UNITAT 1 La salut i la malaltia -...

3r ESO / Unitat 1

OBJECTIUS CURRICULARS DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA A L’ESO

OBJECTIUS TREBALLATS AMB LA UNITAT

DIDÀCTICALa salut i la malaltia

1. Comprendre les grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana, així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

2. Utilitzar conceptes i estratègies propis del treball científic, ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre determinats canvis en la natura, produïts per les persones o no, i ajudar a prendre decisions.

3. Comprendre missatges de contingut científic, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit i fent servir, quan calgui, altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

4. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.

5. Cooperar amb grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifestin.

6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut individual i comunitària, fonamentats en els coneixements bàsics científics, utilitzant estratègies que permetin enfrontar-se amb els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals amb els quals s’enfronta la societat amb vista a assegurar un futur més sostenible.

8. Reconèixer que, per a l’exercici de moltes professions, es necessiten coneixements científics i saber aplicar processos propis d’aquest camp del saber.

UNITAT 1 La salut i la malaltia

Objectius treballats a la Unitat 1

3r ESO / Unitat 1

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA A 3r D’ESO

CONTINGUTS TREBALLATS AMB LA UNITAT DIDÀCTICA

La salut i la malaltia

CONTINGUTS COMUNS

Per afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexos

• Observació i descripció científica de canvis en els materials i en el cos humà utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

• Plantejament de preguntes i identificació dels models científics teòrics que poden ser més útils per respondre-les.

Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent i responsable

• Tendència a utilitzar el coneixement après per fonamentar maneres de viure saludables, tant individualment com col·lectivament.

Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències

• Identificació d’evidències que confirmen o refuten hipòtesis.

Continguts conceptuals treballats a la UNITaT 1

3r ESO / Unitat 1

CONTINGUTS ESPECÍFICS

Les respostes del cos

• Identificació dels diferents estímuls (físics i químics) i les respostes que genera el cos humà. Caracterització dels diferents receptors cel·lulars que capten estímuls.

• Conceptualització de la neurona com a cèl·lula especialitzada en la captació i la transmissió d’estímuls i caracterització dels centres nerviosos i dels nervis. Identificació dels òrgans del sistema nerviós com a òrgans coordinadors de diferents respostes. Identificació i avaluació de factors que afecten la salut mental.

• Caracterització de l’aparell locomotor com a efector de respostes del cos. Relació entre la morfoanatomia i el moviment: ossos, músculs i articulacions. Anàlisi del moviment. Estímuls que desencadenen respostes motores.

• Caracterització del sistema endocrí com a efector de respostes del cos. Aplicació del concepte d’equilibri hormonal a l’anàlisi dels trastorns més freqüents. Identificació de les hormones com a substàncies activadores o inhibidores de funcions. Anàlisi de l’efecte d’alguna hormona.

• Caracterització del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecció de substàncies alienes al cos. Valoració de la importància de la higiene. Diferenciació entre immunitat activa i passiva. Anàlisi i interpretació de situacions determinades: vacunació, al·lèrgies i trasplantaments.

• Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia. Valoració dels efectes sobre la salut individual i col·lectiva de les conductes addictives. Valoració de la incidència de l’entorn social en les conductes i en la salut.

3r ESO / Unitat 1

Temporització1 HORA a l’aula

Objectius• Conèixer la importància dels bons hàbits per a la nostra salut.• Reconèixer el binomi salut-benestar.• Utilitzar el raonament científic per poder prendre decisions.• Potenciar l’esperit crític davant de pressions i informacions esbiaixades.

Recursos necessarisMaterial: ordinadors, connexió a internet.

Continguts propis de l’activitat: instruccions i pautes per dinamitzar la sessió. Llibres de text de ciències de la naturalesa.

Metodologia Aprofundirem sobre conceptes que usem habitualment, però que, segurament, mai no ens hem parat a pensar què signifiquen realment, què comporten i a què estan associats.

Promourem, doncs, una reflexió crítica al voltant dels conceptes de salut i malaltia.

Els convidarem a iniciar una investigació per grups, cadascun amb un enigma. Per començar, convidarem l’alumnat a fer grups de 4-5 persones.

Pregunta d’inici: Què és salut?

Recollirem les intervencions de l’alumnat. Segons l’Organització Mundial de la Salut, “salut és un estat de complet benestar, físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”.

És important destacar que no tan sols és el benestar físic, sinó també el benestar emocional i social. A partir d’aquí, començarà la investigació dels grups.

Per iniciar l’activitat, llançarem aquesta pregunta a l’aula:

1r bLOC: Repassem conceptes 5 min

aCTIVITaT La salut i la malaltia

3r ESO / Unitat 1

Cada grup s’encarregarà d’investigar el seu enigma:

• Enigma 1: Què és la malaltia?

• Enigma 2: Quins tipus de malalties hi ha? Definició, tipus i exemples

• Enigma 3: Quins factors influeixen en la nostra salut?

• Enigma 4: Què són els factors de risc i quins trobem per a la nostra salut?

• Enigma 5: Quins factors de protecció podem controlar per fomentar la nostra salut?

Els facilitarem l’accés a les fonts d’informació que necessitin: diccionaris, cercadors en línia, llibres de text...

• Enigma 1: Què és la malaltia?

Segons l’orientació i la concepció de salut, tenim diferents definicions de malaltia. En general, però, tots estan d’acord que la malaltia és la pèrdua temporal o permanent de la salut, l’alteració de la salut. Aquest concepte és relativament cultural i pot estar subjecte a diferents percepcions i creences.

• Enigma 2: Quins tipus de malalties hi ha? Definició, tipus i exemples

Tenim malalties infeccioses i malalties no infeccioses. Entenem per malalties infeccioses aquelles causades per algun microorganisme com bacteris, virus, fongs, etc. Els diferents tipus de malalties infeccioses dependran de dos factors: 1. Tipus de microorganisme que ha causat la malaltia (bacteri, virus, fong o protozou). 2. Lloc d’afecció en l’organisme.Per una altra banda, tenim les malalties no infecciones, quan no han estat causades per cap microorganisme. Poden ser de quatre tipus diferents segons les causes:Per carència (per exemple, per desnutrició), malalties degeneratives (càncer, autoimmunes, malalties degeneratives del sistema), malalties congènites (nivell genètic) i malalties mentals.

• Enigma 3: Quins factors influeixen en la nostra salut?

Hi ha diversos factors que determinen la nostra salut: 1. Factor genètic (la nostra càrrega genètica i la seva expressió). 2. Factors ambientals (entorn que ens envolta i qualitat d’aquest entorn). 3. Factor estil de vida (hàbits saludables o no de les persones). 4. Factor social (accés a la sanitat i qualitat d’aquest accés).

2n bLOC: Iniciem la investigació 20 min

Posarem en comú els resultats obtinguts en les nostres investigacions.

3r bLOC: Posada en comú 15 min

3r ESO / Unitat 1

• Enigma 4: Què són els factors de risc i quins trobem per a la nostra salut?

Els factors de risc són aquelles variables que poden potenciar o facilitar l’aparició d’una malaltia. Tot i que no han de ser la causa de la malaltia, sí que poden ajudar a fer que aparegui, es desenvolupi o s’agreugi.Els factors de risc estan relacionats amb els factors que determinen la nostra salut, tot i que en podríem fer una classificació prèvia més generalista: Factors no directament controlables 1. Factor genètic (la nostra càrrega genètica i la seva expressió). 2. Factors ambientals (entorn que ens envolta i qualitat d’aquest entorn). 3. Factor social (accés a la sanitat i qualitat d’aquest accés). Aquest factor el situem com a no controlable, ja que només en aquells casos amb un nivell

adquisitiu mitjà o mitjà-alt pot arribar a ser-ho.

Factors directament controlables 4. Factor estil de vida (hàbits saludables o no de les persones).

• Enigma 5: Quins factors de protecció podem controlar per fomentar la nostra salut?

Podem controlar els factors que hem comentat abans, que eren directament controlables. Per tant, seran aquells trets relacionats amb els hàbits i l’estil de vida de les persones.En podem fer una divisió segons el tipus de malaltia: Hàbits de protecció per a les malalties infeccioses 1. Higiene personal diària. 2. Higiene de l’entorn. 3. Conservació i consumició d’aliments en bon estat. Hàbits de protecció per a les malalties no infeccioses 1. Alimentació variada i equilibrada. 2. Respectar les necessitats de descans del nostre cos. 3. Realitzar exercici físic. 4. No consumir substàncies nocives per al nostre cos com són les drogues.

Un cop feta la posada en comú de les investigacions, llançarem la pregunta següent per tancar la sessió: El consum de drogues, a quin d’aquests factors pot afectar?

Recollirem totes les intervencions de l’alumnat. Per poder fer el tancament, recomanem agrupar les seves idees en un quadre com el següent:

3r bLOC: Reflexió final 10 min

3r ESO / Unitat 1

Tancarem la sessió amb les conclusions següents:

• Tot i que la salut depèn de molts factors, nosaltres podem millorar-la i conservar-la amb hàbits senzills. Els factors personals tenen un paper clau en la nostra salut.

• La prevenció sempre és molt millor que el tractament.

• Hem de ser conscients que la salut determina una part important de la nostra qualitat de vida i, per tant, de sentir-nos bé.

• El consum de drogues és un dels factors de risc més importants que afecta la nostra salut.

CONCLUSIONS 10 min

Factors determinants de la salut afectats

pel consum de droguesPer què? Exemples

• Factors genètics

• Factors ambientals

• Factors personals (estil de vida)

• Pot existir una predisposició genètica que provoqui l’addicció amb tan sols un consum puntual de drogues.

• El consum de drogues provoca addicció, considerada com una malaltia, ja que altera el funcionament normal del nostre cervell i organisme.

• Pot existir una vulnerabilitat genètica en algun dels nostres òrgans o en forma de malformacions o debilitats a les parets arteriovenoses.

• L’addicció ens pot portar a freqüentar espais on estem exposats a substàncies tòxiques, situacions no adequades d’higiene, situacions de violència...

• El consum de drogues provoca canvis en l’organisme i en la seva recerca de les necessitats bàsiques. Així, el consum de drogues passa a ser la prioritat principal dels consumidors.

• Igualment, sense arribar a l’addicció, el consum de drogues, ja sigui dins de l’ús o abús, també comporta afectacions cerebrals i orgàniques.

• Addicció

• Addicció

• Ictus, accidents vasculars...

• Malalties infeccioses

• Desnutrició, anèmia, malalties infeccioses per la baixada de defenses, infeccions per mala higiene.

• Mort neuronal, dany als òrgans interns (pulmó, fetge, cervell, cor...), problemes digestius, malalties mentals, problemes de memòria i aprenentatge, impotència sexual, càncers...

3r ESO / Unitat 1

Tutorial “Aquí en parlem”

Totes les drogues afecten la salut i això pot generar disfuncions en qualsevol sistema de l’organisme. També poden generar greus trastorns psicosocials que condicionin greument la vida de l’individu i la seva relació amb l’entorn.

El nostre cos és un sistema complex en què tots els òrgans estan relacionats, de manera que quan en falla un la resta també queda afectada.

