Unitat 2.pdf

CURS DE FORMACI TCNICA D

UNITAT 2Lenfocament comunicatiu com amarc de la intervenci didctica

OBJECTIUS

1. Ser conscient de la necessitat de partir de situacions comunicatives

densenyament-aprenentatge a laula.

2. Analitzar i valorar els continguts de lrea de llenges als respectius

currculums.

3. Conixer laplicaci didctica de la lingstica textual a lensenyament-

aprenentatge de llenges.

TAULA

0. Qestionari inicial

1. Estratgies didctiques concretes en el marc de lenfocament comunicatiu

Prctica interactiva, significativa i cooperativa

Tractament integrat dels continguts lingstics

Actuaci lingstica contextualitzada: discurs generat a laula

Estratgies daprenentatge a partir del treball per tasques

Rol del professorat, autonomia i responsabilitat

Complexitat de lavaluaci

2. Les activitats comunicatives

3. El currculum de llenges: valenci, castell i llengua estrangera

4. El treball didctic per competncies

5. Bibliografia

CURS DE FORMACI TCNICA D UNITAT 2

2

0. QESTIONARI INICIAL

Abans dentrar en matria, conv que reflexionem sobre algunes qestions relacionades amb la

nostra rea i la nostra prctica docent:

a) Quin s l'objectiu fonamental de l'rea de llenges?

b) Qu significa un tractament integrador de les llenges ?

c) Quines deficincies s'observen en l'alumnat pel que fa als coneixements lingstics?

d) Una vegada ms heu sentit preguntar-se en veu alta a un company del claustre a qu ens

dediquem els professors de llenges, perqu cada dia els alumnes fan ms faltes dortografia.

Des del punt de vista duna didctica integrada i global de les llenges, valoreu quina resposta

mereix la seua intervenci.

TASCAAl final de la unitat haurs de ser capa de redactar un text de carcter argumentatiu dunes 250

paraules, adreat als teus companys de departament on comentes i valores a partir de la teua

experincia lafirmaci segent: lenfocament comunicatiu s linstrument de treball idoni per a

leducaci lingstica de lalumnat.

Plantejarem aquesta tasca en aquest moment a fi que la puguen resoldre al final de la unitat.

1. ESTRATGIES DIDCTIQUES CONCRETES EN EL MARC DELENFOCAMENT COMUNICATIU


3

1.1. PRCTICA INTERACTIVA, SIGNIFICATIVA I COOPERATIVA

Les classes de llengua han de participar del vessant social que comporta tot aprenentatge natural

d'una llengua perqu s mitjanant la interacci que es desenrotllen les capacitats lingstiques.

Perqu el procs tinga xit conv que en tot moment la prctica tinga sentit per a tots els implicats,

professors i alumne (prctica significativa). La falta de sintonia es tradueix en malentesos i

desmotivaci.

Una prctica significativa sol evitar els exercicis sense projecci a l's i, en canvi, afavoreix la

realitzaci de tasques ms mplies, fetes amb la consideraci del context discursiu i social i amb la

collaboraci d'alumnes i ensenyants. Per aconseguir que predomine l'esperit de treball en grup sn

indispensables activitats cooperatives:

A. Exemple d'activitat que promou actituds individuals (relaci professor/alumne):

Llegir un llibre i fer-ne una fitxa o resum

- El professor revisa el treball, bsicament per comprovar que el llibre ha estat llegit- Pot corregir o no la forma- La correcci pot ser o no aprofitada per l'alumne

B. Exemple d'activitat que afavoreix actituds de cooperaci entre companys:

Llegir un llibre i fer un escrit per tal de convncer els companys perqu el lligen

- Com a mnim dos alumnes lligen el mateix llibre- Cadascun elabora un text a partir de pautes indicades pel professor- El dos alumnes treballen conjuntament per a elaborar un sol text millorat- El professor interv per suggerir millores mnimes i els alumnes el tornen a revisar- L'escrit es deixa en forma de fitxa dins del llibre o al rac de llibres llegits on tots elsalumnes poden consultar-lo

- Posteriorment es podria estudiar la incidncia de les fitxes en la motivaci dels possibleslectors.

1.2. TRACTAMENT INTEGRAT DELS CONTINGUTS LINGSTICS

Quan lalumnat entra a laula ja t un domini del sistema de la llengua i de la seua funcionalitat

comunicativa alhora notable i inconscient. A classe, el tractament de l'ortografia, de la fonologia i de

la gramtica no ha de fer perdre de vista que la llengua s sobretot un sistema semitic que serveix

per a comunicar-se i per a articular informaci i que s'organitza en discursos en qu els interlocutors

deixen veure les relacions que hi ha entre ells. Per aix, el llenguatge s'ha d'estudiar sempre de

manera contextualitzada en situacions reals de comunicaci.

Algunes propostes de treball mostren l'actuaci lingstica contextualitzada:

Organitzaci a patir d'activitats contextualitzades i integrades


4

A partir de textos. Exemple: Activitats encadenades a partir d'un text per a elaborar unproducte final, oral o escrit.Activaci de coneixements previs (escriure una notcia curta de carcter local i anecdtic).Presentaci del text i formulaci dels objectius de la tasca (alguns textos trets de diaris).Lectura detinguda i treball sobre el contingut. Treball sobre aspectes lingstics concrets(incloent-hi paratextos). Elaboraci i revisi individual del producte proposat. Presentaci(oral/escrita) del producte final (correcci individual o collectiva... i lectura en veu alta opresentaci del text).

A partir de seqncies didctiques o treball per tasques. Exemple: Desplegar un projectesobre un tema determinat.Decidir el producte final (fer una proposta a l'ajuntament perqu plante arbres en unadeterminada zona). Recollir informaci i documentaci sobre les espcies autctones o msapropiades i estudiar-les. Incorporar coneixements nous (amb dibuixos, lectures). Concretar elprojecte i definir els objectius (espcies, nombre, objectiu a aconseguir). Determinar lesactivitats a fer, seqenciaci i distribuci del treball (sobre un plnol local, entrevista alresponsable de zones verdes i altres persones). Produir els textos i documents necessaris.Posada en com i redacci dels documents finals de la proposta. Tramesa al destinatari idemanar entrevista amb l'alcalde.

Avaluaci: Continuada al llarg del procs, a partir de criteris lingstics i discursius, degeneraci d'idees, de creativitat, de presentaci, d'implicaci personal, de rigor expositiu, deprecisi lxica, d'eficcia comunicativa, d'integraci de coneixements previs i nous, del productefinal.

1.3 ACTUACI LINGSTICA CONTEXTUALITZADA: DISCURS GENERAT A LAULA

Les mostres de llengua generades a l'aula servixen per a desenvolupar coneixements ms

abstractes que els de la vida quotidiana. El discurs del professor, generalment, s per a molts

alumnes el model formal fora de l'mbit domstic. s til el contrast i la comparaci entre les

llenges que els aprenents coneixen, tant en una dimensi sincrnica com diacrnica. Aix els

permet compartir conceptes metalingstics i el fet que detecten la proximitat entre L1 i L2 accelera

el procs d'aprenentatge.

1.4. ESTRATGIES DAPRENENTATGE A PARTIR DEL TREBALL PER TASQUES

Hi ha diverses definicions de tasca. Per al nostre propsit podem donar dues referncies

bibliogrfiques generals que introdueixen a aquesta metodologia. Tant Nunan (1996), com Zann

(1995), que es basa en aquell, defineixen la tasca com una unitat de treball a laula que implica els

aprenents en la comprensi, manipulaci, producci o interacci en la L2 centrant latenci ms aviat

en el significat que no en la forma. Segons Zann, podem diferenciar aquelles tasques que denomina

comunicatives, i que tenen com a objectiu fonamental aconseguir que els alumnes es comuniquen de

forma real en la L2, i aquelles tasques que denomina pedaggiques (o possibilitadores), i que tenen

com a objectiu aconseguir que els alumnes dominen els continguts lingstics necessaris per a

realitzar una tasca comunicativa.

Lensenyament de L2 basat en tasques apareix com una opci dins del que hem anomenat

enfocament comunicatiu. Lobjectiu final dun programa daquestes caracterstiques s que lalumnat

en acabar-lo puga usar la llengua per resoldre amb fludesa les situacions comunicatives habituals en

la seua vida; s a dir, aconseguir alumnat competent en llengua oral i escrita.


5

Previ al desenvolupament de cada tema o unitat caldr exposar els objectius comunicatius, els

exponents lingstics, les habilitats lingstiques, el tipus dinteracci, la temporitzaci i el

desenvolupament dels diversos tipus dactivitats (de presentaci, possibilitadores i comunicatives).

Daquesta manera elaborarem unitats didctiques per resoldre situacions reals de comunicaci.

1.5. ROL DEL PROFESSORAT, AUTONOMIA I RESPONSABILITAT

El professorat assumeix el paper de coordinador, dna pautes a seguir, anima i fomenta la

investigaci, l'anlisi i la discussi: en general, ha de fomentar la capacitat de l'alumne d'adquirir

informaci i ser capa d'engegar processos. L'autonomia progressiva de l'alumne necessita trobar

suport en tota mena de possibilitats educatives (biblioteques, espais de documentaci, mitjans

audiovisuals i informtics, fonts de consulta especialitzades, etc.): l'objectiu ha de ser aconseguir

que se senta responsable del propi aprenentatge.

