Unitat didàctica BTX word

7/22/2019 Unitat didctica BTX word

1/37

Forat del Vent

PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA DE BATXILLERAT

Resum:

Aquesta seqncia didctica sobre la reproducci assistida forma part de lassignatura de cincies pel mncontemporani de primer de batxillerat. Constar de 9 sessions una de les finalitat daquesta unitat didctica s

que els alumnes coneguin diferents tcniques de reproducci assistida i la seva aplicaci en diferents contextos,motiu pel qual al llarg de tota la unitat aniran treballant en parelles un dels quatre contextos que els proposarem.Un cop tinguin els casos resolts passaran a preparar una presentaci oral en grup. Savaluaran principalmentdues activitats (guio dels casos i presentaci oral), i com que un dels altres objectius daquesta unitat didcticas que els alumnes es facin seus els criteris davaluaci, aquestes activitats seran co -avaluades amb lautilitzaci de rbriques que hauran dissenyat prviament els propis alumnes.

Cicle, nivell, matria: 1r de Batxillerat Cincies del mn contemporani La reproducci assistida

Context: En aquesta unitat didctica els alumnes treballaran un dels quatre contextos proposats.

CAS 1: En el cas 1 es planteja un context en que una parella vol tenir un fill i es troben amb un problema. Elpare de la noia t hemoflia i li va explicar a ella i als seus germans que es tracta duna malaltia sense cura ihereditria. La parella decideix visitar un consultor gentic. A partir daquest context els alumnes treballenlhemoflia, el tipus dherncia de lhemoflia (malaltia hereditria lligada al sexe), la tcnica de diagnstic genticpreimplantacional i la interpretaci de la Llei 14/2006 sobre tcniques de reproducci assistida.

CAS 2: El nostre fill est afectat per lanmia de Fanconi, com podrem curar -lo? Aquest cas sintrodueix amb lavisualitzaci dun vdeo (http://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htm). Es tracta dunnoi que pateix anmia de Fanconi. Aquesta malaltia li impedeix portar una vida normal com la de qualsevol altrenoi de la seva edat. Els metges han recomanat als seus pares que la millor terpia per a en Jonathan sconcebre un germ que tingui una medulla ssia compatible. La probabilitat dxit en aquesta tcnica dereproducci s noms d el 10%. A partir daquest context els alumnes treballaran lanmia de Fanconi, el tipus

dherncia de lanmia de Fanconi aix com el concepte de medulles ssies compatibles. Tamb veuran latcnica de diagnstic gentic preimplantacional i la interpretaci de la Llei 14/2006 sobre tcniques dereproducci assistida.

CAS 3: En el cas 3 es planteja el context duna parella que vol tenir un fill i es queden preocupats desprs dellegir una noticia sobre la doble mastectomia de lAngelina Jolie. En aquesta n otcia es comenta que a vegadesel cncer de mama s hereditari i que per tant es pot transmetre a les futures generacions. En la famlia de lanoia hi ha hagut diferents casos de cncer de mama, pel que decideixen fer una recerca a internet sobre eltema. A partir daqu els alumnes treballaran el cncer de mama, lherncia del cncer de mama, el diagnsticgentic preimplantacional i la interpretaci de la Llei 14/2006 sobre tcniques de reproducci assistida.

CAS 4: El quart cas es planteja des del cont ext duna parella que vol tenir fills, per que desprs de portartemps intenta-ho (ms de mig any), resulta que no hi ha manera. La parella va al ginecleg preocupats persaber si tenen algun problema que dificulti el procs.El ginecleg els hi planteja fer-se un seguit de proves, comenant per la ms probable i senzilla de fer i aix anardescartant per a trobar quin s el motiu pel qual la dona no es queda embarassada. Finalment els resultatsdonen que la dona t una obstrucci en les trompes de fallopi i el ginecleg recomana a la parella que el millormtode en aquest cas s recrrer a la fecundaci in vitro .En aquest cas, els alumnes treballaran diferents problemes que poden donar lloc a problemes de reproducci,les principal caracterstiques de la fecundaci in vitro i la interpretaci de la Llei 14/2006 sobre tcniques dereproducci assistida.

Treball per competncies Competncies generals

Competncia comunicativa: Els alumnes treballen aquesta competncia al llarg de la unitat didctica i ho fan alexpressar-se tant per escrit al contestar el gui de treball, com oralment al dur a terme la presentaci del seucas o al participar en els comentaris que saniran fent a classe entre tots, per exemple en la posada en com deles idees prvies, dels criteris davaluaci de les rbriques o en la sntesi de la unitat didctica en lltima sessi.
http://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htmlhttp://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htmlhttp://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.html


2/37

Forat del Vent

En algunes casos els alumnes hau ran dexpressar fets, conceptes , idees o pensaments i en el cas de lespresentacions orals utilitzaran un suport audiovisual.

Competncia en gesti i tractament de la informaci: tot i que en aquesta unitat didctica es facilitaran totsels recursos que necessitin els alumnes, aquests hauran de gestionar i tractar la informaci que hi ha enaquests. Treballaran amb diferents tipus de recursos, com sn notcies de diaris, textos cientfics divulgatius,webs de centres de reproducci assistida i vdeos.

Competncia digital: en aquesta unitat didctica es demana als alumnes que utilitzin determinats suportsdigitals, com ls dinternet, de processadors de textos i del power point.

Competncia personal i interpersonal: aquesta competncia es treballa al llarg de la unitat didctica aldemanar als alumnes que treballin en parelles i en grups. Moments en els que estaran treballant les habilitatssocials, la capacitat de treballar en equip, fer projectes en com, la capacitat de dileg. Al fer les posades encom tamb es treballar lacceptaci de la diferncia i de la diversitat cultural.

Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic: el tema de treball de la unitat didctica t unainteracci important amb el mn fsic tant en laspecte social com cultural, per a ms en aquesta unitatdidctica es demana als alumnes que treballin a partir de casos que simulen situacions reals que podem trobarfcilment en la nostra societat. Pel que al llarg de la unitat didctica aquesta competncia es va treballantconstantment.

Competncies especfiques:

Dins de lassignatura que es treballa en aquesta unitat didctica, cincies del mn contemporani, podem trobartres competncies especfiques de la matria. Aquestes competncies sn: la dindagaci, la de dimensi sociali cvica de la cincia i la tecnologia, i la de reflexi sobre la naturalesa de la cincia. En aquesta unitat didcticaes treballen les dues primeres.

Competnci a dindagaci: en la resoluci dels casos es deixa que els alumnes treballin en parelles de formaautnoma deixant aix que explorin la situaci plantejada amb les eines que sels van donant.

Competncia en la dimensi social i cvica de la cincia i la tecnologia: els alumnes treballen aquestacompetncia al comprendre la rellevncia social de la cincia, en aquest cas de les tcniques de reproducciassistida.

Objectius daprenentatge

Conixer les diferents tcniques de reproducci assistida i laplicaci de les tcniques de reproducciassistida en diferents contextos.

