Unitat 7 BOTIGUES

A la llavaneria (o bugaderia) Empleada:_______________________________________________

Vicent:__________________________________________________

EMPLEADA: Bon dia. ¿Volia usar una màquina?

VICENT: Dues, per favor. Porte molta roba blanca hui. ¿Cal esperar molt? EMPLEADA: No, n'hi ha algunes de lliures.... Ací té la seua fitxa. ¿Necessita

canvi per al detergent o l'assecat?

VICENT: No, gràcies. Tinc prou moneda menuda. Per cert, l'última vegada

vaig perdre uns calcetins.¿No els haurà vist per casualitat? Són de cotó.

L'un és de color beix i l'altre negre.

EMPLEADA: Deu estar de broma, vosté! De calcetins, en tinc a manta. En

trobe tots els dies. Mire en aquell cistell d'allà.

VICENT: ¿I com els trobaré entre tants i tants?

EMPLEADA: Ah, no és cosa meua! Si els clients no es prenen la molèstia de

comprovar si s'han deixat alguna cosa en la màquina...doncs...

VICENT: D'acord, d'acord. Entesos. La pròxima vegada m'hi fixaré.

EMPLEADA: Farà bé! Millor que millor!

A la botiga de fotografia Bàrbera:____________________________________________________

Empleat:____________________________________________________

BÀRBERA: Bon dia. Vaig deixat un rodet per revetlar la setmana passada.

Ja deuen tindre'l.

EMPLEAT: Normalment sí... Però portem un cert retard perquè hi ha hagut

una vaga al laboratori que treballa per a nosaltres. Ho miraré. ¿Em diu el seu nom, per favor?

BÀRBERA: Bàrbera Galindo. Eren diapositives.

EMPLEAT: Em sembla que ha tingut sort. Ací les tinc.

BÀRBERA: Gràcies (Obri el paquet i comença a mirar les diapositives).

Però si s'han fet malbé. No es veu res. Mire-ho.

EMPLEAT: Si són només les tres últimes. Vosté ha degut obrir la màquina

abans d'acabar la pel.lícula i s'ha vetlat.

BÀRBERA: No pot ser. He posat tota la meua atenció.

EMPLEAT: No li dic que no. Però tal vegada algú l'ha obert sense que vosté

se n'adonara.

BÀRBERA: ah, ja ho tinc! Ha estat el meu germanet! Em sentirà si ha estat

ell!

LA DEFINICIÓ Ja hem vist en la unitat anterior com el lèxic dels textos explicatius es caracteritza

per ser denotatiu, és a dir, per ajustar-se a la definició donada pel diccionari o

enciclopèdia. Com a exemple, vam veure la paraula “gos”.

GOS [pl.gossos] m 1 ZOOL [canis familiaris,família dels cànids] Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, d’aspecte, forma i pelatge molt diversos

segons les races.

En general, en les definicions es respecta la categoria de cada paraula. Un nom es

defineix amb un altre nom, un adjectiu qualificatiu amb un altre adjectiu qualificatiu i un verb amb un altre verb.

MAR n m i f 1 GEOL/OCEANOG Aigua salada que cobreix una gran part

de la superfície de la terra.

ESCRIURE v 1 tr. Representar sons o expressions per mitjà de signes

convencionals dibuixats.

FELIÇ adj. Alegre, satisfet, joiós.

En altres registres, una paraula pot significar més coses que la definició primera

del diccionari.En la llengua col.loquial, per exemple,“ser un gos”o”fer el

gos”significat “gandul”.En la llengua literària, una frase com“el tirà i els seus

fidels gossos”, adquireix el sentit d’”esbirros o guardaespatles”.

A vegades, en la poesia, l’escriptor defineix una paraula mitjançant les sensacions que li produeix. O es compara amb alguna cosa que aquesta paraula t’evoca.Això

s’anomena donar valor connotatiu a les paraules i és propi de la poesia i, en

general, de la literatura.

Gavines, mans en adéu

que desprén el cel com llàgrimes.

Enric Navarro Borràs

La mar és una música en blau,

un mirall d’argent per al sol,

el llit on la lluna s’adorm,

el somni amb estels d’infant.