A continuació tenim un quadre-resum on podem veure com afecta el consum de drogues al nostre organisme.

Contingut per al professorat

DROGA EFECTE SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS

CONSEQÜÈNCIES SOBRE L’ORGANISME I EL SISTEMA NERVIÓS

Cànnabis Depressor i pertorbador

(al·lucinacions)

El cànnabis produeix:EufòriaDesinhibicióAlteracions en la percepcióAlteració de la memòriaAugment de la ganaBoca secaUlls brillants i vermellososTaquicàrdiaSudoracióSomnolènciaDescoordinació de moviments

Tabac Estimulant

El tabac produeix: RelaxacióSensació de concentracióDisminució de la capacitat pulmonarFatiga prematuraDisminució dels sentits del gust i l’olfacteMal alèColor groguenc de dits i dentsTos

Alcohol Depressor

L’alcohol és una droga depressora que inhibeix progressivament les funcions cerebrals. Els seus efectes principals són:DesinhibicióEufòriaRelaxacióAugment de la sociabilitatDificultats per parlarDificultats per associar ideesDescoordinació motora

Cocaïna Estimulant

La cocaïna produeix:EufòriaAgitacióHiperactivitatAugment de la sociabilitatSentiments de grandiositatVerborrea Acceleració mentalDisminució de la fatiga i de la sonAgressivitatInhibició de la ganaIncrement de la tensió arterial

3r ESO / Unitat 1

DROGA EFECTE SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS

CONSEQÜÈNCIES SOBRE L’ORGANISME I EL SISTEMA NERVIÓS

Heroïna Depressor

L’heroïna produeix: Eufòria Sensació de benestar i plaerDisminució del dolorNàusees, confusió, inhibició de la ganaProblemes a l’aparell digestiuRestrenyimentAnèmiaInsomniAlteracions neurològiques i psicològiquesEn el cas de les dones, desaparició de la menstruació

Drogues de síntesi

Estimulant i pertorbador

(al·lucinacions)

Afecten el cor i l’aparell cardiovascular perquè són drogues excitants i generen problemes neurològics.Comparades amb les altres, aquestes drogues maten moltes neurones, de manera que una persona jove pot tenir el cervell d’una persona vella.En el terreny psicològic poden provocar:Trastorns d’ansietatTrastorns depressiusAlteracions psicòtiquesReaccions de pànicAl·lucinacions

3r ESO / Unitat 1

GRAU D’AFECTACIÓ DE LES DROGUES

El grau de la seva afectació dependrà de tres factors:

• Els efectes que provoca la substància: cada substància té els seus mecanismes d’acció i, per tant, té efectes diferents. Les drogues tenen una doble acció: al cervell (sistema nerviós) i a d’altres òrgans (sistema digestiu, respiratori...). Si bé és cert que totes afecten, ho fan de manera diferent. Hi ha substàncies que activen el sistema nerviós (substàncies estimulants), d’altres l’alenteixen (substàncies depressores) i d’altres el pertorben (són les anomenades substàncies pertorbadores). El que sí que és cert és que totes afecten negativament el cervell i la resta de l’organisme (pulmons, fetge, sistema cardiovascular...).

• La manera de consumir-la (dosi, forma d’administrar-la, efectes que en volem obtenir): segons la manera de consumir-la, la substància arriba al cervell amb més o menys rapidesa i amb diferent concentració, és a dir, diferent intensitat.

• La vulnerabilitat del consumidor: la nostra genètica ens determina en les nostres respostes als diferents estímuls (tant interns com externs). Això significa que el cos de cada persona reacciona d’una manera molt concreta i específica a un mateix tipus de consum. Podríem dir que cadascú és un món: segons els teus òrgans, el teu cervell, etc., reaccionaràs d’una manera o una altra a un estímul. I la resposta del nostre cos a un estímul mai no serà igual a la d’una altra persona.

Aquesta diferenciació està íntimament relacionada amb la nostra relació amb les drogues: la nostra especificitat determina la nostra resposta tant als efectes que les drogues tindran en nosaltres (un tipus de reacció, la intensitat dels seus efectes, durada, etc.) com a la capacitat addictiva de les drogues (un 20% de la població és vulnerable genèticament a desenvolupar una addicció a una droga amb tan sols un consum).

3r ESO / Unitat 1

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA A 3r D’ESO

OBJECTIUS ASSOLITS AMB LA UNITAT

DIDÀCTICALa salut i la malaltia

• Seleccionar la millor conclusió en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-la i argumentar-la tenint present raons a favor i en contra.

• Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre l’ús que fem dels materials en l’entorn proper.

• Valorar la importància del funcionament correcte del sistema nerviós, endocrí i immunitari per a l’equilibri del cos relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar els estímuls del medi i respondre-hi.

• Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac, l’alcohol i altres drogues. Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables, com l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans, per a l’equilibri i el bon desenvolupament personal.

Criteris d’avaluació

3r ESO / Unitat 1

Matèries comunes de l’ESO 3r ESO

Desplegament curricular relacionatQuè podem treballar?

RecursosAmb què ho podem

treballar?

Proposta de treballCom ho podem treballar?

Ciències de la naturalesa

• Justificació de l’intercanvi de matèria i energia que té lloc a les cèl·lules, relacionant-ho amb la realització de les funcions cel·lulars i la síntesi molecular.

• Identificació dels diferents estímuls (físics i químics) i les respostes que genera el cos humà. Caracterització dels receptors cel·lulars que capten estímuls.

• Conceptualització de la neurona com a cèl·lula especialitzada en la captació i transmissió d’estímuls i caracterització dels centres nerviosos. Identificació dels òrgans del sistema nerviós com a coordinadors de diferents respostes. Identificació i avaluació de factors que afecten la salut mental.

• Caracterització de l’aparell locomotor com a efector de respostes del cos. Relació entre la morfoanatomia i el moviment: ossos, músculs i articulacions. Estímuls que desencadenen respostes motores.

• Caracterització del sistema endocrí com a efector de respostes del cos.

• Caracterització del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecció de substàncies alienes al cos. Importància de la higiene. Diferenciació entre immunitat activa i passiva.

• Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia. Valoració dels efectes sobre la salut individual i col·lectiva de les conductes addictives. Valoració de la incidència de l’entorn social en les conductes i la salut.

• Interactius i àmbits de l’exposició:- Les drogues

i el cervell- Els efectes

de les drogues- Les drogues, riscos

per a la salut• Formació al professorat.• Entrevista i textos

científics de la Dra. Nora Volkow i el Dr. Rafael Maldonado.

• Informes de l’estudi ESTUDES (2009).

• Informe de l’Observatori Europeu sobre drogues i toxicomanies (2009).

• Estudi del NIDA (National Institute on Drug Abuse).

• Anuncis de prevenció de drogues.

• Notícies d’actualitat.

• Lectura crítica de textos amb continguts científics obtinguts d’altres fonts.

• Visionament dels interactius i vídeos.

• Recerca en webs, revistes i diaris. Recull i anàlisi de material.

• Discussió de casos.• Exposicions.• Sessions informatives.• Debat.• Dramatitzacions.

3r ESO / Unitat 2

OBJECTIUS CURRICULARS DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA A L’ESO


DIDÀCTICAEls mites

de les drogues

1. Comprendre les grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana, així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

2. Utilitzar conceptes i estratègies propis del treball científic, ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre determinats canvis en la natura, produïts per les persones o no, i ajudar a prendre decisions.

3. Comprendre missatges de contingut científic, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit i fent servir, quan calgui, altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

4. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.

5. Cooperar amb grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifestin.

6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut individual i comunitària, fonamentats en els coneixements bàsics científics, utilitzant estratègies que permetin enfrontar-se amb els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals amb els quals s’enfronta la societat amb vista a assegurar un futur més sostenible.

8. Reconèixer que, per a l’exercici de moltes professions, es necessiten coneixements científics i saber aplicar processos propis d’aquest camp del saber.

UNITAT 2 Els mites de les drogues


3r ESO / Unitat 2

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CIÈNCIESDE LA NATURALESA A 3r D’ESO


Els mites de les drogues

CONTINGUTS COMUNS

• Observació i descripció científica de canvis en els materials i en el cos humà utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

• Tendència a utilitzar el coneixement après per fonamentar maneres de viure saludables, tant individualment com col·lectivament.

• Plantejament de preguntes i identificació dels models científics teòrics que poden ser més útils per respondre-les.

CONTINGUTS

Les respostes del cos

• Identificació dels diferents estímuls (físics i químics) i les respostes que genera el cos humà. Caracterització dels diferents receptors cel·lulars que capten estímuls.

• Conceptualització de la neurona com a cèl·lula especialitzada en la captació i la transmissió d’estímuls i caracterització dels centres nerviosos i dels nervis. Identificació dels òrgans del sistema nerviós com a òrgans coordinadors de diferents respostes. Identificació i avaluació de factors que afecten la salut mental.

• Caracterització de l’aparell locomotor com a efector de respostes del cos. Relació entre la morfoanatomia i el moviment: ossos, músculs i articulacions. Anàlisi del moviment. Estímuls que desencadenen respostes motores.

• Caracterització del sistema endocrí com a efector de respostes del cos. Aplicació del concepte d’equilibri hormonal a l’anàlisi dels trastorns més freqüents. Identificació de les hormones com a substàncies activadores o inhibidores de funcions. Anàlisi de l’efecte d’alguna hormona.

• Caracterització del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecció de substàncies alienes al cos. Valoració de la importància de la higiene. Diferenciació entre immunitat activa i passiva. Anàlisi i interpretació de situacions determinades: vacunació, al·lèrgies i trasplantaments.

• Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia. Valoració dels efectes sobre la salut individual i col·lectiva de les conductes addictives. Valoració de la incidència de l’entorn social en les conductes i en la salut.


3r ESO / Unitat 2


Objectius• Analitzar la informació de manera crítica i objectiva per poder prendre les decisions més adequades.• Trencar els mites i les idees errònies sobre les drogues.• Augmentar el vocabulari científic i aprendre a utilitzar-lo en els contextos adequats.• Conèixer i reconèixer les funcions del cervell i la seva complexitat.

Recursos necessarisMaterial: ordinadors, connexió a internet, diccionaris.

Continguts propis de l’activitat: instruccions i pautes per dinamitzar la sessió.

Metodologia L’objectiu de la unitat és la recerca i comprensió dels efectes de les drogues al cervell a través del treball dels diferents mites que existeixen.

El treball serà per grups de 4-5 alumnes i es dividirà en tres blocs ben diferenciats.

Pregunta d’inici: Què defineix una droga?

Tenim el quadre de la unitat 1 per a 1r d’ESO, on trobem recollida tota la informació necessària per poder definir què és una droga:

Abans de començar el treball dels mites haurem de recollir i treballar la informació que ens ajudarà. Començarem per llançar la pregunta següent:

1r bLOC: Recollida d’informació 5 min

Què són les drogues Com afecten el nostre cos

Han de ser una substància (el cafè, el sexe, les ludopaties..., no són drogues).

Afecten el nostre sistema nerviós (estimulants - depressores - pertorbadores).

Ens alteren el pensament, les percepcions i les emocions.

Ens afecten més o menys segons la manera de consumir.

