HISTRIA INS Premi de Mar 1

UNITAT 5: TRANSFORMACIONS AGRRIES I

EXPANSI INDUSTRIAL AL SEGLE XIX

5.1 Les transformacions de lagricultura

5.2 Levoluci demogrfica

5.3 La industrialitzaci de Catalunya

5.4 Lestructura industrial dEspanya

5.5 El ferrocarril i el mercat

5.6 Hisenda, banca i diners

HISTRIA INS Premi de Mar 2

5.1 Les transformacions de lagricultura

Els liberals van voler potenciar lactivitat agrcola, reduir la m dobra al camp, i orientar la producci cap al mercat. Els intents de reforma agrria sacceleraven quan governaven els progressistes.

Les frmules aplicades (abolici del rgim senyorial i privatitzaci mitjanant la desvinculaci i les desamortitzacions) no van reeixir perqu:

- No anaven acompanyades duna industrialitzaci generalitzada i parallela.

- El latifundisme es va reforar, en especial al sud. El minifundisme del nord tampoc no va minvar*.

- Va aparixer una nova classe de propietaris absentistes i una classe mitjana camperola es va transformar, sobretot al sud, en proletariat agrcola (jornalers) o en emigrants.

HISTRIA INS Premi de Mar 3

Tot i aix, alguns dels objectius sassoliren: ingressos per a la Hisenda, rompuda de noves terres i modest augment de la producci agrcola, etc.

A Catalunya, la desamortitzaci no va tenir tanta transcendncia, amb una agricultura molt dinmica des de les darreries del segle XVIII esperonada per unes formes de propietat de la terra i de contractes agraris ms favorables per a la pagesia*.

El creixement del sector topava, per, amb certs lmits:

- Es va mantenir lescassa tecnificaci del camp,

lagricultura extensiva i el guaret.

- Les pastures disminuren, i amb elles la riquesa llanera.

- Hi va haver un trasps de capitals urbans al camp amb

afany especulatiu.

- La climatologia i ledafologia eren adverses. *Consultar documents de la pgina 101 i 102

Daltra banda, va crixer lespecialitzaci, especialment la cerealista a la Meseta i la vitcola a Catalunya i La Rioja.

La producci i comercialitzaci agrcola permeteren laccs als recursos alimentaris i laugment de la poblaci.

5.2 Levoluci demogrfica* Durant el segle XIX, la poblaci espanyola va passar de

10.500.000 a 18.600.000 dhabitants. A Catalunya, laugment va ser ms notable: de 900.000 a 1.900.000.

La veritable revoluci demogrfica sesdevingu el darrer ter del segle:

- La taxa de mortalitat baix a la meitat entre 1880 i 1930.

- Pas de 29 a 50 anys desperana de vida entre 1860-1930

Creixement inferior al daltres estats europeus, degut a les guerres, les epidmies i les crisis de subsistncia.

*Consultar documents de les pgines 104 i 105

HISTRIA INS Premi de Mar 4

HISTRIA INS Premi de Mar 5

Hi va haver moviments migratoris interiors, del camp a la ciutat i de linterior a la costa, i exteriors, cap a Cuba o les noves repbliques americanes i cap al nord dfrica.

Dualisme camp-ciutat: malgrat laugment de la poblaci urbana, molt alt a zones industrials, Espanya va continuar tenint una poblaci bsicament rural. A Catalunya, per, les ciutats concentraven la major part de la poblaci.

5.3 La industrialitzaci de Catalunya El procs industrialitzador catal, lligat al sector txtil

cotoner, va ser lnic que va revestir carcters propis de revoluci industrial a la Pennsula (la fbrica dEspanya).

Les primeres fbriques dindianes van installar-se a mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una burgesia emprenedora, per el creixement va aturar-se amb la Guerra del Francs i la prdua de les colnies.

HISTRIA INS Premi de Mar 6

A partir de 1830, el sector va remuntar grcies a noves mesures proteccionistes, la repatriaci de capitals colonials i la renovaci tecnolgica: introducci de mquines comprades o copiades i perfeccionades- de les angleses (berguedana), s del vapor (fbrica Bonaplata, 1833), i la conseqent reducci de costos de producci*.

