c?" *m£*<2L

centre cultural de serielles - associació de premsa forana de mallorca - num. 52 - setembre-octubre 97 - 350 pta

SA SELLA

NOU RESTAURANT A BINIALI

J^eAtaurant .*, «ahF ^^Hfr'

* . " ^^f - ' ' ' ' ' - • • ! • ' ' ; • : * • , * . • • • • • • " " ' ¿ • - , . - . .

C/. San Juan, 32 • Tél.: 87 05 83 • BINIALI • SENCELLES • Mallorca(LUNES CERRADO)

especialitat en carns al forn de llenya i en cuina casolanaservici de banquetes i menú diari de dimarts a divendres

s'agraeix telefonar per reservar taula

PERE CIRER VERDServeri TècnicMóvil 908 63 00 91

GESTIMOTORC/. Licorers, Solar 176 - B - 3Pol. Industrial MarratxíMallorca - Baleares

Distribuïdor oficial Case Poclain

SA SELLA

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):

Xisca Cirer CirerJoana Ferragut Fiol

Joan Bosco Florit HorrachJoan Florit Salas

Tomeu Morro OliverGuillem Mut Llabrés

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):Miquel Amorós Montserrat

BarramotAntoni Florit Florit

Margalida Llabrés FiolJordi Llabrés Sans

Miranda MiretJosep Ramis Ferrer

Es Rossinyol de PrimaveraSebastià Siquier i Ramis

Neus Vallés Perelló

Guillem Zuàzaga LlabrésJordi Zuàzaga Llabrés

Nota de la Redacció:Els articles d'aquesta revis-ta expressen únicament l'opinió dels propis au-tors.

Revista Sa SellaC/ Església, 3CP 07140 Senceües - MallorcaE-Mail: xeremier(S),arrakis.es

TONIFF@balearcom.es

Portada: Talaiot de Son Fred abandonat.

Dipòsit legal: PM 400-89.Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.

Imprimeix: Tirrena SACarrer J. GrisTel. 555212 Manacor

3

SA SELLA

COSTA I LLOBERA, MIQUEL(Pollença, 1854- Palma de Mallorca 1922).

Escriptor i eclesiàstic. Primogènit d'una famí-lia de senyors benestants, estudià a l 'Institutde Palma, oh fou alumne, de Josep Lluís Ponsi Gallarza

Començà la carrera de dret a Barcelona(1872-1875) , on conegué R a m o n Picó iCampomar , J a c i n tVerdaguer , J a u m eCollell i especialment,Marià Aguiló i AntoniRubio i Lluch.

/">•

Publica la seva pri-mera poesia a la "Re-vis ta Balear": "LaVair (1873), que fouseguida d 'al t res . Béque era enemic de lapoesia floralesca, par-ticipà en els jocs flo-rals del 1874 i obtin-gué un accessit a la vi-ola amb "La primerallàgrima".

Produí notables pe-ces poètiques fins queela 1875, escriví unapeça cabdal de la poesia catalana, "El pi deFormentor'", que, paradoxalment, no fou ni es-mentada en els jocs florals del 1878.

Per pressió del seu pare s'establí a Mallorca.Feu curts viatges a París, Madrid i Toledo. Lle-gí, aleshores, els autors llatins, castellans, fran-cesos i italians. Escriví l'oda a "fioraci", queiniciava una nova orientació, i "Temporär(1881).

Ordenat sacerdot el 1888, es doctorà en teo-logia i no tornà a Mallorca fins el 1890.

Amb Mateu Rotger restaurà l 'església deMonti-Sion de Pollença.

Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, i fou pro-fessor al seminari conciliar de Palma.

# "** *•i 4tt

El 1903 rebé un homenatge públic a Mallorcai fou nomenat membre corresponent de la RealAcademia Española. El 1903 publicà "Tradi-cions i fantasies". Presidí els jocs florals deMallorca ( 1904), de Barcelona ( 1906) i Girona(1908).

El 1906 participà en el Primer Congrés In-ternacional de la Llen-gua Catalana i publicà"Horacianes".

Fou membre corres-ponent de l ' I n s t i t u td ' E s t u d i s Cata lans .Miquel Costa, repre-senta , amb JoanAlcover, l ' e spe r i td 'aquel la modernitatpoètica que la críticadesignà amb l'apel--latiu d'Escola Mallor-quina , caracteri tzatpel llenguatge medi-tat.

El seu esperit no ésben bé clàssic, sinó es-sencialment romàntic,fins i tot dins les Ho-

racianes, bé que amb una contenció que l'allu-nya de les gran figures romàntiques. La sevapoesia, com a imatge de l'home, reflecteix unestat afectiu personalíssim, tan estrany a la re-tòrica com a les novetats inútils .

Xisca Ma Cirer Cirer

Jf^

Iir'Consell Insular

de MallorcaComissió de Cultura i Patrimoni

Histórico - Artístic

4

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

fc*f

Fes Cultura,

Vine a la BibliotecaC/Antoni Maura, 5

\M

BIBLIOTEQUESM U N I C I P A L S

Consell InsularÍ de Mallorca

SA SELLA

Els Ramis d'AyreflorContinua de l 'anterior número.

Per tal de què el present article, resulti ente-nedor i lliurat de qualsevol confusió, vet ací,traçada, la línia primogenital de la família :

Berenguer de Ramis - Elisabet de Montsó

Jaume Ramis

Joan Ramis Sunyer (1330-1407)

Ponç Joan Ramis i Ballester (1371-1438) -Valença Safont

Joan Ramis de Cascanar

Rafel Ramis de Cascanar

Miquel Ramis i Gili (1476-1540)

Miquel Ramis d'Ayreflor i Pou de Morello(1499-1550)

Miquel Ramis d'Ayreflor

Miquel Ramis d'Ayreflor i Pomari (1551-1627)

Miquel Ramis d'Ayreflor

Miquel Ramis d'Ayreflor i Alba (1603-1659)- Coloma Ferrer de Sant Jordi i Gili

Miquel Ramis d'Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi(1647-1718) - Joana Maria Genovart i Dureta

Miquel Ramis d'Ayreflor i Genovart (1670-1723) - Antònia Reure i Vallespir

Miquel Ramis d'Ayreflor i Reure (1701-1752)- Margalida Ferrer de Sant Jordi i Gili

Miquel Ramis d'Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi(1732-1795) - Margalida Ferrer de Sant Jordii Font-Belloto

Miquel Ramis d'Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi(1762-1811) - Magdalena Marcel i Bastard dela Torre

Miquel Ramis d'Ayreflor i Marcel (1799-1855) - Margalida Alemany i Noguera deSuperna

Miquel Ramis d'Ayreflor i Alemany (1822-1883) - Aina Sureda i Sanxo de la Jordana

Aquest fou el da r r e r "Mique l Ramisd'Ayreflor", que a pesar del seu matrimoni,

morí sense descendència ; i a partir d'aquí,començà un procés de divisió i separació deles terres originàries de l ' an t ic termed'Ayreflor, que donà lloc a nous i moderns to-pònims qua l i f ica t ius , com Ayreflor Nou ,Ayreflor Vell, etc.

