UNITAT DIDÀCTICA

PAISATGES

D’EUROPA

Evelyn Roca

Didàctica de la Geografia

Grup: 7B

Index

Dades Generals________________________________ 2

Introducció____________________________________ 3

Objectius d’aprenentatge________________________ 4

Competències Pròpies de l’àrea___________________ 5

Aportacions de l’àrea a les Competències Bàsiques__ 6

Competències Metodològiques___________________ 7

Connexions amb altres àrees_____________________ 8

Continguts____________________________________ 9

Activitats_____________________________________ 10

Recursos web_________________________________ 24

1

Dades Generals:

Grup Classe: 6è Curs. Cicle Superior.

Durada: 1de Març - 10 de Maig.

Període: 2on Trimestre.

Curs Escolar: 2010-2011

Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT: Paisatges d’Europa.

He escollit aquest tema perquè considero que podem treballar moltes habilitats

a partir del continent europeu. Hem sembla molt interessant que els alumnes es

motivin per aprendre el paisatge que els envolta i les diferents maneres de

conèixer un territori a partir de les Tic, saber fer servir un mapa, aprendre com

funciona una brúixola, i conscienciar-se de la necessitat de cuidar la natura per

tal de conservar els paisatges. La finalitat d’aquest projecte, entre d'altres, és

transmetre als nens/es una sèrie de valors relacionats amb la sostenibilitat.

2

Introducció

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia

grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra. Comprèn

els territoris del supercontinent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada

dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les

muntanyes més meridionals del Cauques, la mar Negra, el Bòsfor, la mar de

Màrmara, l'estret dels Dardanels i la Egea, més enllà de les quals es troba el

continent asiàtic, mentre que la Mar Mediterrània i l'estret de Gibraltar el separa

d'Àfrica. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les

illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega,

Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia.

3

Europa és el segon continent més petit del món en àrea de superfície, amb uns

10.180.000 quilòmetres quadrats, o un 2% de la superfície de la Terra i

aproximadament un 6,8% de la seva àrea terrestre. Dels aproximadament

cinquanta estats d'Europa, Rússia és el més gran tant en àrea com en

població, mentre que la Ciutat del Vaticà

és el més petit. Europa és el tercer

continent més poblat després d'Àsia i

Àfrica, amb una població de 731 milions

de persones, o un 11% de la població del

món.

A través d’aquesta unitat

didàctica coneixerem:

 El relleu d’Europa: les seves

muntanyes, illes, penínsules…

 Els rius més importants d’Europa..

Els diferents tipus de climes que ofereix el continent europeu.

La biogeografia d’Europa.

Objectius d’aprenentatge: Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea

de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per

mitjà de codis diversos (lingüístics, numèrics, gràfics) i reflexionar sobre el propi

procés d’aprenentatge.

Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable,

solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-

les amb les dels altres, respectant els principis bàsics.del funcionament

democràtic.

Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals,

reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència, respectar la

4

igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les pròpies

responsabilitats.

Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats

relacionats amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de successió i

simultaneïtat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la

interpretació del present, la comprensió del passat i en la construcció del futur.

Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb

l’experimentació i el treball de camp, tant com a eines per obtener

informacions, com a instruments per aprendre i compartir coneixements.

Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per

compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències

comunicatives pròpies de l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació

i argumentació).

Participar en l’elaboració, realització i avaluació de projectes relacionats amb

aspectes rellevants de l’entorn natural, social i cultural, amb la conservació del

medi ambient i del patrimoni i amb accions solidàries i de justícia social.

Identificar en el mapa els principals occidents de les costes d'Europa:

penínsules, golfs, llacs, caps, rius, fiords i illes.

Conèixer les principals característiques del relleu europeu.

Entendre que Europa es troba entre dues zones climàtiques de la Terra i

distingir entre climes temperats i climes freds, identificant els principals tipus de

climes de cadascun.

Conèixer els vessants europeus així com les característiques dels seus rius.