Treballar i collaborar de forma eficient en parelles i en grups. Presentar oralment els casos de forma clara i ordenada, mostrant un cert domini sobre el tema. Apropiar-se dels criteris davaluaci i co -avaluar-se.

Continguts

Malalties hereditries: hemoflia, anmia de fanconi, cncer de mama. Tipus dherncia: autosmica, lligada al sexe, dominat, recessiu. Principals causes que ocasionen problemes de reproducci. Tcniques de reproducci assistida. Legislaci sobre les tcniques de reproducci assistida. Implicacions socials i culturals de les tcniques de reproducci assistida.

Seqncia dactivitats

Primera sessi:

Fase del cicle: Exploraci didees prvies.

Descripci: A l inici de la sessi els presentarem la temtica de la unitat didctica i explorarem quines sn les seves ideesprvies mitjanant la resoluci de forma individual dun qestionari obert (20 min). Tot seguit posarem en com


3/37

Forat del Vent

les respostes a les preguntes i comenarem aix a introduir el tema (15 min). Els comentarem quina ser ladinmica de treball que seguirem al llarg de la unitat didctica i farem les parelles i els grups de treball (10-15min).

Gesti de laula: Al comenament de la sessi els alumnes treballaran de forma individual per tal dexplorar les seves ideesprvies. Desprs tota la classe posar en com les respostes sobre les seves idees prvies. I per acabar la

professora els explicar quina ser la dinmica de treball que seguiran al llarg de la unitat didctica. Atenci a la diversitat: En si lexploraci de les idees prvies s una manera datendre la diversitat dels alumnes.

Avaluaci - regulaci: En aquesta activitat noms savaluar lactitud. S que es tindr en compte quins sn els seus conceptes previspel millor funcionament de la segent sessi.

Materials i recursos: Sutilitzar un qestionari per explorar quines sn les seves idees prvies. I per explicar la dinmica de treball dela unitat didctica es projectar un power-point.

Segona sessi:

Fase del cicle:Introducci Desprs dexplorar quines sn les seves idees prvies e s far una introducci terica de tota una srie deconceptes necessaris perqu els alumnes siguin capaos de desenvolupar els seus casos. En aquestaintroducci s preveu explicar els tipus dherncia (dominant, recessiu, o lligada al sexe), fer una introducci deles principals tcniques de reproducci assistida i la seva aplicaci. Es veuran tamb algunes de les causes mscomunes desterilitat o problemes reproductors .

Descripci: En aquesta sessi la professora far una explicaci terica de diferents conceptes que necessiten saber perdesenvolupar els casos que sels plantejaran (30 min). I sels introduiran els casos que treballaran en parelles(20 min).

Gesti de laula: Els alumnes escoltaran les explicacions de la professora, prendran apunts i preguntaran tot all que noentenguin.

Atenci a la diversitat: Les explicacions teriques es faran tenint en compte lexploraci de les idees prvies.

Avaluaci - regulaci: Aquesta segona sessi no ser avaluada.

Materials i recursos: Sutilitzar una presentaci power -point amb esquemes i vdeos illustratius del que sexpliqui. Sentregar alsalumnes el gui amb el cas que treballaran.

Tercera sessi (noms pel grup A):

Fase del cicle: Acord i definici dels criteris davaluaci. Disseny duna rbrica.

Descripci: Abans de comenar a treballar amb els casos que sels plantegen es far una e xplicaci de qu s una rbrica itot seguit es dissenyar una rbrica amb els alumnes amb els criteris davaluaci que es tindran en compte perlentrega del dossier que han de c omplimentar al llarg del desenvolupament dels casos (50 min).

Gesti de laula: Els alumnes escoltaran les explicacions de la professora sobre que s una rbrica. Treballaran en grups de tresper fer una proposta inicials dels criteris que consideren importants per lavaluaci. Desprs hi haur unaposada en com dels criteris de tot el grup.

Avaluaci - regulaci: En aquesta activitat noms savaluar lactitud.

Materials i recursos: Presentaci power-point per explicar que s una rbrica i amb diferents exemples de rbriques. Rbrica pre-dissenyada per la professora que li servir per guiar el disseny de la rbrica.


4/37

Forat del Vent

Quarta sessi (grup A) o tercera sessi (grup B):

Fase del cicle: Estructuraci o aplicaci en casos reals. Inici del treball dels casos

Descripci: Un cop feta la introducci dels coneixements necessaris per desenvolupar els casos els alumnes comenaran atreballar de forma autnoma el cas que sel planteja . I la professora els anir guiat i ajudant (50 min).

Gesti de laula: Els alumnes treballaran en parelles per la resoluci del cas que els i hagi tocat. I les professores els guiaran iconduiran en la seva realitzaci dels casos per intentar que tots vagin avanant parallelament.

Atenci a la diversitat: Aniran resolent els casos al seu ritme. I la professora els ajudar en aquelles parts que tinguin ms dificultats.

Avaluaci - regulaci: En aquesta activitat noms savaluar lactitud. Materials i recursos: Dossier dels casos.

Cinquena sessi (grup A) o quarta sessi (grup B):

Fase del cicle: Estructuraci o aplicaci en casos reals. Continuaci del treball dels casos. I explicaci de la presentaci oralque es comenar a treballar en la segent sessi.

Descripci: En aquesta sessi els alumnes continuen treballant de forma autnoma el cas que sel planteja . I la professoraels anir guiat i ajudant (40 min).Un cop resolts els casos els alumnes els hauran dexposar en una presentacioral pel que al final daquesta sessi l a professora explicar breument en que consistir la presentaci que hande fer (10 min).

Gesti de laula: Els alumnes treballaran en parelles per la resoluci del cas que els hagi tocat. I les professores els guiaran iconduiran en la seva realitzaci dels casos per intentar que tots vagin avanant parallelament. Atenci a la diversitat: Aniran resolent els casos al seu ritme. I la professora els ajudar en aquelles parts que tinguin ms dificultats.


Materials i recursos: Dossier dels casos.

Sisena sessi (grup A):Fase del cicle: Avaluaci. Els alumnes es co-avaluaran els guions dels casos.

Descripci: Els alumnes que han fet el disseny de la rbrica amb els criteris davaluaci dels casos en aquesta sessi faranuna co-avaluaci (50min).

Gesti de laula: Els alumnes treballaran en individualment. I les professores els ajudaran en la co-avaluaci, tot resolent elsdiferents dubtes que els sorgeixin.

Avaluaci - regulaci: Es tracta duna activitat davaluaci. A la vegada la co -avaluaci que facin es alumnes ser avaluada per laprofessora.

Materials i recursos: Rbrica per avaluar el gui dels casos i models dels casos solucionats.


5/37

Forat del Vent

Cinquena sessi (grup B):

Fase del cicle: Acord i definici dels criteris davaluaci. Disseny duna rbrica.