Canvien com som (“Ja no sóc jo”). Vulnerabilitat individual. A cadascú ens afecten de manera diferent (símil amb les al·lèrgies).

Provoquen addicció.

aCTIVITaT 1 Què passa pel nostre cervell?

3r ESO / Unitat 2

Un cop recollida la informació, convidarem l’alumnat a investigar els mites següents. Abans d’entrar en cadascun d’ells, però, trobaran una pregunta indispensable per ajudar-los a analitzar els mites.

1. Què significa que una substància és addictiva?

Aquesta pregunta, la intentarem resoldre abans de continuar amb els mites.

2. “Fumar una cigarreta relaxa i alleuja l’estrès.”

3. “Jo no depenc del tabac, puc deixar de fumar quan vulgui.”

4. “El consum d’alcohol ajuda a superar les hores baixes i el cansament i a estar més animat i en forma.”

5. “El consum de cànnabis es pot controlar, perquè no produeix addicció.”

6. “El consum de cocaïna és fàcil de controlar.”

7. “L’heroïna, si es fuma, es pot controlar.”

8. “Deixar l’heroïna és pràcticament impossible.”

9. “Les drogues de síntesi no creen dependència.”

Per ajudar-los a resoldre aquest dilema i els propers que els plantejarem a partir d’ara, poden consultar tant els diccionaris com l’exposició i els continguts que trobaran a la pàgina web del projecte: www.parlemdedrogues.org.

També els facilitarem continguts específics per a aquesta activitat, que hauran de llegir abans de contestar els mites. Aquest material el podreu trobar al final de l’activitat, dins de l’apartat “Recursos per a l’alumnat”.

2n bLOC: Investigació 35 min

Per a cadascun dels mites investigats, posarem en comú el que han trobat tots els grups. Així, tenim que...

3r bLOC: Posada en comú 15 min

1. Què significa que una substància és addictiva?

S’entén per addicció l’estat que porta al consum abusiu d’una droga amb la finalitat d’obtenir una sensació de benestar i/o prevenir les conseqüències negatives de la seva abstinència, una situació que comporta una recerca compulsiva, pèrdua de control en el consum i recaigudes successives malgrat les conseqüències negatives.


El tabac no té propietats relaxants, perquè és un estimulant. La sensació aparent d’alleujament que se sent en fumar una cigarreta es deu a la supressió dels símptomes d’abstinència produïts per la falta de nicotina al cervell.

3r ESO / Unitat 2

Un cop fet el recull d’informació, finalitzem la dinàmica amb diferents conclusions:

• Hi ha molts mites i moltes creences sobre l’afecció real de les drogues.

• Aquests mites menystenen l’afectació real pel consum de drogues i l’abast de les seves conseqüències.

• Totes les drogues afecten negativament el nostre cos: òrgans i sistema nerviós pateixen canvis que fan disminuir les nostres capacitats adaptatives.

• Les fases del consum són: ús-abús-addicció. Passem d’una fase a l’altra sense ser-ne conscients. Un cop comença l’ús d’una droga, és relativament fàcil arribar a la fase d’addicció.

• Quan comença el procés d’addicció, ningú no pot controlar el consum de drogues.

• Hem de ser conscients d’aquests riscos i, davant d’això, prendre les decisions necessàries.

CONCLUSIONS 5 min

3. “Jo no depenc del tabac, puc deixar de fumar quan vulgui.”

La dependència del tabac és difícil de tallar i per deixar de fumar s’ha de fer un gran esforç.

4. “El consum d’alcohol ajuda a superar les hores baixes i el cansament i a estar més animat i en forma.”

El consum abusiu d’alcohol fa perdre el control sobre les emocions i els sentiments. Després d’una breu sensació de benestar, si esteu tristos o deprimits, aquesta situació s’aguditza. Així mateix, es produeix més fatiga física i més son; també es perd força i coordinació.

5. “El consum de cànnabis es pot controlar, perquè no produeix addicció.”

Hi ha estudis científics que demostren que el seu consum continuat pot produir addicció, especialment quan es consumeix durant l’adolescència.

6. “El consum de cocaïna és fàcil de controlar.”

És una de les drogues amb més capacitat de generar addicció, com es demostra en el nombre creixent de persones que acudeixen al servei d’urgències o a tractament per problemes relacionats amb el seu consum.

7. “L’heroïna, si es fuma, es pot controlar.”

L’heroïna, de qualsevol manera que es consumeixi, produeix una forta tolerància i dependència, per la qual cosa el consumidor n’augmenta ràpidament la dosi. Sovint, el consumidor es passa a la via injectada per poder obtenir efectes més intensos amb la mateixa quantitat.

8. “Deixar l’heroïna és pràcticament impossible.”

Els tractaments actuals per a l’addicció a l’heroïna són efectius. Avui en dia hi ha una àmplia varietat de tractaments que ajuden l’heroïnòman a abandonar-ne el consum.

9. “Les drogues de síntesi no creen dependència.”

El risc de desenvolupar una dependència emocional, psicològica i social és un factor comú per a totes les drogues, ja que arriba un moment en què els consumidors no se saben divertir, no se senten bé amb si mateixos ni es relacionen amb altres persones sense l’ajuda de les drogues.

3r ESO / Unitat 2

S’entén per addicció l’estat que porta al consum abusiu d’una droga amb la finalitat d’obtenir una sensació de benestar i/o prevenir les conseqüències negatives de la seva abstinència, una situació que comporta una recerca compulsiva, pèrdua de control en el consum i recaigudes successives malgrat les conseqüències negatives.

Les drogues actuen sobre el sistema nerviós, intensificant o inhibint l’activitat dels mecanismes neurotransmissors. Tenint en compte el que coneixem actualment del funcionament de l’encèfal, les drogues addictives exerceixen la seva influència sobre els anomenats circuits de recompensa cerebrals, de manera que el seu consum produeix plaer al mateix temps que inactiva altres circuits de control de la conducta, o en disminueix l’activitat.

Les neurones que utilitzen dopamina com a missatger molecular o neurotransmissor estan localitzades en estructures molt concretes de l’encèfal. Però les drogues amb capacitat addictiva –tan diverses com la cocaïna, l’èxtasi, el tabac, el cànnabis, l’alcohol o l’heroïna– comparteixen la seva capacitat per afectar els circuits cerebrals de gratificació mesolímbics (integrats per un centre situat al tronc encefàlic que envia les seves fibres cap al sistema límbic, inclòs el nucli accumbens). Aquests camins fan servir dopamina com a neurotransmissor.

Existeixen centenars de neurotransmissors de diversa naturalesa química, com monoamines i aminoàcids, pèptids, lípids, etc. Entre els més coneguts hi ha el grup de les catecolamines (que inclou la dopamina, la noradrenalina i l’adrenalina), així com l’acetilcolina, la serotonina i l’àcid gamma-aminobutíric (GABA). Les alteracions de la concentració molecular d’aquestes substàncies estan relacionades amb un gran nombre de trastorns neurològics.

Pel que fa al mecanisme d’acció de les substàncies addictives, se sap que:

• El cànnabis actua sobre unes dianes molt selectives del cervell, que són els receptors cannabinoides. El cànnabis s’uneix a aquests receptors de manera perfecta (com una clau al seu pany). Consumir-ne durant l’adolescència provoca canvis neurobiològics durant el període de maduració cerebral i s’associa amb l’aparició de trastorns mentals a l’edat adulta, amb més consum d’altres drogues en el futur, amb més dificultat per deixar de consumir-ne, amb problemes de rendiment escolar i amb abandonament prematur dels estudis.

• La cocaïna és una droga estimulant que inhibeix la recaptació de la dopamina. Com a conseqüència d’aquest bloqueig es produeix un increment generalitzat de la dopamina a les sinapsis i s’origina una estimulació contínua de les neurones receptores, cosa que s’associa a l’eufòria i als efectes de plaer de la cocaïna. Però l’abús de la cocaïna crea –com en el cas d’altres drogues– tolerància: el cervell en necessitarà una dosi cada vegada més alta i amb més freqüència per assolir nivells similars de benestar.

• Les amfetamines faciliten l’alliberament de dopamina (i noradrenalina) a la neurona presinàptica.

• L’heroïna s’uneix directament al receptor del neurotransmissor; una acció que mimetitza els efectes dels opioides endògens, un mecanisme encefàlic amb un control que s’estén sobre les funcions neurovegetatives i l’activitat motora, el dolor, les emocions i la resposta a l’estrès.

• La nicotina, a més d’elevar els nivells de dopamina, actua sobre uns receptors específics o receptors nicotínics, cosa que fa incrementar l’alliberament de diversos neurotransmissors.

• L’alcohol –que, com en el cas d’altres drogues, també eleva els nivells de dopamina– és un depressor de la funció cerebral que actua particularment sobre xarxes neuronals amb la intervenció del GABA.

• També l’èxtasi facilita l’alliberament de dopamina, a més de serotonina.

• Quant a l’LSD, se sap que altera el funcionament de la serotonina cerebral i que n’augmenta l’activitat en determinades àrees.

Contingut per a l’alumnat

3r ESO / Unitat 2





Metodologia L’objectiu de la unitat és la recerca i comprensió dels efectes de les drogues en el nostre comportament a través del treball dels diferents mites que existeixen.


Pregunta d’inici: Quins efectes tenen

les drogues?

Tenim el quadre de la unitat 1 per a 1r d’ESO, on trobem recollida tota la informació necessària per poder definir quins efectes tenen les drogues:










aCTIVITaT 2 Com ens comportem?

3r ESO / Unitat 2

Un cop recollida la informació, convidarem l’alumnat a investigar els mites següents:


2. “Si s’aguanta més l’alcohol és perquè s’és més fort.”

3. “La cocaïna dóna marxa.”

4. “La cocaïna millora les relacions amb els altres, perquè ajuda a desinhibir-se.”

5. “Les relacions sexuals sota els efectes de la cocaïna són més satisfactòries.”

6. “Tots els consumidors d’heroïna són uns delinqüents.”

7. “Les drogues de síntesi són inofensives.”

8. “Els efectes del cristall són diferents als de les pastilles d’èxtasi.”




2n bLOC: Recollida d’informació 20 min


El tabac no té propietats relaxants, perquè és un estimulant. La sensació aparent d’alleujament que se sent en fumar una cigarreta es deu a la supressió dels símptomes d’abstinència produïts per la falta de nicotina al cervell.

2. “Si s’aguanta més l’alcohol és perquè s’és més fort.”

No existeix cap relació entre fortalesa o virilitat i “aguantar” un major consum d’alcohol. Si aguantem molt pot ser perquè l’organisme s’hi hagi acostumat. Ha desenvolupat tolerància a l’alcohol i això no significa que faci menys mal, sinó que hi ha més risc de convertir-se en dependent i, per tant, en alcohòlic.

3. “La cocaïna dóna marxa.”

La cocaïna té un efecte estimulant passatger (dura entre 30 i 60 minuts), darrere del qual es produeix una baixada intensa que causa cansament, decaïment i depressió.

4. “La cocaïna millora les relacions amb els altres, perquè ajuda a desinhibir-se.”

El seu consum abusiu produeix irritabilitat i agressivitat, per la qual cosa les relacions socials del consumidor es deterioren.