La indstria catalana va patir una doble concentraci:

a) De carcter empresarial: grans empreses van arraconar a les petites (aparegueren societats annimes com lEspanya Industrial, 1847).

b) Concentraci geogrfica a certs punts del litoral -Barcelona, el Maresme i el Garraf- per poder ser provets de carb angls (vapors), o a les principals conques fluvials -Ter i Llobregat especialment- per aprofitar lenergia hidrulica (colnies). En aquest cas, tamb es garantia lestabilitat i el control laboral*.

*Consultar documents de les pgines 106 i 107

http://ca.wikipedia.org/wiki/Espanya_Industrialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Espanya_Industrialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Espanya_Industrialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_industrial

HISTRIA INS Premi de Mar 7

Altres sectors industrials*:

- Txtil llaner concentrat al Valls Occidental (Terrassa i Sabadell), afavorit pel ferrocarril.

- La metallrgia ocup un lloc secundari per diferents factors (destacant el dficit de primeres matries, carb i ferro). A mitjans del segle XIX apareixen grans empreses com La Maquinista.

- Surera, qumica (tints i adobs), alimentria, paperera i, a finals de segle, elctrica i telefonia.

Els obstacles de la indstria catalana:

- Falta de primera matria prpia (molt pals quan la Guerra de Secessi als EUA paralitz larribada de cot).

- Insuficient mercat intern (molt evident a finals de la dcada del 1880, quan la filloxera va fer caure el poder adquisitiu de la pagesia).

*Consultar documents de la pgina 108

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Maquinista_Terrestre_i_Mar%C3%ADtimahttp://ca.wikipedia.org/wiki/La_Maquinista_Terrestre_i_Mar%C3%ADtimahttp://ca.wikipedia.org/wiki/La_Maquinista_Terrestre_i_Mar%C3%ADtima

HISTRIA INS Premi de Mar 8

Una caracterstica generalitzada fou el requeriment de poc capital: predomini de les petites i mitjanes empreses, i de la indstria lleugera. Molts capitals, a ms, defugien la inversi

industrial.

5.4 Lestructura industrial dEspanya 5.4.1 La indstria siderrgica

La demanda de nous objectes, eines i mquines va impulsar la moderna indstria siderrgica.

Els primers alts forns van establir-se a Mlaga el 1832, basats en el carb vegetal. Als anys seixanta van destacar-se els asturians, que aprofitaven el carb de la zona.

El 1882 va aparixer el primer alt forn de nova tecnologia a Biscaia, beneficiari del ferro basc i del coc angls. La siderrgia basca va dominar el mercat espanyol. Els guanys permeteren desenvolupar la indstria de bns dequipament i una slida base financera amb grans bancs.

HISTRIA INS Premi de Mar 9

5.4.2 La lenta expansi industrial

Espanya va patir un fort retard industrial al llarg del segle XIX. Arran de la introducci de lelectricitat i el petroli es super una gran dificultat: la manca de fonts denergia abundants i econmiques.

Al marge del Pas Basc (siderrgia) i Catalunya (txtil), el sector predominant a la indstria espanyola fou lagroalimentari. A Madrid es desenvoluparen les arts grfiques.

Els sectors metallrgic i qumic creixeren molt a poc a poc i cap a finals del segle.

5.4.3 La producci minera

La demanda de minerals va augmentar amb els intents industrialitzadors, avanant les tcniques dexplotaci.

El carb asturi havia de ser protegit de la competncia, per el ferro bisca sexportava per la seva qualitat (convertidors Bessemer).

http://es.wikipedia.org/wiki/Convertidor_Thomas-Bessemerhttp://es.wikipedia.org/wiki/Convertidor_Thomas-Bessemerhttp://es.wikipedia.org/wiki/Convertidor_Thomas-Bessemer

HISTRIA INS Premi de Mar 10

La Llei de Mines de 1868, en part per la necessitat de millorar la hisenda pblica desprs de la crisi financera del moment, va impulsar una desamortitzaci del subsl. Un bon nombre dexplotacions mineres, fins aleshores propietat de lEstat, van passar a mans dempreses estrangeres (en propietat o en concessi), que disposaven de majors capitals i mitjans tcnics.

