Unitat Didàctica 3 - iesallusser.es · Per a solucionar açò veurem que és necessari fer...
-
Upload
phunghuong -
Category
Documents
-
view
238 -
download
0
Transcript of Unitat Didàctica 3 - iesallusser.es · Per a solucionar açò veurem que és necessari fer...
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 1
Unitat Didàctica 3
LA TERRA I ELS ÉSSERS VIUS: LA BIOSFERA
BIODIVERSITAT
En esta unitat didàctica anem a estudiar als sers vius i les primeres preguntes
que ens poden sorgir són:
Activitat 1 Què és un ser viu?
Quines característiques tenen en comú tots els sers vius?
L'observació dels sers vius ens permet adonar-nos que hi ha molts i molt
diferents. Si hi ha tants sers vius distints... com podríem estudiar tantes
característiques diverses?
Per a solucionar açò veurem que és necessari fer agrupacions de sers amb alguna
característica comuna, però com es fan estes classificacions?, per a fer-les
hem de triar una característica comuna que siga molt important. Veurem per
tant com es classifiquen els sers vius i els criteris més generals de classificació.
Al llarg d'este tema s'intentarà respondre a estes preguntes usant el següent
ÍNDEX com a possible estratègia per a la resolució del problema:
1. Quines característiques tenen en comú tots els sers vius?
2. Necessitem classificar els sers vius?
3. Com es classifiquen els sers vius?
4. Els grans grups de classificació dels sers vius: els REGNES
4.1 Com són els organismes del regne Monera?
4.2 Com són els organismes del regne Protoctista?
4.3 Com són els organismes del regne Vegetal?
4.4 Com són els organismes del regne Fongs?
4.5 Com són els organismes del regne Animal?
5. Pot modificar el ser humà la biodiversitat? I mantindre-la?
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 2
1. Quines característiques tenen en comú tots els sers vius? Activitat 2
Escriu en què s'assemblen tots els sers vius
La primera cosa que destaquem en els sers vius i que no trobem en els objectes
inerts és que els primers realitzen gran quantitat d'activitats al llarg de la seua
existència i, amb una observació més detallada, podem saber que tenen una
composició química pareguda i que tots estan formats per unes estructures
semblants que s'anomenen cèl·lules.
1.1. Tots tenen una composició semblant
Un ser viu, qualsevol ser viu, té una estructura complexa. Els organismes vius
estan formats per àtoms que s'agrupen formant molècules.
Els sers vius tenen molècules inorgàniques, xicotetes i simples, com l'aigua i les
sals minerals i altres molt més grans i complexes, les molècules orgàniques.
La major part del nostre cos està formada per aigua. Als quinze anys, més del
70% del cos humà és aigua. Dissoltes en aigua, i també formant part d'altres
components del cos, hi ha sals. L’aigua i les sals dels éssers vius no són diferents
de les que contenen rius i mars. No és açò el que ens distingeix dels éssers
inerts. L'aigua i les sals minerals s6n substàncies inorgàniques, no són
exclusives dels organismes vius.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 3
Hi ha un grup de substàncies que contenen carboni i reben el nom de
substàncies orgàniques. Són substàncies complexes, molt organitzades, i que es
poden classificar en quatre grans grups: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Activitat 3
Classifica els següents objectes per les substàncies que els forma en orgànics i inorgànics:
poma, cadira de fusta, camiseta de cotó, sucre, sal, cadira de plàstic, anell i cafè
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 4
Nucli
Membrana cel·lular
Citoplasma (amb orgànuls)
Biología y Geología.. 1º ESO. Ed. Santillana
Biología y Geología.. 1º ESO. Ed. Santillana
1.2. Tots els sers vius estan organitzats i formats per cèl·lules
Una de les característiques més importants que tenen tots els sers vius en comú
és que tots estan formats per cèl·lules.
La cèl·lula és la unitat més senzilla que forma els sers vius. Cada cèl·lula és capaç
d'alimentar-se i reproduir-se ella soles.
L’estructura típica de una cèl·lula és la següent:
Segons el nombre de cèl·lules que tinguen, els sers vius es classifiquen en dos
grups: unicel·lulars i pluricel·lulars.
Els sers vius unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula. Els
bacteris i els protozous
són sers vius unicel·lulars.
Els sers vius pluricel·lulars estan formats per més d'una cèl·lula, des
d'unes quantes a molts
milions. Les plantes i els
animals, incloses les
persones, són sers vius
pluricel·lulars.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 5
Hi ha agrupacions de cèl·lules en què cada una d'elles conserva la seua autonomia
i és capaç de realitzar totes les funcions vitals. Estes agrupacions s'anomenen
colònies i no es consideren organismes pluricel·lulars.
En els sers vius pluricel·lulars, com en el ser humà, hi ha una gran diversitat de
cèl·lules. Hi ha diversos tipus de cèl·lules i cada un es dedica a realitzar una
funció. Les cèl·lules especialitzades a realitzar una funció s'agrupen formant
teixits.
Diversos teixits, que realitzen unes funcions relacionades, es poden agrupar
formant un òrgan.
Els òrgans, que actuen coordinadament per a realitzar una funció complexa,
s'agrupen formant sistemes.
En alguns casos, distints sistemes que tenen funcions relacionades s'agrupen
formant un aparell.
