@legre

UNITAT 3. RIUS, LLACS I MARS. L’HIDROSFERA

3.1 L’AIGUA A LA NATURA

3.2 AIGUA SALADA. MARS I OCEANS

3.3 AIGUA DOLÇA. LLACS, RIUS, AIGÜES SUBTERRÀNIES I GLACERES

3.4 EL PROBLEMA DE L’AIGUA

3.5 DINÀMICA OCEÀNICA

3.5.1 MOVIMENTS DE MARS I OCEANS

3.5.2 ACCIÓ DEL MAR COM AGENT EROSIU

3.6 OCEANS, MARS, RIUS I LLACS DE LA TERRA

@legre

3.1 L’AIGUA A LA NATURA. HIDROSFERA

Es diu hidrosfera a la part aquosa de la Terra en cualquera dels seus estats

(líquid, sòlid o gasós).

La major part de la hidrosfera la compon l'aigua salada de mars i oceans

(97,2%).

En segon lloc, la major proporció d'aigua es troba congelada a les glaceres i

casquets polars (2,2%).

En tercer lloc se l'emporten les aigües subterrànies (0,6%). Els rius i llacs

ocupen el quart lloc (0,02%). En l'atmosfera també trobem aigua, bé evaporada

o bé condensada en forma de núvols (0,001%) i ocupa la cinquena posició. En

sisè i útlimo lloc també trobem aigua en la part viva de la Terra o biosfera

(0,00007%).

Aquesta aigua no està quieta i ni estancada, sinó que es mou entre les

diferents parts de la hidrosfera i passa d'un estat a un altre. Aquests moviments

i canvis d'estat es denominen cicle de l'aigua. Els motors que permeten

aquesta circulació són:

-el Sol (escalfa l'aigua, la s'evapora, i genera els moviments de masses d'aire)

-la gravetat terrestre (que provoca les precipitacions i la circulació de l'aigua per

la superfície i l'interior de la Terra des de les zones més altes fins al mar).

@legre

3.2 AIGUA SALADA. MARS I OCEANS

Com hem vist més amunt, l’aigua salada, és a dir la dels mars I oceans

és la majoritarian al planeta. Aquesta aigua no és apta pel consum humà, ni per

beure-la, ni per rentar-nos , ni per regar els camps, únicament si la desalinitzem

si que la podem utilizar, cosa que ja es fa en algún lloc amb falta d’aigua

potable.

Un oceà és una gran massa d’aigua que separa els continents. A la terra

hi ha 5 oceans: Pacífic, Atlàntic, Índic, Glaciar Àrtc i Glaciar Antàrtic.

Els mars són parts petites d’aquests oceans properes alscontinents. De

mars en tenim molts: Mediterrani, Del Nord, Carib, Bàltic, ,….

@legre

3.3 AIGUA DOLÇA. RIUS, LLACS, AIGÜES SUBTERRÀNIES I

@legre

GLACERES

L'aigua dolça està en els rius, en els llacs, en les glaceres, en els icebergs, en

l'atmosfera i en el subsòl. Els rius són corrents d'aigua. Si un riu té molta aigua,

és un riu cabalós. Els grans rius desemboquen als mars i oceans. Molts rius

desemboquen en altres rius; s'anomenen afluents. Alguns rius importants són

el Mississippí i l'Amazones a Amèrica, el Nil i el Congo a Àfrica, el Danubi i el

Rin a Europa, el Ganges i el Iang-Tsé a Àsia, i el Darling a Oceania.

Tenim diferents tipus de rius segons de com procedeixen les seves aigües:

a) Règim nival: Les seves aigües procedeixen en gar quantitat del desgel

de les neus. Aquests rius portaran més aigua a la primavera i

començaments de l’estiu.

b) Règim pluvio-nival: Les seves aigües procedeixen tant del desgel de les

neus, com de les pluges caigudes. El seu màxim cabal també sol ser a

la primavera.

c) Règim pluvial: Les seves aigües procedeixen de les pluges caigudes.

Aquí el màxim cabal dependrà de quina sigui l’estació més plujosa de la

zona.

