UNITAT VII: EL MERCAT DE FACTORS PRODUCTIUS

EN AQUEST TEMA TRACTAREM DE RESPONDRE A PREGUNTES COM… Perquè alguns cantants o futbolistes guanyen tant?

Tenen els diners un preu?

Quin és el perfil de la persona aturada a Catalunya?

Perquè existeix l’atur?

Lluiten realment els governants contra l’atur? O li giren l’esquena?

EL MERCAT DE FACTORS Són aquells mercats en els quals es demanden i

s’ofereixen els factors productius: terra, treball i capital

Ja sabem que els factors productius són aquells que es necessiten per produir.

Evidentment les empreses no tenen aquests factors, per això acudeixen al mercat per adquirir-los.

EL MERCAT DE FACTORS Igual que passava en el mercat de béns i serveis, els

mercats de factors productius poden ser:

De Competència Perfecta: ni oferents ni demandants tenen poder de mercat preu competitiu, el + baix possible que pot oferir el mercat

De Monopoli: qui tingui l’exclusivitat d’un factor productiu se n’aprofitarà de la situació i aconseguirà vendre a preu més elevat.

PERQUÈ CANTANTS O FUTBOLISTES GUANYEN TANT DINERS?

Messi guanya 16 milions/any + la publicitat

Lady Gaga 80 milions$/any

Charly Sheen cobrava 10 Milions anys per temporada enDos hombre y medio

...EL PERQUÈ ÉS... Perquè estan en situació de monopoli!

No hi ha cap futbolista com Messi, ni cap cantant com Lady Gaga (en el sentit d’exclusivitat d’allò que fa)

Hi ha una gran demanda del producte que ofereixen.

Per tant cal estar en situació de monopoli i que hi hagi prou demanda per exercir el poder de mercat.

La nostra demanda condiciona el seu poder! Què passaria si ningú veies el Barça??

LES RENDES O RETRIBUCIÓ DELS FACTORS A canvi dels factors productius es paguen unes rendes,

que representen el preu o valor d’un factor productiu.

Ara diem que el total d’ingressos que reben els propietaris dels factors de producció és la renda. Cada factor productiu té una renda

Les retribucions/rendes dels factors les anomenarem:- Per la terra: lloguer o renda de la terra- Pel Capital: interès i beneficis- Pel treball: salari

LA DEMANDA DE FACTORS Diem que la demanda de factors és una demanda

derivada Demanda derivada: la quantitat de demanda de factors

depèn de la quantitat demandada del bé per a la producció del qual s’utilitza aquest factor.

És a dir...la demanda de recollidors de maduixes depèn de la demanda de maduixes. Lògica? Una empresa demanda factors quan per fabricar productes que després espera vendre.

ESQUEMA DELS FACTORS PRODUCTIUS

1. Recursos Naturals Oferta Demanda Renda de la terra

2. Capital i interès Oferta de capital Demanda de capital Rendiment del capital: interessos El mercat de capital

3. Treball Mercat de treball i salaris Oferta de treball Demanda de treball L’equilibri i desequilibri en el mercat de treball

ELS RECURSOS NATURALS

Factor importantíssim per la producció Inclouen a més de la terra, les primeres matèries,

minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar per la producció

ELS RECURSOS NATURALS Aquests recursos no han d’haver estat fets per l'ésser

humà.

Una diferència amb els altres factors productius: la quantitat de la que es disposa és constant...

...però la terra per a un ús en concret no és constant: abans se n’utilitzava molta més per a cultiu

Pel que fa a la renda dels recursos naturals, no es refereix al preu en si, sinó al que es deriva del seu ús. A això se l’anomena usdefruit: tenen valor en funció de productivitat (terra en galícia vs. Terra en Monegros)

OFERTA DE RECURSOS NATURALS Quantitat de recursos naturals és limitada. Límit depèn de què es pugui reproduir o no.

