Unitat 4_Narrativa

14
DOSSIER CINC I ACCIÓ! 1 UNITAT 4. INTRODUCCIÓ A LA NARRATIVA AUDIOVISUAL 1. El drama 2. La trama i l’estructura 3. Estratègies narratives

Transcript of Unitat 4_Narrativa

Page 1: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

1

UNITAT 4. INTRODUCCIÓ A LA NARRATIVA

AUDIOVISUAL

1. El drama

2. La trama i l’estructura

3. Estratègies narratives

Page 2: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

2

1. EL DRAMA

Trobar una bona història és la clau per a fer un bon treball. I per a fer que una història resulti

interessant, el que cal és agafar un personatge i assignar-li una missió. És a dir, presentar el

personatge amb una sèrie de mancances, i la manera com s'hi enfronta o hi sucumbeix ens

donarà el gruix de la història.

Ens hem de preguntar: quin és el tema de la meva història?, quins són els objectius del meu

personatge? Si aquest evoluciona, com ho fa? La resposta a aquestes preguntes serà el subtext

que guiarà la nostra història.

EL CONFLICTE

És l'essència del drama. Qualsevol guió de ficció i de construcció dramàtica clàssica s'organitza

a partir de la presentació, el desenvolupament i la resolució del conflicte de la trama principal.

El conflicte és l'element clau de qualsevol forma dramàtica i es produeix bàsicament quan dos

personatges comparteixen al mateix temps fins que els exclouen mútuament. Un personatge

ha de guanyar i un altre ha de perdre.

Exemple:

Noi coneix noia - Noi li demana a la noia que es casin - Noia accepta. The End

Vegem una versió on la noia l'hi posa difícil:

Noi coneix noia - Noi li demana que es casin - Noia no accepta - Noi es resigna, i tan

content. The End

Més enllà de l'anècdota, és evident que una estructura com l'anterior no tindria el més mínim

futur ni interès comercial perquè no té conflicte.

L’STORY LINE: EL CONFLICTE MATRIU

L'storyline es defineix en la majoria dels manuals com la mínima expressió del conflicte que

desenvoluparem, ampliarem i organitzarem en la sinopsi, més endavant en el tractament, i

finalment en la versió definitiva del guió.

Storyline – Sinopsi – Guió literari – Guió Tècnic – Storyboard

Page 3: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

3

L'storyline és el resum d'una història que encara no existeix, que encara hem de fabricar. És la

idea que sintetitza l'argument dramàtic complet de la historia que pretenem escriure. Es

tracta de la presentació del conflicte principal en el seu estat més embrionari.

Aquesta síntesi ha de respondre les preguntes següents: qui és el protagonista?, què busca?,

quins problemes troba? i com acaba?

Estem parlant d'un paràgraf de cinc a set línies on determinem el conflicte central (la matriu

del conflicte) i la seva resolució.

Los fantasmas de Marte. John Carpenter. EUA. 2001.

Sinopsi amb què es comercialitza: (extracte de la caràtula)

Natasha Henstridge (Species: especie mortal) és Melanie Ballard, una tinent de policia que

treballa a Mart l'any 2025. Els humans han colonitzat i extret minerals del planeta vermell

durant algun temps, però quan Ballard i la seva tropa són enviats a una llunyana regió

per atrapar un perillós criminal, interpretat per Ice Cube (Tres reyes), descobreixen que

ell és el menor dels problemes. Les activitats mineres han alliberat esperits que s'han

apoderat dels cossos dels humans i han format un mortífer grup que intenta destruir tots

els invasors.

A partir d'aquesta sinopsi comercial elaborarem una possible storyline:

Plantejament: Qui és el protagonista?, què busca?

Una policia és enviada a un poble miner de Mart amb el propòsit de detenir un delinqüent

perillós.

Nus: Amb quins problemes s'hi troba?

Descobreixen que el poble està posseït per una força sobrenatural que transforma en

zombis els humans. Delinqüent i policia lluitaran junts per un mateix objectiu: destruir

la força sobrenatural.

Desenllaç: Com acaba?

Aconsegueixen destruir-la momentàniament i forjar una amistat entre ambdós.

