U.D. 4 El Hoquei Educació Física E.S.O.

1

Bloc de continguts: Joc i Esports. Qualitats motrius personals.

Unitat Didàctica 4: HOQUEI Floorball o Unihockey

1.- EL FLOORBALL O UNIHOCKEY: BREU HISTÒRIA.

El joc del Floorball és relativament jove. El seu origen es pot situa als any 50 i en els E.E.U.U. com una pràctica que va deriva de l’hoquei gel i va ser adaptada per als més joves, utilitzant un pal i un disc o puck de material plàstic. El primer campionat va tenir lloc en Michigan en 1962.

A finals dels 60, va ser introduït en Suècia pels estudiant suecs que l’havien vist jugar a Holanda. En 1981 es constitueix la Federació Nacional Sueca de Floorball. Paulatinament s’estén pels països europeus. En Espanya, s’obre camí en els col·legis com joc alternatiu dins les sessions d’Educació Física. En 1998, es constitueix l’Associació Espanyola de Unihockey amb l’objectiu d’estructura i organitzar la pràctica d’aquest nou esport al nostre país.

2.- EL REGLAMENT ELEMENTAL (Regles del 4x4). Els equips: Els equips estan formats per 4 jugadors en pista, i com màxim altres 4 suplents. En cada equip han de jugar 2 homes i 2 dones sempre (equips mixtes). Instruments: un pal i una bolla de plàstic. Durada: dos temps de 8’ minuts amb un descans de 2’. Dimensions del camp: 10x20 metres (mínimes), amb el perímetre delimitat per una barana. Porteries: 60x90 centímetres, protegides per un àrea rectangular de 3x1’5 metres, que no pot ser trepitjada per cap jugador.

U.D. 4 El Hoquei Educació Física E.S.O.

2

2.1.- Regles bàsiques: 1.- Treta inicial: es col·loca la pilota en el punt central i efectuem una treta neutral. Un membre de cada equip disputarà la pilota al senyal de l’àrbitre. El jugador visitant elegirà el costat de la bolla, on situarà el pal. La resta de jugador a una distancia no inferior a 3 metre. 2.- Accions permeses:

- Copejar o dirigir la bolla amb els dos costats del pal. - Aturar la pilota amb el peu o el pit. - Jugar amb les bandes. - Ficar el pal en l’àrea de porteria, sempre que la bolla es trobi dins.

3.- Accions no permeses: - Entrar dins l’àrea de porteria. Senyalitzarem un llançament lliure si entra un atacant i penalti si es un defensor. - Aixecar la pala del pal per damunt de la cintura. - Passar intencionadament a altre jugador amb el peu. - Aturar una bolla amb el cap o amb la mà, o intervenir en salt amb els dos pues fora del sòl. - Copejar, bloquejar o interferir els

moviments del pal del contrari. - Llançar el propi pal (penalti). - Empènyer, agarrar o fer la traveta al contrari (penalti). - Tocar dos o més vegades seguides la pilota amb el peu.

4.- Cop franc: qualsevol infracció en el joc, l’àrbitre concedirà un cop franc a l’equip contrari. Els defensor mantindran una distancia de 3 metres respecte a la bolla. 5.- Amonestacions: davant comportaments antiesportius, perillosos o reincidents en

faltes, poden ser sancionats amb expulsions temporals. - 2 minuts ( jugar sense pal, jugar des del terra intencionadament, agarrar a un contrari, etc.) - 5 minuts (llançar el pal per intentar jugar la bolla, enganxar amb el pal a l’oponent, etc). Podrà entrar quan l’equip contrari fiqui un gol o compleixi el temps. 6.- Llançament de penalti: la bolla en el punt central, tots a 3 metres per darrere del jugador que el llançarà, en el moment de posar en moviment la pilota tots poden moure.

7.- Gol: Quan passa la línia de gol completament. No serà gol si ho fem amb el peu o pit. 8.- El porter: no dur estic. Pot tocar la pilota amb tot. No pot retenir la pilota més de 3 segons, si no serà un cop franc en contra. Pot passar-la a un company si prèviament toca o bota en el propi camp.

U.D. 4 El Hoquei Educació Física E.S.O.

3

3.- FONAMENTS TÈCNICS ELEMENTALS. 1/ L’AGAFADA BÀSICA (amb dues mans): les mans separades, una a la part superior de la canya i l’altra, un poc més a baix (30-40 cm). 2/ La CONDUCCIÓ: en una conducció el contacte amb la bolla ha de ser continuo. Podem conduir amb 2 o 1 mà. Generalment durem l’estic i la bolla davant dels peus. 3/ El CONTROL: consisteix en conduir o desplaça la bolla, en la que hi ha brevíssims instants en els que no hi ha contacte amb la bolla (mínim de temps). Es pot fer, amb la mateixa cara o alternant les cares de l’estic. 4/ Les RECEPCIONS: consisteixen en aturar una bolla amb la cara de la pala per controlar-la.

5/ La PASSADA: també s’anomena “push” (empentar). Partint de l’agafada bàsica (2 mans) i amb la línia d’espatlles en la direcció de la passada, es realitza un moviment de palanca amb l’estic. La mà baixa impulsa en la direcció de la passada i la mà superior reté l’estic.

6/ El LLANÇAMENT: consisteix en el mateix moviment que una passada

amb la intenció de ficar un gol. El podem fer de tres formes:

- Push (empentar). - Colpeix: mateixa acció anterior, on en la fase d’armat agafem impuls, colpegem i acabem. En cap moment no pot apujar-se l’estic per damunt del genoll. - Flick: consisteix en un tir amb elevació de la pilota amb les condicions sempre indicades.

