UNITAT DESENVOLUPAMENT PÀGINES FINALS El planeta Terra … · 3 8 Les activitats del sector...

22

Tècniques de treballProjeccions i escala 28

Idees clares 29

Activitats finals 30

Tècniques de treballElaboració i comentaride climogrames 52

Idees clares 53


1. L’univers 72. El planeta Tierra 83. La xarxa i les coordenades geogràfiques 104. El relleu terrestre 125. L’aigua a la Terra 146. El clima 167. Els medis naturals 228. Els continents 26

1 El planeta Terra

6

2 El medi físicd’Espanya

32

3 La població

56

4 El poblament

78

5 L’activitateconòmica

106

6 Les activitatsdel sector primari

124

7 La indústria

146

1. La situació geogràfica d’Espanya 332. El relleu i els sòls 343. Aigües continentals: rius, llacs i llacunes 384. El clima i la vegetació 405. Els paisatges naturals 426. Els espais protegits 447. Els recursos naturals 468. El medi físic de la Comunitat Valenciana 48

Tècniques de treballLa piràmide de població 74

Idees clares 75


1. L’evolució de la població 572. La distribució de la població mundial 583. Els moviments naturals de la població 604. Els moviments espacials 645. L’estructura de la població 656. La població a Espanya 677. La població a la Comunitat Valenciana 72

Tècniques de treballAnàlisi d’un plànol urbà 100

Idees clares 101


1. El poblament 792. El poblament rural 803. El poblament urbà 834. Els problemes urbans i les seues solucions 905. El poblament a Espanya 926. El poblament a la Comunitat Valenciana 98

Tècniques de treballCom es crea i s’utilitzaun bloc 120

Idees clares 121


1. L’economia 1072. Els béns econòmics

i l’activitat econòmica 1083. Els sistemes econòmics.

L’economia de mercat 1104. Els agents econòmics 1125. El món del treball 1146. La globalitzación de l’economia 118

Tècniques de treballComentari d’unafotografia aèria 142

Idees clares 143


Tècniques de treballElaboració de gràfics 162

Idees clares 163


1. El sector primari 1252. L’espai agrari 1263. L’agricultura 1304. La ramaderia 1345. L’explotació forestal 1366. Transformacions en el món rural 1377. L’activitat pesquera i la utilització de la mar 1388. Conseqüències mediambientals 140

1. El sector secundari 1472. Factors de producció industrial 1483. Tipus d’indústries 1534. Els espais industrials 1565. Els canvis en la producció industrial 1576. Les grans regions industrials del món 1587. Conseqüències mediambientals 160

UNITAT D E S E N VO L U PA M E NT PÀGINE S FINAL S

Avaluació de competències 104-105

VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:28 Página 2

3

8 Les activitatsdel sector terciari

166

9 L’economiaa Espanya

184

10 L’organitzaciópolítica. L’Estat

212

11 La diversitatd’Espanya

228

12 Europai la Unió Europea

254

13 Els conjuntsgeogràfics

274

14 Un món global

290

Tècniques de treballComentari de mapestemàtics 180

Idees clares 181


Tècniques de treballAnàlisi d’una zona turística 206

Idees clares 207


1. El sector terciari 1672. El comerç 1683. El transport 1724. El turisme 1765. Els mitjans de comunicació 1786. L’impacte del sector terciari 179

1. Una economia moderna 1852. El sector primari 1863. La indústria 1914. El sector terciari 1945. Conseqüències mediambientals 2016. L’economia a la Comunitat Valenciana 202

Tècniques de treballElaboració d’un informe 224

Idees clares 225


1. L’organització política de les societats 2132. Els estats democràtics 2153. L’organització política d’Espanya 2174. L’organització territorial d’Espanya 2195. La Comunitat Valenciana 222

Tècniques de treballAnàlisi d’una taulade dades 250

Idees clares 251


1. Unitat i diversitat d’Espanya 2292. La diversitat geogràfica d’Espanya 2303. Els contrastos territorials 2484. Les polítiques territorials 249

