84

37

00

61

48

19

1

17

39

2A

mb

el s

upor

t:D

ipòs

it le

gal:

GI-1

157-

2015

1751

68-1

1495

81w

1815

58-1

1516

89w

Edició de LleidaDIMARTS · 26 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14411 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13281 - EL PUNT

1,20€

UNIVERSITAT P36, 21

Estudiants per l’1-O de laUdL es tanquen al claustre

SETGE · El fiscal deLleida va enviar agentsa ajuntaments perreclamar documentació

JUNTS · S’afegeixen ala tancada de la UB itornen a reclamar alrector que es pronunciïa favor del referèndum

MOBILITZACIÓ · A lanit van celebrar unaassemblea per decidirsi convocaven una vagaper dimecres

Una pancarta que han penjat els estudiants que s’han tancat al rectorat de la Universitat de Lleida ■ ACN

MEDI NATURAL P37

L’animal, que aixeca polèmica per lesdestrosses que causa, s’ha desplaçat a lapart francesa del Pirineu durant l’estiuImatge nocturna del mes de juny de l’os Goiat ■ ARXIU

S’espera que l’osGoiat torni a la Vald’Aran a hibernar

MEDI NATURAL P37 SOCIETAT P36

És un dels atractius de cadatardor al Pallars per a lespersones interessades en lanatura i la fauna Observació de la brama del cérvol ■ ARXIU

Temporadade la bramadel cérvol

Prop de3.000visitants almuseu delsdinosauresEstiu satisfactori alsequipaments d’Isonai Coll de Nargó

Lleida36 | EL PUNT AVUI

DIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

Notable afluència de visi-tants durant l’estiu alsequipaments museogrà-fics d’Isona i Coll de Nargó,que formen part de la xar-xa Dinosaures dels Piri-neus. Al voltant de 3.000persones han visitataquesta iniciativa de l’Ins-

titut Català de Paleontolo-gia Miquel Crusafont(ICP), que pretén divulgarel patrimoni paleontològici la recerca sobre els dar-rers dinosaures que vanviure a Europa.

Així, entre l’1 de juliol iel 10 de setembre, els visi-tants han pogut gaudir devisites guiades als jaci-ments de dinosaures, de

tallers infantils i de soparstemàtics entre les col·lec-cions fòssils. De fet, aques-ta activitat gastronòmicaha estat una de les nove-tats d’aquesta temporada.El 10 d’agost, els comen-sals van poder degustar unmenú inspirat en les col-leccions del museu, que in-cloïa plats com ara “coste-lla de Pararhabdodon iso-

nensis”, inspirat en el fa-mós dinosaure d’Isona.

Les activitats volen po-sar en relleu i divulgar elregistre fòssil de dinosau-res als Pirineus, que cor-respon als darrers que vanviure a Europa fa uns 66milions d’anys. Les exca-vacions s’intensifiquen al’estiu i les troballes poste-riorment donen lloc anombrosos articles en re-vistes especialitzades.Aquest juliol s’han realit-zat excavacions al jaci-ment dels Nerets i pros-peccions als municipisd’Isona i Conca Dellà, Ta-larn i Tremp. ■

Prop de 3.000 persones,al museu del dinosaureRedaccióLLEIDA

Els fòssils corresponen als dels darrers dinosaures que vanviure a Europa, fa 66 milions d’anys ■ ARXIU

Unes desenes d’estu-diants van ocupar ahir elclaustre de l’edifici del rec-torat de la Universitat deLleida (UdL) i es van afegiraixí a la tancada que estanfent aquests dies els estu-diants de la Universitat deBarcelona.

Els estudiants, que hivan acudir en una convo-catòria feta per les dife-rents entitats estudiantilsi assemblees de facultatagrupades en el col·lectiuUniversitat per la Repúbli-ca, van llegir un escrit deprotesta contra els actesde repressió de l’Estat i endefensa de la democràcia idel referèndum de di-umenge vinent.

La intenció dels estu-diants és mantenir la tan-cada almenys fins dijous,quan la universitat tanca-rà, amb motiu de les Fes-tes de la Tardor, segons vaexplicar Llibert Reixach,portaveu del Sindicatd’Estudiants dels PaïsosCatalans (SEPC) a la UdL.Els estudiants, amb sacsde dormir, ahir al vespre

començaven a desplegartendes de campanya. Migcentenar d’ells tenien pre-vist passar-hi la primeranit, segons va explicar Re-xach.

Amb la tancada tambévolen donar suport a l’as-semblea extraordinària declaustre que es farà aquestmatí a la UdL, en la qual els

docents i representantsde la resta d’estaments dela universitat votaran laposició de la institució so-bre el referèndum i la si-tuació política a Catalu-nya. Per avui, tenen pre-vist traslladar la concen-tració a Cappont, on es fa-rà un dinar popular. S’es-pera que estudiants de di-

versos instituts de secun-dària de Lleida s’afegeixina la protesta.

Possible vaga dimecresLes entitats estudiantilstambé tenien previst ahira la nit celebrar una as-semblea en què discuti-rien la proposta de fer unacrida a una vaga d’estu-

diants per a dimecres, ensolidaritat amb la que hanconvocat els estudiants deBarcelona per a dijous i di-vendres.

L’equip directiu de laUdL ha decidit tolerar latancada. De fet, un cop elsestudiants van anunciaral rector l’ocupació, la di-recció de la UdL va posar a

la seva disposició aules perpoder dormir a cobert, ai-gua i altres serveis i una sa-la d’ordinadors des d’onpodran elaborar i enviarcomunicats. “No sol·licita-rem el desallotjarem men-tre sigui una ocupaciótranquil·la, pacífica, rei-vindicativa i festiva comestà sent fins ara”, segonsha explicat el responsablede comunicació de la UdL,Xavier Moncayo.

D’altra banda, Univer-sitaris per la República vacelebrar a la tarda un actepolític a favor del sí en elreferèndum. Davantd’una sala d’actes del rec-torat plena, hi van interve-nir els diputats Joan Tar-dà i Montse Fornells(ERC) i l’exdiputat Ra-mon Usall (CUP). ■

Alumnes de la UdL fan unatancada i estudien fer vagaOCUPACIÓ Associacions estudiantils ocupen el claustre del rectorat almenys fins dijous en suport del referèndum i contrala repressió de l’Estat TOLERADA Mig centenar hi fan nit i la UdL els ho facilita a condició que la protesta sigui cívica

D. Marín / E. PomaresLLEIDA

“Els estudiants noens podem mantenirde braços plegatsdavant la repressióde l’Estat”Llibert ReixachPORTAVEU SINDICAT D’ESTUDIANTSDELS PAÏSOS CATALANS A LA UDL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Representants estudiantils amb Joan Tardà, Montse Fornells i Ramon Usall, ahir a la sala d’actes de la UdL ■ SANTI IGLESIAS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017 | Lleida | 37

uè farà Goiat? Quins bos-cos escollirà per jeure du-rant l’hivern? El mascled’os bru alliberat l’any pas-

sat a la vall d’Isil (Alt Àneu) ha esti-uejat al Pirineu francès i els equipsde seguiment del programa Piros-Life resten amatents per veure siretorna a la Val d’Aran o si, en can-vi, decideix allargar la seva estada ala banda francesa. El Conselh Ge-nerau d’Aran preveu que l’os, d’ori-gen eslovè i reintroduït a Catalunyaa començaments de l’estiu del2016 per diversificar la poblaciód’ossos i posar fi al domini repro-ductor de l’os Pyros, tornarà a laVal d’Aran per passar el períoded’hibernació però el comportamentque pugui seguir l’os és, en realitat,una incògnita.

Els càlculs dels tècnics que estu-dien els moviments de Goiat es fo-namenten en les rutines que ha se-guit l’animal i en les preferènciesque ha mostrat. D’aquesta manera,se sap que l’estiu passat ja va fer ca-mí cap a França per suportar elsmesos de més calor i que, llavors,va retornar a casa per passar l’hi-vern en territori català.

Un dels principals motius delscanvis de residència en funció de

Q

l’època de l’any té relació amb la fa-cilitat que troba el plantígrad peralimentar-se.

En aquest sentit, el comporta-ment rutinari i repetitiu que solenmostrar els ossos és el principal in-dicador per pensar que Goiat retor-narà a territori català un cop supe-

rat el seu exili estiuenc al vessantfrancès.

El possible retorn de Goiat gene-ra inquietuds, directament relacio-nades amb el sanguinari currícu-lum que arrossega l’os. En concret,el problema d’acceptació que viuGoiat és conseqüència directa del

seu comportament agressiu. Hamatat més d’una dotzena d’ovelles,eugues, poltres i eixams d’abelles iha desencadenat recels i un movi-ment de rebuig al fet que se’l deixicampar lliurement i de manera im-pune. El síndic d’Aran, Carlos Bar-rera, no ha ocultat el malestar quehi ha al territori per les destrossesque causa l’os i el president de l’As-sociació Agrària de Joves Agricul-tors (Asaja) a Lleida, Pere Roqué,ha advertit que la població d’ossos“és cada vegada més gran” i aviatseran els agricultors els que esta-ran “en perill d’extinció”.

La Generalitat es fa càrrec delsdanys i indemnitza els afectats pe-rò la solució no resol l’arrel del con-flicte. El síndic de la Val d’Aran de-fensa que el 1995 “tots els territo-ris del Pirineu català” van manifes-tar el seu rebuig a la manera com esvolia reintroduir l’os. “Avui tenim36 animals censats i molts d’ells te-nen 10 anys o més, són femelles enedat reproductora. La poblaciócreix i volem que es comenci a pen-sar en el nombre màxim d’animalsque podem suportar”, ha reclamat.

En aquest context, el probableretorn de Goiat genera controvèr-sia. A més, l’os de moment no estàresponent a les expectatives res-pecte a la funció reproductora perla qual va ser alliberat. ■

L’ós Goiat va serreintroduït perposar fi al’endogàmiagenètica de l’osPyros ■ ARXIU

HÀBITS · L’os ha estiuejat a França però el seu comportament rutinari fa preveure que retornarà per hibernarCONTROVÈRSIA · Les destrosses que va causar l’any passat generen recel i mantenen el territori en alerta

RedaccióVIELHA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Medi Ambient

Goiat, a casa per Nadal?

El Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca iAlimentació, a través de laReserva Nacional de Caçade Boumort, ha activat elservei d’informació i orde-nació de l’ús públic a la re-serva de Boumort. Ho fa,com en els darrers anys,amb motiu de l’inici de latemporada de la brama del

cérvol, que començaaquesta època de l’any ique s’allarga durant unmes, fins a mig octubre.

El servei s’estén des demig setembre fins a la se-gona quinzena d’octubredurant els dies festius, elscaps de setmana i les vigí-lies. L’objectiu és canalit-zar les visites cap a zoneson hi ha més possibilitatsd’observar fàcilment labrama del cérvol en llocsde fàcil accés, on hi ha des-plegats informadors ambmaterial òptic que ajudenels visitants a gaudird’aquest espectacle natu-ral, a l’alça en els darrers

anys. D’aquesta manera, amés, s’evita que els visi-tants hagin de fer movi-ments erràtics a la recercadels animals, la qual cosapot generar molèsties in-

necessàries tant als cér-vols com a la resta d’espè-cies.

La Reserva Nacional deCaça de Boumort, situadaentre el Pallars Jussà, el

Pallars Sobirà i l’Alt Ur-gell, és un dels millors in-drets de Catalunya pergaudir de la fauna salvat-ge, amb cérvols, isards, ca-birols, senglars i grans ra-

pinyaires. Cada any sónmés les persones interes-sades a observar aquestespectacle únic d’aparella-ment dels cérvols.

Com a novetat d’en-guany, el servei s’ampliatambé a territori del ParcNatural de l’Alt Pirineu,on se situaran tres puntsd’informació: a Alós d’Isil,a l’entorn immediat de laMare de Déu de les Ares i al’entrada de Gavàs a la valld’Unarre.

Pel que fa a la reserva deBoumort, al municipi deBaix Pallars, els puntsd’informació estaran si-tuats al refugi de Cuberes iprop del refugi lliure deBoumort.

Cada punt d’informacióés atès per un informadorque coneix bé la reserva idisposa de senyalització,estand, material informa-tiu sobre la reserva deBoumort i material òpticper a l’observació de la fau-na. ■

J. Ubach / Pallars DigitalBAIX PALLARS

a L’aparellament delscérvols és un delsatractius turístics delPallars a la tardor

La brama delcérvol ja se senta Boumort

Turistes intentant divisar algun cérvol durant la brama ■ ACN

Diari NacionalDIMARTS · 26 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14411 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13281 - EL PUNT

1,20€

8011

75-1

1273

22w

1808

05-1

1351

97w

També fixa fiances de 3,5milions per a Irene Rigau,2,1 milions per a Homs iprop d’un milió per a Ortega

El Tribunal de Comptes fixa una fiançade 5,2 milions d’euros a l’expresidentArtur Mas, com a màxim responsablede les despeses del 9-N

Embargats en 15 dies

NACIONAL P10-16

Recull de lesadhesions icrides al diàlegper part de lacomunitatinternacional

Clam internacional

contra col·legiselectorals

AVÍS · Reclama que se’lsadverteixi que podenincórrer en un delicte sicedeixen els locals per a l’1-O

Ferran López, comissari superior de coordinació territorial dels Mossos, a la sortida de la reunió de coordinació ■ JUANMA RAMOS

ORDRE · La fiscalia ordenaals Mossos que actuïn peridentificar els responsablesdels centres de votació

Els Mossos s’hiresisteixen

P6-32

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

er independentis-ta és una manera

de ser patriota espa-nyol. No patriota cas-tellà, però sí patriotaespanyol. L’Espanya

que s’ha imposat al llarg dels segles ésuna Espanya de matriu castellana, unadeterminada concepció castellana (nol’única) d’Espanya, que a partir d’unimperi crea un Estat i intenta creardesprés una nació. Aquesta concepciócastellana s’ha apropiat d’Espanya. Ésl’Espanya de les institucions extracti-ves, la de les elits acampades sobre elpaís que descrivia Azaña, que seguei-xen allà, que a canvi d’extraure rendesofereixen la idea divina d’unitat, i queté molt predicament. Perquè ha sabutfer un model molt capil·lar. Les elits ex-tractives no són quatre milionaris per-versos. És un model que beneficia mol-ta gent.

No és coincidència que dos ger-mans, els Pérez de los Cobos, apare-guin com a defensors del model, undes del Tribunal Constitucional i l’altredes de la Guàrdia Civil. Estan allà

acampats. I el PP, el PSOE, l’Ibex i elsdiaris –la casta– la defensen, com ve-iem, amb ungles i dents. Per això noveuen malament que els ultres els fa-cin part de la feina bruta. Són ximplesútils al servei d’un model. I el defensa-ran fins a les últimes conseqüències.Els hi va el negoci.

L’altra idea d’Espanya, vull pensarque la de les sobiranies compartides iles institucions inclusives, s’ha vist aSaragossa. Assetjada pels ultres. Unaimatge que explica el moment. Per ai-xò fa tanta por Podem com l’indepen-dentisme. Perquè amenaça el model.Per això l’independentisme ha posat fia CiU. Perquè també era contra el querepresentava CiU (però no es podia fersense).