Jaciments: mercuri a Almadn (Ciudad Real), plom a Linares i La Carolina (Jan), coure a Riotinto (Huelva), zinc a Reocn (Cantbria), sals i potasses a Sria i Cardona.

Ni lexportaci ni laugment de concessions van exercir gaire efecte darrossegament per a leconomia.

5.5 El ferrocarril i el mercat* La primera lnia fou Barcelona-Matar, del 1848. El 1851

es va obrir la Madrid-Aranjuez. *Consultar documents de les pgines 112, 113 i 114

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_ferrocarril_a_Catalunyahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_ferrocarril_a_Catalunyahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_ferrocarril_a_Catalunya

La Llei General de Ferrocarrils del 1855 va impulsar la

construcci de noves lnies mitjanant la concessi dajuts i

subvencions. De 1856 a 1866 es construren 5000 km de via.

Les altes inversions requerides van ser assumides bsicament per societats estrangeres.

Les lnies van ser poc rendibles per manca de planificaci.

No es va afavorir a la siderrgia nacional, ja que simportaven els materials grcies a una franqucia aranzelria.

La superior amplada de la via espanyola i el traat radial dificultaren les relacions amb altres mercats i entre les regions.

s dubts que el pas pels seus propis mitjans hagus pogut construir una xarxa extensa de ferrocarril. Tanmateix, sha considerat la gran ocasi perduda per a la industrialitzaci.

En positiu, tanmateix, la xarxa va servir per articular uns transports ms eficaos i el mercat interior.

HISTRIA INS Premi de Mar

11

http://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1olahttp://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1olahttp://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1olahttp://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1olahttp://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1olahttp://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1olahttp://es.wikipedia.org/wiki/Red_ferroviaria_espa%C3%B1ola

HISTRIA INS Premi de Mar 12

HISTRIA INS Premi de Mar 13

Entre 1815 i 1850 el comer creix lentament. A partir de

mitjans de segle ho fa ms fortament amb ms intercanvis

internacionals. Els mercats colonials van ser substituts pel

francs i britnic (ms de la meitat de la demanda total). Els

productes venuts eren sobre tot agraris.

Els productes manufacturats catalans, el blat castell, el

carb asturi, la siderrgia basca, etc., van necessitar la

protecci aranzelria. El proteccionisme a ultrana va ser la

poltica habitual a partir de 1874.

El proteccionisme va permetre consolidar activitats no

competitives en el mercat internacional, per hi hauria molts

ms factors per explicar lendarreriment industrial espanyol*.

A banda de la poltica aranzelria, lEstat va intervenir en

leconomia per reduir els riscos de les inversions privades

mitjanant exempcions fiscals, primes, etc. Fou cabdal per

estimular la construcci naval, laeronutica, etc.

HISTRIA INS Premi de Mar 14

5.6 Hisenda, banca i diners A El 1845 es va impulsar una reforma fiscal amb

impostos directes sobre la base de la igualtat, per

limitada a efectes recaptatoris perqu no afectava les

rendes personals. La Hisenda va patir un dficit crnic.

LEstat va haver de finanar-se amb crdits exteriors,

concessions i, sobre tot, amb lemissi de deute pblic.

En ocasions, limpossibilitat de tornar els diners loblig a

declarar-se en fallida, perpetuant el problema financer.

El sistema financer espanyol es va consolidar al segle

XIX a lentorn de diverses entitats privades, bancs i

societats creditcies que, en algun cas, han subsistit fins

els nostres dies. Tot i aix, no eren prou poderoses per

poder finanar la modernitzaci que necessitava el pas.

Tamb es van afermar les borses de Madrid i Barcelona.

HISTRIA INS Premi de Mar 15