1.6. COMPLEXITAT DE L'AVALUACI

Canviar els procediments a l'aula ha d'anar acompanyat d'una avaluaci on tant el procs com el

producte juguen un paper important. Una conseqncia lgica de les noves propostes s la

intervenci dels alumnes en l'elaboraci dels criteris i del tipus de proves destinats a avaluar els

coneixements. s important que l'avaluaci es considere com una part del procs i no com l'ltim pas

del treball, el judici que s'emet al final i que orienta poc sobre les necessitats de l'estudiant.

Activitat 2

Desprs de llegir lapartat anterior, elaboreu en grup un llistat de dificultats que trobeu en el sistema

educatiu i en la prctica docent a ls que impedisquen o pertorben la realitzaci de les estratgies

didctiques que hem comentat ms amunt.

2. LES ACTIVITATS COMUNICATIVES

En la prctica didctica les activitats comunicatives sn posteriors a les anomenades

precomunicatives, destinades a dotar lalumnat de les destreses necessries per a la comunicaci

sense exigir-li que realitze actes comunicatius. Lobjectiu de les activitats precomunicatives no s

altre que aconseguir que lestudiant produsca enunciats lingstics acceptables. Caldr ajustar el

nivell de complexitat que esperem que puga assolir lalumne i les estructures que posteriorment

necessitar en les activitats comunicatives.

La tpica prctica estructural pot ser reconduda perqu manifeste la relaci amb la funci

comunicativa tot explicitant el context o situaci en qu es produeix lacte lingstic:

Exercici estructural Exercici comunicatiu


6

a) Isabel ha escrit la cartab) Lescrigu ahir

a) Marc ha vist la pellculab) La vei ahir

Un amic et suggereix anar al cinema per estsmassa cansat per a fer res.

a) Vols anar al cinema?b) No, no mabelleix anar...c) Anem a nadar, doncs?d) ........

Des del punt de vista estructural lestudiant practica alguns usos de linfinitiu; des del punt de vista

funcional est aprenent a fer i a rebutjar suggerncies.

En les activitats de comunicaci funcional laprenent usa el repertori lingstic que ha aprs per a

comunicar significats concrets amb objectius concrets, normalment cobrir un buit dinformaci o

resoldre un problema:

Activitats de comunicaci funcional Prctiques

1. Compartir informaci amb collaboracirestringida: un estudiant o grup posseeix unainformaci que laltre estudiant o grup ha dedescobrir. El primer noms pot collaboraramb restriccions (respostes si/no)

Identificar imatges: un estudiant t un dibuix i unaltre quatre o cinc de molt semblants. A partir depreguntes amb els pronoms interrogatius hadaveriguar quin s el que t el primer.

Descobrir dos imatges idntiques: amb el mateixprocediment un estudiant ha de descobrir quindels seus companys t el mateix dibuix que ell.

Descobrir seqncies ubicacions: a partir depreguntes lestudiant A ha de descobrir si laseqncia en qu ha ordenat els seus dibuixoscoincideix amb la de lestudiant B.

Descobrir ubicacions: dos estudiants tenen elmateix mapa de la ciutat. Un ha de descobriramb preguntes parcials on ha dibuixat laltre unelement determinat (una persona, per exemple).

2. Compartir informaci amb collaboraci senserestriccions: la demanda dinformaci es duua terme de la manera que els aprenentsconsideren ms convenient. Lensenyant hadestablir sobre quin aspecte de lactivitat volexercir el seu control.

Seguir instruccions sobre direccions: dosestudiants tenen el mateix mapa i un dellsdirigeix a laltre fins a una ubicaci que tan solsconeix ell.

3. Compartir i intercanviar informaci: alobtenci dinformaci safegeix el comentari ila valoraci de les dades que laltre posseeix

Reconstruir seqncies: cada aprenent t unfragment duna histria que hem retallat. Sensesaber quin fragment tenen els companys han dedecidir quina s la seqncia original i reconstruirla narraci.

Obtindre informaci per a resoldre un problema:un alumne t el plnol duna ciutat amb laubicaci de diversos llocs dinters turstic i unaltre un full amb els horaris de visita i elsdautobs. Entre els dos dissenyen un itinerariper a passar cinc dies a la ciutat.


7

4. Interpretar informaci: tots els aprenentsdisposen de la informaci completa i han degestionar-la collectivament per a aconseguirun objectiu com.

Justificar un conjunt deleccions: donem un llistatde material propi dacampada amb la indicacidel seu pes i els alumnes han de preparar elllistat dobjectes que haur de carregar cadascper a passar una setmana a la muntanya senseque el pes excedisca els 12 Kg. Han de poderargumentar la seua decisi davant les preguntesdun altre grup.

Respostes ambiges: acompanyem la lecturadun text duna bateria de preguntes parcialmentcertes. Han de comentar les respostes possibles,decidir quina s la ms apropiada i estardisposats a respondre per qu han rebutjat lesaltres opcions.

Adaptat de William Littlewood (1981, 1a), La enseanza comunicativa de idiomas. Introduccin alenfoque comunicativo

Les activitats dinteracci social afegeixen a les de comunicaci funcional un context social

clarament definit. Saproximen ms a la comunicaci real de fora de laula:

1. Sessions de conversa o debat: proporcionen un fort estmul per a la interacci comunicativa que

hem de saber controlar i aprofitar al mxim sense restringir les funcions comunicatives que els

alumnes necessiten usar.

2. Basar dilegs en lexperincia escolar: reproduir possibles converses sobre alumnes que han

abandonat els estudis, sobre el desenrotllament de les classes, lambient general del centre, etc.

3. Jocs de rol: es demana als alumnes que assumisquen un paper concret en una situaci que

podria donar-se fora de laula i es comporten dacord amb la seua elecci com si la situaci

existira en realitat. Podem introduir pautes de control amb el subministrament duna guia de

comportament, dinformaci que hi ha daparixer en la conversa o didentitats concretes.

4. Improvisacions a partir duna situaci donada que s descrita breument: un tren satura

inesperadament entre dos estacions, ning sap qu ha passat, cada vegada fa ms calor i

tothom es va posant nervis...

Activitat 3

En grups de 2 o 3 persones valoreu d1 a 3 les activitats segents segons siguen menys

comunicatives o ms (1: gens comunicativa; 2: un poc comunicativa; 3: comunicativa) i justifiqueu

oralment davant el gran grup les vostres respostes:

1 2 3a) Substituir sintagmes pels pronoms febles corresponents.

b) Fer combinaci binria de pronoms.

c) Inventar el final duna histria.

d) Contestar preguntes de comprensi tancades a partir d'una imatge.

e) Simular una conversaci telefnica.

f) Dictar un fragment dun text.

g) Elaborar un article per a la revista del centre.

h) Accentuar les paraules d'un text.


8

i) Transcripci fontica dun text.

j) Omplir buits ortogrfics en un seguit de frases.

k) Dramatitzar un dileg breu.

l) Fer la descripci oral dun personatge conegut.

m) Escriure una narraci a partir dun anunci publicitari.

n) Escoltar la lectura en veu alta del captol d'una novella.

o) Buscar al diccionari, el significat d'un seguit de paraules.

p) Elaborar lesquema d'una conferncia.

q) Posar els ttols de diferents notcies de premsa.

r) Classificar un llistat de verbs.

s) Escriure cartes a companys d'un altre centre.

Activitat 4

Examineu una unitat del programa o del llibre de text que seguiu en la vostra matria i resumiu els

principis en qu sembla fonamentar-se. En qu saproxima i en qu es distancia dels principis ads

exposats?

3. EL CURRCULUM DE LLENGES: VALENCI, CASTELL I LLEGUA ESTRANGERA

Activitat 5

En grups de 2 o 3 persones, repartiu-vos les segents qestions i tracteu dextrauren la resposta

dels currculums. A continuaci, cada equip exposar a la resta del grup les conclusions a qu ha

arribat.

1. Quina s la importncia del llenguatge en el marc de lESO?

2. Quina s la funci bsica del llenguatge? Tracteu de veure la relaci que hi ha amb ladopci dun

determinat model gramatical?

3. Qu s aprendre llengua?

4. Quin s leix de leducaci lingstica?

5. Qu s la competncia comunicativa? Quins sn els components del procs comunicatiu?

6. Qu significa que lensenyament-aprenentatge de la llengua se situa en el marc de la

competncia comunicativa i quina relaci hi ha amb els Objectius detapa?

7. Quina relaci es dna amb laprenentatge daltres llenges? De la relaci amb les llenges

estrangeres, qu en pensen els professors afectats?

8. Qu implica que leducaci lingstica siga igual a competncia comunicativa?

9. Quines estratgies diferents i quines coses en com presenta el treball sobre loral i lescrit?

10. Quina importncia t el discurs acadmic a lESO?

11. Com sanalitza la competncia literria? Com s definida la literatura?

12. Quina anlisi shi fa de la situaci sociolingstica de la Comunitat Valenciana?

13. El Decret planteja en algun moment l'especificaci de continguts per a valenci i per a castell?

Com es justifica?

14. Quin currculum (Valenci/Castell o Llengua estrangera) proposa ms obertament un treball

comunicatiu? Per qu?


9

15. Hi ha aspectes del currculum de llenges estrangeres que haurien destar presents tamb en els

de castell i valenci?

16. Compareu la distribuci per blocs en el currculum de primria, de secundria i de llengua

estrangera (secundria).

17. En quins aspectes contribueix lrea de llat a ladquisici de les competncies bsiques?.

DECRET 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de

lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana.