Competències pròpies de

l’àrea:Les competències pròpies de l’àrea estan estretament vinculades al bloc de

competències específiques centrades en conviure i habitar el món

(competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i competencia

social i ciutadana).

Assolir la competència de conviure i habitar el món implica:

Situar-se en l’espai, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant plànols i

mapes.

5

Identificar, localitzar i descriure les principals característiques naturals,

humanes i socials d’un territori utilitzant conceptes i procediments

geogràfics.

Conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic on

està immers.

Utilitzar críticament fonts d’informació que usin diferents tipus de suport

per observar i analitzar l’entorn.

Identificar un problema de naturalesa geogràfica o mediambiental,

ubicar-lo en el territori, analitzar-ne les causes i les conseqüències i el rol

dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una

proposta pròpia que es pugui dur a la pràctica, tenint en compte l’ús

sostenible del medi.

Participar en la vida col·lectiva de la classe, l’escola i la localitat, posant

en pràctica habilitats socials que afavoreixen les relacions

interpersonals.

Actuar en el marc de projectes col·lectius per resoldre problemes i

millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.

Aportacions de l’àrea a les

competències bàsiques:

Si considerem que l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural té

com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per situarse

en l’entorn on viu, per aprendre a respectar-lo, a millorar-lo i a conviure-hi, la

contribució al desenvolupament de les competències bàsiques és força

6

significativa. El coneixement del medi contribueix a l’assoliment de totes les

altres competències de la manera que es detalla a continuació:

Competències comunicatives

Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible

sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials,

naturals i tecnològics.

Utilitzar convencions cartogràfiques, matemàtiques i científiques i saber-

les interpretar.

Identificar informacions rellevants de l’àrea en textos que utilitzen

diferents canals comunicatius i de procedències diverses.

Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant

les TIC per informar, per convèncer, per dialogar.

Competències metodològiques

Plantejar-ne preguntes que puguin ser objecte d’investigació.

Utilitzar habilitats de planificació del treball.

Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informació.

Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la

resolució de problemes i la presa de decisions.

Competències personals

7

Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.

Buscar els fonaments de la seva identitat.

Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera

responsable i creativa.

Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica, autoreflexió,

autoaprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions

interpersonals.

Autonomia i iniciativa personal.

Aprendre a aprendre.

Conexions amb altres àrees:

Comprensió i producció de missatges orals, escrits i audiovisuals.

Comunicació d’informacions amb diferents llenguatges simbòlics.

Orientació en l’espai.

Unitats de mesura del temps.

Utilització dels recursos de les TIC.

Competència matemática.

Competència cultural i artística.

-Competència Matemàtica:

Ex: En els continguts de climatologia es posa en pràctica constantment

la competència matemàtica. Ja que es treballa amb graus, nombres

negatius de temperatura, quantitats de precipitació, gràfics en els quals

s'expressa l'evolució de les temperatures i les precipitacions d'un lloc,

8

etc

-Competència cultural i artística

Ex: Comentar als alumnes que els rius han estat camins pels quals s'ha

transmès la cultura. Comentar el cas del riu Danubi que recorre deu

països i que al llarg dels segles ha comunicat a aquests països entre si i

per ell s'han transmès diferents tendències culturals. Demanar als

alumnes que busquin el riu Danubi en el mapa d'un atles i que indiquin

els països pels quals discorre.

Continguts: Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents

representacions.

Identificació i localització de les principals unitats de relleu d’Europa.

Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques

(plànols, fotos aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar

elements importants del medi físic. Realització de croquis d’espais

propers.

Anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la

configuración del paisatge.

Conèixer la localització d'Europa al món.

El relleu d'Europa.

Els climes i la vegetació d'Europa.

Els rius i els llacs d'Europa.

Els paisatges d'Europa.

Lectura i interpretació de mapes de relleu.

Lectura i interpretació de mapes temàtics de rius i de climes.