Per exemple:
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 6
1.3. Tots realitzen les “funcions vitals”
Totes les activitats que realitzen els sers vius poden resumir-se en tres
funcions bàsiques : RELACIÓ, NUTRICIÓ i REPRODUCCIÓ
1) Són capaços de relacionar-se amb tot el que els rodeja, detecten les
circumstàncies de l'ambient i reaccionen segons els seus interessos. Esta relació
pot ser molt variada: els animals poden reaccionar, movent-se, davant de
diversos estímuls com la recerca d'aliment i protecció, la fugida si hi ha perill, la
calor, etc; els vegetals, i també els protozous, poden reaccionar creixent cap a la
llum o dirigint les seues arrels a la recerca de l'aigua del sòl i fins i tot els
minúsculs bacteris actuen de distint mode segons el medi ambient en què es
troben.
2) Han d'alimentar-se del medi en què es troben. Dels aliments obtenen els
nutrients que proporciona la matèria per a poder créixer i energia per a les
seues activitats vitals.
Si els organismes prenen del medi únicament matèria inorgànica i amb ella
formen la seua matèria orgànica, es diu que tenen nutrició autòtrofa.
Si necessiten prendre la matèria orgànica ja formada, es diu que tenen nutrició
heteròtrofa.
3) Poden reproduir-se i tindre descendents semblants a ells.
Tots els sers vius i només ells
realitzen les tres funcions vitals ,
Fins i tot els unicel.lulares com per exemple
l’ameba (és un protozou unicel.lular)
Naturaleza 1º ESO. Ed. Santillana
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 7
Hem estudiat les característiques comunes a tots els sers vius, però són tots tan
iguals?
Activitat 4
Pensa i escriu en quines coses creus que es diferencien uns sers vius d’altres.
2. Necessitem classificar els sers vius?
L'enorme diversitat dels sers vius fa necessari que ens plantegem una forma de
agrupar-los que ens facilite el seu estudi i identificació.
Activitat 5
Fes una llista de sers vius diferents.
Classifica els organismes de la teua llista en diversos grups, indicant quins criteris has
utilitzat per fer-los.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 8
Per a agrupar (classificar) sers vius cal prestar atenció a les seues
característiques, fixant-nos en les seues semblances generals, en les seues
característiques particulars i en les seues diferències.
Ja hem dit que per a realitzar la classificació dels sers
vius és necessari utilitzar uns criteris que ens
permeten agrupar-los i ordenar-los de la millor manera
possible. Al llarg del temps han anat variant els criteris
elegits en funció de l'avanç dels coneixements que
sobre els sers vius s'anaven adquirint.
Els sers vius s'agrupen atenent als caràcters que tenen
en comú. Alguns d'estos caràcters són importants però
molt generals, i per tant comuns a un nombre elevat de
sers; tots estos constituïxen un grup. Entre els
components d'un mateix grup és possible continuar
classificant, però per això hem de considerar
caràcters que els diferencien; d'esta forma dins del
grup fem subgrups. Si seguim considerant diferències i semblances entre els
sers vius d'un mateix subgrup podrem considerar xicotets grups dins d'estos
subgrups i així successivament fins a arribar a un xicotet conjunt de sers vius
que tenen tantes característiques en comú que pot ser difícil diferenciar-los.
Encara que ens puga parèixer senzill, fer grups amb els sers vius en realitat és
una tasca difícil, ja que moltes vegades precisar les semblances o les diferències
entre ells requerix estudis complexos, com per exemple: les anàlisis bioquímics
que s'estan aplicant actualment i que, en ocasions, fan variar els components
dels grups ja establerts.
Però, encara que generalment comencem fixant-nos en característiques
externes... NO hem de fiar-nos de les aparences! Un exemple clàssic és el del
dofí. Encara que té tota l'aparença d'un peix (cos allargat, aletes ... ) i viu com un
peix (en l'aigua), si es fan estudis detallats es comprova que no ho és. Així per
exemple, quan s'analitzen l'esquelet d'un peix i d'un dofí, es comprova que les
seues extremitats no s'assemblen entre si, l'esquelet de les aletes d'un dofí és
semblant al braç d'un mamífer. També té altres característiques internes dels
mamífers, per tant, el dofí és un mamífer i no un peix, encara que ho semble!!!
3. Com es classifiquen els sers vius?
Per a classificar els sers vius tenim que agrupar-los, reunint en el mateix grup a
aquells que tenen característiques comunes. Així, s'establixen diversos nivells de
classificació.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 9
El primer nivell de classificació és l'espècie. Una espècie és un conjunt de
sers vius que s'assemblen físicament, poden reproduir-se entre ells i donen
una descendència que també pot reproduir-se.
Per exemple, els cavalls formen una espècie i els ases formen una altra
espècie distinta. Si un cavall i un ase s'encreuen, els seus fills s'anomenen
mules. Però les mules són estèrils, és a dir, no poden reproduir-se. Per això
diem que els cavalls i els ases pertanyen a espècies distintes.
Científicament, cada espècie rep un nom compost per dos paraules en llatí.
Per exemple, el cavall s'anomena Equus caballus i el ase, Equus asinus.
Les espècies s'agrupen en gèneres. El cavall i el ase pertanyen al mateix
gènere, el anomenat gènere Equus.
Els gèneres s'agrupen en famílies, les famílies en ordes, els ordes en classes
i les classes en tipus. El cavall i el ase pertanyen a la família èquids, a l'orde
ungulats, a la classe mamífers i al tipus cordats.
Finalment, els tipus s'agrupen en regnes. Només hi ha cinc regnes: animals, vegetals, fongs, protoctistes i moneres.
A continuació analitzem la classificació d'un animal, el llop.
Espècie Llop (Canis lupus)
Gènere Canis: llops i gossos
Família Cànids: llops, gossos, raboses
Orde Carnívors: llops, gossos, raboses, lleons, tigres, gats
Classe Mamífers: llops, gossos, raboses, lleons, tigres, gats, goril·les, cérvols, rinoceronts...
