Unitat 5- Pensament Medieval - Filosofia i Teologia (1)

8/17/2019 Unitat 5- Pensament Medieval - Filosofia i Teologia (1)

1/11

UNITAT 5

EL PENSAMENT MEDIEVAL:

FILOSOFIA I TEOLOGIA


2/11

FILOSOFIA I TEOLOGIA

Unitat 5.El pensament medieval:filosofia i teologia

• CRISTIANISME I FILOSOFIA

• L’ÈPOCA DE LA PATRÍSTICA

• SANT AGUSTÍ (354 – 430)

• VISIÓ GENERAL DE L’EDAT MITJANA

• L’ESCOLÀSTICA

• L’ALTA ESCOLÀSTICA

• SANT TOMÀS (1225 – 1274)

• LA CRISI DEL SEGLE XIV

• ENLLAÇOS

ÍNDEX

http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/http://slide.xml/


3/11

CRISTIANISME I FILOSOFIA• El començament de la nostra era coincideix amb el desplegament doctrinal

del cristianisme, a partir de la forma que li havia donat sant Pau, la sevapropagació posterior per tot el món mediterrani i el seu enfrontament ambla filosofia antiga.

• Des del segle I al IV, el cristianisme va ser una religió perseguida, fins que l’ emperador Constantí va permetre’n el culte i, a continuació, l’emperadorTeodosi va reconèixer el cristianisme com a religió oficial de l’Estat (380).

• Durant aquest temps, els anomenats apologetes van defensar el cristianismede les crítiques que rebia per part de filòsofs i científics (“crec perquè és

absurd”, va escriure Tertulià), i els mestres de l’Escola d’Alexandria(Climent i Orígenes) van tractar de fer de la teologia cristiana un coneixementordenat i racional.



4/11

L’ÈPOCA DE LA PATRÍSTICA

• Des dels inicis, la comunitat cristiana es va organitzar com una institucióindependent –l’ Església– que, amb el temps, va anar adquirint força, va crearel seu propi ordre intern, la seva pròpia direcció, les seves pròpies lleis.

• Una de les vies que va utilitzar l’Església per augmentar el seu poder va ser

definir amb claredat els dogmes cristians i mantenir-ne la puresa enfront delsdissidents. Aquesta tasca la van dur a terme els anomenats Pares de l’Església, com Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa.

• Els Pares de l’Església van establir els principals dogmes cristians:


dogma trinitari dogma cristològic

En Déu hi ha una sola substància en trespersones diferents (Concilis de Nicea–325– i de Constantinoble –381–).

En Jesucrist s’uneixen les dues natures,divina i humana (Concilis d’Efes –431– ide Calcedònia –451–).

El més influent dels Pares de l’Església va ser sant Agustí (segle V).


5/11

SANT AGUSTÍ (354 – 430)

• Segons sant Agustí, la filosofia no pot ser sinócristiana. Si la filosofia és l’aspiració a la veritat ila Veritat és Déu, el territori de la filosofia s’ identifica amb el territori de la religió.

• En aquest sentit, sant Agustí estableix la unitatintel·lectual entre cristianisme i filosofiaplatònica, ja que considera que el platonisme témés punts de contacte amb el missatge cristià.

• Així doncs, col·loca la raó humana al servei dela fe, i inaugura la unitat entre raó i fe. “Crec perentendre”, dirà, i “entenc per creure”.

• La influència de sant Agustí arriba a tota lafilosofia medieval.



6/11

VISIÓ GENERAL DE L’EDAT MITJANA

L’edat mitjana comença amb la caiguda de l’Imperi romà d’occident a les mansdels gots (finals del segle V) i acaba a mitjan XV, amb el final de l’Imperi deBizanci: presa de Constantinoble pels turcs (1453).


Socialment Suposa, al començament, la desaparició de les ciutats, la

tornada a una economia agrícola i l’aparició de la societatfeudal.

Culturalment Significa, als inicis, un empobriment de la ciència i la filosofia, il’absència d’autonomia intel·lectual davant de l’Església.

La filosofia Se centra a comprendre els continguts de la religió cristiana

i a mostrar que la religió no és incompatible amb el que la raópot demostrar.

