UNITAT 3UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA

DIDÀCTICA “PARTITS”

1

UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”

Seguint la línia de les metodologies globals,

proposem tres estratègies didàctiques per a

treballar els continguts de l’entrenament. En

aquesta sessió treballarem l’estratègia

didàctica “partits”. L’objectiu és conèixer els

elements que permeten construir jocs

segons l’estratègia didàctica de “partits”.

No obstant, hem d’entrenar amb situacions

de menys complexitat que el partit (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Espar i Gerona,

2004; Tamarit, 2008) i adequades al nivell

dels nens, que facin aparèixer de forma

preferencial el contingut que volem entrenar

(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Espar i

Gerona, 2004). Per tant, es poden modificar

Abans de citar els seus elements importants,

hem de fer notar que ens hem d’intentar

d’allunyar del partit real el menys possible,

per tal de respectar la especificitat del joc

(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Castellano,

2005; Parlebas, 2001; Tamarit, 2008). Per

exemple, si en un exercici introduïm una

norma (que modifica lleugerament el joc) i

sorgeix la situació d'aprenentatge que

busquem, no en posarem cap més, ja que

ens allunyaríem encara més de la realitat.

alguns paràmetres, sempre i quan aquests no

ens allunyin en excés de la lògica interna del

joc (Castellano, 2005; Parlebas, 2001).

Entrenar qualsevol contingut només amb

partits reals no ens interessa perquè no

apareix cap contingut o situació de manera

preferencial. Hem d'allunyar-nos mica en

mica de la realitat del joc fins que quedin

garantides les condicions d'aprenentatge que

planteja l'activitat.

2

UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”Veiem doncs, com podem construir aquests

“partits”. En primer lloc, hi ha una sèrie

d’elements que no varien, sigui quina sigui

l’estratègia didàctica:

a- Les dimensions de l’espai han de ser les

reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En

cas de disposar de menys espai, utilitzarem el

més gran possible. Per exemple, si un equip

aleví juga a la competició futbol 7, l'espai

superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per

exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3

jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip

atacant té 2 jugadors més que el defensor.

Aquest fet ajudarà a l'aparició de

determinats continguts, com ara

recolzaments o passades.

d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el

nombre màxim de jugadors per equip haaleví juga a la competició futbol 7, l'espai

ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra

4, seria aproximadament (depèn del

contingut o l'activitat) la meitat del camp de

futbol 7.

b- El nombre mínim de jugadors de camp –

sense comptar el porter – és de 3 per equip

(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip

format per 2 jugadors li falten elements

bàsics de les relacions entre companys que

es donen al futbol, que amb 3 jugadors ja

poden estar presents.

c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per

tal de buscar la igualtat, inferioritat o

d’estar dins del nombre de jugadors que

permet la categoria. Per exemple, si en una

categoria determinada el màxim de jugadors

per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només

podrà haver un comodí perquè aquest

completa un equip fins al seu màxim. En

canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden

haver 2 comodins.

Veiem ara quins són els elements propis de la

forma didàctica “partits”:

a- Ha d’haver 1 porteria a cada extrem del

camp, i centrades. És a dir, l’espai ha de ser3

UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”polaritzat (Castellano, 2005). Els nens han

d'atacar una porteria, i defensar una altra.

b- Ha d’haver 1 porter a cada equip. Jugar

sense porter fa que el joc sigui molt diferent,

i per tant, perdi especificitat

innecessàriament.

c- Hi ha un nombre màxim de jugadors per

equip, que depèn de la categoria: per a pre-

benjamí i benjamí el màxim és porter més 4;

l'entrenador fixa un temps de duració

determinat a la tasca, els 2 equips poden

prendre's la pilota entre ells, sense que

aquest fet condicioni el temps de la tasca

estipulat per l'entrenador.

e- Un equip puntua fent gol a la porteria

contraria. No hi ha cap altre tipus de

puntuació, per no perdre especificitat

innecessàriament. No puntua doncs, fer-seper a aleví el màxim és porter més 6; i per a

infantil és porter més 8. Aquesta elecció de

nombre de jugadors està realitzada en funció

de les capacitats condicionals i cognitives de

cada edat, i seguint la línia de països com

Holanda, Alemanya, Suècia i Anglaterra,

entre d'altres, on existeixen les modalitats de

competició de futbol 3, 5, 7 i 9.

d- El joc s’ha de desenvolupar de forma

contínua, és a dir, la possessió de la pilota

pot passar d’un equip a un altre, sense que

condicioni el temps de durada de la tasca.