Descripci: Als alumnes del grup B (alumnes que prviament no han treballat amb rbriques) sels explicar en aquesta

sessi que s una rbrica i passaran tot seguit a dissenyar una rbrica que contingui els criteris davaluaci quees tindran en compte per la presentaci oral del seu cas (50 min).

Gesti de laula: Els alumnes escoltaran les explicacions de la professora sobre qu s una rbrica. Treballaran en grups de tresper fer una proposta inicial dels criteris que consideren importants per a lavaluaci de la presentaci oral.Desprs hi haur una posada en com dels criteris de tot el grup.


Materials i recursos: Presentaci power-point per explicar que s una rbrica i amb diferents exemples de rbriques.Mostra de diferents presentacions fetes per alumnes, que serviran als alumnes per extreure els criterisimportants per fer una bona presentaci oral. Rbrica pre-dissenyada per la professora que li servir per guiar eldisseny de la rbrica dels alumnes.

Setena sessi (grup A) i sisena sessi (grup B):

Fase del cicle: Aplicaci en casos reals.En aquesta sessi els alumnes comenaran a treballar en la preparaci de la presentaci oral del seu cas.

Descripci: Fins ara havien treballat en parelles i ara ho faran en grup (format per parelles que han treballat el mateix cas)pel que el primer que faran ser posar en com les respostes donades en les diferents preguntes del dossier delcas (20 min) i desprs comenaran a preparar la presentaci del cas (30 min).

Gesti de laula: Els alumnes seguiran treballant en grups. Els grups que es formaran seran heterogenis i posaran en com lesdiferents opinions i el treball fet amb les parelles al resoldre el cas. Les professores aniran fent un seguiment delseu treball.


Materials i recursos: Els alumnes necessitaran portar el seu porttil.

Vuitena sessi (grup A) setena sessi (grup B):

Fase del cicle: Aplicaci en casos reals.Continuaci de la preparaci de la presentaci.

Descripci: Els alumnes continuaran preparant la presentaci del cas (50 min).

Gesti de laula: Els alumnes seguiran treballant en grups. Els grups que es formaran seran heterogenis i posaran en com lesdiferents opinions i el treball fet amb les parelles al resoldre el cas. Les professores aniran fent un seguiment delseu treball.


Materials i recursos: Els alumnes necessitaran portar el seu porttil.


6/37

Forat del Vent

Novena sessi (grup A) i vuitena sessi (grup B):

Fase del cicle: Aplicaci en casos reals. Exposici de les presentacions dels casos.

Descripci: Un cop preparades dels presentacions dels casos els alumnes passaran en aquesta sessi a exposar el seu cas

(50 min). Gesti de laula: Els alumnes exposaran les seves presentacions, noms dos membres del grup faran lexposici i seran escollitsa latzar.

Avaluaci - regulaci: Aquesta sessi ser co-avaluada pels alumnes (grup B).

Materials i recursos: Projector per les presentacions i lordinador de laula. Pr esentacions dels alumnes.

Desena sessi (grup A) i novena sessi (grup B):

Fase del cicle: Aplicaci en casos reals.Exposici de les presentacions dels casos que queden. Reps del que sha anant treballant a la unitat didctica. Descripci: Els alumnes acabaran dexposar les seves presentacions (30 min) i per acabar es far un reps del que shaanat treballant a la unitat didctica (20 min).

Gesti de laula: Els alumnes exposaran les seves presentacions, noms dos membres del grup faran lexposici i seran escollitsa latzar. Entre tota la classe es far un reps del que sha vist al llarg de la unitat didctica (mapa conceptual).

Avaluaci - regulaci: Aquesta sessi ser co-avaluada pels alumnes (grup B) o per la professora (grup A).

Materials i recursos: Projector per les presentacions i lordinador de laula. Pre sentacions dels alumnes. Pissarra per fer el mapaconceptual.

Desena sessi (grup B):Fase del cicle: Avaluaci. Els alumnes es co-avaluaran les presentacions orals.

Descripci: Els alumnes del grup B necessitaran ms temps per fer les presentacions orals, ja que desprs de cadapresentaci oral hauran de fer una co-avaluaci dels seus companys (50min).

Gesti de laula: Els alumnes treballaran en individualment. I les professores els ajudaran en la co-avaluaci, tot resolent elsdiferents dubtes que els sorgeixin. Tots els alumnes co-avaluaran totes les presentacions, menys la seva.

Avaluaci - regulaci: Es tracta duna activitat davaluaci. A la vegada la co -avaluaci que facin es alumnes ser avaluada per laprofessora.

Materials i recursos: Rbrica per avaluar les presentacions orals.

Criteris generals datenci a la diversitat Durant el transcurs de la unitat didctica es tindr en compte latenci a la diversitat, mitjanant la realitzaci deparelles i grups heterogenis, per tal que els alumnes amb ms dificultats o menys coneixements de la matriaestiguin agrupats amb altres de ms nivell o ms coneixements. Parlem de ms o menys coneixements perqusabem que hi ha alumnes que degut a diferents optatives fetes durant lESO poden saber ms o menys sobre eltema. Fer una exploraci de les seves idees prvies tamb ens ajudar a fer grups heterogenis.


7/37

Forat del Vent

Daltra banda, per facilitar la comprensi de les diferents tcniques de reproducci assistida se ls facilitarmaterial variat per tal de poder donar resposta als diferents estils daprenentatge, ja siguin vdeos, esquemes,presentacions power-point o textos. La unitat didctica es far en un grup de batxillerat tecnolgic i en un de lletres, pel que moltes vegades esmostren desmotivats per les cincies, creiem que lenfocament contextualitzat de les activitats ens ajudar acaptar linters dels alumnes menys motivats.

Criteris generals davaluaci -Actitud: 10% referent al comportament adient a classe, la seva participaci en el treball cooperatiu en parelles ien grups, i la seva participaci en les posades en com.

- Producci 70%: 40% del dossier del cas. En els criteris davaluaci daquest apartat es tindr en compte la presentaci i correctaortografia del dossier del cas, que al contestar les preguntes shagi utilitzat part del vocabulari cientfic introduten la unitat didctica, que les preguntes sh agin resps de forma argumentada i ordenada, que els esquemesshagin descrit i interpretat correctament i que les respostes a les preguntes siguin les correctes.

30% de la presentaci oral del cas. En els criteris davaluaci daquest apartat es tindr e n compte que elsalumnes a lexposar utilitzin un volum de veu adequat , o facin de forma entenedora i amb les pausesnecessries. Tamb sels avaluar la utilitzaci duna bona postura corporal i el contacte visual amb laudincia,que transmetin entusiasme, la duraci de la presentaci sigui la pactada, portin ben preparada la seva exposicioral, la qualitat de la presentaci power-point i que presentin el cas de forma entenedora per la resta decompanys.