Dna. Aina Sureda i Sanxo de la Jordana, de laCasa del Marquès de Vilafranca i Vivot, Vda.de Ramis d'Ayreflor i Alemany, després de lamort d'aquest, com a Ilegítima, rebé una partd'Ayreflor. L'altra part del predi, passà a mansdel germà de D. Miquel , el Sr. D. JosepFrancesc Ramis d'Ayreflor i Alemany (1824-1889), el qual es casà amb la noble Dna. MariaRegina de Gálvez-Valderrama i Fernández deCórdoba, d'aquests el seu fill D. Josep FrancescRamis d 'Ayreflor i de Gálvez-Valderrama(1860-1928) i de la seva esposa Dna. PaulaRosselló i Bernat, i d'aquests a D. Josep Ra-mis d'Ayreflor i Rosselló i Dna. Maria JosepaLópez-Pinto i Ripoll. Avui dia, una part per-tany als Ramis d'Ayreflor i López-Pinto, i unaaltra als Ramis d'Ayreflor i Cardell, fills de D.Guillem Ramis d'Ayreflor i Rosselló i de Dna.Maria dels Dolors Cardell i Mir.Fins aquí, el nostre intent d'aproximació his-

tòrica, que tal volta, hagi pogut resultar un tantcomplicat, però ara sí ens referirem en notesconcretes.Vers l'any 1701, la Reverenda Comunitat de

Sacerdots de la Parròquia de Sant Pere deSencelles, encapçalada pel M. Rvd. Sr. Rec-tor, Mn. Gabriel Ballester, i el Magnífic Con-sistori de la Vila, van concedir al Noble D.Miquel Ramis d'Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi,fill primogènit de D. Miquel Ramis d'Ayreflori Alba, i Dna. Coloma Ferrer de Sant Jordi iGili, Sr. del terme d'Ayreflor, la llicència perconstruir una capella lateral dins l'EsglésiaParroquial, que des de l 'any 1696, s'estavaconstruint. El solar de la capella, ocupava eldarrer tram de la nau del temple, just davant lacapella de Sant Joan, i fou dedicada a l'Arcàn-gel Sant Miquel, sant de molta tradició famili-ar. El retaule que s'hi va instal·lar, fou coste-jat igualment per el mateix senyor, i dedicat ala mateixa advocació. Era del gust barroc del'època, de reduïdes dimensions, en el centrehi havia una pintura a l 'oli que representava lavictòria del Sant damunt el seu maligne, i alslaterals dues preciosíssimes imatges dels altressant arcàngels: Rafel i Gabriel. Tot el conjuntera coronat per un escut barroc amb les armesde Ramis d'Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi,igual que el metàl·lic, que corona tota la cons-trucció de la capella, i que està instal·lat da-munt l 'arc de la volta.Dia 29 d 'abri l de 1718, va morí cristianament

SA SELLA

el noble benefactor, i les seves despulles, se-guint el costum antic, foren sepultades a unnínxol obert en aquesta mateixa capella. Suc-cessivament, també hi foren sepultats el seu fill,D. Miquel Ramis d'Ayreflor i Genovart ( +1723) i el fill d'aquest, i nét de l 'anterior, D.Miquel Ramis d'Ayreflor i Reure (+1752).

A principis del s. XIX, la capella de Sant Mi-quel, va canviar de titularitat i fou dedicada aNtra. Sra. del Came.Per tal ocasió, es vaconstruir una part novade retaule, seguramentobrat per l ' e s c u l t o rMateu Colom, que l'any1824, t r eba l l ava an'aquest mateix templeconstruint el retaule dela capella de la Imma-culada Concepció. Elnou retaule, de moltsemblants línies art íst i-ques al de la capellaabans esmentada de laPuríssima Concepció,havia de servir de tronaper a la imatge de l'ad-vocació carmelita quees venerava a la capellaFonda de davall el Cor,i que després fou la delBaptisteri. A la part su-perior, del tros nou, hifou col·locat el primitiuretaule de la capella deSant Miquel, quedant elcon jun t tal i com elveim avui, malgrat nocoincidir ambdós estils artístics. Mai no forenretirats els escuts del fundador de la capella,ja que els seus successors, encara per molt d'es-pai, després de llur defunció, van ostentar imantenir els patronats de Sant Miquel Arcàn-gel i Ntra. Sra. del Carme.

Temps després, les restes mortals de tots elsavantpassats de la família Ramis d'Ayreflor, queallà reposaven, davant la necessitat d'adobarel trespol de la capella, foren soterrats a unnínxol nou, que es va obrir a la paret lateralesquerra, i que fou cobert amb una formosa,solemne i artística làpida amb l'escut de lesarmes familiars.En efecte, i l l iurat de qualsevol mena de dub-

te, la raó per la qual, es remarca més la unió irelació exis tent entre la f amí l i a de Ramisd'Ayreflor i la Parròquia de Sencelles, és perl 'ofrena, en el s. XVIII del sumptuós, esvelt imagnífic retaule major del Presbiteri de l'Es-glésia.

El besnét, de l 'abans dit D. Miquel Ramis

d'Ayreflor i Ferrer de Sant Jordi, espòs de Dna.Margalida Ferrer de Sant Jordi i Font-Belloto,tenia algun problema amb l 'Ajuntament deSencelles, i ambdues parts, van armar plet; elqual fou guanyat per la Insti tució Municipal, iel noble cavaller, fou multat i carregat ambl ' import equivalent de l'obra del nou retauleque el dominic Fra Albert Borguny, va projec-tar per l 'Altar Major d'aquesta Església. Així

mateix, el Consis-tori senceller, obli-gà el mul ta t , quefes coronar l 'es-mentat retaule ambl'escut d'armes deSencel les , i maiamb llur blasó no-bil iar i . Seguramentla feina material delmoble anà a càrrecdels col·laboradorsde Borguny , quecom a tracista, ac-tuava de directord'obres, els escul-tors Pere JoanObrador i RafelTorres.

D. Miquel Ramisd'Ayreflor i Ferrerde Sant Jordi, pre-sentà l 'obra inaca-bada, en quant amot ius decoratiusens r e f e r im , i laComuni ta t Parro-quial i feels, l'ana-ren acabant en anys

successius.Malgrat això, fou beneit solemnement l 'any

1766. Dia 18 de Març de 1788, la Parròquiarebia la Visita Pastoral del Rvdm. Sr. Bisbe D.Pedró Rubio Benedicto i Herrero, el qual ex-hortà al clergat de Sencelles a contribuir ambdonatius per a l 'acabament del daurat i poli-cromia del retaule.

També totes les imatges que l 'han completatsón d ' èpoques posteriors, l 'Assumpció deMaria, Sant Jaume, Sant Pau, Sant Estanislaui Sant Pere. Com a nota significativa, l'escul-tura central del Príncep dels Apòstols, que pre-sideix amb la seva absoluta majestat, revestitamb els ornaments pontificals, va ésser obradapel mestre sencel ler Josep Anton i LlabrésMudoi. Va ésser beneïda dia 26 de maig de 1811i en foren padrins en la cerimònia D. BartomeuReyó i Dna. Margal ida Ramis i Romanyà .L'obra costà 280 lliures mallorquines.

Jordi Llabrés Sans

SA SELLA

VILLALONGA I PONS, LLORENÇ(Palma de Mallorca 1897-1980). Escriptor.

Estudià medicina a les universitats de Múrcia,Barcelona, Madrid i Saragossa (1919-1926).El 1924 començà a col·laborar amb regularitata la premsa ("El Día") i a partir del 1927, al-terna el conreu de les lletres amb el de la psi-quiatria. En una primera etapa, Villalonga, in-quiet i agressiu, freqüentà els ambients méscosmopolites i esnobs de l ' illa i, per tant, tren-ca amb violència amb elsmallorquinistes.

El 1931 l'aparició de MoríJe Doma, una novel·la mei-ta t cos tumis t a , mei ta texperpèntica, produí un au-tènt ic escàndol . El 1932,amb una tragèdia, Fedra, es-crita en llengua castellana,transformà en mite la sevaamistat íntima amb una poe-tesa cubana, Emilia Bernal.El 1934 aplegà en volumsalguns ar t ic les ideològics(Centro), i entre el 1934 i el1936 dirigí una de les millorsrevistes aparegudes aMallorca: Brisas. Amb l ' ini-ci de la guerra de 1936-39 iel ma t r imon i amb TeresaGelabert inicià una etapa de reflexió i de silen-ci. El 1936 ingressà a la Falange i a mitjan 1937es retira a Binissalem, on, a poc a poc, preparàels materials per a la seva novel·la més impor-tant: Beam (o la sala de les nines) plena deressons autobiogràfics.

A través de la llarga epístola escrita per mos-sèn Joan Mallol, capellà de Bearn i possible fillnatural del protagonista, va perfilant l 'existèn-cia i el pensament de Sr. Toni, voltairià, es-cèptic i fervent admirador del "segle de lesllums". Amb aquesta novel·la l ' autor construíel gran poema elegíac d 'un paradís perdut ialenà a mite el món decadent de l 'aristocràciarural mallorquina de fi de segle.