Tècniques de treballElaboració d’un dossierde premsa 270

Idees clares 271


1. Europa 2552. La Unió Europea 263

Tècniques de treballElaboració d’un esquema 286

Idees clares 287


Tècniques de treballDebat a l’aula 306

Idees clares 307


1. Els grans conjunts geogràfics del món 2752. Àfrica 2763. Amèrica 2784. Àsia 2805. Oceania 284

1. Les conseqüències de la globalització 2912. El desigual desenvolupament humà 2943. Els desplaçaments de la població 2984. Els problemes mediambientals

i les seues solucions 301

UNITAT D E S E N VO L U PA M E NT PÀGINE S FINAL S



Índex analític 312

Annex cartogràfic 316Annexos

VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:28 Página 3

44

Cada unitat està estructurada en cinc parts:

� Una pàgina de presentació.

� Unes quantes pàgines de desenvolupament.

� Una secció de Tècniques de treball.

� Un apartat d’Idees clares.

� Una doble pàgina d’Activitats finals.

Al final de cada bloc temàtic s’afig una doble pàgina d’Avaluació de competències.

Presentació

La página inicial t’introduirà en els continguts de la unitat.Observa atentament la imatge, reflexiona sobre la relacióque té amb els temes que es tractaran i intenta respondre ales preguntes inicials.

1. Descriu què representacada una d’aquestes imatges.

2. Reconeixes cap paisatge?Indica a quina zona d’Espanyapoden correspondre.

3. El relleu d’Espanya és pla omuntanyós?

QÜEST

IONS

La diversitat d’Espanya

Desenvolupament

En aquestes pàgines s’exposen els continguts essencialsque has d’estudiar.

La informació dels marges et servirà per a ampliar o com-pletar els teus coneixements amb conceptes importants,fets d’interés, vocabulari específic, dades per a recordar,textos…

També s’hi inclouen activitats perquè apliques els teusconeixements a mesura que vas adquirint-los.

Les unitats contenen quadres, mapes, taules de dades,fotografies, dibuixos i altres elements gràfics que t’ajuda-ran a comprendre i a completar els continguts exposats enel desenvolupament.

La indústria

3.1. La mineriaFa unes quantes dècades, la mineria va experimentar una reconversió

que va tenir l’origen en diverses causes: l’esgotament dels recursos, l’escassarendibilitat de les explotacions en relació amb els alts costos d’extracció, elfort impacte mediambiental i la baixa competitivitat respecte de la mineriad’altres països. Aquesta reconversió va tenir diverses conseqüències:

� La desaparició de moltes empreses mineres i la inversió de capitalestranger en algunes de les que van sobreviure.

� La introducció d’innovacions tecnològiques, que van obligar a tancarles explotacions mineres que no eren rendibles. Això va ocasionar unaugment de la desocupació en el sector.

� El retrocés de la mineria metàl·lica (ferro, coure…) respecte de la nometàl·lica (sepiolita…) i de la de roques industrials (granit, pissarra…).

3.2. Les fonts d’energia

Energies no renovables

� Carbó. Es destina a la producció d’electricitat a les centrals tèrmiquesi a les indústries siderúrgica i del ciment. Les conques principals estana Astúries i Lleó. L’esgotament dels jaciments, la baixa qualitat del car-bó i les dificultats d’extracció, són les causes que expliquen el descensde la producció del carbó.

� Petroli. És la font d’energia més utilitzada a Espanya, però procedeixde l’exterior: la Federació Russa, Mèxic, Líbia, Aràbia Saudita, Nigèria,l’Iran i l’Iraq. Les refineries principals es localitzen a Tarragona, aAlgesires, a Huelva i a Puertollano (Ciudad Real).

� Gas natural. El consum ha crescut per la demanda de les centrals tèr-miques, les indústries i l’ús domèstic. S’importa, sobretot d’Algèria i,en menys grau, de Nigèria i de Qatar.

� Energia nuclear. L’aplicació principal és la generació d’electricitat a lescentrals nuclears. Aquestes produeixen quasi el 20 % de l’energia elèc-trica generada a Espanya.