- 10% participaci en el Moodle. Dins dels criteris davaluaci es trobar la seva participaci i la seva capacitatde relacionar i aplicar els coneixements tractats al llarg de la unitat didctica en altres aspectes de la societatrelacionats amb la reproducci assistida.

- 10% per la qualitat de la co-avaluaci feta.Lavaluaci feta daquest apartat ens permetr comprovar en part siels alumnes han ents els criteris davaluaci que ells mateixos han proposat i si sn capaos daplicar -los peravaluar el treball daltres companys.

Connexi amb altres matries

Matemtiques: Al dur a terme clculs de percentatges i probabilitats relacionats amb lherncia.

Llengua Els alumnes faran la lectura dels contextos dels casos. A lexpressar -se i comunicar idees per escrit. Al posar en com les idees prvies o els criteris davaluaci. Exposici oral del seu cas.

Social Els alumnes treballaran amb casos que es donen a la nostra societat. Relacionaran els diferents casos i les tcniques de reproducci assistida amb la legislaci vigent que

les regula.

Tecnologia Els alumnes faran una presentaci utilitzant el power-point.


8/37

Forat del Vent

Cas 1: Volem tenir un fill, per hi ha un problema...

La Marta i en Josep ja fa uns anys que viuen junts i estan pensant en tenir un fill.

Per hi ha una circumstncia familiar que els preocupa. El pare de la Marta est afectatduna malaltia causada per un defecte en la coagulaci de la sang; la hemoflia.Actualment lhemoflia no t cura i el tractament s bastant complex. El pare de laMarta ha de vigilar molt amb les hemorrgies: per a ell, una simple hemorrgia nasals una situaci molt greu. El pare de la Marta li va explicar a ella i als seus germans quees tracta duna malaltia hereditria que pateixen als homes i que la poden transmetreals nts mitjanant les filles portadores del gen causant de lhemoflia.

Pel que abans danar a buscar el fill, la Marta i en Josep decideixen anar a consultar al

metge de capalera, que els fa anar al servei de gentica de lhospital. All la Jlia,consellera gentica, els explica com es transmet la malaltia i fa una avaluaci del seucas.

La Julia els explica...

Que lhemoflia s una malaltia gentica que evita o retarda considerablement lacoagulaci de la sang. I que es manifesta a travs dhemorrgies, que poden serinternes o e xternes, provocades o espontnies. Les persones afectades dhemoflia,com el pare de la Marta, mostren una disminuci dalguns dels factors que lacoagulaci de la sang, degut a lalteraci gentica dels gens que els codifiquen.

Tot seguit els i comena a explicar el mecanisme dherncia de lhemoflia:

Les cllules del cos hum contenen 46 cromosomes, menys els vuls i elsespermatozoides, que en contenen la meitat, 23. Els 46 cromosomes de lorganismees poden agrupar en parelles. Aix, obtenim 23 parelles de cromosomes. Un delscromosomes de la parella prov del pare i laltre de la mare. En lespcie humana hiha un parell de cromosomes que sn molt diferents un de laltre: els cromosomessexuals (cromosoma X i Y). Els cromosomes sexuals sn els que determinen el sexe deles persones. Les dones tenen dos cromosomes X a les seves cllules (els vuls noms

en tenen un) i els homes tenen un cromosoma X i laltre Y. Per aix, la meitat delsespermatozoides que produeixen els homes sn portadors de ls cromosomes X i laltre


9/37

Forat del Vent

meitat, de lY.

- Per com es relaciona el sexe amb lhemoflia? Qu s all que deia el pare de laMarta de la transmissi de lherncia als nts a travs de les filles? - va preguntar enJosep.

- Si tens ra, Josep, es tracta d una malaltia gentica recessiva lligada al sexe li vacontestar la Jlia.- Aix ve ara.

El cromosoma X s ms gran que lY i cont ms gens. Aix, en el cromosoma X estroba el gen que dna la capacitat de fabricar el factor de coagulaci VIII, que s elque no funciona en el cas del pare de la Marta. En canvi, el cromosoma Y no el t. Hi

ha dues informacions pel gen de lhemoflia:

Informaci normal: es fabrica el factor decoagulaci (N).

Informaci defectuosa: no es fabrica el factorde coagulaci (D).

Les dones sn portadores de dues versions del gen de lhemoflia (una a cadacromosoma X); els homes noms tenen una versi per al mateix gen (al cromosomaX).

Com les dones tenen dos cromosomes X, poden tenir tres possibles combinacionsdaquest gen:

XN XN, normal: tenen dues informacions normals i fabriquen el factor decoagulaci.

XN XD, normal portadora: fabriquen el factor de coagulaci grcies a uncromosoma portador de la informaci normal, per porten la informaci


10/37

Forat del Vent

defectuosa.

XD XD,hemoflia: tenen dues informacions defectuoses i no poden fabricar elfactor de coagulant.

En el cas dels homes, noms hi ha dues combinacions possibles, perqu el cromosomaY no porta el gen:

XN Y, normal: fabrica el factor de coagulaci.

XD Y, hemoflic: no fabrica el factor de coagulaci.

Contesta les segents preguntes:

Qu s lhemoflia?

Per qu s diu que lhemoflia s una malaltia gentica lligada al sexe?

Per qu les dones portadores no la pateixen? Qu parlarem llavors dun carcterdominant o recessiu?


11/37

Forat del Vent

La Jlia va desplegar un full gran sobre la taula.

- Mireu aquests dos esquemes. Mostren el mecanisme dherncia de lhemoflia.

Ajuda a la Marta i al Josep a resoldre els seus dubtes:

1. Respon les preguntes que la Jlia va fer a la Marta i al Josep:

Enteneu els esquemes? Mels podreu explicar? Com haurien de ser els progenitorsperqu una filla estigus afectada dhemoflia?

2. Es clar, ja veig per qu ni el meu germ Carles, ni la meva germana Rosa, ni jomateixa som hemoflics. Explica per qu la Marta va fer aquest raonament.


12/37

Forat del Vent

3. Quins dels dos esquemes mostra el vostre cas? Fixeu -vos b quina s ladescendncia possible, va dir la Jlia. Pots respondre aquesta pregunta?

4. En Josep va insistir: Aleshores, podem tenir fills sans?. Respon de maneraraonada aquesta qesti.

5. La Marta es va preguntar Si fos una nena podria estar malalta? I si fos un nen? Dequins percentatges estarem parlant? . Ajuda a respondre les seves preguntes.


13/37

Forat del Vent

Desprs de valorar tota la informaci donada per la Jlia sobre lhemoflia i laprobabilitat que tenen la Marta i el Josep de transmetre la malaltia a la sevadescendncia, la Marta va preguntar a la Jlia:

- Per ara hi ha tcniques que permeten evitar que els fills i filles heretin lamalaltia, oi?

