Unitat 07 superior

59

Unitat 7. Determinants: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

1. Demostratius

En català general trobem un sistema de demostratius amb les anomenades formes reforçades (amb aqu-) i amb dos graus de proximitat (aquest i aqueix) i un de llunyania (aquell). Els parlars valencians i alguns nord-occidentals distingeixen tres graus de proximitat o llunyania i usen col·loquialment les variants este (proximitat), eixe (entre la proximitat i la llunyania) i aquell (llunyania).

Tot i que els dos sistemes són normatius, és recomanable en els nivells més formals utilitzar les formes reforçades i ajustar-les a un sistema binari de proximitat (aquest) i de llunyania (aquell). En tot cas, cal reservar la forma aqueix als casos en què hi haja una necessitat estricta de diferenciar entre el primer i segon grau de proximitat.

Els demostratius poden desenvolupar les funcions següents:

a) D'adjectius, quan determinen un substantiu.

Aquella xica.

b) De pronoms, quan substitueixen un nom.

Aquella és la que et comentava.

2. Possessius

2.1 Ús dels possessius tònics

a) El valencià té com a formes pròpies dels possessius les formes de femení amb -u-: meua,teua seua; meues, teues, seues. En l'estàndard valencià cal emprar aquestes formes amb -u-.

60 Quadern de Valencià Superior

b) La forma llur, llurs, pròpies de la llengua escrita culta, equivalen a les formes seu, seua, seus, seues quan aquestes formes es refereixen a més d'un posseïdor. No és recomanable fer-les servir en un registre no literari.

Els funcionaris i llurs representants sindicals han tingut una reunió (els representants sindicals d'ells).

c) Quan la relació que expressen els possessius és evident pel context, en prescindim. De fet, cal evitar la sobrecàrrega que implica l'ús impropi dels possessius, sobretot davant de peces de roba, les parts del cos, la pròpia casa o les parts d'un tot. Aquest ús abusiu dels possessius es considera un anglicisme que cal, per tant, evitar.

*Va ficar els diners a la seua butxaca. Va ficar els diners a la butxaca.

*He perdut la meua jaqueta. He perdut la jaqueta.

*Me'n vaig a ma casa. Me'n vaig a casa.

*Recorda-te'n d'agafar el teu llibre. Recorda-te'n d'agafar el llibre.

*Les seues mans se li amararen de suor. Les mans se li amararen de suor.

*Cal que reculles el teu passi. Cal que reculles el passi.

d) L'adjectiu propi s'usa de vegades amb valor possessiu per a reforçar un possessiu pròpiament dit.

La meua pròpia cosina és l'assassina.

3. Numerals

a) Els numerals, quan formen part de determinades expressions en sentit figurat, no sempre coincideixen amb les del castellà.

Donde comen dos comen tres. Allà on menja un en mengen dos.

Recordeu que no és correcte usar propi en comptes de mateix-a per emfasitzar la identitat d'un substantiu.

Ha vingut el *propi rector a parlar amb nosaltres. Ha vingut el mateix rector ( o el rector en persona) a parlar amb nosaltres.

Unitat 7. Demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits 61

Se ha quedat con dos palmos de narices. Ha quedat amb un pam de nas.

Esto lo hago yo en dos patadas. Això, ho faig jo amb una esgarrapada.

Te lo explico en dos palabras. T'ho explique en quatre paraules.

El teatro está a dos pasos de aquí. El teatre està a quatre passes d'ací.

b) Recentment s'ha posat de moda la locució anglicitzant el número u per a referir-se a aquell que ocupa la primera posició en una activitat determinada. Són preferibles, però, altres solucions més genuïnes:

Ferrero tiene que enfrentarse al número uno del tenis mundial. Ferrero s'ha d'enfrontar al millor jugador del tenis mundial.

El actual número uno mundial de motociclismo es marroquí. L'actual campió mundial de motociclisme és marroquí

c) Les formes llatinitzants sext, sèptim, octau... més habituals en l'expressió oral dels valencians també són acceptables al costat de les formes estàndard sisé, seté, vuité..., però és més recomanable, en un registre formal, utilitzar aquestes últimes.