L’independentisme és una manerade ser patriota espanyol perquè vacontra un model pervers. Sense lesrendes catalanes, el model actual ésimpossible. I Espanya s’haurà de refor-mar per força. I en això els podemitespoden ser aliats. Però només si s’ac-cepta, no la independència, sinó la so-birania, la lliure decisió de Catalunya.Només així es pot canviar un modelque té segles d’història.

S

Keep calmTian Riba

Espanya

Ser independentista és unamanera de ser patriotaespanyol, perquè obliga acanviar un model pervers

es onze del matí d’un diumengesempre ha estat una hora desavi-nent per als que no tenim pro-

gramat el vermut fins a la una. És unahora ni carn ni peix, gairebé inservi-ble. Però Òmnium i l’ANC volen posara prova la nostra resistència i disponi-bilitat, ens volen exercitar per l’activi-tat que se’ns prepara l’u d’octubre, idiumenge passat ens van fer espavilara les deu per ser a les onze “a les pla-ces de la vila” per reclamar la celebra-ció del referèndum i protestar per l’es-tat d’excepció policial i judicial a quèel govern de Madrid i els seus col·labo-radors polítics necessaris han sotmèsCatalunya. Les dues entitats sobira-nistes deuen considerar que una genè-rica “plaça de la vila” ha d’estar situa-da davant la porta de l’ajuntament. AMataró, que tot ho fem al revés, la pla-ça és darrere de l’edifici municipal i lafaçana s’obre a un carrer, la Riera.Eren les onze i vam omplir la Rierades de la Granja Caralt fins més avalldel carrer d’en Pujol. No s’havia vistmai, ni en dia de crida a la festa major.Els concentrats cantàvem i cridàvemamb l’alè perfumat de cafè.

L

Una agregació generacional ha tin-gut lloc. Fins fa poquíssim, actes comaquest congregaven gent gran gairebéen exclusiva. Ara abunda la presènciade joves, molts en grups i amb bande-res. El dia que vam acompanyar ArturMas, Joana Ortega i Irene Rigau al Pa-lau de Justícia, on van ser jutjats perla consulta del 9 de novembre del2014, tots al carrer érem jubilats. Oneren els universitaris, sempre procliusa la protesta? A la tarda ho vaig pre-guntar a Toni Aira, professor universi-tari i agut analista. “A classe, estu-diant”, em va dir com si hagués de seraixí. Després, ell mateix i altres do-

cents em van confirmar que els estu-diants se sentien poc concernits pelsobiranisme. Ho veien com una cosaantiga, de vells. Els agents polítics, ju-dicials i policials han aconseguit des-vetllar-los. L’estudiant sempre ha es-tat refractari a la policia i a les coer-cions de la llibertat, i aquests dies lapolicia ha fet moltes exhibicions. Jaels tenim aquí, també exposant el ma-lestar pel seu futur laboral, que pintanegre. Dels liceistes als estibadors, elreferèndum aplega voluntats diverses.Els joves fan assemblees, surten al car-rer amb banderes, canten i ballen. Laconcentració de diumenge va acabaramb un ball al mig del carrer. A les on-ze del matí! Que no dormen els di-umenges fins a les tres perquè hananat a dormir a les sis? Diumenge queve els veurem al carrer a les vuit.

Amb vint-i-un anys Bernardo Berto-lucci va filmar Prima della rivoluzio-ne. L’encapçalava amb aquesta fraseatribuïda a Talleyrand: “Chi non havissuto negli anni prima della rivolu-zione non può capire che cosa sia ladolcezza del vivere.” Els joves no es vo-len perdre aquests “anni”, o dies...

“Els estudiantss’incorporen a lesmanifestacions quefins ara evitaven

Manuel CuyàsVuits i nous

‘Prima della rivoluzione’

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/p2hzof

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

o s’enganyin: a hores d’ara nonomés intenten impedir el refe-rèndum del dia 1 d’octubre sinó

que intenten sobretot fer inviable l’en-demà, el 2-O. Si poguessin, l’esborra-rien del calendari. No pot ser que totaaquesta ràbia, aquesta bogeria, siguinomés pel dia 1. No busquen noméspaperetes, no busquen només urnes ino busquen només impremtes. Bus-quen que a Catalunya es creï un climatan enrarit que sigui impossible parlarde res. No els agrada el diàleg. De fet,si no els ha agradat fins ara, per quècarai haurien de voler que n’hi haguésl’endemà? Quan a Catalunya hi hamés de set-cents alcaldes que hand’anar a declarar, quan hi ha tots elsmembres del govern investigats o que-rellats, quan persegueixen joves per-què han clonat planes web o quan a lagent que s’expressa civilitzadamentpel carrer se’ls diu que estan cometentun delicte de sedició, o és que s’han be-

N “La sevaestratègia, nos’enganyin, ara ja noés impedir l’1-O; elsfa pànic el 2-O itambé el volenarrasargut l’enteniment o és que el seu objec-tiu és dinamitar l’endemà. A mi emsembla que el que passa és que a horesd’ara ja tenen coll avall que d’una ma-nera o altra el dia 1 d’octubre enaquest país es votarà, i que per això novolen no només que l’1-O sigui compli-cat, molt complicat, sinó que ho siguitambé l’endemà. Intentaran com sigui(i haurem de veure com serà aquest

“com sigui”) impedir que la jornadaelectoral sigui “com sempre”, i incre-mentaran la campanya de la por (ara abase de d’advertiments, querelles i de-tencions) perquè aquella nit, quansurti el portaveu del govern a anun-ciar el resultat del referèndum, els quiles han impedit puguin parlar de lamanca de garanties. Irònic. En reali-tat, em sembla que no volen que se ce-lebri l’1-O perquè saben que l’endemàés 2-O i alguna cosa passarà. I aixòtambé ho volen impedir. Per això l’es-tratègia aquesta d’arrasar-ho tot sal-tant-se la llei per tots costats. Hi tenenpànic. No volen que ni jo ni vostè vo-tem, no volen que hi hagi urnes i novolen que hi hagi interlocutors l’ende-mà; per això ho judicialitzen tot, perpoder continuar actuant l’endemà. Noels agrada ni l’1-O ni el 2-O. A mi, encanvi, com que m’agrada votar, m’en-canta l’1-O. I si el 2-O no en volen sa-ber res, nosaltres anirem passant.

L’endemàXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’Estat espanyol, a través dela Fiscalia Superior de Cata-

lunya, va fer ahir un pas més en lajudicialització de la vida política alpaís. En una instrucció dirigida ex-plícitament als Mossos d’Esquadra,la fiscalia va ordenar que s’interro-gués i investigués els responsablesdels prop de dos mil col·legis elec-torals previstos, als quals amenaçaamb accions judicials si no obeei-xen la policia. Si no n’hi havia prou,doncs, en haver perseguit judicial-ment els més de set-cents alcaldesque han cedit els locals, la fiscaliaes decideix ara a ampliar l’abast dela seva desmesurada acció a milersde ciutadans. Una espiral d’amena-ces i de por, una estratègia méspròpia d’altres temps que no pasdels primers anys del segle XXI.Comprometent els Mossos enaquesta tasca, la fiscalia semblaoblidar que la policia catalana, japrou limitada d’efectius per la ne-gativa de Madrid a ampliar la planti-lla, es deu als seus ciutadans, alsquals ha de garantir la seguretat entots els aspectes, i més ara que elpaís està en alerta màximad’atemptat terrorista gihadista.

En tot cas, ningú dubta que elsMossos compliran el seu deure i se-guiran les ordres de la fiscalia, talcom han fet aquests últims quinzedies. Malgrat tot, i tal com van re-clamar en la reunió d’ahir a la dele-gació del govern espanyol, el mésadequat al marc legal seria que lacoordinació amb les altres forcesde seguretat es fes mitjançant laComissió de Coordinació Policialde Catalunya i no pas amb els Mos-sos sotmesos a les directrius delMinisteri de l’Interior. L’Estat espa-nyol, però, no té aturador en la sevaofensiva contra el referèndum,que, cal no oblidar-ho, és una ex-pressió màxima de llibertat demo-cràtica, emparada pel Parlamentde Catalunya.

La fiscaliaeixampla lesamenaces

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza,s’ha convertit en el braç executor de la repressiódel govern espanyol contra el referèndum de l’1-0.Maza va repartint amenaces a tort i a dret. Ahir vatornar a insinuar que ben aviat poden detenir elpresident Puigdemont. Que ho provin.

President del Tribunal de Comptes espanyol

Segueixen les amenaces

El Tribunal de Comptes espanyol va notificar ahira l’expresident Artur Mas i als exconsellers IreneRigau, Joana Ortega i Francesc Homs, les fiancesmilionàries que hauran de pagar per haver orga-nitzat el 9-N. Tot per fer por de cara a l’1-0 en elmarc de la política repressiva de l’Estat.

-+=

-+=

Referèndum celebratMasoud Barzani

Al servei de la repressióRamón Álvarez de Miranda

-+=

José Manuel Maza

Masoud Barzani, president de la part del Kurdis-tan sota administració iraquiana, va aconseguirun èxit polític important amb la celebració, ambgaranties i normalitat, del referèndum d’indepen-dència, que ha tirat endavant amb l’oposició deles principals potències regionals i mundials.

PRESIDENT DEL KURDISTAN DE L’IRAQ

FISCAL GENERAL DE L’ESTAT

De reüllBerta Roig

Intervenirl’economia

egons el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro,intervenir la caixa de la Generalitat no té res a veure

amb deixar Catalunya sense autogovern. Així ho vadefensar la setmana passada al Congrés, i ho va fersense ni moure una pestanya, que ja té mèrit. El cert,però, és que si bé l’Estat assumeix el pagament deserveis bàsics i de les nòmines dels treballadors públics,la intervenció financera de la Generalitat implica que elgovern ja no pot decidir com gasta els diners que surtendels impostos dels ciutadans catalans, perquè per a

cada política que impliqui generardespesa nova caldrà el segell i elvistiplau d’Hisenda. La situació noté precedents i els mateixosdepartaments de la Generalitats’atreveixen poc a avançarl’impacte sobre les seves polítiques,però tothom assumeix que hi hauràcoses que no se sap si es podran

pagar. Línies estratègiques com les de suport a lainnovació o a la internacionalització podrien quedar enun segon pla. L’impacte sobre l’economia catalana seràevident. I això sense sumar-hi que els proveïdors de laGeneralitat trigaran molt més a cobrar. Potser és queMontoro ja dona Catalunya per independent, perquè, sino, aplicar un càstig “indefinit” sobre un dels motorseconòmics de l’Estat resulta d’entrada poc intel·ligent.Tan poc intel·ligent com esperar que l’oferta de mésdiners a canvi de fer marxa enrere serveixi per a res mésque per convidar uns quants indecisos a anar a votar.

S

Tothomassumeix quehi hauràcoses que nose sap si espodran pagar

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

a em disculparanque amb tantes

coses com passenaquests dies, tan depressa, tan fortes i tanantidemocràtiques,

em centri només en com els tarrago-nins hem viscut la festa major de San-ta Tecla. Però aquesta ciutat històrica-ment poc decantada cap al debat sobi-ranista, una “Tarragona adormida”,com lamenten moltes veus, exemplifi-ca com de desperta està ara la socie-tat, que escenifica sense vacil·lacionsles ganes que té de construir, de cap apeus, un nou país. Fins i tot aquells queno el volen independent, el nou país,saben que ja res no serà igual, passi elque passi d’aquí a cinc dies. Una gen-tada ha sortit al carrer per viure lesfestes de Santa Tecla. Sempre és així.Són unes de les festes catalanes ambmés participació de la base social. En-guany, però, aquesta gentada va co-mençar les festes a la Tàrraco ArenaPlaça, el 14 de setembre, en el primeracte unitari de la campanya del sí al re-ferèndum. I les van acabar aquest diu-

menge amb l’enganxada de cartells endefensa de la democràcia i les lliber-tats i contra la repressió del govern es-panyol convocada per l’ANC i Òmnium;una de les 500 activitats de to festiuconvocatòries en el marc de la maratóper la democràcia arreu del país. En-tremig, xiulades (moltes xiulades) capals que posen frens perquè res no can-viï; crits de desig de votar davant delsque no volen que es voti; girades d’es-quena a un vaixell especial amarrat alport tarragoní i moltes altres accionsque exemplifiquen com de despertaestà ara aquesta ciutat que ha viscutmolts anys en letargia. Moltes coseshan canviat, aquí i arreu. Si a Tarrago-na estem així, com no ha d’estar la res-ta de pobles i ciutats. En aquests cincdies finals cap a l’1-O i en tots els quevindran segurament encara en veuremunes quantes més, d’accions que vul-neren tots els principis democràtics.No cal que remenem a la caixa del quèpot passar o deixar de passar. Potserens quedaríem curts. La força conti-nua estant en la gent. ■

J

Full de rutaCarina Filella

Societat bendesperta

En aquests cinc dies finalscap a l’1-O seguramentencara en veurem unesquantes més, d’accions quevulneren tots els principisdemocràtics

1any

El PNB es reforça a Euskadi; elPP, a Galícia, i el PSOE cedeix.Els resultats no esvaeixen laprobabilitat d’unes tercereseleccions a Espanya.

10anys

20anys

L’Hospital de la Vall d’Hebronencara funciona a mig gasquatre dies després. La malaqualitat de l’electricitat manté16 quiròfans fora de servei.

Jordi Pujol accepta votar elspressupostos a ¡ canvi decompromisos verbals. Torna areconèixer que no està satisfet,però no hi veu “alternativa”.

Sense canvis A mig gas Acord CiU-PPTal diacomavui fa...

Periodista a lacaça de...b No soc periodista i per tantla meva opinió segurament po-drà ser desmuntada fàcilmentper qualsevol patum d’aquestatan controvertida professió.L’entrevista que acabo de veu-re del periodista Évole al MoltHonorable President de la Ge-neralitat, per La Sexta, m’hasemblat de tot menys una bo-na entrevista. Arrogant, prepo-tent i amb un to desmesurat,que vorejava la mala educació,el senyor Évole ha sortit a ca-çar. Ai! Volia caçar una bonapeça! Ha anat posant rateres imés rateres... Que lleig! On s’ésvist que l’entrevistador parlimés que l’entrevistat i que no lipermeti en massa ocasionsacabar l’argument? Bé, d’aixòen tenim el precedent d’un al-tre guru, egocèntric i protago-nista únic de les seves ja des-aparegudes tertúlies.

Encara bo que el nostre pre-sident, fent ús del seu bon cri-

teri i saber estar, no ha entraten el joc. Ha estat prudent,educat i sincer. Algú ho inter-pretarà com una feblesa o de-bilitat, però no, no necessitavaentrar en confrontació amb unpresentador impertinent i arro-gant que avui devia tenir unabona prima per sortir, tan cres-cut, a veure si podia oferir unbon trofeu al seu públic àvid desang i fetge. Deplorable.