Josep Piera

LES ESTROFES Una estrofa és un conjunt de versos que forma part d’un poema que comparteixen la mateixa quantitat de síl.labes i la mateixa rima. Hi ha poemes

sense estrofes com el romanç.

Vegem alguns exemples d’estrofa:

APARIAT. Conjunts de dos versos de rima consonant.D’art menor o major.

El meu cor viu a nivell

del vol més alt de l’ocell.

J.Palau i Fabre. TERCET.Versos d’art major en què el primer i el tercer vers rimen en consonant.

Tu que ames d’un esclat de cacatues,

les corbates, que compres a parells,

i duus al sol un mocador quan sues,

[...] Josep Carner

QUARTET,QUARTETA. El quartet és d’art major i la quarteta d’art menor.Rima con-

sonat o assonant. La ginesta altra vegada!

la ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

Que ve al temps de la calor!

Joan Maragall

QUINTET,QUINTETA. Art major o art menor. Rima consonant. Tinc una oda començada

que no puc acabar mai.

Dia i nit me l’han dictada,

tot quant canta en la ventada,

tot quant brilla per l’espai.

Joan Maragall. SEXTET,SEXTETA. Art major o art menor.Rima consonant.

Si deia que el bosc m’ha parlat,

el rabassaire se’n riuria.

Al noguer verd jo m’he adreçat,

si n’és igual nostra alegria.

Ai, com penetra al fons del cor

el goig daurat de l’aire de l’or! Josep Sebastià Pons

OCTAVA o COBLA.Típica de la nostra literatura medieval.

Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d’ells veig armar:

xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tremuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Ausiàs March

SONET.Catorze versos (normalment d’art major).Dos quarts i dos tercets.

En el mirall del vent hi dorm la imatge

dels dies exhaurits sense alenar,

de nits sense dolor. A baix, la mar

es fa material pur i salvatge

que em reverteix al món. Sé que el viatge

encara és tot per fer, fins a ancorar en port sense eixidiu. En arribar,

el meu navili i jo serem carnatge

de desamor, d'oblit... Els meus delers,

avui tan vehements, són ficció,

compàs d'espera en va, tibats velers

singlant sense cap rumb. El faralló,

enterc, em veu passar cap als darrers ponents i l'ona em diu una cançó.

Jaume Fuster Alzina

Ací teniu un exemple de romanç, sèrie de versos on només rimen, en assonant, els versos parells. D’art menor

A la voreta del mar

n’hi ha una donzella

que en brodava un mocador,

la flor més bella. Com ne fou a mig brodar

li manca seda.

Gira els ulls envers la mar:

veu una vela;

veu venir un galió

tot vora terra;

ne veu venir un mariner que una nau mena.

-Mariner, bon mariner,

que en porteu seda?-

-De quin color la voleu,

blanca o vermella?-

-Vermelleta la vull jo, que és millor seda.

(tradicional)

HIPÒNIMS I HIPERÒNIMS

Les paraules de la llengua que pertanyen a un mateix nucli de significat integren un camp semàntic.Ex:el camp semàntic de les “parts del dia” el formen “l’alba”,”la

matinada”, “el matí”, “el migdia”, “el capvespre”, “la vesprada”, “la nit”…

Però un camp semàntic pot figurar inclòs en un altre de més general. Les paraules

de significació més àmplia es diuen hiperònims. Les d’abast més reduït, incloses

en les primeres, són els hipònims. Observa aquest arbre.

vegetals

fruites hortalisses herbes aromàtiques

cirera

codony

plàtan

raïm (…)

albergínia

carxofa

creïlla

safanòria col

(…)

espígol

menta

farigola

julivert romaní o romer

(…)

A mesura que anem davallant en la classificació trobarem més hipònims dels

hiperònims situats més amunt.

SINÒNIMS I ANTÒNIMS

Com sabeu, els sinònims són paraules diferents que tenen un significat idèntic o

molt semblant. És molt difícil, però, trobar sinònims al cent per cent. Una paraula

“equival” a una altra en una frase concreta i un context concret.Els antònims són

paraules de significats contraris o oposats.