LA SINOPSI

La sinopsi argumental és un resum en el qual es desenvolupa la idea nucli del projecte. A més

d’afegir més concreció i detall als personatges principals, el conflicte, la línia d’acció principal i

el desenllaç, en la sinopsi s’expliquen les trames o línies d’acció secundàries i els punts d’acció

dramàtica més importants.

La sinopsi ha de contenir prou informació sobre els personatges, l’acció i l’estructura per poder

valorar les possibilitats de l’argument: una de les finalitats de la sinopsi argumental és vendre

la idea del guió a un productor, abans d’abordar-ne el tractament.

Per escriure la sinopsi és necessari revestir l’estructura i completar-la. Una manera de fer-ho

és descriure la situació inicial, el canvi o desequilibri que es produeix, què origina la trama i

com es resol o conclou (situació final).

En la sinopsi han d’aparèixer tots els personatges que intervenen de forma directa en la

història.

Page 4: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

4

EL GUIÓ LITERARI

El diàleg audiovisual no és un reflex del diàleg que establim les persones en la nostra vida

quotidiana. El diàleg cinematogràfic i televisiu va al gra, és directe i clar i expressa

exclusivament allò que interessa per al desenvolupament de la història. La imatge també porta

informació i cal evitar la redundància.

Normalment, la presentació del guió s’efectua a partir d’una classificació en escenes i/o

seqüències, on es detalla el contingut. Les escenes descriuen accions que succeeixen en un lloc

i en un temps determinats. Una successió d’escenes acaba constituint una seqüència quan

continuen una mateixa acció i tenen una estructura argumental.

Hi ha moltes maneres de presentar guions literaris. Una de les més conegudes és la utilització

de dues columnes verticals: a l’esquerra, la descripció de l’acció o imatges visuals i, a la dreta,

la imatge sonora (diàlegs, sons, música i efectes sonors).

La més freqüent és en una sola columna, marcant la diferència de l’acció respecte dels diàlegs

per algun sistema de tabulació. Aquest mètode permet una lectura més ràpida.

EXTERIOR. FAÇANA EDIFICI QUICO-NIT

QUICO (Off) ... I a més de suspendre Estructures, Història del Disseny, Interiors i Dibuix I, ni tan sols aproves la teva assignatura preferida: Evolució de les Formes!

INTERIOR. MENJADOR QUICO - NIT

DIANA (Aguantant el sermó) Papà, no comencis...

QUICO (Com si no la sentís, continua esbroncant-la) Si com a mínim estudiessis filosofia, que és una carrera barata, però no, la senyoreta ha d'estudiar disseny, que em costa un dineral! I del material ni t'ho explico: Que si una carpeta impermeable de la mesura d'un llençol, que si un rotring del 0,225 ...!

DIANA Ja saps que són per fer coses...

QUICO És clar, per no haver d'estudiar ets capaç de qualsevol cosa. Si et paguessis els estudis com ens va tocar a nosaltres, sabries què és estudiar de veritat, però com que ho teniu tot solucionat...!

DIANA (Cansada) Clar, papà! Si jo hagués passat la teva adolescència plena de privacions!

QUICO (Sorprès) I a què ve això ara?

DIANA Ah! És que ara no tocava allò de la negra nit de la dictadura franquista? Només volia ajudar-te a acabar el sermó.

(S'asseu al sofà i encén la tele)

QUICO (Es desespera) Si ets capaç de fer un llum amb la forma d'un megàfon, no n'entenc com pots suspendre una assignatura anomenada Evolució de les formes!

DIANA És que en l'examen vaig fer un suggeriment... (amb orgull d'incompresa) ..massa innovador.

QUICO No t'inventis excuses! Només em falta que em diguis és que el professor et té mania! Quin suggeriment?

DIANA Doncs, un tamboret-cendrer.

QUICO I per què no li va agradar?

DIANA Va dir que era poc elaborat, i que la gent es cremaria el cul.

Entra la senyora Filo, ve carregada amb coses i es para davant de la porta per guardar les claus a la bossa.

Page 5: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

5

FILO Hola

DIANA Hola, àvia

QUICO Hola

(Dirigint-se a la Diana) Mira, saps quin és el teu problema? El problema és que últimament et dediques només a lligar. De fet, estudies tan poc que només podries aprovar Evolució dels embolics amorosos.

FILO (Al Quico) Això sí que no ho aprovaries mai! Més ben dit ni tan sols no et podries presentar a l'examen!