Ah! I, per cert, la realitzacióm’ha semblat horrible. És clarque jo no hi entenc gaire, no-més tinc una mica de criteri ide sentit comú.NÚRIA SOLÀ BUJONSPalau-solità i Plegamans (VallèsOccidental)

La transició del78 s’ha acabatb Després de veure l’actitudrepressiva policial del governde Rajoy sobre les institucionscatalanes, detenint càrrecs re-presentatius del govern, tinc elconvenciment històric que la

transició de 1978 s’ha liquidat.El PP mateix acaba de trencar,ell mateix, la tan esbombada“unidad de España” que defen-sa, no volen saber en realitatquè passa a Catalunya, de for-ma tan obstinada com poc in-tel·ligent. De fet, amb la provo-cació i la repressió policial al’estil franquista, Espanya ja haperdut ara Catalunya, trencantla relació emocional existenthumiliant els catalans impe-dint expressar-nos a les urnes.Volent supeditar Catalunya aljou castellà, l’estan perdent de-finitivament, allò que fa queRajoy ha perdut ja tota autori-tat moral sobre Catalunya fentactuar la Guàrdia Civil, la Poli-cia i la jurisdicció en lloc deldiàleg i la política com pertocaen una democràcia. I el pròxim1 d’octubre, tant si omplim lesurnes de vots com si la policiaimpedeix la votació reprimint-la, Catalunya s’haurà separatemocionalment i política d’Es-panya, consumant la liquidacióde la transició política de 1978,

davant d’una Constitució queel mateix TC s’ha dedicat adesacreditar a causa del seupartidisme. I si finalment dete-nen el president de la Generali-tat o la presidenta del Parla-ment, els fets acabaran de do-nar la raó d’aquest trencamentdefinitiu. El problema no és Ca-talunya sinó un Estat espanyolnegant sempre la realitat cata-lana amb mentides i provoca-cions per voler-nos mantenirsúbdits i no pas ciutadans.LEONCI PETIT TORNERBarcelona

Voti, voti, voti

b El 9-N, fa gairebé tres anys,va votar a la Pera un 60% delcens electoral. Un percentatgemolt bo. Però no hi va votar un40%. Entre els que van votar,un 90% van votar sí. A veure sil’1-O, a la Pera i arreu, es des-perten aquells que no van vo-tar el 9-N!HENRY ETTINGHAUSENLa Pera (Baix Empordà)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Hi ha una raóextremadamentpoderosa per anar avotar: que és untema crucial

u saps que Espanya discrimina Ca-talunya (77% enquesta CEO Ago-14) i voldries poder decidir quin ha

de ser l’encaix futur votant (76% CEO Jul-17). També saps que entre Catalunya i Es-panya hi ha un conflicte nacional. Però, ahores d’ara, has rebut tanta informació ensentits oposats, que dubtes sobre si votaren el referèndum o no. Posant per davantque qualsevol posició és ben legítima, pot-ser és lícit fer algunes reflexions.

LA PRIMERA, TOTALMENT ÒBVIA, és fer lasenzilla reflexió sobre si hi hauria cap me-na de dubte sobre si participar o no, en elcas que Espanya hagués adoptat la matei-xa actitud que el Regne Unit va adoptar en-vers el referèndum escocès. Si Espanya ha-gués decidit permetre el referèndum, crecque és meridianament clar que ningú tin-dria cap mena de dubte sobre si cal partici-par o no. Així doncs, la causa última delsdubtes sobre la participació venen exclusi-vament del fet que Espanya ha intentat pertots els mitjans possibles impedir-ne la ce-lebració.

LA SEGONA, TAMBÉ ÒBVIA, és que hi ha una

T raó extremadament poderosa per anar avotar: que és un tema crucial. I tu tens la te-va opinió, amb dubtes o sense. I et pot que-dar cara de moniato en veure que el resul-tat és el contrari al que tu volies, sense ha-ver-hi dit la teva.

LA IMMENSA MAJORIA de la societat desitja-ria un món en pau i sense guerres, una cau-sa primordial de les quals són els conflictesnacionals. En aquests moments Catalu-nya, seguint les passes de l’Índia sota el lide-ratge de Gandhi, està intentant aportar unnou exemple al món que els conflictes espoden resoldre de manera pacífica, dema-nant als seus ciutadans, democràticament

i pacífica, si volen la independència. Si el re-ferèndum conclou amb èxit (independent-ment del resultat), Catalunya haurà esta-blert un precedent més al món que és possi-ble resoldre conflictes nacionals pacífica-ment, encara que l’estat matriu no ho vul-gui, i que la violència no és l’únic camí que hiha. I aquesta és la tercera reflexió: partici-par en aquest referèndum significa donarsuport, de l’única forma que realmentcompta – participant-hi – a una manera defer que pot reduir el nombre de guerres almón.

LA DARRERA REFLEXIÓ ÉS QUE el fet que totspuguem tenir ara aquesta oportunitat úni-ca no és gens de franc. És molt clar que hihaurà conseqüències econòmiques desco-munals, i possibles detencions i presó per atots aquells que, compromesos, han fet unpas endavant i han assumit els riscos per-sonals que comporta fer possible el refe-rèndum. Ells i elles han pres aquesta deci-sió lliurement, però a mi em sembla quel’elevat sacrifici personal que els pot arribara representar ens hauria de donar a totsplegats un important impuls addicional aparticipar.

Cesc Batlle. Enginyer industrial i MBA

ParticipaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“És inacceptable que l’Estat apel·li a la violència,que no ha estat ni serà mai una opció a Catalunya ”

La frase del dia

anti Balmes, capi-tost del grup cata-

là Love of Lesbian, téuna cançó, doble i de-liciosa, titulada La Ni-ña imantada/Mi pri-mera combustión. Sa-

beu quan trobeu algú que tampoc ésun top model però té aquell no-sé-què,té allò que fa que el miris un parell devegades, o tres o quatre, i al final aca-bis absolutament magnetitzat, com siestiguessis enganxat a la nevera? Arri-bes a casa amb una sola idea al cap:fer una cançó. Els dies sense ella sónprecipicis. No hi ha manera humanad’escapar. Ho has aconseguit, penses.Al final n’hi va haver una, de manera:es va escapar ella. I ell no hi comptava,i bé, es va quedar amb la cançó a les

mans. Val, d’acord, La Niña Imantada.En Santi ha dedicat aquesta cançó amoltes noies, dient-los que anava perelles, evidentment. Perquè a la vida calser així: una mica cabró. Van passar sisanys i ella el va trucar per telèfon grà-cies a Facebook, que uneix el passat iel present i ho converteix tot en un pre-sent en què no et pots deslliurar maide ningú. Te’n recordes de mi? Ah, mi-ra, la niña imantada, i tal. Quedem perfer un cafè? Quedes, entres al bar iveus que no és una nena tan imantadacom abans. Ha canviat, no ha canviatper bé, i tampoc no tens ganes de dir-l’hi. Ella també et mira del pal déu meu,què t’ha passat? Has viatjat a anysllum. Llavors li respons: no, és que tincun grup, viatgem molt, comprendràsque hom es fa vell. I arribes a casa,treus l’imant de la nevera i dius: ara fa-ré una cançó que parli dels rencontresuna mica ingrats, tendres però ingrats.Les cendres han volat però l’art ha to-cat l’estrella polar.

S

De set en setAnna Carreras

Imants

Les cendres han volat peròl’art ha tocat l’estrella polar

“El TribunalConstitucional vapassar el ribot al’Estatut del 2006 iva obrir la caixa delstrons, i ara elGobierno el passa ala llibertatd’expressió id’informació

a aproximadament quinze dies,l’exconseller Ferran Mascarell vapiular: “Davant l’erdoganització

de l’Estat i el silenci còmplice de certaesquerra espanyola i catalana, mobilit-zació, inclusivitat i afectes.” Ell va serun dels intel·lectuals i analistes quevan començar a fer servir aquesta ex-pressió, “erdoganització”, com una ma-nera d’assenyalar la deriva totalitàriadel govern de Mariano Rajoy amb laCatalunya que vol votar, i sobretot laretallada de drets i llibertats indivi-duals polítiques, assimilant-ho ambl’autoritarisme imposat pel presidentturc Erdogan. Turquia, què és i què po-dia haver estat! Certament, el Procésha estat un viver de noves expressionsper radiografiar l’ecosistema polític,però aquesta la trobo especialmentpertinent pel moment que viu el país:després de la intervenció de la Genera-litat, el passat 20 de setembre, el Pro-cés ja no va d’independència “sí o no”,sinó de la preservació dels drets fona-mentals dels catalans.

LA MANERA COM UNA BONA part dels ca-talans ha reivindicat urbi et orbi la sevanecessitat de ser, la seva voluntat devotar i de decidir amb plenitud el seufutur nacional, passarà a la història permoltes qüestions. Ara bé, possible-ment n’hi ha una que serà d’infaust re-cord, però simptomàtica de què suposaper a determinades comunitats nacio-nals (nacions sense estat) viure en elmarc d’una Unió Europea dominadapels estats: un club d’estats que s’auto-protegeixen per a garantir la seva sobi-rania nacional. El desplegament de laGuàrdia Civil a Catalunya ha reviscolatanys en blanc i negre per a un col·lectiuque sempre ha fet del pacifisme i elsomriure un dels seus estendards. La“revolució dels somriures” és un lemaque emmarca una manera de fer, un es-perit de no-agressió que posa en ridículpermanent la fixació del Ministeri de

F l’Interior, el fiscal general (reprovat pelCongrés) i la policia per confiscar car-tells, paperetes o trobar a qui investi-gar per delicte de sedició. Però, malgratque Brussel·les s’adona de la deriva to-talitària de La Moncloa, fa equilibris fe-lins amb les seves reaccions.

N’HEM DIT “L’ESPERIT DE VALLS”, per seraquesta ciutat el primer lloc on els cla-vells eren les armes que els manifes-tants brandaven contra els unifor-mats. Els clavells, l’emblema del socia-lisme transformat en icona de la lluitapel dret a decidir. Pobre Iceta. Però, laprotesta davant d’aquells qui entren ales impremtes, a Unipost o als departa-ments de la Generalitat critica, des delseu pacifisme, una de les majors lami-nacions de llibertats individuals del rè-gim del 78. Posa de manifest que l’Es-tat, per a salvar les seves institucionsenquistades, envellides, retrògrades ipoc solidàries, ha posat en marxa totsels mecanismes que facin falta per amantenir l’statu quo. Evidencia que

l’Estat no escolta, obliga; l’Estat no par-la, renya. Les paraules dels líders popu-lars, que demanen que Puigdemont iJunqueras “tornin a la legalitat” perdeixar d’intervenir les finances de laGeneralitat és un exemple del tracteinfantiloide que es dona als governantsdel Principat. No obstant, Catalunya(encara que ells no vulguin) és la comu-nitat autònoma que més ha complert lallei d’estabilitat pressupostària (la méscreient) i apel·lar a aquesta norma pera justificar una intervenció només de-mostra la instrumentalització que Ma-drid fa del seu marc legal per a solucio-nar un conflicte polític.

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL va passarel ribot a l’Estatut del 2006 i va obrir lacaixa dels trons, i ara el Gobierno elpassa a la llibertat d’expressió i d’infor-mació. Erdoganització. La suspensióde les lleis del referèndum i de la transi-ció nacional per part de l’alt tribunal–que no vol dir declarar-les il·legals–n’és l’excusa. Però el PP (amb el sem-pre silenci còmplice del PSOE) ja hapres la decisió de posar fi al nacionalis-me català i l’independentisme manumilitari. Quants no han volgut cons-truir, desacomplexadament i de formairresponsable, un frame que situa l’in-dependentisme català al costat d’ETA?Quants no han volgut posar la “revolu-ció dels somriures” al costat de la kaleborroka? Amb aquest frame, l’obedièn-cia de la Brunete mediàtica i la inter-pretació desdibuixada de la llei, el mi-nisteri en té prou per a ordenar escor-colls (alguns sense ordre judicial),obrir cartes i portamaletes a la carrete-ra, inventar-se delictes no comesos iconvertir en hazañas bélicas –com diul’amic Quico Sallés– el decomís de car-tells i butlletes. A mesura que s’acosti elprimer d’octubre, “l’esperit de Valls” ila “revolució dels somriures” s’haurande mantenir intactes. Només el pacifis-me pot ridiculitzar l’erdoganització.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic-Univ. Central de Catalunya

‘Erdoganització’Tribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 20176 |

la fiscalia reclamaals consistoris queenviïn tota ladocumentacióreferida a l’1-O

El Tribunal deComptes potembargar elspromotors de laconsulta en 15 dies

Fiança de5,2 milionsper a ArturMas pel 9-N

Augmentael setge alsAjuntamentspel 9-NNacional

La policia catalana no do-na el seu braç a tòrcer i esresisteix a perdre la sevaautonomia i, encaramenys, a sotmetre’s alcontrol i les ordres d’un co-ronel general de la Guàr-dia Civil, mentre la maqui-nària judicial de l’Estat co-lla una mica més la policiade la Generalitat orde-nant-li noves diligènciesd’investigació en relacióamb els preparatius del re-ferèndum de diumenge vi-nent. L’enfrontament po-lític entre les administra-cions catalana i espanyolaque se centra aquests diesen el terreny policial vaviure ahir a la tarda un mo-ment àlgid quan el majordels Mossos d’Esquadra,Josep Lluís Trapero, va ferevident la voluntat del cosde mantenir la seva auto-nomia operativa i no es vapresentar a la reunió con-vocada per l’home desig-nat pel govern espanyol,Diego Pérez de los Cobos,coronel de la Guàrdia Ci-vil, per dirigir el dispositiupolicial que pretén repri-mir el referèndum.

Quasi al mateix mo-ment que se celebrava lareunió a la seu de la Dele-gació del Govern espanyola Barcelona, la fiscalia feiapública una instrucció enquè ordena al cos dels Mos-sos d’Esquadra que duguia terme noves diligènciesd’investigació relaciona-des amb els col·legis elec-torals i els responsablesdels centres on s’hand’instal·lar, com ara insti-tuts, escoles o centres cí-

vics, entre d’altres.A la reunió de la Delega-

ció del Govern espanyol, hivan assistir el cap de zonade la Guàrdia Civil a Cata-lunya, Ángel Gozalo; el capsuperior del Cuerpo de Po-licía Nacional a Catalunya,Sebastian Trapote, i, enrepresentació dels Mos-sos, el comissari superiorde coordinació territorial,Ferran López, que ocupael número tres en l’escala-fó del cos. La d’ahir era laprimera trobada sota la di-recció de Pérez de los Co-bos després que la setma-na passada es va anunciarla seva designació en fun-cions de coordinador.

Un escrit de cinc folisLa presència del comissariFerran López a la trobadaes va limitar a fer entregad’un escrit de cinc folis,signat pel major Trapero, ique ahir mateix va ser pre-sentat al fiscal en cap delTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya. A granstrets, en aquest escrit elsMossos fan una defensa deles seves capacitats com acos policial i de la seva au-tonomia política. S’hi as-segura que la policia cata-lana té prou mitjans pergarantir l’ordre públic alpaís per si sola, sense l’aju-da d’altres cossos, i es de-mana que s’activi la comis-sió de coordinació policialde Catalunya, que ja estàprevista en el marc de laJunta de Seguretat.

Aquesta línia argumen-tal és la mateixa que va ferservir la setmana passadael conseller d’Interior, Joa-quim Forn, en una cartadirigida al ministre Juan

Ignacio Zoido i en la qual esrebutjava la coordinacióde Pérez de los Cobos.

Fonts coneixedores dela reunió d’ahir van expli-car que hi va haver unacerta receptivitat al docu-ment presentat pel comis-sari Ferran López. Per laseva part, fonts del Minis-teri de l’Interior citadesper ACN van explicar ques’ha rebutjat la petició deconvocar la Comissió deCoordinació Policial de Ca-talunya perquè el referèn-dum ja s’ha judicialitzat.