Per tant parlarem d’oferta fixa (la que hi ha en la naturalesa) i per tant la renda de la terra (en sentit ampli) depèn de la demanda i la productivitat i també de qui controli el recurs.

Penseu que no podem fer augmentar l’oferta de petroli, diamants, coure....PER TANT TINDRÀ UNA CORVA D’OFERTA VERTICAL

DEMANDA RECURSOS NATURALS De què depèn?

Preu dels recursos: Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell

es pot augmentar molt la producció + demanda) Qui la controla Però també d’altres...

DOS PROBLEMES SEGONS TIPOLOGIA DELS RECURSOS No renovables (petroli): s’esgoten, no podem aconseguir

més petroli fins d’aquí a milions d’anys! Solucions:

Substituir-ne la utilització per altres renovables Innovacions o nous productesDisminuir el consum

Renovables (peixos): problema es sobreutilitzen Solució: rendiment sostenible (utilitzar sense que es reduixi

la seva dotació) Aplicar legislacions o establir quotes d’utilització

EL CAPITAL

RENDA DE LA TERRA Preu d’equilibri que assoleix en els mercats els recursos

naturals, tenint en compte que l’oferta és fixa. La renda reflecteix el valor de la productivitat La renda de la terra és la que va al propietari i la renda

agrària a qui treballa la terra.

EL CAPITAL

Introduïm primer les diferències de capital. Ja vam veure que hi ha capital físic: estoc de béns

d’equip que s’utilitzen per produir béns i serveis Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats

a la producció Capital financer: recursos que permeten finançar la

producció d’allò que necessiten per finançar la seva activitat.

Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el cost del capital invertit, el tipus d’interès es determina en els mercats financers.

LA RETRIBUCIÓ DEL CAPITAL: L’INTERÈS

Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el consum present, per un consum futur.

Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen consum present.

Un interès del 5% anual vol dir que si tu prestes 100 euros al cap d’un any n’has de tornar 105.

EL PREU DEL DINER Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè

també s’intercanvia.

- Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera,

aquesta ens paga (poc) per poder disposar d’aquests diners.

- Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt).

El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem

diners, és el tipus d’interès.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D’INTERÈS Pensem nosaltres primer...imagineu que heu de deixar

diners a algú (tots els vostres estalvis) amb interès. Aquí li cobraríeu més car i a qui més barat?

ALGUNS EFECTES DEL PREU DEL DINER

En principi, com més barat és el diner, menys costós és demanar-ne prestat i per tant més facilitats per invertir (empreses) i consumir (les persones)

EL PREU DEL DINER

Segons les teories neoclàssiques alguns dels factors que es tenen en compte quan es fixa un tipus d’interès són:

Risc de l’operació. Com més risc, interès més alt Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en diners com més

líquid, menys interès Durada del préstec: com + temps, + interès

Però des de teories marxistes, s’esbossen altres factors…Interès no determinat per cap llei natural: l’oferta i demanda de diners

Nombre de «rentistes» i el seu poder Factors institucionals Desenvolupament i poder entitats financeres

EL PREU DEL DINER

TIPUS D’INTERÉS I INFLACIÓ La INFLACIÓ és l’augment del preus de determinats béns i

serveis en un temps. No és dolenta per se però pot tenir conseqüències negatives.

Per exemple, si pugen els preus i el nostre salari/pensió és el mateix, podem comprar menys coses amb els mateixos diners. És a dir el diner val menys

Per això distingirem entre : Tipus d’interès nominals: els tipus Tipus d’interès real: li descomptem l’efecte de la inflació

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D’INTERÈS Risc de l’operació: perill de no recuperar el préstec. El

risc serà diferent segons qui el soliciti. Garantia que ofereixi el sol·licitant del préstec. Quines

garanties tens? Propietats? Contracte indefinit? El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el

préstec és a llarg termini el tipus d’interès és alt (perquè? Més risc a major durada per al prestador i la que rep els diners persona té més temps per gaudir d’aquests diners)