El cabal del riu és la quantitat d’aigua que té un riu en un punt determinat.

La llera o llit del riu, és la zona per on passa el riu.

El conjunt de cursos d’aigua que circulen per un territori en configuren la xarxa

hidrogràfica.

La conca hidrogràfica és l’àrea o territori pel qual circulen les aigües que

desemboquen al mateix riu principal que dóna el nom al conjunt de la conca.

Les aigües subterrànies, són les aigües procedents de les pluges que s’han

filtrat al subsòl i poden formar rius subterranis que si tornen a sortir a la

superfície ho anomenem font i si es queden al subsòl poden formar aqüífers.

Les glaceres són dipòsits de gel que es donen als cims muntanyosos o als

casquets polars.

@legre

Aigües subterrànies

Glacera

@legre

3.4 ELPROBLEMA DE L’AIGUA

L’aigua intervé en la major part dels processos metabòlics dels éssers vius, és

un recurs indispensable per a la vida i resulta imprescindible per al

desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. A més, és un recurs industrial

importantíssim (com a matèria primera, com a dissolvent i com a refrigerant) i a

més s’utilitza per a l’obtenció d’energia.

L’aigua és un recurs renovable, encara que limitat degut entre altres coses al

seurepartiment desigual en la superfície terrestre i a l’escassetat d’aigua dolça

adequada per al consum humà.

L’escassetat d’aigua dolça es deu al gran creixement de la població, al

desenvolupament de zones urbanes, a l’augment d’activitat agrícola i industrial,

contaminació i desforestació.

Principalment, l’aigua es fa servir per diferents usos, tals com:

@legre

- Usos principals: Agricola (70 %), Activitats industrials (22%), Domèstic (8%)

- Usos secundaris (Energètic, industrial, recreatiu i cultural), que resulten

prescindibles.

Als països desenvolupats, com Espanya, la quantitat mínima d’aigua

necessària per persona és de 60 litres per día. Actualment a Balears,

consumim uns 185 litres.

No obstant, també consumim aigua en produïr els aliments i els altres

productes que consumim, encara que sigui de forma indirecta. Així, cada

espanyol consumeix al dia uns 2.550 litres d’aigua.

El problema de l’aigua com a recurs és la sobreexplotació, la taxa de consum

d’aigua és major que la de renovació, arribant a disminuir les reserves de forma

alarmant. En el casde les aigües subterrànies arriba a ser molt més greu.

Per intentar pal·liar totes aquestes coses, hauriem d’intentar…

- Afavorir l’estalvi. Informar la ciutadania i posar els preus reals de l’obtenció d’aigua.

- Millorar l’eficiència. Millorar les xarxes de distribució i utilitzar el sistema per degoteig en agricultura.

- Impulsar la reutilització. Tornar a utilitzar l’aigua un cop depurada per a serveis en què no sigui necessària l’aigua potable.

@legre

3.5 DINÀMICA OCEÀNICA

3.5.1 MOVIMENTS MARINS

Les aigües dels oceans i mars estan sempre en moviment causa de l'acció de les onades, les marees i els corrents marins.

A. les onades

Les ones són ondulacions que es formen quan el vent agita la superfície de mars i oceans. Llavors les aigües es zen i empenyen a les que estan al costat, i aquestes, al seu torn, agiten les aigües contigües, i així successivament.

Quan observem les onades des de la costa tenim la impressió que avancen cap a la platja, però en realitat no es desplacen: únicament pugen i baixen en un moviment de tipus circular, i es deformen i es trenquen quan freguen el fons del mar.

Quan les ones arriben a la costa, la seva part inferior frega la platja i es

frena. La part superior cau, fent que l'onada trenqui i formi núvols

d'escuma.

B. Les marees

Les marees són ascensos i descensos del nivell de les aigües del mar

provocats, bàsicament, per l'atracció de la Lluna sobre les aigües

d'oceans i mars.La fase en què el nivell de l'aigua puja la coneixem com

marea alta.La fase de descens és la de marea baixa.