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA /CASTELL: LLENGUA I LITERATURA

El Currculum sarticula al voltant dun eix que s ls social de la llengua en els diferents contextos:

privats i pblics, familiars i escolars. La configuraci del Currculum en diferents blocs i la seua

seqncia per cicles responen a les finalitats educatives i a lobjectiu fonamental de les rees

lingstiques que s dotar lalumnat de competncia comunicativa. Els continguts shan classificat en

sis blocs que responen a diferents aspectes relacionats amb la complexitat de la funci comunicativa

de la llengua:

Bloc 1. Les llenges i els parlants; Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar; Bloc 3. Llegir i

escriure; Bloc 4. Educaci literria; Bloc 5. Coneixement de la llengua; Bloc 6. La llengua

com a instrument daprenentatge

El bloc 1 t un marcat carcter actitudinal i, per tant, els seus continguts afecten la resta. Els blocs

2, 3, 4 i 6 es referixen a laprenentatge de la llengua en diferents mbits ds, a ms tenen un

marcat carcter procedimental que fomenta actituds favorables al funcionament de la comunicaci i

requerixen de la reflexi i la conceptualitzaci en relaci amb les activitats de producci i danlisi del

discurs. El bloc 5 es referix a lactivitat reflexiva de lalumnat a partir de lobservaci i manipulaci de

models i de les produccions prpies i dels altres, cosa que permet a lalumna i a lalumne enriquir les

seues possibilitats expressives, millorar el seu coneixement de la llengua i descobrir i verbalitzar les

regles de funcionament que ja coneix de forma implcita.

Bloc 1. Les llenges i els parlants Al llarg de lEducaci Primria, i alhora que es produx el procs

de socialitzaci de lalumnat, van produint-se diferents situacions de comunicaci on coneixer

lexistncia de la varietat lingstica i cultural que els envolta i que configura la societat en qu viu.

La realitat lingstica a la Comunitat Valenciana es caracteritza per la cooficialitat de dos idiomes, el

valenci i el castell, que lalumnat haur de dominar i al voltant dels quals anir formant-se uns

criteris, unes actituds i uns valors, sempre de respecte i valoraci de la diversitat lingstica i, alhora,

compromesos amb la recuperaci dels usos del valenci. El respecte i linters per conixer qu

pensen i com sexpressen els parlants de les altres llenges ser fonamental per a eliminar els

possibles prejus i usos discriminatoris de les llenges per raons socials, lingstiques, culturals,

tniques o de gnere.

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversar i bloc 3. Llegir i escriure. Estos dos blocs de continguts

referits a les habilitats lingstiques, apareixen en el Currculum separats a fi dabordar de forma

especfica els aspectes essencials en cada tipus de discurs. No obstant aix, ls oral formal i lescrit

tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, sintaxi i lxic, subjecci a


10

una norma estndard...) i hi ha nombroses situacions de comunicaci que combinen diversos usos i

permeten relacionar ambds aprenentatges i donar suport un en un altre. Laprenentatge deste

nivell formal es realitza, bviament, en les situacions dinteracci comunicativa que oferix el context

de laula i del centre escolar. Ls oral informal ls espontani entre interlocutors amb tracte

freqent i familiar (s objecte dobservaci i danlisi a fi de reconixer les normes

sociocomunicatives que regixen lintercanvi, per a observar les estratgies que posen en

funcionament els parlants amb el propsit daconseguir una comunicaci satisfactria i per a

reconixer i criticar estereotips i prejus, tant socials com sociolingstics, especialment en el final de

letapa. En definitiva lalumnat ha daprendre a usar la llengua per la qual cosa s fonamental: parlar

de si mateix i de les seues necessitats, aconseguir que els altres lentenguen, planificar els seus

actes, solucionar problemes, demanar i donar la informaci que els interessa. Ha daprendre, dacord

amb les seues possibilitats, a relatar, explicar, argumentar, formular hiptesis, predir, preguntar,

aclarir, opinar... Tots estos usos de la llengua oral es treballaran de manera sistemtica inserint-los

en la vida quotidiana de laula i en lactivitat social i acadmica.

La llengua escrita sha dentendre com a objecte de coneixement diferent del de la llengua oral.

Ambds sn representacions diferents del llenguatge verbal que tenen un repartiment divers dusos,

encara que en alguns casos vagen estretament unides. Este fet permet situar laprenentatge de la

lectura i de lescriptura en ladquisici de determinats procediments estratgies de comprensi i

procs de construcci del text escrit(i no en la simple traducci del codi oral a lescrit. Per tot a,

lensenyana de la lectura no acaba en el primer cicle de Primria, ja que no es pot considerar

ladquisici inicial del codi com una culminaci. En conseqncia, fa falta treballar, ni que fora fins a

la finalitzaci de lescolaritat obligatria, tot el conjunt de coneixements i dhabilitats que aporten

cada vegada un major domini tant interpretatiu com de comprensi de la llengua escrita.

Quant a ls escrit, laprenentatge de la lectura i de la composici, presenta progressivament nivells

de complexitat en la planificaci i lestructuraci dels textos i una major diversificaci en els

contextos. Molt especialment, sha de consolidar en esta etapa el domini de les tcniques grfiques,

la relaci so-grafia, les normes ortogrfiques convencionals i la disposici del text en la pgina,

tenint en compte que la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci no ha

dobviar laprenentatge dels rudiments descriptura autnoms socialment rellevants i valorats.

Bloc 4. Educaci Literria. La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen unes

competncies especfiques (...). Leducaci literria es concep com una aproximaci a la literatura

des de les seues expressions ms senzilles. La lectura, lexploraci de lescriptura, el recitat, la

prctica de jocs retrics o lescolta de textos propis de la literatura oral, han de contribuir al

desenrotllament de la competncia literria, com a integrant de la competncia comunicativa, i com

un acostament a lexpressi artstica i al valor patrimonial de les obres literries. A ms, no podem

oblidar que a travs de la lectura hem doferir a lalumnat una autntica educaci literria que facilite

el contacte amb tots aquells textos en qu es fa patent la identitat cultural i lingstica del nostre

poble i de la humanitat en general.


11

La lectura literria ha daportar una visi de la llengua com a font de fruci, de goig i de diversi. La

literatura possex caracterstiques prpies i convencions especfiques que shan de conixer perqu la

lectora o el lector puga crear el context adequat. En esta etapa el Currculum se centra a afavorir

experincies plaents amb la lectura i la recreaci de textos literaris. Acosta xiquetes i xiquets a la

representaci i interpretaci simblica, tant de lexperincia interior com de la collectiva, per a crear

hbit lector.

Els continguts deste bloc es referixen, duna banda, al coneixement de les convencions literries

bsiques, especialment relacionades amb la poesia i la narraci, i, duna altra, a laplicaci

dinformacions sobre el context lingstic, histric i cultural en qu les obres literries shan produt,

en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretaci del text i dacord amb les

expectatives dun lector desta etapa escolar.

Bloc 5. Coneixement de la llengua Integra els continguts relacionats amb la reflexi lingstica.

En lEducaci Primria, els docents han de continuar i perfeccionar el procs dadquisici de la

llengua per part de lalumnat, promovent interaccions i situacions ds que posibiliten un millor i

major domini deste instrument. Per, a ms, han de fomentar en els aprenents un s reflexiu,

proposant, progressivament, activitats dobservaci, danlisi i de manipulaci de les prpies

produccions, que afavorisquen la conceptualitzaci i lxit duns coneixements lingstics i duna

terminologia bsica per a utilitzar-los amb ms propietat.

La reflexi gramatical a estes edats nicament t sentit si es fa amb una doble finalitat: duna

part, aconseguir que les nostres alumnes i els nostres alumnes facen explcits els coneixements

implcits que sobre el funcionament de la llengua, que han adquirit en les interaccions amb els altres

parlants, a fi de corregir-los o perfeccionar-los; i duna altra, ampliar les seues possibilitats

dexpressi; s a dir, millorar la seua competncia comunicativa. En la reflexi sistemtica sobre el

llenguatge i les seues condicions ds es proposa que xiquetes i xiquets comencen a elaborar un

sistema conceptual bsic i un metallenguatge que facilite la comunicaci en laula durant el procs

daprenentatge i que servisca de suport per a aprendre altres llenges. La reflexi sobre les unitats

del sistema lingstic, sempre ajustada als coneixements i possibilitats dabstracci destes edats, es

planteja en relaci amb les condicions ds i com un requisit imprescindible per a incorporar

lavaluaci i la correcci de les prpies produccions orals i escrites, a fi dafavorir laprenentatge

autnom. Aix, els continguts deste bloc no es plantegen de manera autnoma, sin com linici per a

construir els coneixements imprescindibles sobre la llengua en un millor s i una comunicaci ms

efica.

El bloc de continguts sobre la reflexi lingstica seguix un fil conductor que sinicia amb lanlisi del

context i dels elements que intervenen en qualsevol situaci comunicativa; continua amb

lobservaci dels modes en qu sarticulen els discursos, les diferents estructures que presenten i els

elements que els donen coherncia i cohesi i acaba amb lestudi dels elements lingstics ms

simples: loraci simple i els seus components, en el nivell sintctic, i la paraula i la seua articulaci,

en el nivell lxic, fonolgic i ortogrfic.