Se'n feu una versió teatral, amb el t í tol deFaust, i fou portada al cinema per J. Chavarriel 1983.

8

Acabada la guerra, Villalonga, s'instal·là denou a Palma i al llarg de quinze anys noméspublicà algun article escadusser, estrenà pri-vadament alguns "Desbarats" i col·laborà ambel seu germà Miquel en diverses empreses, en-tre les quals una biografia de Chateaubriand(1944). El 1952 reprengué, amb La novel lade Palmira, la seva activitat l i terària. Entre el

1952 i el 1961 tornà acol·laborar d'una ma-nera a s s ídua en lapremsa m a l l o r q u i n a("Baleares") i alternàla pub l i cac ió denovel·les castellanes(entre les quals Bearn,1956) amb contes ipeces teatrals en cata-là: "El lledoner de laclastrà" (1958), etc.L'any 1961, amb l'edi-ció incompleta catala-na de Bearn (l 'edicióíntegra fou publicadael 1966) i amb la pri-mera de "L 'cingeI re-bel", i n i c i à la sevadarrera etapa.

Altres novel·les im-portants són: "Desenllaç a Montlleó" (1963),"L 'hereva de la senyora Obdulia" (I964), "Leyfures l (1967), "El' misantrop" (1972) i "Une síiu a Mallorca" (1975).Compongué i estrenà diverses peces teatrals:"Aqui 1 les o l'impossible"' (1964) i els"Desbarats" (1965) na r r ac ions mei ta tcostumistes, meitat caricaturesques, que són laseva contribució més decisiva al teatre.

Xisca M1' Cirer Cirer

Consell Insularde MallorcaComissió de Cultura i PatrimoniHistórico - Artístic

SA SELLA

•* r

QUE ES INTERNET?SERVEIS I APLICACIONS D'INTERNET?

Uns dels serveis més emprats d'Internet és elsistema mundial per enviar i rebre correu elec-trònic, conegut amb el nom d'e-mail. De fetuna gran part d'aquest tràfic d ' Internet cor-respon aquest servei, l 'únic de la xarxa quemolts empren. Com funciona? per contestaraquesta pregunta, repassem primer el sistemade correu tradicional.

Imagineu que des de Sencelles voleu enviaruna carta a la vostre parella que resideix a Pa-rís. Després d'escriure la direcció pertinent alsobre la tireu a la bústia allí emprèn el viatgefins a la oficina postal regional o nacional id'allí a la oficina més pròxima a la persona quela rebrà.

El correu electrònic segueix un procés sem-blant. Després d'escriure la carta a la compu-tadora li hem d'indicar ladirecció d'e-mail a la per-sona a la que va dirigida. Enenviar la carta electrònicaaquesta surt de la terminalmit jançant un d i spos i t iuanomenat modem que con-necta la compu tado ra aInternet per via telefònica.La ruta que segueix són di-verses computadores queactuen d'oficines postalsd'enllaç tant local, nacionalcom internacional. Aques-tes computadores dels dife-rents servidors disposend'informació suficient perdirigir la carta a la personadesitjada.

irònic de cada vegada més sigui una manerapopular i ràpida d'estar en contacte amb lapersona que desitges d'una forma barata.

AMB QUÈ CONSISTEIX LA DIRECCIÓDE CORRE

La identificació de les persones connectadesa la xarxa es realitza mitjançant les direccionsde correu electrònic. Imagineu que voleu en-viar un missatge a un amic que la seva direccióés "drg°magic .com* "drg" és la designaciópersonal de l 'amic el que dirigim la carta, lapart que es troba després de l'arrova és nor-malment la designació del proveïdor d'e-mailel servidor el que ens facilita connectar amb laxarxa.*direcció imaginària.

Toni Florit i FloritE-Mail :TONIFF balearkom.es.

La diferència substancialque té el correu electrònicés que les cartes arriben alseu destí amb un parell deminuts, sempre és pot do-nar el cas de que part de laxarxa estigui congestionadatemporalment.

Això fa que el correu elee-

VIAJES

SO S.L

Viatges organitzats.

Descomptes especial per a çrups.

Podeu reservar per telèfon

i us ho durem a ca vostra.

Pare Bartomeu Pou, 207003 PALMA DE MALLORCATel. 75 10 28-Fax: 75 05 67

9

SA SELLA

Guia de viatges, Sencelles l'any 1789Com vos imaginau que va veure Sencelles

l'any 1789 un viatger ? Llegiu aquest article iho sabreu.

Oblidà el cronista Bin imel i s l 'explicaciód'aquesta vila, i es creïble subsistia ja en el seutemps de 1600, perquè en diferents llocs ladóna per l í m i t de les seves c i rcumveïnes .Dameto la suposa ja en el Reial Repartiment icreu fou donada als soldats naturals del campde Tarragona, on diu hi ha un antic edificid'aquest nom, conforme cita don Icari, i es pocsímil ( Dameto vol que Sancellas se poblarà decatalans del lloc del seu mateix nom als campsde Tarragona, però és més probable el que jodic a la Memòria de Pobladors de Mallorca -Bover -) . Jo creuré haver estat abans alqueríade qualque moro, com és vulgar opinió, per unantic portal d 'un casal que posseeix un cava-ller, com direm al seu lloc, que diuen fou obradels moros, i que a l 'any de 1300 o poc des-prés s'erigí en una de les noves viles. Semprehe cregut que la primera població d'aquesta vilafou el lloc de Canarrosa de la qual par laMarsilio que el poblaren els emfiteutes del ves-comte de Bearn com es pot veure al Capbreudels béns d'aquest. A Canarrosa sospita el P.Gaietà de Mallorca si estaria abans de la inva-sió dels moros la Mare de Déu de Lloseta :Avui Canarosa no és més que una reunió decases que amb els vastíssims camps de la roda-lia són alou del marquès de la Romana. Famenció d'aquest lloc la butlla d'Innocenci IVdonada el 14 d'abril de 1248 a favor de les es-glésies de Mallorca, i encara que no anomenala de Canarosa, menciona la de S. Pere deSansellas, el que em fa creure que Sansellas

era el nom del punt on estava situada la parrò-quia i Canarosa el del poble al qual pertanyia.

Sigui com sigui, Canarosa ja no existia ambtítol d'Universitat l 'any 1285 ja que no va ferelecció de síndics per jurar obediència al ReiD. Alfons, però sí Sansellas que trià els se-güen t s : Pere F iguera , G u i l l e m Guasp,Bar tomeu Cerdà, Mique l Rafal i RaimonAlbinyana - Bover-. Vegi's el suplement des-prés del mapa i coloqui's aquí i l'homenatgeque presentaren les viles al rei don Alfons duuCensellas.

Situació : Ella es troba en un paratge pla,encara que pel seu nord declina a manera d 'unariba i descobreix una agradable plana que és elmés poblat de l ' i l la fins a la muntanya, de ma-nera que, en concepte de molts subjectes degust, els sembla la més agradable vista miradades de les finestres de Son Morei, que és lacasa que posseeix un cavaller de Palma, comdirem al seu lloc.

Dista de Palma quatre llegües i un quart percarretera plana, que passa pel seu llogaret deBiniali i per prop de la vila de Santa Maria i deMarratxí. Conté la seva població un carrer que,encara que no ben dret, segueix ample i llargfins l 'altre extrem del nord-est 916 passes. Pelseu nord s'extén un barri que té cinc petits car-rers i pel sud cauen dos carrers llargs, i entretots contenen 341 cases.

Documentació extreta de l 'entrada "Censellasy su término" del Viaje a ias villas de Mailorcade Jeroni de Berard de 1789.

Miranda Miret

ES NYARRO SENCELLER.Es curs escolar, es retrassa... Ses escoles cauen...

Ido, què no és "guapo" això9

Es nins, tots contents... es paren no tant.

Ay !!!!!! quin merde. I s 'Ajuntament , què fa?.