3.1 Els multiplicatius

a) Tenen una forma per al masculí i una altra per al femení (excepte la forma doble, que és invariable) quan tenen el valor de 'tantes vegades l'altre':

Ha pres una dosi tripla d'amfetamines.Té una col·lecció de segells quíntupla que la teua.1

b) Quan equivalen a 'format per x elements' (alguna cosa composta de x elements), es mantenen sempre invariables.

La triple aliança (una aliança composta de tres parts o components)

3.2 Col·lectius específics

Recordeu que els substantius que designen períodes d'anys sempre s'escriuen amb dues -nn-:bienni, trienni, sexenni, decenni...

1 Recordeu que els múltiples, sobretot a partir de quàdruple, són habitualment substituïts per una perífrasi com ara x vegades més que... Exemple: Té una col·lecció de segells cinc vegades més gran que la teua.


4. Quantitatius

a) La forma bastant no té forma femenina, solament té plural.

No hi ha bastants cadires.

b) Prou és una forma invariable (no té plural), i heu d'evitar confondre-la amb bastant. Prousignifica 'suficientment' i bastant 'quantitat o nombre més que regular de'.

No vull més menjar, ja en tinc prou. Té bastants amics que l'estimen.

c) Massa significa 'en grau excessiu', 'més que no convé (o 'que no cal)'. Molt significa 'en grau considerable', i és el contrari de poc. En oracions no afirmatives i en registres formals d'utilitzar gaire en comptes de molt.

Quan vaig amb la moto no córrec *massa perquè sempre isc de casa amb temps.(incorrecte, perquè el sentit de la frase no és que córrec 'excessivament', sinó que córrec poc, que no em cal córrer).

Quan vaig amb la moto no córrec gaire perquè sempre isc de casa amb temps (correcta, ja que significa que córrec poc).

Si tinguera gaires diners deixaria de treballar.

d) Les combinacions un quant, uns quants, unes quantes són locucions quantitatives. No és correcte substituir-les per l'article indefinit tot sol, ja que no té valor quantitatiu.

D'ací a *uns dies t'arribarà el correu. D'ací a uns quants dies t'arribarà el correu.

4.1 Interferències del castellà

Vegeu uns quants exemples que presenten dissemblances respecte a l'ús dels quantitatius entre el català i el castellà.

Cuanto más grites, peor. Com més crides, pitjor.

Escríbeme cuanto antes. Escriu-me tan prompte com pugues.

5. Indefinits

a) Algun/a/s/es

Es tracta d’un adjectiu pronominal i s’empra en frases afirmatives.

Alguna faena m’eixirà. Alguna (d’elles) et portarà a casa.


Heu d’evitar l’ús d’algun amb valor de quantitatiu equivalent a ‘un poc’, ‘una mica’.

*Encara queda algun temps perquè isca el tren.Encara queda una mica de temps perquè isca el tren.

Si la frase és interrogativa, és recomanable utilitzar cap o res.

M’has portat res de la fira?Teniu cap problema?

Com a equivalent del plural alguns hi ha les locucions n’hi ha que, hi ha qui.

Hi ha qui diu que enguany el preu de les creïlles es mantindrà. N’hi ha que diuen que el forat de la capa d’ozó cada vegada és més gran.

Aneu amb compte amb les interferències amb les locucions castellanes formades amb l’indefinit algun, ja que heu d’evitar les traduccions literals.

Mi esposo ha venido alguna que otra vez al despacho.El meu espòs ha vingut alguna vegada al despatx.

Había algún que otro paciente en la sala de espera.Hi havia algun pacient a la sala d’espera.

b) Algú

Funciona com a pronom, per tant no pot precedir cap substantiu. Sempre fa referència a persones.

Algú vindrà per dir-te què has de fer.

És un castellanisme la substantivització del mot algú per a indicar ‘una persona d’una certa importància’:

Desde que es alguien ya no come con nosotros. Des que és important, ja no dina amb nosaltres.

c) D'altres

A efectes pràctics podem dir que la combinació partitiva d'altres s'ha d'utilitzar en aquests dos casos:

- quan està en correlació amb el pronom feble en.