La Jlia els parla sobre el diagnstic preimplantacionalEl diagnstic gentic preimplantacional s una tcnica de reproducci assistida que,en el vostre cas, es pot utilitzar per tal devitar que el gen que causa lhemoflia puguiarribar als vostres fills.El primer pas del diagnstic gentic preimplantacional (DGPI) s lobtenci dvuls.Per aix, cal realitzar una aspiraci directa sobre lovari i, per tal de poder obtenir unnombre dvuls suficients, sha de fer una estimulaci hormonal del procs dovulaci. Un cop tenim els vuls el necessitem els espermatozoides. Un cop els tenim es fa unafecundaci in vitro. Els zigots, les cllules ou, que sobtenen de la fecundaci escultiven fins a lestadi de 8 cllules. Aleshores sanalitza una de les cllules de cada preembri. En el cas de la Marta i enJosep, es faran anlisis gentiques i bioqumiques per tal de determinar quinspreembrions no sn portadors del gen defectus.El darrer pas s implantar els embrions que no sn portadors del gen defectus.


14/37

Forat del Vent

Explica amb ajuda de lesquema mostrat en que consisteix el diagnstic genticpreimplantacional (DGPI).

Ajuda a la Marta i al Josep a resoldre els seus dubtes:

1. En Josep tot confs amb la gran quantitat dinformaci pregunta Duen a termeaquesta tcnica llavors podrem tenir tant un fill com una filla sana? Justifica laresposta tenint en compte el que coneixem sobre lherncia de lhemoflia i latcnica que aplicaran.

2. La Marta es pregunta Llavors la tcnica del diagnstic preimplantacional s el

mateix que una fecundaci in vitro?. Explica si s el mateix i si no ho s diguesquines sn les principals diferencies.


15/37

Forat del Vent

Llei 14/2006, sobre tcniques de reproducci assistida

Article 12. Diagnstic preimplantacional

1. Els centres degudament autoritzats poden practicar tcniques de diagnstic preimplantacional per a:

a) La detecci de malalties hereditries greus, daparici preco i no susceptibles de tractament curatiu postnatal dacord a mb elsconeixements cientfics actuals, per tal de portar a terme la selecci embrionria dels preembrions no afectes per a la sevatransferncia.

b) La detecci daltres alteracions que puguin comprometre la viabilitat del preembri. Laplicaci de les tcniques de diagnstic preimplantacional en aquests casos sha de comunicar a lautoritat sanitria corresponent, que nha dinformar la Comissi Nacional de Reproducci Humana Assistida.

2. Laplicaci de tcniques de diagnstic preimplantacional per a qualsevol altra finalitat no compresa a lapartat anterior, o quanes pretenguin practicar en combinaci amb la determinaci dels antgens dhistocompatibilitat dels preembrions in vitro ambfinalitats teraputiques per a tercers, req uereix lautoritzaci expressa, cas per cas, de lautoritat sanitria corresponent, amblinforme favorable previ de la Comissi Nacional de Reproducci Humana Assistida, que ha davaluar les caracterstiquesclniques, teraputiques i socials de cada cas.

En quin apartat de la llei sautoritza la selecci de preembrions per evitar malaltiescom lhemoflia? Explica-ho.


16/37

Forat del Vent

Cas 2: El nostre fill est afectat per lanmia de Fanconi, compodrem curar-lo?

Per veure el cas real podeu mirar aquest vdeo:(http://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htm)

En Jonathan ha estat diagnosticat amb anmia de Fanconi. Aquesta malaltia liimpedeix portar una vida normal com la de qualsevol altre noi de la seva edat, ja que

pateix sovint infeccions, anmies i hemorrgies.Els seus pares preocupats pel diagnstic den Jonathan van a veure al seu metge, enMarc en busca de consell. En Marc els explica el segent:

Lanmia de Fanconi s una malaltia gentica rara, amb una freqncia de 1 per cada350.000 naixements. T un patr dherncia autosmica recessiva. Aque sta malaltiaest associada a mutacions en algun dels 13 gens FANC descrits. Aquests genscodifiquen per una srie de protenes encarregades de la reparaci del DNA. Degutaix un 20% dels pacients desenvolupen cncer, principalment leucmia mieloideaguda, i un 90% desenvolupen problemes a nivell de la medulla ssia. A ms, entreun 60-75% dels pacients tenen defectes congnits o anomalies en la pell, braos, ulls,ronyo i orelles. Amb tot, lesperana de vida s duns 30 anys.

Respon a les segents preguntes:

- Explica amb les teves paraules q u s lanmia de Fanconi? Creus que s tractaduna malaltia greu? Per qu?
http://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htmlhttp://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htmlhttp://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.htmlhttp://www.cuatro.com/noticias/sociedad/Jonathan-sufre-anemia-fanconi_2_1405455035.html


17/37

Forat del Vent

- Per qu el metge diu que s una malaltia autosmica recessiva?

- Afecta el sexe en que es manifesti de la malaltia? Per qu?

Tot seguit e n Marc els hi comena a explicar el mecanisme dherncia de lanmia deFanconi:

Les cllules del cos hum contenen 46 cromosomes, menys els vuls i elsespermatozoides, que en contenen la meitat, 23. Els 46 cromosomes de lorganismees poden agrupar en parelles. Aix, obtenim 23 parelles de cromosomes. Un delscromosomes de la parella prov de la mare i laltre del pare .


18/37

Forat del Vent


-Podries explicar per qu per qu els pares den Jonathan no pateixen la malaltia i elseu fill s?

- Quina era la probabilitat de que els pares den Jonathan tinguessin un fill afectat?

A continuaci el Marc els comena a informar sobre quin s el millor tractament pelJonathan. Els diu que actualment el millor tractament s el transplantament demedulla ssia allognic (prov dun donant) i que per evitar un rebuig deltransplantament el donant ha de tenir un mateix HLA. Els comenta que es tracta dun

procediment molt complex i que no sempre dna bons resultats i que de fet tenir ms possibilitats dxit el ms recomanat s fer un transplantament de medulla ssiautilitzant les cllul es mare hematopotiques del cordo umbilical dun germ

compatible.

Llavors tots sorpresos els pares den Jonathan pregunten en Marc, llavors que emdintentar tindr un fill a veure si s compatible amb el Jonathan?

- Intenta contestar la pregunta que es fan els pares den Jonathan a partir del quehas aprs sobre les tcniques de reproducci assistida


19/37

Forat del Vent

Tot seguit en Marc els hi parla sobre el diagnstic preimplantacional:El diagnstic gentic preimplantacional s una tcnica de reproducci assistida que,en el vostre cas, es pot utilitzar per tal de concebre un germ que tingui una medullassia compatible amb la den Jonathan. El primer pas del diagnstic gentic preimplantacional (DGPI) s lobtenci dvuls . Peraix, cal realitzar una aspiraci directa sobre lovari i, per tal de poder obtenir unnombre dvuls suficients, sha de fer una estimulaci hormonal del procs dovulaci.Un cop tenim els vuls el necessitem els espermatozoides. Un cop els tenim es fa unafecundaci in vitro.