3r ESO / Unitat 2

5. “Les relacions sexuals sota els efectes de la cocaïna són més satisfactòries.”

El consum habitual de cocaïna disminueix el desig sexual i ocasiona problemes d’erecció i ejaculació en els homes, cosa que pot arribar a produir impotència i infertilitat.

6. “Tots els consumidors d’heroïna són uns delinqüents.”

Si bé és cert que molts addictes a l’heroïna han pogut cometre delictes (sobretot contra la propietat) per costejar-se l’hàbit, no tots ho fan. En l’actualitat, la majoria dels consumidors d’heroïna que no poden abandonar-ne el consum o no volen es troben en tractament de manteniment amb metadona. Aquest fàrmac evita la síndrome d’abstinència i estabilitza els receptors opiacis del pacient.

7. “Les drogues de síntesi són inofensives.”

Els efectes negatius que es produeixen immediatament després del seu consum són reconeguts pels propis consumidors. Així mateix, els consumidors crònics admeten, a més, greus problemes sobre la salut física i mental i, també, sobre la seva vida social. Les reaccions agudes per sobredosi són relativament freqüents. Algunes són especialment greus i poden posar en perill la vida dels consumidors.

8. “Els efectes del cristall són diferents als de les pastilles d’èxtasi.”

Es tracta de la mateixa substància i els efectes del seu consum dependran de la concentració del principi actiu, que pot variar, en ambdues formes de presentació, tant de la dosi com de la forma de consum, del context i de les expectatives dels consumidors.





• Això suposa canvis en el nostre comportament, en la nostra relació amb els altres.

• Deixem de ser nosaltres mateixos per passar a ser esclaus del consum d’aquella substància.

• Hem de ser conscients d’aquests riscos i, davant d’això, prendre les decisions necessàries.

CONCLUSIONS 10 min

3r ESO / Unitat 2

Els diversos tipus de drogues que existeixen tenen efectes diferents sobre el nostre sistema nerviós: unes són excitants i d’altres, depressores; unes acceleren el nostre funcionament mental, amb el risc d’augmentar els errors, i altres l’alenteixen o el distorsionen; algunes creen una sensació d’eufòria; altres produeixen al·lucinacions o canvis en la percepció de la realitat.

Totes elles interfereixen en el funcionament normal del nostre sistema nerviós i provoquen una alteració de les nostres capacitats; modifiquen la manera de pensar, de funcionar, de relacionar-se amb els altres i d’enfrontar-se amb els desafiaments de la realitat. En definitiva, ens fan menys protagonistes de la nostra vida.

L’acció de les drogues sobre la fisiologia del cervell n’explica els efectes psicològics.

Aquests en són els efectes immediats:

• El tabac produeix relaxació, sensació de concentració, fatiga prematura.

• Els principals efectes de l’alcohol són: desinhibició, eufòria, relaxació, augment de la sociabilitat, però també dificultat per parlar, dificultat per associar idees i descoordinació motora.

La desinhibició i la falsa sensació de seguretat que provoca l’alcohol estan relacionades amb accidents de trànsit i laborals, i amb pràctiques sexuals de risc que poden portar a contraure malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats.

A més, el consum d’alcohol en l’adolescència, i especialment el consum “fins a l’afartament”, pot afectar el sistema nerviós central a diferents nivells:

- Interfereix en el desenvolupament del cervell, que travessa un període crític de canvis durant aquesta etapa, i limita el seu futur i el seu potencial individual. Afecta, entre d’altres, la zona cerebral relacionada amb la memòria, l’aprenentatge (hipocamp) i la planificació de tasques.

- Com a conseqüència, es produeixen alteracions de les relacions personals, del rendiment escolar, comportaments violents i conductes perilloses per a la salut.

• El cànnabis produeix eufòria, desinhibició, alteracions en la percepció, empitjorament del temps de reacció i de l’atenció, alteració de la memòria, així com dificultats per pensar i resoldre problemes.

• La cocaïna produeix eufòria, agitació i hiperactivitat, augment de la sociabilitat, sentiments de grandiositat, verborrea, acceleració mental i falsa sensació d’agudesa mental, disminució de la fatiga i de la son i agressivitat.

• L’heroïna produeix eufòria, sensació de benestar i plaer, però també confusió.

• L’èxtasi ocasiona desinhibició, sociabilitat, eufòria, loquacitat i increment de l’autoestima, però també confusió i angoixa.

• L’LSD produeix al·lucinacions, alteracions de la percepció i hipersensibilitat.

Aquests en són els efectes a llarg termini:

• L’alcohol provoca impotència sexual.

• El cànnabis s’associa amb trastorns de la memòria, la concentració i l’aprenentatge (aquest efecte es manté fins i tot molt temps després de consumir-ne), cosa que provoca pitjors resultats acadèmics, abandonament prematur dels estudis i fracàs en la formació professional i en els estudis universitaris.


3r ESO / Unitat 2

També provoca trastorns emocionals (ansietat, depressió) i de la personalitat. En el cas de persones predisposades, pot potenciar el desenvolupament de brots d’esquizofrènia i altres malalties mentals.

• La cocaïna provoca una gran dependència i importants trastorns neurològics i psiquiàtrics: estats paranoides, psicosi i depressió, així com insomni i trastorns d’inapetència sexual.

• L’heroïna provoca la inhibició de l’impuls sexual, depressió, ansietat i alteracions de la personalitat.

• L’èxtasi produeix, unes hores o uns dies després d’ingerir-ne, una reducció de certes habilitats mentals, en especial de la memòria i de la capacitat de l’individu per processar la informació, cosa que fa augmentar el risc d’accidents de trànsit. També provoca crisis d’ansietat, agitació i comportaments violents o de risc, així com trastorns depressius i alteracions psicòtiques (flash-backs amb al·lucinacions visuals i auditives).

• L’LSD pot provocar reaccions psicòtiques i de pànic, el que popularment es coneix com un mal viatge, amb risc de suïcidi, i també flash-backs: la reaparició d’al·lucinacions sense haver-ne consumit.

3r ESO / Unitat 2





Metodologia L’objectiu de la unitat és la recerca i comprensió dels efectes de les drogues al nostre cos a través del treball dels diferents mites que existeixen.


Pregunta d’inici: Quins efectes tenen

les drogues?

Tenim el quadre de la unitat 1 per a 1r d’ESO, on trobem recollida tota la informació necessària per poder definir quins efectes tenen les drogues:










aCTIVITaT 3 Què li passa al nostre cos?

3r ESO / Unitat 2

Un cop recollida la informació, convidarem l’alumnat a investigar els mites següents:

1. “Les cigarretes baixes en nicotina no fan mal, no són cancerígenes.”

2. “Si deixem de fumar, ens engreixem.”

3. “Beure alcohol només els caps de setmana no produeix danys en l’organisme.”

4. “El consum d’alcohol fa entrar en calor i combat el fred.”

5. “El cànnabis és un producte inofensiu per a la salut, perquè és un producte natural. És una droga ecològica, és la substància de la pau i la relaxació.”

6. “Fumar cànnabis resulta menys perjudicial que fumar tabac.”

7. “La cocaïna és una droga menys perillosa que altres substàncies.”

8. “Les drogues de síntesi són segures.”





1. “Les cigarretes baixes en nicotina no fan mal, no són cancerígenes.”

Encara que les cigarretes baixes en nicotina i quitrà són menys nocives, s’acostumen a fumar en més quantitat per aconseguir la mateixa concentració de nicotina a la sang, amb la qual cosa s’aconsegueix anul·lar-ne els avantatges i, per contra, els riscos s’assemblen als de les cigarretes normals.

2. “Si deixem de fumar, ens engreixem.”

Aquest mite és utilitzat amb freqüència per no deixar de fumar. És cert que el fet de fumar comporta una despesa calòrica, i que després de deixar el tabac pot produir-se augment de pes. L’ansietat per la síndrome d’abstinència, el fet de picar entre hores i la millora del gust i l’olfacte en deixar de fumar contribueixen a l’augment de pes. Una alimentació adequada i exercici moderat poden ajudar, però també existeixen tècniques de tipus psicològic o farmacològic que són eficaces per a aquest problema.

3. “Beure alcohol només els caps de setmana no produeix danys en l’organisme.”

El dany que provoca l’alcohol depèn de l’anomenat patró de consum, és a dir, de la quantitat (com més quantitat, més dany) i de la intensitat (la mateixa quantitat concentrada en menys temps és més danyosa). També existeix el risc de convertir-se en un hàbit, fins al punt de no divertir-se sense beure.

3r ESO / Unitat 2

4. “El consum d’alcohol fa entrar en calor i combat el fred.”

L’alcohol produeix una sensació momentània de calor en dilatar els vasos sanguinis i dirigir la sang cap a la superfície de la pell, però en poc temps la temperatura interior del cos disminueix i se sent més fred. Per això, en situacions d’embriaguesa s’ha d’abrigar la persona i proporcionar-li calor i no hem d’intentar mai espavilar-la amb dutxes fredes.

5. “L’alcohol és bo per al cor.”

Diversos estudis han posat de manifest que, en adults, el consum moderat d’alcohol disminueix el risc de patir malalties del cor, però aquests efectes beneficiosos no apareixen en totes les persones ni en tots els casos.

6. “El cànnabis és un producte inofensiu per a la salut, perquè és un producte natural. És una droga ecològica, és la substància de la pau i la relaxació.”

Producte natural i producte innocu no són sinònims. El tabac i l’opi també són naturals i ningú no dubta dels seus riscos. El consum de cànnabis provoca alteracions en el funcionament normal del cervell, cosa que no és gens ecològica.

7. “Fumar cànnabis resulta menys perjudicial que fumar tabac.”

El cànnabis conté molts dels carcinògens i mutàgens del tabac i en més quantitat (un 50% més). A més, la forma de consumir-ne (fumat, sense filtre i amb aspiracions profundes) augmenta els riscos de patir càncer. Té efecte broncodilatador, cosa que afavoreix l’absorció de les substàncies tòxiques i, tal com passa amb el tabac, també és perjudicial per als fumadors passius.

8. “La cocaïna és una droga menys perillosa que altres substàncies.”

Les conseqüències que produeix sobre la salut física i psicològica dels seus consumidors són molt greus. Així mateix, juntament amb l’heroïna, és la causa principal de nombrosos actes delictius i violents.





• Qualsevol consum de drogues té conseqüències negatives per a la nostra salut i la nostra qualitat de vida.

CONCLUSIONS 10 min

3r ESO / Unitat 2

Els diversos tipus de drogues que existeixen tenen efectes diferents sobre el nostre sistema nerviós: unes són excitants i d’altres, depressores; unes acceleren el nostre funcionament mental, amb el risc d’augmentar els errors, i altres l’alenteixen o el distorsionen; algunes creen una sensació d’eufòria; altres produeixen al·lucinacions o canvis en la percepció de la realitat.

Totes elles provoquen modificacions en el funcionament normal del sistema nerviós humà i això comporta, en la majoria dels casos, una disminució de les capacitats. Però també trobem efectes sobre el nostre organisme i sobre les funcions corporals.