Quan hi pens i torn pensar . . . . Miraaaauuu, ... quin dessaaaastre ! ! !

"Es rossinyol de Primavera'

W

SA SELLA

Plaça Km. 0Continua de l'anterior número.

Agafam el camí sense asfaltar que mena capa Sencelles, poble que veim sobre un serrai.Les terres són molt planes i sense parets finsque ens hem a l l u n y a t un q u i l ò m e t r e deBiniagual quancomença a apa-rèixer una munióde petits xaletsamb parets debloqueis. Diver-sos camins al'esquerra enlla-cen amb finquesi amb Biniali.

Ef camí és deterra amb bardis-ses d ' a lz ines iullastres. En ar-ribar al terme deSencelles torna acomençar l 'as-faltat. Entram doncs en una zona d'horts ambvelles sínies i safareigs guardats per fassers.Quan acabam el camí de B i n i a g u a l ,desembocam altre cop al camí de Son Roig igiram a la dreta per arribar fins al pou Major,una estampa ben desaprofitada amb els trescamins que hi passen, els dos colls de pou, els

pedrissos, el pont de vianants i el torrent deSolleric.

Travessam el torrent i prenim el camí del pouMajor reasfaltat fa ben pocs anys. Passant peraquest camí ens adonarem de la gran pressió

c o n s t r u c t o r aque pate ix elforavi la deSencelles, fetque es fa mésev iden t quanmés ensacostam al po-b le . Aques tcamí està farcitde construcci-ons que hipote-caran en el fu-tur la construc-ció de lacircumval·lacióde Sencelles.

F i n a l m e n tarribam a la Plaça havent agafat el carrer del'Església i passat ran de l 'antic escorxador.Des de la sortida a l 'arribada haurem recorre-gut uns deu quilòmetres. Bona passejada !

JBF

Deu Anys de Vida

Després d 'una interrupció de més de dos anys, al mes de maig de 1988 sortia al carrer un altrenúmero de Sa Sella, el que porta el 8 i la indicació de Segona Època. Aquesta revista canviavade format, de paginació i de col·laboradors. Amb aquesta nova etapa que encetava el número 8de maig-juny de 1988 la capçalera canviava i la revista s'autotitulava Revista d'InformacióMunicipal.

En aquest número hi podem trobar un article sobre el tern i les joies de la Mare de Déu dePasqua fet per Vicenç Comas i Joan, un recordatori de com era sa Fira antany signat per BartomeuOliver. La revista tenia una portada creativa sobre les distintes combinacions d'escriure Sencellesamb aeiou.

Sa Sella Deu Anys

//

SA SELLA

fe;

12

SA SELLA

Imatges d'ahirLa fotografía que avui vos presentam va ser

presa al pati de ca ses monges devers l 'any1948.

Fila de dalt d'esquerra a dreta:

Pere Xotano, Toni Pafaca, Martí Garrii, PereSastre, Pere Raspeta, Tomeu Sord, Toni Es-colà, Pep Pesquero, Felip Majoral i Sor Mariade Sant Estanislau.

Fila Segona:

Pere Xicot, Toni Reiet, Joan de Binifarrí,Miquel Ditet, Pere Garrii, Joan Gep, Pep des'adrogueria, Pere d'es Forn, Pere Ferrerico,

Miquel Busca, Pere Majoral, Tomeu Revull.

Fila Tercera:

Nadal Murer, Toni Merris, Jaume Puça, ToniMavi, Toni Racó, Joan Vileta, Biel Pollastre,Joan Lloca, Julià Leris (actualment viu a Pal-ma), Llorenç Felipeta, Pere Petita, Tomeu Xi-cot.

Fila Quarta:

Tomeu de sa Quintana, Jaume Balcona, PereGarrii, Pere Mascaró, Tomeu Conet, Jordi Pou.

Foto cedida per Toni Bennàsar, Escolà.

EL SENYOR CLINTON I ELTABAC

Tene un costum quan m'aixec el matí de veureles notícies que donen a la TV i com podeusuposar cada dia hi ha notícies que jo les dicde diari que són els problemes de l 'OrientMitjà, les qüestions entre palestins i jueus,també les altres notícies de successos de mortsi d'accidents de trànsit, etc..., però qualque diahi ha una notícia que la trob més "divertida,així entre cometes" com la que he escoltat avui:el president dels totpoderosos americans s'hanegat a firmar la desaparició de les minesantipersonals perquè els russos i els xinesos nos'han presentat i no es pot consentir que permatar o es retirin tots o mentre quedi un solassassí els altres tampoc han de retirar-se del'assassinat.

Després d 'a l t res notícies torna sortir elmalaurat, així sense cometes senyor Clinton,amb minúscules dient que s'ha de donar unaaltra volta de pern als fumadors i que pujarà el

tabac a fi de que costi el paquet bastant més iels jovenets tinguin més dificultats amb poder-lo compra r i a i x í es fumarà manco .M'esborrona que el malparit d'en Clinton tinguitanta de guarda a la salut quan es capaç dedeixar que milers de persones es morin o quedinmutilades per a les mines anti persones o queell per guardar els interessos del seu país, omillor païssa, és capaç de posar en marxa unamàquina tant destructora com la guerra per untres i no res.

Aquest desgraciat que envia la seva dona alsfunerals de la MARE TERESA DE CALCUTA,tot amb majúscules, que precisament es vadedicar a coses bastant menys sagnants que elClinton, per quedar bé es faci càrrec de lasituació.

Jo no puc predicar cap excel·lència del tabacperò crec que hi ha al món persones mésindicades que els americans per parlar de lasalut i de la manera de conservar la vida que elpresident dels USA

Sebastià Siquier i Ramis.

13

SA SELLA

Reaccions a unnúmero especial

L'edició especial 51 que SA SELLA va treureel mes d'agost per celebrar la cinquantena denúmeros de la publicació va tenir molt bonaacollida entre els sencellers. Han estat moltsels que des que varen veure la feina feta pelscol·laboradors i redactors de la revista no s'hanaturat de felicitar-nos i donar-nos les gràcies il'enhorabona per un número tan rodó.

També n'hi ha que s'han animat a cercar iespolsar velles fotos que ja tenien ben amaga-des el que ens omple a tots de satisfacció, jaque d'aquesta manera salvam de l'oblit imat-ges del nostre passat i les podem disfrutar en-tre tots. No vos atureu decercar i dur-nos fotografiesque sortiran si no és ara, seràsuara.

També voldríem demanardisculpes per les errades quea vegades es produeixen enla identificació de les perso-nes que surten a les fotos.Són errors involuntaris mo-tivats per la desconeixençadels personatges, per confu-sions de les persones quecedeixen les fotos, i . . . i per-què els temps passa per tot-hom i hi ha qualcú que ja noté ni cabells o els té totsblancs.

D'aquesta manera a la fotodel cafè de can Coques lapàgina 31 no hi ha enBernadí Puça ni en TomeuBaldó sinó que són en RafelPas tore t i en FranciscoJeroni de França. També a laimatge del sequer de saQuintana hi apareixen naMaria Cota, en Rafel Cota in'Andreu Rostit.

Una repercussió que ha tin-gut també la publicació en el

mateix número 51 de diversos De Sencelles :sencellers ha estat la glosa feta per en Pau Ro-quet, i que ens contà en Joan Revull, sobre l'as-sassinat dels seus dos germans:

De dos germans que tenia,

sa Falange me'ls va matar

jo m'he de venjar qualque dia,

si no és avui serà demà.

Un sentit agraïment a les persones que ambels seus comentaris i suggeriments ajuden amillorar i fer possible que SA SELLA conti-nuï amb el seu objectiu d'enfortir el sentimentde poble al municipi de Sencelles.

SA SELLA

14

SA SELLA

CARTAAquesta és la història d'un partit de futbet

que no havia de ser però que a la fi si que fou,o no?

