Unitat 1 2013-14 - medi físic d'espanya i catalunya
55
UNITAT 1: EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
-
Upload
jordimanero -
Category
Education
-
view
14.801 -
download
11
Transcript of Unitat 1 2013-14 - medi físic d'espanya i catalunya
UNITAT 1: EL MEDI F ÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA
IPM / Geografia BatxilleratJordi Manero
EL RELLEUEL RELLEU D'ESPANYA
El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.
El relleu és dinàmic.
La Península Ibèrica es troba en la part mésmeridional d'Europa.
El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals:
La forma massissa , donada perl'amplada i l'extensió de les sevescostes.
L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'unextens altiplà central (¾ del territori) i per les nombrosesserralades que hi ha.
L'altitud dificulta les comunicacions,
l'agricultura i crea un clima més dur.
La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pelsrelleus perifèrics que envolten la meseta.
La diversitat del relleu peninsular
El relleu peninsular presenta quatre grans unitatsmorfoestructurals:
La Meseta , amb les seves muntanyesinteriors i perifèriques.
Les serraladesexteriors a la Meseta.
Dues gransdepressions .
Els relleus litorals .
La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la sevasuperfície)
La Meseta, les seves serraladesinteriors i les vores muntanyoses.
Presenta dos grans blocs:
La submeseta nord(travessada per la xarxa del Duero).
La submeseta sud (formada per dos altiplans – Tajo i Guadiana- separats pels Montsde Toledo).
A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu:
L'antic sòcol paleozoic , que aflora a la part occidental de la Meseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, que es fa una mica més extens a Extremadura.
Les conques sedimentàries , al costat oriental de la Meseta, que han format un relleu d'erms, camps i relleus en costa.
Les vores muntanyoses de la Meseta .
Les serralades interiors de la Meseta .
Les serralades interiors de la Meseta.El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serraladesorientades d'est a oest. En general presenten formes suaus i arrodonides.
El Sistema Central
Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats.
És format per diferents serres d'altitud important: Ayllón, Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata, Serra de l'Estrella(Portugal)….
Els Monts de Toledo
Divideixen en dues parts la Submeseta Sud.
Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana.
Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.
Les voresmuntanyoses de
la Meseta.
Les serraladesprincipals que envolten
la Meseta són:
Massís Galaicolleonès
Part de la Serralada Cantàbrica Massís Asturià
Muntanya Cantàbrica
Gran part de Sierra Morena
El Sistema Ibèric
El Massís Galaicolleonès
Comprèn Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera.
Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, molt erosionat.
La Serradala Cantàbrica
Forma una cadena lineal que poden dividir en:
Part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat.
Part oriental (MuntanyaCantàbrica), amb cims més baixos.
Destaquen els Pics d’Europa (2638 m).
El Sistema Ibèric
Limita la Meseta de nord-oest a sud-est.
Podem diferenciar:
El sector nord, amb serres com la Demanda, el Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre.
El sector sud, format per diverses serres i depressionscreuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat).
Sierra Morena
Constitueix la vorameridional de la Meseta, separant-la de la depressiódel Guadalquivir.
Les Serraladesexteriors a la Meseta
Pirineus Pirineus axials o centrals
Prepirineus
Serralades Litorals Catalanes Serralada Prelitoral
Serralada Litoral
Serralades Bètiques Serralada Penibètica
Serralada Subbètica
Els Pirineus
Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus.
Els podem dividir en dos conjunts:
Pirineus axials o centrals . És on es troben les altituds mésnotables (Aneto, 3404 m; MontPerdut, 3355 m; Pica d'Estats, 3143 m)
Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres.
Entremig hi ha la depressió mitjana pirinenca.
Prepirineus .
Presenten una menor altitud i unes formes més suaus.
Es divideixen en:
Serralades interiors (Guara i Peña)
Serralades exteriors (Cadí, Montsec)
Les Serralades Litorals Catalanes
Es tracta de dues rengleresmuntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressiólongitudinal.
Serralada Prelitoral .
Presenta algunes altituds considerables (Turó de l'Home, 1706 m).
Serralada Litoral .
Presenta un desenvolupamentescàs.
Les Serralades Bètiques
El conformen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions.
Situada vora la costa. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m).
Serralada Penibètica
Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau. Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina.
Serralada Subbètica .
Les depressionsde l'Ebre i el Guadalquivir.
Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriorment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments.
Amb el temps els rius erosionaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.
Recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes.
La Depressió de l'Ebre.
Recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques.
La Depressió del Guadalquivir .