3

L’economia a Espanya 191

2.5. La pescaÉs una activitat econòmica important a Espanya. S’hi diferencien dues

grans regions pesqueres:� Regió atlàntica. Les espècies més destacades són la tonyina, el lluç, la

sardina, l’anxova, el llucet, el peix espasa i el rap.

� Regió mediterrània. Les espècies principals són l’anxova, la sardina,el sorell i la cavalla.

L’activitat pesquera a Espanya presenta els problemes següents:

� L’esgotament dels caladors nacionals.� La limitació de les captures als caladors exteriors. Espanya es regeix

per la política pesquera comuna (PCP) de la Unió Europea, que deter-mina el volum màxim admissible de captures pesqueres.

� L’antiguitat de la flota pesquera.

Aquests problemes han fet necessària una reconversió (reforma) de l’ac-tivitat pesquera. Entre les mesures adoptades destaquen:

� La modernització de la flota, amb la renovació dels vaixells i la reducciódel nombre d’embarcacions.

� La creació d’empreses pesqueres mixtes amb altres països (Argentina,Senegal, Marroc…).

� Les ajudes a les zones més afectades per la reconversió pesquera.

� El desenvolupament de l’aqüicultura.

UNITAT 9190

L’anisakis

L’anisakis és un paràsit que pottrobar-se en el peix i provocar altera-cions digestives i reaccions al·lèrgi-ques, a vegades greus. Per a evitaraquests problemes, cal seguir aques-tes indicacions:

Si es menja el peix cru o quasi cru,cal congelar-lo prèviament a unatemperatura de �20 °C o inferiordurant 24 hores com a mínim.

Abans de consumir-los, s’han decongelar també els aladrocs en vi-nagre i els peixos en escabetx, el peixmarinat, els peixos crus en salmorra,com els arengs, i els peixos fumatsen fred, com el salmó.

www.aesan.msc.es/aesa (Adaptació)

QUÈ CAL FER DAVANT DE…

Activitats

Busca informació sobre l’aqüicul-tura espanyola. Elabora un informeen què indiques en quines comuni-tats autònomes té més importànciaaquesta activitat, quines espècies s’hicrien, etcètera.

4

FONT: MINISTERI DE FOMENT, 2009 (Adaptació).

Sta. Cruzde Tenerife Las Palmas

de Gran Canaria

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

Mar Mediterrània

O C E À A T L À N T I C

FRANÇA

PORTUGAL

ANDORRA

La Corunya

Vigo

Marín iRia de Pontevedra

Pasaia

Barcelona

Tarragona

Castelló de la Plana

València

Alacant

Huelva

CadisMàlaga

Palmade Mallorca1

SantanderAvilés Gijón

Cartagena

Algesires

El Ferrol-San Cibrao

Ceuta

Almeria2

Menys de 1 000 tones

Entre 1 000 i 5 000 tones



Més de 15 000 tones1 Inclou dades de tots els ports de les Illes Balears.2 Inclou dades dels ports d’Almeria-Motril.

PESCA DESEMBARCADA ALS PORTS ESPANYOLS

200 km0

1 :11 117 000

N

meridià de Greenw

ich

L’energia a Espanya

L’energia a Espanya presenta aques-tes característiques:

� El consum és creixent a causade l’enorme demanda de la indús-tria, el transport i les llars.

� Cal importar energia, ja que aEspanya no se’n produeix en quan-titats suficients.

1. Quines característiques presen-ta l’energia al nostre país?

2. Observa els gràfics sobre laproducció i el consum d’energia aEspanya. Quina energia és la quemés s’hi produeix? Quina és laque més es consumeix?

L l i g i comen ta

PRODUCCIÓ

Carbó

Petroli

Gas natural

EnergiahidroelèctricaEnergia nuclear

Altres

28,8 %

10,7 %

1,3 %

9,7 %

47,8 %24,4 %

6,1 %

50 %

14,2 %

6,5 %

0,1 %

0,4 %

CONSUM

FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME

I COMERÇ, L’energia a Espanya, 2009(Adaptació).