Tota aquesta feta començà unes setmanesabans de les festes de la Mare de Déu d'agost,quan em vaig assabentar que enguany no es te-nia pensat fer el tradicional torneig de futbet.Com a afeccionat a aquest esport vaig anar aconversar amb l'encarregat de festes, en RafelPubil, per saber què diantre passava. La sevaresposta fou ben clara i directa, NO M'INTE-RESSA, NO ÉS COSA MEVA. Vaja!, vaig dirjo, una de les activitats que més gent jove ar-replega no els interessa: Això és el món al re-vés.

Res, com que trobava que feia beneit que non'hi hagués, i com jo molta altra gent, em vaigoferir a posar-me al cap davant i encarregar-me de poder dur a terme el torneig. Amb aques-tes, en Rafel em digué que miràs quines erenles coses necessàries i que l'informas, que ells'encarregaria de donar-nos-les. Les mevespeticions foren poques i senzilles -quatre ba-lons, xarxes per a les porteries i els trofeus-les qual ell acceptà fora posar cap problema.

I fou així que el dia abans de començar eltorneig, vaig fer de veure en Rafel i, desprésd'una bona estona de voltejar, a la fi el trobEll em donà únicament dos balons "baraters"dient-me que no havia pogut trobar res més,que m'arreglas amb aquelles dues coses. Aquellmateix vespre vaig anar al polisportiu a dei-xar-hi les dues pilotes. Quan vaig arribar vaigveure la pista de futbet tota plena de gravilla iles xarxes foradades de per tot. Aleshores, ambdues graneres duites de ca meva i dues de ve-lles que vaig trobar pel polisportiu, em vaigposar agranar i a cosir les xarxes juntament ambunes al·lotes que hi havia allà: Granàrem fins ales onze del vespre..

Idò, el torneig de futbet va començar d'aque-lla manera i, gràcies a la bona voluntat delsparticipants, tot anava com una seda fins que,arribà el dia de la final:

Començaren a jugar els equips pel tercer i

quart lloc i no hi havia cap taula amb els tro-feus (vos record que en Rafel em digué. "Jam'encarregaré jo de dur-los"). Bé, ja la treuran.Començà la final i com que jo jugava amb undels equips, em vaig centrar amb la meva feinaen aquell moment: jugar i confiar que en Rafelaparegués amb els trofeus. Mentres tant, enJoan Xaca (el tinent-batle) contemplava el par-tit mans aplegades esperant l'hora de repartirels premis, feina que l 'hi havia encarregat elBatle. Jo crec que tot un tinent-batle, a mésd'encarregar-se d'entregar els trofeus, s'hau-ria de preocupar un poc en veure que allà no hiha cap trofeu per repartir. Ja em direu!!

Un cop acabada la final va arribar la gota queva fer vessar el tassó. Els trofeus no hi eren.Tots els jugadors i espectadors no s'ho acaba-ven de creure (per ventura això era com elscoets que els amollen d'un dia per l'altre). Des-prés de dutxar-me, quan vaig sortir dels vestu-aris em vaig trobar en Joan Xaca que m'espe-rava per aclarir el que havia passat. Desprésd'una estona de conversar, aclarírem que elstrofeus estaven dins una bossa davant el bardel polisportiu. Crec jo que si algú duu els tro-feus me'ls ha d'entregar en mà i no deixar-losdavant del bar, fora avisar ningú. I així, entrediscussions, cada un va partir a ca seva.

Al dijous següent, festes passades, m'arribàa ca meva una carta de l 'Ajuntament convo-cant-me per a una reunió el proper dissabte. Aaquesta reunió es va parlar de qui tenia la cul-pa del que havia passat. No aclarírem res, tot-hom es feia el mussol. Aleshores, una setmanadesprés d'haver acabat el torneig, em donarenels trofeus que llavors vaig repartir.

No vull fer de jutge i acusar a ningú, vos vulldeixar a vosaltres aquesta feina. Qui és el cul-pable? Aquell qui fa tot el que bonament pot,encara que li posin traves o aquell qui tenintl'obligació i la possibilitat d'oferir un ajut noel dóna?.

D'aquesta trista experiència el que m'ha que-dat més clar és que ningú no es pot posar aldavant de cap activitat dins Sencelles per queper darrera, tot són coces.

Jaume Pons Boyeras

15

SA SELLA

OPINIÓSegur que tots coneixeu aquesta famosa fra-

se dins el món del periodisme que diu:

El fet que un ca mossegui a un home no ésnotícia, però si és l 'home que mossega al ca,això immediatament es converteix en notícia.

Al meu entendre, això és el que ha passat aSencelles amb Pestelar aparició dels joves delpoble als diaris baix el qualificatiu de xenòfobs.

Què vostè viu devora un Pub i es queixa delrenou i no li fan cas? Serà per què vol senyora.

Ah!! Clar, me diu que s'ha queixat i li han ditque les seves reclamacions no tenen raó de ser?

Què ha enviat cartes al diari i no li han fetcas?.

Li tornaré repetir que és perquè vostè vol. Siun parell de joves s'ho passen bé durant l 'estiubevent una cervesa a la fresca no és noticia.Faci el que jo he fet, escolti, escolti i apren-gui.

Telefoni a un periodista, si pot ésser durantl'estiu, ja que durant aquesta època cerquennotícies igual que un dragó cerca mosquits. Unavegada que té el periodista, l 'hi ha de vendrela moto de la manera més exagerada.

Escolti senyor periodista, és que tinc unavivenda devora un pub. Allà hi ha un grup dejoves violents, xenòfobs i terroristes, que de-gut a que som peninsular hem rebutgen i menys-preen. Que sí, tal com li cont, ho demani a laGuàrdia Civil, li contaran que fins i tot estanorganitzats en grupusculs radicals semblants alsjarrai. Ole, ole, ale, això ja ho paga.

Aquesta notícia ven més, o no?

Senyors propietaris d ' immobles a la zona desa Llotja de Palma, es deixin assessorar per unaprofessional. S'oblidin de les pancartes i lesqueixes a l 'Ajuntament de Palma. Per favor,una mica d'imaginació. Telefonin a ca un pe-riodista i li diguin. . . jo que sé... Senyor perio-dista, sa Llotja és un assentament palestí, iaquests joves que van als pubs i bars no sónsinó colons jueus que venen al nostre territori

baix el consentiment del president Netanyahu,amb una clara voluntat de rompre el tractat depau. Amigo!!! Això ja és una al tra cosavatualmón.

Aquesta nova tècnica també es pot aplicar ala vida familiar, un altre exemple: Mama, mama,en Toniet hem ve a emprenyar quan estic ju-gant amb el video-joc. Molt mal fet nin, moltmalament Prova-ho així:

Mama, mama, com tu saps, jo som un catòlicde l'Ulster i en Toniet és un protestant de l'or-dre d'orange, que vol organitzar una manifes-tació pro-britànica que passi per la meva habi-tació. Això és un inconfundible acte de provo-cació a la meva comunitat. Així, deixaràs tamare d'esquena.

Jo no som ningú per jutjar si a Sencelles hiha o no xenofòbia. Segurament com a totes lescomunitats hi haurà sentiments xenòfobs i tam-bé en contra de la xenofòbia; de la mateixamanera que n 'hi haurà de pacifistes i de milita-ristes i de tots els t ipus i colors.

Ara bé, del que si estic completament segur,és de que pel fet d'estar a la fresca amb elsteus amics xerrant i rient, no et poden dir xe-nòfob, per molt que emprenyis als veïnats.

Tomeu Morro

Olleria Ca'n BernadíC/ Cals Ollers, 5

Pòrtol

Fabricació de tota casta deceràmica pel foc, forn, siu-rells, decoració i jardineria.

Tel. 797898-602819

16

SA SELLA

BRUIXERIESE-ns visiten éssers extraterrestres? Són les

aigües d'aquestes illes refugi i base per a nausd'altra planeta?

Tota la costa nord, sobretot des de Deià finsa les altures del puig Major, té un ampli presti-gi en el camp de l ' U f o l o g i a . El p r imeraconteixement assenyalat va ocórrer dia 8 dedesembre de 1978. Un grup d'excursionistesque es trobaven al puig Roig varen ser testi-monis d'un inexpli-cable espectacle.