El representant delsMossos va abandonar laDelegació del Govern espa-nyol una hora després quecomencés la reunió que

encara es va allargar du-rant mitja hora més.

En l’escrit presentatpels Mossos d’Esquadra ala fiscalia s’insisteix que lapolicia catalana ha acataten tot moment les instruc-cions fetes per l’alta ins-tància del ministeri públic,que va ordenar investigarels preparatius del refe-rèndum. No només això,sinó que s’explica que jas’ha entregat el pla de des-plegament dels Mossos peral dia 1, circumstància queencara no han fet ni la Poli-cía Nacional ni la GuàrdiaCivil, tot i estar-hi reque-rits. En el document s’es-pecifica que, si s’ha de feralguna modificació dels

plans previstos, ha de serper requeriment de l’auto-ritat judicial, que ja téoberts procediments so-bre el referèndum, i queaquesta circumstància en-cara no s’ha produït.

El document signat perJosep Lluís Trapero acabasubratllant que és volun-tat del cos dels Mossosd’Esquadra “vetllar per ladefensa del prestigi i lescompetències” de la poli-cia de la Generalitat.

Atacs al majorLa figura del major delsMossos va ser objecte ahirde debat jurídic i políticdes de diverses instànciesde l’Estat espanyol. El pri-

mer a referir-s’hi va ser elfiscal general de l’Estat,Pedro Maza, que va adver-tir que, si Trapero no acatales ordres donades pel co-ronel general de la Guàr-dia Civil, “tindrà conse-qüències legals”. En unaentrevista radiofònica, elfiscal va afirmar que és deltot obvi que hi hagi un plapolicial previst amb vista ala possibilitat que diumen-ge vinent hi hagi urnes ipaperetes i hi va afegir quetambé és “obvi” que hi hagiprevista una coordinaciópolicial entre els diversoscossos. “Si el senyor Tra-pero no vol complir això,que és un manament legal,tindrà conseqüències le-

Jordi PanyellaBARCELONA

TRAPERO · El major evita la reunió decoordinació i hi envia el número tres delcos FISCALIA · El ministeri públicordena a la policia catalana que investiguiels responsables dels col·legis electorals

Els Mossos es resistEl comissari Ferran López entrant ahir ala seu de la Delegació del Govern espanyola Catalunya ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

L’hora de la veritatper als Mossos

L’APUNT dre emesa ahir pel fiscal perquè persegueixin direc-tors de centre, urnes i paperetes, ja sembla difícil queno s’hagin de mullar. Tots els qui tant clamaven que nos’obligués a res els funcionaris són els que ara els po-saran entre l’espasa i la paret. I no és agradable, peròaixò havia d’arribar: s’han acabat les mitges tintes, éshora de comprovar a qui obeeix la majoria del país.Òscar Palau

Més enllà de la lluita pel seu control polític, és evidentque fins ara els caps dels Mossos han hagut de fer totd’equilibris per acontentar les exigències de les autori-tats estatals –inclòs jutges i fiscals– perquè empares-sin les accions contra l’1-O sense emprendre, però, capmesura que fos impopular a ulls de la majoria de cata-lans, a qui al cap i a la fi es deuen. Però amb la dura or-

gals”, va insistir.Trapero també va ser el

centre de la diana contrala qual va disparar el vice-secretari de comunica-cions del Partit Popular,Pablo Casado. El portaveupopular va demanar a Tra-pero que expliqui els mo-tius de la seva no-presèn-cia en la reunió d’ahir. Ca-sado va demanar a la poli-cia de la Generalitat que“compleixi la llei” i eviti elque va qualificar de “la-mentables imatges” quees va van veure la setmanapassada a Barcelona, el diaque la Guàrdia Civil va de-tenir 14 persones relacio-nades amb l’organitzaciódel referèndum i milers de

persones van sortir al car-rer per protestar i defen-sar els detinguts. “No espot tolerar que als carrersde Barcelona es destrossincotxes de la Guàrdia Civilque compleixen les ordresd’un jutge”, va dir Casado.

Suport dels capsNo tot van ser garrotades al’actuació de Josep LluísTrapero. Hores abans de lareunió, el sindicat dels co-mandaments dels Mossosd’Esquadra va emetre uncomunicat en què mostra-va tot seu “suport total” almajor. Els sindicat agrupael 90% dels inspectors, in-tendents i comissaris delsMossos. ■

teixenLa nombrosíssima presènciade personal dels mitjans decomunicació ahir al davantde la Delegació del Governespanyol, a la confluènciadels carrers Llúria i Mallorcade Barcelona, va cridar l’aten-ció de diversos ciutadans quehi passejaven ahir a la tarda,alguns dels quals van decidirquedar-s’hi. Va ser així comde mica en mica es va formaruna petita concentració desuport a la celebració del re-ferèndum i, sobretot, de su-port al cos de Mossos d’Es-quadra. L’entrada del comis-sari Ferran López va seraplaudida fervorosamentpels presents i també el mo-viment que va fer una parellade Mossos quan van rellevarla seva presència al lloc peruna altra parella de policies.

L’edifici de la Delegació delGovern espanyol era vigilatper agents de la Policía Na-cional, que a última hora de latarda van reforçar la seva pre-sència amb els efectius detres furgons més. La concen-tració va ser festiva i no hi vahaver cap tipus incident.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Concentracióespontàniaal carrer

La fiscalia superior de Ca-talunya ha ordenat alsMossos d’Esquadra que in-terroguin tots els respon-sables dels centres educa-tius o administratius ons’ha de votar l’1-O perquèels donin tota la informa-ció sobre claus, urnes, pa-peretes, llistes de votants,ordinadors i ordres rebu-des del govern català.

En primer lloc, els de-manen si han rebut cap co-municació d’Ensenya-ment o d’altres departa-ments. En segon lloc, queentreguin tota la docu-mentació al respecte: la co-municació per mitjà de laqual van ser designats coma punts de votació, ins-truccions rebudes, perso-nes de contacte per inci-dències, petició d’entregade claus, etc. Si només hanrebut una informació oral,

se’ls demana que identifi-quin les persones. En casd’haver rebut paperetes,urnes, llistes de votants iordinadors, els Mossos elshan d’intervenir el mate-rial.

Col·laboració en delictesEls Mossos hauran d’ad-vertir-los que l’entrega declaus o codis de seguretatdels locals a persones pri-vades o públiques inclosesles del govern català po-dria ser considerat un actede col·laboració amb elsdelictes de desobediència,prevaricació i malversacióde cabals públics amb res-ponsabilitat penal i civil.

Si les claus estiguessinja entregades o el governcatalà en tingués un dupli-cat, se’ls impedeix que per-metin l’obertura del local ise’ls obliga a denunciar lapresència al seu centre depersones “alienes”.

Se’ls assegurarà que és

“rotundament fals i sensefonament legal” que esti-guin exempts de responsa-bilitat pels delictes del re-ferèndum si això és el queels han assegurat des de laGeneralitat.

En darrer terme, se’lsadverteix que han d’infor-mar a la fiscalia o als Mos-sos de qualsevol amenaça,coacció o pressió que rebinde responsables o funcio-naris de la Generalitat o departiculars.

La instrucció als Mos-sos d’Esquadra adjunta lallista de col·legis on es po-drà votar, arran de la sevapublicació al Twitter deCarles Puigdemont, i cons-tata que molts són insti-tuts o centres escolars. Enaquest sentit, la fiscalia in-dica que, segons “diversesfonts de l’àmbit de l’educa-ció, entre les quals hi haCCOO”, Ensenyament hacontactat amb la direcciódels centres per demanar-

los que posin en un sobreles claus i la contrasenyade l’alarma de seguretat i eldipositin divendres a lesoficines dels seus respecti-us serveis territorials.

Evitar la “consumació”La fiscalia catalana justifi-ca la instrucció als Mossosen l’ofici rebut el 13 de se-tembre del fiscal generalde l’Estat, en què ordenavaals funcionaris policialsque practiquessin “de ma-nera immediata” les dili-gències necessàries perevitar la “consumació” delreferèndum, incloent-hi lapersecució dels responsa-bles i del material necessa-ri per fer-lo, també el pro-mocional.

En aquest sentit, recor-da que tothom que col·la-bori d’alguna manera en elreferèndum està exposatals delictes de desobedièn-cia, prevaricació i malver-sació de cabals públics. ■

Xavier Miró / Òscar PalauBARCELONA

La fiscalia ordena ques’interrogui els directorsdels centres on es votaa Reclama als Mossos que, sota l’advertència de col·laborar en delictes, elsdemanin tota la informació de claus, urnes, ordinadors i ordres rebudes

Cua de votació en un col·legi electoral de Mataró en les eleccions al Parlament del 27 de setembre ■ LLUÍS MARTÍNEZ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

El Tribunal de Comptes vaenviar, a través dels capsvisibles del 9-N, una adver-tència als membres delgovern català que s’impli-quin en la despesa públicade l’1-O per fer-los saberquè els espera. L’òrgan es-tatal va accelerar el procési, abans de la cita a les ur-nes de diumenge, ha vol-gut establir les fiances quehauran d’assumir l’expre-sident Artur Mas, l’exvice-presidenta Joana Ortega iels exconsellers FrancescHoms i Irene Rigau pels5,25 milions d’euros de di-ner públic que es van uti-

litzar per a la consulta po-pular. En tot cas, a l’expre-sident se li exigeix el totald’aquesta quantitat –coma “màxim i últim respon-sable” de l’organització dela consulta– i l’haurà d’as-sumir en el supòsit que laresta no ho pugui fer. Si enel temps fixat no hi ha ga-rantia o aval amb relació ales quantitats reclamades,es procedirà a l’embarga-ment de béns, comptes idipòsits bancaris.

Així ho va decidir ahirel tribunal en una reunióamb els advocats dels afec-tats i amb els de la partdemandant, Societat CivilCatalana i Advocats Cata-lans per a la Constitució.

Si bé el màxim dirigent dela Generalitat durant el9-N ha d’assumir el con-junt (poc més de 4,8 mi-

lions més 420.000 eurosd’interessos), es tractad’una fiança coral, és a dir,“solidària”, en què a cadas-

cun dels responsables delgovern se li assigna unaquantitat en funció delsdiners que hi va destinar el

seu departament. El còm-put del que s’exigeix a ca-da càrrec públic –a bandade Mas i els tres exconse-llers, hi ha cinc investigatsmés en el procediment–es reparteix, doncs, perpartides de despesa i, encadascun dels apartats–Mas apareix en tots–,s’assignen les fiances alscaps visibles de cada con-selleria. En alguns casos,si més no, els mateixosresponsables apareixenconjuntament en mésd’un apartat, per exemple,en la compra d’ordina-dors, qüestions de suportinformàtic, publicitat ins-titucional i fabricació dematerial per a la votació.En total, a l’exvicepresi-denta Joana Ortega se liassignen més de 800.000euros, entre altres despe-ses, pel web institucional;a l’exconsellera d’Educa-ció Irene Rigau se li recla-men un màxim de tres mi-lions d’euros, sobretot perla compra d’ordinadors, i al’exconseller de Presidèn-cia Francesc Homs, 2,1milions, que inclouen ellloguer del centre depremsa per informar delsresultats del 9-N. El tri-bunal també demanafiances a cinc càrrecs mésque formaven part del’organigrama del govern.Els advocats dels denun-ciants van assegurar queles fiances podrien fins itot augmentar, perquès’han trobat partides nocomptabilitzades, ambcàrrec a l’Estat, si bé mati-saven que les quantitatssón poc elevades.

Advertència a “tercers”Mentrestant, els advocatsde Mas i els exconsellersinvestigats denunciavenl’existència d’“irregulari-tats” en el procés pel fetque té una fonamentaciójurídica “molt defectuo-sa”, assenyalaven RafaelEntrena i Montse Rosell,que van voler deixar cons-tància de la “instrumen-talització” que s’ha volgutfer d’aquest òrgan estatal“per exigir a la pràcticaresponsabilitats políti-ques i advertir tercers pelque puguin fer”. ■

Els promotors del 9-N podrienser embargats en quinze diesa Mas, com a màxim responsable del govern aleshores, haurà d’assumir una fiança de 5,2 milions perla despesa del 9-N a L’òrgan estableix 3 milions per a Rigau, 2,1 per a Homs i prop d’un milió per a Ortega

Montse OlivaMADRID

“La fiança de5.251.948 euros pel9-N evidencia quenomés sobreviuremsi guanyem”Jordi SànchezPRESIDENT DE L’ANC

“Si Rajoy i la fiscaliahaguessin fet ambel 9-N el mateix queara, no hauríem dedemanar res a Mas”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

“Tot el suport, ànim iagraïment als que vauobrir el camí. Sensevosaltres no hauríemarribat tan lluny”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“S’instrumentalitzael tribunal per exigirresponsabilitatspolítiques i advertirtercers”Rafael EntrenaADVOCAT DELS INVESTIGATS

Un cop es va conèixer la re-solució del tribunal, que afec-ta un total de nou càrrecs pú-blics per la consulta del 9-N,Jordi Sànchez, president del’ANC, va recordar els dos nú-meros de compte en què elsciutadans poden fer les sevesaportacions per afrontar, pre-cisament, “les represàlieseconòmiques” com a conse-qüència de les accions “em-marcades en el procés cap a

“Entenem que nos’ha respectat capgarantia delspresumptesresponsables”Montse RossellADVOCADA DELS INVESTIGATS

Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega, sortint del Palau de Justícia, el mes de febrer passat, quan es va celebrar el judici pel 9-N ■ JOSEP LOSADA / ARXIU

“Ens volen enterrari no saben quesom llavors”

Francesc HomsEXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA

la independència”, es recor-dava en una nota, en quètambé s’informava que, ahir,enmig de la polèmica per lesfiances imposades pel Tribu-nal de Comptes, gairebé esvan assolir els dos milionsd’euros en donacions. L’ANC iÒmnium van crear aquestacaixa de resistència el mes demaig passat arran de les mul-tes imposades a les dues en-titats. Posteriorment, també

Mas, Rigau, Ortega i Homsvan ser multats en les sen-tències del TSJC i el Suprempel 9-N. I, ahir, a més, va arri-bar la fiança de 5,25 milions.Els advocats van anunciarque hi presentaran recurs ien demanaran la suspensiócautelar, però fonts de la ins-titució van assegurar queaquesta iniciativa no aturaràel calendari establert per lliu-rar les fiances exigides.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC i Òmnium recorden la caixa de resistència

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

ESTATS UNITSAlfred-Maurice de Zayas.

Reclama a Juncker quefaci de mediadorL’expert independent de l’ONUper la promoció de la democràciaAlfred-Maurice de Zayas va re-clamar ahir al president de la Co-missió Europea, Jean-ClaudeJuncker, que intervingui com amediador en el conflicte entre Ca-talunya i Espanya. En una cartadirigida a Juncker, afirma que es-tà “preocupat” per “les proves deviolacions dels principis fona-mentals dels drets humans, inclòsl’estat de dret i l’autodetermina-ció. “És imperatiu facilitar el dià-leg i, amb això, mantenir la pausocial”, va argumentar De Zayas.La carta a Juncker va ser enviada,també, al secretari general de lesNacions Unides, António Guter-res. La Comissió Europea va evi-tar respondre sobre la petició demediació.