Use aquestes eines perquè no en trobe d'altres.

- quan equival a alguns ( o algunes) altres.

Uns diuen que sí, d'altres (= alguns altres) diuen que no.

Recordeu també que quan l’indefinit castellà equivalent (otro) precedeix un numeral, en català és preferible indicar-ho amb més.

Hi ha algú esperant fora? —Sí encara queden dos alumnes més (en castellà, otros dos alumnos).


d) Cada

Heu d’anar alerta amb la construcció castellana que usa cada amb valor emfàtic. Heu d’emprar per a expressar aquest valor, la forma un/a/s/es.

Luís es un lanzado, hace cada cosa. Lluís és un llançat, fa unes coses.

e) Cadascú, cadascun/a, cada u, cada un/a

Cadascú i cada u són pronoms, es refereixen a persones, i no tenen femení. Designa distributivament ‘tota persona’, sense cap limitació.

En aquest país cadascú diu la seua.

Cadascun i cada un i variants funcionen com a adjectius i signifiquen 'cada persona o cosa que forma part d'un grup o d'una col·lectivitat'.

Cadascun de vosaltres heu de fer una redacció.Han de parlar cadascun dels assistents.

f) Cap

Aquest terme, que s’usa en frases negatives, és recomanable utilitzar-lo també en frases interrogatives i condicionals, en lloc d’algun. Recordeu que sempre acompanya substantius comptables.

Avui no s’ha matriculat cap alumne.Que teniu cap caramel per donar-me? Si coneixeu cap professor que vulga fer classes particulars m’ho dieu.

g) Mateix/a/os/es

Un error molt freqüent és usar la forma el mateix per evitar la repetició d’un substantiu esmentat anteriorment. En aquest cas, heu de fer servir els possessius i els demostratius o un pronom feble.

Abans d’aparéixer la pel·lícula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa).Vam conéixer Esteve i la seua dona (i no *la dona del mateix).

Recordeu que fa la concordança amb el substantiu que determina quan va davant i es manté invariable quan va darrere (a excepció dels pronoms personals).

La professora mateix et farà la prova de nivell.La mateixa professora et farà la prova de nivell.

h) Ningú

Es tracta d’un pronom, per la qual cosa no anirà acompanyant cap substantiu. En oracions interrogatives i condicionals, pot tenir el valor d’'algú', encara que aquest ús és més literari.

Hi ha ningú esperant? Si ningú ve a buscar-me, me n’he anat a casa.

Quan va davant del verb, pot anar reforçat amb l’adverbi no.Ningú no ha de venir demà perquè hi ha vaga.


A més a més, ningú pot substantivar-se i indicar ‘una persona sense gens d’importància’.

Josep és un ningú.

i) Qualsevol, qualssevol

Per a marcar el plural es duplica la s intervocàlica, la qual cosa fa que fonèticament no es note la diferència entre el singular i el plural, però sí gràficament.

Qualssevol que siguen els seus arguments no m’interessen.Qualsevol dia em compre el cotxe.

j) Tal

Últimament s’ha generalitzat l’ús d’aquest terme amb un valor de demostratiu. Aquest valor s’ha d’evitar, sobretot en els registres més formals.

No conocía tal libro. No coneixia aquest llibre.

k) Tot i mig

L’indefinit tot i mig es mantenen invariables (en masculí) davant de topònims. Però l’indefinit tot el flexionarem davant de topònims amb article.

Tot Alacant va participar en la manifestació.Mig Novelda no ha assistit al pregó que va fer l’alcalde. He recorregut tota la Marina Alta amb bicicleta.

L’indefinit tot és invariable usat com a neutre.

Anna és tot un cas.Robert és tot nervis.

l) *Varis

Varis, vàries, solament és correcte quan és un adjectiu qualificatiu equivalent a ‘variat’.