Tipus Cordats: tunicats, peixos, amfibis rèptils, aus i mamífers
Regne Animal: tots els animals, tant vertebrats com invertebrats
Activitat 6
Ordena els següents nivells de classificació pel nombre de sers vius que agrupen, de major a
menor: Família, Orde, Espècie, Gènere, Classe, Tipus, Regne.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 10
En l'actualitat, la immensa majoria de plantes i animals estan ja classificats i
organitzats de tal manera que podem reconèixer i classificar qualsevol organisme
que ens trobem. Només necessitarem les claus d'identificació en què, a través
de preguntes i respostes, anirem seleccionant les característiques del nostre
organisme problema i així, cada vegada que rebutgem alguna, anem acostant-nos
més al gènere i a l'espècie que busquem. El final del nostre recorregut seran dos
termes científics: el gènere i l'espècie, i així haurem arribat a classificar i
identificar.
A continuació utilitzaràs una clau, però en ella arribaràs a identificar a alguns
dels organismes que viuen en el sòl pel seu nom vulgar, no pel científic.
Activitat de classificar
Usa les claus i posa el nom dels organismes que tens en els fulls.
ANIMALS
QUE VIUEN
AL SÒL
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 11
CLAU PER IDENTIFICAR ANIMALS QUE VIUEN AL SÒL
1. Cos segmentat 2
Cos no segmentat 12
2. Cos sense potes 3
Cos amb potes 4
3. Pell suau, de color marró rosat Cuc de terra
Pell dura, color marró clar Larva de típula
4. Cos dividit en dos segments distints, quatre parells de potes 5
Cos dividit en mes de dos segments 7
5. Cos d'uns 0.5 mm de llarg Àcar
Cos més llarg de 0.5 mm 6
6. Proveïdes de dos pinces Pseudoescorpí
Sense pinces Aranyes
7. Cos amb tres parells de potes 8
Cos amb més de tres parells de potes 10
8. Pinces» al final de l'abdomen Tisoreta
No «pinces» al final de l'abdomen 9
9. Cos d'1 mm de llarg. i ixent en forma de forqueta al final de l'abdomen Peixet d’argent
Cos de més d'1 cm. amb coberta dura Escarabat
10. Cos ovalat Cotxinilla
Cos allargat 11
11. Un parell de potes per segment Centcames
Dos parells de potes per segment Cardador
12. Cos diminut amb aspecte filamentós Nematodo
Cos esvarós, de color gris o negre 13
13. Té closca Caragol
No té closca Bavosa
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 12
TEXT
El nom dels animals i les plantes (Ciències de la Naturalesa. 1er ESO. Ed. ECIR)
L'altre dia vaig anar a casa del meu amic Joan per a vore com es trobava. Estava
en el llit ple de magolaments i queixant-se.
Jo: Què t'ha ocorregut? -li vaig preguntar
Joan: Ai! açò m'ha passat en les festes del poble, en les vaquetes.
Jo: Però, com? has caigut de la barrera?
Joan: No, pitjor. Estava ajupit, lligant-me els cordons de les sabates, quan la vaqueta va
vindre per darrere i ¡zas! em va donar una rebolcada. Ai, que dolor!
Jo: De veres t'ha agarrat una vaqueta! Ja, ja, ja. I no et van avisar! -vaig encertar a dir
entre carcallades-.
Joan: Sí, un francés que estava prop em va dir: la vache! la vache! però com jo no sabia
el que deia, doncs... A més, açò no va ser el pitjor.
Jo: No? Hi ha més?
Joan: Després de la rebolcada la vaca se'n va anar. Jo em vaig alçar i mentres
m'espolsava, la vaca va donar la volta, va vindre per darrere i ¡hala! una altra rebolcada!
Jo: Ja, ja, ja, -la meua rialla anava en augment- I no et van avisar?
Joan: Sí, un company del francés, que és anglés, va cridar: the cow! the cow! però com
tampoc el vaig entendre, doncs...
Jo: Ja, ja, ja..., quasi em mor de la rialla!
Pensant en el que li va succeir a Juan, em vaig preguntar com se les arreglen els
biòlegs de distints països per a entendre's entre ells quan es referixen a un
determinat animal o planta. L'endemà li ho vaig preguntar a la professora de
Ciències Naturals.
Professora: Este problema el va resoldre Linneo en el segle XVIII. Va establir una
forma única d'anomenar als animals i a les plantes, que és la mateixa per als científics
de tot el món. Consisteix en posar-les un nom que consta de dos paraules. La primera, en
majúscula, fa referència al grup d'organismes a què pertany (el gènere) i la segona, en
minúscula, indica l'espècie. Ho entens?
Jo: Si, ho tinc clar, però en quin idioma es designen estes paraules?
Professora: Perquè totes les persones de qualsevol part del món sàpiguen de quin animal
o planta es tracta quan es referixen pel seu nom, s'utilitza un únic idioma per a tots, el
llatí. Així el nom científic de qualsevol espècie consta de dos paraules escrites en llatí o
llatinitzades, i eixe nom és el mateix en tots els idiomes.
Jo: Llavors com s'anomena, per exemple, al gos, al gat, a la vaca i a l'espècie humana?
Professora: El gos s'anomena Canis familiaris, el gat, Felis catus, el bou Bos taurus, i el
nom de la nostra espècie és Homo sapiens.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 13
Activitat 7
Justifica per què els científics usen el llatí com a idioma per a denominar les espècies de sers
vius.
Activitat de classificació
Classifica estos sers extraterrestres i dóna’ls noms científics. Després fes una clau per
identificar-los i assegurat de que “funciona” demanant-li a qualsevol company que la utilitze.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 14
4. Els grans grups de classificació dels sers vius: els REGNES
Quins criteris utilitzarem per a saber a quin Regne pertany un determinat ser
viu?