"Vàrem afinar al-guna cosa estranyamar endins. Era deniï i acabàvem desopar - explicaren-.Primerament varenveure sobrevolar setcercles lluminososque feien continusdesplegaments, dei-xant una estelad'una llum viva,blava i taronja. Da-munt ells va aparèi-xer una altra llumintermitent, tambéde color taronja. Nopodíem donar pas-sada del que estavapassant quan vaocórrer ei més fan-tàstic: un objected'enormes proporci-ons va sorgir de lamar, amb molts de llums com si es tractàsd'una plataforma. Els objectes donaren vol-tes una estona i després varen desaparèixer ".

La zona de l 'aparició era la que compreniaentre el Morro d'en Llobera i el Morrillo deBordils, en llocs inhòspits i no habitats, ja quedes del Torrent de Pareis, que es troba més al'oest, ja no hi ha cap nucli fins a la cala deSant Vicenç.

Tres dies després d'aquest succés, altres per-sones varen poder veure en el port de Sóller

una llum inexplicable, a la mateixa hora i di-recció que les anteriorment descrites. A partirde tot allò es varen crear certes teories entorna una hipotètica base submarina de naus extra-terrestres. Hi ha qui assegura haver contem-plat les "petjades" d'estranys aterratges en lesrocoses d'aquesta part de la serra. I s'acumu-len les versions damunt llums desplaçant-se agrans velocitats, d 'un lloc a l 'altre de l'horit-zó, abans d'enfonsar-se a la mar.

Inclus es va arri-bar a afirmar queexisteix una zona adues milles de lacosta en la que elsonar dels vaixells"es to rna loco",com a confirmant elfet de que , enaquestes la t i tuds ,on les aigües sónextraordinàriamentfondes, podrien re-calar naus extrater-restres que aprofi-ten la soledat de lesmuntanyes per anari tornar en els seusdesplaçaments pelMediterrani.

El cas més sonat,malgrat tot, i quepassaria a formarpart de la literatu-ra sobre afinaments

a escala nacional, es va produir el novembrede 1979, quan la presència d'un ovni fou com-provada per la tripulació d 'un super-caravellede la TAE que volava entre Palma i Las Palmas,essent afinat per altres persones i enregistratinclus per algunes pantalles de radar.

El comandant Tejada, que tripulava l'aparell,va veure aquella nit una intensa llum de colortaronja entre Eivissa i les costes alacantines.Va contactar amb el control de vol a Barcelona,on li varen indicar que no hi havia cap altre

~~b

SA SELLA

aparell volant en aquella zona. Tal com fos quel'objecte lluminós evolucionava en les imme-diacions del super-caravelle, el comandant -tement per la seguretat dels cent nou passat-gers que viatjaven amb ell en aquell moment-va demanar permís per aterrar a Manises, queera l 'aeroport més a prop que hi havia enaquells moments.

I així ho va fer.

L'ovni va seguir el recorregut de l'avió fins aunes trenta milles abans de la vertical de l'ae-roport, aturant-se a uns nou mils peus d'altu-ra. Des de Manises apareixia amb una llumino-sitat tres o quatre vegades superior a la d'unaestrella.

Així va estar unes tres hores, fins que des dela base de Los Llanos, a Albacete, s'envolarendos aparells militars per interceptar-lo. Llavors,va desaparèixer. Però hi va haver testimonisque varen veure una altra vegada els llums, capa la matinada.

Precisament poc després de les vuit i mitjade la matinada, un mecànic de Sóller obtinguéuna fotografia que anava a donar la volta almón. La va tirar des del Puig d'es Comte, i enella es pot veure l'obscura extensió del cel, i

damunt ella el reflex blanc d'una llum que, apa-rentment, no pareix ni el sol ni la lluna.

És un reflex de forma molt triangular que creauna gran lluminositat en els núvols i retalla elsperfils negres de la muntanya. En el centre, uncercle que, així com va quedar retratat, podriaser d'un to vermellós o taronja. Pareix com siel cos que el pogués produir fos realment de lamida d 'una nau.

El negatiu va ser examinat, i es va poder com-provar que no havia estat manipulat. Les evo-lucions de l'objecte foren seguides també pelssoldats de la base del Puig Major i per altresveïnats de Sóller, qui el situaren entre l'Orfe iel Conrador. Tots coincidien en que no existiacap renou i la seva llum era color taronja. Enalguns moments, els seus moviments eren rà-pids, en altres molt lents.

A partir de llavors, començaria una "saga"del ovnis en aquesta costa, on s'han multipli-cat les hipòtesis damunt les claredats estranyesque apareixen sorgir- a la llunyania- de la mar,identificades com a plataformes.

Miguel Amorós Montserrat

Continuarà al proper número. . .

PRODUCTES DE NETEJA

CATALINA REINES I ALTRES C.B.CAMÍ VELL D'INCA,207310 CAMPANE!

$351 61 08-51 6989

18

SA SELLA

RECORDANCES

Aquesta colla de joves anomenada "ElsObrers" foren els encarregats de dur les fes-tes de la Mare de Déu d'Agost fa devers 50anys.

Com era habitual, un grup de joves s'encar-regava d'organitzar les festes. Les podeu veureben mudats; segurament sortien de l 'of ici quepresidien.

D'esquerra a dreta, fila de a dalt:

Bartomeu 'de ca'n Merris, Maciana de ca'nMariner, Margalida de ca'n Serra, Rafel deca'n Merris.

Segona fila començant per a dal t :

Pep de ca 'n Masset, Marga l ida de ca'nMasset, Maria de ca'n Coranta, Joan de ca'nMorro.

Tercera fila:

Toni "Camacho", Antònia Bonet de s'hortdels Frares, Margalida de ca'n Renyina, Jordide ca'n Coranta.

Quarta fila:

Llorenç d'es Celler, Antònia de ca'n Cota.

Foto cedida per na Ventura Ferragut d'esCeller.

EAELÈCTRICA ARROMINSTALACIONES Y LINEAS ELÉCTRICAS

Guillermo Arrom Villalonga

C/. Ramon Üull, 9Tel. 59 12 29 07140 SENCELLES (Mallorca)

Td. 59 15 40C/. Jardines, 26 - SENCELLES

REPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA AGRICOLA

Persianos Mallorquínas de Seguridad • Metálicas Y en aluminioftiertas Basculantes - Metálicas o forrados en maderaBarreras y Rejos (Rrtísticos) o SimplesEstrujadoras u Prensas de UvaRemolques - Todo la gomaMolinos de Pienso - Toda la gomaCompresores a tracción tractortonto de ñceite hidráulico y automaciónVenta de hilo paro empacadoras

19

SA SELLA

Actualitat de Sencelles

Temperatura

D Juliol

B Agost Ja»«]:

Ruja

Juliol

Agost

Màxima

29,4 °C

32,0 °C

Mínima

20,5 °C

21,5°C

Mija

25,7 °C

27,3 °C

Total I/m2

11/nf

26 l/m2

marresplujós

1 l/m2 dia11

14 l/m2 dia25

ivitjaoepluja

1l/m2en1dia

13l/m2en2dies

Demografìa:7Ía¿xew&tto:

"De^Mftottì:Juliol:

Agost:

Cap ni un.

TfaxA.

í1 Magdalena Cirer Aloy de can Floret, dia 6 als 78 anys.

"ü1 Antoni Campaner Llabrés de can Revull, dia 3 als 68 anys."ü1 Benito Joan Capó Bibiloni de can Viquet, dia 7 als 23 anys."Q1 Antònia Llabrés Torrens de Biniferrí, dia 10 als 85 anys."Q1 Catalina Ferrer Llabrés de can Taño, dia 15 als 85 anys.

Marco Menéndez i Margalida Morro dia 9 a Huberts.Guillem Vich Florit de can Jano i Ma Concepció Bennàssar Llabrés de can Llabrés. dia 23.

