94 Unitat 4

Unitat4

CONTINGUTSDIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORAJacobé

LITERATURAEl Modernisme

CONEIXEMENT DE LA LLENGUAGRAMÀTICAEl complement de règim i el circumstancial. Les combinacions pronominals

LÈXIC I SEMÀNTICAManlleus i neologismes

ORTOGRAFIALes grafies o/u àtones

DIMENSIÓ COMUNICATIVAEXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUALLa carta a l’Administració

En finalitzar la unitat hauràs millorat la capacitat de:

Artística i cultural

• Llegir textos modernistes i valorar l’aportació delModernisme en la renovació de la literatura catalana.

Comunicació lingüística i audiovisual

• Utilitzar les regles del sistema de la llengua en com-pondre textos: la substitució pronominal del CR iel CC; manlleus i neologismes.

• Redactar cartes a l’Administració respectant-ne lescaracterístiques.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Aquesta foto mostra la sargantanamodernista del Parc Güell, un dels llocs més visitats de Barcelona.

— Milers de turistes visiten cada any la Ciutat Comtal per veure l’obra d’unarquitecte genial. A qui ens referim?Coneixes alguns dels seus edificis?

95Lectura. Competència lectora

El gironí Joaquim Ruyra (1858-1939) va ser un especialista en la narra-ció curta. Els seus textos són plens de detalls descriptius, en quècada mot està molt ben pensat i desenvolupa una funció ben concreta.En aquest fragment de Jacobé relata de manera precisa i poètica elscanvis físics de la protagonista, una nena que esdevé adolescent.

— L'entrada en l'edat adulta era celebrada en les cultures més pri-mitives amb una sèrie de rituals. Per què hi donaven tanta importàn-cia? La té ara també?

Mes no havia pas de durar sempre, la infantesa. Varen anar pas-sant els anys, jo vaig haver d’estudiar, i la Jacobé va tornar-sede dia en dia més casolana i treballadora. El seu cutis s’es-blanqueïa i afinava, i la color de ses galtes prenia la suavitat d’unreflex de roses sobre un gerro puríssim de porcellana. Les sevesformes de nena s’anaven modificant, modificant… Se diria queel temps les treballava com un hàbil artista: omple aquí, buidaallà, estira això, arrodoneix allò, les anava embellint i amplificanttotes; ja inflant les ones de la rossa cabellera com si les ufa-nés1 amb aquell buf primaveral que fa créixer l’herba, ja estu-fant2 suaument el pit i les anques, ja esllanguint3 la cintura,ja amb ditadetes màgiques obrint graciosos clotets4 en elscolzes, en els nuets5 dels dits, en la barba i en les galtones.Jo vaig presenciar en gran part aquestes transformacions senseparar-hi gaire esment; però en això vaig estar tres o quatre mesosfora del poble, i quan vaig tornar a veure la Jacobé vaig restaramb un pam de boca badada.

Certament a setze anys era una galant minyona. Tota ella ten-drejava com una delicada flor d’hivern. No es pot dir que fosrobusta, però estava sana i no li mancava mai delit.6 S’aixecavade bon matí, com els ocells de bosc, i no es cansava de treba-llar, ara xacutant7 en el coixí, ara rentant roba en el safareig, aranetejant i endreçant les coses de la cuina. Donava bo de veure-latrastejar dels fogons a l’aigüera i de l’aigüera a l’armari cantoner,tan polida, tan xamosa,8 amb els braços esmanegats,9 que res-saltaven amb una tinta calenta de pressegueret florit sobre lablancor llampeguejant de les rajoles de València.

5

10

15

20

25

Jacobé

1 ufanés: fes exuberant, vistoses, de bellesa i de salut.2 estufant: expandint, fent créixer.3 esllanguint: aprimant.4 clotets: petits forats o solcs.5 nuets: artells. Són les articulacions dels dits.6 delit: bon ànim per a fer coses.7 xacutant: treballant en coses delicades.8 xamosa: de moviments graciosos.9 esmanegats: desmanegats, que es belluguen sense gaire harmonia ni rigidesa.

Solia estar de bon humor: sovint cantava, reia o xerro-tejava gaiament.10 No obstant, algunes vegades jo haviareparat que les seves nines, d’un blau fosc i tan grossesque se li menjaven quasi tot el blanc de l’ull, prenienun esverament, una fixesa penosa, una obagor11 prò-pia de les cabòries12 ombrívoles. Mes, qui n’havia defer cabal?13

Un dia que li vaig reparar molt sovint aquest posat detristesa, li vaig dir:

—Tu enyores aquells capgirells14 que fèiem a la platja:oi, Jacobé?

Ella esclafí a riure amb un aire mofeta i graciós, traientuna mica la llengua, mig mossegant-se-la, per entreles dents immaculades.

—I ara, Minguet! Vols-te fer jo et toc!15 —exclamà—.No en caldria d’altra, sinó que me n’anés a guimbar-dejar16 per la platja! Tu sí, que encara en deus tenirganes… i no és estrany: però jo, tan gran!… On tensel cap, Minguet? —me va pegar una esquenadeta—.Vés, vés en nom de Déu, criatura. Altra feina tinctallada.17

I, plantant-me amb una giravolta rumbosa, se n’anà eixe-rivida18 a les seves tasques.

Joaquim Ruyra, «Jacobé», dins: ‘Jacobé’ i altres narracions.

Edicions 62

96 Unitat 4

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

10 gaiament: amb alegria.11 obagor: foscor, ombra.12 cabòries: preocupacions.13 fer cabal: fer cas.14 capgirell: tombarella.

15 jo et toc: jugar a tocar i parar.16 guimbardejar: correr i saltar alegrement.17 tallada: en sentit figurat, indica que té altres obligacions.18 eixerivida: eixerida, viva, desperta.

j Joaquim Ruyra.

30

35

40

45

50

97Lectura. Competència lectora

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

Després de llegirEscolta o llegeix el text i resol les activitats.

1. Indica si són vertaderes o falses les afirmacions següents i si són falses, indica per què:

❑ El narrador s’està al poble durant tres o quatre mesos.

❑ Jacobé té disset anys en el moment de què parla el narrador.

❑ A Jacobé li agradava treballar i sempre es llevava d’hora.

❑ Jacobé treballava a la cuina d’un restaurant.

❑ Jacobé sempre estava trista.

2. Escriu un resum de la lectura en cinc frases.

3. Quins elements del mobiliari d’una cuina apareixen en el text?

— Escriu una definició i una frase d’exemple per a cadascuna d’aquestes paraules.

— Fes una llista del mobiliari de la cuina de casa teva. Hi ha els mateixos elements que a la cuina de Jacobé?

— Si no són els mateixos, per què creus que són diferents?

4. Al final del text hi apareix el diàleg, però la major part correspon a un altre tipus de text no narratiu. Quin?

5. El narrador utilitza algunes comparacions per descriure la figura de Jacobé.

— Com descriu la suavitat del cutis de la noia?

— Com explica els canvis en el cos de la Jacobé i també la seva arribada a l’adolescència?

— Finalment, com descriu els horaris que fa?

6. El verb esblanqueir-se (línies 3-4) és un derivat del mot blanc. Digues de quines paraules deriven els verbs afinar, arrodonir, embe-llir, tendrejar, trastejar.

7. Ruyra desgrana la història de Jacobé, n’explica la infantesa i l’evolució cap a l’edat adulta, quan cau en la bogeria.

— Torna a llegir la darrera part del fragment, en què el narrador descriu un aspecte de la personalitat de Jacobé.

— Debateu a classe les possibilitats que el conte sigui una història alegre o trista, i proposeu, entre tots, possibles finals per al text.

— Cerqueu el conte a la biblioteca, llegiu-lo i compareu les vostres propostes amb el final d’en Ruyra. Quines diferències hi ha?Quin final us agrada més de tots els que heu proposat?

8. Escull una persona del teu entorn que coneguis bé.

— Seguint el text d’en Ruyra, fes-ne una descripció física comparant com era fa uns quants anys i com és ara, i incorpora-hi undarrer paràgraf en què expressis algun tret característic de la seva personalitat.

— Debateu a classe què significa el pas del temps.

��

�

�

98 Unitat 4

Introducció al ModernismeAquest moviment va sorgir a Catalunya en la darrera dècada del segle XIX i per-durà fins a la primera dècada del segle XX (1892-1911). El Modernisme teniauna clara voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa, en con-traposició a la Renaixença. Es caracteritza, per tant, per un desig de modernit-zació i un afany renovador, amb un esperit cosmopolita.

En el Modernisme hem de distingir-hi dues estapes:

Cal destacar la peculiar relació que s’estableix entre intel·lectuals i societat:alguns modernistes es veuen a si mateixos com a éssers excepcionals, capaçosde transformar o regenerar la societat amb el seu art, uns líders o guies que trans-meten la bellesa per mitjà del seu art, el qual consideren com una mena dereligió sagrada.

La poesia modernistaEn l’etapa de consolidació del Modernisme, aquest moviment presenta dues pro-postes poètiques ben diferents: l’espontaneista i la formalista.