Els zigots, les cllules ou, que sobtenen de la fecundaci es cultiven fins a lestadi de8 cllules. Aleshores sanalitza una de les cllules de cada preembri . En el vostrecas es faran anlisis gentiques i bioqumiques per tal de determinar quins

preembrions no sn portadors del gen defectus i a ms a ms tenen una medullacompatible. Per saber si una medulla ser compatible es miren unes protenes de la

superfcie de la cllula anomenades HLA, a ms semblants sn aquestes protenesms probabilitats de compatibilitat hi ha.


20/37

Forat del Vent

El darrer pas s implantar els embrions seleccionats positivament. La probabilitat dxit en aquesta tcnica de reproducci s noms del 10%.


- Explica amb a juda de lesquema mostrat en qu consisteix el diagnstic genticpreimplantacional (DGPI).


21/37

Forat del Vent

- Llavors la mare pregunta: Llavors la tcnica del diagnstic preimplantacional s elmateix que una fecundaci in vitro?. Explica si s el mateix i sin ho s digus quinessn les principals diferencies.

- Amb aquesta tcnica sasseguren que en Jonathan tindr un germ amb medullacompatible? Com ho sabran ?

Article 12. Diagnstic preimplantacional

1. Els centres degudament autoritzats poden practicar tcniques de diagnsticpreimplantacional per a:

a) La detecci de malalties hereditries greus, daparici preco i no susceptibles detractament curatiu postnatal dacord amb els coneixements cientfics actuals, per tal deportar a terme la selecci embrionria dels preembrions no afectes per a la sevatransferncia.

b) La detecci daltres alteracions que puguin comprometre la viabilitat del preembri.Laplicaci de les tcniques de diagnstic preimplantacional en aquests casos sha decomunicar a lautoritat sanitria corresponent, que nha dinformar la Comissi Nacional

de Reproducci Humana Assistida.

2. Laplicaci de tcniques de diagnstic preimplantacional per a qualsevol altra finalitatno compresa a lapartat anterior, o quan es pretenguin practicar en combinaci amb ladeterminaci dels antgens dhistocompatibilitat dels preembrions in vitro amb finalitatsteraputiques per a tercers, r equereix lautoritzaci expressa, cas per cas, de lautoritatsanitria corresponent, amb linforme favorable previ de la Comissi Nacional deReproducci Humana Assistida, que ha davaluar les caracterstiques clniques,teraputiques i socials de cada cas.



22/37

Forat del Vent

- s legal seleccionar genticament un nad per a fer-lo compatible amb el seu germ,com en el cas den Jonathan? En quin apartat sespecifica?

- Podrien a ms a ms escollir alguna altra caracterstica no relacionada amb la salut,com per exemple el color dels ulls?


23/37

Forat del Vent

Cas 4 Volem tenir un fill

En Carles i la Mariona sn un matrimoni que es van casar fa un parell danys i des de fa mesosestan intentant tenir un fill.

En un principi la Mariona no tenia en compte el moment del cicle ovric en el que es trobava,es va informar i va comenar a fer-se tests dovulaci cada mes, per el resultat no va donarpositiu.

Desprs destar diversos mesos intentant -ho i veure que la Mariona no es queda embarassada,comencen a estar preocupats. Un amic els hi aconsella que el millor s que visitin a unginecleg perqu si cal els hi faci unes proves.

Aix que la Mariona i en Carles van al seu ginecleg, en Josep i aquest els hi explica que no espreocupin, que hi ha moltes parelles que els costa concebre, que els hi far un seguit de provesper anar descartant quin pot ser el motiu per al qual la Mariona no es queda embarassada isabent el problema actuaran.

Al nostre pas, 1 de cada 6 parelles en edat frtil tenen problemes per a tenir fills. En el 40 % delscasos el problema roman en lhome, en un altre 40% dels casos el problema resideix en la dona i el20% dels casos restant sol ser per causes combinades.

En la dona, una de les principals causes dinfertilitat solen ser les malalties de transmissi sexual,aquestes afecten les trompes de fallopi encarregades de transportar els vuls a lter per a serfecundats, i els problemes dovulaci que impedeix lalliberaci de lvul madur dels ovaris.

Tamb poden ser causes els factors ovrics; inclou tots aquells casos en qu no es produeix l'ovulaci.Solen deure's a fallades hormonals ja sigui per defecte, o per excs d'algun dels reguladors de lafunci endocrina: sndrome d'ovari poliqustic, insuficincia ovrica, menopausa preco

Ledat pot ser una altra de les causes desterilitat en les dones. Existeix una disminuci dentre el 20% iel 25% en la taxa de fecunditat quan comparem dones d'entre 30 i 35 anys amb aquelles d'entre 20 i25 anys. Aix s degut a mesura que augmenta ledat disminueix la quantitat i qualitat dvuls,disminueixen nivells hormonals com per exemple el de la progesterona; hormona encarregada depreparar l'endometri per a la recepci i implantaci de l'embri i la seva adequada fixaci. Qualsevoldesajustament hormonal pot indicar-nos l'existncia d'alguna anormalitat que pot influir a l'hora deconcebre.


24/37

Forat del Vent

Esterilitat masculina

Factors gentics; la majoria sassocien amb anomalies de l'esperma ja sigui directament o

indirectament, fibrosis qustica, anomalies del cariotip com el sndrome de Klinefelter.

Factors anatmics; les obstruccions dels conductes per on passa l'esperma poden causar esterilitat enbloquejar parcialment o totalment la sortida del lquid seminal. Algunes d'aquestes anomalies podenser d'origen congnit (presents en nixer) o adquirides (infeccions, cicatrius desprs d'intervencionsquirrgiques del tracte urogenital).

Altres tipus de malalties: hi ha malalties que poden aparixer desprs del naixement i poden influir enl'esterilitat masculina: infecci pel virus de la parotiditis (galteres), disfuncions hormonals

En alguns casos, tant lesterilitat per mals hbits, fumar, beure en excs, o consumir drogues, ja ques'afecta la producci de testosterona i per tant, la producci i qualitat de l'esperma.

En altres casos, tant de lhome com la dona poden ser estrils, i les dificultats per concebre en laparella es presenta com una combinaci d'aquestes condicions. En altres casos, se sospita que lacausa s immunolgica o gentica; pot ser que ambdues persones siguin independentment frtils

per la parella no pot concebre junta sense assistncia.

En la primera visita, en Josep dona a en Carles un qestionari amb un seguit de preguntes queha de contestar

Entre daltres, en el qestionari es pregunta

- Has patit algun tipus dmalaltia viral com les galteres?

- Tens constncia que algun familiar hagui patit anom alies directes o indirectes en lesperma? - En el dia a dia durs a terme uns hbits de vida saludables? Prens algun tipus de medicament?

Perqu creus que els gineclegs tenen en compte els resultats daquestes preguntes? Quinesconclusions en poden treure de cadascuna delles?.


