UNITAT 5UNITAT 5

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA

DIDÀCTICA “ONADES”

1

UNITAT 5

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”Seguint la línia de les metodologies actives,

proposem tres estratègies didàctiques per a

treballar els continguts de l’entrenament. En

aquesta sessió treballarem l’estratègia

didàctica “onades”. L’objectiu d’aquesta

sessió és conèixer els elements que

permeten construir jocs segons l’estratègia

didàctica “onades”

b- El nombre mínim de jugadors de camp –

sense comptar el porter – és de 3 per equip

(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip

format per 2 jugadors li falten elements

bàsics de les relacions entre companys que

es donen al futbol, que amb 3 jugadors ja

poden estan presents.

c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per

tal de buscar la igualtat, inferioritat o

Abans de donar les pautes específiques per

aquesta estratègia, farem un recordatori dels

elements que no varien en cap tipus de

tasca. Aquests són:

a- Les dimensions de l’espai han de ser les

reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En

cas de disposar de menys espai, utilitzarem el

més gran possible. Per exemple, si un equip

aleví juga a la competició futbol 7, l'espai

ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra

4, seria aproximadament (depèn del

contingut o l'activitat) la meitat del camp de

futbol 7.

tal de buscar la igualtat, inferioritat o

superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per

exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3

jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip

atacant té 2 jugadors més que el defensor.

Aquest fet ajudarà a l'aparició de

determinats continguts, com ara

recolzaments o passades.

d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el

nombre màxim de jugadors per equip ha

d’estar dins del nombre de jugadors que

permet la categoria. Per exemple, si en una

categoria determinada el màxim de jugadors

per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només2

UNITAT 5

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”podrà haver un comodí perquè aquest

completa un equip fins al seu màxim. En

canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden

haver 2 comodins.

Veiem ara quins són els elements propis de la

forma didàctica “onades”:

1-Ha d’haver 1 porteria a un extrem del

camp, i centrada, i a l’altre extrem no ha

Aquesta elecció de nombre de jugadors està

realitzada segons les capacitats de cada edat,

i seguint la línia de països com Holanda,

Alemanya, Suècia i Anglaterra, entre d'altres,

on existeixen les modalitats de competició de

futbol 3, 5, 7, 9 i 11.

4-El joc s’ha de desenvolupar de forma

discontínua, és a dir, el temps de l’activitat

depèn de l’equip que té la possessió de lacamp, i centrada, i a l’altre extrem no ha

d’haver porteria. És a dir, l’espai ha de ser

polaritzat (Castellano, 2005). L'atac i la

defensa han d'estar definits com en un partit.

2-Ha d’haver un porter a la porteria. Jugar

sense porter a la porteria fa que el joc sigui

molt diferent, i per tant, perdi especificitat

innecessàriament.

3-Hi ha un nombre màxim de jugadors, que

depèn de la categoria: per a pre-benjamí i

benjamí el màxim és porter més 4 contra 4;

per a aleví el màxim és porter més 6 contra

6; i per a infantil és porter més 8 contra 8.

depèn de l’equip que té la possessió de la

pilota (Castellano, 2005; Sans i Frattarola,

1996).

5-Diferenciem 2 tipus de duració en la

possessió:

- El mínim és una fase del joc, és a dir,

l’activitat s’acaba quan l’equip atacant perd la

pilota. La pèrdua de la pilota pot ser llençant

la pilota fora del camp, puntuant, o

recuperant la pilota l’equip defensor

(Castellano, 2005). Per exemple, ens trobem

en la situació que comença atacant un equip.

Si aquest marca gol, si la pilota surt del camp,

3

UNITAT 5

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”

o si l'equip defensor roba la pilota, s'acaba

una onada.

- El màxim és una unitat de competició, és a

dir, des que l’equip atacant té la possessió de

la pilota, fins que torna a recuperar-la

(després d’haver defensat). (Álvaro, Dorado,

González Badillo, González, Navarro, Molina,

Pórtolés y Sánchez, 1995). Per exemple, ens

trobem en la situació que comença un equip

innecessàriament.

- L’equip que comença defensant, si recupera

la pilota, ha d’arribar a un espai situat a l’altre

extrem de l’espai de joc. No es contempla la

possibilitat de marcar gol perquè si volem

respectar l'especificitat del joc, un equip que

recupera la pilota a prop de la porteria quetrobem en la situació que comença un equip

atacant. Si aquest marca gol, si la pilota surt

del camp, o si l'equip defensor roba la pilota,

segueix amb la possessió l'equip defensor. I si

aquest arriba a l'espai on puntua, si la pilota

surt del camp, o si l'altre equip roba la pilota,

s'acaba una onada.

6-Diferenciem dues formes de puntuar a les

onades:

- L’equip que comença atacant ha de fer gol a

porteria. No hi ha cap altre tipus de

puntuació per a aquest equip, per no perdre

especificitat

recupera la pilota a prop de la porteria que

defensa, no es troba la porteria a prop, sinó

que avança amb la pilota controlada.

Finalment us recordem que per tal de revisar

els passos per dissenyar aquest tipus de jocs i

orientar-los cap a l'entrenament d'un

determinat contingut, podeu seguir les

indicacions que apareixen al final dels apunts

corresponents a la unitat de “Disseny de

l'estratègia didàctica PARTITS”

4

UNITAT 5

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”

Referències

Álvaro, J., Dorado, A., González Badillo, J.J.,

González, J.L., Navarro, F., Molina, J.J.,

Pórtoles, J. Y Sánchez, F. (1995). Modelo de

análisis de los deportes colectivos basado en

el rendimiento en competición. INFOCOES.

en el entrenamiento. Master profesional en

alto rendimiento en deportes colectivos,

Mastercede, INEF Barcelona.

Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e órbitas

no treino dos jogos desportivos. Porto

(Portugal): FCDEF.

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:

Mcsports.

Castellano, J. (2005). Contenidos de

entrenamiento para el fútbol: propuesta de

diseño. I Congreso virtual de investigación en

la actividad física y el deporte, Vitoria-

Gasteiz.

Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas

Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).

Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,

Universitat de Vic (no publicat).

Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do

ensino/treino do futebol. Ludens.

Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y

sociedad. Léxico de praxologia

motriz.Barcelona: Paidotribo.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento

5

UNITAT 5

DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “ONADES”

en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:

Paidotribo.

Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización

táctica?. Pontevedra: Mcsports, p. 48-52.

Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación al

futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.

6