9

Interpretació de gràfics de barres

Interpretació de climogrames.

Interès per conèixer les característiques del relleu d'Europa.

Curiositat per conèixer els diferents climes d'Europa.

Comprensió de la necessitat de protegir paisatges mitjançant la

declaració de Parcs Nacionals

Activitats:

Activitat 1: Europa.Durada: 3 sessions d’una hora cada una.

Descripció de l’activitat.

Es presenta l’objectiu de l’activitat i els aspectes que ha d’incloure la informació

de cada país. Es pot presentar amb mapes o, millor encara, fent servir el

Google Earth. L’alumnat, per parelles, va seleccionant el país amb el qual

treballarà.

Aspectes comuns:

• Característiques bàsiques del país.

• Mapes de situació, físics, polítics...

• Idioma, bandera, himne,...

• Ciutats o llocs interessants.

• Altres aspectes rellevants.

• Imatges i vídeos curts explicatius.

10

Cada parella que acaba el treball amb el seu país insereix un enllaç al mapa

d’Europa ,que podrem observar a la pissarra digital, que servirà de connexió,

fins que estiguin incloses totes les aportacions dels grups.

Finalment es fa un “viatge virtual” explicat per l’alumnat que l’ha elaborat,

incloent-hi intervencions de tota la classe.

11

Materials: Pisarra digital, ordinadors amb internet, mapes, imatges, videos.

Criteris d’avaluació:

Observar els coneixements previs dels alumnes i el grau d’interès cap a

l’assignatura.

Veure si l’alumne/a participa i col·labora amb la resta d’alumnes i proposa idees

fomentant la seva imaginació.

Si mostra iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre

el tema , utilitzant els recursos TIC de forma eficient.

Activitat 2: El relleu.Durada: Tres sessions d’una hora cada una.

Primer repassarem breument entre tots alguns punts del relleu més important

a Europa.

12

El relleu d'Europa presenta tres zones diferents:

• A la zona nord s'alternen grans sistemes muntanyencs, com les muntanyes

Escandinaves o les muntanyes Urals, i extenses planes, com la Plana Russa.

• A la zona central del continent destaquen les terres planes de la Gran Plana

Europea.

• En el sud d'Europa el paisatge és molt muntanyenc, amb grans serralades

com els Pirineus, els Alps, els Carpats o la serralada del Cauques. El bec més

alt d'Europa és l’Elbrús (5.642 m.) i es troba en el Cauques i el segon més

elevat és el Mont Blanc (4.808 m.) situat en els Alps. Europa té, a més, unes

costes molt retallades, amb nombroses penínsules com la Península

Escandinava, la Península Ibèrica i la Península Itàlica. També té moltes illes,

com Islàndia, les illes Canàries i les illes Britàniques en l'oceà Atlàntic, i les illes

Balears, Còrsega, Sardenya i Sicília en el mar mediterrani.

Per mostrar-los com és el relleu d'Europa des de l'alt , dedicarem una sessió a

l’aula d’informàtica, on per parelles, hauran d’anar resolent el nom del relleu

que indica aquest mapa d’aquesta pàgina web.

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/eurorog2c.html

13

En aquesta pàgina, trobem una fletxa sobre un relleu concret, i al costat una

sèrie de noms per tal de que els alumnes sàpiguen relacionar el nom del relleu

amb la situació geogràfica que mostra el mapa.

També farem una segona activitat d’observació on més tard comentarem si el

relleu d'Europa presenta aspectes molt diferents. Això ho podrem veure a

partir de la següent pàgina web: http://maps.google.es/maps?hl=es&tab=wl En

part, les diferències es deuen a l'origen i a l'antiguitat del relleu. Alguns, com les

muntanyes Urals i els Escandinaus tenen diversos centenars de milions d'anys

i per això van ser molt erosionats i tenen uns cims més arrodonits que, per

exemple, el Cauques, que té solament uns 60 milions d'anys.