@legre

La mateixa zona amb marea alta i marea baixa

Influx de la lluna sonre les aigües oceàniques

C.Els corrents marins

Els corrents marins són com grans rius que discorren pels

oceans.Encara que sembli estrany, les aigües dels corrents i les de la

resta de la mar no es barregen perquè són molt diferents en

temperatura, densitat i salinitat. Quan la temperatura d'un corrent és

superior a la de les aigües contigües es considera que és un corrent

càlida, i si és inferior, freda.

@legre

El Corrent d'Austràlia Oriental és la corrent oceànic més llarga al voltant de la

costa d'Austràlia i transporta aigua càlida en sentit contrari a les agulles del

rellotge cap a la costa oriental d'Austràlia.

"Buscant en Nemo" il · lustra el Corrent d'Austràlia Oriental com una autopista

marina en què diversos peixos i tortugues viatjaven en direcció a la costa

oriental d'Austràlia. La premissa fonamental de la història és correcta, ja que

cada estiu milers de peixos són escombrats des de la gran barrera de corall fins

als ports de Sydney i més al sud.

3.5.2 ACCIÓ DEL MAR COM AGENT EROSIU

L'acció de l'aigua, sobretot de les ones i les marees, modela les costes,

desgastant els penya-segats i provocant el seu retrocés.

Les roques arrencades del penya-segat, al costat dels sediments que els rius

han dipositat al mar, són arrossegats pels corrents costaneres i es dipositen en

zones protegides, on formen platges, albuferes, etc.

Nova Zelanda

@legre

Portugal

Japó

@legre

3.6 OCEANS, MARS,RIUS I LLACS DE LA TERRA

@legre

Al mapa tens els oceans, mars, llacs i rius més importants del món I

acontinuació un llistat per tal que els puguis estudiar.

OCEANS: Pacífic, Atlàntic, Índic, Glaciar Àrtic, Glaciar Antàrtic

MARS – Bahía de Hudson: 730.100 km2

9 – Mar del Japón (Mar del Este): 1.012.900 km2

8 – Mar de China Oriental: 1.200.000 km2

7 – Mar de Ojotsk: 1,392,100 km2

6 – Mar Arábigo: 1.498.320 km2

5 - Golfo de México: 1.810.000 km2

4 – Mar de Bering: 2,269,100 km2

3 – Mar Mediterráneo: 2.510.000 km2

2 – Mar Caribe: 2.754.000 km2

1 - Mar de la China Meridional: 3.500.000 km2

RIUS

Nilo África Mar Mediterráneo (Egipto) 6.690

Amazonas Sudamérica Océano Atlántico (Brasil) 6.280

Mississippi Norteamérica Golfo de Méjico (Louisiana, EE.UU.) 6.270

Yang Tse Kiang (Azul) Asia Mar de China Oriental (China) 4.990

Congo (Zaire) África Océano Atlántico (R.D. Congo-Angola) 4.670

Amur Asia Estrecho de Tartaria, Mar de Okhotsk (Rusia) 4.410

@legre

Huang Ho (Amarillo) Asia Mar Amarillo (China) 4.350

Lena Asia Mar de Laptev (Siberia, Rusia) 4.260

Mekong Asia Mar de China Meridional (Vietnam) 4.180

Níger África Océano Atlántico (Nigeria) 4.180

Mackenzie Norteamérica Mar de Beaufort (Canadá) 4.040

Ob (Obi) Asia Golfo del Ob, Mar de Kara (Siberia, Rusia) 4.000

Yenisei Asia Golfo del Yenisey, Mar de Kara (Siberia, Rusia) 3.800

LLACS

LAGO AREA(Km2) LUGAR DE UBICACIÓN

1.Caspio 371.000 Azerbaiyán-Irán-Kazajistán-Rusia-Turkmenistán

2.Superior 82.100 Canadá-EUA

3.Victoria 68.422 Kenia-Tanzania-Uganda

4.Aral 66.458 Kazajistán-Uzbekistán

5.Hurón 59.600 Canadá-EUA

6.Michigan 57.800 Estados Unidos de Norteamérica (EUA)

7.Tanganic

a32.892

Burundi-Republica Democrática del Congo-Tanzania-Zaire-

Zambia