DISTINCIONS EN ELS TIPUS D’INTERÈS Segons període

Curt termini Llarg termini

Segons Variabilitat Fixos: no varien durant la vida del préstec Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos factors

Si tenen o no en compte la variació de preus Real: és igual al tipus d’interès nominal menys la taxa d’inflació

(augment dels preus) Nominal: no té en compte l’efecte de la inflació

L’OFERTA I DEMANDA DE CAPITAL: CONDICIONANTS

OFERTA1. Tipus d’interès: com més alt sigui, més cars seran els

préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran més dificultats per produir-los

2. Dels seus ingressos o rendes. Com més benefici tinguins més invertiran

DEMANDA3. Depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si

les inversions que fan els generen més diners del que els costa el préstec demandaran diners.

4. Del tipus d’interès: com més alt, menys es demanda.

DEMANDA DE CAPITAL Exemple: una fleca. Volen comprar una nova màquina de fer pa i han de demanar un

préstec al banc. Si els diners que guanyen introduint aquesta nova màquina a la

producció són més grans dels interessos que li han de pagar al banca, invertirà i se la comprarà.

Si la fleca guanya amb la nova màquina 10 euros per cada 100 invertits (10% de rendibilitat) però li ha de pagar el 15% d’interessos al banc pel préstec que li ha fet (15 euros) llavors no li surt rentable.

EL BCE I L’EURÍBOR

En la realitat, és el Banc Central Europeu (BCE) qui fixa el tipus d'interès als països que tenim l'euro com a moneda. Estableix un tipus d’interès anomenat Euríbor: és el que s’utilitza per prestar als Estats i el prenen les entitats financeres per concedir préstecs.

El sistema bancari i creditici, així com els altres mitjancers financers, transformen els diners estalviats per les famílies en capital prestat a llarg termini a una empresa.

BCE I EURIBOR Perquè creieu que el preu del diner ha baixat tant en els

darrers anys?

ELS MERCATS FINANCERS Són els llocs on es va a cercar capital. En els darrers anys s’han fet molt poderosos i disposen

de més recursos (capaços d’enfonsar països: Grècia) Hi ha una gran quantitat de capitals que es dediquen a

negocis especulatius o fins i tot il·legals (droga, armes, prostitució...).

En els mercats de capitals es mouen moltíssims més diners que en els de béns i serveis (50 vegades més!!!!)

LA BORSA Mercat (privat) on és compren i venen actius financers El més conegut són la compra-venda d’accions (títols que

representen una part de les S.A) Les accions pugen i baixen de preu segons l’oferta i la

demanda. Però realment és molt difícil dir què és el que fa baixar i

pujar les accions

DESENVOLUPAMENT MERCATS FIANCERS

ECONOMIA REAL VS. FINANCERA

Des de 1980 el valor de la activitat financera ha crescut 2,5 vegades més ràpid que el PIB agregat dels països industrials més rics

Les transaccions de divises, bons i accions ho han fet 5 vegades +

CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS FINANCERS Inestabilitat: com es fan moltes transaccions (compra-vendes) en poc de

temps amb molts interessos en joc sempre hi ha molta incertesa en preus i condicions del mercat.

Incertesa: són molt importants les expectatives dels inversors que responen a factors subjectius i no sempre es guien per dades econòmiques.

No es corresponen amb l’economia real o productiva: una empresa pot acomiadar a treballadors, produir menys i pujar el seu valor a la borsa.

Interrelacionats i interconnectats:

Funcionen per exepectatives de benefici: No val que les coses vagin bé, a més els inversors han de creure que aniran bé!

EL PODER DELS MERCATS 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa

mundial Capaços de marcar agenda política i econòmica dels Estats:

suggereixen lleis i normatives per afavorir els seus interessos. Mouen milions de milions d’€

ELS MERCATS FINANCERS ESTAN MOLT GLOBALITZATS I INTERRELACIONATS

Perquè els mercats Alemanys canvien depenent de les eleccions presidencials espanyoles???