En primer lloc, és necessari considerar el nombre de cèl·lules que posseïx dit
ser; segons este criteri distingirem dos grans grups:
- Sers unicel·lulars, que pertanyen al Regne Monera o al Regne Protista.
- Sers pluricel·lulars, que s'inclouen en un dels altres tres Regnes: Regne
Animal, Regne Vegetal i Regne Fungi (Regne dels Fongs).
Per a saber si un ser unicel·lular pertany al Regne Monera o al Regne Protista, és
necessari considerar un nou criteri: l'estructura de la cèl·lula. Si la cèl·lula és
procariota (cèl·lula més simple), el ser pertany al Regne Monera i si és eucariota
(cèl·lula més complexa), al Regne Protista.
Este criteri no és vàlid per als sers pluricel·lulars, ja que només les cèl·lules
eucariotes poden associar-se, formant organismes pluricel·lulars. Açò ens porta a
buscar un altre criteri que serà la font d'alimentació.
Les característiques dels cinc regnes dels sers vius se resumixen en el
següent quadre:
Regnes Tipus de
cèl·lules
Agrupació de les
cèl·lules
Alimentació
Moneres Procariotes (cèl·lules molt
simples)
Són sers unicel·lulars. En
alguns, les cèl·lules formen
filaments
Variada. Alguns són
autòtrofs i altres
heteròtrofs.
Protoctistes Eucariotes (cèl·lules
complexes)
Alguns són unicel·lulars.
Altres són pluricel·lulars,
però no tenen teixits .
Variada. Alguns són
autòtrofs i altres
heteròtrofs.
Fongs Eucariotes (cèl·lules
complexes)
La gran majoria són
pluricel·lulars. Les seues
cèl·lules formen filaments,
però no teixits.
Són sers heteròtrofs..
Vegetals Eucariotes (cèl·lules
complexes)
Tenen teixits. Són autòtrofs.
Animals Eucariotes (cèl·lules
complexes)
Tenen teixits. Són heteròtrofs.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 15
Activitat 8
Imagina que una missió tripulada al planeta Mart ha realitzat una gran troballa: un ser viu.
Des de Mart, els científics que l'estudien envien la seua descripció. Es tracta d'un ser
microscòpic i pluricel·lular.
Encara que les cèl·lules formen alguna cosa semblant a un teixit, no estan especialitzades i
totes realitzen les tres funcions vitals.
L'extraterrestre fabrica els seus propis aliments utilitzant l'energia solar, com fan les plantes.
a) En quin regne podríem classificar el nostre extraterrestre? Per què?
b) Si, investigant més, es descobrix que les seues cèl·lules sí que formen teixits, en quin regne
podríem classificar-lo?
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 16
4.1 Com són els organismes del Regne Monera?
S'han agrupat en el Regne dels Moneres als sers vius més diminuts.
Entre els Moneras es troben els bacteris, el tamany dels quals oscil·la entre la
mil·lèsima i la centèsima de mil·límetre. Els bacteris es poden observar amb un
microscopi que aconseguisca almenys uns 600 augments.
Els bacteris poden presentar formes variades. En la figura es poden apreciar els
tipus més comuns, que són els següents:
Cocos, de forma esfèrica, que poden
aparèixer aïllats, o en parelles (diplococos), o
en files (estreptococs) o en masses
irregulars (estafilococs).
Bacils, de forma allargada.
Vibrios, en forma de coma.
Espirilos, de forma més o menys helicoïdal.
A més, moltes espècies de bacteris presenten uns
pèl anomenats flagells que els servixen per a desplaçar-se com si foren rems o
hèlices.
Viuen en llocs molt variats: dins d’altres organismes, en l’aigua, en el sòl i fins i
tot poden estar a l’aire.
Com influïxen els bacteris en les nostres vides:
Hi ha bacteris beneficiosos per a l'home i altres que són perjudicials.
Activitat 9
Pensa i escriu alguns casos en els quals els bacteris siguen beneficiosos pel ser humà.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 17
Entre els bacteris beneficiosos podem fer tres grups:
Bacteris que produïxen fermentacions, com les que produïxen iogurt a
partir de la llet, o les que fermenten el vi per a fer el vinagre.
Bacteris que viuen en el sòl, descomponent els cadàvers i convertint-los
en substàncies que poden aprofitar les plantes per a la seua nutrició.
Bacteris que viuen en els intestins de molts animals, com en l'espècie
humana, on digerixen el que l'animal no pot digerir i a més el defenen de la
invasió dels bacteris perjudicials.
Amb els bacteris perjudicials podem fer dos grups:
Bacteris que espatlen els aliments, podrint-los o fermentant-los. En el
fons pertanyen al mateix grup que les que hem considerat abans
beneficioses per produir fermentacions i per descompondre cadàvers,
però en este cas, la seua activitat resulta perjudicial per als interessos de
les persones.
Bacteris que produïxen malalties, en plantes, en animals, o en sers
humans. Per exemple, el carboncle de les ovelles, la tuberculosi, el tifus, el
còlera, la pulmonia, la meningitis i moltes més pròpies dels sers humans,
són malalties produïdes per bacteris
Un mateix bacteri pot ser beneficiosa o perjudicial segons les condicions en què
creixca. Per exemple, el bacteri Escherichia coli és uns dels bacteris
beneficiosos del nostre intestí, perquè produïx moltes vitamines de què ens
aprofitem i ens defèn de la invasió de bacteris productors de malalties. Però en
ocasions, després d'una intervenció quirúrgica, l'organisme es queda amb menys
defenses orgàniques, i este bacteri pot invadir la sang del pacient, produint una
malaltia anomenada septicèmia, que en molts casos pot arribar a ser mortal.