Guillem ZuazagaMargalida Llabrés

20

SA SELLA

Sa Campana

Notícies FresquesMenos mal que amb sa Fundació es dobbers

de don Bartomeu quedaven a Sencelles i no setudaven. Perqué por el momento... es dobbésdes refresc se n'ha anat a Llorito, es premisdes concurs a Santa Eugeni, es gasto de llibresa Palma i es pago des quadro a una arti t ta defora. Menos mal que esdobbés havien de quedara Sencelles..

A Binia l i a la fi hemconseguii sa independencide Sencelles encara quedomés fos per uns dies igracis a n 'es Consei lInsular...

han oferit a n'es de Sa Sella tôt un localassoamb marmol, calefacció i cacavets es bovetper tot l'any.

Va ser un honor per mi anar a sa boda del 'ano en r ep resen tac ió de Sencel les aBracelona. De regalo de s'ajuntament m'envaig dur un lote de productes típics: es discode sa Coral, es cassette de Guiterres, duessobrassades de sa Matança, un xot de ca'n Biel

•¿«•«feNo vaig poder anar a

cap acte de ses festes dela Mare de Deu, es quetene una agenda t an tpiena de coses per fer!Però una cosa vos vui dir. Enguany ses festeseren estirades de dia 1 a dia 3 I d'agost, peròés que resulta que ses de l'any passat, 1996,encara no han acabat perquè encara hi ha a sasortida de Sencelles, anant cap a Inca un restode material de telefonos que varen emplear esdes trial.

Amb s'inauguració de ses noves oficines des'ajuntament de Custitx m'han contat que els

Consell Insularde MallorcaComissió Cooperació Municipal,Foment i Ocupació

PLA D'OBRES I SERVEISOBRA: PROJECTE DE POU D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE

AJUNTAMENT DE BINIALlEnginyer Director d'Obra: MARTI VILA

Constructora: HERMANOS GOS SIMÓN

Finalització d'Obra: NOVIEMBRE 1997

pol las t re , una bo t e l l e t a d 'aigo de sonCompany, salfumant de sa forastera de devoraes pub, un panet d'es forn nou -per si teniagana pes camí-, i s'estatueta de guix de sorFrancinaina, que voleu que vos digui... quatredetalléis, que a na Cristineta li va fer unail·lusió... i a n'en Ñaqui el guessiu vist ballantboleros a sa l luna de mel ...

Ja podeu anar a s 'ajuntament a demanar nú-mero perquè vos duguin a fer una volta amb safurgona nova, ara bé, en bones, jo teñe es nú-mero 1.

Què vol dir això de que ses mares no deixinanar els nins petits a custura amb s'excusa deque hi ha picapedrers. Què punyetes! ben bé,jo hi estic ben d'acord de que els ensenyin unofici de ben petits. Sencelles. cuna de mano-bres i picapedrers.

En tot es terreno que queda per foravila foracap caseta tenen feina ben segura.

En Barramot

21

SA SELLA

A Lady Di, in memoriamLes denominades noces del segle com tantes

altres varen aixecar un gran rebombori perquèa la fi es casava el Príncep de Gal·les amb unasenyoreta filla de la Gran Bretanya que nomiaDiana Spencer.

Bé mos donaven la vida i miracles de la queamb el temps havia d'esser la reina consortede l'Imperi Britànic.

Les TV de les cases treien fum de l'esvalotarmat i les marujas no es perdien cap pas detot el boat muntat a la casa reial anglesa. Lareina mare i la reina Isabel corones posades icapes d'arminyo i els convidats amb les sevesmillors gales estaren absorts amb el casamentque fou prou difícil per col·locar el Charlesperò a la fi el tenien i endemés amb unasenyoreta bastant més agraciada que l'hereu dela corona.

Passà els temps reglamentari i la princesaDiana va tenir un fill que també va fer ressò atotes les revistes del món perquè ja hi haviadescendència per al trono del United Kingdom.Bé mostraren l'infantò amb els avis, bé ambtal, bé amb qual. La parella seguia sortint al'Hola i similars. I a l'hereu li va venir un germàque també va ésser altra volta primera pàginade revistes del cor.

Però vet aquí que el príncep i la princesacomençaren a anar malament a , un per jugaral polo i l ' a l t r a per b u l i m i a que al finaldesembocà a què hi havia més coses que cadadia complicaven la vida matrimonial de laparella. Fins que va arribar la separació. Ambtot aquest temps les revistes seguien tenint

planes assegurades, fotografíes i confessionsd'un i de l'altra, i de la Camilla, i del jugadorde criket, i dels viatges , i dels amics i tot aixòseguia engreixant les revistes i no passava res.

Però durant aquest temps ja la cosa va éssermés dificultosa per la presència dels paparazzique esperaven i cercaven l'ocasió de retratarel Charles o la Diana, i els consumidors delstabloïdes estaven feliços per les noves que elsdonaven cada setmanari si l 'actitud retratadaera forta, millor que millor.

Durant aquest temps es dóna el premi Pulitzer(el premi més important de fotografia del món)a una fotografia feta a l'Àfrica on un corbesperava que es morís una nina per omplir-seel gavatx. El que trob espantós i tota aquestagent que ara clama en contra dels paparazzi del'accident de Lady Di que malauradament vamorir amb un Mercedes, a París, amb un xoferp a r t i c u l a r (pel que pare ix bor ra txo) iguardaespatles.

Us prec que compareu les dues situacions imediteu un poc a veure que en traureu de net.El fotògraf del premi Pulitzer va fotografiaruns escena esborronadora, tant o més com a lade Lady Di i no va sortir ningú a protestar perla foto. Amb això no vull simplificar que la mortde Lady Di hagi de fer pena com a qualsevolaltra però tampoc fer tant de rebombori coms'ha fet.

Aques t a r t ic le està escr i t abans del'enterrament de Lady Di que crec que serà unaaltra manifestació de dol impressionant i méscarnassa per a tipus de revistes que viuend'aquests temes.

Sebastià Siquier i Ramis

S ncel es, mu'nic pi pil'ot

22

SA SELLA

NoticiariEn motiu del desè aniversari de l'Agrupació

Folclòrica Es Jonc es va celebrar una exposicióde roba antiga a la sala posterior de la sagristia.L'exposició romangué oberta fins a les festesde la Mare de Déu d'Agost.

Dia primer d'agost, d ins el marc de lescelebracions per la sortida al carrer del número50 de Sa Sella, els grupsmusicals Redpoppy i InsectCream ofer iren un éxitosconcert al Pub s 'Espiga.Aquests mateixos g rupsparticiparen al Concurs dePop-Rock organi tza t perl'ajuntament de Palma arribanta les semifinals.

Dia 9 d 'agost Es Jonccelebrà el seu desè aniversariamb un festival folclòric alpoliesportiu amb l'actuaciódel grup Tabac de Pota ,Charaviscas de Domaio -Galícia-, i la Coral SorFrancinaina.

Dins del programa de festes de la Mare deDéu d'Agost, Sa Sella organitzà un any més elconcurs de d i b u i x . Cal destacar la granparticipació per part dels al·lots que cada anys'hi apunten amb més interès. Enguany les

festes seguiren la tònica general d'actesd'anteriors edicions. Un fet que destacà fou lar e in s t au rac ió , gràcies a la i n i c i a t i v a del'Associació de Mares i Pares d'Alumnes delCol·legi Públic can Brii, de les corregudes dejoies disputades en sortir de l'Ofici de la Marede Déu Morta.

Els projectes presenta ts al Pla Mira l lsuposaran per a Sencelles una inversió en obrespúbliques d'un 210 milions de pessetes, el 65

per cent dels quals pagarà el Govern Balear

Encara que hi hagués una aturada de correntd 'un parell d'hores, això no fou impedimentperquè l'Agrupació Es Jonc anàs a actuar ales festes de Sant Bartomeu de Jornets dia 22d'agost. En el marc d'aquestes festes va quedar

enl les t ida larehabilitació de lafaçana de la capelladel llogaret.

A finals del mesd a g o s tl ' A j u n t a m e n t deSencelles adqui r íuna furgoneta novadonant el relleu al4L queja demanavauna jubilació, queiaten ia benmerescuda.

