Unitat 7

El mercat dels factors de producció

ECONOMÍAS ECONOMÍAS DOMÉSTICASDOMÉSTICAS

SECTOR SECTOR PÚBLICOPÚBLICO EMPRESASEMPRESAS

MERCADO DE BIENES Y SERVICIOSMERCADO DE BIENES Y SERVICIOS

MERCADO DE FACTORES PRODUCTIVOSMERCADO DE FACTORES PRODUCTIVOS

Oferta de factores productivos

Sueldos, rentas, intereses, beneficios

Oferta de bienes y servicios

Pago de precios

Impuestos Impuestos

Bienes públicos, transferencias y subvenciones

Bienes públicos, transferencias y subvenciones

Les rendes

Definició: La renda representa el valor o el preu d’un recurs productiu

Mercat del factors productius

Treball

SALARIS

Recursos naturals

LLOGUERS/RENDA TERRA

Capital

INTERESSOS/BENEFICIS

Recursos productius i rendes que generen

Recordeu

Factor productiu

Recursos naturals

Renda que genera

Lloguer o renda de la terra

Capital Interessos/beneficis

Treball Salari

LLoguer/renda de la terra és la retribució que perceben els propietaris dels recursos naturals per utilitzar-los.

Interès és el valor dels serveis de capital.

Els recursos naturals

Factor importantíssim per a la producció

Inclouen a més de la terra, les primeres matèries, minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar per la producció Aquests recursos no han d’haver estat fets per l'ésser humà.

Una diferència amb els altres factors productius: la quantitat de la que es disposa és constant...però la terra per a un ús en concret no és constant: abans se n’utilitzava molta més per a cultiu

Oferta de recursos naturals

Quantitat de recursos naturals és limitada.

Límit depèn de què es pugui reproduir o no.

Per tant parlarem d’oferta fixa (la que hi ha en la naturalesa) i per tant el preu de la terra (ens sentit ampli) depèn de la demanda.

Penseu que no podem fer augmentar l’oferta de petroli, diamants, coure....

Demanda de recursos naturals

De què depèn?

Preu dels recursos.

Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell es pot augmentar molt la producció = + demanda)

Renda de la terra

Preu d’equilibri que assoleix en els mercats els recursos naturals, tenint en compte que l’oferta és fixa.

La renda reflecteix el valor de la productivitat

La renda de la terra és la que va al propietari i la renda agrària a qui treballa la terra.

El capital

Diferenciem entre:

Capital físic: estoc de béns d’equip que s’utilitzen per produir béns i serveis.

Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats a la producció.

Capital financer: recursos que permeten finançar la producció d’allò que necessiten per finançar la seva activitat. Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el cost del capital invertit, el tipus d’interès es determina en els mercats financers.

La retribució del capital: l’interès

Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el consum present, per un consum futur.

Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen consum present.

El preu del diner

Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè també s’intercanvia.

- Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera, aquesta ens paga (poc) per poder disposar d’aquests diners.

- Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt).

El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem diners, és el tipus d’interès

Factors que influeixen en el tipus d’interès

Risc de l’operació: perill de no recuperar el préstec. El risc serà diferent segons qui el sol·liciti.

Garantia que ofereixi el sol·licitant del préstec. Quines garanties tens? Propietats? Contracte indefinit?

El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el préstec és a llarg termini el tipus d’interès és alt (per què? Més risc a major durada per al prestador i qui rep els diners té més temps per gaudir-ne)

Diversos tipus d’interès

Segons període : curt i llarg termini

Segons Variabilitat * Fixos: no varien durant la vida del préstec * Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos factors

Si tenen o no en compte els preus * Real: és igual al tipus d’interès nominal menys la taxa d’inflació (IPC o augment dels preus) * Nominal: no té en compte l’efecte de la inflació

Oferta i demanda de capital L’oferta depèn:

* Tipus d’interès: com més alt sigui, més cars seran els préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran més dificultats per produir-los.

* Dels seus ingressos o rendes. A més benefici més invertiran

La demanda depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si les inversions que fan els generen més diners del que els costa el préstec demandaran diners.

El treball

El salari és la remuneració del treball prestat per compte aliè.

Funcionament del mercat de treball

Demanda de feina L’ofereixen les empreses

Factors:- nivell de salaris ( + salaris – demanda)- preu del bé o servei produït ( + preu + demanda)- productivitat

Oferta de feina Formulada per les famíliesFactors:

- nivell de salaris (+salaris+ demanda)- carácteristiques població ( + població + oferta)

Mercat de treball/preu d’equilibri

Salari

Quantitat treball

Oferta treball (treballadors)Demanda de treball (empresa)

Abundància màd’obra

Escassetatma d’obra

SalariEquilibri

QuantitatEquilibri

Grups població*Població total (Pt)

Població en edat de treball (Pet)

Població enedat de

no treball(+65,-16)

*Grups de població segons la seva participació en el procés productiu

Població en edat de treball (Pet)

Població activa (Pa)

Població activa

Població ocupada

Població aturada

Població inactiva

Conceptes i taxes ocupacióC

once

pte

Taxes

Població enedat de treballar (Pet)

Persones amb més de 16 i menys de 65

Població activa. Persona que buscafeina.

a) Ocupada. Treballadors per compte aliè o prop

b) Desocupada. Treballadors que busquen activament feina i no la troben

Població inactiva

Persona que no busca feina ni desitge treballar

Taxa d’activitat (Ta) Ta=població activa/Població edat de treballar*100

Taxa d’atur (Td) Td= Població desocupada/Població activa*100

Taxa d’ocupació (To) T0= Població ocupada/Població activa * 100

Cas pràctic

A partir de les dades del quadre, calcula:- Taxa d’activitat de l’any 2003- Taxa d’atur de les dones de l’any 2003.- Taxa d’ocupació homes de la’ny 2003.- Variació percentual població activa de l’any 2003 respecte l’any 2002.

Cas pràctic- Solució Taxa activitat 2003

Ta= Pa/Pet* 100 Ta= 18.615,0/34.120,5 *100= 54,56 %

Taxa d’atur femení 2003

Td=1.249,8/7500,1*100= 16,66 %

Taxa d’ocupació homes 2003

To= 10.182,0/11.114,9*100= 91,61 %

Variació percentual

Variació percentual= (Pa2003-pa2002)/pa2002*100

Variació percentual= (18.615,0-18.136,6)/18.136,6*100= 2,64 %