ESTÒNIAGrup de diputats estonians

Carta a Rajoy, contrales amenacesUn grup de diputats del Parlamentd’Estònia va enviar una carta al pre-sident espanyol, Mariano Rajoy, enquè deien que no entenien per quèes negava a negociar. “Les amena-ces, les sancions i el rebuig constantal diàleg no són atributs de les re-gles de la llei”, li comentaven. Il’avisaven que “la mostra de forçaper resoldre qüestions polítiques noforma part de la democràcia”. Sig-naven diputats de diversos partits, ientre aquests, dos membres de laformació que lidera el govern delpaís.

BÈLGICACentre Maurits Coppieters

Reconeixement a

ForcadellLa presidenta del Parlament, CarmeForcadell, rep avui a Brussel·les elCoppieters Award, que atorga lafundació política europea CentreMaurits Coppieters. El guardó valo-ra la seva tasca en defensa del dret a

l’autodeterminació i de la llengua icultura catalanes, així com la sevadefensa dels processos democràtics.

BÈLGICAJuncker

Respectaria el síEl president de la Comissió Euro-pea, Jean-Claude Juncker, va obrirla porta a reconèixer el resultat d’unreferèndum d’independència de Ca-talunya. Ho va dir en una entrevistaa Euronews, on va fer unes declara-

cions fins aleshores inèdites, quecanviaven parcialment la posiciód’Europa respecte del dret d’auto-determinació del poble català.

ITÀLIARomano Prodi

Demana un retorn aldiàlegL’expresident de la Comissió Euro-pea i ex-primer ministre italià, Ro-mano Prodi, va reclamar la setmanapassada un retorn al diàleg a l’Estatespanyol i a la Generalitat. A les

dues institucions els va instar a ne-gociar “un acord convincent” quesalvaguardi “l’aspiració democràti-ca de tots els pobles de la nació es-panyola”. El mes d’abril passat, elpresident Puigdemont i el consellerd’Exteriors, Raül Romeva, vanmantenir una trobada amb Prodi enquè el van informar del procés cata-là.

REGNE UNITJulian Assange

Activisme digitalEl fundador de WikiLeaks, JulianAssange, s’ha convertit en un nouactor internacional a favor del sobi-ranisme català. A través de les sevespiulades al Twitter, algunes en cata-là, ha generat un fort impacte. As-

sange escampa un munt de notíciesi il·lustracions al voltant del referèn-dum i la repressió de l’Estat espa-nyol i també hi aporta opinions per-sonals. A través del Twitter de Wi-kileaks, va organitzar una enquesta,que va rebre 140.000 vots, delsquals, un 74% eren a favor de la in-dependència.

a L’agressivitat del govern espanyol contra el referèndum desencadena una onadad’adhesions al procés català i a la defensa dels drets civils a Dirigents polítics i mitjans decomunicació denuncien l’estat d’excepció i clamen per la mediació de la Unió Europea

Allau de suports iimpacte internacional

Un grup de diputats independentistes de l’illa de Sarde-nya, a Itàlia, han demanat al seu govern que ofereixi a laGeneralitat la possibilitat d’emmagatzemar i imprimirpaperetes de vot per al referèndum. El Consell Regionalde Sardenya també ha aprovat una moció de suport alreferèndum de l’1 d’octubre . El govern de l’illa està pre-sidit pel Partit Democràtic , de centre esquerra. El Con-sell també ha expressat la seva solidaritat envers Cata-lunya i demana a la comunitat internacional que pren-gui partit a favor de permetre que els catalans puguinvotar en el referèndum convocat. A Itàlia, diferents veustambé s’han mostrat en contra de l’atac de l’Estat es-

Let Catalans Vote. És el text que defensa el dret a votardels catalans i que ahir rebia noves adhesions. El con-flicte polític que es viu a Catalunya ha provocat quepremis Nobel de la pau com Jody Williams, que titllad’“antidemocràtics” els actes del govern espanyol, ha-gin alçat la seva veu. Williams, que va rebre aquestguardó el 1997 per la seva lluita contra les mines terres-tres, donava el seu suport “al dret dels catalans a ex-pressar lliurement quin futur desitgen a través del refe-rèndum”. La també Nobel de la pau Rigoberta Menchútambé s’havia definit fa uns mesos a favor del dret adecidir, com l’argentí Adolfo Pérez Esquivel i el sud-afri-cà Desmond Tutu. El document també rebia ahir el su-port de la filòsofa i analista política nord-americanaSusan George, coneguda per la seva lluita contra elneoliberalisme, que defensava que no té cap posiciósobre la independència de Catalunya, i que possible-ment votaria que no, però subratllava “el dret democrà-tic a expressar la seva opinió”. La filòsofa critica l’actua-ció del govern espanyol i l’ha definit com “una actitudantidemocràtica i repressiva”, en referència a les actua-cions de la Guàrdia Civil.

D’altra banda, la cantant, compositora i activistanord-americana pels drets civils Joan Baez també s’ad-heria al manifest internacional. Des de Cuba, el cantanti compositor Silvio Rodríguez també ha donat al seusuport, com també Yoko Ono i Peter Gabriel. Els sig-nants del manifest Let Catalans Vote reuneix una cin-quantena de personalitats internacionals entre lesquals destaquen també Gerry Adams, polític irlandès,president del Sinn Féin; Ahmed Galai, vicepresident dela Lliga tunisiana pels Drets Humans; el dramaturg ita-

Oferta de Sardenya per fer paperetes

Nobels de la Pau, cantants i activistes

panyol en contra de les institucions catalanes. L’alcaldede Nàpols, Luigi de Magistris, va piular: “Solidaritatamb el poble català!” Els pronunciaments a favor delreferèndum i en contra de l’actitud del govern espanyols’han escampat com una taca d’oli en els darrers dies.A Irlanda, el grup del Sinn Féin va portar al Parlamentde Dublín el debat sobre Catalunya. El diputat SeanCrowe va ser l’encarregat de mostrar la seva solidaritatdavant dels atacs que pateix la Generalitat. A Estònia,on fa uns mesos es va formar un grup de suport a Ca-talunya, també s’ha mostrat solidari amb el cas català.com també l’executiu hongarès. A.G.

lià Dario Fo, l’activista francès José Bové i la presidentade les Madres de la Plaza de Mayo argentines, MirtaBaravalle. Let Catalan Vote és un manifest que va néixerel 2014, aconseguint suport pel referèndum del 9-N. Abanda de personalitats polítiques, el document sumatambé actors com Viggo Mortensen o els futbolistesHristo Stòixkov i Éric Cantona. Entre els signants tam-bé hi ha Johan Cruyff, mort el 2016, o el sociòleg polo-nès Zygmunt Bauman, mort aquest 2017. A.G

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

BÈLGICADimitris Papadimoulis

“Deriva preocupant”Un dels vicepresidents del Parla-ment Europeu, Dimitris Papadi-moulis, va tenir paraules de con-demna per a la macrooperació po-licial de l’Estat contra alts càrrecsdel govern català per aturar l’1-O.Al seu entendre, aquestes deten-cions van ser “un esdevenimentnegatiu”, que va qualificar de“deriva preocupant”. “Cal diàleg,no accions ofensives”, va afegiraquest membre de Syriza, a travésd’una piulada al Twitter.

ESCÒCIANicola Sturgeon

Respecte al dret al’autodeterminacióLa primera ministra d’Escòcia,Nicola Sturgeon, va reclamar res-pecte pel dret de Catalunya al’autodeterminació. En una inter-venció al Parlament escocès, vasubratllar que “preocupa a tot ar-reu” que l’Estat espanyol “neguiel dret d’un poble a expressar de-

mocràticament la seva voluntat”.Sturgeon també va convidar Es-panya a utilitzar l’“exemple bri-llant” de l’acord entre Londres iEdimburg per celebrar el referèn-dum del 18 de setembre del 2014.Diversos diputats del Partit Na-cional Escocès (SNP), el partit deSturgeon, van escriure una cartaal president del Consell Europeu,Donald Tusk, en què li reclama-ven que intervingués en la situa-ció a Catalunya.

FLANDES (BÈLGICA)Geert Bourgeois

Petició de mediacióinternacionalEl ministre president de Flandes,Geert Bourgeois, va fer una cridaa la mediació internacional entreCatalunya i Espanya. Va lamentarl’escala de tensió per part “delpoder policial i judicial” i vainstar el govern espanyol a “seurei parlar”. També va considerar

inadmissible la tirallonga de de-tencions, i més quan es tractad’un govern “democràticamentlegitimat”.

DINAMARCAAliança Roja-Verda

Insta el govern danès aactuarEl partit de l’Aliança Roja-Verdade Dinamarca va demanar al go-vern danès que pressionés l’ex-ecutiu espanyol perquè hi haguésun “diàleg democràtic” entre Ca-talunya i Espanya. “Cal actuar, noés només un tema sobre Catalu-nya i Espanya, sinó de tot Euro-pa”, va assegurar, en declaracionsa la premsa, el seu portaveud’Afers Exteriors, Nikolaj Vi-llumsen, que va instar altres orga-nitzacions europees a “assumir laseva obligació de seguir la vota-ció de prop”. “El Parlament danèsté una majoria clara i un missatgeclar demanant diàleg democràtic,i la decisió s’ha de respectar desdel nostre govern, i s’ha de fercomplir”, va remarcar Villumsen.A més a més, va defensar “el dretde Catalunya” a poder celebrarl’1-O. El Parlament danès va serel primer que es va pronunciar so-bre el conflicte entre Catalunya iEspanya advocant per una soluciódialogada.

FRANÇAJean-Luc Mélenchon

Una veu a favor delreferèndumEn plena campanya electoralfrancesa, el mes d’abril passat, elcandidat del moviment d’esquer-res La França Insubmisa va decla-rar que el poble de Catalunyas’havia de “poder expressar”. Bo iaclarint que estava en contra de laindependència, va defensar el re-ferèndum català, de la mateixamanera que dins del seu progra-ma portava una consulta d’auto-determinació per a Nova Caledò-nia l’any 2018.

ESTATS UNITSEdward Snowden

“Una repressió delsdrets humans”El nord-americà Edward Snow-den, antic treballador de la CIA ide l’Agència de Seguretat Nacio-nal (NSA), conegut per haver fil-trat a la premsa informació classi-

ficada el 2013, es va fer ressò, alseu compte de Twitter, de l’articled’opinió escrit pel president Puig-demont al diari britànic TheGuardian. Però, a més, va anarmés enllà, i va fer diverses piula-des assegurant que “la repressióespanyola” als polítics indepen-dentistes era “una violació delsdrets humans”. “El dret a decidirés un dret humà”, que no pot ser“prohibit”, va afegir. “Rajoy éslliure d’oposar-se a la indepen-dència de Catalunya”, va escriurea Twitter, “però únicament ambpersuasió, no amb violència”.“L’ús de la força per aturar la vo-tació és opressió”, va concloure.

REGNE UNITAmnistia Internacional

Obligació de respectar iprotegir els dretsAmnistia Internacional va recor-dar a les autoritats estatals i cata-lanes que tenen l’obligació de“respectar i protegir els drets a lallibertat d’expressió, reunió i ma-nifestació de totes les persones,

tant dins com fora de Catalunya”.A través d’un comunicat difósdissabte passat, la històrica ONGva demanar que “no se sancioninni els organitzadors ni les perso-nes assistents a les manifestacionsespontànies” d’aquests dies. Pelque fa a les notificacions que vanrebre alguns mitjans de comuni-cació de la Guàrdia Civil per pu-blicar propaganda sobre l’1-O,Amnistia Internacional va recor-dar que les “restriccions permissi-bles a la llibertat d’expressiós’han de referir en general a uncontingut concret, i en cap caspoden acceptar-se referències va-gues o genèriques”. L’ONG vaadvertir que pensa seguir ambatenció els esdeveniments al vol-tant de l’1-O.

REGNE UNIT‘The Economist’

Una sortida: la reformade la ConstitucióEl setmanari britànic The Econo-mist va demanar al govern espa-nyol que sigui “menys defensiu” ireformi la Constitució “per per-metre referèndums d’independèn-cia”. En un editorial, el rotatiu vaassegurar que la crisi actual és“una amenaça seriosa a la demo-cràcia espanyola” i que “jugant algat i la rata amb les urnes Rajoyha donat una innecessària victòriade propaganda a Puigdemont. TheEconomist també va demanar al

president de la Generalitat, CarlesPuigdemont, que desconvoquésl’1-O perquè els contraris a la in-dependència no votaran i “qualse-vol sí que obtingués seria qüestio-nable, no només legalment, sinópolíticament”.“Hi ha alguna cosaimportant a Espanya que no fun-ciona, i Rajoy té el deure d’arre-glar-ho”, va concloure el setma-nari britànic. Així, advertia que“resoldre seriosament” la crisi ca-talana “importa a la resta d’Euro-pa”, on recordava que hi havia“altres moviments independentis-tes com el d’Escòcia o Donbas (aUcraïna).

ESTATS UNITSHuman Right Watch (HRW)

Monitoritzant lasituació a CatalunyaL’ONG novaiorquesa HumanRight Watch (HRW) està “moni-toritzant” la situació que viu Ca-talunya per si hi ha “qualsevolabús de poder o violència”. En uncomunicat, l’organització noadoptava cap presa de posició so-bre la independència de Catalu-nya o la celebració d’un referèn-dum, i es limitava a afirmar que“algunes de les estratègies que to-tes dues bandes han utilitzat sónqüestionables”. En aquest sentit,l’organització va assenyalar queel govern català i l’espanyol ha-vien dut a terme accions que ha-

vien “incrementat les tensions”. Iva advertir que si les protestes estornen violentes o si hi ha unaresposta policial abusiva “seria degran preocupació”.

.FRANÇA‘Le Monde’

Com és que els catalanshan arribat fins aquí?La pàgina web de Le Monde téallotjat un vídeo que explica, desdel govern tripartit ençà, com ésque la situació a Catalunya ha ar-ribat fins al punt actual. L’endemàde les detencions i manifesta-cions, el diari francès es va ferressò de la crida a encetar unamobilització permanent. Tambérecollia les declaracions del vice-president Junqueras, dient que“les regles del joc” havien estat“modificades”. Aquell dia, l’altregran diari francès, Le Figaro, re-collia que l’organització del refe-rèndum havia quedat tocada peròque el govern català mantenia ladeterminació de dur-lo a terme.

La revista ‘Newsweek’,a favor del referèndum

La revista nord-americana News-week ha estat un dels mitjans de co-municació més bel·ligerants amb elgovern espanyol. En un article publi-cat fa pocs dies pel periodista JoshLowe, s’explica les raons per lesquals els catalans demanen el dret avotar. El redactor compara la situacióde Catalunya amb la d’Escòcia, ambla diferència, aclareix, que el governde Madrid no ha acceptat la convo-catòria d’un referèndum. La revistavaticina que els xocs augmentaranaquesta setmana. En un altre article,

la revista es mostra totalment a favor del referèndum i assegura que seriaun exemple a seguir perquè s’aconseguiria la independència de manerapacífica i es mantindria “dins de l’ordre econòmic mundial”. Al seu llocweb, hi ha vídeos on es poden veure les darreres mobilitzacions a Barce-lona. A més, detalla la situació en què es troben molts alcaldes “favora-bles a la independència i obligats a anar a declarar”. D’altra banda, el diarinord-americà The New York Times publicava fa només un dies un articlemolt dur en contra del president espanyol, Mariano Rajoy. En l’escrit s’as-senyalava que el líder del PP acostuma a deixar que els problemes “aca-bin morint” per si sols, però “sembla que aquesta vegada no li funcionaràamb Catalunya”. El diari assegura que hi ha cercles de Madrid que no en-tenen l’actitud de Rajoy ni com s’ha arribat a aquesta situació. En l’articlees considera que Rajoy podria pagar “un preu molt alt” . També posa demanifest que no és clar qui és el responsable d’aquesta escalada de ten-sió, però assegura que “creix el consens a Madrid que Rajoy ha perdut lesoportunitats de negociar”. Els diaris nord-americans han ofert una àmpliacobertura dels esdeveniments dels darrers dies. The Washington Post pu-blicava l’article del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201712 | Nacional |

ESLOVÈNIAIvo Vajgl

“És una situacióperillosa”El ministre d’Afers Estrangers es-lovè, Ivo Vajgl, assegurava a laseva pàgina de Facebook que lasituació a l’Estat espanyol “éspreocupant”. El polític asseguraque Madrid ha suspès en el com-portament democràtic”.