23

SA SELLA

Dia 3 1 d'agost es vapresentar en societat laFundac ió MossènBar tomeu Oliveratorgant els premis alconcurs de narrativa ques'havia convocat.

Una gran festa fouorganitzada a Maria de laSalut el passat dia 6 desetembre per celebrar elretorn d 'una tall de laMare de Déu que haviaestat r e s taurada , peraquest motiu, Es Joncvaren ameni t za r lavetlada.

Un grup d'escolars es varen prendre uns diesde descans, per anar a passar uns dies degermanor a la Colònia de Sant Jordi.

La Diada de Mallorca es va celebrar perprimera vegada dia 12 de setembre. A Sencellesvo es va programar cap acte, únicament es notàla festa amb una repicada de campanes de laparròquia en honor de la Mare de Déu de Lluc,

de l'arribada del Rei en Jaume i del juramentde les Franqueses de Jaume II.

Dia 14 de setembre hi va haver a Binissalemuna trobada comarcal de la Germandat deDonants de Sang de Mallorca.

Dia 15 de setembre no pogué començar elcurs escolar al Col·legi Públic de can Brii comestava p l a n i f i c a t degut a les obres decondicionament que s'han hagut de fer per valorde 800 mil pessetes. Com recordareu, la partnova de l 'edifici té a luminosi i no es potdisposar de 4 aules. El pares i mares d'alumnesexpressaren la seva disconformitat amb laimprevisió de les obres sense deixar que elsescolars entrassin al recinte docent.

Dia 21 de setembre, Sant Mateu, l'AgrupacióEs Jonc participà amb una ballada popular aBunyola organitzada per l 'escola de ba l ld'aquest poble.

Aquest mateix dissabte, una forta tormentadescarregà sobre Sencelles i un llamp pegà alcampanar provocant greus desperfectes: teulesaixecades, rajoles rompudes, negror, el rellotgeromput, etc.

La Coral Sor Francinaina participà dia 27 desetembre a Felanitx a les festes per celebrar el200 aniversari de la fundació de la congregacióde les monges de la Caritat.

24

SA SELLA

Aquest mateix dia dos au tocars del'Associació de Gent Gran de Sencelles anarend'excursió a la. zona de Cura i al baratillo deCiutat.

Dimarts 30 de setembre fou el dia elegit pelConseller de Medi Ambient del Govern Balear,

Miquel Ramis, perr e a l i t z a r la v i s i tap ro toco la r i a aSencelles, seguint laruta que fa per cadamunicipi de les Balears.

Dia 11 de d'octubre hiva haver una reunióexplicativa per informardel Pla Sectorial del Plade Mal lorca queactuament es troba enfase d 'expociciópública.

El Consell Insular deMallorca ha fet un

inventari de tots aquells jaciments arqueològicsde l'Illa amenaçats per la pressió urbanística.Del terme de Sencelles hi figuren al catàleg elspoblats talaiòtics de Son Fred, les Talaies decan Xim de Cascanar i es Fornàs de Son Jordàde Ruberts.

Agència de Selleters

25

SA SELLA

AMPAJoves d'Avui, Pares de

Demà: Pares de l'any 2000A ses Escoles els nins de 3 anys no tenen

calefacció...

El mes de maig passat unes mares varenintentar muntar una guarderia de maneraimprovisada per aquest curs...

Dos cursos de primària fan classe a la mateixaula per manca d'aules...

Tot això passa per manca de previsió:

Ningú ha previst el creixement demogràfic deSencelles, i de la seva població escolar.

Ningú ha previst que de cada vegada naixeranmés nins, que les mares necessiten d 'unaguarderia, que can Brii quedarà un poc petita ifarà falta un edifici complementari (guarderiai parvulari) per cobrir les noves necessitats.

Els Joves d'avui sereu pares a l 'any 2000:

L'administració no planifica de cara al futuren matèr ia d ' e n s e n y a m e n t (Aeropor t s ,Autopistes, Satèl·lits de comunicacions... Sónplanificacions més rendibles).

Els pares d'avui no tenen temps, ganes oil·lusió per preocupar-se per l'escola.

Els pocs que tenim un poc de temps, ganes iil·lusió, estam desbordats per la feina d'anarcontra-rellotge per resoldre les mancances dela previsió del passat.

No confieu amb nosaltres el futur dels vostresfills, prou feina tendrem per assegurar unescondicions d'escolarització dignes per alsalumnes actuals, per aconseguir una escolamillor de la que ens hem trobat.

Vosaltres sou joves, teniu temps, força,il·lusió i estau més ben preparats...

Els pares de demà, de l'any 2000 vos heu dereunir, ara que teniu temps per demanar al

Govern Balear, que ja té transferides lescompetències d'educació, les instal·lacions queSencelles comença a necessitar.

Sencelles és una població en creixement... fafalta fer un estudi demogràfic per preveure lapoblació en edat escolar els propers anys:

Estudi demogràfic que podeu fer vosaltresdemanant ajuda a la Universitat, fent enquestesi estudis sobre el cens municipal...

Projecte de guarderia que pugui atendre alsnins d'entre O i 3 anys, de titularitat pública osemipública...

Ampliació de més aules per ses Escoles; cosaque es podria aconseguir descongestionant lesdel parvular i i ESO. (Un nou edifici perguarderia i parvulari i ESO a l ' institut?)

Rehabilitació de can Brii que conservi aquestpatrimoni, orgull de Sencelles i catalogat coma edifici d'interès arquitectònic.

Reorganització de l'espai urbà de la plaça decan Brii com a espai per a jocs, tancat al trànsiti que donàs accés només als cotxes dels veïnatsde la plaça.

Com podeu veure, tenim molta feina per fersi volem que els vostres futurs fills i els nostrestinguin els serveis escolars que es mereixen.

El Pla de Mallorca està ple de deficiències enmatèria d'instal·lacions escolars...

El Govern Balear farà cas al poble que estiguimés ben organitzat primer, que tengui les ideesmés clares, que "més "alarma social" provoquinels seus problemes.

No podem quedar de braços creuats mentrel ' A d m i n i s t r a c i ó j uga al Monopol i i alsdespatxos amb pressuposts i amb l ' IRPFd'hisenda (que som tots) ens treu per atendreels serveis que Sencelles demana.

El futur de Sencelles serà com els sencellersdel futur, que sou vosaltres, vulgueu qui sigui.

Pep Lluís

(un pare, membre de l'AMPA, ja no tanjove...)

26

SA SELLA

Concert de SencellesArticle publicat a la revista número 37 El

Portal de Centelles del setembre 1997

Un grups de 85 sence l l e r s , e n t r e

El mateix dia, al vespre, a l 'esglésiaParroquial van oferir un complert repertori demúsica i ta l iana del renaixement, espiri tualsnegres i cançons populars mal lorquines . Eltemple era quasi ple i tant els solistes com els

acompanyants i cantaires de la Coral SorFrancinaina de Sencelles, Mallorca, va visi tarel nostre poble el dissabte 26 de ju l io l . Larebuda va tenir lloc a mit ja tarda i els i l lencsvan donar un tomb pels principals monumentsi carrers cèntrics. La visita s'emmarcava ambla segona part de l ' intercanvi amb la Coral LaVioleta, que va actuar a Sencelles el juny del'any passat.

cantaires i l 'acurada direcció de Marc Vaquer,amb una particular sensibilitat, en van deixarmés d ' un bocabadat. De fet, la Coral ja vaenregistrar un acurat CD i el passat mes demarç va prendre part en el programa de la BBCanglesa Songs of Praise.

La festa va cloure amb un animat sopar a laCasa de la Coral La Violeta .

Toni Carrasco

^'AçawL-TOnniIMT. 1 • O7 143 DIPOALI

Bones Copes, Bon Ambient i Bona Música

PUB

sencellesc/ Constitució, 10

27

&r BIBLIOTEQUES DE MALLORCA- Centre Coordinador -

ìu<

Fes Cultura,

Vine a la BibliotecaC/Antoni Maura, 5

B I B L I O T E Q U E SM U N I C I P A L S

- .m. *IP«Ü

IP Consell InsularYi de Mallorca