25/37

Forat del Vent

Per una altra banda, en Josep comenta a la Mariona que tenint en compte que ja t 32 anyssha de fer una ana ltica hormonal, ja que aquesta s fonamental per comprovar elfuncionament de l'aparell reproductor femen.

Perqu en Josep fa referncia a ledat de la Mariona alhora de decidir en fer -li una anlisidhormones?

En aquesta anlisi, entre altres en Josep tindr en compte els nivells de progesterona presentsa la sang de la Mariona; perqu creus que s important aquesta hormona?

Dies ms tard, en Carles i la Mariona tornen a la clnica den Josep per veure com han sortit elsresultats. En Josep els hi comenta que en les anlisis no sha trobat cap anomalia; els nivellsdhormones en la sang de la Mariona sn els adequats.

Arribat en aquest punt, en Josep comenta a en Carles que shauran de fer unes proves per aveure si la qualitat del semen den Carles s bona.


26/37

Forat del Vent

Per a fer aquestes proves, en Josep explica que faran servir un mtode anomenatseminograma.

Les anlisis del semen o seminograma s una prova per a valorar la qualitat del semen ejaculat.Amb ella no noms tenim una idea de la produ cci despermatozoides, sin que tamb de laseva qualitat i de la funci de les vescules seminals i la prstata.

En la segent taula, sobserven els parmetres analitzats en una seminograma

Concentraci: en aquest terme es recullen la quantitat desp ermatozoides en una ejaculaci.

Vitalitat: Es realitza una tinci supravital per distingir entre els espermatozoides vius i morts,doncs el fet que estiguin immbils no significa que estiguin morts.

Mobilitat: s indispensable perqu els espermatozoides puguin arribar a les trompes deFallopi i fertilitzar l'vul. Es valora el percentatge d'espermatozoides mbils, el de progressius iel grau de mobilitat.

Morfologia: L'espermatozoide ha de tenir el cap oval, sense defectes en el coll, pea mitjana icua. s el parmetre que menys es t en compte, ja que un espermatozoide amb unamorfologia una mica diferent tamb pot ser vlid per a fecundar un vul.

Quin resultat creus que han de donar les anlisis que li fan a en Carles perqu el resultat siguipositiu?


27/37

Forat del Vent

Alhora de valorar la qualitat duna mostra de semen, creus que shan de tenir en compte totesles variables? Com creus que pot afectar cadascun dels parmetres en el procs defecundaci?

Quina tcnica de reproducci assistida haurien demprar la Mariona i en Carles si els resultatsdel anlisis donen una baixa activitat dels espermatozoides?


28/37

Forat del Vent

En Josep explica a la Mariona i en Carles que en cas que els resultats del seminograma nofossin positives, haurien de recrrer a la tcnica dinseminaci artificial.

La inseminaci artificial consisteix en la collocaci duna mostra de semen prviament preparat en ellaboratori a linterior de l'ter de la dona, amb la finalitat dincrementar el potencial delsespermatozoides i les possibilitats de fecundaci de l'vul. Amb aquesta tcnica es disminueix ladistncia que separa lespermatozoide de lovul i facilitem la fecundaci.

Consisteix a dipositar els espermatoz oides amb un catter molt fi directament a lter de la donaperqu shi produeixi la fecundaci espontniament. Prviament, sha de dur a terme un estrictecontrol del cicle que permeti programar la inseminaci just en el moment exacte en qu es produeix

lovulaci.

En alguns casos, quan la dona no produeix prou vuls, sha de sotmetre prviament a un procsdestimulaci ovrica. Un cop programada la inseminaci, es recull la mostra de semen de lhome o esprepara la del donant.

Tenint en compte cadascun dels parmetres que es valoren en un seminograma, com potajudar la tcnica dinseminaci artificial en cadascun daquests parmetres?

Dies ms tard, la Mariona i en Carles tornen a la consulta den Josep per veure els resultatsdels anlisis. En Carles es queda molt ms tranquil quan sent que en Josep diu que els seusespermatozoides estan perfectament.

Un cop descartada aquesta segona hiptesis, en Josep comenta a la Mariona que aquestavegada s ella la que sha de fer unes proves; concretamen t una histerosalpingografia.


29/37

Forat del Vent

La histerosalpingografia s una prova en la qual sinjecta una petita quantitat de lquid a travs del collde lter deixant que flueixi des de lter fins a les trompes de fallopi i la cavitat abdominal.

El lquid introdut fa de contrast per tal que el ginecleg pugui veure larquitectura de l'ter i lestrompes de fallopi mitjanant una ecografia

Parallelament es realitzen plaques de raigs X i sobserva si les trompes de fallopi estan obstrudes o siel lquid pot sortir a la cavitat abdominal a travs delles. La radiaci necessria per a dur a termeaquesta prova no suposa cap mena de risc per a la dona i es sol dur a terme de 3 a 6 dies desprs de lamenstruaci.

Els resultats de la histerosalpingografia ens revelaran possibles problemes permanents queimpedeixin la fecundaci.

- Possibles anomalies en el coll de lter

- Es pot observar si hi ha obstrucci en les trompes de fallopi que impedeixin als espermatozoidesarribar fins a lvul.

- Possibles anomalies a lter; quistes, plips, malformacions...

Una setmana ms tard la Mariona i en Carles tornen a la consulta den Josep. En Josep els hicomenta que ja han trobat el problema pel qual la Mariona no es queda embarassada. EnJosep li ensenya a la Mariona la segent imatge;


30/37

Forat del Vent

Observa la imatge i contesta;

Qu es pot observar en aquesta imatge que pugui ajudar a en Josep a resoldre el problema?Fixeu-vos en quina part de laparell reproductor de la Mariona no queda reflexada en aquestaecografia.

Podeu posar nom al problema que presenta laparell reproductor de la Mariona?

Per a contestar aquesta pregunta podeu consultar:

http://www.reproduccion-asistida.com/diagnostico_histerosalpingografia.asp

Tenint en compte el problema, creus que la Mariona i en Carles poden tenir un fill de formanatural? O hauran de recrrer a la reproducci assistida?
http://www.reproduccion-asistida.com/diagnostico_histerosalpingografia.asphttp://www.reproduccion-asistida.com/diagnostico_histerosalpingografia.asphttp://www.reproduccion-asistida.com/diagnostico_histerosalpingografia.asp


31/37

Forat del Vent

Unes hores desprs de veure els resultats, la Mariona i en Carles estan a casa llegint lainformaci que els hi ha donat en Josep.

La fecundaci in vitro

s una tcnica de reproducci assistida en la qual els vuls aconseguits a travs duna estimulaci es

fecunden pels espermatozoides en un laboratori. Un cop fecundats sn seleccionats i es transfereixena lter de la dona.

La fecundaci in vitro consta de 4 fases:

1r pas: Estimulaci ovrica.