— La proposta espontaneista: Representada per Joan Maragall, defensa l’ex-pressió oberta, lliure i espontània, sense sotmetre’s a normes estrictes, aixícom la creativitat del poeta. Inclou corrents com el vitalisme (exaltació delvalor de la vida) i el regeneracionisme (insatisfacció per la situació històricaque viu el país i desig de regenerar i modernitzar la societat). Critica el culteexcessiu a un passat i un patriotisme caducs.

— La proposta formalista: Pretén recuperar el valor de la forma en la creaciópoètica i aspira a crear un llenguatge poètic més definit i formal. S’identificaamb el corrent del parnassianisme, que vol seguir els models clàssics greco-llatins, i considera el sonet com la forma poètica més perfeccionada. Està repre-sentada per l’Escola Mallorquina, formada per Miquel Costa i Llobera i JoanAlcover. Els temes preferits són el paisatge harmònic i equilibrat (en con-cret, la natura de l’illa de Mallorca, el mar, les costes i, sobretot, els arbres, capa-ços de desvetllar sentiments de forma serena), de vegades amb una visióidíl·lica del camp mallorquí; el dramatisme de la vida, la capacitat destructivadel temps i la presència de la mort; la història i l’art clàssics, i els temesbíblics.

A continuació aprofundirem en l’obra dels màxims exponents d’aquestes dues ten-dències poètiques, Joan Maragall d’una banda i l’Escola Mallorquina de l’altra.

ETAPA COMBATIVA

(1892-1898)Els artistes i intel·lectuals modernistes lluiten per imposar aquestnou moviment amb una actitud crítica envers la societat. Aquest fetels porta a l’enfrontament i més endavant a l’aïllament, per la qualcosa l’art esdevé un refugi per a ells. Els centres culturals moder-nistes seran les ciutats de Barcelona i Sitges. La ideologia mo -dernista es propagarà amb publicacions com L’Avenç.

ETAPA ESTABLERTA

(1898-1911)Representa la consolidació del Modernisme, que és acceptatper la burgesia, la classe social més poderosa econòmicament. Ésel període més fructífer de la poesia i la narrativa modernistes.La revista més important és Joventut. Es considera que elModernisme finalitza amb la mort de Joan Maragall, el 1911.

El ModernismeDIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA

j El Modernisme influí en la majoria de manifesta-cions artístiques de la Catalunya de principis delsegle XX. Façana modernista al carrer Sots-tinentNavarro, al Barri Gòtic de Barcelona.

Del moviment modernista a casa nos-tra en coneixem sobretot el llegatarquitectònic, amb les obres deGaudí, Puig i Cadafalch, Domènech iMontaner i tants d’altres. Una bonamanera d’aprofundir una mica méssobre aquella època es veure el repor-tage realitzat per TV3 sobre la vidai l’obra d’Antoni Gaudí, dirigit perManuel Huerga i titulat Gaudí.I per submergir-te una mica més enel context històric també et pot aju-dar un autor contemporani, EduardoMendoza. La seva obra La ciudad delos prodigios, perfectament ambien-tada entre finals del segle XIX i prin-cips del XX, va ser portada a lespantalles pel director Mario Camus.

Antoni Gaudí

L’escriptor alemany Thomas Mannreflecteix en un dels seus llibres elconflicte artista-societat. Per saber-ne més consulteu la pàgina IV del’Annex.

Literatura universal

99Literatura

Joan MaragallHome d’una gran cultura, Joan Maragall i Gorina (1860-1911) pertanyia a unafamília burgesa de Barcelona dedicada al negoci tèxtil. Va traduir els autors euro-peus que més van influir en el Modernisme, com ara el filòsof Nietzsche i elsescriptors Goethe i Schiller, tots tres alemanys. Tenia profundes conviccionsreligioses i la seva vida familiar va ser força tradicional.

Maragall va destacar, sobretot, com a poeta. Va escriure diversos reculls depoesies, entre les quals n’hi ha algunes de molt conegudes («La vaca cega», «Cantespiritual»…). Tenint en compte els temes, les seves poesies es poden classifi-car en:

— Poesia de la natura: el paisatge és un del seus temes principals; per mitjà delsseus elements suggereix sentiments personals. «La fageda d’en Jordà» ésun dels poemes més representatius d’aquest grup.

— Poesia patriòtica: reelabora mites de Catalunya (el comte Arnau, enSerrallonga…) i també mostra trets catalanistes en el cas de fets històricsde la història espanyola. «El comte Arnau» és un poema de tema llegendari,i l’«Oda a Espanya», de tema patriòtic.

— Poesia vitalista: mostra el seu vessant més optimista, d’amor a la vida mal-grat la contradicció entre joia i dolor. En el poema «Excelsior» expressa cla-rament aquesta voluntat de viure.

— Poesia decadentista: expressa els estats d’ànim (malenconia, tristesa…) queparlen de la mort i del mal. Hi apareixen tòpics decadentistes (colors foscos,boires, silencis…).

Entre les seves obres no poètiques destaquen l’Elogi de la paraula i l’Elogi de lapoesia, en les quals explica la seva concepció de l’art poètic.

L’Escola MallorquinaEstà integrada per poetes mallorquins que comparteixen, d’una banda, elstrets poètics (expressió continguda dels sentiments, admiració pels clàssics, visiódel paisatge…), i de l’altra, l’interès pel projecte de modernitzar la llengua i lacultura catalanes, així com la voluntat d’incorporar les illes Balears a la realitatcultural catalana.

El poeta més important de l’Escola Mallorquina és Miquel Costa i Llobera,nascut a Pollença (Mallorca) el 1854. Fill d’una família de propietaris rurals, vaestudiar Dret a Barcelona, però després es decidí per la carrera eclesiàstica ifou ordenat sacerdot. Li agradava molt escriure poesia i és considerat l’inicia-dor d’aquesta escola. Entre les seves obres destaca Horacianes (1906). Va morirl’any 1922.

A l’Escola Mallorquina hi pertanyen també els escriptors Joan Alcover i MariaAntònia Salvà.

— Joan Alcover (1854-1926). Va néixer a Ciutat de Mallorca i fou poeta i assa-gista, malgrat que exercí d’advocat. Es va casar dues vegades i va tenir cincfills, però la mort de gairebé tota la seva família el va fer patir molt, fet quees reflecteix en part de les seves obres. En altres llibres de poemes, en canvi,la temàtica és més alegre.

— Maria Antònia Salvà (1869-1958). Va néixer a Ciutat de Mallorca en una famí-lia amb propietats al camp. Es va dedicar a la poesia i a la traducció. La sevaobra se centra especialment en el paisatge.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA

j La fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, va inspirar undels poemes més coneguts de Joan Maragall.

És el títol del poema més emblemà-tic de Miquel Costa i Llobera. Fa refe-rencia a un pi que avui ja no existeixi que s’aixecava damunt un penyase-gat de la costa nord de Mallorca;aquest indret era propietat de la famí-lia de Costa i Llobera, el qual n’estavaentusiasmat. Aquest arbre simbolitzala vida com un combat per a assolirfites més altes. Els seus primers ver-sos, popularíssims, fan així: Mon corestima un arbre! Més vell que l’olivera,/ més poderós que el roure, més verdque el taronger…

«Lo pi de Formentor»

j El pi de Formentor que inspirà Miquel Costai Llobera per escriure el seu famós poemaes trobava molt aprop de la badia de Po -llen ça.

9. Caracteritza breument el Modernisme i explica les dues eta-pes en què se sol dividir.

10. Elabora un quadre sinòptic sobre l’obra poètica de JoanMaragall.

11. Llegeix aquest poema de Joan Maragall i respon les pre-guntes.

— Busca en el diccionari el significat de les següents parau-les del text: desensonyat, albada, remor, avial, rabejat.

— Identifica el tema del poema.

❑ Una tempesta d’estiu que és observada per un grupde joves embadalits.

❑ L’exaltació del paper de la joventut en la millora delmón, en la regeneració de la societat.

— Assenyala algunes de les paraules (noms, adjectius,verbs…) que mostren aquesta temàtica.

— Digues quantes síl·labes tenen els versos d’aquest poemai també quina és la seva rima.

— Identifica en el poema dues comparacions i explica-les.

— Reconeix també la personificació que utilitza JoanMaragall i digues en què consisteix.

— Relaciona el tema del poema amb alguna de les carac-terístiques del Modernisme.

12. Llegeix atentament aquest poema de Miquel Costa i Lloberai respon les preguntes que tens a continuació.

— Busca en el diccionari el significat d’aquestes paraules:contorn, incert, declina, qualque, immaculat, majestat.

— Al llarg del poema observem la presència d’elementscromàtics que hi aporten sensacions visuals. Quines tona-litats hi predominen?

— Formula un possible tema per a aquest poema.

— Compta les síl·labes del poema i digues com s’anome-nen aquesta mena de versos.

❑ Heptasíl·labs ❑ Decasíl·labs ❑ Octosíl·labs

— Miquel Costa i Llobera usa en «Dins un jardí senyorial»una composició que consta de dos quartets i dos tercets;quin nom rep?

❑ Romanç ❑ Apariat ❑ Sonet

— Explica què és un hipèrbaton i després copia en el teuquadern els que trobis en el poema.

— En el Monogràfic anterior has estudiat com s’elabora elcomentari d’un text poètic. Fes un comentari de text d’aquest poema de Costa i Llobera seguint les pautesdonades.