Sabeu que un comentari d’una persona (Warren Buffet) pot fer trontollar totes les Borses Mundials i fer guanyar i perdre molts diners????

Què té a veure una Guerra Civil en Síria per als Estats Units???

QUÈ TE A VEURE AIXÒ AMB EL DEUTE??? El deute són emissions de bons (paperets) dels Estats

pels quals els mercats els «presten diners». Els mercats no confien en les garanties d’Espanya de que

pagui el deute i per això li demanen un tipus d’interès molt alt per deixar-li diners.

Per això quan parlen a la premsa de les dificultats de col·locar deute espanyol, s’estan referint a que Espanya ha de pagar alts interessos per poder vendre els seus bons

EL MERCAT DE TREBALL

EL MERCAT DE TREBALL És el mercat on s’ofereix i es demanda treball humà com

a factor necessari per la producció de béns i serveis. En el mercat de treball les relacions d’oferta i demanda

funcionen com en els altres mercats. De la seva interrelació sorgeix un preu que s’anomena

salari, que serà més o menys elevat segons la situació d’oferta i demanda.

Una empresa contractarà treballadors sempre que el valor produït pel treballador (el que aporta de més) sigui major que el salari

LA DEMANDA DE TREBALL Les empreses necessiten contractar treballadores per

produir més. Per això són les que realitzen la demanda de treball.

La demanda de treball és el nombre de persones (o d’hores de treball) que les empreses estan disposades a contractar per a cada nivell de salaris

LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS

De què depén que les empresis contractin més o menys?1. Salari2. Productivitat del treball3. Preu d’altres factors substitutius del treball4. Preu dels béns produïts pels treballadors5. Beneficis esperats per l’empresa

LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS

1. Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris menys treballadors voldran contractar les empreses.

2. La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d’obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l’empresa en demandarà més.

3. Del preu d’altres factors substitutius: preu de les màquines, per exemple.

4. Preu dels béns produïts: si puja preu de l’habitatge, les empreses constructores incrementen la seva activitat, i demanden més treballadors

5. Beneficis que pugui obtenir l’empresa amb el treball: si les empreses poden obtenir grans beneficis perquè els salaris sób baixos, contractaran més treballadors.

L’OFERTA INDIVIDUAL DE TREBALL

Els individus que estan disposats a treballar ofereixen la seva capacitat de treball al mercat

L’oferta de treball mostra el nombre d’hores que un individu està disposat a dedicar a les activitats remunerades en el mercat

De que depèn?1. De l’elecció entre treball i lleure: com més hores treballi un

individu, menys temps li podrà dedicar a altres coses de la seva vida: la família, els amics, fer esport, anar al cinema,...

2. Del cost d’oportunitat del lleure, és a dir, el salari: És evident que com més alta siguin els salaris més hores de treball s’oferiran. Si el salari és de 20 euros l’hora, fent una hora de lleure estàs renunciant a 20 euros que podries guanyar si treballessis.

3. Condicions i drets laborals

L’OFERTA DE TREBALL DE MERCAT L’oferta de treball és la quantitat d’hores que estan disposades a

oferir les treballadores a diferents salaris existents.

Nombre de treballadors que volen un treball i per això acudeixen al mercat.

La corba d’oferta es pot definir com el nombre total de persones disposades a treballar per a cada nivell de salaris.

Cal tenir en compte que en les nostres societats no tothom està disposat a oferir o no pot oferir els seus serveis als mercats laborals: a unes no els interessa el salari que els ofereixen, altres són o massa joves o massa grans... I això determinarà l’oferta de treball.