A la tercera sessió farem un mapa topogràfic sobre un territori escollit pels

alumnes. EL mapa topogràfic el faran a partir d’uns cartrons que els alumnes

hauran portat anteriorment. Al mapa hauran de posar el nom del relleu i

l’alçada.

Materials: Ordinadors amb internet, tisores, cartrons, pega, paper, llapis.

Criteris d’avaluació: Observar el seu grau de competència en les TIC. Com

interactua amb la parella. Si accepta les crítiques constructives. Si es mostra

responsable en la tasca. Treballa cooperativament.

Activitat 3: Els rius.Durada: 3 sessions d’una hora cada una.

Al igual que en l’activitat anterior, en aquesta posarem un vídeo sobre els rius

més importants d’Europa i els alumnes podran observar que:

14

Els rius europeus són molt desiguals entre si, i aboquen les seves aigües a

diferents mars:

• Els rius que desemboquen en el mar Negre i en el mar Caspi són llargs,

cabalosos i bastant regulars. Destaquen el Danubi, que és el més cabalós del

continent, i el Volga, que és el més llarg.

• Els rius que desemboquen en l'oceà Glacial Àrtic, en el mar Bàltic i en l'oceà

Atlàntic són de longitud mitjana, bastant cabalosos i de règim regular.

• Els rius que desemboquen en el mar Mediterrani són curts, poc cabalosos i de

règim irregular.

Un cop vist el vídeo, comentarem les següents questions per grups de 4 i de

manera oral per observar quin ha sigut el seu grau d’aprenentatge i per

fomentar l’ajuda entre iguals. La segona activitat també es farà grupalment i la

realitzaran a partir d’un mapa que els hi proporcionarà el mestre:

1. En quin mar desemboquen els rius més curts del continent europeu?

2. Quin és el riu més llarg d'Europa? I el més cabalós?

3. Com són els rius que desemboquen en l'oceà Atlàntic?

4. Quins són els llacs més grans d'Europa?

5. Dibuixa sobre aquest mapa els noms dels principals rius d'Europa.

15

A la segona activitat se’ls hi donarà un mapa mut d’Europa hi hauran d’anar

posant el nom dels principals rius Europeus. (A la imatge podem veure un

exemple).

Com a última sessió anirem a l’aula d’ordinadors i ,. per parelles, faran el

mateix exercici que han fet prèviament amb els relleus, però aquesta vegada

amb els rius europeus en la web

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/eurrios2e.html

La parella que encerti més rius, serà la guanyadora.

Materials: Vídeo, mapes, llàpissos.

Criteris d’avaluació: Coneix i localitza al mapa els principals rius i llacs d’Europa. Realitzar breus exposicions orals sobre els seus coneixements.

16

Activitat 4: EL clima.Durada: 3 sessions d’una hora cada una.

Per tal de portar a terme aquesta activitat, anirem d’excursió a un Centre

Meteorològic. El personal del centre ens ensenyarà diferents instruments que

serveixen per mesurar el clima/temps/calor/pluja/humitat… alhora que ens anirà

fent una explicació general sobre els perqués dels canvis climàtics i els tipus

de clima que podem trovar-ne’n a Europa.

A Europa podem distingir cinc tipus de climes:

• El clima mediterrani, que domina a la zona sud del continent, propera al mar

Mediterrani.

• El clima oceànic, que domina a la zona oest d'Europa, que rep la influència de

l'oceà Atlàntic.

• El clima continental, característic de la zona aquest i central d'Europa, a la

qual no arriba la influència del mar.

• El clima fred, que s'estén pel nord d'Europa.

• El clima de muntanya, que domina a les zones més altes de les serralades

europees.

AL final de la sessió els alumnes, mitjançant cinc climogrames sobre el clima

d’Espanya, per parelles, tindran que escriure les diferències que troben.

17

Per parelles, tindran que escollir un país europeu i fer un mural sobre el clima

d’aquest país, els factors que possibiliten aquest tipus de clima i dibuixar el

climograma corresponent.