FRANÇAEric Schultz

“Cop d’estat soterrat”Un regidor de l’Ajuntament d’Es-trasburg denunciava a a través deTwitter l’actuació del govern es-panyol. “Cop d’estat soterrat aCatalunya. Solidaritat amb el po-ble català.

REGNE UNITThe Guardian

Mobilitzacions enportadaThe Guardian dedicava part de la

seva portada a Catalunya i asse-gurava en el titular que “La lluitaper la votació catalana provocauna crisi a Espanya”. En la cròni-ca, el corresponsal del diari expli-ca els fets del 20-S, des de les de-tencions “de 14 alts funcionariscom a part d’una operació peraturar el referèndum” fins als es-corcolls “a una dotzena d’oficinesdel govern. S’incideix en el fetque la crisi entre Madrid i Barce-lona creix per moments i que latensió no s’atura.

HOLANDANCR

“Les decisions de Rajoyfan que cada diahi hagi mésindependentistes”Els mitjans holandesos han seguitamb interès els esdeveniments aCatalunya. La NCR es mostravamolt crítica amb Rajoy i l’acusa-

va de “fabricar independentistes”amb les seves decisions.

SUÈCIARàdio i televisió pública

“Cada pas que es fas’informa”Els mitjans d’informació públicssuecs segueixen amb interès elque succeeix a Catalunya. Elscorresponsals que cobreixen elsud d’Europa s’han desplaçat finsa Barcelona per seguir els esdeve-niments. Aquests dies és fàcil tro-bar articles d’opinió en tota la

premsa escrita. Les mobilitza-cions ciutadanes han impressionatla premsa sueca, igual que l’arri-bada de la Guàrdia Civil.

SUÏSSALe Courrier

“Cop de força deMadrid”L’endemà del 20-S, el diari suísLe Courrier va qualificar de“pràctiques franquistes” la reac-ció que havia tingut La Moncloaper aturar el referèndum. Així,alertaven de la “manca total desentit comú” del govern espanyoli també de l’abandonament d’Eu-ropa. A més, es feien ressò del’opinió que donaven sobre elconflicte dos catalans residents aSuïssa. El paral·lelisme amb elpassat franquista no acabava aquí,sinó que en el mateix diari es fe-ien ressò de la denúncia a l’ONUque exigeix que la residència esti-val del dictador a Galícia no siguigestionada per la Fundació Fran-cisco Franco.

URUGUAIMovimiento de Participación

Popular (MPP)Suport al dret a decidircatalàEl Movimiento de ParticipaciónPopular (MPP), al qual pertanyl’expresident de l’Uruguai, JoséMúgica, va fer un comunicat en

què mostrava el seu suport al dreta decidir del poble català i se soli-daritzava amb els càrrecs de laGeneralitat detinguts per la Guàr-dia Civil. “Volem manifestar lanostra preocupació per l’ús demesures en contra del poble cata-là, les seves institucions públi-ques i les seves organitzacions so-cials i polítiques”, asseguraven. Amés, denunciaven que “l’únicaresposta política del govern espa-nyol ha estat la intervenció demitjans, impremtes i seus políti-ques”.

BÈLGICAEls Verds d’Europa Ecològica

“Stop al’acarnissament delgovern de Rajoy”El grup dels Verds d’Europa vafer un comunicat en què defensa-va la voluntat del poble catalàd’“escollir pacíficament el seudestí”, una tria a la qual consideraque no hi ha “dret internacionalque s’oposi. “Per exercir aquestdret no existeix cap més via quela de les “urnes, sense violència”.En aquest context, explica que lareacció del govern espanyol no-més té com a finalitat “deslegiti-mar les reivindicacions catala-nes”, a través d’“una estratègiaopressiva” que pretén provocar

“un clima de violència i d’opres-sió”. En el comunicat també res-saltava la majoria política que hiha a favor del referèndum i des-muntava l’estratègia de Madrid defiar-ho tot als “arguments jurí-dics”. “El govern català, proeuro-peu i desitjós de mostrar la sevavoluntat solidària, ja va anunciarque volia continuar sent un con-tribuïdor net al pressupost comu-nitari”, hi afegien. El comunicatel firmaven els seus portaveus,Julien Bayou i Sandra Regol.

ITÀLIAMITJANS DE COMUNICACIÓ

“Duresa amb Catalunya”

Les televisions i les ràdios públi-ques italianes asseguren que lapolicia de l’Estat espanyol estàactuant amb duresa. Diaris comara el Corriere della Sera desta-caven el xoc entre Catalunya i Es-panya.

ALEMANYADIVERSOS MITJANS

“Sorpresa per larepressió policial”Els mitjans de comunicació ale-manys destaquen la poca voluntatde diàleg del govern de Madrid.Es considera que no es pot reac-cionar amb accions policials iviolència. El possible rol (o no)de la Unió Europea apareix sovinta la premsa. L’argument econò-mic és el que s’esgrimeix en lamajoria de cròniques que hanaparegut aquests dies. Durant lamanifestació del 20 de setembrees va informar exhaustivament ies va explicar que les concentra-cions es feien per demanar la lli-bertat de les persomes detingu-des. A l’Spiegel van entrevistar elpresident Puigdemont i al Frank-furter Rundschau van oferir unretrat de la situació basat en unaentrevista al vicepresident Jun-queras. ■

Una vintena de diputats i lords de tots els partits al Parlament de Wes-tminster, a Londres, reclamen al govern espanyol que permeti la celebra-ció del referèndum de l’1-O “sense més obstacles”. En una carta oberta,els parlamentaris, entre els quals hi ha laboristes, conservadors, liberalde-mòcrates i escocesos i gal·lesos, afirmaven: “Aquesta va ser l’estratègiadel govern britànic pel que fa al referèndum d’independència d’Escòciadel 2014”, recorden els diputats i lords. A més, es mostraven “extremada-ment indignats” per les detencions i els escorcolls de la Guàrdia Civil i avi-saven que intentar impedir l’1-O “a través de sancions, càrrecs criminals iaccions directes de l’Estat és un atac a la democràcia i creuen empitjorales relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya”. Els diputats i lords as-seguren que el referèndum “es va decidir de manera democràtica pelParlament de Catalunya”. “Demanem al govern espanyol que permeti tirarendavant aquesta prova democràtica sobre l’opinió dels catalans previstaper l’1-O”. Els parlamentaris asseguren que tenen diverses opinions sobresi Catalunya hauria de ser independent o continuar sent part de l’Estatespanyol. “Tot i això, tots estem d’acord que ho hauria de decidir el poblede Catalunya de manera democràtica i pacífica.”

Diputats quebequesos,contra la violència de l’Estat

Westminster reclama aRajoy que permeti l’1-O

El líder de l’oposició a l’Assemblea Nacional del Quebec, Jean-François Li-sée, demanava al primer ministre, Philippe Couillard, i al seu govern ques’uneixin al seu partit en la condemna del “cop d’estat” del govern espa-nyol a Catalunya. “Madrid intenta impedir la celebració d’un referèndumsobre la independència de la regió detenint funcionaris governamentals”,assegurava Lisée, que deia que no entenia la situació: “Arreu del món, lesdemocràcies deixen que els seus governs regionals facin consultes.” Laportaveu de Quebec Solidari, Manon Massé, es mostrava d’acord amb Li-sée.“No entenem per què el nostre primer ministre persisteix a dir: «Novull interferir», quan el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret fo-namental que està inscrit i reconegut en l’àmbit internacional”, va subrat-llar. Massé també va ser molt crítica amb el fet que es persegueixin “dipu-tats escollits” democràticament, als quals es prohibeix exercir dins la seva“democràcia”.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017 | BRANDED CONTENT | 13

L’ascens del FC Girona aprimera divisió ha suposatmolts canvis per a la ciutat,per al club i per als aficio-nats, com ara plantejar-se sical fer canvis en els hàbitsde desplaçament dels juga-dors, del cos tècnic i tambéde l’afició. L’impacte econò-mic que suposa per a unaciutat tenir un equip a pri-mera divisió, segons la LFP,supera els 20 milions d’eu-ros a l’Estat espanyol. Amb38 jornades i 380 partits,la lliga és un gran negociper a les agències de viat-ges i també per als mitjansde transport, ja que la de-manda es multiplica.

Des de la posada en mar-xa de l’alta velocitat, aquestsistema de transport s’haconvertit en una opció fer-ma per als desplaçaments

de clubs i aficionats. Lapuntualitat, la comoditat il’accessibilitat al centre de

les ciutats, així com la pos-sibilitat de portar el mate-rial sense haver de facturar,són algunes de les raonsque juguen a favor del trena l’hora d’escollir mitjà de

transport per fer el viatge.En el cas del FC Girona,

els hàbits no canviaran gai-re, ja que, tal com assenyalael cap de premsa del club,Xavier Fàbrega, l’equip fatemps que opta per l’altavelocitat per fer els despla-çaments: “Ja fa anys queoptem per anar en tren d’al-ta velocitat a Madrid, i en al-gunes ocasions l’hem aga-fat fins i tot per anar a An-dalusia.” I hi afegeix que elclub continuarà combinantels vols xàrter amb els viat-ges en tren d’alta velocitat.

A Barcelona, els dos

equips de primera divisiótambé solen fer servir eltren per desplaçar-se. Jafa temps que els clubs vandecidir minimitzar al màximel temps d’estada i de con-centració dels jugadors, i lapossibilitat de viatjar el ma-teix dia que es juga el partites va anar imposant, enpart, per la possibilitat d’ar-ribar al destí en tren. En elcas del FC Barcelona, tam-bé fan servir aquest mitjàde transport per als despla-çaments de les seccions es-portives de bàsquet, futbolfemení i handbol. El web del

club ofereix als aficionatsla possibilitat de triar entrediverses maneres de traslla-dar-se cada vegada que hi

ha partit, i en aquesta ofertasempre destaquen paquetsque inclouen el viatge en al-ta velocitat.

Hi ha partits estrella en

què les ofertes per anar entren es multipliquen, comara quan hi ha clàssic. Enaquest cas, el mateix webde Renfe, Trenes.com, pre-senta ofertes perquè elsviatgers puguin fer el recor-regut amb comoditat.

L’Espanyol sol recórrer altren quan ha de viatjar alPaís Valencià: a València, aVila-real i a Elx. Pel que fa aMadrid, el nombre de viat-ges es multiplica, ja que elsenfrontaments poden sercontra el Real Madrid, con-tra l’Atlético, contra el Rayoi contra el Getafe. Hi ha oca-sions en què el viatged’anada es fa en avió, peròper tornar s’opta pel tren.

A segona divisió, la proxi-mitat de l’estació d’alta ve-locitat del Camp de Tarra-gona ha facilitat també alNàstic i al Reus la possibili-tat de traslladar-se en trena Madrid i a Saragossa.

a La comoditat i la reducció del temps detrajecte són dues de les raons que afavoreixenaquest canvi d’hàbits dels clubs i els aficionats

RedaccióBARCELONA

Una opció més per anara defensar els colorsa Des de l’aparició de l’alta velocitat, moltsclubs opten per fer viatjar els jugadors entren fins a la destinació on hi hagi el partit

a El tren s’ha convertit també en una deles opcions més triades pels seguidors quanhi ha un enfrontament lluny de casa

95minuts trigarà un aficionatdel FC Girona a arribar finsal Camp Nou si tria l’auto-car per desplaçar-se.

Aficionats del FC Girona, en un dels viatges que van fer en tren la temporada passada. A dalt, a la dreta, Xavi i Villa, l’any 2010, en un dels primers viatges en què van fer servir l’alta velocitat.A baix, seguidors del FC Barcelona en una de les expedicions al Camp Nou en què van optar per desplaçar-se en tren ■ FC BARCELONA / REDACCIÓ

50minuts dura un viatge entren d’alta velocitat des delcentre de Girona fins alCamp Nou, a Barcelona.

26.100quilòmetres de distànciahauran de recórrer aquestany els equips catalans dela lliga.

98per cent de puntualitat te-nen de mitjana els trajectesen tren entre Barcelona iMadrid. En avió, un 79%.

Els transportsmés utilitzats perrecórrer gransdistàncies sónel tren i l’avió

El FC Girona vasempre en trena Madrid i enalgunes ocasionsfins a Andalusia

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201714 | Nacional |

IRLANDA‘The Journal’

Neutralitat còmpliceVa publicar un article d’un acadè-mic recordant que Irlanda va asso-lir la independència fruit “d’ac-cions il·legals similars”. Un altrearticle aparegut a l’Irish Indepen-dent es fixa en el boicot dels esti-badors a la Guàrdia Civil. En ge-neral, l’enfocament dels mitjans ir-landesos és eminentment neutre, sibé els articles d’opinió i anàlisi re-sulten àmpliament favorables alprocés i molt poc a l’estratègia es-panyola.

BÈLGICA‘Politico’

Completa explicacióUn dels setmanaris de referència ala UE, que ha publicat diversos ar-ticles sobre el cas català, dedical’últim a la batalla on-line que s’haproduït en els últims dies, en unarticle de to neutre, molt complet iamb moltes fonts. Altres mitjanscomunitaris com Euractiv i TheParliament Magazine també se

n’han fet ressò els últims dies, enun to tant en contra com a favordel procés sobiranista.

ESLOVÀQUIA‘Pravda’

Nadal irromp en l’1-OLa premsa eslovaca dedica multi-tud d’articles, en general amb unto neutral, als fets dels últims dies,si bé qualifica de “pràctiques tota-litàries” la requisa de papereteselectorals. Les declaracions deltennista Rafa Nadal a Praga contrael referèndum també van tenirmolt ressò el dia 22 en un país detradició tennística.

FRANÇABenoît Hamon

L’Estat atia la tensióL’exministre francès i excandidatpel Partit Socialista a les eleccionspresidencials enguany, Benoît Ha-mon, va condemnar en un tuit l’ac-

tuació policial del 20 de setembre.“Arrestos de dirigents separatistesvs vot popular. El govern espanyolva errat en atiar la tensió a Catalu-nya”, va dir, adjuntant-hi una notí-cia de Le Monde.

SUÏSSAMathias Reynard

Suport al poble catalàEl diputat socialista suís MathiasReynard carrega també contra elsmètodes del govern espanyol aTwitter. “Els arrestos de càrrecselectes, la confiscació de materialelectoral per part de la Guàrdia Ci-vil... Rajoy usa la repressió. Suportal poble català!”