El relleu del litoral peninsular
Costes atlàntiques
Costes mediterrànies
Costa cantàbrica
Costa gallega
Costa atlàntica andalusa
Andalusia i Múrcia
Golf de València
Litoral català
Punta de
l’Estaca
de Bares Cap de PeñasCap d’Ajo
Cap de
Matxitxaco
Golf de
Biscaia
La costa cantàbrica .COSTA ATLÀNTICA
Hi predominen les formes altes i rectilínies.
Les planes i platges són escasses.
Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa.
Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes.
La costa gallega .
El més característic de la costa gallega són les ries.
S'estén des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal.
La costa atlàntica andalusa .
Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis.
Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.
El litoral mediterrani ésconstituït per un seguitde costes baixes i rectilínies, que formen amplis arcs separatspels caps de Creus, Nau, Palos i Gata.
COSTA MEDITERRÀNIA
També rep el nom de costa Bètica.
La costa mediterràniad'Andalusia i Múrcia .
S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau.
És una costa tallada, amb camps de dunesi albuferes (Mar Menor, Múrcia).
El Golf de València.
Des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km), pràcticament senseinterrupció.
S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València) i tómbolos(penyal d'Ifac, Calp, Alacant).
No és una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes.
El litoral català .
EL RELLEU INSULARL'arxip èlag Balear
Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragmentsemergits de la Serralada Subbètica.
Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana.
Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentreque a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Entre ambdues s'estén una ampla depressió central. Als extremsd'aquesta depressió s'obren les Badies de Palma, Alcúdia i Pollença.
Eivissa i Formentera (les IllesPitiüses) presenten un relleumuntanyós i una gran plana.
A A MenorcaMenorca l'altitud ésescassa i destaca la plana.
L'arxip èlagCanari.
L'arxipèlag de les illes
Canàries ésvolcànic,
format durantel períodeTerciari.
Forma part de la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergiren una sèrie d'illes volcàniques, com les Canàries.
Grup oriental
Grup oriental
Grup occidental
Grup occidental
El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...).
De fet, la formació de les illes Canàries és un
procés continu.
El Teide (3718 m) és un volcà actiu.
Hi ha notícia històrica de gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII).
Les illes més properes a Àfrica (grupOriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura).
Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses.
EL RELLEU DE CATALUNYA
De manera moltsimplificada, podemdestacar tres gransunitats morfoestructuals:
Serralades litorals.
Pirineus (Axial i Prepirineu).
Depressió central.
Hi ha dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre).
Ocupa 31896 km2, només 6435 delsquals no passen de 200 m d'altitud.
Catalunya té una configuraciómuntanyosa amb un relleu trencat
En el relleu catalàdestaca el protagonisme
dels Pirineus .
Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya.
Estan formats per dues serralades paral·leles:
- El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3143 m), amb portsde muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m).
- El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’altamuntanya. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana (davallen progressivament cap al sud).
Es troba format per dues unitats:
Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda).
Les serres exteriors(Montsec i Mont-roig).
Es troben separades per algunes depressionsmitjanes, com la Conca de Tremp.
Els Pirineus axials són una potent serralada alpina, orientada d’oest a est, on materials predominantmentprimaris donen unes formes de relleuenèrgiques, accentuades per l’erosióglacial.
Els prepirineus són formats per materials secundaris i terciaris, calcaris, predominantment.
La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals.
Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serrade Finestres, Cabrerès) amb formes enfonsades (plana d'Olot).
Les serralades litorals són un conjunt muntanyós format per una doble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l'Ebre.
Entre les dues serraladess'obre un corredor, la Depressió Litoral.
Depressió Litoral.
Serralada Prelitoral Serralada Litoral
Mediterrani
Depressiócentral
- La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants(Montseny, 1747 m; Prades, ports de Beseit).
Per raons de proximitat en aquesta alineació s'incorporenrelleus que no li són propis, formats per materialsconglomerats com Montserrat.
- La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no téaltures importants (Montnegre, 759 m).
Alguns dels seus extrems s'apropen tanta la costa que formes penya-segats(Garraf).
La Depressió Central Catalana és la part
oriental de la Depressióde l'Ebre.
Va ser ocupada pel mar (per aixòtrobem sediments d'origen marí i dipòsits de sal gemma i salspotàssiques).
És constituïda per un conjunt bastant complex de conques d’erosió, planes i altiplans.
Destaquen unitats com:
La Plana de Vic, Plana del Bages, la Concad'Òdena o la de Barberà.
Altiplà de la Segarra.
Només al centre de la Depressió Central s‘hiestenen grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).
Les costes catalanes sónelevades en el nord, tot i la presència de la Plana de l'Empordà.
Costa Brava.
Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de l'Ebre.
Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la serralada litoral arriba al mar (Garraf).
Costa Daurada.
Costa del Garraf.