QUICO (Es lamenta) Mira, ja ha arribat l'escurçó de l'Eixample!

FILO Seria un miracle.

(Deixa les bosses sobre la taula)

QUICO El miracle serà que aquesta nena (assenyalant la Diana) aprovi el curs.

FILO Això seria un miracle de segona, el que seria sobrenatural és que tu lliguessis.

DIANA Clar, papà, jo encara tinc possibilitats d'aprovar, només és qüestió de temps.

FILO És una qüestió de temps que ella aprovi el curs, i també ho és que oblidis definitivament el que és lligar.

QUICO (A Diana) Com penses aprovar? Penses crear una línia de vestuari antiinflamable per utilitzar els tamborets?

DIANA Ja que no és mala idea

QUICO Ni no se t'acudeixi fer la competència al Miquelanxo i a la teva mare. Amb dues modistes a la família ja en tenim prou.

FILO Preferiries que es dediqués a la publicitat com tu? D'aquesta manera, podria fer anuncis de perfums seductors de forma irresistible, que tu no has aconseguit mai que funcionin.

QUICO (Enfadat) No canviem de tema. Parlàvem de les notes de Diana.

DIANA Qui canvia de tema? (Irònica) Quan tu lliguis, et prometo excel·lents en totes les assignatures.

QUICO Amb el que em costa la teva escola de disseny, ja no em queden diners per a poder lligar!

DIANA Ens ho podem jugar: si tu lligues, jo trauré excel·lents.

FILO I jo creuré en els miracles. (Canvia de tema) Vinga! Ja ho heu solucionat?

(S'asseu al sofà al costat de Diana)

QUICO Però, a què ve tanta pressa?

FILO És que són les nou i ara comença el concurs dels nòvios.

(A Diana) No creus que ja ha començat?

DIANA No, fa estona que espero.

QUICO (A punt d'esclatar) Però, escolteu! La Diana ho suspèn tot i l'únic que us preocupa és aquest estúpid concurs.

FILO Estúpid concurs? Doncs mira, a tu t'aniria molt bé per guanyar l'aposta. L'altre dia va sortir un concursant que no havia lligat en tota la seva vida, i va aconseguir xicota.

En Quico surt del menjador molest, però mira la tele de reüll.

EL GUIÓ TÈCNIC

El guió tècnic especifica els tipus de plans necessaris per a cada escena o seqüència, i els temps

aproximats de durada, la qual cosa aportarà informació sobre el ritme i la durada total de la

pel·lícula o programa.

Page 6: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

6

Un cop consensuat el guió literari, cal passar a la confecció del guió tècnic.

1r. Cal separar les unitats en localitzacions / espais, per estalviar temps en desplaçaments.

2n. Cal decidir amb quin pla gravarem cada unitat i si hi insertarem grafisme.

3r. Cal decidir quins sons acompanyaran el text.

EXTERIOR FAÇANA – EDIFICI NIT

Nº ACCIÓ TEXT VÍDEO/GRAFISME SO

1 Veiem Quico pensatiu

a través de la finestra

OFF:... I a més de suspendre

Estructures, Història del

Disseny (...) Evolució de les

Formes!

PG Façana – Zoom in a finestra Veu en Off

So ambient

sorolls ciutat

L’STORYBOARD

Es tracta de presentar la història a través de dibuixos, que corresponen als plans que farem

després.

Consisteix en afegir, a totes les especificacions del guió tècnic, una vinyeta dibuixada en la qual

es representa el contingut visual de cada pla. Aquest tipus de guió tècnic altament

desenvolupat és particularment útil per a les accions complicades.

Page 7: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

7

2. LA TRAMA I L’ESTRUCTURA Aristòtil afirmava que el component més important de la narració és la trama, que les bones

històries han de tenir un principi, un mig i un final i que causen plaer pel ritme de la seva

estructuració.

Així, una trama implica una transformació. Ha d'existir una situació inicial i produir-se un canvi,

algun tipus d'alteració la importància de la qual es veurà en la resolució final.

Una simple successió d'esdeveniments no genera una trama. És necessari un final que es

relacioni amb el principi.

