altre ministre si la qesti que cal discutir ho fa nequereix.

EL PARLAMENT EUROPEU: integrat per diputats de cada pas membre escollits per sufragi universal. Aquests aproven les lleis (funci legislativa i aproven el pressupost de la Uni Europea.

LA COMISSI EUROPEA: est formada pel President de la Comissi i pels Comissaris. Cada pas membre hi t un representant. Sencarrega de fer complir les lleis i normes aprovades pel Parlament ( funci executiva)

ELS TRIBUNAL DE JUSTCIA: integrat per un jutge de cada pas membre. Vetlla pel compliment de les lleis (funci legislativa)

EL DEFENSOR DEL POBLE: defensa els interessos de la Uni Europea en cas que aquests considerin que han estat tractas injustament per alguna de les seves institucions.

Consell europeu

Parlament europeu (Brusselles)

Tribunal de justcia de la Uni Europea (Luxemburg)

El Banc Central Europeu te la seva seu a la ciutat alemanya de Frankfurt,

Sencarrega de prendre les decissions ms importants relacionades amb aquesta moneda.

Mario Draghi (president del Banc Central Europeu)

Gaireb la meitat del pressupost de la Uni europea est dedicat a lla Poltica Agrria Comunitria (PAC).

La partida ms important correspon als Fons de Garantia Agrria (FEOGA).

Els FEOGA tenen com a objectiu fer possible que els pagesos i ramaders europeus puguin viure de lagricultura i la ramaderia, ja que tenen dificultats per competir amb els productes daltres rees del mn que presenten preus ms competitius.

Els caladors de la Uni Europea tenen un problema de sobreexplotaci. A travs de la Poltica Pesquera Comunitria (PPC), regula quines espcies es poden pescar i on i quan es poden pescar. Tamb sencarrega destablir acords amb altres rees del mn per a fer possible que els vaixells dels pasos membres hi puguin feinejar. Laqicultura ha guanyat pes en els darrers anys.

Leix industrial ms important de la Uni Europea s el que va des de la Gran Bretanya fins al nord dItlia, passant per Holanda, Blgica, Alemanya i Frana.Actualment les indstries tradicionals (txtil, siderrgia, automobilstica) han perdut pes en benefici de les indstres dalta tecnologia.

La major part de la poblaci activa de la Uni Europea treballa en el sector terciari.La balana comercial (diferncia entre les importacions i les exportacions) de la Uni Europea s negativa a causa de la seva dendncia energtica (no disposa de gas ni petroli)

Leuro va entrar en vigor l1 de gener de lany 2002.Noms 18 pasos de la Uni Europea utilitzen leuro. La resta mantenen les seves respectives monedes.

Espanya es va incorporar a la Uni Europea lany 1986, desprs dunes lllargues negociacions. Abans no havia estat possible, ja que entre 1939 i 1975 va viure sotmesa a la dictadura del general Franco.

Actualment, 54 diputats espanyols representen a Espanya en el Parlament Europeu.

Malgrat les dificultats de leconomia espanyola per adaptar-se a la nova situaci, el progrs econmic i social de la societat espanyola ha estat molt significatiu durant aquests anys.

Els fons de cohesi han contribut a millorar el nivell de riquesa dels ciutadans espanyols, que en lactualitat es situa prcticament dins de la mitjana europea. No obstant aix,hi ha diferncies entre les diferents Comunitats Autnomes.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-firma-para-historia/798153/?s1=noticias&s2=&s3=&s4=Grcies als Fons de Cohesi ha estat possible construir autovies, ampliar els aeroports de Madrid i Barcelona, finanar projectes educatius com lErasmus o restaurar monuments com per exemple lAlhambra.

**