EXERCICIS

1.Substitueix la paraula subratllada per un sinònim:

1.Recorda que dissabte pròxim celebrarem el natalici de Josep. 2.Tenia molta gana i encara faltava una hora per sopar.

3.Aquest curs han substituït el bidell de l’institut.

4.El matalaf del meu llit és massa tou i em produeix mal d’esquena.

5.Si no saps com s’han de barrejar les pintures, no ho faces.

2.Escriu un sinònim i un antònim per a cadascuna d’aquestes paraules:

simpàtic brut útil còmode estrany

3.Digues quines altres maneres hi ha de dir en català aquestes paraules.

espill granera

roig menut

roín fesol

4.Afegint prefixos, forma els antònims de les següents paraules:

afortunat

hàbil

gràcia

legítima

apegar simètrica

unió

gust

aparéixer

culte

conegut esperança

EL SINTAGMA VERBAL. EL PREDICAT

1.El Nucli del SV és un verb.

El SV té per nucli un verb, que funciona com a nucli de tot allò que es diu del

Subjecte, el Predicat.

2.Predicat Nominal i Predicat Verbal.

El verb és copulatiu, si no significa pràcticament res, fa d’unió entre el Subjecte i l’adjectiu o nom que conté la informació(atribut). El Predicat es diu, en aquest

cas, Predicat Nominal.

SN

SN o SAdj

Subjecte

Verb copulatiu

adjectiu o nom

que conté la informació

(atribut)

El teu amic Joana

El mestre

La teua mare

és sembla

pareix

està

metge simpàtic

competent

enfadada

SN-Subjecte Predicat (Nominal)

A vegades, els verbs copulatius van sense atribut:

La visita serà a migdia (CCT) La festa és en el jardí (CCL)

Aquesta butaca està en la sala d’estar (CCL)

El verb és predicatiu, si té significació plena. El Predicat es diu, en aquest cas,

Predicat Verbal. El verb, en aquest cas, pot dur tota mena de complements, tret

de l’Atribut. Subjecte Verb

predicatiu

CD CI CC

El professor

repartirà

V

els exàmens

SN

als alumnes

Sprep

en l’aula

Sprep

SN-

Subjecte

Predicat (Verbal)

El verb predicatiu, com déiem, no pot portar atribut, però sí aquests

complements que veurem al llarg del curs:

-complement directe (què)

-complement indirecte (a qui)

-complement circumstancial (on, a on, com…) -complement predicatiu

-complement de règim

-complement agent.

En els verbs en veu passiva, el Subjecte, en lloc de protagonitzar l’acció, la

pateix.L’antic CD del verb en veu activa protagonitza l’acció i rep el nom de Complement agent.

veu activa:

El jutge condemna el delinqüent

d-art n v en veu activa d-art n

SN V SN

V complement directe

Subjecte Predicat(verbal)

veu passiva:

El delinqüent és condemnat pel jutge

d-art n v en passiva d-art n

SN V SN

complement agent

Subjecte Predicat (verbal)

EXERCICIS

1.Separa el Subjecte del Predicat d’aquestes oracions.Digues si el verb és copulatiu o predicatiu i, per tant, si el Predicat és Nominal o Verbal:

1.

La pluja torrencial provoca danys en l’agricultura

2.

L’ oli d’oliva és beneficiós per a la salut

3.

Dos nous tractaments milloren els malalts d’ Alzheimer

4.

La legalització d’ immigrants sembla imminent

5.

Voluntaris valencians viatgen a Kabul

Transforma les oracions 1 i 3 en oracions passives:

1_______________________________________________________________

2__________________________________________________________________________

ORTOGRAFIA DE LES LATERALS 1.La L inicial

En valencià moltes paraules comencen per LL (llengua, lloc, llit...) però no

tantes per L, reservada a una certa quantitat de paraules cultes. A vegades trobem paraules de la mateixa família en què una s’escriu amb LL i l’altra

amb L (llengua, lingüísta). D’aquestes parelles se’n diu doblets.