Activitat 10
Imagina't que en un pastís de nata apareix per accident un bacteri, i el pastís no es guarda en
la nevera sinó que es manté en un lloc a 25 ºC, que pot considerar-se una temperatura
favorable per al creixement del bacteri.
Quins efectes produirà el bacteri en el pastís de nata?
La podrem considerar com a bacteri beneficiós, o com a bacteri perjudicial?
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 18
Uns sers atípics: els virus
Els virus són sers més simples encara que els bacteris, perquè ni tan sols tenen
estructura de cèl·lula.
Els virus van romandre invisibles fins que en 1935 es van obtindre imatges d'ells
en rajos X, i poc després en microscopis electrònics. Són tan senzills que ni tan
sols tenen una estructura cel·lular de tipus bacterià, i per a poder reproduir-se,
ho han de fer dins d'altres cèl·lules, produint malalties a vegetals i animals i fins
i tot als bacteris. Els virus són sempre paràsits d’altres cèl·lules.
En la figura pots observar diversos tipus de virus, i comparar-los gràficament
amb el tamany de les cèl·lules que han d'invadir per a poder sobreviure.
Hi ha malalties produïdes per virus que són poc importants, com les berrugues o
els refredats, però altres són molt preocupants, com la grip, l'herpes, la ràbia i
l'hepatitis. A diferència dels bacteris, no s'ha descobert cap substància
totalment eficaç per a combatre als virus, així que cal previndre la seua infecció
amb vacunes, com en el cas de la poliomielitis, la tosferina, la rubèola, però en
altres casos, com en el virus de la SIDA, encara no s'ha aconseguit una vacuna
eficaç.
1nm = 1 milió de vegades més xicotet que 1 cm.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 19
4.2 Com són els organismes del Regne Protoctista?
S'agrupen en este regne organismes amb cèl·lules eucariotes d'organització
unicel·lular i pluricel·lular.
Podem fer diversos grups:
1. Els protozous són sers unicel·lulars que viuen lliurement en l'aigua dolça o
en el mar; no fan la fotosíntesi, sinó que es mouen buscant el seu aliment,
constituït per altres microbis o restes
d'animals o plantes en descomposició, que
ingerixen i digerixen en el seu interior
(heteròtrofs). Alguns aconseguixen
moure's perquè deformen el seu cos,
altres en canvi tenen cilis, o siga, pèls
curts que usen com a rems, o tenen
flagells. Hi ha moltes espècies que
produïxen malalties, com la leismaniosis
dels gossos i el paludisme.
2. Les algues unicel·lulars contenen el pigment
verd anomenat clorofil·la amb què realitzen la
fotosíntesi (autòtrofs) que els permeten elaborar els
seus propis aliments a partir de l'aigua i del diòxid
de carboni de l'aire i amb l'ajuda de la llum solar.
Algunes tenen colors diferents del verd, com el
daurat o el terrós, perquè contenen també altres
pigments. Viuen en la superfície dels tolls, dels llacs i
del mar; gràcies a la fotosíntesi produïxen oxigen
que necessiten els sers vius, i constituïxen la base de
l'alimentació de molts animals aquàtics.
3. Les algues pluricel·lulars posseïxen nombroses cèl·lules, però atès que
estes no estan prou organitzades com per a considerar al seu conjunt un
ser pluricel·lular, hui en dia no s'inclouen en el Regne Vegetal, sinó en el
Regne Protoctista. Estes algues estan formades per moltes cèl·lules que no
s'organitzen formant vertaders teixits i, per tant, no tenen ni òrgans ni
aparells. A esta estructura tan senzilla
s’anomena tal·lus. No obstant això la
seua gran simplicitat, en moltes algues,
al llarg de l'evolució, s'han arribat a
diferenciar algunes de les seues
1nm=1 millón de veces más pequeño que 1 cm
DICTIOTA DICHOTOMA
CODIUM VERMILARA
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 20
cèl·lules, especialitzant-se en la reproducció. El tal·lus, per tant, no
presenta ni arrels, ni tija ni fulles vertaders. Però esta organització tan
senzilla no suposa un problema, perquè les algues viuen majoritàriament en
el medi aquàtic i l'aigua les serveix de suport, evita la dessecació i
proporciona els nutrients necessaris que són absorbits per totes les seues
cèl·lules.
Activitat 11
Fes un mapa conceptual amb els següents conceptes:
Regne Protoctista, algues, pluricel·lular, unicel·lular, protozous, autòtrofa, heteròtrofa,
nutrició.
Com a nexes podries utilitzar, per exemple:
Poden ser, es divideixen, amb, que són, tenen, ...
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 21
4.4. Com són els organismes del Regne Fongs?
Els fongs són organismes unicel·lulars (com els rents) o pluricel·lulars (com els
xampinyons) que viuen en llocs humits i que s'alimenten de matèria orgànica
obtinguda al descompondre a altres organismes, és a dir, són heteròtrofs. Quan
descomponen estes restes, formen substàncies més senzilles que poden ser
utilitzades pels vegetals.
El cos del fong està format per cèl·lules que formen filaments (miceli), no forma
vertaders teixits. En determinades èpoques de l'any, alguns fongs formen una
part reproductora molt visible que és el que anomenem bolet. Este produïx
espores (cèl·lules recobertes de capes protectores) que al caure a terra, si les
condicions d'humitat, temperatura i aliment són adequades, germinen i formen
un nou miceli.
Els fongs poden resultar beneficiosos, per exemple el Penicillium que és el
productor de la penicil·lina, o els rents que produïxen fermentacions necessàries
per a formar el vi, la cervesa o el pa. Però també poden resultar perjudicials i
produir malalties.