(Castellano, 2005). Per exemple, quan

innecessàriament. No puntua doncs, fer-se

un determinat nombre de passades, o doble

pel fet de fer gol després d'aconseguir fer

una determinada acció.

Per últim, proposem 6 passos per a dissenyar

jocs, i orientar-los cap al contingut que volem

treballar:

1. Escollir el contingut i la consigna que es vol

treballar (Hernández i Romagosa, 2008; Sans

i Frattarola, 1996; Vilà, 2007). Per exemple,

escollir el contingut de la conducció i la

consigna a millorar; “canviar la direcció

4

UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”de la pilota per dificultar l'acció dels

adversaris” (Vilà, 2007).

2. Escollir l’estratègia didàctica (Hernández i

Romagosa, 2008; Sans i Frattarola, 1996).

Aquestes seran: partits, conservacions i

onades.

3. Escollir el nombre de participants (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Sans i Frattarola,

1996)

d'un contingut o un altre. Per exemple, un

espai molt ample pot permetre entrenar

l'amplitud, i un espai molt allargat pot

afavorir l'aparició de conduccions.

-Dividir l’espai en subespais de joc, i posar

una normativa dins d’aquests (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005).

Per exemple, si creem una zona on posem la

norma de fer només un contacte,1996)

- Posar porter o no (si la forma didàctica ho

permet).

- Posar comodins o no (Espar i Gerona,

2004), i utilitzar 2 com a màxim, sense

sobrepassar el nombre total de jugadors

determinats per a cada categoria.

4. Pensar sobre l'espai en que es

desenvoluparà la situació.

- Determinar la forma de l’espai (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005;

Sans i Frattarola, 1996). Aquest pot ser més

allargat o més ample, per estimular l'aparició

norma de fer només un contacte,

estimularem que apareguin molts

recolzaments, ja que el jugador que tingui la

pilota necessitarà tenir-los ràpidament.

5. Determinar les zones de finalització.

(Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Aquestes

són les diferents formes de puntuar que es

poden escollir, segons l'estratègia didàctica.

- Fer gol a porteria. Aquesta forma de

puntuació es pot utilitzar només als “partits”

i “onades”.

- Arribar a un espai. Aquesta forma de

puntuació es pot utilitzar només a les

5

UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”“conservacions” i “onades”. A les

“conservacions”, després de puntuar s'ha de

seguir amb la possessió de la pilota.

-Passar per un espai. Aquesta forma de

puntuació es pot utilitzar només a les

“conservacions”. Després de puntuar s'ha de

seguir amb la possessió de la pilota.

6. Posar normes en el joc. (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, si en

entrenamiento para el fútbol: propuesta de

diseño. I Congreso virtual de investigación en

la actividad física y el deporte, Vitoria-

Gasteiz.

Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas

en el entrenamiento. Master profesional en

alto rendimiento en deportes colectivos,

Mastercede, INEF Barcelona.Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, si en

un joc de 3 contra 3 posem la normativa de

defensa nominal, és molt probable que es

donin moltes situacions d'1 contra 1, i

podrem treballar l'acuit o el regat.

Referències

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:

Mcsports.

Castellano, J. (2005). Contenidos de

Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e órbitas

no treino dos jogos desportivos. Porto

(Portugal): FCDEF.

Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).

Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,

Universitat de Vic.

Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do

ensino/treino do futebol. Ludens.

6

UNITAT 3

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”

Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización

táctica?. Pontevedra: Mcsports.

Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación al

futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.

Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y

sociedad. Léxico de praxologiasociedad. Léxico de praxologia

motriz.Barcelona: Paidotribo.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento

en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:

Paidotribo.

7