13. Busca informació sobre Joan Alcover i Maria Antònia Salvài completa en el teu quadern aquesta taula.

TemàticaLlibres de poemes

Algun poemaemblemàtic

Joan Alcover ……… ……… ………

M. Antònia Salvà ……… ……… ………

Dins un jardí senyorial

Plau-me avançar per un jardí desert,quan creix l’ombra dels arbres gegantina,vegent sota el ramatge que s’inclinacom lluny blaveja l’horitzó entreobert,

vegent muntanyes de contorn incert,i en la pols d’or amb què la llum declinadaurada bellament qualque ruïnadins la planura que en la mar se perd…

Plau-me veure de marbres rodejatl’estany, on neden sobre l’aigua purabells cignes de plomatge immaculat,

i plau-me omplir la solitud obscurade mon cor, amb la triple majestatde la història, de l’art i la natura.

Cant del joves

L’hora nostra és arribada:tots ens hem desensonyatamb el front il·luminatper la llum d’una altra albada.

I esperem que surti el solper cantar-ne l’alegria:quan veurem que s’alça el dia,alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem,movent l’aire amb la volada;com a núvols creixerem,amb remors de pedregada.

I en les serres avialsremourem la gran tempesta,fins que el sol, veient-nos alts,ens vesteixi amb llums de festa.

I per l’aire, llavors pur,de la pàtria rabejada,baixarem amb vol segura repòs de migdiada.

ACTI

VITA

TS

100 Unitat 4

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA

@

101Literatura

La narrativa modernistaEn aquest període es pretén modernitzar la prosa en llengua catalana. Per aixòs’exploren noves formes d’expressió, per a mostrar el món interior dels prota-gonistes, especialment la prosa poètica; aquesta prosa se situa a mig camí entrela poesia i la prosa i està farcida de recursos retòrics. Temàticament, reflecteix lestensions individu-societat. Els tres tipus de narrativa modernista són:

— Narrativa rural: l’acció té lloc al camp. Els personatges són pagesos i estansotmesos al seu entorn. Són autors d’aquesta narrativa Raimon Casellas, VíctorCatalà i Josep Pous i Pagès.

— Narrativa costumista: l’acció es desenvolupa a la ciutat. Els personatges repre-senten els ideals i interessos de la burgesia. L’autor més important és SantiagoRusiñol.

— Narrativa decadentista: mostra una visió molt pessimista de la realitat. Elspersonatges viuen turmentats per la seva lluita interior i les seves contra-diccions. Els autors més importants són Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana iJoan Puig i Ferreter.

Tot seguit veurem de més a prop l’obra de Víctor Català.

Víctor CatalàCaterina Albert i Paradís (1869-1966), coneguda amb el pseudònim de VíctorCatalà, va viure bona part de la seva vida a l’Escala (Alt Empordà), la seva vila natal.Les seves activitats literàries van ser diverses, ja que va escriure poesia, teatre i,sobretot, narrativa, que ha estat inclosa dins l’anomenat ruralisme, que presentauna visió pessimista del món de la pagesia. Cal destacar els Drames rurals i lanovel·la Solitud, protagonitzada pel personatge de la Mila, una noia acabadade casar que ha d’anar a viure en una ermita dalt de la muntanya.

El teatre modernistaEls modernistes pretenien renovar el teatre català duent a terme diverses expe-riències innovadores, com els Espectacles-Audicions Graner, que alternaven ses-sions teatrals amb sessions de cinema, i el Teatre Íntim, amb una nova manerade fer teatre i de veure’l. El teatre modernista va tenir dues tendències:

—El teatre esteticista o simbolista, influït pel belga Maeterlinck, presenta unmón ideal que s’oposa a la realitat quotidiana. Era important la posada enescena, sovint acompanyada de música. Hi destaquen Santiago Rusiñol, Apel·lesMestres i Adrià Gual.

—El teatre regeneracionista, naturalista o d’idees representa l’inconformismei la crítica social. Valorava més el missatge que la posada en escena. Imitava elmodel del noruec Henrik Ibsen. A Catalu nya el van conrear autors com IgnasiIglésias, Felip Cortiella i Joan Puig i Ferreter.

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA

L’auca del senyor Esteve

L’argument és el següent: el senyor Esteve i la senyora Tomasa són els pares d’enRamonet. Tenen una botiga familiar i volen que el fill continuï el negoci. El se nyorEsteve (que representa la burgesia, els comerciants, el món material) no entén quèés l’art. En Ramonet (l’artista modernista) explica l’art com quelcom d’immaterial quedomina l’ànima de l’artista i l’impulsa a crear. El llenguatge és viu i directe. Hi obser-vem repeticions, contraposicions, comparacions, interrogacions i metàfores.

j Santiago Rusiñol va organitzar nombroses troba-des i festes a la seva casa de Sitges, el Cau Ferrat,que avui es pot visitar com a museu. El lloc va esde-venir una mena de focus de creació i propagaciódel moviment modernista.

Va néixer a Barcelona el 1861. Era orfei va viure amb el seu oncle, que eraun fabricant de teixits. Rusiñol, tan-mateix, va preferir el món artístic i esva dedicar a la pintura i a la literatura,i es va convertir així en el prototipd’artista modernista. Va viatjar aParís, on va viure en un ambientbohemi i conegué les darreres inno-vacions pictòriques.

L’any 1892 va organitzar la primerade les Festes Modernistes a la sevacasa de Sitges, el Cau Ferrat; hi con-vidava nombrosos artistes i intel·lec -tuals i hi donava a conèixer moltesde les propostes del moment. Rusiñolva escriure diverses obres, entre lesquals destaquen L’alegria que passa,Cigales i formigues, L’hèroe i L’auca delsenyor Esteve, de la qual va fer primeruna versió narrativa i després una de teatral.

Santiago Rusiñol

14. Classifica i relaciona els termes següents: rural, simbolista,narrativa, decadentista, teatre, regeneracionista, costumista.

15. Llegeix atentament aquests textos narratius.

— De què tracta cada text? Busca informació de cadas-cun d’aquests llibres i fes-ne un resum.

— Relaciona’ls amb les tendències narratives del Moder -nisme. Justifica en cada cas la teva tria identificant elselements característics de cadascuna.

16. Llegeix aquest fragment de la novel·la Solitud, de VíctorCatalà, i respon les preguntes.

— Busca el significat d’aquestes paraules: encontrada, clap,esbalaïdor, menar, mirífic.

— Identifica paraules i expressions del text que el relacio-nin amb la prosa poètica.

— La Mila explica com són la muntanya i el poble. De quinamena de descripció es tracta? Argumenta la teva elecció.

❑ Descripció objectiva ❑ Descripció subjectiva

— La noia protagonista s’imagina com serà l’ermita en laqual viurà amb el seu marit. Tenint en compte el títolde l’obra, Solitud, escriu un breu fragment narratiu enquè t’has d’imaginar com serà realment el lloc on viurani les sensacions que tindrà ella.

— Llegiu a classe les vostres narracions i compareu-les.

17. Llegeix aquest fragment de la versió teatral de L’auca delsenyor Esteve, de S. Rusiñol, i destaca’n els aspectes moder-nistes (mira’n l’argument en la pàgina 101). L’escena mos-tra també l’enfrontament generacional? Per què?

En Matias havia tingut raó: era bonica i riallera l’en-contrada de Ridorta, d’aquell poblet amuntegat daltdel turó i voltat per l’anella vistosa d’una faixa de pla;i essent l’encontrada alegre no podia pas ésser tantrista com algú havia anat a contar-li a ella, l’ermitade la muntanya. La Mila es figurà que semblaria unniuet penjat en un arbre, i que així que trauria elcap a la finestra veuria sota seu la meravella d’aquestgran clap esbalaïdor. Oh, si amb el temps poguéstenir-ne un per a ella, per a menar-se’l a son gust,d’hortet mirífic, ja no li doldria haver deixat la sevaterra per sempre més!

Víctor Català, Solitud. Ed. 62 i «la Caixa»

SENYORA TOMASA: No, la veritat, Ramonet. Digue’m aviatla veritat, que tremolo… que em fas tremolar delo que no entenc, però que sospito. Tot lo que diusés nou per a mi. […] que no sé lo que vol dir, i queno te l’havia vist mai… i després miro el teu pare,i veig enfosquir-se-li la vista com si temés un nosap què, i vull parlar-te a tu i a ell, i no goso, ni alçarla veu… com si talment tingués por de desvet-llar un malalt de la casa. Què vols dir amb això queen dieu art?

RAMONET: No hi ha manera de dir-ho.

Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.Ed. 62 i «la Caixa»

La casa, l’avi, el senyor Ramon, els antepassats, el1830, la Puntualitat i el Crèdit, podien estar satis-fets del noi que els havia sortit. Si tots plegats, sím-bols i persones, haguessin fet un infant d’encàrrec,no haurien fet res tan perfecte. Silenci, discreció, eco-nomia, sequedat d’emocions, de tot lo que s’ha detenir a la vida, per no tenir pena ni glòria, per no servist ni mal vist, per passar sense destorb, per allargar,i per no ser pobre, tenia aquella criatura. Seria «LaPuntual», la mateixa «Puntual». El Menestral. La classeneutra.

Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve.Ed. 62 i «la Caixa»

Bruts i terrosos com van, amb les carns cofrades iles robes fosques, els ferrenys veremadors semblenun estol immens de pobrissalla, un exèrcit de ferés-tecs mendicants que vingui a conquerir la vila rossa.[…] Fan la cara tèrbola i la mirada ensopida, però sónresolts, àgils, nervuts; caminen amb el pas lleuger deles cabres trescadores; i en tots els andamis i posatsdeixen veure l’antiga raça muntanyenca, oblidadaper les centúries entre les afraus més escabrosesde cingles desconeguts.

Raimon Casellas, Les multituds.Ed. 62 i «la Caixa»

Josafat veia en els rostres, en les actituds, en elsesguards, en les genuflexions, en el petjar silenciósi reverend, en les mans commoses dels fidels quese signaven, una pau santa i una tranquil·litat de cons-ciència que envejava, com un do imposible d’acon-seguir. S’adonà, també, que a fora els pardalsxerrotejaven en els modelats dels finestrals; que elsol escalfava, rioler, els vidres de colors; que l’oreigmatinal, bo i filtrant-se per les escletxes de les por-tes, duia perfums i enjogassades remors, i el seu espe-rit, malmès per l’horror del crim, amidà per primeravolta com són de bones i agradoses aquelles coses.

Prudenci Bertrana, Josafat. Ed. 62

@

ACTI

VITA

TS

102 Unitat 4

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA

�

Santiago Rusiñol va publicar L’auca del senyor Esteve l’any 1907 ien va fer una versió teatral estrenada el 1917. És una novel·la ques’inclou dins la narrativa costumista, un dels tres tipus narra-tius del Modernisme.

Us proposem la lectura individual d’aquesta novel·la amb l’a-jut d’aquesta guia de lectura.

Argument i estructura

18. Omple aquesta fitxa, una per a cadascuna de les tres partsque té el llibre.

19. Fes un resum de l’argument tenint en compte les tres fitxesque has omplert.

20. Aquesta novel·la té influències del quadre de costums delsegle XIX i del gènere popular anomenat auca. Busca infor-mació sobre aquests dos gèneres i digues com es plasmaaquesta influència en L’auca del senyor Esteve (per exemple,trobes relació entre els vinti-set capítols i els diversos dibui-xos i rodolins d’una auca?)

El tema

21. La temàtica del llibre mostra l’enfrontament artista-societat,problemàtica que va ser molt present en el Modernisme.Per perfilar-la, respon aquestes preguntes:

— Repassa els plantejaments ideològics del Modernisme,l’evolució dels quals es veu reflectida en les dues etapesque va viure aquest moviment.

— Busca en L’auca… els moments en què apareixen artis-tes (pintors, escultors…) i digues com hi són descrits iquina imatge se’n desprèn.

— Assenyala quina professió tria en Ramonet i explica perquè això implica tensió familiar.

— Al final de la novel·la, pare i fill han fet un pacte: en quèconsisteix? En morir el senyor Esteve, quina actitud adoptaen Ramonet? Argumenta si tot això reflecteix d’algunamanera l’evolució del Modernisme en la relació artista-societat.

Els espais

22. Ara ens fixarem en l’espai geogràfic, l’evolució del qual mos-tra també l’evolució històrica i social. Per copsar-la, com-pleta la taula amb dades sobre els tres espais.

Els personatges

23. Classifica els personatges, segons la seva participació en elsfets, en principals i secundaris.

24. Senyala quina mena de personatges són, tenint en comptecom estan caracteritzats. Justifica-ho.

❑ Rodons: presenten una caracterització psicològica bendefinida que els permet madurar i adaptar-se a les novessituacions.

❑ Plans: no tenen profunditat psicològica; en aquesta obrarepresenten una professió, una classe social, una virtuto un defecte.

25. Fes un arbre genealògic amb les diverses generacions d’aquesta família de botiguers.

El punt de vista

26. Digues quin tipus de narrador és usat en aquesta obra.

❑ Narrador intern, que participa en els fets de la història.És el protagonista de la novel·la i ens explica els seus pen-saments i vivències. S’hi utilitzen els verbs en primerao segona persones.

❑ Narrador omniscient en tercera persona: ho sap tot delspersonatges. En alguns moments adopta el punt de vistad’un personatge i en reflecteix la mentalitat i la visióde la realitat.

El llenguatge

27. La influència del costumisme es nota en l’ús d’un llenguatgecol·loquial, amb dialectalismes (de Barcelona) i castellanis -mes. Busca’n uns quants exemples.

28. Una altra característica del llenguatge de L’auca del senyorEsteve és el to irònic amb què vol retratar aquesta petita burgesia barcelonina. Reprodueix dos exemples ben clarsd’aquest to.

29. A continuació presentem els recursos literaris més empratsper Rusiñol en aquesta obra. Escriu un exemple de cadascun:repeticions, contraposicions, comparacions, interrogacionsi metàfores.

Part: …………… Capítols: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Títol: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Personatges principals: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Situació del negoci: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . …

Fets més destacats: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La botiga Va ser fundada el 1830…

El barri ………

La ciutat ………

103Literatura

ACTIVITATSDIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA: LITERATURA

Lectura d’una obra: L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol

104 Unitat 4

Les preposicions en i amb canvien ena o de davant d’infinitiu i desaparei-xen davant de la conjunció que.

Confia en l’aprovat.

Confia d’aprovar.Confia ø que aprovarà.

N’hi ha prou amb una resposta.

N’hi ha prou de respon-dre’n una.N’hi ha prou ø que en res-ponguis una.

FIXA-T’HI

El complement de règim (CR) i el complement circumstancial (CC) són uns altrescomplements verbals que podem trobar en analitzar les oracions.

El complement de règimHi ha un seguit de verbs que regeixen una preposició, que és la que introdueixun complement verbal al qual anomenen de règim. Observa-ho:

Els escaladors s’arrisquen a caure.CR

No dubtis del bon resultat de l’examen.CR

El Martí s’interessa en els informes del temps.CR

Alguns dels verbs més freqüents que solen exigir un complement de règim són:

El complement de règim pot estar format per:

— Un sintagma preposicional: Va parlar dels seus records.

— Una proposició subordinada: S’han oblidat de tancar les finestres.Adoneu-vos que són molt semblants.

La substitució pronominal del CREl complement de règim es pot substituir pels següents pronoms febles:

CR INTRODUÏT PER A accedir, acostumar-se, arriscar-se, atrevir-se, contribuir, dedi-car-se, exposar-se, negar-se, obligar, renunciar…

CR INTRODUÏT PER EN afanyar-se, complaure’s, consistir, entossudir-se, pensar, inte-ressar-se…

CR INTRODUÏT PER DE adonar-se, burlar-se, doldre’s, dubtar, oblidar-se, parlar, pene-dir-se, recordar-se, riure’s…

CR INTRODUÏT PER AMB avenir-se, comptar, fer-se, haver-n’hi prou, relacionar-se…

El complement de règim i el circumstancialCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

Pronom feble S’utilitza quan el complement de règim…

hi

Va encapçalat per les preposicions a, amb o en.

El bidell ha contribuït al bon funcionament de l’institut.

Hi ha contribuït.

La Laia pensa en la seva germana.

Hi pensa.

en

Va encapçalat per la preposició de.

S’ha adonat de l’error comès.

Se n’ha adonat.

j Els escaladors s’arrisquen a caure.

105Gramàtica

El complement circumstancialAquests complements modifiquen el significat del verb indicant-ne les cir-cumstàncies de lloc, temps, instrument, manera, companyia… Els podem iden-tificar fent les preguntes On?, Quan?, Amb què?, Com?…

El CC pot estar format per:

— Un sintagma adverbial: Ho va llegir molt lentament.

— Un sintagma nominal: Van marxar dissabte.

— Un sintagma preposicional: Me’l vaig trobar al carrer.

— Proposicions subordinades: Quan va arribar, ja havíem marxat; Sortint de l’estadi vaig cridar-lo; Arribat el dia vam anar d’excursió.

La substitució pronominal del CCEls pronoms febles que substitueixen els CC són els següents:

Tipus de CCRespon a lapregunta… Exemple

CC de lloc On? Dinarà a casa.

CC de temps Quan? En parlarem demà.

CC d’instrument Amb què? Hi va anar amb bicicleta.

CC de manera Com? Els bombers actuaren ràpidament.

La combinació pronominal del CC i el CDA l’hora de combinar el complement circumstancial (CC) amb el complementdirecte (CD), aquests exemples et poden servir de pauta.

Oració CD + CC Oració resultant

Ha deixat el cistell a casa. el + hi L’hi ha deixat.

Té la planta a la terrassa. la + hi La hi té.

Anota els resultats ràpidament. els + hi Els hi anota.

Té les llaminadures a bon preu. les + hi Les hi té.

Posa iogurts a la nevera. en + hi N’hi posa.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

Hi va anar amb bicicleta.

Pronom feble S’utilitza quan el complement circumstancial…

hi

Està introduït per qualsevol preposició que no sigui de.

Els cambrers han entrat a la cuina. Els cambrers hi han entrat.

El pronom hi també substitueix els CC que no tenen cap preposició.