OFERTA DE TREBALL I DEMOGRAFIA: La població és el principal referent del mercat laboral. Per això

distingim: Població en edat de treball: a partir dels setze anys Població activa: inclou les persones que treballen i les que desitgen

treballar però no troben feina. Dins de la població activa Població ocupada: les persones que treballen, bé sigui per compte

d’altri com autònoms. Població desocupada: totes les persones en edat legal de treballar,

que busquen activament feina però no la troben. Població inactiva: no busquen ni desitgen treballar: estudiants,

mestresses de casa, jubilats, gent incapacitada per treballar...

LES DADES QUE S’UTILITZEN PER ESTUDIAR LES DADES DE TREBALL Taxa d’activitat (Ta): percentatge de població activa respecte la

població total Ta = P. Act/ P. Total (major de 16 anys) *100

Taxa inactivitat Ti = P. Inact/ P. Total (major de 16 anys) *100

Taxa d’ocupació: % de la població ocupada respecte a la població activa To = P. Ocupada/ P. Activa *100

Txa desocupació o atur: % de població desocupada respecte a la població activa Tatur = P. Desocupada/ P. Activa *100

Fem a la pissarra l’exercici 3 de les activitats finals

DADES CATALUNYA 4RT TRIMESTRE 2011DADES HOMES DONES TOTAL

Població >16 anys 2.938.900 ?????? 6.053.100

Població Activa 2.030.300 1.752.000 ??????

Població inactiva 908.600 1362.300 ????????

Població ocupada ???????? 1.396.800 3.006.800

Població desocupada

420.300 ??????? ??????

Taxa d’activitat ??????? ?????? ???????

Taxa d’inactivitat ??????? ??????? ???????

Taxa d’ocupació ??????? ??????? ??????

Taxa d’atur ??????? ?????? ??????

L’OFERTA DE TREBALL DEL MERCAT: FACTORS DETERMINANTS

1. Del volum de població: com més alt sigui el volum de població més gent estarà disposada a treballar

2. Dels salaris: salaris alts, més treball+3. De la taxa d’activitat: com més taxa d’activitat (més

gent en edat de treballar i disposada a fer-ho), més oferta de treball.

4. Les característiques de la població

GRÀFIC: EQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL

I ARA TREBALLEM RECORDANT QUE ELS FACTORS QUE AFECTEN L’OFERTA I DEMANDA DE TREBALL SÓN

Demanda de treball: salari, productivitat, cost factors substitutius Preu béns produits Expectatives de beneficis

Oferta de treball Salari Importància que li donem al lleure Població activa Població total

EXERCICI: DIBUIXA I DESCRIU COM AFECTARIA L’EQUILIBRI DEL MERCAT DE TREBALL...

1. Reducció dels salaris2. Obligatorietat ESO fins als 18 anys3. Baixada dels preus dels productes que ven l’empresa4. Abaratiment de les màquines respecte els treballadors5. Establiment de l’edat de jubilació fins els 706. Entrada de fluxos migratoris a Catalunya7. Augment de la productivitat dels treballadors8. Dades de que es sortirà aviat de la crisi i els empresaris

vendran més

CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS DE TREBALL El treball és un mercaderia heterogènia: cada ofici te un mercat

que funciona segons les seves característiques

Desigualtat en les condicions de participació: les empreses tenen més poder que els treballadors

Amplia regulació del mercat de treball Es regula perquè afecta a les persones i a la societat Es regulen coses com els drets dels treballadors, el SMI Com més avançat és un país, més protecció dels treballadors

Presència d’agents representatius: sindicats i patronal aquestes organitzacions actuen segons el seu poder

Relativa mobilitat laboral no hi ha tanta mobilitat com el mercat de béns i serveis. Fronteres dels països, dificultat per canviar de lloc

EL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL Diem que hi ha desequilibri en el mercat de treball quan existeix un

excés d’oferta Atur: un volum de població vol treballar però no pot.

El problema de l’atur és un problema social i econòmic molt greu, donat que el salari és la principal font d’ingressos de la majoria de la població.