4.- LA TÀCTICA. 4.1.- La tàctica individual.

Al principi és molt freqüent que els jugador de tots 2 equips se situïn molt a prop del jugador que condueix la bola. D'aquesta manera, l'únic que s'aconsegueix és córrer el risc de rebre un cop i la bola gairebé no es mou.

U.D. 4 El Hoquei Educació Física E.S.O.

4

Tot és molt més fàcil si els companys del jugador que du la bola es mantenen

separats, perquè d'aquesta manera, també se separen els jugadors de l'equip contrari. Però, a més, el joc es fa menys cansat si els jugadors són capaços de mantenir la posició sobre una zona determinada del camp.

Alguns jugadors s'han de situar a les zones avançades per tirar a porteria quan reben la bola dels seus companys, són els davanters; d'altres han de jugar en posicions més enderrerides, i encara que se'ls anomena defenses també tenen una funció molt important en el joc d'atac, ja que sovint són ells els que inicien les jugades.

4.2.- La tàctica col.lectiva.

4.2.1. L’atac. Consells als jugadors que no tenen la bola:

- Separa't del jugador o jugadora que porta la bola i situa't a una distància de 4 o 5 m perquè tingui: prou espai per jugar a la bola i prou temps per decidir el que vol i pot fer.

- Mou-te cap a un lloc on puguis rebre la bola. - No et co·loquis darrere d'un jugador contrari, perquè el teu company o

companya no et veurà i et serà molt difícil rebre la bola. Consells per al jugador atacant amb bola:

- Aparta un moment la mirada de la bola i observa on et trobes i on són els teus companys.

- Decideix i aplica l'acció més positiva per al teu equip: avançar amb la bola, passar o tirar, totes són importants perquè tu o el teu equip aconsegueixi un gol.

Si ataques... - La bola es troba en el vostre poder. - L’objectiu és marcar un gol. - Cal conservar la possessió de la bola. - Cal avançar fins a la porteria contrària.

U.D. 4 El Hoquei Educació Física E.S.O.

5

4.2.2. La defensa.

Consells per a l’equip defensor: - El més important és pressionar el jugador que té la bola perquè no pugui jugar

amb comoditat. - Us heu de distribuir de manera que deixeu als jugadors contraris les zones més

allunyades de la porteria. A les bandes laterals hi ha menys perill.

5. MODALITATS I COMPETICIONS D’HOQUEI. 5.1.- Modalitats d’hoquei. Són moltes les modalitats d‘hoquei que podem trobar. Cada modalitat està més arraigada a una part del món depenen dels factors socials i culturals de la zona. Nosaltres a les classes d’Educació Física jugarem a floorball o unihoquei. A continuació s’exposen les modalitats d’hoquei més conegudes i que vosaltres heu de conèixer: 1/ Hoquei sobre gel: es juga amb uns patins especials per aferrar-se al gel. S’usa un disc molt fort anomenat “puck”. Aquesta modalitat és molt practicada al Canadà i als EEUU. És una modalitat olímpica (Jocs Olímpics d’hivern). L’equip el formen 6 jugadors. 2/ Hoquei herba: es juga sobre herba i sense patins de cap tipus. Els equips estan compossats per 11 jugadors. La duració és de dues parts de 35 minuts.

Si defenses... - L’equip contrari es troba en possessió de la bola. - L’objectiu és recuperar la bola i evitar que el contrari llanci a porteria.

RECORDA!! Jugar a l'atac significa que cada un dels jugadors ha de treballar perquè el seu equip pugui: • Conservar la posició de la bola. • Avançar fins a la porteria contrària. • Tirar per fer gol.

U.D. 4 El Hoquei Educació Física E.S.O.

6

És una modalitat olímpica i en els Jocs Olímpics de Barcelona ’92 la selecció

femenina espanyola va guanyar la medalla d’or. En el Jocs Olímpics d’Atlanta ’96 la selecció masculina va aconseguir la medalla de plata. 3/ Hoquei sobre patins: es juga sobre patins tradicionals (també anomenats de quatre rodes). És una modalitat molt popular. L’stick del hoquei patins té forma de “L”. Es juga en una pista de 20x40m, la qual cosa facilita la possibilitat de fer gols. 4/ Hoquei sobre patins en línia: Es una modalitat practicada amb la varietat de patins abans comentada. Normalment els equips estan composats per 5 jugadors. La duració dels partits és de dues parts que oscilen entre els 20 i 25 minuts (depenén del reglament de la competició). A Espanya hi ha equips que juguen en aquesta modalitat com el FC Barcelona, el Reus Deportiu i el Blanes. 5/ Hoquei sala / floorball / unihoquei: és la modalitat que practicam a les classes d’Educació Física. No s’utilitzen patins i l’adaptam al camp d’handbol que és molt parescut al de unihoquei. Les normes per aquesta modalitat són les exposades al punt 2 del apunts. 5.2.- Competicions d’hoquei. En aquest apartat hem de destacar les següents competicions de les diferents modalitats:

- Hoquei herba: Campionats del món, europeus, lligues nacionals i els Jocs Olímpics d’estiu.

- Hoquei gel: la NHL (National Hockey League) dels EEUU i els Jocs Olímpics d’hivern.

SABIES QUE... 1/ L'hoquei té uns 4000 anys d'antiguitat. A la vall del Nil es va trobar un relleu que mostra 2 jugadors disputant-se una bola, cosa que prova que l'hoquei va ser practicat cap l'any 2000 a.c. a Egipte. 2/ Catalunya és la comunitat autònoma on es practica més aquest esport. La major part dels equips capdavanters de la lliga són catalans.