Alguns grups de fongs viuen associats a alguns tipus d'algues, es diu que són
simbionts perquè els dos tipus d'organismes es beneficien de viure junts. L'alga,
com pot fer fotosíntesi, li proporciona aliment al fong i este li dóna protecció i
humitat a l'alga. A estos “nous organismes” se'ls anomena líquens i segur que els
has vist recobrint les pedres i els troncs dels arbres.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 22
Activitat 12
En un liquen quins beneficis proporciona l'alga al fong? i quins beneficis obté l'alga?
4.4. Com són els organismes del Regne Vegetal?
Activitat 13
Què tenen en comú tots els vegetals? (Contesta a esta pregunta tenint en compte el tipus de
cèl·lula, l'alimentació, l'organització cel·lular etc...)
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 23
El regne dels vegetals comprén els sers vius que tenen les tres característiques
següents.
Tenen cèl·lules eucariotes, és a dir, cèl·lules amb nucli.
Les seues cèl·lules s’especialitzen i estan organitzades en teixits. Cada
teixit té una funció diferent: el creixement, la protecció, el transport de
substàncies, etc. Al seu torn, els teixits formen òrgans, per exemple, els
fulles.
Són sers autòtrofs.
D'acord amb esta definició, queden fora del regne dels vegetals les algues i els
fongs. Encara que se solen considerar organismes vegetals, ni les algues ni els
fongs tenen autèntics teixits i a més els fongs són heteròtrofs i per tant, no són
vegetals!.
A més de les característiques anteriors, que definixen el regne dels vegetals,
tots ells tenen uns caràcters externs en comú que els diferencien dels animals i
dels altres sers vius: les seues parts, el color verd i la seua incapacitat de
desplaçament.
Tots els vegetals tenen arrel, tija i fulles, encara que estes parts poden
ser molt diferents en les distintes espècies.
El color verd dels vegetals es deu a una substància, la clorofil·la, que es
troba en les fulles i en les tiges que no són llenyoses. Esta substància
intervé en la formació de nutrients dels vegetals.
Els vegetals no poden desplaçar-se, ja que estan fixos amb les seues
arrels en un lloc concret. Però sí que poden realitzar moviments. Per
exemple, les flors del gira-sol seguixen el moviment del Sol en el cel, i els
fulles de la mimosa es tanquen quan quelcom les frega.
Els vegetals poden diferenciar-se per moltes altres característiques: per
exemple, la presència o absència de flors, la tija dura o blana, i la forma i
disposició dels fulles.
Els vegetals són molt diversos. En tot el
món hi ha unes 200.000 espècies diferents.
Per a classificar els vegetals
científicament s'apliquen tres criteris.
· La presència o absència de vasos conductors en la
tija. Estos vasos transporten substàncies per
l'interior dels vegetals.
· La presència o absència de flors.
· La presència o absència de fruits.
Biología y Geología. 1er ciclo ESO. Ed. Santillana
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 24
Amb estos tres criteris es poden diferenciar quatre grans grups de plantes:
els briòfits o molses, els pteridòfits o falgueres, les gimnospermes i les
angiospermes.
ELS GRUPS VEGETALS Briòfits
Són les anomenades molses i
hepàtiques. Són plantes
xicotetes, que no tenen flors, ni
fruits ni vasos conductors.
Viuen en llocs molt humits.
Pteridófitos Són les falgueres. Són plantes
de grandària mitjana, que tenen
vasos conductors, però no
tenen flors ni fruits. També
viuen en llocs humits.
Gimnnospermes Tenen vasos conductors i flors,
però no tenen fruits (tenen
l'òvul protegit per les fulles de
les pinyes). La majoria són
arbres o arbustos, com el pi, el
ginebre, el cedre, l'avet i la
savina.
Angiospermes Tenen vasos conductors, flors
i fruits (tenen l'òvul protegit
per un ovari que quan és
fecundat forma el fruit). Són
herbes, arbustos i arbres. Són
exemples la rosella, el roser,
l'alzina i el roure. Biologia i Geologia. 1er cicle ESO. Ed. Santillana
Activitat 14
Agrupa els tipus de vegetals que hi ha a la figura anterior com en el exemple de l’apartat a)
a) Tenen vasos conductors? SI: Pteridófits, Gimnospermes, Angiospermes
NO: Briòfits
b) Tenen flors? SI:
NO:
c) Tenen fruits? SI:
NO:
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 25
Activitat 15
Contesta:
a) Què característica diferencia les angiospermes de les gimnospermes?
b) On estan les llavors en les angiospermes? I en les gimnospermes?
c) Per què les molses i les falgueres no són tan abundants en la naturalesa com les
angiospermes i gimnospermes?
4.5 Com són els organismes del Regne Animal? Activitat 16
Pensa i escriu les característiques que tenen en comú tots els animals.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 26
Podem classificar als animals de moltes maneres, però es sol utilitzar el criteri
de tindre o no esquelet amb columna vertebral, d'esta forma els dividim en
vertebrats i invertebrats
A) Invertebrats: Són animals invertebrats tots aquells que no tenen un esquelet
intern amb columna vertebral.
El grup dels invertebrats es dividix en molts grups més xicotets. Els més
importants són els porífers, els cnidaris, els cucs, els artròpodes, els mol·luscos i
els equinoderms.
Porífers
Són les esponges marines. Tenen el cos bla, amb nombrosos
porus que el travessen.
Cnidaris
Són les meduses, els corals i les actínies. El seu cos és bla i
translúcid.
Cucs
Són animals allargats, amb el cos format per anells. Formen
un grup molt variat. Un exemple és el llambric.
Artròpodes
Insectes, aranyes, carrancs i centcames. Tenen closca,
potes i antenes. Alguns tenen ales.