La perruquera es pentina creativament La perruquera s’hipentina.

enEstà encapçalat per la preposició de.

Tots parlen de l’eclipsi. Tots en parlen.

Un cop hem treballat la majoria dels complements verbals (tret del complementpredicatiu, que veurem en la unitat següent), ens serà molt útil fer una recapi-tulació de les combinacions pronominals i donar una sèrie d’indicacions que ensajudaran a millorar l’ús dels pronoms febles.

L’ordre de col·locació dels pronomsEn aquesta taula es mostra l’ordre en què es col·loquen els pronoms febles,d’esquerra a dreta. Després, observa els exemples.

Te’l dedica. (Dedica el llibre a tu.)2a + 3a CD CI

Li’n parla. (Parla del temps al veí.)3a + altres CR CI

Renta-me’l. (Renta’m el vestit.)1a + 3.a CI CD

Vaig asseure-m’hi. (Vaig asseure’m al graó.)1a + altres CD CC

— L’apòstrof sempre es col·loca tan a la dreta com sigui possible: Te’n vas. Me’ldemana. Se l’emporta…

— Si el verb comença amb s-, ce- o ci-, el pronom feble es cal canviar-lo per se:Se sap quan vindrà? Se centraran en la campanya electoral.

— El pronom se mai no s’apostrofa davant del pronom us: Se us explicarà ambets i uts.

— Els pronoms febles que van davant del verb s’escriuen separats o s’apostro-fen aplicant-hi la norma de l’apostrofació: Ens el demanarà. Me’l comprarà. Sel’estima.

— Els pronoms febles que van darrere del verb se separen amb el guionet os’apostrofen: Porteu-lo. Aixeca’l.

— En la llengua parlada, les combinacions usuals són de dos o com a molt trespronoms febles: Te n’has rigut. Se n’hi posa…

Reflexiu(1r lloc)

2a persona(2n lloc)

1a persona(3r lloc)

3a persona(4t lloc)

Altres(5è lloc)

se et, us em, ens CIli, els

CD o Atributel, la, els, les, ho en, hi

Les combinacions pronominalsCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

ACTI

VITA

TS

Unitat 4106

30. Identifica els complements de règim de les oracions següentsi digues quina és la seva estructura.

• S’ha penedit de comprar el cotxe.

• Recorda’t que avui surto una hora abans.

• Hi parlaré tan aviat com pugui.

• S’exposa a l’expulsió, si continua així.

• S’ha oblidat de la tovallola.

31. Escriu un complement de règim per a cadascun d’aquestsverbs.

• Mai no ha confiat…

• Podràs venir si renuncies…

• Aquesta activitat consisteix…

• Compta…

• Per entrar a l’estadi n’hi ha prou…

• Es penedeix …

j Vaig asseure-m’hi.

32. Completa les oracions següents amb les preposicions a,de o en.

• A aquesta edat s’adona ………… tot.

• Es burla ………… ella perquè s’enfada per no res.

• S’afanya ………… enllestir-ho per plegar d’hora.

• Penso molt ………… tu, creu-me.

• La meva cosina es dedica ………… fer d’actriu.

• Li has dit que pensi ………… portar una muda?

33. Substitueix els complements de règim de l’activitat ante-rior pel pronom feble més adient.

34. Llegeix aquestes oracions i corregeix, sempre que siguinecessari, l’ús incorrecte de les preposicions davant d’in-finitiu i davant de la conjunció que.

• Aquesta feina consisteix en vendre llibres.

• S’ha oblidat que havia d’entrar a les vuit.

• S’ha acostumat a que li facin tot.

• No s’adona de que ho fa malament.

• Té molt d’interès en escriure les seves memòries.

• Estic d’acord en que siguis tu la primera.

35. Identifica els CC de les oracions i digues de quin tipus són.Pot ser que en una oració n’hi hagi més d’un.

• El tren arribarà a l’estació d’aquí a una hora.

• Aquest experiment l’has de fer amb guants i ulleres.

• L’has cuit lentament, la porcellana.

• Vindrem del teatre amb un taxi a mitjanit.

• L’avi passeja tranquil·lament pel parc.

36. Substitueix els complements circumstancials subratllats pelpronom més adequat.

• Els nuvis sortiran de casa dels pares.

• El paquet arribarà amb avió.

• Aquest matí plovia a bots i barrals.

• Aquells nois venien del pis de dalt.

• Hauràs de cosir la camisa amb l’agulla prima.

37. Escriu un complement circumstancial a partir del pronomfeble que el substitueix i digues de quin tipus és. Pot ser quehi hagi més d’una possibilitat. Observa l’exemple.

• Ara en vinc. Ara vinc del mercat.

• Hi ballaran.

• El seu xicot hi vivia.

• Ja n’han arribat.

• Hi aniré de vacances.

• Hi guardarem les claus.

38. Identifica els CD i els CC de les oracions que segueixen i des-prés fes-ne la substitució pronominal, combinant-los ade-quadament.

• Hauràs de portar el cotxe al taller.

• Treu la carn d’aquí a cinc minuts o es cremarà.

• El músic cantava cançons dolçament.

• Encara escriu els contes amb màquina d’escriure.

• Posa les camises allà.

• Compra quadres al museu.

39. Col·loca les combinacions de pronoms febles del requa-dre allà on els correspongui.

• Ha explicat el conte a tu ……… ha explicat.

• Té la casa a la costa ……… té.

• Envia records als oncles ……… envia.

• Ven això a la Maria ……… ven.

• Ensenya el cotxe al Joaquim ……… ensenya.

• Troba bolets fàcilment ……… troba.

— Després digues de quin tipus és cadascun dels com-plements verbals subratllats.

40. Completa aquests mots encreuats.

Horitzontals: 1. Complement que modifica el significat delverb indicant-ne les circumstàncies de lloc, temps, manera…2. Mot o grup de mots que expressen una qualitat del sub-jecte. 3. Complement que va introduït per una preposicióque el verb regeix. 4. Complement en què recau directa-ment l’acció verbal.

Verticals: A. Verb que fa de nexe d’unió o còpula entre elsubjecte i l’atribut. B. Complement que indica qui és la per-sona que rep el benefici o el dany de l’acció que expressael verb.

n’hi • la hi • te l’ • l’hi • els n’ • li ho

107Gramàtica

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICAACTIVITATS

�

108 Unitat 4

En la unitat anterior has vist que la major part del lèxic català prové del llatívulgar i està format pels mots populars o patrimonials derivats directamentd’aquesta llengua. També has sabut que posteriorment s’han adoptat cultis-mes a partir de mots provinents directament del llatí o del grec.

Però aquesta és només una part de la història de la nostra llengua, ja que el catalàha rebut altres influències, com els manlleus i els neologismes.

Els manlleusDes dels seus orígens, el català ha pres mots d’altres llengües i els ha adaptata la fonètica catalana. Aquests mots que passen d’una llengua a una altra i s’hiintegren s’anomenen manlleus o préstecs lingüístics.

Aquestes paraules han estat acceptades i adaptades des del punt de vista orto-gràfic i fonètic perquè en la nostra llengua no existia el terme per a designar aque-lla realitat concreta.

A continuació oferim una mostra d’alguns tipus de manlleus, ordenats aproxi-madament segons l’època d’entrada en el català.

Els neologismesL’evolució constant de la tècnica, la ciència, els esports, el món del treball i del’oci, etc. ens obliga a incorporar contínuament nous termes. Són els neolo-gismes, mots creats per a designar objectes, accions o conceptes de recentaparició: correu electrònic, disquet, escàner, multimèdia, programari…

La manera més habitual de crear un neologisme és adaptar un manlleu iincorporar-lo a la llengua. És el cas de moltes paraules pertanyents al camp dela informàtica, en què domina l’anglès.

Germanisme Les llengües dels pobles germànics, sobretot visigots i francs: alberg,blanc, blau, guaita, guanyar, guerra…

Arabisme L’àrab, llengua parlada pels musulmans que van dominar la Penínsuladurant uns segles: alcohol, catifa, magatzem, sucre…

Occitanisme L’occità, llengua veïna: bressol, flauta, maduixa…

CastellanismeEl castellà, llengua també veïna i que per motius històrics, políticsi socials és la llengua que més influeix en el català des de fa uns quantssegles: amo, feligrès, guapo, maco, postres…

Americanisme Les llengües ameríndies, sovint a través del castellà: huracà, lloro…

Gal·licisme El francès, llengua de prestigi cultural durant l’època moderna i con-temporània: biberó, bidet, fulard, garatge, paquet, parterre…

Italianisme L’italià és molt influent sobretot durant el Renaixement: camerino,casino, confeti, escopeta, sonata, salsitxa, sonet…

Anglicisme L’anglès té una influència creixent en totes les llengües del món desde fa més d’un segle: bàsquet, càmping, club, futbol, xampú…

Manlleus i neologismesCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

j La invasió visigòtica de la Península va compor-tar la introducció de germanismes al substrat llatí.A la imatge, una de les esglésies del conjunt deSant Pere de Terrassa, d’origen visigòtic.

Cal anar amb compte amb l’ús demanlleus, perquè hi ha alguns motsque estan usats incorrectament per-què existeix en català una paraulaequivalent acceptada. Aquestesparaules emprades incorrectaments’anomenen estrangerismes.