Materials: (Diferents instruments meteorològics oferts per les persones del centre meteorològic), Una fitxa amb els cinc climes d’Espanya, llàpissos, una cartolina gran, rotuladors, regles, (internet o llibres per buscar informació referent als tipus de climes del país escollit).

Criteris d’avaluació: Observació sistemàtica del procés d’aprenentatge a

través del seguiment directe de les activitats El seu comportament durant la

sortida. Si ha estat una persona que ha sapigut escoltar, fer preguntes sobre

alguna cosa que no entenia bé o que li creava curiositat, si ha mostrat interès

per aprendre, ha respectat el material del centre, ha entès el que s’explicava i si

més tard ha sapigut exposar els seus coneixements a la resta de la classe i

amb l’ajuda del company.

18

Activitat 5: Biogeografia d’Europa

Durada: 3 sessions d’una hora.

Desprès de parlar del clima d’Europa, ara profunditzarem una més, i anirem més enllà parlant de la vegetació corresponent a cada clima. Hem de tenir en compte que el tipus de clima és el que afavoreix la vegetació. La posició d'Europa al planeta, entre les latituds mitjanes i altes del nord i en la façana occidental del continent eurasiàtic, condiciona el seu clima. El continent es veu afectat per les masses d'aire polar marítim, polar continental, tropical marítim i, en ocasions, tropical continental. En general, i gràcies a l'acció majoritària de les masses d'aire marítim, el clima europeu és estable i agradable.

Els principals centres d'acció que afecten a Europa són:

El front polar, que canalitza les masses d'aire polar marítim a través de la borrasca d'Islàndia i el corrent en doll; l'anticicló siberià, que canalitza les masses d'aire polar continental quan està actiu l'anticicló siberià; i l'anticicló de les Açores que

canalitza les masses d'aire tropical marítim a l'estiu. A més d'aquests centres d'acció existeixen altres secundaris que només actuen en determinades èpoques de l'any. Els més importants són: els anticiclons tèrmics que, a l'hivern, s'instal·len en el centre del continent i la península ibèrica. La borrasca del mar de Ligúria que apareix a la tardor i canalitza masses d'aire marítim provocant intensos períodes de pluja i episodis de gota freda, i la borrasca sahariana, que apareix a l'estiu en el Sàhara, i fa arribar a Europa masses d'aire tropical continental molt calents.

El relleu tenen una importància decisiva per a la definició del clima en moltes regions d'Europa. Les altes muntanyes alpines modifiquen els valors generals del clima de manera important, però potser el més espectacular sigui la tendència a la continentalitat que provoquen en el centre de la península ibèrica. Territoris que estan a poc més de 100 quilòmetres del mar es veuen privats, en bona mesura, de l'acció de les masses d'aire marítim a causa de la

19

barrera muntanyenca que suposa la Serralada Cantàbrica, tan propera a la costa.

Alguns climes a Europa i la seva vegetació:

1.- La vegetació al clima mediterani

La vegetació típica és xeròfila, ja que ha de suportar la aridesa estival. L'espècie dominant és l'alzina. El sotabosc és llenyós, espinós i aromàtic, amb espècies perennifòlies com el lentisc, el aladern, nombroses lianes (sarsaparrella) i, en els clars, les *jaras, el romaní i la farigola. En el festeig florístic apareixen espècies com el pi Carrasco i el pi pinyoner, la savina, l'arboç,

etc. A les zones més humides apareix el quejigo; en sòls silicis apareix la surera.En la transició amb altres biocenosis poden aparèixer espècies frondoses com a matoll, juntament amb les xeròfiles, en un bosc mixt. És molt important el bosc galeria, en el qual apareixen espècies frondoses com l'àlber, el pollancre o l'om, que trobem en els marges dels rius, llacs i llacunes.El foc juga un paper important en la dinàmica d'aquests boscos i, per això, les espècies que ho componen han desenvolupat nombrosos mecanismes per adaptar-se als incendis. Així, per exemple, les sureres presenten escorces molt gruixudes per protegir-se; alzines i roures presenten una gran capacitat rebrotadora; i les jaras formen llavors que germinen més fàcilment quan es veuen sotmeses a altes temperatures