Aquests en són els efectes immediats:

• El tabac produeix una disminució de la capacitat pulmonar, disminució del rendiment esportiu, disminució dels sentits del gust i l’olfacte, mal alè i mala olor corporal, color groguenc dels dits i les dents (també més infeccions i càries) i tos i expectoracions, sobretot matutines.

• Els principals efectes de l’alcohol varien amb la concentració a la sang i poden arribar, en els casos més greus, a un coma etílic i fins i tot a la mort per inhibició dels centres respiratoris.

• El cànnabis produeix un augment de la gana, boca seca, ulls brillants i vermellosos, taquicàrdia i hipertensió, sudoració, somnolència i descoordinació de moviments.

• La cocaïna produeix inhibició de la gana, així com altres efectes fisiològics: taquicàrdia, sudoració, increment de la tensió arterial, contracció dels vasos sanguinis, augment de la temperatura corporal i dilatació de les pupil·les.

• L’heroïna disminueix el dolor, però també produeix nàusees i vòmits, inhibeix la gana i produeix depressió respiratòria.

• L’èxtasi produeix taquicàrdia, arítmia i hipertensió, boca seca, sudoració, deshidratació, calfreds, nàusees, contracció de la mandíbula, tremolors i augment de la temperatura corporal.

• L’LSD també produeix hipertèrmia i hipotensió, taquicàrdia i descoordinació motora.

Aquests en són els efectes a llarg termini:

• El tabac causa enormes perjudicis sobre el sistema respiratori i circulatori (infart de miocardi i accidents cerebrovasculars). És causa d’una gran varietat de càncers. No tan sols de pulmó, també de laringe, esòfag, ronyó, bufeta, etc. També causa impotència sexual en l’home.

• L’alcohol provoca grans danys al tub digestiu, fetge i pàncrees, cardiopaties, impotència sexual i, en fase avançada, demència alcohòlica.

• El cànnabis s’associa a trastorns de la memòria, la concentració i l’aprenentatge. A aquests efectes s’hi ha de sumar el risc inherent a fumar-lo en associació amb el tabac.

• La cocaïna provoca, a més d’una gran dependència i d’importants trastorns neurològics i psiquiàtrics, la perforació del septe nasal, patologies respiratòries, un elevat risc d’infart de miocardi i d’accident cerebral, trastorns d’inapetència sexual, impotència, alteracions menstruals i infertilitat.


3r ESO / Unitat 2

• L’heroïna provoca trastorns digestius i aprimament, així com la inhibició de l’impuls sexual. També tot tipus d’infeccions relacionades amb les condicions higièniques del seu consum, a més de venes col·lapsades i abscessos cutanis. També s’associa amb artritis i altres problemes reumàtics.

• L’èxtasi pot comportar hipertèrmia de greus conseqüències, deshidratació, insuficiència renal i hepàtica, hemorràgies i infart. Provoca també trastorns de la son, atacs de pànic i agressivitat.

• L’LSD pot provocar reaccions psicòtiques i de pànic, el que popularment es coneix com un mal viatge, amb risc de suïcidi, i també flash-backs: la reaparició d’al·lucinacions sense haver-ne consumit.

3r ESO / Unitat 2


El cervell és una part del cos de les més complexes i delicades. Les drogues, per tant, hi incideixen d’una manera directa i interfereixen en el seu bon funcionament.

L’ús repetit de drogues afecta el funcionament del sistema límbic i inicia el procés d’addicció.

El cervell controla els nostres sentiments, les nostres opinions, accions, la nostra manera d’estimar. Tot està regit pel nostre cervell. Així doncs, nosaltres som el nostre cervell, i si aquest canvia, nosaltres canviem. Deixem de ser qui som.

En una època com l’adolescència, en què la recerca de la nostra identitat és fonamental i esdevé un dels principals pilars i motors dels nostres actes, aquesta raó és un factor de pes per poder decidir si ens val la pena que les drogues decideixen per nosaltres.

Ens val la pena deixar de ser com som? Ens val la pena perdre la nostra identitat, el que ens fa ser diferents de tota la resta? Val la pena deixar de ser únics?

Encara que el consum ocasional d’una droga no converteixi el consumidor en un malalt, no és inofensiu. Juntament amb circumstàncies que poden ser agreujants, hi ha factors genètics, fisiològics i ambientals que fan que uns individus siguin més vulnerables que d’altres.

Amb els resultats d’enquestes a la mà hi ha d’un 15 a un 20% de probabilitats de caure en una addicció per a una persona que hagi consumit una vegada una droga. Aquesta probabilitat és aproximadament la mateixa que tindríem de morir jugant a la ruleta russa.

No tan sols trobem vulnerabilitat genètica en el risc de desenvolupar una addicció, sinó que també hi ha el risc de patir problemes orgànics. Per exemple, una persona que tingui en algun punt de les seves artèries cerebrals les parets dèbils o lleugerament dilatades pot viure i conviure perfectament durant molts anys sense patir cap tipus de problema. Igualment pot passar amb persones que pateixin malformacions arteriovenoses: poden arribar a morir de velles per alguna altra raó que no sigui accident cerebrovascular. Però si alguna d’aquestes persones consumeix algun tipus de substància que provoqui que la paret d’aquestes artèries es dilati o s’infli per una pressió arterial elevada, poden patir un aneurisma cerebral pel trencament d’aquestes artèries, amb les seves conseqüències. Passa el mateix amb persones que, sense saber-ho, pateixen del cor, fetge, ronyons, etc. Podrien viure durant molts anys sense saber ni notar res d’anormal, però si consumeixen droga, fan que augmentin els riscos.

Així doncs, en consumir drogues no tan sols hem de patir per la probabilitat de desenvolupar una addicció, sinó també pels riscos a l’organisme.

A l’exposició, trobarem també tres tomografies, o imatges del cervell, on es pot veure clarament com les drogues incideixen de forma directa en el cervell i el seu funcionament. En aquestes tomografies hi ha dues parts ben diferenciades:

- Sistema límbic: s’encarrega de les emocions i de les sensacions, ja que és on s’ubiquen els receptors de càstig i de plaer.

- Còrtex cerebral: és on s’ubica la part racional: aprenentatge, lògica...


3r ESO / Unitat 2

Els colors de la tomografia representen l’activitat cerebral. Aquests colors segueixen la mateixa distribució que l’arc de Sant Martí: de vermell (el més actiu) a lila (el menys actiu). Les tres tomografies corresponen als següents tipus de consumidors:

Cervell 1: algú que no consumeix drogues.

Cervell 2: algú sota els efectes d’un consum puntual.

Cervell 3: consum habitual de drogues.

Les tomografies són fotografies del cervell i de la seva activitat. Per tenir una referència de l’activitat normal del cervell podem fixar-nos en la tomografia 1: veiem que els dos sistemes implicats en el consum de drogues (sistema límbic i còrtex) estan en equilibri, és a dir, tenen el mateix grau d’activació (el seu color és el mateix).

En canvi, a la tomografia 2 (imatge del cervell d’una persona que ha consumit de forma puntual) podem veure com el seu sistema límbic, sistema responsable del plaer, està sobreestimulat per l’acció de les drogues. El seu color ataronjat contrasta amb el color groc del còrtex, que per ara està a nivells normals i no s’ha vist afectat pel consum de drogues.

En canvi, tenim la imatge d’un cervell d’una persona addicta sense consum de drogues (tomografia 3). Veiem com el seu sistema límbic està per sota del nivell d’estimulació normal (cervell 1), igual que el seu còrtex. D’aquí prové la sensació de malestar de les persones drogodependents en absència de la droga: el seu sistema límbic, encarregat de la sensació de benestar, plaer..., està per sota dels nivells mínims. A causa dels canvis adaptatius d’aquest sistema límbic provocats pel consum repetit de drogues, tan sols es podrà estimular (i per tant podrà tornar a nivells normals i a la sensació de no malestar) amb l’ajuda de les drogues.

En aquests panells podem plantejar-nos la pregunta següent: per què el cervell té receptors per a substàncies externes?

Perquè al nostre cos tenim substàncies naturals que provoquen sensacions agradables, de benestar. Tenim les nostres drogues naturals que utilitzen els seus circuits d’acció específics. I les drogues s’aprofiten d’aquests circuits i mecanismes d’acció.

Es desconeix si de la situació 3 es pot tornar a la situació 1, depèn del grau d’addicció i de la droga, però el que està clar és que si una persona té una addicció, el seu cervell queda programat per actuar d’una manera determinada. Per això hi ha recaigudes.

El fet que algunes conseqüències afectin el cervell de manera crònica no implica que el consumidor de drogues no es pugui curar ni rehabilitar.

Tots els principis actius que tenen les drogues que estimulen el sistema límbic en tenen la versió natural al nostre cos.

Per entendre aquests canvis cerebrals provocats per l’addicció, tenim un altre recurs dins de l’exposició que ens pot ser molt útil i que és la projecció de la cara d’un subjecte i la seva reacció a mesura que consumeix droga.

Al començament del consum la droga provoca un plaer, i d’aquí que repetim, perquè tornem a buscar aquest primer plaer. La sensació, però, mai no serà igual que en el primer consum i, buscant-la, arribem a l’addicció. Així, podríem arribar a simplificar el procés d’addicció de la manera següent:

- Primera dosi: plaer, si les drogues no produïssin plaer, no existirien consumidors.

- Més dosis: el sistema límbic es fa mandrós, s’hi adapta i per tenir el mateix plaer que abans hem de consumir-ne més.

3r ESO / Unitat 2

- Encara més dosis: mai no es torna a tenir el mateix plaer inicial per moltes dosis que es prenguin. Durant l’addicció el sistema límbic s’ha tornat tan mandrós que l’individu necessita consumir no per sentir plaer sinó per sentir-se normal.

Una vegada instal·lada l’addicció, es manté el consum de la substància addictiva per evitar les conseqüències negatives de l’abstinència. A causa dels canvis en el sistema límbic, el subjecte addicte ja no consumeix per cercar el plaer, sinó per fugir del malestar. A més, la baixa activitat al còrtex (i, per tant, en el seu raonament) fa que aquesta persona tampoc no tingui un control sobre les seves accions: ja no té la “veueta” interior que li diu què s’ha de fer i què no.

Els canvis cerebrals ens indiquen, doncs, que l’addicció és una malaltia i, per tant, els drogodependents són persones malaltes que:

• No poden controlar el seu impuls de consumir.

• Han de rebre l’assistència necessària que els ajudi a superar la malaltia.

• No han estat conscients del seu procés d’addicció. Ha estat el seu entorn qui primer ha detectat el seu estat.

Un altre dubte que ens pot sorgir és per què les drogues poden arribar a desenvolupar una addicció i no altres substàncies. La resposta és que les drogues utilitzen determinades estructures cerebrals, molt selectives. Així, utilitzen receptors que ja existeixen de manera natural al nostre cervell. Aquest ús artificial que fan les drogues dels nostres recursos naturals cerebrals, inherents al nostre cervell, ens provoquen malalties com l’addicció pel fet de desprogramar el cervell de les seves tasques originàries. És a dir, desprogramen el sistema límbic per reaccionar amb plaer davant l’amor, el sexe, el menjar, etc., i el reprogramen per reaccionar, únicament i exclusivament, a la presència de drogues.