Dins de l’argument hi trobem, com a mínim, tres històries: la del protagonista (la trama

clàssica o plot), les històries de les relacions entre personatges (subtrames) i la història que

explica l'evolució interior del protagonista (arc de transformació).

ESTRUCTURES

Els dos principis essencials de tota dramatització són:

* Lògica estructural. L’ordenació estratègica del relat que permet unificar les històries a través

de l'antic procés retòric del plantejament-nus-desenllaç.

* Interès dramàtic. Estratègia emocional que garanteix l'interès del relat apel·lant a les

passions que genera tot conflicte.

De manera general, l'estructura la podem identificar com l'esquelet del nostre relat. Sense ella

no existeix res més que aleatorietat i dispersió. L'estructura és l'encarregada de facilitar

l'establiment del ritme i el tempo i la consegüent necessitat d'unitat del relat.

Una de les primeres fórmules estructurals a què tenim accés es troba en la Poètica d'Aristòtil.

Aquí es planteja la necessitat de la unitat dramàtica de l'obra a partir de la construcció d'un

plantejament, un nus i un desenllaç.

Podem equiparar el plantejament al primer acte, que és on s’ofereixen les causes que porten

el protagonista a actuar, els motius pels quals ha d'enfrontar-se a allò que ha desestabilitzat el

seu món. Es parteix del món natural i inalterat del personatge per descriure aquell factor o

circumstància que interromp la normalitat posant davant del protagonista una crisi.

El nus o la intenció (mitjà, segon acte) ens descriu les peripècies, les accions que realitza el

nostre protagonista per aconseguir el seu objectiu. Estem en la fase de lluita que correspon no

solament a les conseqüències de les accions del nostre protagonista per dur a terme el seu

objectiu, sinó també a les de la resta de personatges implicats en la història.

Page 8: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

8

Finalment, arribem a l'objectiu o desenllaç (final i acte tercer). Un cop assolit l'objectiu, el

problema desapareix i amb ell el sentit de la història, que ha quedat resolt.

Però no sempre els guionistes busquen allò complet, allò amb principi, mitjà i final. Moltes

vegades trobem finals oberts, temps no lineals i tota una sèrie d'elements que no participen de

les característiques de l'estructura clàssica.

L’ESTRUCTURA TERNÀRIA I ELS PUNTS DE GIR

Els punts de gir (plot points) són les ruptures inesperades en la història. Mentre que el primer

punt de gir complica l'acció plantejada, el segon la precipita a la seva resolució: un incident o

esdeveniment que enganxa la història i la fa girar en un altre sentit. Aquests dos moments de

ruptura allunyen el protagonista del seu objectiu elevant les dificultats per assolir-lo i

marquen, així, l'inici i final de cadascun dels diferents actes.

Primer Acte

Presentació Desenvolupament

Detonant 1r punt de gir

Segon Acte

Midpoint 2n punt de gir

Tercer Acte

Clímax

Primer Acte Segon Acte Tercer Acte

1r punt gir 2n punt de gir

Page 9: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

9

Un cop situats els dos punts de gir és necessari ubicar el detonanti el clímax.

El detonant és la primera empenta que posa en marxa la trama, la història del nostre

personatge, que situem abans de la meitat del primer acte. De l'altra banda, el clímax és l'acció

de major intensitat dramàtica, el seu moment culminant ubicat cap al final del tercer acte.

L’ESTRUCTURA MÍTICA O VIATGE DE L’HEROI

La tesi de forja de l'heroi o estructura mítica, estudiada principalment per Joseph Campbell

(1984) i més tard reformulada per Christopher Vogler (2002), parteix de la idea que totes les

històries estan compostes per uns quants elements estructurals que trobem en els mites

universals, els contes de fades, les pel·lícules i els somnis i que es coneixen com viatge de

l'heroi: un heroi (personatge protagonista) abandona el seu entorn quotidià per embarcar-se

en una empresa que el conduirà a través d'un món estrany i ple de desafiaments.

1) El món ordinari: És on es troba el protagonista en la seva existència quotidiana, gens

exòtica.

2) La crida de l'aventura: Un repte trenca la monotonia i situa el futur heroi davant dels riscos

de la seva empresa. És l'arrencada del guió, l'inici de l'aventura on s'estableixen les regles

del joc, es planteja la contesa i es defineix l'objectiu.