Les roques industrials s’extrauen en pedreres.

4.2. Províncies i municipis L’Estat espanyol es divideix en províncies i municipis, entitats terri-

torials més menudes que les comunitats autònomes.

Les provínciesSón entitats territorials establertes per l’Estat que agrupen uns

quants municipis. El govern i l’administració són càrrec de les diputacionsprovincials, formades per diputats triats al seu torn pels ajuntaments. Lafunció principal de la província és gestionar i coordinar serveis (transports,abastiment d’aigua, cultura, protecció del medi ambient…) comuns delsmunicipis que la formen. La província és també el territori (anomenat cir-cumscripció electoral) en què es tria els representants per al Congrés i elSenat.

En el cas de les comunitats autònomes uniprovincials (constituïdes peruna sola província), és el Govern autonòmic qui assumeix directament lesfuncions de les diputacions provincials. A les Illes Balears i a les Canàries, lacoordinació dels municipis correspon als consells insulars (Balears) i alscabildos insulars (Canàries).

Els municipisSón les entitats bàsiques de l’organització territorial a Espanya. L’àm-

bit geogràfic de cada municipi, denominat terme municipal, és d’extensióvariable i està governat per l’Ajuntament. Aquesta institució, la integren l’al-calde i els regidors, triats per sufragi universal cada quatre anys (eleccionsmunicipals). L’Ajuntament presta als ciutadans uns quants serveis: enllume-nat públic, recollida de fems, neteja de carrers, clavegueram, pavimentació,manteniment de parcs i jardins, bombers, policia local, assistència social1,etcètera.

L’organització política. L’Estat 221UNITAT 10220

IMPOSTOS RECAPTATS PER L’ESTATA LES COMUNITATS I CIUTATS AUTÒNOMES

Catalunya20,1 %

Comunitat de Madrid48,2 %

Ceuta i Melilla0,0 %

C. Valenciana6,4 %

Extremadura0,6 %

Galícia3,1 %

Illes Balears1,5 %

Castella-la Manxa1,5 %

Castella i Lleó2,2 %

Cantàbria1,6 %

Canàrias1,2 %

Aragó1,9 %

Andalusia6,5 %

La Rioja0,4 %

R. de Múrcia1,1 %

P. d’Astúries1,4 %

País Basc2,2 %

C. F. de Navarra0,0 %

FONT: AGÈNCIA TRIBUTÀRIA, Informe anual de recaptació tributària 2009.

Les comarques i uns altres ens territorials

Actualment, unes quantes comuni-tats autònomes i algunes províncieshan constituït comarques, és a dir,unes divisions administratives queagrupen municipis veïns. L’objec-tiu és establir unitats territorialsmés menudes que les provínciesamb l’objectiu de millorar-hi laprestació de serveis (abastimentd’aigua, recollida de fems, cons-trucció de camins…) als ciutadansd’un mateix àmbit geogràfic.

Unes altres vegades, els mateixosmunicipis s’uneixen per a gestionarserveis comuns i creen mancomu-nitats.

D’altra banda, a Galícia i al Principatd’Astúries hi ha parròquies, enti-tats territorials més reduïdes queno els municipis.

1assistència social: ajuda persones ambrecursos econòmics escassos o neces-sitats especials per causa de l’edat,d’una malaltia, etcètera.

MUNICIPIS I COMARQUES DE ZAMORA

OURENSELLEÓ

VA

LLA

DO

LID

SALAMANCA

Frontera internacionalLímit autonòmicLímit provincialLímit comarcalLímit municipal

SANABRIA

BENAVENTE

ALISTE

TIERRADE CAMPOS

BAJO DUEROSAYAGO

P O R T U G A L

30 km0

1 :1 373 000

N

FONT: DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE ZAMORA.

Activitats

Observa el gràfic i ordena en elquadern, de més a menys, les co-munitats autònomes segons el per-centatge d’impostos que recaptal’Estat en cadascuna.

