UNITAT 13: Origen i evolució del cinema

• Els quatre fenòmens que van fer possible l'aparició del cinema van ser la estroboscòpia, la fotografia, la projecció i l'exhibició i producció massiva. La fotografia va ser descoberta per les invencions de Niepce i Daguerre amb la cambra fosca i materials sensibles. Hi ha diferents objectes que gràcies a la llum poden produir imatges:

• La esfera metàl·lica de la Xina, el mirall màgic del Japó, les ombres de Java i de l'Índia, la cambra fosca, el fantascopi, la llanterna màgica.

• Amb l'ambició de conquerir el moviment, la fotografia no va trigar a convertir-se en cronofotografia. Eadweard Muybridge, que va dedicar gran part de la seva vida a registrar el moviment. Concretament, la seva relació amb la cronofotografia-captura d'una seqüència d'imatges fixes que recullen una escena o un moviment-va començar quan intentava provar que, en un moment del trot del cavall, les quatre potes de l'animal eren al mateix temps en l'aire. En 1877, per fi va aconseguir obtenir un conjunt de plaques realitzades a velocitat d'obturació del voltant d'una mil · lèsima de segon, recorrent per a això a sistemes de rellotgeria i mecanismes que obturaven diverses càmeres al pas dels cavalls, en tocar aquests uns finíssims fils estirats d'un costat a un altre de la pista. I així va demostrar que en efecte, en un moment del trot dels cavalls no tocaven el sòl amb les seves peülles.

• El funcionament de l'ull i la percepció del moviment. Per poder explicar-ho necessitem l'exemple de la persistència retinària, un fenòmen visual descobert per Peter Mark Roget, metge anglès, que al 1824 presenta la tesi sobre la persistència retinària.que consisteix al ritme entre la estimulació/relaxació de les cèl·lules. Amb una fracció de segon l'estímul lluminós es gravat a la retina, això proporciona visió del moviment i la sensació de continuïtat. Està comprovat que podem percebre la continuïtat de 24 imatges per segon, per exemple la roda de la bicicleta. A partir de la invenció de diferents aparells simuladors del moviment amb el descobriment del fenomen de la persistència, van aparèixer les anomenades joguines òptiques: El traumàtrop, el fenaquistoscopi, el zootrop, el crotoscopi i el praxinoscopi.

• Els invents que emprenen la cronofotografia i la simulació de moviment són la banda de cel·lulodie perforada, el kinematògraf, que és un aparell de gravació i el kinetoscopi, una caixa amb bobina de cinta perforada. Tot això va ser inventat per Thomas Alba Edison.

• Aquestes pel·lícules s'havien de projectar, la primera projecció pública va ser gràcies als germans Lumièré. Louis (1864-1948) i Auguste (1862-1954), propietaris d'una indústria de material fotogràfic, van patentar el CINEMATÒGRAF la càmera-projector (amb cinta 35 mm perforada). El 28 de desembre de 1895 (Saló Indien, París) va ser la primera projecció pública de pagament a càrrec dels Lumièré. A part dels Lumièré van haver altres aportacions a finals del s. XIX, als Estats Units es patenta el sistema bitascopi i s'inventen altres màquines de visionat individual com el fotoscopi. El 1910 Charles Pathé es patenta el projector Pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. Com Edison, Pathé serà un dels primers promotors de la gran indústria cinematogràfica. El projector constava de: focus intens i continu; objectiu òptic per ampliar imatges nítidament; tracció mecànica; creu de malta; lector de só ala banda lateral òptica o magnètica.

• Un cop la projecció de pel·lícules es va convertir en un fet habitual, es comecen a buscar

nous al·licients pel públic. Com per exemple, els panorames (Baker, Gran Bretanya, 1788), el cineorama, les grans pantalles i la polivisió. El cineorama va ser un experiment del cinema ideat per Raoul Grimoin-Sanson, que simulava un passeig en un globus d'aire calent sobre París. Representava la unió de la tecnologia anterior de pintures panoràmiques i la tecnologia recentment inventada de cinema.

• Al 1927 apareix el cinema sonor. Consisteix a un sistema bitafon i a la sincronització de so i imatge. La primera pel·lícula (parcialment) sonora va ser The Jazz singer al 1927. També la fox patenta un sistema per gravar el so sobre el film.

• Davant la competència de la televisió el cinema busca nous procediments. Al 1952 apareixen gravacions tridimensionals amb ulleres polaritzades. També apareix el Cinerama, una macropantalla de la MetroGM: 3 projectors de 35mm sobre pantalla còncava gegant. Per cost molt elevat s'abandona al 1963. També apareix el cinemascope de la Fox al 1953. Per exemple, La Túnica sagrada, que utilitza un objectiu anamòrfic, lents per a comprimir la gravació i descomprimir la projecció sobre pantalla còncava. I són innovadors els sistemes de projecció com la Vistavisión i la Panavisión.

• Actualment anem cap a la tridimensionalitat com l'IMAX: percepció 3D,l' omnimax cinema amb sensacions, les imatges estereoscòpiques, la holografia, la projecció amb làser i la realitat virtual, la visió individualitzada.