2.- La vegetació en el clima oceànic

La vegetació: el bosc típic està format per faigs de fulla caduca. Quan els arbres desapareixen es forma la landa formada per arbustos com el bruc i falguera. També hi ha prats d'herba. Els rius són cabalosos encara que a l'estiu disminueix el cabal i també obri llacs..

3.- La vegetació en el clima continental

20

El Clima continental comprèn una gran zona de l’Est d’Europa. Es caracteritza per grans contrastos: tòrrid a l'estiu i fred a l'hivern, amb pluges i precipitacions en forma de neu. Les gelades són freqüents entre desembre i març, fins i tot poden perllongar-se fins a l’abril o maig si l'hivern ha estat dur i llarg. - Algunes plantes de la zona continental (centre peninsular) són: Rudbequias, bignònies, dàlies, sàlvies, geranis, petúnies, clavells, tagetes...

4.- La vegetació en el clima de tundra La tundra és un bioma que es caracteritza pel seu subsòl gelat, falta de vegetació arbòria, o en tot cas d'arbres naturals, per la qual cosa és a causa de la poca heliofanía i a l'estrès del fred glacial; els sòls estan coberts de molses i líquens que són pantanosos amb torberes en molts llocs. S'estén principalment per l'Hemisferi Nord: a la costa àrtica d'Europa

5.-La vegetació en el clima de muntanya

Al clima de muntanya hi ha una vegetació força variable segons l’altitud. Als cims molt alts lavegetació és escassa.

6.- La vegetació al clima atlàntic

El clima atlàntic o clima d'influència atlàntica és un tipus de clima de la Península Ibèrica, amb temperatures suaus tot l'any. Els estius són frescos, i els hiverns no gaire freds; la pluja és força abundant, sobretot a l'hivern, i la humiditata sol ser alta. Vegetació de roureda humida, fageda i prats. A Catalunya només el trobem a la Vall d’Aran.

21

Però també trobem, en regions del nord, el clima dels boscos boreals. Aquests climes tenen associades les seves respectives biocenosis: bosc mediterrani, bosc caducifoli, l'estepa, bosc mixt de planifòlies i coníferes, taigà i tundra.Les espècies més comunes a Europa són les pròpies del bosc caducifoli.

El roure, que és espècie dominant en la plana i el pis basal del bosc caducifoli, és dominant en el pis muntanyenc del bosc mediterrani. El faig també es troba en el bosc mixt de planifòlies i coníferes. Les coníferes pròpies de la taigà

també apareixen en el pis alpí de les muntanyes de la resta d'Europa. A més, pel gran nombre d'espècies coníferes, està presents en gairebé tota Europa. Existeix una espècie, cridada pi romà o pi parasol, pròpia del clima mediterrani. L'alzina domina el paisatge mediterrani i les gramínies l'estepa del centre i l'est europeu. La tundra apareix només en el nord de la península escandinava i la taigà a Escandinava i Rússia.

22

Activitat: Per grups de 4, els nens i nenes rebran diferents fotografies de

diferents tipus de vegetació, i a partir d’aquestes, l’alumnat haurà d’esbrinar

quin tipus d’arbre és, a quin clima pertany, les seves característiques i la regió

possible. Per exemple:

L’alzinar.

En el domini de l’alzinar l'arbre característic és l'alzina (Quercux ilex), que és

l'arbre més representatiu del clima mediterrani i que dominaria absolutament en

tot el territori si l'home no l'hagués reduït molt. El clima mediterrani, i el seu

bosc associat, se situa en la façana occidental dels continents, cap als 30º i els

40º. Es caracteritza pels hiverns temperats, els estius secs i tardors i

primaveres amb abundants precipitacions. L'alzina és un arbre de talla mitjana,

no supera els 15 metres d'altura, amb el tronc robust i de fulles petites, de color

verd fosc, amb la cara inferior grisenca, coriàcies, persistents i molt abundants.