En què consisteix la quota a lescomunitats autònomes de règimforal?

16

15Activitats

Què són les províncies? I els mu-nicipis?17

Els serveis de salutLa Constitució espanyola esta-bleix, en l’article 43, el dret a laprotecció de la salut i a l’atenciósanitària de tots els ciutadans.Com ocorre amb unes altres com-petències i funcions de l’Estat, lagestió i la planificació dels serveisde salut és competència de les di-ferents comunitats autònomes.

Per aquest motiu, als hospitals i alscentres de salut de cada comuni-tat autònoma hi ha unes sigles ouns símbols diferents.

1. Qui gestiona i planifica els ser-veis de salut a Espanya?

2. Investiga i esbrina el nom com-plet del servei de salut de la teuacomunitat autònoma.

Les competències assumides per les comunitats autònomes poden ser dedos tipus:

� Les establertes en l’article 148 de la Constitució, adquirides demanera immediata per cada comunitat en el moment de constituir-se. Per exemple, la regulació de les obres públiques, l’agricultura o elturisme.

� Les que l’Estat atorga o transfereix (segons el que estableix l’arti-cle 149 de la Constitució espanyola). Entre aquestes competèncieshi ha l’educació, la legislació laboral, la seguretat dels ciutadans,etcètera.

El finançament de les comunitats autònomesLa legislació espanyola estableix dos règims de finançament de les comu-

nitats autònomes:� Règim foral. És present al País Basc i a la Comunitat Foral de

Navarra. En aquest cas, la comunitat autònoma es finança amb elsimpostos recaptats a través de les institucions pròpies al territori.D’aquests impostos, la comunitat abona una quantitat anual (o quo-ta) a l’Estat en concepte de compensació pels serveis rebuts (perexemple, les carreteres o els ferrocarrils de l’Estat que recorren lacomunitat).

� Règim comú. És el que hi ha a la resta de les comunitats. Els ingres-sos procedeixen dels impostos recaptats en la comunitat autònoma,d’uns altres de cedits per l’Estat o que són percebuts per les comuni-tats autònomes per a finançar serveis com. per exemple, l’educació ila sanitat.

L l i g i comen ta

VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:29 Página 4

5

La indústria

La indústria 163

El sector secundari

� Està integrat per dues activitats econòmiques: la construcció i la indústria.

� En el procés industrial s’utilitzen màquines mogudes per una font d’energia,hi ha un espai concret (fàbrica) i s’hi imposa la divisió del treball.

� Generalment s’identifica país industrialitzat amb país desenvolupat.

Factors de producció industrial

� Matèries primeres: d’origen animal, vegetal, mineral i artificial.

� Fonts d’energia: recursos naturals procedents dels combustibles fòssils. El con-sum d’energia serveix per a mesurar el desenvolupament d’un país. Energiesno renovables: carbó, petroli, gas natural i energia nuclear; energies renovableso alternatives: hidroelèctrica, solar, eòlica, etcètera.

� Els recursos humans són un element fonamental en el procés industrial.

� El capital l’aporten les empreses privades, estatals o mixtes. Les empresess’uneixen (concentració vertical i horitzontal).

Tipus d’indústries

� Indústries pesants: requereixen inversions elevades, són molt contaminantsi ocupen grans espais. Tipus: indústries metal·lúrgica i química pesant.

� Indústries de béns d’equipament.

� Indústries lleugeres o de béns d’ús i consum: consumeixen menys quantitatde matèries primeres i de fonts d’energia i són menys contaminants. Tipus:indústria alimentària, automobilística, química lleugera, etcètera.

Els espais industrials

� Creació d’espais industrials: dispersos i agrupats.

Els canvis en la producció industrial

� Canvis en els processos de producció industrial, innovacions constants i materialsnous.

Les grans regions industrials del món

� L’activitat industrial es concentra als països amb un desenvolupament econòmicmés alt.

Conseqüències mediambientals

� Efectes negatius de la industrialització: residus, contaminació…

� Mesures correctores: consciència ecològica i polítiques ambientals.

Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat.

Quan hem d’expressar dades numèriques, és més fàcilcomprendre-les si les representen en un gràfic.

Característiques dels gràfics� Els gràfics han de dibuixar-se de manera clara perquè

siguen fàcils d’interpretar. No és convenient incloure-himoltes dades, perquè el gràfic seria confús.

� Han d’anar encapçalats amb un títol que indiqued’una manera clara el fenomen que s’hi representa.

� Cal indicar-hi la font d’on s’han pres les dades empra-des per a elaborar el gràfic.

Tipus de gràficsEls gràfics més utilitzats són els següents:

� Gràfic lineal. És el més adequat per a representar l’evo-lució, al llarg del temps, d’una dada concreta o de mésd’una. Per a elaborar-lo, cal seguir aquests passos:

� Es dibuixa un eix de coordenades. En l’eix horit-zontal s’indiquen els períodes de temps (anys,mesos…) en intervals iguals, i en l’eix vertical, elsvalors en xifres absolutes o en percentatges.

� S’assenyala amb un punt la intersecció de cadavalor amb el període de temps corresponent.

� S’uneixen tots els punts amb una línia.

FONT: BP, Statistical Review of World Energy, 2009.

� Gràfic de barres. És útil per a representar dades dis-contínues. Totes les barres han de tenir la mateixaamplària i poden disposar-se en vertical o en horit-zontal. Cal fer-lo de la manera següent:

� Es dibuixa un eix de coordenades; en un dels eixosse situen les dades numèriques a intervals propor-cionals. En l’altre s’indica el nom dels elementsrepresentats (països, anys...), i es deixa un espaientre si.

� Es dibuixen les barres, des de l’element representatfins al valor numèric corresponent.

FONT: BP, Statistical Review of World Energy, 2009.

� Gràfic o diagrama de sectors. Es fa servir per a repre-sentar dades que formen part d’un conjunt; per aixòs’utilitzen sectors en forma de trossos de pastís queparteixen del centre d’una circumferència. La gran-dària de cada sector és proporcional al valor quanti-tatiu de les dades.

Per a dibuixar el gràfic, cal seguir aquests passos:

� Es transformen les dades en graus mitjançant lafórmula següent:

� Es traça una circumferència i s’hi assenyala un radi.

� La primera dada, transformada en graus, es traslla-da a la circumferència utilitzant un transportadord’angles, a partir del primer radi traçat; l’arc formates tanca amb un altre radi.

� Es repeteix l’operació amb les dades següents,emprant com a radi de partida l’últim que s’ha traçat.

FONT: El estado del mundo 2010, Akal (Adaptació).

dada específica � 360ºtotal de dades

Elaboració de gràfics

UNITAT 7162

1 000

1 250

1 500

1 750

2 000

2 250

2 500

2 750

3 000

1970

Bilions m3

Anys1975 1980 1985 1990 1995 2000

1 026,3

1 939,0

1 448,4

1 658,4

1 971,2

2 126,1

3 018,7

2005 2008

2 769,8

2 442,8

CONSUM MUNDIAL DE GAS NATURAL

Milers de milions de barrils

OrientMitjà

Iberoamèrica Àfrica Amèricadel Nord

Àsia iPacífic

Euràsia0

255075

100125150

700725750

754,1

123,9 125,6

70,9

42,0

142,2

RESERVES MUNDIALS DE PETROLI

PRODUCCIÓ MUNDIAL DE BAUXITA

Restadel món30,2 %

Austràlia30,5 %

Brasil10,4 %

Xina10,3 %

Índia9,4 %

Guinea9,2 %

Les activitats del sector primari 145UNITAT 6144

Defineix els termes següents:

� Sector primari.

� Espai agrari.

� Policultiu o policultura.

� Agricultura de mercat.

� Ramaderia estabulada.

Si volgueres dedicar-te a l’agricultura, quina d’aques-tes zones triaries, tenint-ne en compte les característi-ques físiques? Per què?