CAUSES: DEL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL Mercat de treball és un mercat no competitiu

Existència d’atur afavoreix a les empreses, perquè així els treballadors accepten salaris més baixos

Hi ha una certa rigidesa que impedeix que s’ajusti correctament: Els salaris no són flexibles com els preus Els empresaris no poden variar el nivell de contractació d’un

dia per l’altre Empreses i en alguns casos els treballadors tenen poder de

mercat sobre el salari El Sector Públic regula mitjançat lleis sobre seguretat,

acomiadament, salari mínim,...

TIPUS D’ATUR: NO TOT L’ATUR ÉS IGUAL1. Atur Estacional: és aquell que es dona en distintes èpoques de l’any.

Empreses que durant certs períodes no demanen treball (Restaurants de platja, pistes d’ski)

2. Atur Estructural: és aquell que es dona quan el tipus de treball que demanden les empreses és diferent del que ofereixen els treballadors. Desajustos entre l’oferta i la demanda: els empresaris busquen un perfil professional que no pot ser cobert. Sol ser de llarga durada.

3. Atur cíclic: aquell que es dona quan la demanda de les empreses és inferior a l’oferta de treballadors, ja que l’economia està en recessió.

4. Atur friccional: aquell tipus d’atur necessari per la rotació de llocs de treball i la cerca. Quan algú deixa un lloc de treball i en busca un altre. No és preocupant doncs és de curta durada.

SOLUCIONS POSSIBLES? Estacional: diversificar l’estructura productiva, per no dependre

excessivament de les actividats estacionals.(Ski i excursions de muntanya a l’estiu)

Estructural: formació de treballadors, canvi de model productiu (molt difícil), adapatació a les tecnologies, reconversió professional.

Cíclic: accions del govern per suavitzar les crisis, incentivar i reactivar l’economia

Friccional: contractes indefinits i formació contínua

ATUR A EUROPA

SOLUCIONS PER REDUIR L’ATUR? INCREMENTAR EL TREBALL:

MILLORAR MERCAT TREBALL CREIXEMENT DE L’ECONOMIA

REPARTIR MILLOR EL TREBALL REDUIR OFERTA LABORAL REPARTIMENT MÉS EQUITATIU

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ: COM CREAR LLOCS DE TREBALL?

A. Reduir l’oferta de Treball1. Reduir els anys de treball (avançar les jubilacions)2. Incorporar-se més tard al mercat de treball3. Acabar amb la doble ocupació4. Reduir les hores extraordinàries5. Reduir la jornada laboral

B. Millorar el mercat de treball1. Abaratir l’acomiadament2. Nous tipus de contracte3. Adaptació empresarial a les noves tecnologies4. Formació de treballadors per que siguin polivalents5. Incentivar la contractació de persones amb dificultats (majors de 55,

discapacitats,...)

ES POT PERÒ REDUIR L’ATUR? ELS INTERESSA A EMPRESARIS I GOVERN?

ES POT PERÒ REDUIR L’ATUR? ELS INTERESSA A EMPRESARIS I GOVERN?

- Algunes persones creuen que els Governs no fan els esforços suficients. Perquè?

1. Si hi ha excés d’oferta de treball baixen salaris2. L’atur és una poderosa arma disciplinària si hi ha atur el

treballador és més dòcil3. Si volguéssin reduir l’atur no aplicarien tantes retallades

Retallades => menys consum => menys producció => menys contractació = atur

- D’altres creuen que es pot fer però que avui en dia no és fa tot allò necessari per fer-ho:

1. Cal invertir més i en sectors que crein ocupació2. Cal repartir el treball3. No només cal reduir l’atur, també la precarietat

LES DIFERÈNCIES SALARIALS El capital humà: més formació, més salari Naturalesa dels llocs de treball: feines més dures,

perilloses, feixugues... Discriminació per sexe, raça, origen, edat: les dones

cobre un 22% menys malgrat treure millors notes Treballadors “únics”: artistes, futbolistes