AUSTRÀLIAPaul Gerard Lynch

Antípodes còmplicesEl suport al cas català ha arribatfins i tot d’Austràlia, on el diputatal Parlament de Nova Gal·les del

Sud Paul Gerard Lynch Even vafer una entrada al seu blog reco-neixent els catalans que viuen alpaís i la seva cultura diferenciada, iva dir que “fins i tot si hi ha gentque s’oposa a la independència deCatalunya, sembla del tot equivo-cat intentar evitar una votació ambmètodes autoritaris i profundamentantidemocràtics”.

ITÀLIAMonica Frassoni

Nacionalisme... del PPLa copresidenta del grup delsVerds al Parlament Europeu, Mo-nica Frassoni, va fer un explícittuit en castellà el dia 21 de setem-bre: “Veient els actes del govern deMariano Rajoy penso que vol queCatalunya se’n vagi. El nacionalis-me del PP europeu no és la solu-ció.”

FRANÇAAgnès Langevine

Al costat delsdemòcratesLa vicepresidenta d’Occitània,Agnès Langevine, va fer una piu-lada de suport el 20 de setembre,davant la situació que s’haviacreat: “Arrestos, escorcolls... malsvents bufen a Catalunya i escom-bren drets fonamentals. Solidaritatamb els demòcrates catalans”, vaafirmar.

CÒRSEGA (FRANÇA)Jean Guy Talamoni

Espanya ja ha perdut elcombatEl president de l’Assemblea deCòrsega, Jean Guy Talamoni, creuque l’Estat ja ho té perdut, en unacontundent piulada el 20 de setem-bre. “Combat perdut per avançatper part d’una Espanya que derivacap a l’autoritarisme. No es potaturar un poble lliure #indepen-dència #1OVotaremSí”, conclou.

LITUÀNIAArtis Pabriks

I després què?L’exministre lituà de Defensa id’Afers Estrangers, Artis Pabriks,

es mostra preocupat pel caire queagafen els fets a Catalunya, en unapiulada el dia 20. “La tensió conti-

nua creixent a Barcelona. Si aixòsegueix així, es pot arribar al puntde no-retorn. I llavors què...?”, espregunta.

GAL·LESDiputats de l’Assemblea

Crida al govern del’Estat espanyolUna dotzena de diputats del Parla-ment gal·lès van signar una decla-ració conjunta en què donen “su-port al dret a l’autodeterminaciódel poble de Catalunya a travésd’un referèndum”. Els diputats fan

una “crida al govern espanyol a ju-gar un paper constructiu i encorat-gem a una solució a través del dià-leg polític i no de mitjans judicialso per la força”.

FRANÇAHenry Malosse

Espanya ja ha perdutL’expresident del Comitè Social iEconòmic Europeu, Henry Malos-se, alerta en un tuit de la dicotomiaentre “legalitat versus democràcia”.“Aquest joc tan perillós per part delgovern espanyol pot provocar unacatàstrofe a Europa”, alerta.

ITÀLIA

Roberto Saviano

“Un acte de forçainacceptable”L’escriptor i periodista italià Rober-to Saviano va demanar al govern es-panyol “l’alliberament immediat”dels detinguts per l’organització delreferèndum. En un escrit a Face-book, l’autor de Gomorra va consi-derar les detencions del 20-S com“un acte de força inacceptable”. Amés, va remarcar que 700 dels 948alcaldes volen garantir un espai perpoder votar i va argumentar quel’actuació del govern espanyol no ésgens dialogant i és “antidemocràti-ca”, “contrària a la idea d’una Euro-pa Lliure de restriccions”. Així i tot,va precisar que no dona suport alnacionalisme.

Diversos diputats de l’esquerra iintel·lectuals italians van publi-car el dia 20 un manifest a inter-net titulat Contra la deriva auto-ritària del govern espanyol. Elssignants apunten que l’1-O“s’està transformant en unagran qüestió democràtica”. “Perimpedir-ne la celebració el go-vern espanyol està aplicant unaestratègia autoritària i repressi-va de la llibertat i dels drets fo-namentals dels ciutadans cata-lans”, expliquen, i es queixen queamenacen penalment “síndics,diputats, autoritats públiques operiodistes”, i tothom que vagi ales urnes sigui quina sigui la se-va afinitat política. La declaraciódenuncia l’entrada de la policia ales seus del govern i redaccionsdels diaris, i la requisa de mate-rial propagandístic, i recorda queles institucions catalanes –inclo-sos 790 ajuntaments que re-uneixen el 85% de la població–estan juntes contra aquest “ataca la democràcia”. L’escrit con-demna el comportament “irres-ponsable i antidemocràtic delgovern espanyol i fa una crida auna “solució política”.

Suportd’intel·lectualsitalians

Hongria “respectarà lavoluntat de la gent” l’1-O

El diari de referència a Brussel·les, Politico, es va fer ressò de les declara-cions sobre Catalunya pronunciades per Zoltán Kóvacs. Kóvacs és el por-taveu del primer ministre d’Hongria, Viktor Orban. Segons el mitjà belga,el portaveu va assegurar que Hongria “respectarà la voluntat de la gent”en el referèndum de l’1-O. Amb tot, va preferir no aclarir si el seu estat re-coneixeria una Catalunya independent en cas que guanyés el sí. A Kóvacsli van preguntar sobre l’afer català en una roda de premsa celebrada aBrussel·les. Encara que va recordar que aquest era “un afer intern”, va ins-tar a “respectar la democràcia”. El ressò sobre el procés independentistatambé ha arribat a Hongria. El Telenotícies Vespre de RTL va emetre el 20de setembre una notícia de més de 2 minuts amb un to dur i molt críticamb el govern espanyol. De tota manera, la majoria de premsa hongaresabeu de l’agència de notícies estatal, que alhora s’alimenta sobretot defonts de Madrid i per tant entén poc la posició catalana, i en general fa

èmfasi que el referèndum s’hauria d’adequar a la legalitat.-

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201716 | Nacional |

CANADÀJustin Trudeau

“El dret al’autodeterminació ésimportant”El primer ministre del Canadà,Justin Trudeau, defensa que “eldret a l’autodeterminació dels po-bles és important” i va recordarque el Canadà sempre l’ha “res-pectat”. Interpel·lat en una rodade premsa a Ottawa sobre el cascatalà, va evitar, però, valorar-lo afons, adduint que és “un procésintern”. “He viscut moltes bata-lles referendàries com a ferm que-bequès, i una de les coses ques’esperen és que els altres païsosno s’impliquin en els processosinterns”, va indicar. El dret a l’au-todeterminació “és certament unacosa que sempre hem respectatpel que fa al Canadà, però no tinccomentaris a fer sobre la situacióa Espanya”, va reiterar.

REGNE UNITExperts britànics

“Repressió franquista”Més d’un centenar d’experts brità-nics han afirmat a través d’una cartaal The Guardian que “el nivell derepressió política” que existeix ac-tualment a Catalunya “no es veiades de la dictadura franquista”. Elssignants, que treballen en matèriescom el dret, els drets humans, la po-lítica, la sociologia o la història tam-bé han demanat al govern espanyolque “cessi immediatament la re-pressió política a Catalunya“ i que“permeti als ciutadans expressarlliurement els seus punts de vista

polítics”. A més, recorden al governespanyol que l’article 155 de laConstitució Espanyola estableix queel govern només pot obligar una co-munitat autònoma a realitzar ac-cions legals amb el consentiment

previ de la majoria del Senat espa-nyol. Els acadèmics mostren la seva“preocupació” per la “severitat” delgovern espanyol”.

ISLÀNDIAMitjans de comunicació

“Com si ell mogués elsfils”Els articles que s’han publicataquests dies a Islàndia s’han centraten les protestes populars. Es recu-llen testimonis de les manifesta-cions. “És com si Franco haguéstornat i mogués els fils”, afirma unmanifestant.

Quaranta-vuit eurodiputats de sis formacions polítiques i representantsde divuit estats membres de la Unió Europea (UE) han reclamat, a travésd’una carta a Mariano Rajoy, que “aturi immediatament les accions re-pressives” contra Catalunya i “obri un diàleg polític”. En una carta promo-guda per ERC i el PDeCAT, els eurodiputats entenen que el referèndum és“una reivindicació política legítima”, remarquen que la situació catalanaha arribat a un “punt crític” i que l’estratègia del govern espanyol “no ésnomés una violació dels drets fonamentals bàsics, sinó l’estratègia errò-nia per resoldre un tema polític”. També li demanen que rectifiqui imme-diatament i li adverteixen que l’Estat està fent un “abús” i un mal ús delpoder. Eurodiputats d’Irlanda, Àustria, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit, Letò-nia, Alemanya, Dinamarca, Estònia, Eslovènia, Lituània, Suècia, Romania,Itàlia, Portugal, Finlàndia, França i Hongria també van alertar que la “vul-neració de la lliberat d’expressió i de reunió no és acceptable a la UE”.

48 eurodiputats, contrala repressió de Rajoy

■ Aquesta informació ha estatelaborada per Adela Genís iÒscar Palau

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

141858-1171948w

l futur d’Europa també esjuga a Catalunya.” Ambaquestes paraules, el con-

seller d’Exteriors, Raül Romeva, vasubratllar ahir la repercussió euro-pea del procés català. Sis diesabans del referèndum, Romeva vaoferir una conferència a la Facultatde Dret de la prestigiosa Universi-tat de Sciences Po de París convi-dat pel professor de dret Guillau-me Tusseau, un dels quatre ex-perts internacionals que van pre-sentar fa unes setmanes un infor-me que avalava l’1-O.

Davant d’un centenar d’estu-diants de la Facultat de Dret, Ro-meva va mostrar-se especialmentcrític amb la repressió policial i ju-dicial del govern espanyol. “El dià-leg i el pragmatisme estan avuiamenaçats a causa de la demofò-bia de l’Estat espanyol. No hi haun problema català, sinó de la de-mocràcia espanyola”, va assegu-rar. Segons va recordar, no hi hacap article en el dret europeu ni

“E internacional que prohibeixi a lesnacions sense estat decidir el seufutur a través de referèndum. Peraquest motiu, va insistir en la gra-vetat del fet que en un país d’Eu-ropa hi hagi actes públics que sónprohibits i polítics imputats perhaver permès un debat, com arala presidenta del Parlament, Car-me Forcadell.

“Catalunya és un teatre demo-cràtic del qual pot sortir beneficia-da la Unió Europea”, va defensarRomeva. També va recordar que“el futur d’Europa no es pot cons-truir sense tenir en compte el dretdemocràtic dels ciutadans”. I vadestacar, a més, que “l’interès quela UE sent avui pel procés catalàés una oportunitat”.

La conferència del consellerRomeva va tenir lloc en un mo-ment en què ha crescut de mane-ra significativa l’interès a Françaper l’1-O. A causa de la seva tradi-ció centralista, la classe políticafrancesa no destaca per la seva

simpatia envers l’independentis-me català. Tanmateix, la repressiópolicial i judicial espanyola, i elsfets del 20-S en particular, ha es-tat percebuda negativament. Elcandidat socialista a les presiden-cials, Benoît Hamon, la diputada

de la França Insubmisa, Clémenti-ne Autain, i d’altres polítics s’hanmostrat crítics amb la reacció au-toritària del govern de Rajoy.

Molts dels estudiants assis-tents a la conferència van formu-lar preguntes sobre el futur de Ca-

talunya en el cas que diumengeguanyi el sí. El torn de qüestions,però, es va veure interromput peruna intervenció d’Alfonso Tena, elnúmero dos de l’ambaixada espa-nyola a França. Tena va pronunciarun discurs en contra del referèn-dum i va qualificar de “dictadura”la situació política actual a Catalu-nya.

Precisament ahir el presidentde la Generalitat, Carles Puigde-mont, va ser entrevistat a l’emis-sora de ràdio France Intern i vadestacar que “la violència no ésuna opció per als catalans. Hemmostrat al món durant sis anysque hem organitzat grans mobilit-zacions sense que hi hagi cap inci-dent”. Durant l’entrevista al pro-grama radiofònic més escoltat ca-da matí, Puigdemont va conside-rar “inacceptables” els cants desirena que arriben des de Madridevocant la possibilitat que el pro-cés català desemboqui en episo-dis violents. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

“El futur d’Europa també es juga a Catalunya”

Romeva durant la seva intervenció a la Universitat de Sciences Po ■ ACN

Enric Bonet

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201718 | Nacional |

La Policía Nacional va ci-tar a declarar ahir una de-sena de persones per ha-ver fet rèpliques del weboficial del referèndum,censurat per la justícia es-panyola. Tots ells es vannegar a declarar i se’ls in-vestiga per un presumptedelicte de desobediència,però els seus advocatsconsideren molt improba-ble que la causa prosperi.

Les citacions parteixendel jutjat d’instrucció nú-mero 4 de Paterna, al PaísValencià, on van comen-çar les primeres investiga-cions per la clonació delweb. La majoria de lescompareixences van tenirlloc a Barcelona –“set ovuit”, segons fonts poli-cials–, però també n’hi vahaver a Girona i Tarrago-na. Per avui se n’esperenmés.

Un dels primers a com-plir el tràmit, a la comissa-ria de la Verneda, va serLluís Montabes, estudiantd’enginyeria informàticade 19 anys i creador delweb Marianorajoy.cat.“Va començar com unabroma entre els com-panys. Vaig veure queestava lliure el domini, elvaig comprar per sis eurosi vaig fer el web mirall delreferèndum”, recordavaahir als mitjans. Una ideabrillant que, un cop es vafer viral, va captar 4.000visites noves per minut i12.000 connectats. “Elmeu advocat i jo dubtemque això acabi en res, per-què com a particulars noens poden acusar de des-obediència, que és nomésaplicable per a càrrecs pú-blics”, explicava ahir.

L’informàtic Oriol Fer-ràndez, responsable deVotemperserlliures.comva expressar un missatgeclar després de negar-se adeclarar: “No hem de tenirpor. Per cada web que tan-quin en sortiran 30 denous. Tirarem endavant ianirem a votar.” El seuconvenciment és tan clarque, a banda de no descar-

tar continuar fent rèpli-ques del web, també estu-dia la possibilitat de crearun bot –una mena de pro-grama robot connectat ainternet per fer funcionssenzilles i repetitives–que, amb accés a Whats-App o Telegram, sigui ca-paç d’informar la poblacióde quin és el seu col·legielectoral per al referèn-dum. “A veure si l’Estattambé fa el valent tallantWhatsApp”, deia a la portade la comissaria.

Un clic d’un indecísTambé va comparèixer,però es va negar a decla-rar, Elliot Morales, un jovede 25 anys de Calaf que ni

tan sols es considera inde-pendentista. “De fet, jo es-tic entre els indecisos; tincclar que hem de poder vo-tar, però encara no sé capa on decantar el meu vot”,comentava ahir. Moralestampoc no va fer cap webmirall del referèndum, si-nó que va replicar el codide la plana mirall a Git-Hub, una plataforma percompartir aquesta infor-mació. “És surrealista.Únicament vaig fer unclic, una cosa que hauriapogut fer tothom”, expli-cava ahir amb serenor.

A banda, dos joves de lescomarques gironines, und’Anglès i un altre de Ca-longe, van comparèixer ala comissaria de la PolicíaNacional del barri de Pe-dret a Girona pel mateixmotiu. La citació feia refe-rència a delictes de preva-ricació, desobediència imalversació de fons pú-blics, però finalment con-

tinuen en condició d’in-vestigats únicament perdesobediència. Davant dela comissaria, un centenarde persones, entre lesquals l’alcaldessa de Giro-na, Marta Madrenas; di-versos regidors, i el dipu-tat al Congrés per GironaJoan Olòriz es van concen-trar per donar suport alsdos joves.