12

Bloc 6. La llengua com a instrument daprenentatge El paper del llenguatge en el coneixement

cientfic s fonamental en tota leducaci. Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun

sistema de signes, sin tamb aprendre els significats culturals que eixos signes transmeten i, amb

eixos significats, fer propis els modes dentendre o dintrepretar la realitat per part de les persones

de lentorn. La competncia acadmica, no sadquirix de forma automtica, s necessria una

adequada intervenci didctica que ajude lalumnat a anar adquirint les estratgies necessries per a

comprendre i produir textos, orals i escrits, relacionats amb el discurs acadmic, base de

laprenentatge en totes les rees, alhora que es reflexiona sobre el llenguatge especfic de cada una

destes.

Hi ha algunes estratgies relacionades amb el treball sobre continguts, que poden i shan de tractar

amb ms propietat en les rees curriculars no lingstiques: estratgies cognitivolingstiques i

estratgies de processament de la informaci com localitzar-la seleccionar-la, valorar-la, organitzar-

la i comunicar-la. Lalumnat ha de progressar en les destreses bsiques de lectura i descriptura en

contextos el ms significatius possible. Este aprenentatge lajudar a comprendre les explicacions

cientfiques sobre el mn, li permetr la construcci de les prpies explicacions i a situar-se en la

realitat concreta de manera personal i activa. Desta manera, les habilitats bsiques de lectura i

descriptura es desenrotllaran simultniament, realitzant aprenentatge i construint coneixement.

En sntesi, leix de leducaci lingstica en este Currculum sn els procediments encaminats a

desenrotllar les habilitats dexpressi i de comprensi oral i escrita, en contextos socials significatius,

Aix com en lmbit de la comunicaci literria, tenint en compte que un procs dalfabetitzaci

cultural s sempre de llarga duraci. Per aix, el plantejament del currculum en esta etapa ha de

prolongar-se en lEducaci Secundria Obligatria. Les diferncies entre una etapa i una altra

residixen en la selecci dels discursos que sanalitzen i produxen (que atn a la complexitat destos

en les situacions de comunicaci), en la profunditat de la reflexi lingstica i literria, en la selecci

de continguts de reflexi sobre la llengua i en el grau de sistematitzaci que tot aix ha daconseguir.

DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de

lEducaci Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana.

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA/CASTELL: LLENGUA I LITERATURA

La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrotllament integral i harmnic de la

persona en els aspectes intellectuals,afectius i socials. Un component fonamental deste

desenrotllament el constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera com la capacitat per a

usar la llengua en les diverses esferes de lactivitat social incloses ladquisici i transmissi del

coneixement i la segona com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegir de manera

competent els textos literaris significatius del nostre mbit cultural. A ms, la millora de la

competncia en les habilitats lingstiques s un factor determinant per a aconseguir els

objectius especfics de cada matria no lingstica.


13

Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria, desenrotllar la competncia comunicativa

en les dos llenges oficials, s a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments

ds necessaris per a interactuar satisfactriament en diferents mbits socials. Estos sabers es

referixen als principis i a les normes socials que presidixen els intercanvis, a les formes

convencionals dels textos en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en un

conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que permeten la construcci denunciats amb

sentit i gramaticalment acceptables, i a les normes ortogrfiques. Leducaci literria participa del

conjunt daprenentatges anteriors, per implica unes competncies especfiques que obexen a les

caracterstiques especials de la comunicaci literria, a les convencions prpies de ls literari de la

llengua i a les relacions del text literari amb el seu context cultural. Els objectius de les matries de

Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressi

respecte als establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir.

Esta progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives i fer-les ms complexes,

augmentar la importncia de ls de la llengua en lmbit acadmic, subratllar el paper de les

convencions literries i del context histric en la comprensi dels textos literaris, assignar un paper

ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament de la llengua, sobre les seues normes ds i la seua

variaci considerant tamb ls social i les actituds que es generen, aix com la sistematitzaci dels

coneixements lingstics explcits. Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les

funcions bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la realitat fsica i social ha de

guiar leducaci lingstica i literria. El llenguatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds

humanes per a la parla, per mitj dels intercanvis en contextos socials determinats.

Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la seua funci primria s la comunicaci. El

llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn. Estes dos

funcions estan interrelacionades: la comunicaci es produx per la capacitat del llenguatge per a

representar i simbolitzar la realitat, i, a ms, en lintercanvi comunicatiu es creen representacions

intersubjectivament compartides. El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Per

mitj de les operacions cognoscitives que constituxen el llenguatge interior ens comuniquem amb

nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem

processos de decisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat. Daltra banda, en els

intercanvis comunicatius, regulem i orientem lactivitat de les altres persones, alhora que elles

influxen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra prpia activitat. En este sentit, el llenguatge

complix una funci de representaci i de regulaci del pensament i de lacci.

Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistema de signes, sin tamb dels

significats culturals que estos transmeten i, amb estos significats, de les maneres que les persones

de lentorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta manera a construir una

representaci del mn socialment compartida i comunicable i, amb aix, a la integraci social i

cultural de les persones.

Alguns destos significats culturals que sadquirixen en el procs de laprenentatge lingstic

constituxen prejus respecte al gnere social, als grups tnics, a la religi, a la procedncia social...,


14

aix com respecte a les llenges i a les maneres dusar-les. Lescola t com a responsabilitat, en el

procs daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisi crtica de les maneres per mitj de les quals

el llenguatge transmet i sanciona estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de

contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dactituds de respecte davant de la

varietat cultural i lingstica. En este sentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci

positiva de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, aix com la integraci de

lalumnat immigrant.

Si el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, leducaci lingstica sha de referir

al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o competncia comunicativa.

Esta competncia comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i regles duna llengua, s a

dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat per a ancorar el discurs en la situaci i per a adequar-

lo als aspectes rellevants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el

marc de la competncia comunicativa significa que el nucli de lobjecte daprenentatge sn les

destreses discursives (conversa i dileg, comprensi i expressi oral i escrita), el domini de

les quals requerix laprenentatge de procediments i coneixements explcits sobre el funcionament del

llenguatge en els plans segents: relaci dels enunciats amb el context fsic (participants, espai i

temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) en qu es

produxen; planificaci i estructuraci dels textos segons esquemes convencionals; articulaci dels

enunciats per mitj de procediments de cohesi lxica i gramatical; organitzaci de les oracions

dacord amb regles lexicosintctiques.

Les estratgies que constituxen la competncia comunicativa sensenyen i saprenen des duna

llengua determinada, per no es referixen exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sin a

una competncia sobre ls del llenguatge en general. Esta caracterstica de laprenentatge lingstic

t una gran importncia en el nostre context educatiu, en qu saprenen les dos llenges oficials junt

amb una llengua estrangera a partir del Primer Cicle de Primria. Situar laprenentatge en lmbit de

la competncia comunicativa significa que els aprenentatges que sefectuen en una llengua sn

transferibles a laprenentatge de les altres, el coneixement de les quals contribux, al mateix

temps, a ampliar esta competncia comunicativa o competncia sobre ls del llenguatge en general.

Totes les matries lingstiques han de participar, per tant, dun marc de referncia com i

aconseguir acords bsics sobre metallenguatge, metodologia, criteris didctics, etc., coherents i

respectuosos amb lespecificitat de cada disciplina.

Leducaci lingstica entesa com a desplegament de la competncia comunicativa requerix la

prctica sistemtica de producci i interpretaci de textos pertanyents als diversos mbits ds.

Este treball es referix tant al discurs oral com a lescrit. La comunicaci oral i lescrita soposen,

principalment, per la naturalesa dels signes i del canal utilitzat i pel carcter diferit o no diferit de

lintercanvi, la qual cosa afecta la copresncia dels participants i el fet que es compartisca, o no, el

context espacial i temporal. Estes diferncies reclamen estratgies especfiques en lensenyana i

laprenentatge de lun i laltre s. No obstant aix, en un nivell formal i planificat, ls oral i lescrit

tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, explicitaci sintctica i lxica,

subjecci a una norma estndard...). A ms, hi ha nombroses situacions de comunicaci que


15

combinen diversos usos, per exemple una exposici oral basada en un gui o les conclusions dun

debat que es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar ambds

aprenentatges i refermar lun sobre laltre.

En lEducaci Secundria Obligatria els continguts relatius a ls oral es referixen al nivell formal i

planificat. Laprenentatge deste nivell formal sha de realitzar, bviament, dins de les situacions

dinteracci comunicativa que oferix el context de laula i el del centre escolar en general. Ls oral

informal ls espontani entre interlocutors amb tracte freqent i familiar ser objecte dobservaci

i danlisi a fi de reconixer les normes sociocomunicatives que regixen lintercanvi en diferents

contextos socials, per a observar les estratgies que posen en funcionament els parlants a fi

daconseguir una comunicaci satisfactria i per a reconixer i criticar els estereotips i prejus, tant

socials com sociolingstics. Quant a ls escrit, laprenentatge de la lectura i de lescriptura, que sha

dhaver iniciat i desenrotllat en les etapes anteriors, continua en lEducaci Secundria Obligatria i

cal buscar nivells de ms complexitat en la planificaci i estructuraci dels textos i una diversificaci

ms gran quant als contextos en qu se situa el discurs que es produx o sinterpreta.