Estrangerisme Mot català

e-mail correu electrònicafterhours fora d’horescompact disc disc compactedéjà-vu cosa ja vistahit parade llista d’èxitsimpasse punt morthall vestíbul

Els estrangerismes

scanner escànerelectronic mail correu electrònic

Els altres mètodes utilitzats per a crear neologismes són la derivació(anti + congelant, des + cafeïnat, escanej + ar, format + ar, mínim + itzar…) i lacomposició (alta + veu, cerca + promeses…).

41. Tal com ja saps, alguns diccionaris incorporen informaciósobre l’origen de les paraules. És el cas del Gran Diccionaride la Llengua Catalana, d’Enciclopèdia Catalana, que tambépots consultar en línia (www.grec.net/home/cel/dicc.htm).

— Utilitza’l per a esbrinar quin és l’origen d’aquests motscatalans que no provenen del llatí.

adobar Llengües ameríndies

club

curandero Àrab

magatzem

tomàquet Castellà

piano

líder Llengües germàniques

jaguar

hotel Anglès

batuta

bacallà Italià

llaga

arròs Francès

guàrdia

garatge Occità (inclou el gascó)

eina

42. Escriu la forma que han adoptat en català aquests mots fran-cesos.

43. Fes el mateix amb aquests mots anglesos.

44. Llegeix el text següent i assenyala els manlleus lingüísticsque hi trobis. Digues de quina llengua són originaris.

45. De cadascun d’aquests noms àrabs referits tots a planteso fruits, escriu-ne al costat la forma catalana o castellanaque hi falti.

Àrab Català Castellà

al-birquq albercoc …………

al-bedengena ………… berenjena

al-fasfas alfals …………

ar-ruzz ………… arroz

al-harsufa carxofa …………

al-qutun ………… algodón

ispinah espinac …………

al-harruf ………… algarroba

laimun llimona …………

al-zafaran ………… azafrán

turunga taronja …………

46. Relaciona cada neologisme amb l’esport al qual pertany iamb l’estrangerisme que no hauríem de fer servir.

àrea de preparació Vela despeje

rebuig Tennis kayakista

surf de vela Automobilisme drive

tirabuixó Piragüisme stick

caiaquista Tennis offside

esmaixada Futbol windsurfing

cop de dreta Hoquei paddock

estic Futbol set ball

servei de porteria Gimnàstica spin

fora de joc Bàsquet mate

pilota de set Futbol saque de meta

47. Agrupa els neologismes del requadre segons l’àmbit al qualpertanyin. Tria’n un de cada àmbit per fer-ne una oració.

Construcció Transports Gastronomia……… ……… ………

……… ……… ………

……… ……… ………

coixí de seguretat • tren interciutats • curriaixeta de monocomandament • xàrter

patxaran • formigonar • rostidoria • clínquerNosaltres vam demanar espaguetis a labolonyesa de primer plat i una pizza napo-litana de segon. Els pares, per la seva banda,van preferir una pizza vegetal, perquè l’arribada de l’estiu era imminent i aquestera el seu costum, igual que escoltar aque-lla sonata tan famosa de Bach abans d’anar-se’n a dormir.

meeting • shampoo • sprint • squashinterview • tunnel • spray • handball

béchamel • charcuterie • toilette • menubiberon • tire-bouchon • chantage • peluche

109Lèxic i semàntica

ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

@

48. Omple els buits amb o o amb u i escriu al costat el mot dela mateixa família en què aquesta vocal sigui tònica.

fl…reta f…steria est…ssegar

…llera p…rtalada f…guera

b…ndat garr…tada encl…tat

p…bresa b…idor emm…dir

f…mera p…rificar p…nxada

49. Localitza les paraules de la mateixa família i agrupa-les.

50. Escriu en plural les oracions següents.

• Aquell pastís que has fet és massa dolç.

• Si haig de triar un peix per menjar el que més m’agradaés el lluç.

• El bosc que hi havia darrere la casa tenia un arbustenorme.

• Pel que fa al gust no hi ha res escrit, però ell no en tenia.

• L’home que ocupava aquell despatx semblava boig.

• La història d’aquest text l’entendràs millor si en llegei-xes el context literari.

• L’autobús que va a la ciutat sempre arriba a l’hora.

51. Completa les següents sèries de verbs.

52. Completa el text següent amb o o amb u, segons el que con-vingui. Consulta el diccionari.

Esperava av…rrit al vestíb…l de casa: s…spirava,esc…ltava el s…roll del pènd…l del rellotge, peròres no passava. Havia quedat a les nou de la nitamb el còns…l d’H…ngria. Havien d’anar plegatsa una recepció a casa del còns…l de R…mania.No s…p…rtava aquest tip…s de tr…bades. Peròhavia de c…mplir amb el pr…t…col. Va decidiresperar a fora. Tot estava en silenci; n…més unm…ssol dest…rbava la pau de la nit. Latram…ntana havia parat i ara la temperatura eramés agradable.

PUNXAR punxo punxa

SUCAR ……… ………

DORMIR ……… ………

PLORAR ……… ………

BULLIR ……… ………

ANOTAR ……… ………

COBRAR ……… ………

PORTAR ……… ………

FUMAR ……… ………

CORDAR ……… ………

degotar • fullatge • dotzena • poruc • forçacargolar • balcó • sordesa • gota • forneracargol • forçut • por • dotze • cargolaire

balconada • fornejar • sord • forn • balconerfulla • gotera • ensordir • esforçar • fullaraca

ACTI

VITA

TS

110 Unitat 4

Una o en posició àtona que en catalàoriental sona com una u es repre-senta, quan en fem la transcripciófonètica, [u]. Fixa-t’hi:

crido [krídu]

cau [káu]

FIXA-T’HI

En català oriental, el so de [u] s’escriu amb o o amb u depenent del mot. Recordemles normes més importants per a la seva escriptura:

— A l’interior de paraula: en els mots derivats escrivim la mateixa vocal d’unmot de la mateixa família en què sigui tònica (pontet > pont…); en els verbs,cal fixar-se en la tercera persona del singular del present d’indicatiu (ploraré > ellplora…).

Cal remarcar que hi ha algunes excepcions: algunes formes verbals de collir,cosir, escopir, sortir i tossir, s’escriuen amb o les formes àtones i amb u lestòniques. També el present de subjuntiu i l’imperatiu de poder i voler: puguem,vulguem…

— A final de paraula: escrivim o en moltes paraules masculines (carro, ferro,mosso…), en la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbsregulars (crido…) i en el plural dels mots masculins acabats en -s, -sc, -ç, -sp,-st, -xt, -tx, -ig, -x i -ix (mesos, discos, feliços, manifestos…); escrivim u en algunsmots en singular (ateneu, continu, estiu…) i en noms invariables acabats en-us (cactus, eucaliptus…).

Les grafies o/u àtonesCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

111Ortografia

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

53. Completa les oracions amb el mot correcte.

• Travessem el riu per aquest ………………….

• Seria bo que t’acostumessis a posar el …………………de la i, queda millor.

• ………………… arribar a l’hora, sempre arriba tard.

• És un …………………! No es dutxa mai!

• Els alumnes van pintar un ………………… per penjar ala paret.

• Cal que hi hagi una ………………… que regeixi el nos-tre comportament social.

• S’ha ………………… la sorra dels peus.• L’han ………………… una setmana de l’escola com a

càstig.

esp……lsat / exp……lsat

m……ral / m……ral

p……dent / p……dent

p……ntet / p……ntet

ACTIVITATS

Recordem que els dos punts indiquen una pausa mitjana. Als usosvistos hi hem d’afegir els següents:

—En algunes fórmules de documents administratius, concreta-ment darrere de paraules com demano, exposo, certifico, disposo,etc.

—No és recomanable l’ús dels dos punts dos cops seguits en unamateixa oració si no hi ha entremig un punt o un punt i coma;hi posarem parèntesis: A la reunió hi havia: fusters, manyans, fun-cionaris (policies, mestres)…

Practica-ho

55. Escriu dos punts i parèntesis en aquestes ora-cions.

• EXPOSO

Que el passat dia 30 de maig…

• En la desfilada hi havia gent d’arreu del mónamericans, asiàtics, africans, europeus angle-sos, francesos, italians, espanyols…

SIGNES DE PUNTUACIÓ

�

Els dos punts :

DICTAT��

54. Prepara aquest dictat.

— Encercla totes les o i u àtones que trobis en el text.

— Escriu un mot de la mateixa família que velocitat i que ordenadament en què la mateixa vocal sigui tònica.

— Escriu mots derivats de regió, recompte, resoldre i descobert.

Instruccions per a fer un sudoku

El joc té com a objectiu omplir les cel·les buides amb unaxifra a fi que cada fila, cada columna i cada regió con-tinguin tots els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap.Per a solucionar un sudoku es poden fer servir les tèc-niques d’escaneig.

En primer lloc es poden escanejar les files per tal d’i-dentificar quina línia (dins d’una regió concreta) potincloure un número determinat per mitjà d’un procés

d’eliminació. Aquest procés també s’aplica a les colum-nes. Per tal d’obtenir resultats més ràpids, els númeroses poden escanejar ordenadament, d’acord amb la sevafreqüència d’aparició. Cal realitzar aquest procés demanera rigorosa i comprovar tots els dígits de l’1 al 9.