Té arrels molt potents. S'adapta a diverses condicions climàtiques diferents i

alhora que en estat adult és capaç d'aguantar la plena insolació, crea una

ombra extraordinàriament densa, que ell mateix necessita per al seu primer

desenvolupament i que és al seu torn generadora d'un microclima apte per a

unes determinades espècies. Apareix per tota la Península, exceptuant àrees

del nord i zones subdesèrtiques de la zona sud-est d'Espanya.

Existeixen diferents espècies associades a altres espècies vegetals donant

paisatges diferents i llavors es parla de sectors, hi ha tres sectors dins de

l’alzinar, el provençal (propi de la zona catalana) i el carrascal (comú a la

Meseta nord i sud)

23

Activitat:

CLIMES I VEGETACIÓ

Llegeix aquesta informació sobre els climes i la vegetació:

-A les zones de clima mediterrani hi trobem boscos mediterranis formats per

arbres de fulla perenne ( pins, alzines...) i matolls.

-Les zones clima continental són les més seques de la península i hi trobem --

sobretot agricultura i ramaderia.

-A les zones de clima subtropical hi trobem agricultura i pastures. Prop de la

costa està molt urbanitzat. La vegetació és força diferent a la resta d’Espanya.

-Al clima de muntanya hi ha una vegetació força variable segons l’altitud. Als

cims molt alts la vegetació és escassa.

Digues si és vertader o fals V F

A Galícia hi ha clima atlàntic

Els pins i les alzines són del clima mediterrani.

La vegetació del clima subtropical és com la de la resta d’Espanya.

A les zones de clima continental és ple de boscos de pins.

Quan els nens i nenes hagin acabat amb les activitats anteriors i si encara ens

sobra temps per acabar la classe, anirem a l’aula d’informàtica a fer una sèrie

d’exercicis relacionats amb el tema per tal de reforçar els nostres coneixements

mentre ens ho prenem com un joc.

http://www.xtec.cat/~malsius2/tempsclima2.pdf

24

Activitat 6 : Excursió al Puigmal

Durada: Tot el dia.

Proposta de l’activitat:

Aquesta excursió la farem a finals de curs, aprofitant el bon temps. Agafarem el

tren que va des de Granollers-

Canovelles fins a Ribes de

Fresser. Un cop a Ribes,

agafarem el cremallera que ens

portarà fins a Nuria. Des de

Nuria pujarem a peu fins a

arribar al Puigmal. Durant la caminada, anirem fent fotografies del paisatge i

també, observarem , mitjançant un termòmetre, com va variant la temperatura

(en aquest cas anirà baixant), a mida que anem pujant la muntanya. Un cop al

cim del Puig mal, comentarem el relleu que observem i ens farem una

fotografia de tot el grup. Al baixar farem la mateixa observació amb el

termòmetre, però ara a l’inversa. (La

temperatura ha de pujar de graus a mida

que anem baixant).

Amb les fotografies de l’excursió,

farem un album de fotos de classe.

Criteris d’avaluació Activitat 5i 6: Observar el grau

d’interès que mostra l’alumne, si fa preguntes sobre el

tema, si el seu comportament és correcte i mostra una

bona actitud i respecte cap als companys i cap al mestre.

Recursos Web

25

http://maps.google.es/maps?hl=es&tab=wl

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/eurorog2e.html

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/Recursos%20Infinity/

juegos_jcyl/geografia_eu/geografiahome.html

http://www.xtec.net/~ealonso/flash/eurrios2e.html

http://www.ceipjuanherreraalcausa.es/Recursosdidacticos/SEXTO/

Conocimiento/u12/1202.htm

           

26