En lEducaci Secundria Obligatria adquirix rellevncia el discurs acadmic, s a dir, lusat en

exmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos... s un tipus de discurs que requerix

a ms de les estratgies habituals de lexpressi escrita un conjunt dhabilitats especials, com saber

aplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents

dexplicacions, discussions a classe, apunts, lectures complementries, manuals, etc.; aix mateix,

saber obtindre i organitzar informaci a partir de diccionaris o dInternet, localitzar referncies

bibliogrfiques, saber donar compte destudis realitzats (experiments, observacions, enquestes),

saber analitzar i interpretar correctament les dades... A ms, sha de consolidar el domini de les

tcniques grfiques i la disposici del text en la pgina. Este vessant de leducaci lingstica ls i

producci de textos amb funci predominantment documental, o laproximaci a qualsevol text des

desta perspectiva t una gran importncia en el currculum, ja que ls de la llengua per a

ladquisici i organitzaci de coneixements est estretament vinculat a les activitats densenyana-

aprenentatge en totes les matries. Per aix, s necessari garantir a la llengua minoritzada

este mbit ds, que tradicionalment li ha sigut negat, com a nic cam per a aconseguir un

tractament adequat dels continguts deste tipus.

Adquirix relleu en esta etapa, en relaci amb les activitats de producci i interpretaci de textos orals

i escrits, la reflexi sistemtica sobre el llenguatge: els factors del context a qu sha dadequar

el discurs, els esquemes textuals convencionals que servixen de model tant per a la producci com

per a la interpretaci del discurs, el funcionament dunes certes unitats lingstiques com a elements

de cohesi del text, les regularitats lexicosintctiques de loraci i els mecanismes per a la formaci

de paraules. Esta reflexi sobre el llenguatge i les seues condicions ds ha de desembocar en

lestructuraci dels coneixements en un sistema conceptual bsic i dun metallenguatge que facilite la

comunicaci en laula dins del procs daprenentatge i que servisca de suport per a laprenentatge

daltres llenges. Lestudi de les unitats del sistema lingstic en relaci amb les seues condicions

ds en la relaci del text amb el context, en lestructuraci i cohesi del text, i en la construcci


16

doracions i paraules s un requisit imprescindible per a incorporar lavaluaci i la correcci de les

prpies produccions al procs descriptura, a fi dafavorir laprenentatge autnom.

La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen ladquisici dunes competncies

especfiques, ja que la comunicaci en qu interv el discurs literari t caracterstiques diferents de

la comunicaci habitual. Lobra literria est destinada a la fruci, s a dir, a produir en el lector un

plaer buscat conscientment i activament. Esta finalitat del text se satisf si es crea una situaci de

comunicaci en qu la lectora o el lector acudix a lencontre de lobra i allunyat del context espacial,

temporal i cultural en qu lobra es va escriure crea un context nou, a partir dels propis repertoris

de significats individuals i socioculturals.

En etapes anteriors, cal haver propiciat en les i els estudiants experincies plaents amb la lectura i

recreaci de textos literaris, sobretot per mitj dels jocs verbals oferits per la literatura:

embarbussaments, rimes, dramatitzaci dun text narratiu, etc. Este objectiu ha de continuar actuant

com a eix de lEducaci Secundria Obligatria. Per en esta etapa, a ms, la literatura ha datraure

pel seu poder per a representar i interpretar simblicament tant lexperincia interior com la

collectiva. Les alumnes i els alumnes saficionaran a la literatura si descobrixen en les obres ms

destacades i fins i tot si exploren les produccions prpies esta capacitat per a simbolitzar les

prpies experincies. Per a aix, s necessari desenrotllar en les alumnes i els alumnes una

competncia literria que els proporcione instruments especfics per a interpretar i recrear el discurs

literari, per mitj de la lectura activa i la producci de textos. Estos instruments es referixen, duna

banda, al coneixement de les convencions literries estructures de gnere i procediments retrics

i, duna altra, a laplicaci dinformacions sobre el context lingstic, histric, cultural i ideolgic en

qu shan produt les obres literries, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la

interpretaci del text i dacord amb les expectatives duna lectora o un lector desta etapa escolar.

A ms, sha de considerar la literatura com un mitj per a conixer i interpretar crticament

lexperincia collectiva, la qual cosa afavorix la inserci de lindividu en la tradici del seu mbit

cultural. Aix, el coneixement de la literatura produda en la prpia llengua i en relaci amb la

histria, la cultura i la tradici de la comunitat a qu un pertany actua com un poders mitj de

socialitzaci. Leducaci literria, finalment, inclou la capacitat crtica per a avaluar un conjunt de

factors externs a lobra mateixa que en condicionen la recepci: els prejus quant al gnere social, la

llengua i la cultura dels escriptors, la crtica, la publicitat, les modes, etc.

En conclusi, el desenrotllament de la competncia literria t uns objectius i uns aprenentatges

especfics, per requerix, daltra banda, el desenrotllament de la competncia lingstica i discursiva,

objecte daprenentatge en el conjunt de la matria. Alhora, la interpretaci reflexiva del discurs

literari potencia laprenentatge lingstic i discursiu general, ja que els textos literaris representen

tota la varietat de situacions de comunicaci, dactes de parla, de registres, de tons i destils, i

impliquen una anlisi del llenguatge en lacte mateix de funcionament.

En qualsevol situaci dintercanvi comunicatiu estan presents els prejus, les actituds i els

estereotips discriminatoris, que tamb incidixen en els coneixements sociolingstics i


17

sociocomunicatius previs. La instituci escolar en conjunt, i les matries de Valenci: Llengua i

Literatura i Castell: Llengua i Literatura en concret, han de ser sensibles a qualsevol discriminaci i,

especialment a la discriminaci per motiu de gnere, ja que esta se superposa a totes les altres i

deixa una empremta especfica en el fet lingstic.

Quant a la valoraci discriminatria cap a les llenges i, per tant, cap als seus parlants, i quant

a les actituds que esta valoraci comporta, una educaci lingstica satisfactria haur de contribuir

a valorar tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comunicaci i de

representaci. En el nostre mbit lingstic i cultural, els prejus lingstics i les actituds

discriminatries procedixen duna realitat sociolingstica caracteritzada per la convivncia, en

situaci de conflicte, duna llengua minoritzada i una altra de ms prestigiada socialment, amb un

repartiment desigual dusos i funcions, en lescola i en la societat. Els prejus sociolingstics generats

per esta situaci poden ser un obstacle important per a laprenentatge, i eradicar-los no depn

nicament de la labor que es realitze en esta matria, sin que requerix que la llengua minoritzada

funcione com a llengua de comunicaci formal, que sutilitze com a instrument daprenentatge en les

distintes disciplines del currculum, i, en definitiva, que impregne tots els mbits de lactivitat

escolar.

Una altra font important de prejus i actituds discriminatries la constituxen la variaci geogrfica i

els usos socials menys valorats culturalment. Si esta valoraci discriminadora duns usos sobre els

altres es fa en lmbit escolar, el resultat s laparici de barreres sociolingstiques entre lalumnat i

el sistema educatiu. El punt de partida per a leducaci lingstica ha de ser ls de la llengua que

lalumnat ha adquirit en el medi familiar i que s funcionalment adequada per a lintercanvi en eixe

context.

A ms, hem de tindre en compte que, a vegades, esta educaci lingstica ha de ser impartida a

alumnat de procedncia molt diversa, fet que comporta, dentrada, unes competncies desiguals

respecte a les llenges que configuren el currculum. Es tracta dalumnat que arriba als centres

educatius amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experincies

culturals diferents, que han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa o en

lentorn immediat. Aix mateix, poden tindre un coneixement en potncia sobre els diferents tipus de

discursos o textos, diferent en cada cas, segons el major o menor contacte amb lalfabetitzaci o

amb els mitjans de comunicaci que haja tingut en lentorn social de procedncia. Aix, trobarem

alumnat monolinge, bilinge i plurilinge, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de

territoris amb llenges o cultures diferents.

Per tant, els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci plurilinge, han de ser

comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedncia geogrfica,

lingstica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. Desta manera, el respecte per

la diversitat dusos s compatible amb el component normatiu necessari en lensenyana de la

llengua pel fet que les alumnes i els alumnes han daprendre a comunicar-se en la llengua estndard,

per ser lapropiada socialment per a tractar uns certs temes en situacions determinades.


18

En resum, leix de leducaci lingstica ha destar constitut pels procediments encaminats al

desplegament de les capacitats dexpressi i comprensi oral i escrita, en les dos llenges oficials, en

contextos socials significatius, aix com en lmbit de la comunicaci literria. Estos procediments

requerixen una reflexi planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les caracterstiques

formals de la llengua ls de la qual sest aprenent, coneixement que sorganitza en forma de

conceptes gramaticals.

A ms, laprenentatge de la llengua implica laprenentatge de significats culturals impregnats de

valoracions socials i sociolingstiques que requerixen el desenrotllament dactituds crtiques sobre la

manera que el llenguatge els transmet i sanciona. Per tant, lobjecte daprenentatge en les

matries de Valenci: llengua i literatura i Castell: llengua i literatura en lEducaci

Secundria Obligatria comprn el conjunt dels components del procs comunicatiu: a)

Lapropiaci pel parlant dels factors del context fsic i social susceptibles de deixar empremta en els

enunciats, aix com de les regles comunicatives per mitj de les quals sadequa el discurs al context.

b) El coneixement i ls reflexiu del codi lingstic, pel que fa tant al pla oracional com al textual i

atenent les realitzacions orals i escrites. c) Actitud afavoridora duna comunicaci satisfactria, aix

com desenrotllament dactituds crtiques respecte a les formes per mitj de les quals el llenguatge

reflectix prejus i estereotips socials i sociolingstics.