Ens podem tornar a plantejar una pregunta que ja ens havíem fet anteriorment: per què el cervell té receptors per a substàncies externes?

Perquè al nostre cos tenim substàncies naturals que provoquen sensacions agradables, de benestar. Tenim les nostres drogues naturals que utilitzen els seus circuits d’acció específics. I les drogues s’aprofiten d’aquests circuits i mecanismes d’acció.

Tal com ens diuen al vídeo, cada droga actuarà amb un determinat mecanisme i afectarà tant el mecanisme implicat directament com les àrees relacionades.

3r ESO / Unitat 2

Els adolescents busquen formes d’afirmació i d’identificació. La facilitat per accedir a les drogues o veure-hi connotacions transgressores, la curiositat i la pressió grupal poden induir-los a consumir-ne. Informar-los i formar-los sobre el tema és, en primer lloc, responsabilitat de la família i de la institució escolar.

Fer-ho adequadament pressuposa, en qualsevol cas, contrastar les pròpies idees per mirar que es corresponguin amb la realitat actual i el perfil dels consumidors d’avui. I també amb els coneixements sobre la biologia de les drogues: què són; en què consisteix el procés de l’addicció; quina n’és la base neuronal, i quins efectes tenen sobre el cervell i la salut, en una etapa, l’adolescència, en què el desenvolupament orgànic encara no s’ha completat.

GUIÓ DE LA SESSIÓ:

1) Què són les drogues?:

Una droga és una substància natural o artificial que altera el rendiment físic, la percepció, l’estat d’ànim, la conducta i el coneixement de qui la consumeix, la qual cosa sol comportar canvis tant per a la seva salut com per al seu entorn.

Droga és un terme polisèmic. En un sentit estricte –el de droga d’abús–, l’OMS considera que es pot qualificar així qualsevol substància amb efectes sobre el sistema nerviós central, capaç de generar un consum abusiu i, de forma eventual, conduir cap a un procés de dependència psicològica, física, o ambdues alhora. Hi ha molts tipus de drogues, unes són del tot naturals; altres, fruit d’una síntesi o purificació química; n’hi ha de legals i d’il·legals... El que tenen en comú és que són substàncies psicoactives, que modifiquen el cervell, en ocasions amb conseqüències severes.

D’acord amb el seu efecte sobre el sistema nerviós, les drogues es poden agrupar en tres grups:

• Depressores del sistema nerviós central (SNC): alcohol, hipnòtics, ansiolítics (com les benzodiazepines), opiacis (heroïna, morfina, codeïna, metadona), tranquil·litzants i inhalants.

• Estimulants de l’activitat de l’SNC: amfetamines, nicotina, cocaïna, cafeïna, teobromina...

• Substàncies psicodèliques o pertorbadores: al·lucinògens (LSD, mescalina...), cannabinoides (haixix i marihuana) i drogues de síntesi (èxtasi i altres).

2) Procés d’addicció:

Les drogues afecten la convivència familiar, en ocasions fins a límits intolerables, i poden arruïnar les relacions socials de l’individu. Tenen elevats costos laborals i sanitaris, provoquen accidents i poden potenciar conductes agressives i el maltractament. Tanmateix, la seva conseqüència més directa és la que afecta la biologia i la salut de qui les consumeix.

El consum de drogues pot esdevenir compulsiu i derivar en situacions d’addicció severa. Juntament amb circumstàncies que poden ser agreujants –de context, dosi o policonsum–, hi ha factors genètics, fisiològics i ambientals que fan que uns individus siguin més vulnerables que d’altres. S’entén per addicció l’estat que porta al consum abusiu d’una droga per obtenir una sensació de benestar o –si més no– prevenir les conseqüències negatives derivades de l’abstinència.

Guia per treballar les activitats a l’aula

3r ESO / Unitat 2

El consum repetit d’algunes drogues pot generar tolerància: habituat a la seva presència, l’organisme en necessita una quantitat més elevada per obtenir els mateixos efectes. D’altra banda, s’anomena dependència, respecte d’una droga, la necessitat de consumir-ne que experimenta l’organisme per compensar el malestar que produeix l’absència d’aquesta droga. La dependència pot ser física –i llavors molt relacionada amb la tolerància– quan el consum és necessari perquè el nivell a la sang possibiliti un funcionament normal del cos sense caure en una síndrome d’abstinència. La dependència psíquica és una compulsió al consum que requereix de canvis conductuals per poder ser desactivada.

3) Base neuronal:

Les drogues actuen sobre el sistema nerviós intensificant o inhibint l’activitat dels mecanismes neurotransmissors de les sinapsis neuronals. Les drogues addictives exerceixen la seva influència sobre els anomenats circuits de gratificació mesolímbics (integrats per un centre situat al tronc encefàlic que envia les seves fibres cap al sistema límbic, inclòs el nucli accumbens, tot plegat a la part més interna de l’encèfal). Aquests circuits fan servir dopamina com a neurotransmissor.

Les drogues addictives alteren el funcionament normal d’aquestes vies de maneres diferents: inhibint la recaptació de la dopamina (cas de la cocaïna) o facilitant-ne l’alliberament (amfetamines i èxtasi, el qual també afavoreix l’alliberament de serotonina). L’heroïna s’uneix directament al receptor del neurotransmissor i mimetitza els efectes dels opioides endògens. El cànnabis també és mimètic, mentre que la nicotina i l’alcohol, que també eleven els nivells de dopamina, desencadenen tota una cascada d’efectes neuroquímics. Són aquests mecanismes neurobiològics els que expliquen les variades conseqüències orgàniques i psicològiques de les drogues: relaxació, desinhibició, eufòria, agitació, taquicàrdia, hiperactivitat, sopor, confusió, loquacitat, hipertèrmia, angoixa, al·lucinacions... Uns mecanismes neuronals que són a la base, així mateix, del procés addictiu.

4) Efectes sobre el cervell i la salut:

Els riscos més importants associats a les drogues tenen a veure amb el consum habitual i els seus efectes a llarg termini, en forma de problemes de salut orgànica i psicològica que afecten diferents òrgans, el cervell i la conducta personal.

És sabut que el tabac, que causa enormes perjudicis sobre el sistema respiratori i el circulatori, és a l’origen d’una gran varietat de càncers, no tan sols de pulmó, sinó també de laringe, esòfag, ronyó, bufeta, etc. O que l’alcohol provoca danys severs al tub digestiu i glàndules annexes, cardiopaties, impotència sexual i, en fase avançada, demència alcohòlica.

De forma paral·lela també es coneixen els trastorns ocasionats pel consum d’haixix i marihuana, cocaïna, heroïna, èxtasi, LSD, etc., que poden ser consultats al kit educatiu Parlem de drogues (vegeu-ne tant la guia com els dos DVD). Per documentar-se sobre la biologia i la neurobiologia de les drogues hi ha, però, nombroses pàgines web de referència.

3r ESO / Unitat 2

Per a la preparació de la sessió us recomanem les tres fonts d’informació següents (que us donem en mà): 1. Kit educatiu Parlem de drogues. Una realitat que s’ha de tractar a les escoles, de l’Obra Social ”la Caixa”.

2. Pla Nacional sobre Drogues. Guía de drogas. Accessible en línia a: http://www.pnsd.msc.es/ Categoria2/publica/pdf/guiaDrogas.pdf

3. NIDA. La ciencia de la adicción. Accessible en línia a: http://www.nida.nih.gov/ scienceofaddictionSP/SoA_Spanish.pdf?bcsi_scan_4E49B21250F54E72=0&bcsi_scan_filename=SoA_Spanish.pdf

També podeu consultar les pàgines següents:

• Pla Nacional sobre Drogues (MSC): http://www.pnsd.msc.es/

• NIDA, Institut Nacional sobre Abús de Drogues (EUA): http://www.nida.nih.gov/NIDAEspanol.html

• Lasdrogas.info, Instituto para el Estudio de las Adicciones: http://www.drogasycerebro.com/

Bibliografia i documentació complementària

3r ESO / Unitat 2

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA A 3r D’ESO


DIDÀCTICAEls mites

de les drogues

• Seleccionar la millor conclusió en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-la i argumentar-la tenint present raons a favor i en contra.

• Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment. Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre l’ús que fem dels materials en l’entorn proper.

• Valorar la importància del funcionament correcte del sistema nerviós, endocrí i immunitari per a l’equilibri del cos relacionant-ho amb la capacitat de les persones de captar els estímuls del medi i respondre-hi.

• Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac, l’alcohol i altres drogues. Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables, com l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el descans, per a l’equilibri i el bon desenvolupament personal.


3r ESO / Unitat 2




treballar?


Ciències de la naturalesa

• Justificació de l’intercanvi de matèria i energia que té lloc a les cèl·lules, relacionant-ho amb la realització de les funcions cel·lulars i la síntesi molecular.

• Identificació dels diferents estímuls (físics i químics) i les respostes que genera el cos humà. Caracterització dels receptors cel·lulars que capten estímuls.

• Conceptualització de la neurona com a cèl·lula especialitzada en la captació i transmissió d’estímuls i caracterització dels centres nerviosos. Identificació dels òrgans del sistema nerviós com a coordinadors de diferents respostes. Identificació i avaluació de factors que afecten la salut mental.

• Caracterització de l’aparell locomotor com a efector de respostes del cos. Relació entre la morfoanatomia i el moviment: ossos, músculs i articulacions. Estímuls que desencadenen respostes motores.

• Caracterització del sistema endocrí com a efector de respostes del cos.

• Caracterització del sistema immunitari com a efector de la resposta a la detecció de substàncies alienes al cos. Importància de la higiene. Diferenciació entre immunitat activa i passiva.

• Recerca sobre les variables que condicionen el binomi salut-malaltia. Valoració dels efectes sobre la salut individual i col·lectiva de les conductes addictives. Valoració de la incidència de l’entorn social en les conductes i la salut.

• Interactius i àmbits de l’exposició:- Les drogues i el cervell- Els efectes de les drogues- Les drogues, riscos per a la salut

• Formació al professorat.• Entrevista i textos

científics de la Dra. Nora Volkow i el Dr. Rafael Maldonado.






• Lectura crítica de textos amb continguts científics obtinguts d’altres fonts.

• Visionament dels interactius i vídeos.

• Recerca en webs, revistes i diaris. Recull i anàlisi de material.

• Discussió de casos.• Exposicions.• Sessions informatives.• Debat.• Dramatitzacions.

3r ESO / Unitat 3

OBJECTIUS CURRICULARS DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A L’ESO


DIDÀCTICAEl negoci

de les drogues

1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, i valorar les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

2. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, d’Europa, d’Espanya i de Catalunya i valorar-les en la seva diversitat, com a productes del temps i de la relació entre elements físics i humans.

3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos.

4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió del passat i la construcció del futur.

5. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents dels propis, valorant-los críticament.

6. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat. Comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques dins del seu context.

7. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals) i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge.

8. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

UNITAT 3 El negoci de les drogues


3r ESO / Unitat 3

9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades.

10. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, i rebutjar situacions injustes i discriminatòries.

11. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat i valorar la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de la pau en el decurs de debats i tasques de grup, amb una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant.

12. Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació amb la recuperació de la memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn.

13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar activament en el control i l’avaluació del propi aprenentatge i del dels altres.

3r ESO / Unitat 3

CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A 3r D’ESO


El negoci de les drogues

CONTINGUTS COMUNS

• Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, així com de les informacions que ens proporcionen els mitjans de comunicació. Contrast i valoració crítica d’informacions diferents sobre un mateix fet o fenomen i valoració de solucions i alternatives als problemes.

• Ús de diferents fonts d’informació, especialment amb suport TIC, per contextualitzar els conceptes generals en fets de l’entorn proper, i comunicació de forma argumentada dels resultats de la recerca.

• Reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Identificació i rebuig de les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual.

CONTINGUTS

Activitat econòmica i espai geogràfic

• Reconeixement i aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques i de l’organització del món del treball, tot caracteritzant els trets generals de l’economia europea, l’espanyola i la catalana dins un món globalitzat i establint relacions amb fets i realitats de l’entorn proper.

• Anàlisi de les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori al llarg de la història. Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’un consum responsable.


3r ESO / Unitat 3

Transformacions i desequilibris en el món actual

• Valoració de les conseqüències de la globalització de l’economia, entre les quals hi ha la deslocalització industrial i les noves formes de comerç. Anàlisi de casos d’intercanvi desigual entre països.

• Anàlisi del desenvolupament humà desigual, a partir de la selecció i el contrast d’informacions i, especialment, dels indicadors socioeconòmics.

3r ESO / Unitat 3


Objectius• Conèixer els factors bàsics que intervenen en l’economia de mercat.

• Raonar i entendre la relació entre l’economia i la societat al món.

• Fomentar l’esperit crític amb la societat i identificar quins tipus de desigualtats existeixen.

• Argumentar i promoure canvis de millora en la societat.

Recursos necessarisMaterial: ordinadors, connexió a internet, llibre de text.

Continguts previs a l’activitat: coneixements bàsics sobre l’organització econòmica de les societats.


Metodologia En aquesta unitat treballaran els factors socioeconòmics que envolten els negocis de les drogues. Intentarem despertar en els alumnes una visió crítica cap al negoci econòmic de les drogues.

Veurem com aquest negoci no tan sols afecta la nostra salut i economia personal, sinó que representa un problema a gran escala.

El treball serà per grups de 4-5 alumnes i tindrà un sol bloc amb una sèrie de preguntes per resoldre.

La metodologia serà la revisió dels conceptes bàsics sobre organització econòmica de les societats, però centrant-nos en el negoci de les drogues.

Per motivar els joves, donarem a l’activitat un format de concurs. Això significa que retallarem les preguntes en paperets diferents, els tancarem i demanarem als grups (l’ideal seria entre 6-7 grups) que n’agafin dos. Hauran de resoldre els enigmes que hi hagi als paperets escollits.

Un cop hagin finalitzat, podran demanar més paperets. Qui en tingui més amb les preguntes resoltes correctament haurà guanyat.

Les preguntes que suggerim per consolidar el tema d’organització econòmica de les societats són les següents:

1r bLOC: Investiguem el negoci de les drogues 30 min

1. “Quins tipus de béns produeix l’activitat econòmica de les drogues?”

2. “Quin tipus de comercialització se’n fa?”

3. “Quins són els factors de producció del negoci de les drogues?”

aCTIVITaT El negoci de les drogues

3r ESO / Unitat 3

4. “Parlant dels factors de producció, quin tipus de capital necessiten?”

5. “Quins factors determinen els preus de les drogues?”

6. “Com intervenen els diferents agents econòmics en el negoci de les drogues? Agent família”

7. “Com intervenen els diferents agents econòmics en el negoci de les drogues? Agent Estat”

8. “Com intervenen els diferents agents econòmics en el negoci de les drogues? Agent empreses”

9. “En quins sectors de producció intervé el negoci de les drogues?”

10. “Com afecta al negoci de les drogues la distribució de la població activa? Concreta-ho per als països desenvolupats”

11. “Com afecta al negoci de les drogues la distribució de la població activa? Concreta-ho per als països subdesenvolupats”

12. “Quina incidència té el negoci de les drogues en el mercat laboral?”

13. “Quin és el volum econòmic de negoci estimat que mouen les drogues?”

14. “Què significa que el negoci de les drogues mogui tres vegades més diners que el comerç dels cereals?”

15. “Quin és el preu de venda de l’oli per part de l’agricultor? I quin és el preu de venda final de l’oli al consumidor? Aquest preu de venda, quin percentatge suposa sobre el preu que han pagat a l’agricultor?

16. “Quin és el preu de venda d’una droga per part dels agricultors? I quin és el preu de venda final de la droga al consumidor? Aquest preu de venda, quin percentatge suposa sobre el preu que han pagat a l’agricultor?


3r ESO / Unitat 3

Per a cadascun dels enigmes investigats, posarem en comú el que han trobat tots els grups. És important la reflexió final de la importància del negoci de les drogues i com s’hi veuen implicats molts factors.



• Hi ha molts estaments involucrats en el negoci de les drogues.

• Afecten no tan sols la nostra salut, sinó també la nostra economia: l’economia de l’Estat i l’economia familiar.

• L’única manera de controlar el negoci de les drogues és a través de la demanda. És l’eina més eficaç, més barata i menys perillosa que existeix.

• Els negocis de les drogues van lligats a l’explotació laboral dels productors, al tràfic de persones, a l’explotació sexual de les dones... El negoci de les drogues és molt més que només les drogues.

• Darrere d’aquest negoci hi ha màfies molt perilloses que intenten controlar estats sencers i organismes públics per afavorir els seus interessos.

• Nosaltres som la millor arma per lluitar contra aquestes màfies.

CONCLUSIONS 10 min

3r ESO / Unitat 3


No tan sols parlem dels diners associats a costos socials que suposa el consum de drogues. També és important conèixer el gran volum de diners que mouen. Amb el vídeo de l’àmbit 3, El negoci de les drogues, podrem arribar a ser conscients de què significa o què representa consumir drogues per a l’economia mundial.

A través dels continguts del vídeo ens interessa fer una menció especial als punts següents:

- El volum de negoci de les drogues mou tres vegades més diners que el volum de negoci del principal aliment del món, els cereals.

- Cada consum i, per tant, cada aportació de diners, és un “finançament” a aquest negoci.

- Del productor al consumidor final, la droga encareix fins a 25 vegades el preu inicial pagat al productor.

Poden trobar més informació sobre el procés dels canals de venda d’un producte agrícola a l’esquema de la pàgina 8 del document següent:

http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/servicios/observatorio-de-precios-de-los-alimentos/canarias_tcm7-14620.pdf



3r ESO / Unitat 3

CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA A 3r D’ESO


DIDÀCTICAEl negoci

de les drogues

• Reconèixer i analitzar, per mitjà dels indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicar-ne les possibles causes i conseqüències i cercar propostes alternatives a la desigualtat i de suport al desenvolupament sostenible.

• Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el món destacant la interdependència entre països i el seu impacte en la realitat econòmica de l’entorn proper.

• Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents, identificant i exemplificant, en el cas català, algunes de les transformacions del món rural. Analitzar les relacions entre la producció d’aliments i la fam al món.

• Descriure i analitzar les transformacions en les activitats i els espais industrials i localitzar els principals centres de producció al món, a Espanya i a Catalunya. Establir relacions entre la deslocalització industrial i la globalització econòmica.

• Valorar els elements que constitueixen l’estat del benestar en les societats actuals i analitzar situacions de desigualtat en l’accés als serveis bàsics.

• Valorar els principis del funcionament polític democràtic i aplicar-los en el reconeixement dels drets i deures i dels principis del sistema representatiu. Superar prejudicis i estereotips sobre grups socials i culturals amb una actitud empàtica.

• Utilitzar fonts diverses per obtenir informació sobre fets econòmics i socials de l’entorn i relacionar-los amb el context mundial. Comunicar les conclusions de forma organitzada i intel·ligible utilitzant recursos TIC.

• Fer de forma cooperativa treballs de síntesi i recerca sobre situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afectin persones i col·lectius en el món actual, a partir del plantejament d’hipòtesis o interrogants per resoldre.


3r ESO / Unitat 3




treballar?


Ciències socials, geografia i història

• Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, així com de les informacions que ens proporcionen els mitjans de comunicació. Contrast i valoració crítica d’informacions diferents sobre un mateix fet o fenomen i valoració de solucions i alternatives als problemes.

• Reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Identificació i rebuig de les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual.

• Reconeixement i aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques i de l’organització del món del treball, tot caracteritzant els trets generals de l’economia europea, l’espanyola i la catalana dins d’un món globalitzat i establint relacions amb fets i realitats de l’entorn proper.

• Anàlisi de les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori al llarg de la història.

• Valoració de les conseqüències de la globalització de l’economia, entre les quals hi ha la deslocalització industrial i les noves formes de comerç. Anàlisi de casos d’intercanvi desigual entre països.

• Anàlisi del desenvolupament humà desigual, a partir de la selecció i contrast d’informacions i, especialment, dels indicadors socioeconòmics.

• Interactius i àmbits de l’exposició:- Les drogues, un fenomen global






• Recerca, recull i anàlisi d’informació.

• Debat.• Discussió de casos.• Sessions informatives.• Lectures: articles, llibres,

diaris, etc.

3r ESO / Unitat 4

OBJECTIUS CURRICULARS EN L’ÀMBIT DE LLENGÜES A L’ESO


DIDÀCTICACampanyes

de prevenció

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per participar en la societat plural i diversa del segle xxi, per a l’entesa i la mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d’informació i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se de les riqueses culturals i transmetre-les, així com satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Aconseguir la competència en llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió i per a la seva participació en les creacions culturals.

4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, s’utilitzin normalment i correctament les dues llengües oficials.

5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d’aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i cultures.

6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, amb una actitud respectuosa i de cooperació.

8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació, amb una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia.

UNITAT 4 Campanyes de prevenció


3r ESO / Unitat 4

9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural, i alhora valorar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva.

11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s’aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d’aprenentatge.

12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d’Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.

13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar activament en el control i l’avaluació del propi aprenentatge i del dels altres.

3r ESO / Unitat 4

CONTINGUTS CONCEPTUALS EN L’ÀMBIT DE LLENGÜES A 3r D’ESO


Campanyes de prevenció

DIMENSIÓ COMUNICaTIVa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

• Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, tant en activitats individuals com en les de treball cooperatiu.

• Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens i per a la regulació de la conducta.

• Reflexió sobre les diferències entre els usos orals informals i formals de la llengua i consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats.

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

• Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als textos predictius, persuasius i als gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió), i reconeixement de les diferències entre informació i opinió.

• Anàlisi de seqüències audiovisuals que reflecteixen la relació entre els recursos visuals i sonors i els elements verbals, i adquisició de criteris bàsics per observar, interpretar, analitzar, valorar i prendre postura davant dels missatges audiovisuals.

• Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals, escrits i audiovisuals treballats: les intencions de l’emissor/a mitjançant les modalitats oracionals i l’ordre jeràrquic de les idees expressades, entre d’altres.