Copia en el teu quadern i uneix amb fletxes:

Què entens per desforestació?

Observa el mapa i respon:

a) En quines zones del món es desenvolupa l’agricultu-ra d’artiga? I la de plantació? Què tenen en comúaquestes zones des del punt de vista físic?

b) Quins productes es conreen en cada un d’aquestspaisatges agrícoles?

c) En quina d’aquestes àrees es destina la producció al’autoconsum? I a la comercialització?

d) On es desenvolupa l’agricultura extensiva dels «paï-sos nous»? Quines característiques té?

e) Amb l’ajuda d’un atles, esmenta dos països on esfaça servir l’agricultura intensiva monsònica.

f) Consulta un atles i explica quin tipus d’agriculturapredomina a Itàlia.

4

5

3

2

1 Indica en el teu quadern si aquests productes proce-deixen de l’agricultura, de la ramaderia, de la pesca o del’explotació forestal:

a) Una dotzena d’ous.

b) Un tauler de fusta.

c) Tres encisams.

d) 1 kg d’aladrocs.

Observa el gràfic i respon a les preguntes:

FONT: FAO, 2010.

a) Quins països són els productors mundials d’arròsmés importants? On es localitzen?

b) Quin tipus d’agricultura es fa als arrossars d’aquestcontinent? Quines en són les característiques?

Observa aquestes fotografies i respon:

a) Quins animals s’observen en cada imatge?

b) On està el bestiar en cada cas?

c) Com s’alimenten?

d) Quina de les dues fotografies correspon a la ramade-ria estabulada? I a la ramaderia no estabulada?

Comenta la fotografia d’aquest paisatge agrari. Se-gueix les pautes marcades en l’apartat Tècniques de treball.

Indica si les afirmacions següents són verdaderes ofalses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern:

� L’augment de la població redueix la demanda d’ali-ments.

� L’aqüicultura consisteix en la reproducció d’espèciesaquàtiques en granges marines o piscifactories.

� La silvicultura és el cultiu dels boscos o de les munta-nyes per a obtenir productes, en què se’n garanteix,al mateix temps, la regeneració i la conservació.

Enumera dues transformacions que s’hagen produïten el món rural els últims anys.11

10

9

8

7

6

Característiquesfísiques

Zona A Zona B Zona C

Temperaturamitjana anual

20 °C-25 °C 10 °C-15 °C 35 °C-40 °C

Gelades No A l’hivern No

Insolació 2 800 h/any 1 600 h/any 3 000 h/any

Totalprecipitacions

1 000 mmanuals

800 mmanuals

300 mmanuals

Altitud 150 m 1 000 m 180 m

Relleu Plana Muntanya Vall

SòlRic ennutrients

Pobre ennutrients

Pobre ennutrients

Pesca litoral

Pesca d’altura

Vaixells grans

Alta mar

Vaixells menuts

Proximitat a la costa

mer

idià

de

Gree

nwich

5 000 km0

1 :235 527 000

N

cercle polar àrtic

cercle polar antàrtic

O C E À

O C E À

Í N D I C

O C E À

P A C Í F I C

O C E À

P A C Í F I C

A T L À N T I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

tròpic de Càncer

equador

tròpic de Capricorn

O C E À G L A C I A L A N T À R T I C

L’AGRICULTURA AL MÓN

Agricultura d’artigues

Agricultura intensiva de l’Àsia monsònica

Agricultura mediterrània de secà

Agricultura mediterrània de regadiu

Agricultura de plantació

Agricultura extensiva de «països nous»

Agricultura avançada europea

Països

Milions de tones

Bangla DeshXina Índia Indonèsia Vietnam

193,3

148,2

60,246,9

38,7

0

40

80

120

160

200

PRINCIPALS PRODUCTORS D’ARRÒS

105

Observa aquestes dues piràmides de població d’Espanya i contesta les preguntes:

a) Com era la base de la piràmide d’Espanya l’any 2008? Com serà el 2025?

b) L’any 2008, qui tenia una esperança de vida més alta, els homes o les dones? I l’any 2025?

c) L’any 2025, Espanya serà un país jove o envellit? Per què?