Lobjecte daprenentatge aix definit orientar la selecci de continguts per a lensenyana i

laprenentatge de les dos llenges incloses en les matries de Valenci: llengua i literatura i Castell:

llengua i literatura en esta etapa educativa. Al mateix temps, establix un marc per a laprenentatge

com amb les etapes anteriors de la mateixa matria i amb la matria de Llenges Estrangeres. Este

marc com aconsella adoptar una orientaci didctica igualment compartida.

BLOCS DE CONTINGUTS

Leix del currculum sn les habilitats i estratgies per a parlar i escoltar incloent-hi la interacci,

escriure i llegir en mbits significatius de lactivitat social. Estos aprenentatges sarrepleguen

en tres dels blocs de continguts del currculum: 1. Comunicaci. 4. Educaci literria. 5.

Tcniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteriors, el bloc 2. Llengua i societat i

el 3. Coneixement de la llengua reunixen els continguts que fan referncia a la capacitat de

lalumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixements explcits

sobre la llengua i les seues formes ds que es deriven de la diversitat geogrfica, social i destil, aix

com de les actituds adoptades pels usuaris de les llenges oficials.

Lorganitzaci dels continguts del currculum en estos blocs no t com a finalitat establir lorde i

lorganitzaci de les activitats daprenentatge en laula. Els blocs de continguts exposen, duna

manera analtica, els components de leducaci lingstica i literria, i nassenyalen els nivells

assolibles en cada curs. Aix, per exemple, en el bloc 1. Comunicaci, a ms daspectes com els

elements de la comunicaci, les funcions del llenguatge o les tipologies textuals, shan separat els

continguts referits a ls oral i escrit en subapartats distints, a fi dexposar amb ms claredat els

aprenentatges especfics dels dos mbits. Els gneres orals i escrits sn diferents, i responen a


19

funcions socials distintes, ra per la qual requerixen estratgies daprenentatge especfiques per a la

seua recepci i la seua producci.

Per la necessitat dexposar de manera diferenciada els continguts no ha docultar la interconnexi

que hi ha entre ls oral formal i lescrit ni la interrelaci que es dna en moltes activitats socials

entre usos orals i escrits: sescriu lorde del dia duna reuni; sala acta duna sessi; sescriu el gui

dun programa de rdio o duna exposici oral; etc. s per aix que pareix oport integrar els

aprenentatges dels dos blocs tant en les programacions com en les seqncies dactivitats que es

porten a laula. Els mduls de continguts dedicats a les habilitats lingstiques escoltar, parlar i

conversar, llegir i escriure situen estos aprenentatges en diversos mbits ds de cada una de les

dos llenges oficials: el de les relacions interpersonals i dins de les institucions, el dels mitjans de

comunicaci i lmbit acadmic.

La concreci de les habilitats lingstiques en diferents mbits ds obex al fet que la comprensi i la

composici de textos orals i escrits requerixen habilitats i estratgies especfiques segons la classe

dintercanvi comunicatiu, lmbit social en qu este es realitza i la classe de text que utilitza. En el

cas de lescriptura, shi han diferenciat entre els continguts referits a la comprensi llegir i a la

composici escriure, ja que impliquen habilitats i estratgies diferents. Tot i aix, cal destacar el

fet que parlar i escoltar, igual com llegir i escriure, sn molt sovint activitats interrelacionades: es

busca informaci per a elaborar un treball acadmic; es torna a llegir un text propi per a revisar-lo;

es prenen notes duna conferncia per a escriuren una crnica, etc. Esta interrelaci indica,

novament, la convenincia dintegrar elements dels dos aspectes de ls lingstic, la comprensi i la

producci, en la seqncia dactivitats daprenentatge.La gradaci dels aprenentatges destos mduls

al llarg dels quatre cursos de letapa es basa en estos criteris: ms o menys proximitat de les

prctiques discursives a lexperincia lingstica i cultural de lalumnat; ms o menys complexitat de

lorganitzaci interna dels textos; progressi en la busca dun nivell ptim de competncia lingstica

en valenci i castell; diversificaci de les finalitats que sassignena la recepci o composici dels

textos.

El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts aplicables al valenci i al castell referits a la

variaci i als factors que expliquen dialectes, registres i usos socials; la relaci de ls de la llengua

amb lentorn social de lalumnat, el qual haur de ser capa dapreciar-ne les diferents varietats

lingstiques i observar els trets caracterstics dela resta de llenges constitucionals. En este sentit,

leducaci ha dafavorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilinge i pluricultural de

la societat espanyola, aix com la identificaci de la modalitat lingstica prpia i la de lalumnat

daltres procedncies geogrfiques. Tamb conv valorar de manera positiva el plurilingisme en

lentorn pluricultural dEuropa. Laprenentatge de la llengua ha de considerar, a ms, la reflexi sobre

els fenmens derivats del contacte entre les llenges, que inclouen la presncia de prejus i actituds

discriminatries.

Daltra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els continguts relacionats amb la

reflexi sobre la llengua i amb ladquisiciduns conceptes i una terminologia gramatical. La presncia

deste bloc es justifica pel fet que ladquisici de les habilitats lingisticocomunicatives implica ls


20

reflexiu sobre diferents aspectes de la llengua: les formes lingstiques que indiquen en el text la

presncia delsfactors del context; els procediments que contribuxen a cohesionar el text; les

diverses possibilitats sintctiques utilitzables per a expressar un mateix contingut; els procediments

gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la

formaci de paraules; la norma gramatical i ortogrfica, etc.

La interrelaci deste bloc amb la resta obliga a justificar la programaci de les activitats relacionades

amb el seu contingut des del punt de vista de la seua rellevncia per a la millora de les habilitats en

ls de les llenges. Aix mateix, este criteri guiar lestabliment del grau de complexitat amb qu

saborden els continguts.

Els continguts relacionats amb leducaci literria sagrupen en el bloc 4. La lectura i

interpretaci de textos literaris requerixen uns aprenentatges especfics que shauran iniciat en

lEducaci Primria amb la recitaci, la prctica de jocs retrics, lescolta de textos propisde la

literatura oral o les dramatitzacions. Desta manera, shaur aconseguit un primer acostament a les

convencions literries bsiques i a les relacions entre les obres i el context histric, en la mesura

queestes dades siguen significatives per a la interpretaci del text. Junt amb tot aix, shauran

afavorit experincies plaents amb la lectura i la recreaci de textos literaris. Esta orientaci de

leducaci literria continua en lEducaci Secundria Obligatria, aix es consoliden els hbits de

lectura, samplien les experincies en els camps de la lectura i de la recreaci de textos, adequant-

les a les noves necessitats de simbolitzaci de lexperincia i de lexpressi dels sentiments, se

sistematitzen les observacions sobre les convencions literries i sestablix, de manera ms

sistemtica tamb, la relaci entre les obres i els contextos histrics corresponents.

En el bloc 5, dedicat a les Tcniques de treball, sintegren i sistematitzen les estratgies

necessries que consoliden el domini de les diferents habilitats. Shi destaca ls i maneig del

diccionari, les tcniques de lectura comprensiva, danlisi i sntesi de la informaci, aix com els

procediments per a la presentaci descrits i treballs acadmics i ladquisici dhbits que manifesten

actituds dinters per la presentaci adequada i correcta dels textos escrits. Les tecnologies dela

informaci i la comunicaci sincorporen a laula com a instrument vlid per a desenrotllar els

continguts i com a recurs til per a buscar informaci i presentar treballs, a ms destratgia

motivadora per a lalumnat i molt ben valorada per la societat actual.

En sntesi, leix del currculum en les matries de Valenci: Llengua i Literatura i Castell: Llengua i

Literatura sn els procediments encaminats a desenrotllar les habilitats lingisticocomunicatives, s a

dir, per a lexpressi i la comprensi oral i escrita en contextos socials significatius, aix com en

lmbit de la comunicaci literria. Ladquisici i el desenrotllament destes habilitats implica

reflexionar sobre els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions ds, i tamb

adquirir una terminologia que permeta la comunicaci sobre la llengua. Aix mateix, leducaci

literria comporta laplicaci de coneixements sobre el context historicocultural a la lectura i

interpretaci de textos literaris.


21

La relaci de continguts de les matries de Valenci i Castell hi apareix diferenciada, per

a atendre els aspectes formals, histrics, socials i literaris especfics de cada llengua. No

obstant aix, la distribuci dels continguts en cada bloc permet lenfocament integrat de

laprenentatge lingstic i literari de lalumnat.

Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques. El currculum desta

matria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a interactuar de forma

competent per mitj del llenguatge en les diferents esferes de lactivitat social, contribux duna

manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competncia en

comunicaci lingstica. A ms, les habilitats i estratgies per a ls duna llengua determinada i la

capacitat per a prendre la llengua com a objecte dobservaci, encara que sadquirixen des duna

llengua, es transferixen i apliquen a laprenentatge daltres. Este aprenentatge amplia, al seu torn,

esta competncia sobre ls del llenguatge en general. Saprn a parlar i a escoltar i a llegir i a

escriure, per a la interacci comunicativa, per tamb per a adquirir nous coneixements: el

llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn i est en la

base del pensament i del coneixement. Laccs al saber i a la construcci de coneixements per mitj

del llenguatge es relaciona directament amb la competncia bsica daprendre a aprendre. Aix

mateix, els continguts de reflexi sobre la llengua arrepleguen un conjunt de sabers conceptuals

(metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir

enunciats per mitj de ls conscient duns certs mecanismes gramaticals, substituir elements de

lenunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintctics per a expressar

una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que sadquirixen en relaci amb les

activitats de comprensi i composici de textos i que es reutilitzen per a optimitzar laprenentatge

lingstic, s a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

Daltra banda, aprendre a usar la llengua s tamb contribuir al desenrotllament de lautonomia i la

iniciativa personal. Saprn a analitzar i a resoldre problemes, traar plans i iniciar processos de

decisi, ja que una de les funcions del llenguatge s regular i orientar la nostra prpia activitat. Per

aix, ladquisici dhabilitats lingstiques contribux a progressar en la iniciativa personal i en la

regulaci de la prpia activitat amb progressiva autonomia. La matria contribux al tractament de

la informaci i competncia digital ja que t, com una de les seues metes, proporcionar

coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informaci rellevant dacord amb diferents

necessitats, aix com per a reutilitzar-la en la producci de textos orals i escrits propis. Buscar i

seleccionar moltes destes informacions requerir, per exemple, ls adequat de biblioteques i

laprofitament de la tecnologies de la informaci i la comunicaci. La realitzaci guiada destes

busques constituir un mitj per a desenrotllar de la competncia digital. A aix contribux tamb el

fet que el currculum incloga ls de suports electrnics en la composici de textos, de manera que

saborden ms eficament algunes operacions que intervenen en el procs descriptura (planificaci,

execuci del text, revisi) i que constituxen un dels continguts bsics desta matria. Tamb poden

contribuir al desenrotllament desta competncia ls en esta matria dels nous mitjans de

comunicaci digitals que impliquen un s social i collaboratiu de lescriptura i dels coneixements.


22

Laprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competncia comunicativa

contribux decisivament a desenrotllar la competncia social i ciutadana, entesa com un conjunt

dhabilitats i destreses per a les relacions, la convivncia, el respecte i lenteniment entre les

persones. En efecte, aprendre llengua s aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el

que estos transmeten i a aproximar-se a altres realitats. Daltra banda, leducaci lingstica t un

component estretament vinculat a esta competncia: la constataci de la varietat dels usos de la

llengua i de la diversitat lingstica, i la valoraci de totes les llenges com igualment aptes per a

exercir les funcions de comunicaci i de representaci. Tamb saporta des de la matria a esta

competncia en la mesura que sanalitzen els modes per mitj dels quals el llenguatge transmet i

sanciona prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels

usos discriminatoris del llenguatge.

Dins desta matria, la lectura, interpretaci i valoraci de les obres literries contribuxen de manera

rellevant al desenrotllament duna competncia artstica i cultural, entesa com a aproximaci a un

patrimoni literari i a uns temes recurrents que sn expressi de preocupacions essencials del ser

hum. La seua aportaci ser ms rellevant en tant que es relacione la valoraci de les

manifestacions literries amb altres manifestacions artstiques, com la msica, la pintura o el cine.

Tamb es contribux a esta competncia procurant que el mn social de la literatura (autors, crtics,

accs a biblioteques, llibreries, catlegs o la presncia dall literari en la premsa) adquirisca sentit

per a lalumnat.

OBJECTIUS

Lensenyana de la llengua i la literatura, tant en valenci com en castell, en esta etapa tindr com

a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social i cultural.

2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i

adequada en cada situaci de comunicaci i en els diversos contextos de lactivitat social i

cultural, per aprendre conscincia dels propis sentiments i idees, i per a controlar la prpia

conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en lactivitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i

situacions de comunicaci, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci.

4. Reconixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitj

dels quals es produx la comunicaci amb les institucions pbliques, les privades i les de la vida

laboral, aix com fer-ne un s correcte.

5. Utilitzar el valenci i el castell per a adquirir nous coneixements, aix com per a buscar,

seleccionar i processar informaci de manera efica en lactivitat escolar i per a redactar textos

propis de lmbit acadmic.

6. Conixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingstica i cultural dEspanya,

i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llenges en

contacte en les comunitats bilinges.


23

7. Apreciar les possibilitats extraordinries que oferix el castell com a llengua comuna per a totes

les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels pasos de parla

castellana, com a vehicle de comunicaci i vertebraci duna de les comunitats culturals ms

importants del mn.

8. Conixer les diferents manifestacions i varietats del castell, derivades de la seua expansi per

Espanya i Amrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l

idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingstica, la necessitat de

recuperar un s normalitzat del valenci, smbol didentitat cultural i mitj irrenunciable per a

entendre la realitat de lentorn i accedir al patrimoni cultural propi.

10. Analitzar els diferents usos socials del valenci i del castell per a evitar els estereotips lingstics

que impliquen jus de valor i prejus classistes, racistes o sexistes.

11. Apreciar les possibilitats que oferix el valenci, llengua prpia de la Comunitat Valenciana, com a

vehicle de comunicaci i de vertebraci.

12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i reconixer les

diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls

lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci,

coherncia, cohesi i correcci, tant en valenci com en castell.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere, els

temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics. Apreciar-ne les possibilitats

comunicatives per a la millora de la producci personal.

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una

manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva en diferents contextos

historicoculturals.

16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i literries, els seus trets caracterstics, les

obres, i les autores i els autors ms representatius de cada poca. Conixer les obres i els

fragments representatius de les literatures de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de

coneixement del mn, i consolidar hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat.

18. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca, elaboraci i

presentaci amb lajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de

la informaci per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions

diferents

Decret 112/2007 Llengua estrangera (EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA)


24

Els continguts es presenten agrupats en blocs en relaci a tres eixos que possexen caracterstiques

especfiques: la capacitat lingstica; els elements constitutius del sistema lingstic, el seu

funcionament i relacions; i la dimensi social i cultural de la llengua estrangera. La capacitat

lingstica es desglossa en el bloc 1, Escoltar, parlar i conversar i en el 2, Llegir i escriure.

Ambds inclouen els procediments, entesos com a operacions que permeten relacionar els conceptes

adquirits amb la seua realitzaci en activitats de comunicaci. Els coneixements orals i escrits es

presenten per separat ja que, encara que el llenguatge oral i lescrit sn dos manifestacions duna

mateixa capacitat, i en els processos tant daprenentatge com ds el parlant recolza en ambds,

cada un possex diferents caracterstiques. En esta etapa es dna una importncia rellevant a la

comunicaci oral, per la qual cosa el primer bloc se centra a desenrotllar en lalumnat esta capacitat,

i sincidix en la importncia que el model lingstic oral provinga dun variat nombre de parlants a fi

darreplegar, en la major mesura possible, les variacions i els matisos. Dac la forta presncia dels

mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. El bloc

Llegir i escriure incorpora tamb els procediments necessaris per a desenrotllar ls escrit. En

Llengua estrangera els textos escrits sn model de composici textual i elements de prctica i

aportaci delements lingstics.

Lobservaci de les manifestacions orals i escrites de la llengua que saprn i el seu s en situacions

de comunicaci, permeten elaborar un sistema conceptual cada vegada ms complex sobre el seu

funcionament i de les variables associades a la situaci concreta i al contingut comunicatiu. Este s

lobjecte del bloc 3, Coneixement de la llengua. El punt de partida seran les situacions ds que

afavorisquen ladquisici de regles de funcionament de la llengua i que permeten a lalumnat establir

quins elements de la Llengua estrangera es comporten com en les llenges que coneixen, de manera

que desenrotllen confiana en la seua prpia capacitat Per la seua banda, els continguts del bloc 4,

Aspectes socioculturals i conscincia intercultural, contribuxen que lalumnat conega costums,

formes de relaci social, trets i particularitats dels pasos en qu es parla la llengua estrangera, en

definitiva, formes de vida diferents de les seues. Este coneixement promour la tolerncia i

acceptaci, acreixer linters per les diferents realitats socials i culturals i facilitar la comunicaci.

Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques.

OBJECTIUS

Lensenyana de la Llengua estrangera en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les

segents capacitats:

1. Comprendre informaci general i especfica de textos orals en situacions comunicatives variades.

2. Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicaci, dins i fora de laula,

de manera efica, adequada i amb un cert nivell dautonomia.

3. Llegir i comprendre de forma autnoma diferents tipus de textos escrits, a fi dextraure informaci

general i especfica i dutilitzar la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de

coneixement daltres cultures.

4. Escriure de forma efica textos senzills amb finalitats diverses, sobre distints temes, per mitj de

recursos adequats de cohesi i coherncia

5. Utilitzar de manera reflexiva i correcta els elements bsics de la llengua fontica, lxic,

estructures i funcions en contextos diversos de comunicaci.


25

6. Desenrotllar lautonomia en laprenentatge, reflexionar sobre els processos daprenentatge i

transferir al coneixement de la Llengua estrangera els coneixements i les estratgies de

comunicaci adquirides en la llengua materna o en laprenentatge daltres llenges.

7. Utilitzar les estratgies daprenentatge i els recursos didctics al seu abast (diccionaris, llibres de

consulta, materials multimdia) incloent les TIC, per a lobtenci, selecci i presentaci de la

informaci oral i escrita de forma autnoma.

8. Reflexionar sobre el funcionament de la Llengua estrangera i apreciar-la com a instrument daccs

a la informaci i com a ferramenta daprenentatge de continguts diversos.

9. Valorar la Llengua estrangera i les llenges en general, com a mitj de comunicaci i enteniment

entre persones de procedncies, llenges i cultures diverses evitant estereotips lingstics i

culturals o qualsevol forma de discriminaci.