3r ESO / Unitat 4

• Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant l’anàlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per fer possible la interpretació del missatge des de diverses perspectives (única, múltiple, complementària).

Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

• Identificació i ús d’elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació oral i escrita.

• Interès per desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de l’aula i fora de l’aula.

3r ESO / Unitat 4


Objectius• Reconèixer i comprendre les intencions reals del llenguatge audiovisual.• Plasmar la informació recollida en taules i treure’n conclusions.• Analitzar quines variables mesurar i com quantificar-les.• Saber extrapolar els resultats a la interpretació de fenòmens socials.

Recursos necessarisMaterial: ordinadors, connexió a internet.


Metodologia En aquesta unitat analitzarem els anuncis que s’han emès en les campanyes per a la prevenció en el consum de drogues il·legals: veurem quin llenguatge utilitzen, quin missatge volen transmetre, format..., i ho compararem amb els anuncis de drogues legals, com begudes o tabac.

Intentarem despertar en l’alumnat una mirada crítica cap al món audiovisual i com ens influeixen els anuncis en el nostre comportament.

Farem grups de 4-5 persones per fomentar el treball en equip.

Pregunta d’inici: Creieu que els anuncis poden arribar a influir

en el que fem i/o pensem?

Efectivament, la intenció dels anuncis és influir en el nostre comportament, en les nostres idees, i de vegades ho aconsegueixen. Com ho fan? Quines eines utilitzen?Si nosaltres haguéssim de fer un anunci, quines variables hauríem de controlar?

Per iniciar l’activitat, llançarem aquesta pregunta a l’aula:

1r bLOC: Criteris per analitzar anuncis audiovisuals 10 min

aCTIVITaT Campanyes de prevenció

Recollirem les intervencions de l’alumnat. Tot seguit, els llançarem la pregunta següent:

3r ESO / Unitat 4

ELEMENTS QUE DEFINEIXEN UN ANUNCI

Format Emocions i valors relacionats

Públic al qual ens adrecem Música

Imatges principals Missatge directe

Imatges de fons Missatge indirecte

A continuació, convidarem els joves a visionar els vídeos de prevenció del consum de drogues que hi ha a la pàgina web www.parlemdedrogues.org: clicarem damunt la pestanya “Actualitat”del menú de l’esquerra i, a partir d’aquí, se’ns desplegarà l’opció de visionar Campanyes de prevenció del consum.

Demanarem que analitzin els anuncis que hi trobin. Recomanem que cada grup s’encarregui d’analitzar-ne un per, després, fer la posada en comú.

2n bLOC: Visionament i anàlisi dels anuncis de prevenció del consum 10 min

A continuació, convidarem els joves a buscar, visionar i analitzar sota els mateixos criteris anteriors els vídeos de begudes alcohòliques i, si en troben, de tabac d’anys enrere.

3r bLOC: Visionament i anàlisi dels anuncis de begudes alcohòliques 15 min

Compararem els anuncis de prevenció i els anuncis de foment del consum analitzats per a cadascun dels factors estudiats i en traurem les conclusions oportunes. Sobretot ens fixarem en les diferències entre els factors següents: • Emocions relacionades • Valors que transmeten • Els missatges directes • Els missatges indirectes

4t bLOC: Comparació dels anuncis 15 min

• Darrere de les drogues hi ha una important maquinària de màrqueting. Ja pot ser màrqueting legal, com en el cas de les begudes alcohòliques, en format anunci, o màrqueting a través de rumors,

mites..., com en el cas de les drogues il·legals.

• En tots els casos, s’intenta obviar els efectes negatius del consum de drogues i maximitzar idees positives associades a aquest consum.

• El públic objectiu acostumen a ser joves.

• En el cas dels anuncis de begudes alcohòliques, poden arribar a transmetre diferents valors: sexualitat, sensualitat, amistat, diversió..., que estan molt lluny dels efectes reals de les drogues.

CONCLUSIONS 5 min

Recollirem les intervencions de l’alumnat. Ens interessarà que els alumnes identifiquin els diferents factors que configuren els anuncis i els recollirem en una taula. Una proposta pot ser el quadre següent:

3r ESO / Unitat 4

CRITERIS D’AVALUACIÓ EN L’ÀMBIT DE LLENGÜES A 3r D’ESO


DIDÀCTICACampanyes

de prevenció

• Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb les tipologies expositives i persuasives.

• Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals.

• Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies i suports.


3r ESO / Unitat 4




treballar?


Àmbit de llengües

• Ús d’estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos multilingües.

• Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals (sobretot en l’ús de les TIC) per a la recerca i exposició d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’exposició de les conclusions i dels aprenentatges.

• Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions.

• Participació en debats de temes acadèmics pautats i reglamentats.

• Anàlisi de seqüències audiovisuals que reflecteixen la relació entre els recursos visuals, sonors i verbals, i adquisició de criteris bàsics per observar, interpretar, analitzar i prendre postura davant dels missatges audiovisuals.

• Interès a desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de l’aula i fora de l’aula.

• Interactius i àmbits de l’exposició:- Les drogues, un fenomen global

• Entrevista i textos científics de la Dra. Nora Volkow i el Dr. Rafael Maldonado.






• Lectura crítica, anàlisi i argumentació de textos amb continguts científics obtinguts d’altres fonts.

• Visionament i anàlisi dels anuncis.

• Anàlisi de notícies.• Debat.• Taula rodona.

3r ESO / Unitat 5

OBJECTIUS DE L’ACCIÓ TUTORIAL DINS EL DECRET D’AUTONOMIA


DIDÀCTICAPortes o et porten?

Tu decideixes

1. L’acció tutorial té com a finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat.

2. Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de:

a) Informar les mares, els pares o tutors/tutores sobre l’evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

b) Facilitar a pares, mares i tutors/tutores legals l’exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles.

c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure, especialment en l’etapa d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

d) Dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere.

e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre.

f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques a les empreses.

UNITAT 5 Portes o et porten? Tu decideixes


3r ESO / Unitat 5


Objectius• Interioritzar i aplicar els coneixements apresos en el nostre dia a dia.

• Fomentar la presa de decisions i l’actitud crítica davant les pressions.

• Assumir la responsabilitat dels nostres actes.

• Fomentar el respecte per les opinions dels altres.

Recursos necessarisContinguts propis de l’activitat: instruccions i pautes per dinamitzar la sessió.

Metodologia Volem que l’alumnat s’adoni de la importància de les seves decisions i de la relació que estableixi amb els altres.

Plantejarem un debat amb diferents papers i amb diferents situacions per després reflexionar sobre els continguts.

Proposem els debats següents:

Demanarem a un grup d’alumnes voluntaris que representin la situació següent:

Proposem diferents preguntes que podem llançar per dinamitzar aquest debat:• Amb quina idea juguen els partidaris de l’opció d’agafar el cotxe?• Creieu que és perillosa la idea “a mi no em passarà res”?• Hi ha hagut algun tipus de pressió de grup?• Quin tipus de pressió? Amb quines frases, quins fets, quins comportaments...?• Sabem quins són els efectes de l’alcohol en l’organisme? Quins són? Com poden afectar la situació?

1r bLOC: Iniciem els debats 30 min

Situació 1: Colla d’amics que han sortit de festa i ara mateix són en un bar prenent unes cerveses...Es troben que volen anar a una discoteca que és als afores i s’hi ha d’anar en cotxe. Tots, però, han begut.

Trobem diferents opinions dins del mateix grup que hauran de representar:Opció 1: Grup de persones que diuen que no passarà res, que ells controlen.Opció 2: Grup de persones que proposen agafar un taxi.Un cop finalitzada la representació, iniciem el debat a l’aula.

aCTIVITaT Portes o et porten? Tu decideixes

3r ESO / Unitat 5

Proposem diferents preguntes que podem llançar per dinamitzar aquest debat:• Amb quina idea juguen els partidaris de l’opció de fumar?• Creieu que és una mostra de respecte cap a l’organitzador del sopar o no? Què li estan demostrant?• Hi ha hagut algun tipus de pressió de grup?• Quin tipus de pressió? Amb quines frases, quins fets, quins comportaments...?• Quins són els efectes del cànnabis? Com poden afectar la situació?



Proposem diferents preguntes que podem llançar per dinamitzar aquest debat:• Amb quina idea juguen els partidaris de l’opció d’esnifar?• Torna a sortir la idea “a mi no em passarà res”?• Hi ha hagut algun tipus de pressió de grup?• Quin tipus de pressió? Amb quines frases, quins fets, quins comportaments...?• Tots ho hem pensat alguna vegada, ja que és un mecanisme del cervell per sobreviure, superar la por i

tirar endavant. Però, quan hauríem de fer cas a aquesta veueta?

Situació 2: Per celebrar l’aniversari d’un amic, heu anat a casa d’un de la colla a sopar aprofitant que els seus pares no hi són... En acabar, un parell d’amics comencen a fumar cànnabis, tot i que el responsable de la casa els està demanant que no ho facin.

Trobem diferents opinions dins del mateix grup que hauran de representar:Opció 1: Grup de persones que diuen que els deixi fumar.Opció 2: Grup de persones que demanen que parin de fumar.Un cop finalitzada la representació, iniciem el debat a l’aula.

Situació 3: T’has trobat la persona que t’agrada en una festa... i et convida a esnifar cocaïna.

Trobem diferents opinions dins del mateix grup que hauran de representar:Opció 1: Grup de persones que diuen que no passarà res.Opció 2: Grup de persones que es neguen a esnifar.Un cop finalitzada la representació, iniciem el debat a l’aula.

3r ESO / Unitat 5

Després del debat, és important que els alumnes facin una recapitulació de totes les idees clau que han sorgit en el debat. Per això, recomanem que facin un document on recullin com enfrontar-se amb les drogues.

2n bLOC: Reflexió posterior 10 min

DECÀLEG - Com enfrontar-nos amb les drogues?

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

El tancament de la dinàmica el farem recapitulant i deixant clars els punts següents:

• Ningú no vol ser drogodependent.

• L’addicció es basa en el principi del plaer (tasto una cosa - m’agrada - vull repetir), tot i que al final ja no consumim per plaer, sinó per resoldre l’abstinència, el malestar produït per l’absència de droga.

• Aquesta addicció es va creant a poc a poc, a mesura que anem consumint droga, i en funció de la tolerància de cadascú.

• Igual que amb les conductes de risc al volant, tenim la sensació que controlem, que no ens hi enganxarem perquè nosaltres som més forts. En aquest excés de confiança, aquest “a mi mai no em passarà res”, hi ha una de les causes de l’addicció.

• La pressió de grup no tan sols es dóna en el cas de les drogues, sinó també en altres situacions molt més quotidianes (com per exemple, fer campana a classe). Hem d’estar segurs del que volem i del que no volem, i defensar la nostra postura.

• Els amics de debò respectaran les nostres decisions i acceptaran que tinguem diferents opinions.

• Les drogues no diferencien entre persones, entre si nosaltres ens sentim especials o no. Tots podem tenir accidents, desenvolupar una addicció, provocar situacions violentes..., a causa del consum de drogues.

CONCLUSIONS 10 min

UNITAT 1 La salut i la malaltia -...

Documents

Transcript of UNITAT 1 La salut i la malaltia -...