Aquesta època de decadència intel·lectual a Europa va coincidiramb el floriment i desenvolupament de la ciència en el món

àrab, amb centre a Bagdad i, a partir del segle X, a Còrdova.


7/11

L’ESCOLÀSTICA

• Durant l’edat mitjana, la filosofia dominant a tot Europa occidental va ser l’ escolàstica. Aquesta denominació s’aplica a la filosofia que s’ensenyava ales escoles monacals i catedralícies, i que estava supervisada per l’Esglésiade Roma.

• Era una filosofia centrada en la reflexió sobre Déu i les seves relacionsamb el món. La seva aspiració fonamental era harmonitzar la filosofia amb lareligió cristiana, la raó amb la revelació i la fe.

• Fins a finals del segle XI, la guia intel·lectual en aquest terreny serà la filosofiade Plató i els qui van filosofar sota la seva influència: Plotí, entre els grecs, isant Agustí, de la banda cristiana.

• És l’època de sant Anselm (1033 – 1109), decidit a fundar les creencesreligioses en raons. Segons la seva opinió, fins i tot l’existència de Déu pot sercompresa racionalment: no és possible pensar que Déu no existeix, defensaràsant Anselm amb el seu famós argument ontològic.



8/11

L’ALTA ESCOLÀSTICA• A partir del segle XII, Europa entra en un període de recuperació

econòmica, social i cultural. Les ciutats i les universitats seran el nouespai on florirà un altre cop el pensament filosòfic i, també, encara que méstímidament, la investigació científica.

• De la mà dels àrabs i els jueus arribarà fins a occident l’obra d’Aristòtil i elsconeixements de la ciència hel·lenística.

• Sant Tomàs d’Aquino (segle XIII) serà l’encarregat de comentar l’obraaristotèlica des de la perspectiva cristiana i de convertir el filòsof grec en lanova guia intel·lectual de la cristiandat.

• Amb la filosofia de sant Tomàs, l’escolasticisme es farà aristotèlic, alhora queadquirirà una dimensió més filosòfica.



9/11

SANT TOMÀS (1225 – 1274)• Seguint Aristòtil, sant Tomàs veu en la raó

humana una facultat capaç de proporcionarconeixement, i no només un instrument alservei de la fe. Des d’aquest moment, la raó i lafe tindran camps diferents per treballar, així com

mètodes de treball i criteris diferents percomprovar els seus resultats.

• No obstant això, segons sant Tomàs no pothaver-hi conflicte entre els resultats queobté la raó i les veritats revelades. D’aquí quela raó pugui demostrar l’existència de Déu,

encara que per vies diferents de l’argument desant Anselm.

• Fe i raó són dos camins que convergeixen enla veritat, que és única. La raó certament ésautònoma, però la seva autonomia conclou quanentra en contradicció amb la fe.



10/11

LA CRISI DEL SEGLE XIV• El segle XIV europeu va viure una etapa de profunda crisi econòmica, social i

política. Al camp, revoltes camperoles contra els senyors feudals. A les ciutats,la burgesia comença a exercir pressió sobre la noblesa.

• L’Església comença a perdre poder davant de la monarquia i, quan trasllada la

seva seu a Avinyó el 1309, es veurà sotmesa al rei de França.

• El naixement de l’Estat, que es manifesta en la guerra dels Cent Anys entreFrança i Anglaterra, posa fi a la vella idea de l’Imperi i a la mateixa estructurafeudal.

• En l’àmbit del pensament, comença la separació entre teologia i filosofia.Es desconfia de la raó per tractar qüestions religioses; creix l’interès per lanatura i la necessitat d’alliberar la raó de la teologia.



11/11

ENLLAÇOS

• Sant Agustí

• Sant Tomàs

• Guillem d’Occam

• Filosofia medieval

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/hist4d64.htmhttp://www.franciscanos.org/enciclopedia/guillermoockham.htmhttp://www.epdlp.com/escritor.php?id=3398http://www.mercaba.org/Filosofia/Medieval/agustin_de_hipona_00.htm

Unitat 5- Pensament Medieval - Filosofia i Teologia (1)

Documents

Transcript of Unitat 5- Pensament Medieval - Filosofia i Teologia (1)