Llig el text i respon:

L’any 2008, un 40 % de la població de Catalunya respirava aire contaminat, sobretot per la pol·lució de Barce-lona. Així i tot, els índexs de contaminació del 2008 van ser lleugerament inferiors als del 2007. La contaminacióatmosfèrica causa malalties respiratòries o n’agreuja.

El Periódico8 de juliol de 2009 (Adaptació)

a) L’any 2008 hi havia 7 364 078 habitants a Catalunya. Calcula quantes persones respiraven aire contami-nat. Esbrina quins problemes de salut ocasiona la contaminació atmosfèrica.

Observa la taula i respon a les preguntes:

a) Quin vehicle va augmentar més a Barcelona? Això beneficia o perjudica la contaminació a la ciutat?Esbrina què contamina més, si l’automòbil o la motocicleta.

Llig el text i contesta les preguntes:

A Barcelona s’ha implantat el sistema «de bicicletes compartides»: per un preu mòdic, pots agafar unabicicleta, utilitzar-la i tornar-la en qualsevol dels estacionaments de bicicletes que hi ha repartits arreu de laciutat.

http://ec.europa.eu/(Adaptació)

a) En què consisteix el sistema de bicicletes compartides? Indica’n els avantatges i els inconvenients.

b) La bicicleta és un mitjà de transport ecològic? Per què?

6

5

4

3

Avaluació de com

petèencies

UNITATS 14

104104

Observa el mapa i respon a les preguntes:

a) Calcula la distància real en línia recta entre els cims Mulhacén i Peña Cerredo.

b) Les Illes Balears tenen longitud est o oest? Per què?

c) Copia i completa aquest esquema:

Observa els climogrames, copia les frases i completa-les amb l’opció correcta.

a) A Alacant els hiverns són més/menys suaus que a Gijón i els estius, més/menyscalorosos.

b) A Alacant plou sobretot a la tardor/primavera i a l’estiu plou molt poc/molt .A Gijón plou més a la tardor/primavera , però a l’estiu plou/no plou .

c) Alacant té clima mediterrani/oceànic i Gijón, clima mediterrani/oceànic .

2

1

Ava

luac

ió d

e co

mpè

tenc

ies BLOC I

MEDI FÍSICD’ESPANYA

Serralades

Cims

Caps

120

0

20

40

60

80

Alacant

ºC mm

0

10

20

30

40

NOSAJJMAMFG D

100

120

0

20

40

60

80

Gijón

ºC mm

0

10

20

30

40

NOSAJJMAMFG D

100

FONT: AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA, 2010.

Edat

+80

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

012345 543210Dades en percentatge

Edat

+80

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

5-9

0-4

012345 543210Dades en percentatge

DonesHomes DonesHomes

Any 2008 Any 2025

FONT: INE, 2010.

BARCELONAAny 1996 Any 2008

Automòbils privats 624 893 625 024

Motocicletes 130 991 193 902

FONT: AJUNTAMENT DE BARCELONA (2009).

Tècniques de treball

S’ha inclòs aquesta secció en cada unitat per a perfeccionar la teuacapacitat d’observació, comprensió i anàlisi a través d’un procedimentdeterminat.

Idees clares

La finalitat d’aquest apartat és sintetitzar els continguts essencials de launitat, cosa que t’ajudarà a assimilar els conceptes més importants.

Activitats finals

Les qüestions proposades en aquesta doble pàgina serveixen per aaplicar els coneixements que has adquirit i detectar alguns contingutsque potser hages de repassar.

Avaluació de competències

La finalitat d’aquestes proves és avaluar les competències bàsiquesassolides en cada bloc d’unitats.

VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:29 Página 5

UNITAT DESENVOLUPAMENT PÀGINES FINALS El planeta Terra … · 3 8 Les activitats del sector...

Documents

Transcript of UNITAT DESENVOLUPAMENT PÀGINES FINALS El planeta Terra … · 3 8 Les activitats del sector...