Abans Maria sempre portava jupetins de colors varis.Com a sinònims de diversos, alguns, és un castellanisme. Podeu evitar-ho amb formes com les que hi ha a continuació:

Tenim algunes (o diverses, unes) preguntes que volem que ens contestes (no *vàries preguntes...).

Recordeu Incorrecte:*ningú de

Correcte: cap de

*Ningú de vosaltres no vindrà demà.Cap de vosaltres no vindrà demà.


Exercicis unitat 7

1. Esmeneu els errors que hi ha en aquestes frases:

a) Des que treballe no tinc molt de temps per a divertir-me, però he pogut estalviar prous diners.

____________________________________________________________________

b) Tenim vàries preguntes sobre el tema que has explicat perquè ningú de nosaltres n’ha entés ni un borrall.

____________________________________________________________________

c) El meu amic és el número u de la província.

____________________________________________________________________

d) Des que l’han nomenat president es pensa que és algú.

____________________________________________________________________

e) He recorregut mitja Espanya i hi he trobat gent estupenda.

____________________________________________________________________

f) No tinc cap interés a matricular-me en aquest curs, perquè no em sembla molt interessant.

____________________________________________________________________

g) Ha sigut el propi ministre qui ha desmentit la notícia.

____________________________________________________________________

h) Pere no estudia res i per això ho ha suspés tot; ho reconeix, fins i tot, el seu propi pare.

____________________________________________________________________

i) Han eixit les notes? —Sí, ahir les vaig veure i hi ha prou suspesos.

____________________________________________________________________

j) No sé si la teoria d’aquell científic és certa: uns experts diuen que sí i altres, que no.

____________________________________________________________________

k) Tal assumpte no era desconegut per mi. Jo tenia coneixement del mateix.

____________________________________________________________________

l) De tot aquell grup només conec Jordi. Als demés només els he vist alguna que altra vegada.

____________________________________________________________________

m) Quan més estudia aquest assumpte, més s’interessa pel mateix, per algo serà.

____________________________________________________________________

n) Em va dir de tot en dues paraules.

____________________________________________________________________

o) Si tinguera molts dies lliures, me n'aniria de vacances a París.

____________________________________________________________________

p) Tres músics italians i altres alemanys van tocar al Teatre Principal.

____________________________________________________________________


q) Necessite una dosi triple d'insulina.

____________________________________________________________________

r) Cadascú de nosaltres ha de fer una redacció.

____________________________________________________________________

s) Van llegir una novel·la fa tres anys, i ara s'ha posat de moda i tothom parla de la mateixa.

____________________________________________________________________

t) Va perdre la seua bufanda a classe.

____________________________________________________________________

u) No tinc molt de temps per a estudiar llatí.

____________________________________________________________________

v) Mitja Alacant està en obres.

____________________________________________________________________

w) Vàries persones van morir en l'atemptat terrorista del mes passat.

____________________________________________________________________

x) Cadascun fa el que pot.

____________________________________________________________________

y) Acaba l'exercici quan abans.

____________________________________________________________________

z) Tot la Safor es va veure afectada per la pluja.

____________________________________________________________________

2. Traduïu al valencià les frases següents:

a) Cuanto más estudio italiano más lo confundo con el valenciano.

____________________________________________________________________

b) No tenemos muchas oportunidades de aprobar.

____________________________________________________________________

c) Tengo suficiente con la explicación que me has dado.

____________________________________________________________________

d) La biblioteca está a dos pasos de aquí.

____________________________________________________________________

e) El propio profesor me regaló el libro.

____________________________________________________________________

f) Tengo varias cuestiones que plantearte.

____________________________________________________________________

g) Necesita algun tiempo para rehacerse de la muerte de su hijo.

____________________________________________________________________


h) No he cobrado el último trienio.

____________________________________________________________________

3. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem:

a) Tenen alguna incidència les campanyes publicitàries a l'hora d'orientar els nostres gustos com a consumidors?

b) Penseu que Turquia ha de formar part de la Unió Europea? Quins penseu que han de ser els límits de la Unió?

Unitat 07 superior

Education

Transcript of Unitat 07 superior