Ací tens algunes paraules que comencen per L:

laberint

labial

labor

lamentar

làmina

lampista

lapse laringe

lector

lectura

legal

legió

legislar

legítim

lema lent

libèl.lula

liberal

lícit

licor

líder

lignit

lila limit

lòbal

local

loció

locució

logaritme

lògic

lona londinenc

lúbric

lubrificar

lúcid

lucrar

luctuós

lúgubre

lumbago lunar

larva

lasciu

latent

lateral latifund

latitud

laudable

lavabo

(...)

lepra

lesió

letal

leucèmia levita

lèxic

(...)

límpid

lingot

lingüística

lingüista línia

linx

linxar

liquen

líquid

lira

liró

literal

literatura

litigi

litoral

litre litúrgia

lívid

(...)

longitud

loquaç

lot

loteria lotus

(...)

lupa

luxe

luxúria

(...)

Si formem el contrari de moltes d’aquestes paraules, la L es fa geminada.

Exemples:

antònim antònim

lògic legal

legible localitzable

lícit legítim

2.La L geminada En la pronúncia més culta l’hauríem de pronunciar doble, però en la llengua més col.loquial es pronuncia una sola L.Va sempre entre vocals.Vegem-ne

alguns exemples:

al.legar mal.leable estel.lar

al.legoria mil.lèsim excel.lent

al.leluia mol.lusc flagel.lar

al.licient nul.la franel.la

al.locució nul.litat goril.la

al.lucidar pal.li idil.li

al.ludir pal.liatiu imbecil.litat

al.luvió pàl.lid impel.lir

bèl.lic pel.lícula instal.lar cal.ligrafia pol.len intel.lectual

cel.la pul.lular interpel.lar

cèl.lula síl.laba libèlul.la

col.laborar sil.logisme maxil.lar

col.lapse sol.lícit medul.la

col.lecció til.la metàl.lic col.lecta vel.leïtat miscel.lània col.lega ampul.lós mortadel.la

col.legi apel.lar novel.la col.ligar aquarel.la oscil.lar

col.lisió bagatel.la paral.lel

col.locar cancel.lar parcel.la

col.loqui capil.lar rebel.lió el.lipse cavil.lar satèl.lit

fal.laç circumval.lació tranquil.la

fal.lible constel.lació vacil.lar

fil.loxera corol.la

hel.lènic cristal.lí

il.lusió damisel.la

il.lustre destil.lar

Algunes paraules acabades en L, porten L.L en els derivats:

Marcel:____________________

nul:_______________________

tranquil:___________________

violoncel:__________________ Altres paraules acabades en LL, porten L.L en els derivats:

metall:____________________

corall:_____________________

En una sèrie reduïda de mots la L doble no s’escriu L.L, sinó TL:

ve___a, bi____a, mo____e, ro_____e, bu_____a

Aquestes paraules s’escriuen TLL en altres dialectes:

ve___a, bi____a, mo____e, ro_____e, bu_____a

El conjunt de lletres TLL sona, en la llengua culta, com una LL doble.En la

parla col.loquial, com una simple LL.

EXERCICI

Ompli els buits amb L, L.L, TL o LL, segons corresponga:

1.El co_____oqui que va fer el ba_____e era i_____egal en molts

deta____s.

2.Els meus amables co_____egues m’han rega_____at un rello____es.

3.Aque_____ objecte metà_____ic bri_____ava molt.

4.Açò de la co____ecta és i____ògic: la co____aboració dels co____egials

és nu____a.

5.Si poses neu___es dava____ dels ro_____os, els podràs traure de la

____anda fàci___ment.

6.Els de____egats a____ucinaven quan van esco___tar aque____ manifest

tan be____icista.

7.A mi no em compreu bi____et, jo preferisc tras___adar-me amb

bicic___eta.

8.El vio_____once___ista és nascut a Ga___ícia, però s’ha format al País

de Ga____es.

9.Si està tan pà____id serà mi____or que no li posen la penici___ina.

10.Ser ____iterat ___ibera___ imp____ica certes ____imitacions a

l’hora d’e____aborar una nove____a idí____ica.

11.La ____otja de la seda és l’edifici de gòtic civi___ més e___egant de

Va___ència.

12.Per a la _____ectura col.lectiva co____oqueu-vos d’esquena al públic. 13.Porta massa pes sobre les seues espa_____es.