Mol·luscos
Són els caragols, cloïssa, musclo, polps i calamars. El seu cos
és bla, però alguns tenen closca.
Equinoderms
Eriçons i estrelles de mar entre altres. Tenen nombroses
pues i plaques que formen una closca.
Biologia i Geologia. 1er cicle ESO. Ed. Santillana
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 27
B) Vertebrats: Són animals vertebrats tots els que tenen un esquelet intern
amb columna vertebral.
El grup dels vertebrats es dividix en cinc grups més xicotets: són els
peixos, els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers.
Peixos
Són vertebrats adaptats a viure en l'aigua. Tenen
escates, aletes i cua. Són ovípars. Respiren per
brànquies.
Amfibis
Són les granotes i salamandres. Són ovípars. En la
seua etapa infantil són aquàtics i respiren per
brànquies. Els adults respiren per pulmons.
Rèptils
Són les serps, els fardatxos, les tortugues i els
cocodrils. La majoria són terrestres. Tenen escates i
són ovíparos. Respiren per pulmons.
Aus
Són terrestres. Tenen el cos cobert de plomes. Les
seues ales els permeten desplaçar-se volant. Són
ovípars. Respiren per pulmons.
Mamífers
La majoria són terrestres i tenen pèl, encara que
alguns són aquàtics i la seua pell està despullada. Són
vivípars. Respiren per pulmons.
Biologia i Geologia. 1er cicle ESO. Ed. Santillana
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 28
Activitat 17
En alguns cefalòpodes, com la sèpia i el calamar, hi ha una peça dura que es troba en
l'interior del seu cos i li dóna forma. En la sèpia, és tan dura que pareix un os. Es tracta d'un
esquelet intern. Es podria classificar a estos animals en el grup dels vertebrats? Per què?
Activitat 18
Pensa en els animals xicotets que a vegades trobes en ta casa i respon. Quins són els grups
d'animals invertebrats que viuen en les nostres cases? A quin grup pertanyen els més
abundants?
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 29
Activitat 19
Fes un mapa conceptual amb la classificació del Regne Animal
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 30
La biodiversitat en xifres En el segle XVIII, Carl von Linneo va publicar Systema Naturae. Va anomenar i va descriure 9.000 espècies de plantes i animals. Des de llavors s'han afegit més noms a esta llista. El nombre d'espècies existents es considera, tant a nivell local com a nivell global, un bon indicador de la biodiversitat. El 85 % de les espècies registrades viu en el mitjà terrestre. Els científics creuen que en el mar i en la selva tropical és on hi ha més espècies encara per descobrir. La riquesa biològica de la Terra és difícil de quantificar. S'estima que el nombre total d'espècies que existeixen varia entre cinc i més de trenta milions. Actualment, segons els càlculs més fiables, només coneixem al voltant de dos milions d'espècies. El desenvolupament científic i els nous mètodes permeten descriure prop de 100 espècies noves cada any. La major part de les espècies que es coneixen corresponen a invertebrats, només insectes s'han descrit més de 850.000 espècies. Al regne de les plantes li corresponen unes 250.000 espècies, la majoria són plantes amb flor (angiospermes). Els microorganismes només suposen el 5% de les espècies vives descrites. Les modernes tècniques de biologia molecular evidencien que la diversitat observada és molt major que la coneguda. Els organismes més coneguts són aquells que pel seu grandària no passen inadvertits. Tots compleixen el seu paper en el manteniment de la biodiversitat.
5. Pot modificar el ser humà la Biodiversitat?
Per a veure si açò ocorre estudiarem el cas dels animals, però el mateix podríem
dir de la resta de sers vius.
Els nostres animals en perill.
En el món hi ha moltes espècies d'animals que es troben en perill d'extinció, és a
dir, que corren risc de desaparèixer. En alguns casos, el perill és imminent. En
altres, es tracta d'una amenaça a mig o llarg termini. Nombroses organitzacions
s'encarreguen d'elaborar llistes sobre l'estat de les poblacions d'estos animals,
amb l'objectiu de conscienciar a l'opinió pública i als governs sobre la necessitat
de protegir-los i assegurar la seua conservació.
El nostre país és únic a Europa pel que respecta a la diversitat dels ecosistemes.
En el nostre territori hi ha exemples de nombrosos tipus d'ecosistemes que
resumixen, en certa manera, la natura europea: boscos temperats d'arbres
caducifolis, extensos pinars, boscos i matolls mediterranis, ecosistemes de
muntanya, zones semiàrides... A més, la natura de determinades zones del nostre
país, com les illes Canàries, és única en el món.
Però la nostra fauna està en perill. Són moltes les espècies amenaçades
d'extinció, i algunes estan a la vora de la desaparició en el nostre territori. És la
nostra responsabilitat canviar esta situació i intentar conservar les espècies
d'animals que viuen en els nostres ecosistemes.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 31
Activitat 20
Elegeix una espècie protegida d’animal i fes un treball descrivint com és, les zones on es
troben i l’estat de conservació de la espècie.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 32
En perill
d'extinció
Sensible a l'alteració
del seu hàbitat
Vulnerable
D'interés
especial
TOTAL
Flora 117 5 4 6 132
Invertebrats 16 6 8 10 40
Peixos 2 1 5 8
Amfibis 1 1 20 22
Rèptils 4 3 1 42 50
Aus 16 3 8 257 284
Mamífers 5 1 13 40 59
TOTAL 161 18 36 380 595
Font: Ministeri de Medi Ambient.
www.mma.es/portal/secciones/biodiversitat/especies_amenazadas/catalogo_especies/catalogo_especies.htm
També alguns invertebrats corren perill
Els invertebrats són molt menys coneguts i és quasi impossible controlar el seu
nombre, per la qual cosa no és fàcil reconèixer les espècies que estan en perill.