La següent tècnica d’escaneig consisteix a trobar elsnúmeros perduts. És un recompte a partir de l’últimnúmero descobert. Fer-ho així augmenta la velocitatde la recerca.

MOTS HOMÒNIMS I PARÒNIMS

112 Unitat 4

Els ciutadans i les ciutadanes han d’afrontar diferents situacions en què neces-siten establir una comunicació amb les administracions públiques (Generalitat,Síndic de Greuges…) a fi de solucionar els seus problemes. La carta és un delsmitjans de comunicació més habituals.

L’estructura de la carta a l’AdministracióÉs molt important mantenir l’estructura d’aquests tipus de carta, ja que ens estemadreçant a un organisme oficial. Analitzem-la:

— Emissor: la identificació de l’emissor sovint ja ve impresa en el document,com en aquest cas; si no, cal posar-hi les dades necessàries perquè el destina-tari pugui identificar l’emissor i posar-s’hi en contacte.

— Destinatari: conté les dades de la persona destinatària de la carta. Segueixaquest ordre: nom i cognoms, precedits del tractament corresponent al seucàrrec (Sr./Sra.) o bé el càrrec; nom de l’organisme o institució; adreça (ambla comarca o el país, si s’escau).

— Fórmula de salutació: les més usuals, ordenades pel grau de menys a mésformalitat, són:

Benvolgut/da senyor/a, Honorable Senyor/a,Senyor/a, Molt Honorable Senyor/a,Distingit/da senyor/a, Excel·lentíssim Senyor/a,

Sempre van seguides d’una coma i no es poden abreujar; tampoc no poden anaracompanyades del nom del destinatari.

La carta a l’AdministracióDIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

j Els ciutadans necessiten adreçar-se sovint a l’Admi -nis tració pública a fi de resoldre assumptes que elsafecten directament.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE CAN LLONCHc/ Sant Ignasi, 12, baixos08205 SABADELL

Sr. Manuel BustosAlcalde de SabadellPlaça de Sant Roc, 108201 SABADELL

Senyor alcalde,

Ens adrecem a vostè per comunicar-li la nostra preocupació i enuig per lasituació en què es troba el servei de recollida d’escombraries al nostrebarri.Les mesures d’estalvi i reducció de personal adoptades per aquest Ajuntamenthan comportat una intolerable acumulació de deixalles als contenidors ials carrers del barri.Per aquest motiu li traslladem la nostra queixa, a fi i efecte que es recuperil’anterior regularitat en el servei.

Atentament,

Àngels Martí RiveroPresidenta de l’Associació de Veïns del Barri de Can Llonch

Sabadell, 17 de juliol de 2012

Emissor

Destinatari

Fórmula desalutació

Fórmula de comiat

Cos

Datació

Signatura

56. Escriu una carta a l’Administració triant una d’aquestes situa-cions:

— Vols expressar al Síndic de Greuges de Catalunya la tevapreocupació pel tancament d’un Centre d’AtencióPrimària al teu barri, i els inconvenients que això com-portarà a la gent gran i a tots els veïns en general.

— Vols demanar al director de Programació de la TV públicaque augmenti els programes dedicats als joves, així comla seva qualitat.

57. Llegeix a classe la carta a l’Administració que has escrit.Prèviament, pots fer una exposició oral explicant més exten-sament el fet que ha motivat la seva escriptura; d’aquestamanera la contextualitzaràs millor.

58. Indica les parts de la carta a l’Administració que man quenen l’estructura d’aquest model.

59. Cerca en algun diari digital en català una notícia d’àmbitlocal, de la qual en puguis fer una carta a l’Ajuntament.Redacta la carta seguint l’estructura correcta.

113Expressió escrita, oral i audiovisual

ACTIVITATS

�

— Cos: cal ser clar i precís en l’ús dels termes; el cos ha d’estar organitzat en parà-grafs breus. L’ordenació del contingut ha de ser: a) presentació de l’assumpte;b) desenvolupament dels fets i arguments; c) conclusió: síntesi, petició, etc.

— Fórmula de comiat: les més usuals, també ordenades segons el grau deformalitat, són: Atentament, Ben atentament, Aprofito l’avinentesa per salu-dar-vos atentament…

— Signatura: està formada per la signatura, el nom i els cognoms i el càrrec.El nom i els cognoms de qui signa no poden anar precedits d’una forma detractament.

— Datació: consta de la població (seguida de coma) i la data (el dia, el mes i l’any,en xifres; sense cap punt).

Recursos lingüísticsA l’hora de redactar el cos de la carta hem de tenir en compte:

— L’ús de connectors per a iniciar els paràgrafs: Per començar…, D’entrada…;Pel que fa a…, D’altra banda vull exposar-vos…, En relació amb…; En darrerlloc…, Finalment…, En conseqüència…

— L’ús d’expressions com M’adreço a vostè per…, Amb motiu de…, El motiu dela carta és…, A fi de…, Us demanem que…, En resposta a…, Si no és una molès-tia…, Us agraeixo per endavant…, Us escric per demanar-vos que…, Us escricper exposar-vos…

— L’ús d’abreviacions en les cartes a l’Administració, i en els textos adminis-tratius en general, ha de ser molt mesurat. Tingues en compte aquestesrecomanacions:

• Les abreviacions es poden utilitzar sense cap incovenient quan acompa-nyen xifres: A l’alçada del km 5.

• Com més formal és un text, menys abreviacions s’hi han d’utilitzar.

DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

Algunes abreviacions que et podenser útils a l’hora de redactar un cartaa l’Administració són:

Sr. (senyor)Sra. (senyora)Sr./a. (senyor/a)Excm./a. Sr./a. (Excel·lentíssim/a

Senyor/a)Hble. Sr./a.(Honorable Senyor/a)Dr. (doctor)Dra. (doctora)

Algunes abreviacions

La carta a l’Administració és una comunicació de caràcter escrit de contingut diversadreçat a l’Administració pública (Generalitat, Ajuntament, Síndic de Greuges…)amb la intenció de resoldre un assumpte.

1. …………………………

2. Destinatari

3. …………………………

4. …………………………

5. Fórmula de comiat

6. Signatura

7. …………………………

@

114 Unitat 4

REFORÇ

1. Identifica els complements de règim d’aquestes oracions.

• Pensava en el seu futur professional.• Ha accedit a venir amb mi.• Es relaciona amb tothom.• Comptava que acceptaria.

2. Ara, identifica els complements circumstancials.

• Té una casa entre Lloret i Tossa.• Van tallar l’arbre amb una serra.• M’he examinat a migdia.• Vas caure a l’aigua.

3. Corregeix, quan calgui, les preposicions que encapça-len els complements de règim de cada oració.

• Confia en aprovar l’examen.• Comptem amb que tu vinguis a jugar.• Es recorda de que tu el vas ajudar molt.• N’hi ha prou amb respondre una pregunta.• Pensa de trucar-te demà.

4. Fes la substitució pronominal dels complements ver-bals de l’activitat 2.

5. Relaciona les parelles de pronoms febles amb les oracionsadients i uneix-los fent-hi les modificacions (apòstrofs)que calgui.

S’estima el seu germà. em + hiExplica això a ella. es + enVaig posar-me a treballar. se + elEs recorda del que va menjar. li + ho

Gramàtica

— El complement de règim (CR) sempre va introduït per unapreposició que és exigida pel verb: acostumarse a, pensaren… Aquestes preposicions cambien davant d’infinitiu idesapareixen davant de que.

— Els complements circumstancials (CC) modifiquen el sig-nificat del verb indicant-ne les circumstàncies de lloc, temps,instrument, manera, companyia…

6. Relaciona els mots de l’esquerra amb els mots derivats dela dreta. Després, omple els buits amb o o amb u.

bony emm…dir bufa eny…rar

mut aj…pir enyor encl…tat

cartó b…nyegut clot b…fetejar

ajup cart…lina jove j…ventut

7. Escriu les paraules definides que contenen una o o unau en posició àtona.

• Budell ple de carn de porc trinxada, espècies i sal: B … … … … … … … …

• Mamífer remugant, de pèl curt, aspre i roig fosc, de potesllargues i cua curta; el mascle, amb banyes que perd irenova tots els anys: C … … … … …

• Inscripció breu que, impresa o pintada sobre un suport,es posa en un lloc visible per a informar el públic: R … … … …

• Elevació del terreny que fa pendent: T … … …

Ortografia

— En el complement de règim (CR) el pronom feble his’utilitza quan va encapçalat per les preposicions a, ambo en, i en quan va encapçalat per la preposició de.

— En els complements circumstancials (CC), usem hi ambqualsevol preposició que no sigui de, i el pronom febleen quan el CC està encapçalat per de.

AMPLIACIÓ

8. Cada oració conté un CR i un CC. Identifica’ls i substitueixamb un pronom feble només el CR.

• Pensa en el cap de setmana cada dia.• Es va adonar que volia marxar després de sopar.• Es negava a conduir el cotxe a la nit.• Es va afanyar a obrir la porta amb la seva clau.