VERBS IRREGULARS IMPORTANTS. EL VERB “CÓRRER”

CÓRRER

formes no personals: gerundi: R participi: corregut

Present ind

córrec

R

R

R

R

R

Imperfet ind

R

perfet simple

ind

correguí

corregueres

corregué

correguérem

correguéreu

corregueren

futur simple ind

R

Condicional

simple ind

R

Present

subjuntiu

córrega

córregues

córrega

correguem(1)

corregueu

córreguen

Imperfet subjuntiu

correguera o

corregués

corregueres o

correguesses

correguera o

corregués

correguérem o correguéssem

correguéreu o

correguésseu

corregueren o

correguessen

Imperatiu

______

corre

córrega

correguem(2)

correu

córreguen

(1 i 2) ni “corregam” ni “corregau”

Segueixen el model de CÓRRER, els seus derivats:

“incórrer”, “ocórrer”, “recórrer”, transcórrer”,”socórrer”,

« concórrrer », « discórrer », « descórrer »

valencià castellà valencià castellà

concórrer discórrer

escórrer incórrer

recórrer transcórrer

ocórrer socórrer

descórrer

Temps compostos

Conjuga el verb del parèntesi en el temps i mode que se t’indica

1.No ___________________molt de temps,quan les joies

aparegueren(transcórrer)(Pretèrit Plusquamperfet d’Indicatiu)

2.Quan _____________________en un error sabreu el que

passa!(incórrer) (Pretèrit Perfet de Subjuntiu)

3.Si tu___________________ a totes les reunions que es fan,estaries

més assabentat (concórrer) (Pretèrit Plusquamperfet de Subjuntiu)

4.Quan ell____________________un poc, veié que la solució era senzilla.

(discórrer) (Pretèrit Anterior Simple).

5.Quan ell____________________un poc, veié que la solució era senzilla. (discórrer) (Pretèrit Anterior Perifràstic).

6.Jo _________________la cortina perquè es veja el

carrer(descórrer)(Pretèrit indefinit)

7.Quan els plats s’_______________________, pararem

taula(escórrer)(Futur Compost)

7.Nosaltres_______________________deu quilòmetres aquest matí, si no

haguera plogut(recórrer)(Condicional compost)

8.Elles_______________________abnegadament els

ferits(socórrer)(Pretèrit Plusquamperfet d’Indicatiu)

9.Quan ______________________una desgràcia sabreu com és de

perillós aquest sostre.(ocórrer)(Pretèrit Perfet de Subjuntiu)

10.Quines coses se t’____________________!(ocórrer)(Pretèrit indefinit)

11.Si els atletes ____________________més, haurien batut fàcilment el rècord.(córrer) (Pretèrit Plusquamperfet de Subjuntiu).

L’AUCA L’auca,com les explicacions que els valencians escrivim en les falles al

costat de cada grup de ninots, són precedents clars de l’actual

còmic.Aprofitant aquests dibuixos on una coneguda marca de mobles

explica als seus clients com cal muntar-los, a veure si ets capaç d’escriure

un apariat per posar baix de cada dibuix.

¿QUAN S’ACCENTUA “QUÈ”? Només en dos casos

1.Pronom Interrogatiu, amb o sense preposició davant:

què

a

p-? de què

SN per

per a (...)

Prep p-?

SPrep

1.Pronom relatiu, amb preposició davant: a

de què aquest p-rel va amb

preposició, però sense

article, i el seu antecedent

(el nom que substi-tueix)

és sempre una cosa.

per

per a

(...)

Prep p-rel

SPrep

Accentua quan siga necessari:

1.Em sorprén que hages vingut tan tard.

2.Pregunta a Cristina a que es referia quan ha dit això.

3.La ciutat en que viu el meu amic es diu Torrent.

4.¿Que vols que prepare per al dinar que celebrarem demà?

5.La ciutat que visitàrem ahir era Torrent

6.No sé amb que escriurà Jordi si no ha portat boli. 7.Les cadires en que el public seia eren molt còmodes.

8.En cas que necessites la meua ajuda, te la donaré.

9.L’home que preguntava per tu ha tornat a venir.

10.Recordeu tots que demà tindrem examen.

11.Les sendes per que passaven els excursionistes estaven plenes

d’arbusts.