Però sí que coneixem alguns que són cada vegada més escassos. Dos d'ells són la
papallona isabelina i l'escarabat rosalía. La papallona isabelina es localitza només
en la serra de Guadarrama, en la Comunitat de Madrid. L'escarabat rosalía es
troba en el Pirineu.
Què es pot fer
En l'actualitat, s'estan realitzant una sèrie d'actuacions per a evitar l'extinció
de les espècies més amenaçades. Les solucions més comunes se resumixen en el
quadro següent.
Problema Solució Exemple Alteració de
l'hàbitat
Establir reserves i altres espais
protegits.
Evitar alterar els hàbitats naturals
Un dels principals objectius de
la Reserva Biològica de Doñana
és protegir al linx ibèric
Caça Controls de la caça legal.
Mesures per a evitar la caça
furtiva
Prohibició del comerç amb les
espècies amenaçades.
La prohibició del comerç de
marfil.
Enverinament Desenvolupament de productes
menys agressius per al medi
ambient.
Control de l'ús d'insecticides,
herbicides, ...
Control d'abocaments.
La prohibició de l'ús del DDT,
un insecticida que s'acumulava
en l'organisme de molts animals
(entrava amb la menjar) i
provocava la seua mort
Aïllament Construccions preparades per a
permetre el lliure pas dels animals.
Baix les vies de l'AVE hi ha
túnels que eviten que la via
fèrria siga una barrera per als
animals.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 33
La conservació també produïx problemes si no existeix control
Des que es va prohibir el comerç del marfil i es va evitar la caça furtiva
d'elefants, s'ha observat que les poblacions d'estos animals s'estan recuperant
a poc a poc en tot el continent africà. Però, en alguns llocs, els elefants han
proliferat massa. El problema és que els elefants acaben prompte amb el past
disponible i comencen a arrancar arbres per a menjar els seus fulles. Seria
necessari que es mantingueren en equilibri les poblacions d’elefants.
El conveni CITES
La necessitat de protegir les espècies amenaçades d'animals ha fet que
nombrosos països subscriguen el conveni CITES. Este conveni regula el comerç i
l'exportació d'estos animals i de les seues parts (pells, banyes, petxines, etc.).
Aplicant el conveni CITES, les autoritats de les duanes confisquen tots aquells
animals i plantes protegits, vius o morts, que hagen sigut trets del seu país sense
permís oficial. Així, en molts aeroports s'ha format un museu-magatzem
d'animals dissecats, de parts d'animals i d'objectes (botes, cinturons, bosses de
mà, cendrers ... ) fabricats amb les seues pells, les seues banyes, les seues
petxines, les seues peüngles o les seues plomes.
Activitat 21
Discutiu en classe sobre el conveni CITES. Entre tots, tracteu d'establir què s'hauria de fer
amb els animals vius confiscats en les duanes i amb totes les restes d'animals que s'acumulen
en els aeroports.
Periódico Información, 6-8-2001
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 34
Activitat 22
A la vista de la informació anterior, respon a les següents preguntes:
a) Quines poden ser els motius de la comercialització d’estes espècies exòtiques.
b) Creus que estan justificats estos motius? Creus que és una cosa necessaria?
c) Has col·laborat tu en este comerci?
La biodiversitat biològica a la Comunitat Valenciana
La Comunitat Valenciana presenta una gran diversitat en el seu clima i en la seua
geografia. Gran part del seu territori és muntanyós (les serralades Bètiques al
sud i sud-est i la Ibèrica al nord-oest) i es troba a vores del mediterrani.
El seu clima és mediterrani, però presenta característiques diferents segons les
zones. En les zones muntanyoses de l'interior la temperatura mitja anual és de
11é ºC, mentres que en el litoral és de 17é ºC. Hi ha zones en què la pluviositat
anual és de més de 1000 l/m2, com en la zona de Xàbia, i zones com en el sud
d'Alacant que la té menor de 400 l/m2
Com a conseqüència de tot açò també hi ha una gran diversitat biològica. Per
exemple, respecte a la vegetació, a la Comunitat Valenciana hi ha unes 3000
espècies distintes, mentres que a Anglaterra hi ha unes 1500.
A més, entre elles hi ha unes 60 endèmiques (són les que apareixen en àrees
molt restringides). Respecte als animals també hi ha endemismes, com és el cas
de dos peixos, el fartet i el samaruc, que viuen en zones d'aigua dolça amb poc
corrent.
Part d'esta abundant biodiversitat es troba en els importants aigüerols que
existixen en la nostra Comunitat, com les llacunes de La Mata i Torrevieja, el
Fondo d'Elx o l'Albufera de València.
Ciències Naturals
La Biosfera 1r ESO 35
AIGÜEROLS
Però, enfront d'esta riquesa, no hem d'oblidar que estos espais estan en perill a
causa de l'activitat humana que provoca incendis, desforestació, erosió del sòl,
ocupació del terreny per construccions, ...
Seria necessari que tots nosaltres ens prenguérem seriosament la seua
conservació.
Actividad 23
Fes un esquema-resum del tema, utilitzant el següent esquema com a model:
a) Quin era el problema d'aquest tema? Què preteníem dependre?
Hem estudiat el tema perquè volíem saber ...
b) Quins passos hem seguit per a fer-ho? (índex)
Per resoldre el problema hem estudiat en primer lloc ... (posa l’ìndex)
c) Els coneixements més importants que hem après són:
d) Conclusions
e) Aspectes que no s'han entès bé o presenten dubtes
f) Altres aspectes que t'interessaria conèixer