Durant el cicle menstrual natural, inicien el seu desenvolupament molts follicles dins de cada ovari.Els follicles sn petits quists plens de lquid que contenen els ovcits. Quan un d'aquests follicles enel cicle natural aconsegueix una grandria una mica major es produeix una inhibici del creixementdels altres; amb el tractament de l'estimulaci ovrica s'intenta que es desenvolupin fins a lamaduresa completa diversos follicles. Quants ms follicles es desenvolupin (dins d'uns lmits), msvuls obtindrem per a la transferncia embrionria.

2n pas: Extracci vuls

En aquesta fase es realitza l'extracci dels vuls mitjanant lextracci dels follicles ovrics. Elsfollicles ovrics es localitzen llavors per ecografia i sextreuen a travs de la vagina. Mitjanant unsistema d'aspiraci connectat a l'agulla, es recull el lquid follicular on es troba l'vul is'emmagatzemen en tubs d'assaig. Aquests tubs es van lliurant als bilegs que els observenimmediatament al microscopi, per reconixer i allar els vuls.

3r pas: Fecundaci dels vuls


32/37

Forat del Vent

Desprs de lextracci els ovcits es classifiquen en el laboratori segons el grau de maduraci en ques troben. Posteriorment s'incuben entre una i vuit hores abans de la inseminaci, en mitjans de cultiua 37C i en un ambient adequat. Si algun dels ovcits obtinguts no presenta el grau de maduresasuficient per ser inseminat, el temps de cultiu ha d'allargar-se podent fins i tot realitzar la inseminacil'endem

El dia de l'extracci dels vuls es prepara la mostra de semen per a la fecundaci. Per a aix s'eliminenels fluids seminals que contenen substncies que podrien inhibir la fertilitzaci.

La mostra de semen es prepara de tal forma que, desprs de ser processada, s'obtingui una suspensirica en espermatozoides amb bona mobilitat, eliminant els immbils que tenen menor capacitat de

fecundar.

MTODES D'INSEMINACI

1.- Inseminaci in vitro o FIV convencional.

Es realitza la inseminaci dels ovcits amb uns 100.000 espermatozoides mbils per ovcit. Els ovcitsi els espermatozoides es mantenen junts en la incubadora fins a l'endem en qu es podr valorar sis'ha produt la fecundaci.

2.- Microinjecci espermtica o ICSI.

La microinjecci intracitoplasmtica d'espermatozoides consisteix en la introducci, mitjanant unamicro agulla, d'un espermatozoide en el citoplasma de l'vul. Desprs del primer naixement en qu esva utilitzar la tcnica de ICSI, publicat en 1992, aquest mtode ha estat aplicat a nivell mundial enpacients amb infertilitat per factor mascul sever.

4t pas: Transferncia embrionria

La transferncia embrionria s un mtode molt simple, es realitza per via vaginal i no requereix cap


33/37

Forat del Vent

tipus d'anestsia. El dia de la transferncia, la biloga selecciona els 2 o 3 embrions de millor qualitatper a la transferncia. La realitzaci de la transferncia s'assembla a la citologia anual: En un primerpas la biloga introdueix els embrions en un catter de transferncia. La pacient es colloca en posiciginecolgica i el ginecleg introdueix suaument el catter a travs del coll de l'ter, dipositant els

embrions en el seu interior.A partir de la transferncia comena un perode de 13 dies fins a la realitzaci del test d'embars(anlisi de sang). Durant aquest perode cal prendre la progesterona a la dosi ja indicades. saconsellable evitar esforos fsics i relacions sexuals amb penetraci.

En la segent imatge sillustren les fases del procs.

Un cop la Mariona i en Carles han llegit la informaci els hi comencen a sortir un munt depreguntes.

Creieu que aquest mtode pot ser vlid per ajudar a qu la Mariona i en Carles puguin tenirunfill? Expliqueu el perqu.


34/37

Forat del Vent

En Carles es pregunta; en el pas de la inseminaci, aquesta podr ser convencional o hauran defer servir el mtode de la microinjecci espermtica? Argumenteu la vostra resposta

Fes una petita recerca sobre quines sn les possibilitats de qu la Mariona shagi quedatembarassada desprs del primer tractament in vitro.


35/37

Forat del Vent

En el cas que els resultats del seminograma haguessin estat negatius (valors anormals), lafecundaci in vitro s un bon mtode per a tenir un fill? Perqu?

Desprs de llegir la informaci i aclarir els seus dubtes; la Mariona i en Carles ho tenen clar,recorreran a la fecundaci in vitro per a poder tenir un fill.

Han passat tres mesos, la Mariona fa 13 dies que es va sotmetre al tractament de la fecundaciin vitro. Avui la Mariona i en Carles tornen a la clnica den Josep per a veure els primerresultats.

Quan entren a la consulta en Josep els rep amb un gran somriure;

- Enhorabona, sou pares de dues criatures!!

En Carles es pregunta com pot ser que ara esperem dos fills? Ajuda a en Carles a resoldre elsseus dubtes.


36/37

Forat del Vent

Taula dobsevaci dactitud

Nom de lalumne: SI NO

Demostra inters per la matria

Est atent durant les explicacions del professor

Contribueix a que hi hagi un bon ambient de classe

Realitza la feina a casa que se li demana

Presenta a temps la feina

Treballa amb la seva parella de feina amb igualtat

Participa a la ronda de preguntes almenys 2 cops

Coopera amb el seu grup de treball adequadament

Realitza la feina que el grup proposa de manera adient

Participa en el disseny de les rbriques almenys 2 cops

Puntuaci total:


37/37

Forat del Vent

Taula de valoraci de les rbriquesQestionari de valoraci de ls de les rbriques

Valora de 0 a 10

N Situaci Valoraci

1 A lutilitzar les rbriques creus que lavaluaci ha estat ms objectiva?

2 A lutilitzar les rbriques tha perms conixer millor els criteris davaluaci?

3 Has utilitzat la rbrica per revisar el teu treball abans dentregar -lo?

4 Thas sentit ms responsable de si el teu treball estava b o malament?

5 Quin efecte han tingut les rbriques en la millora del teu aprenentatge quan les hasutilitzat de forma autnomament per revisar el meu treball?

6 Quin efecte han tingut les rbriques en la millora del teu aprenentatge quan un/acompany/a les ha utilitzat per revisar el meu treball?

7 Quin efecte han tingut les rbriques en la millora del teu aprenentatge quan les heutilitzat per revisar el treball dun/a company/a?

8 A lacabar lavaluaci, la utilitzaci de les rbriques tha perms identificar qu hasfet b i qu has fet malament?

9 Saps que has de millorar per elaborar un millor treball?

10 Ara que saps que has de millorar, et veus capa de fer-ho millor a la prxima unitat?

Contesta les segents preguntes

Qu en penses de ls de les rbriques davaluaci?

Quins suggeriments faries per utilitzar-les de forma ms eficient?

Com thas sentit al participar el lelaboraci dels criteris davaluaci?

Unitat didàctica BTX word

Documents

Transcript of Unitat didàctica BTX word