3) Rebuig de la crida: El protagonista percep el perill d'allò desconegut abans d'embarcar-s'hi.

4) El mentor: Encoratja el protagonista. L'ajuda amb la seva experiència i els seus mètodes,

però, arribada l'hora final, no pot substituir el deixeble.

---

5) Travessia del primer llindar. L'heroi accepta el repte i s'aventura en un ambient estrany i

perillós. No hi ha marxa enrere. Això coincideix amb el primer punt de gir i l'inici del segon

acte.

6) Proves, aliats i enemics: Ajuden l'heroi a conèixer les regles del nou món en el qual s'ha

endinsat.

7) Aproximació a la caverna: És la fase d'aproximació o acostament on el protagonista inicia

tots els preparatius per a l'entrada a la caverna.

8) L'odissea: L'heroi s'enfronta al seu malson més temut. És un descens als inferns, on el

protagonista haurà d'entaular una batalla amb la mort.

Page 10: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

10

9) La recompensa: Una vegada superada l'odissea, l'heroi aconsegueix una recompensa. Es pot

tractar d'un tresor, un elixir o una persona d'especial importància per a la missió. Aquesta

novena etapa coincideix amb el segon punt de gir i el final del segon acte.

---

10) El camí de tornada: L'heroi està a punt d'assaborir l'èxit de la seva missió, però encara no

ha sortit del món hostil. Es desfermen les forces del mal contra ell, disposades a

arrabassar-li el trofeu i a no deixar-lo escapar amb vida.

11) La resurrecció o examen final: L'heroi torna a enfrontar-se amb la mort per a renéixer en

l'última prova, abans de tornar a la seva llar amb la missió acomplerta. Les tenebres

llancen una darrera ofensiva abans de sucumbir definitivament. És el clímax del guió. La

conversió del protagonista en heroi arriba a la plenitud.

12) Tornada amb l'elixir: El protagonista torna al seu món convertit en heroi i amb algun elixir

o tresor vital per a la seva comunitat.

Page 11: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

11

3. ESTRATÈGIES NARRATIVES

PRIMER ACTE

Tot comença amb el primer nus d'acció, que és el que ens presenta la història del nostre

protagonista. Es

tracta de la seva història preliminar, de la seva rutina abans d'involucrar-lo en l'argument que

més tard el precipitarà al canvi i a la lluita per recuperar l'equilibri.

En la presentació del primer acte, s'ensenya a l'espectador quines seran les cartes del joc, els

components de les històries que es narraran.

En aquest primer acte es tracta de posar sobre la taula de què va la historia, qui és el

protagonista i quina és la situació de conflicte i les circumstàncies.

El detonant i la ruptura de l’equilibri

L’inici de la historia ve de la mà del detonant: una crisi que desestabilitza la vida del

protagonista i l’impulsa a emprendre una aventura. El detonant pot ser d’acció quan es tracta

d’un esdeveniment; o de diàleg, quan es produeix a partir d’una conversa.

Primer punt de gir

El punt de gir és una ruptura inesperada on la història del protagonista es complica. És el

moment en el qual arrenca l'acció principal.

El primer punt de gir ha de plantejar la historia en una altra direcció, ha de plantejar la qüestió

dramàtica, exigir el compromís del protagonista, augmentar el risc, i introduir el segon acte de

la història.

SEGON ACTE

El segon acte és el nucli central de la trama que s'explicarà i l'etapa del guió que més

problemes planteja al guionista per la falta de recursos dramàtics sòlids.

L'estratègia emocional, l'interès dramàtic, és el problema essencial amb que ens trobarem.

Aquesta segona etapa es caracteritza per una successió de dificultats cada vegada majors

(escaleta de nusos d'acció) que posen a prova el protagonista, fins a arribar al segon punt de

gir que precipitarà la història a la seva resolució.

Page 12: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

12

El segon punt de gir té la funció contradictòria d’anunciar a l’espectador que el conflicte s’està

apunt de resoldre, però també advertim que el protagonista de poques probabilitats d’assolir

el seu objectiu.

També haurem de tenir en compte les subtrames o trames secundàries, tant les que es desenvolupen com les que apareixen per primera vegada.

El Midpoint

Un dels problemes d'aquest segon acte tan extens és l'absència de recursos estructurals que

ens facilitin la construcció de l'ascens emocional a través de l'escaleta de nusos d'acció.