Gramàtica Ortografia9. Escriu un pseudoderivat (derivat manllevat directament

del llatí) de cadascun dels mots següents que canviï o peru. Fixa’t en l’exemple: corb curvatura

boca • plom • títol • jovemón • exclòs • home • dolç • volcà

�

115Reforç, ampliació i síntesi

10. Busca a la Neoloteca del TERMCAT (www.termcat.cat/ neo-loteca) el significat d’aquests neologismes pertanyents al’àmbit de l’electrònica i la informàtica i inventa’t quatre fra-ses en què apareguin, en cadascuna, dos d’aquests mots.

canó de projecció • desempaquetar • traçadorprogramari • ratolí sense cable • memòria cau

màrqueting viral • organitzador personal

Lèxic i semàntica

Literatura11. Busca el poema «Lo pi de Formentor» a la biblioteca o a inter-

net i copia’l en el teu quadern. Abans de recitar-lo a classe,resol amb l’ajut del professor/a els dubtes que tinguis.

12. Busca més informació a internet sobre Caterina Albert icopia-la en el teu quadern. Quins creus que podien serels motius pels quals no va ser gaire compresa?

13. Fes un breu comentari escrit sobre el següent fragmentde l’Elogi de la paraula. Quina posició adopta el poeta?Com veu la seva activitat creativa?

SÍNTESIEl ModernismeAquest moviment va sorgir a Catalunya entre 1892 i 1911. Tenia unaclara voluntat de construir una cultura nacional i oberta a Europa. Pelque fa a la literatura, es manifestà en la poesia, la narrativa i el teatre.

• La poesia: Presenta dues propostes, l’espontaneista i la formalista.La primera està representada per Joan Maragall, i la segona per l’EscolaMallorquina (Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover).

• La narrativa: Hi destaquen tres corrents, que són la narrativa rural(Raimon Casellas, Víctor Català), la narrativa costumista (SantiagoRusiñol) i la narrativa decadentista (Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra).

• El teatre: Va tenir dues tendències: l’esteticista o simbolista (SantiagoRusiñol, Apel·les Mestres) i la regeneracionista, naturalista o d’idees(Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferreter).

El complement de règim i el circumstancial• El complement de règim el trobem acompanyant un seguit de verbs

que regeixen sempre la mateixa preposició. Es pot substituir pels pro-noms hi (si va encapçalat per les preposicions a, amb o en) o en (siva encapçalat per la preposició de).

• Els complements circumstancials són els que modifiquen el sig-nificat del verb indicant-ne les circumstàncies de lloc, temps, instru -ment, manera, companyia… Els pronoms febles que els substitueixensón hi (si van encapçalats per qualsevol preposició que no sigui deo bé si no n’hi ha cap) i en (si van encapçalats per de).

Manlleus i neologismes• Els manlleus són els mots que el català ha pres d’altres llengües i els

ha adaptat a la fonètica i l’ortografia catalanes. Són germanismes, arabis -mes, occitanismes, castellanismes, americanismes, gal·licismes, etc.

• Els neologismes són mots creats per tal de designar objectes, accionso conceptes de nova aparició en el camp de la tècnica, la ciència,els esports, etc.: correu electrònic, disquet, escàner…

Les grafies o/u àtonesEn català oriental, el so de [u] s’escriu amb o o amb u depenent del mot.Recordem les normes més importants:

• A l’interior de paraula: En els mots derivats escrivim la mateixa vocalque en mots de la mateixa família; en els verbs, cal fixar-se en latercera persona del present d’indicatiu (dormiré > ell dorm…).

• A final de paraula: Escrivim o en molts mots masculins, en la primerapersona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars i enel plural dels mots masculins acabats en -ç, -s, -sc, -sp, -st, -xt, -tx, -ig,-x i -ix (discos, feliços); escrivim u en alguns mots (ateneu, estiu…) ien noms invariables acabats en -us: (cactus, eucaliptus).

La carta a l’AdministracióLa carta a l’Administració és una comunicació escrita adreçada al’Administració pública amb la intenció de resoldre un assumpte.S’estructura en:

• Emissor• Destinatari• Fórmula de salutació• Cos• Fórmula de comiat• Signatura• Datació

Així parlen també els poetes. Són els enamoratsde tot el món, i també miren i s’estremeixen moltabans de parlar. Tot ho miren encantats i despréses posen febrosos i tanquen els ulls i parlen en lafebre: llavors diuen alguna paraula creadora i, sem-blants a Déu en el primer dia del Gènesi, del caosen surt la llum.I així la paraula del poeta surt amb ritme de so i dellum, amb el ritme únic de la bellesa creadora:aquest és l’encís diví del vers, veritable llenguatgede l’home.

Joan Maragall, Elogi de la paraula

@

@

@

�

1. Aquesta versió il·lustrada de L’auca del senyor Esteve es potveure al carrer de Petritxol de Barcelona.

— Qui és l’autor d’aquesta obra tan coneguda de la litera-tura modernista?

— Quin és l’argument de l’obra? Identifica a quina part del’obra pertanyen les vinyetes que apareixen a la foto-grafia.

— Busca el carrer de Petritxol en un plànol de Barcelona.Indica a quin barri es troba i digues en quins carrers(o places) comença i acaba.

— Amb l’ajuda del plànol, redacta un text explicant comarribaries des de la plaça de Sant Jaume fins al carrerde Petritxol. Si fem aquest recorregut, cap a quin puntcardinal ens estarem dirigint?

2. Segurament et sorprendrà trobar en els rodolins algu-nes faltes d’ortografia.

— Per què creus que passa això?

❑ Perquè qui la va escriure era molt descurat i no hi vaparar atenció.

❑ Perquè L’auca del senyor Esteve es va escriure el 1907i la llengua catalana encara no tenia una norma-tiva ortogràfica fixada.

— Dels rodolins de la imatge, cerca totes les paraules quecreguis que contenen alguna falta d’ortografia i escriu-lescorrectament.

3. Què és un auca?

❑ Poema solemne de molta llargada que es recita als casa-ments.

❑ Conjunt de petites estampes acompanyades cadascunad’un rodolí, disposades generalment en un full de paper,les quals es refereixen als diferents episodis d’una bio-grafia, d’una història, etc.

❑ Gènere de la poesia trobadoresca en què s’expressala tristesa del poeta, que ha de deixar la dama quanes fa de dia.

4. Aquests són els rodolins 8, 14 i 19 de L’auca del senyor Esteve.Però hi falten algunes paraules. Completa els rodolins ambles paraules adients.

5. Realitza un auca de la teva vida en vuit vinyetes, amb elscorresponents rodolins. A la web www.auques.cat hi tro-baràs molts exemples que et poden ajudar.

8. El noi és tan comerciantque la cosa va . . . . .

14. Per fer crèixer la botigatreballa com la . . . . .

19. Per les idees del fillla Puntual corre . . . . .

ACTI

VITA

TS

116 Unitat 4

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESAuca

@

@

AVALUACIÓ

117Avaluació

Desenvolupa breument els temes següents.

— Defineix el Modernisme.— La relació artista-societat en el Modernisme.

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.Fes-hi les esmenes que calgui.

❑ El Modernisme va tenir dues etapes: la combativai l’establerta.

❑ Joan Maragall va ser el màxim representant de lapoesia modernista de caire formalista.

❑ La poesia formalista (Escola Mallorquina) segueixels models grecollatins amb voluntat d’equilibri itreball acurat de la forma.

❑ «La fageda d’en Jordà» és un dels poemes més cone-guts de Joan Maragall.

❑ La narrativa modernista es classifica en rural i deca-dentista.

❑ Víctor Català (Caterina Albert) va escriure L’auca delsenyor Esteve.

❑ Santiago Rusiñol va ser escriptor i pintor.❑ El teatre modernista no pretenia renovar el teatre

català amb experiències innovadores.

Assenyala els complements de règim d’aquestes ora-cions.• Aquesta nena s’adona de tot el que passa.• Sovint pensa en el seu futur.• El meu pare es dedica al col·leccionisme.• Comptem amb ells.• S’ha penedit del que ha dit.• Han contribuït a la campanya benèfica.

Substitueix amb els pronoms febles adients els CRde les oracions anteriors.

Assenyala els complements circumstancials d’aques-tes oracions i digues de quina mena són.• Ha entrat a l’habitació.• Acaba d’arribar de Menorca.• Ells viuen als Estats Units.• Han viatjat amb un monovolum.• Els nens ja han sortit de l’escola.• Vaig fer un viatge amb l’Eva.• Plovia a bots i barrals.• Venien del supermercat.

Substitueix amb els pronoms febles adients els CCde les oracions anteriors.

Pensa quatre neologismes i escriu una frase amb cadas-cun.

Completa amb o o amb u, segons el que calgui:

f…guera f…steria

j…venil caca…

t…rró b…idor

feliç…s port…

cart…lina punx…

esf…rçar f…mera

av…rrit …llera

c…llereta s…focar

f…rnera dorm…

Escriu una carta a l’Administració seguint l’estructuraque s’indica en l’esquema.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

………………………………………………………………………………………………………………

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………,

………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………

……………………………………,

………………………………………………………………………………………………

………………………………………………

Emissor

Destinatari

Fórmula de salutació

Cos

Signatura

Datació

Fórmula de comiat