10. Manifestar una actitud receptiva i dautoconfiana en les capacitats daprenentatge i s de la

Llengua estrangera.

Decret 112/2007, CURRCULUM DE LLAT

Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques:

El Llat contribux directament a les competncies bsiques en comunicaci lingstica, cultural i

artstica, daprendre a aprendre, aix com al tractament de la informaci i competncia digital, i a

lautonomia i iniciativa personal.

Contribux de manera directa a ladquisici de la competncia en comunicaci lingstica. El

coneixement de lestructura de la llengua llatina possibilita una millor comprensi de la gramtica de

les llenges europees dorigen romnic i daltres que, no sent romniques, compartixen amb el llat

el carcter flexiu. La interpretaci dels elements morfosintctics i de vocabulari, aix com la prctica

de la traducci i de la retroversi permeten adquirir i desenrotllar lhabilitat darreplegar i processar

una informaci donada i utilitzar-la apropiadament.

Aix mateix, el coneixement dels procediments per a la formaci de paraules a partir de les arrels,

sufixos i prefixos llatins, aix com el dels fenmens devoluci fontica coadjuven a lampliaci del

vocabulari bsic. El coneixement de les etimologies llatines proporciona la comprensi i incorporaci

dun vocabulari culte i explica el vocabulari especfic de termes cientfics i tcnics. La contribuci del

Llat a la competncia en expressi cultural i artstica saconseguix per mitj del coneixement de

limportant patrimoni arqueolgic i artstic rom al nostre pas i a Europa. Una bona base cultural a

este respecte permet apreciar i disfrutar manifestacions artstiques de qualsevol tipus, i, al mateix

temps, fomenta linters per la conservaci del nostre patrimoni. Aix mateix, proporcionar

referncies per a valorar de forma crtica creacions artstiques inspirades en la cultura i la mitologia

llatines.

Des del Llat es contribux a la competncia en el tractament de la informaci i competncia digital,

ja que una part de la matria requerix la recerca, selecci i tractament de la informaci. Duna altra,

en la mesura que sutilitzen les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a ferramenta per a

la comunicaci del coneixement adquirit, es collaborar en ladquisici de la competncia digital.

Lestudi de la llengua llatina contribux a la competncia daprendre a aprendre, en la mesura que

propicia la disposici i lhabilitat per a organitzar laprenentatge, afavorix les destreses dautonomia,

disciplina i reflexi, exercita la recuperaci de dades per mitj de la memoritzaci i situa el procs

formatiu en un context de rigor lgic. La matria contribux a lautonomia i iniciativa personal en la


26

mesura que sutilitzen procediments que exigixen planificar, avaluar distintes possibilitats i prendre

decisions. El treball en grup i la posada en com dels resultats implica valorar les aportacions daltres

companyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de corregir-los i no rendir-se

davant dun resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta lafany de

superaci.

OBJECTIUS

Lensenyana del Llat en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats

segents:

1. Conixer les arrels i evoluci de la llengua com un instrument que sadapta a les necessitats dels

parlants.

2. Valorar la diversitat lingstica com una mostra de la riquesa cultural dels pobles.

3. Explicar les semblances que entronquen les distintes llenges amb un origen com i comparar els

elements i estructures de les llenges derivades, cosa que ser especialment enriquidora en les

comunitats bilinges, com la Comunitat Valenciana.

4. Conixer els procediments de formaci del lxic llat en concret, la derivaci i la composici per a

entendre millor els procediments de formaci de paraules en les llenges actuals.

5. Identificar letimologia i conixer el significat de les paraules del lxic com del valenci i del

castell i, en especial, del vocabulari culte que forma gran part de la terminologia cientfica i

tcnica actual

6. Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i expressions llatines que shan

incorporat directament a la llengua parlada, valenci i castell, i a la cientfica, en especial a la del

dret.

7. Desenrotllar les capacitats intellectuals de lalumna i de lalumne per mitj de lanlisi dels

elements de la llengua llatina que, pel seu carcter flexiu, s prototip duna llengua danlisi.

8. Propiciar la reflexi i lanlisi del valenci i del castell, aix com de les llenges que sestudien

com a segona o tercera llengua, en les estructures lingstiques de la qual es fixar lalumnat amb

ms facilitat des de lanlisi de la llatina.

9. Conixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilitzaci romanes, utilitzant diverses fonts

dinformaci i diversos suports per identificar i valorar la seua pervivncia en el patrimoni cultural,

artstic i institucional de la Comunitat Valenciana i dEspanya.

Activitat 6

Plantegeu oralment els avantatges i inconvenients que, al vostre parer, ofereix la formulaci dels

continguts duna forma tancada i seqenciada. Penseu que esteu en una reuni de Departament o

drea.

4. EL TREBALL DIDCTIC PER COMPETNCIES

Les competncies bsiques

La LOE defineix huit competncies bsiques que lalumnat haur dadquirir al llarg de lensenyament

obligatori de primria i secundria. Les competncies escollides es consideren fonamentals per a

laprenentatge, i el seu assoliment depn de totes les rees i matries del currculum. Per poder


27

crixer i desenvolupar-se en el context social en qu vivim, lalumnat ha de poder-les desenvolupar

de manera integrada i eficient. En aquest sentit, tot el professorat t una responsabilitat compartida

en aquesta finalitat, a banda de la consecuci de les competncies drea que li sn prpies.

Quadre 1: Classificaci de les competncies bsiques

Competncies transversalsCompetncies especfiques centradesen conviure i habitar el mn

COMPETNCIESCOMUNICATIVES

1. Competencia comunicativa ligsticai audiovisual

2. Competencia artstica i cultural

COMPETNCIESMETODOLGIQUES

3. Tractament de la informaci icompetnciandigital

4. Competencia matemtica

5. Competencia daprendre a aprendre

COMPETNCIESPERSONALS

6.Competencia dautonomia i iniciativaperonal

6. Competencia en el coneixement i lainteracci amb el mn fsic

7. Competencia social i ciutadana

Les competncies es divideixen en dos grups: competncies transversals i competncies

especfiques centrades a conviure i habitar el mn.

Les competncies transversals resulten bsiques per al desenvolupament personal i la

construcci del coneixement. En aquest grup de competncies sinsereixen les competncies

comunicatives, que predominen en lmbit de la llengua i en altres formes de comunicaci

vinculades al fet artstic o cultural, fonamentals per a entendre i expressar la realitat. Les

metodolgiques tenen a veure amb lorganitzaci del temps, les estratgies daprenentatge, la

resoluci de problemes, la presa de decisions, la planificaci, la capacitat de gestionar el propi

aprenentatge a partir dels encerts i dels errors, lhabilitat en el procs dautoavaluaci... Les

personals es relacionen, al nostre entendre, amb un aspecte ms individual i un altre de ms social.

Lindividual es reflecteix amb lautomotivaci, lautoconeixement, ladaptaci a lentorn, la creativitat,

la capacitat innovadora i emprenedora. Laspecte ms social es vincula a les competncies centrades

a conviure i habitar el mn, aquelles que es relacionen amb la diversitat i amb la multiculturalitat, la

comunicaci interpersonal, el treball en equip, el tractament de conflictes, la negociaci, etc., per

promoure actituds reflexives i adequades a la realitat social.

Per a un exemple prctic de currculum per competncies vegeu els currculums de les EOI.


28

5. BIBLIOGRAFIA

ARTIGS, Rosa (Coord.) (Octubre 1991): A l'entorn de la gramtica textual, Com (suplement, 8).

Conjunt d'articles que informa sobre el marc teric i conceptual de l'enfocament textual de la

llengua (La modalitzaci dels enunciats, Tipologies textuals, Text i cohesi, La progressi

temtica...) i aporta alguns exemples prctics (Dues idees per millorar un text escrit).

CABRERIZOS J; RUBIO M. J.; CASTILLO, S. Programacin por competencias. Formacin y prctica (Aquest

llibre t un carcter eminentment prctic i est plantejat com un material de formaci permanent

del professorat, estructurat en 6 Unitats Didctiques:1.L'educaci comprensiva. 2. El currculum. 3.

Les competncies. 4. La programaci per competncies bsiques. 5. L'avaluaci de les competncies

bsiques. 6. Algunes propostes prctiques per competncies bsiques).

CAMPS, A.; T. COLOMER, ed. (1997). L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura en

l'educaci secundria. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona/Horsori.

CASSANY, D.; LUNA, M.; SANZ, G. (1993). Ensenyar llengua. Barcelona: Gra.

CASSANY, D.; ARTIGS, R. (desembre 1984): Ensenyament comunicatiu: registres i tipus de text,

Com, 6. (Aquest article planteja la necessitat d'aplicar la metodologia comunicativa a una llengua

primera a partir de l'experincia d'aplicaci en l'ensenyament de segones llenges, sobretot llenges

estrangeres).

CASTELL, J. M. (1992): De la frase al text. Teories de ls lingstic. Empries. (Llibre molt complet de

reflexi terica sobre la lingstica del text. Aclaridor de conceptes i una anlisi rigorosa de totes les

qestions que afecten l'aplicaci didctica de la lingstica del text).

CASTELL, J. M. (1994). "Les tipologies textuals". A: M. J. CUENCA (ed.). Lingstica i ensenyament de

llenges (pg. 109-124). Valncia: Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia.

COROMINA, E. (1991): Tcniques descriptura. Teide. (Proposa als alumnes de lensenyament secundari

activitats orientades a reconixe

Unitat 2.pdf

Documents

Transcript of Unitat 2.pdf