Entre el primer i el segon punt de gir, únicament trobem el midpoint o punt mig que ens

facilita l'estructuració del segon acte en dividir-lo en dues parts. En no tractar-se d'un tercer

punt de gir, la peripècia que articula aquest punt mig no afecta la qüestió dramàtica sinó que

únicament farà referència a l'estratègia emocional, a la intensitat dramàtica.

El segon punt de gir

Marca el final del segon acte. Just abans d'arribar al segon punt de gir el protagonista està en

el punt més crític, troba cap sortida. De sobte apareix una informació que li permet saber una

cosa nova i fonamental i encaminar-se cap a la resolució final.

Com hem assenyalat anteriorment aquest segon punt de gir presenta una doble funció un tant

paradoxal. D'una banda, anunciem l'espectador que el conflicte iniciarà la seva resolució, però

per un altre, advertim que el protagonista té poques possibilitats d'assolir el seu objectiu.

TERCER ACTE

El tercer acte, conegut com a resolució, és una unitat d'acció dramàtica que inclou des del

segon punt de gir fins al final de la pel·lícula. En ell es resol el guió seguint una lògica que prové

dels actes anteriors. És l’acte més breu, però també el més intens.

Totes les històries secundàries s’han de tancar en aquest acte.

El clímax

El clímax és la peripècia per excel·lència, i ha de ser "verdader" i "lògic" atenent a les relacions

causa-efecte dels nusos d'acció anteriors.

El clímax ve provocat per la trama principal, n'és el resultat natural, però també ho és de les

diferents subtrames i arcs de transformació.

Recursos d’interès

El segon punt de gir provoca un augment i una acceleració del desenvolupament de l'acció

produint un sentit d'urgència i/o impuls. Per ajudar-nos a crear aquest ascens, disposem del

compte enrere, de la cursa d'obstacles, del contrapunt d'accions i muntatge i de l'anticlímax.

Page 13: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

13

El compte enrere és un recurs propi d'un acte que es precipita al desastre. A mesura que

transcorre el temps, l'anticipació d'unes conseqüències desastroses per al protagonista

suposen un estímul per resoldre la qüestió dramàtica. La trama es converteix en una cursa

contra rellotge amb l'objectiu posat en la resolució de la qüestió dramàtica.

La resolució

Després del clímax arriba el que anomenarem resolució que, en principi, no afecta la trama

principal perquè aquesta ja ha quedat solucionada i tancada després del clímax.

Es tracta de lligar algunes trames secundàries i arcs de transformació.

EL NARRADOR

Tipus de narrador

El narrador és qui explica la història, i el classifiquem segons el punt de vista.

Existeixen tres punts de visita fonamentals:

• la visió per darrere: la del narrador "omniscient", que llegeix en les ments i relata els

pensaments dels personatges.

• la visió amb: narració centrada sobre un personatge, en primera o tercera persona,

que és l'únic els pensaments del qual són comunicats al lector.

• la visió des de fora: totes les accions i dades del relat són vistes des de l'exterior,

sense entrar en les ments dels personatges.

Narrador intradiegètic

El narrador intradiegètic forma part de la història i és un dels personatges o testimonis de la

narració. Pot narrar en passat o en present continu, emprant o no la veu en off.

Narrador extradiegètic

El narrador extradiegètic és aquell tipus de narrador que no està integrat en la narració, que

no és un personatge de la trama, i que sol intervenir relatant i/o comentant en off el que s'hi

esdevé.

Page 14: Unitat 4_Narrativa

DOSSIER CINC I ACCIÓ!

14

ALTRES RECURSOS NARRATIUS

• El·lipsi temporals

Part de l’acció i alguns espais de temps no apareixen a la narració. A vegades

s’assenyala amb rètols o veu en off (“deu anys després...)”.

Les el·lipsis acceleren el ritme narratiu i s’estalvien detalls obvis.

• Flashback

Consisteix en fer un salt retrospectiu al passat per tornar després al present.

• Flashforward o prolepsis

S’anticipa un fet futur que apareix a la imaginació d’un

personatge.

• Muntatge en paral·lel

A través del muntatge narrem dues escenes diferents intercalant els plans d’una i altra

per tal de donar sensació de coincidència en el temps.