Els seus advocats vanassegurar que veuen com-plicat que acabin sent acu-sats de desobediència,perquè cap dels dos jovesno havia rebut una ordredirecta, de manera que nohi havia res a desobeir. Abanda, sostenen que du-plicar el web del referèn-dum no pot ser consideratdelicte, ja que fer propa-ganda d’aquest tipus deconvocatòria va deixar deser delicte el 2005. ■

X.A. / N.A. / A.P.BARCELONA

a Una desena de joves investigats per haver clonat el web del referèndum es neguen a declarar davantla Policía Nacional a Alguns busquen com informar per WhatsApp d’on toca anar a votar per l’1-O

“Per cada web que tanquinen sortiran 30 de nous”

Oriol Ferràndez i Marc Ruiz (a baix) van rebre el suport popular en arribar a les comissaries de Barcelona i Girona ■ TV3 / N.A.

Un veí de Tarragona i un altrede Reus van declarar ahir a lacomissaria de la Policía Na-cional de Tarragona, tambéinvestigats per un delicte dedesobediència per haver clo-nat el web del referèndum.Segons l’advocat dels dos in-vestigats, Carles Perdiguero,tots dos havien estat citatssense haver estat informatsabans d’en qualitat de què hoeren, i no va ser fins al mo-ment de declarar que se’ls vacomunicar que ho feien coma investigats. “Tampoc hemtingut accés a la documenta-ció de l’expedient i desconei-

xem de què se’ls acusa exac-tament, cosa que ens crea in-defensió”, va subratllar Perdi-guero, que va detallar que lescitacions s’han fet emparant-se en l’ordre general de la fis-calia de persecució dels actesrelacionats amb el referèn-dum de l’1 d’octubre. “Enunes circumstàncies normalsseria impensable que un casaixí arribés als jutjats. No hiha cap base legal ni delictiva,és un despropòsit”, va denun-ciar l’advocat.

Les declaracions, que vancoincidir a la mateixa plaçaamb les declaracions de dos

alcaldes a l’Audiència de Tar-ragona per la seva col·labora-ció en el 1-O, es van fer enmigd’un gran desplegament poli-cial de la Policía Nacional,amb més d’una desena defurgonetes envoltant les de-pendències i la prohibició delpas de vehicles i persones pertot l’entorn.

Les citacions dels jovesconvocats a Barcelona tam-poc eren un prodigi de trans-parència: es convocava ca-dascun d’ells “al objeto de seroído”, sense precisar si era enqualitat de testimoni o d’in-vestigat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un despropòsit sense base legal ni delictiva

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“És surrealista. Jonomés vaig fer un clici ni tan sols he deciditsi votaré sí o no”Elliot MoralesINVESTIGAT PER DESOBEDIÈNCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

4.000visites noves per minut teniael web Marianorajoy.cat quanes va fer viral com a rèplicadel web del referèndum.

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

1802

81-1

1706

24w

quests darrers anys hemestat testimonis de com elssistemes bàsics d’un país

(el sanitari, l’econòmic, la mobili-tat, el militar, etc.) deixen de fun-cionar com a conseqüència de ci-beratacs planificats. El cas mésrecent l’hem vist al Regne Unit,on els hospitals van estar tresdies sense poder funcionar ambnormalitat per l’atac d’un virus dela tipologia ransomware. I el del’hivern del 2015/16, quan Ucra-ïna va rebre dos ciberatacs enuna desena de subestacions elèc-triques que van deixar sense llumvora 100.000 persones. I el del2007 a Estònia, país que va rebreun gran ciberatac de la tipologiade denegació de servei (DDOS).El fet que va motivar l’atac va serla decisió del govern estonià demoure un monument soviètic dela II Guerra Mundial del centre deTallinn cap a un cementiri militar.Aproximadament un milió d’ordi-nadors d’arreu del món van serutilitzats per ciberatacar Estòniadurant tres setmanes i van deixarinutilitzats molts dels serveis bà-sics del país. Els successos vanser tan greus que s’han consideratla primera gran ciberguerra de lahistòria. Per entendre la transcen-dència del que estic dient, si avuitraslladéssim al món físic la ciber-guerra no oficial que hi ha entreels EUA, Rússia i la Xina, estaríemparlant d’una tercera guerra mun-dial. Per sort, i de moment, al cibe-respai les fatalitats no es comptenen vides humanes, sinó en dòlars,rubles, euros i iuans.

Conscients, doncs, que els ci-beratacs constitueixen avui unaamenaça cada cop més preocu-pant, les nacions amb aspiracions

A

a convertir-se en nous estats delmón al segle XXI són fermes can-didates a ser víctimes digitalsdels seus enemics i, per tant, oextremen les seves mesures deciberseguretat o és molt probableque vegin les seves xarxes de te-lecomunicacions atacades, lesseves pàgines web piratejades iles infraestructures crítiques delpaís amenaçades.

A Catalunya ja vam tenir unaprimera experiència el novembredel 2014. Durant el cap de setma-na de la celebració del procésparticipatiu de la consulta sobira-nista del 9-N, Catalunya va rebredurant tres dies un gran ciberatac(de la mateixa tipologia que el

d’Estònia) que va deixar fora deservei durant sis hores el web i elcorreu electrònic de la Generali-tat, el web del president, el ServeiMeteorològic de Catalunya, el sis-tema de recepta electrònica i l’ac-cés dels professionals del Serveid’Emergències Mèdiques als his-torials clínics dels pacients, aixícom diverses centraletes telefò-niques dels Mossos d’Esquadra.És evident que aquest va ser unciberatac polític i que qui el va or-ganitzar va contractar especialis-tes per fer-ho. Podríem afirmarque aquest va ser el primer actede ciberguerra que ha viscut maiCatalunya.

Arribats a aquest punt, algú po-

dria pensar que la solució als ci-beratacs seria desconnectar-hotot. Per viure una vida sense inter-net. Seria un greu error, un desas-tre, i probablement la nostra ficom a societat i nació benestant.La digitalització ha vingut per que-dar-se i renunciar a jugar la partidadigital per por de ser objecte deciberatacs no pot ser una opció.

La industrialització ens va por-tar el cotxe i la moto, i alhoramolts morts a les carreteres.Hem deixat d’anar en cotxe i enmoto? No. El que hem fet és pro-moure un bon ús d’aquests mit-jans de transport i incrementar laseva seguretat i les vies de comu-nicació. Siguem sincers: hi ha al-

gú realment disposat a viure sen-se mòbil i internet de manera per-manent en un món cada dia mésdigital? No cal que respongueu.

Per fer front a aquest repte, elmes de juliol passat, el govern iel Parlament vam aprovar la crea-ció de l’Agència de Cibersegure-tat de Catalunya. Una infraestruc-tura imprescindible per a qualse-vol estat modern, amb l’objectiude garantir la ciberseguretat atot el territori de Catalunya, ente-sa com la seguretat de les xarxesi els sistemes d’informació, aixícom per executar les polítiquespúbliques de ciberseguretat aCatalunya. Un ampli acord queva tenir el suport de Junts pel Sí(PDeCAT+ ERC), el PSC i CSQP,l’abstenció de la CUP i el PP, i elvot en contra de Cs.

Les tecnologies digitals i intel-ligents seran un dels motors del’economia del segle XXI. Avui, setde les deu empreses de més valordel món són TIC (Apple, Google,Amazon, Tesla, etc.). El nostre es-tat del benestar depèn en granmesura de la capacitat que tin-guem de generar riquesa enaquesta nova economia digital.

La xarxa és un espai que ja nonomés utilitzem per informar-noso per comunicar-nos, sinó quetambé hi comprem, hi juguem,hi pengem les nostres vides, etc.,i aviat hi exercirem també un delsdrets democràtics més fonamen-tals: votar. Si no fem segur el ci-berespai contra les amenacespresents i futures, la societat nohi confiarà. Si no hi confia, nol’utilitzarà. I, si no l’utilitza, Cata-lunya perdrà el tren del progrésdel segle XXI. Per assegurar uncorrecte funcionament del ciber-espai català, necessitem nousinstruments. La creació de l’Agèn-cia de Ciberseguretat de Catalu-nya és, per tant, un acte per as-segurar el nostre futur com a es-tat i nació benestant. Un acte enlegítima ciberdefensa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

En legítima ciberdefensa

Instal·lacions de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ■ JORDI BEDMAR / ARXIU

Jordi Puigneró i FerrerSecretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201720 | Nacional |

L’alcalde de Tortosa i dipu-tat al Congrés, Ferran Bel,es va negar a declarar ahirdavant la fiscalia del Tri-bunal Suprem i es va limi-tar a entregar una còpiadel decret que va signarl’endemà mateix de l’apro-vació de la llei del referèn-dum. “He deixat còpia deldecret perquè l’escrit delfiscal general de l’Estat nocoincideix amb el decretfirmat; no tinc res a ama-gar”, va dir Bel, que ésl’únic dels més de 700 al-caldes citats per la fiscaliaque per la seua condiciód’aforat declara al Su-prem.

Una àmplia representa-ció de diputats i senadorsde PDeCAT, ERC, En Co-mú Podem, En Marea,Compromís, Bildu i el

PNB, així com regidors del’Ajuntament de Tortosa idirectors de serveis terri-torials del govern a les Ter-res de l’Ebre, van acompa-nyar Bel al Suprem. “Si hede declarar ho faré davantdel magistrat instructor”,va manifestar Bel, que de-fensa com la resta d’alcal-des que no ha comès capil·legalitat. “Em limito adonar suport al referèn-dum i en cap cas parlo de lacessió d’espais”, va asse-nyalar l’alcalde.

De la seva banda, l’alcal-de de Sant Carles de la Rà-pita, Josep Caparrós(ERC), i de Deltebre, LluísSoler (PDeCAT), tambévan optar ahir per no de-clarar davant de fiscalia deTarragona, on uns 200 ve-ïns de tots dos municipisels van acompanyar perexpressar-los el seu su-port. “Continuarem fins alfinal, la llibertat i la victò-ria les tenim al carrer”, vaassegurar Caparrós, a quivan acompanyar altresdos alcaldes republicansde la demarcació, el deTorredembarra i el d’Am-posta, que ja van declarardijous. “L’únic que s’estàfent aquí és donar visibili-tat a un espectacle medià-tic”, va lamentar l’alcaldede Deltebre, que va recla-mar el dret dels catalans adecidir “sense intimida-ció”. ■

L.M. / A.P.TORTOSA /TARRAGONA

Bel no declaradavant la fiscaliadel Suprema L’alcalde de Tortosa entrega una còpia del decret signata Suport dels veïns de Deltebre i la Ràpita a Tarragona

Bel rep el suport de l’exalcalde de Tortosa Marià Curto a la plaça de l’Ajuntament ■ L.M.

Alcaldes ala fiscalia

Més de 200 persones es vanconcentrar ahir a dos quartsde nou del matí a la plaça del’Ajuntament de Tortosa permostrar el seu suport a l’al-calde, Ferran Bel, abans quemarxés cap a Madrid per de-clarar davant la fiscalia delTribunal Suprem. Membresde l’ANC i Òmnium, i de diver-ses entitats que formen partdel Comitè pel Referèndumque s’ha constituït a les Ter-

Premià de MarMiquel BuchMalgrat de MarM. Carmen PonsaSant CeloniF. Deulofeu

res de l’Ebre van assistir a laconcentració, així com regi-dors de l’Ajuntament. Bel vafer una crida als tortosins aanar diumenge als col·legiselectorals a votar. “Agraeixoel suport de tota la gent, herebut múltiples missatgesper les xarxes socials i els res-ponc que no defallirem”, vamanifestar Bel, que sosté quela convocatòria del referèn-dum no és el “caprici” d’uns

quants. L’alcalde no va voleravançar abans de desplaçar-se a Madrid si s’acolliria aldret a no declarar, com fantots els alcaldes. “Tinc res-pecte per les institucions i noavançaré si declararé abansde comparèixer”, va dir l’alcal-de tortosí, que va tornar a la-mentar assabentar-se de laseua citació a la fiscalia delSuprem a través dels mitjansde comunicació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més de 200 persones es concentren a Tortosa

CON

VOCA

TÒR

IES

D’A

VUI

n autobús o en tren, cen-tenars d’arenyencs esvan concentrar ahir alsjutjats de Mataró per no

deixar sols i donar suport elsdos primers alcaldes del Mares-me que passen davant del fiscalcap de zona Luis Manuel GarcíaCantón com a investigats perun presumpte delicte de des-obediència. A més d’amics, fa-miliars i veïns també hi vananar alcaldes i regidors de pràc-ticament tots els pobles de la co-marca i el diputat Marc San-glas, el senador Bernat Picor-nell, el secretari d’Economia,Pere Aragonès, o el president del’ACM, Miquel Buch, que preci-

Esament avui està citat als jut-jats. Com ja és habitual, tantAnnabel Moreno, d’Arenys deMar, com Joan Rabasseda,d’Arenys de Munt, tots dosd’ERC, es van negar a declarar ila visita va durar pocs minuts.“Soc una servidora pública il’únic que faig és deixar que elpoble pugui votar”, va assenya-lar Moreno, que va ser la prime-ra a entrar-hi enmig de l’escalfde la gentada que no es va can-sar ni un moment de cridar con-signes. “La resposta de la gentés impressionant i sense la sevaforça no hauria estat tan fàcil”,va insistir a dir. Un tràngol queMoreno no va trobar “lògic” ique creu que és “esperpèntic”.“Malgrat tot, l’1 d’octubre vota-

rem i guanyarem”, va afegir-hi.Però el matí de declaracions

a Mataró encara no s’havia aca-bat i a les dotze qui tenia horaamb el fiscal era el batlled’Arenys de Munt. Joan Rabas-seda va lamentar que mentreque la justícia ha actuat tan ac-celeradament contra els alcal-des que han donat suport al’1-O, “els expedients de casosde corrupció s’acumulen des defa anys sense resoldre’s”. Sobreel que pugui passar en els prò-xims dies, Rabasseda es mostraprudent. “Costa fer pronòstics,perquè la realitat està superantla ficció i el Piolín del port deBarcelona no hagués sortit ni ales millors pel·lícules de Berlan-ga”, va dir amb ironia. ■

“L’1 d’octubre votarem i guanyarem”

Lluís MartínezMATARÓ

CITACIÓ · Els alcaldes d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt també es neguen a declarar pel seu suport a l’1-O davant del fiscal deMataró ACOMPANYATS · Centenars de persones donen escalf als batlles, que qualifiquen el procés judicial d’“esperpèntic”

Moreno i Rabasseda acompanyats dels alcaldes i regidors de la comarca,ahir al matí a Mataró ■ LL.M.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 21

1190

01-1

1635

79w

La fiscalia de Lleida va en-viar ahir agents de laGuàrdia Civil a reclamar adiversos ajuntaments dela demarcació els docu-ments sobre l’organitza-ció del referèndum. Elsagents es van presentar almatí als ajuntaments d’O-liana, Tàrrega, Guissona,Almacelles, Bellpuig, Aito-na i Alpicat. Segons hanexplicat alguns dels alcal-des d’aquestes localitats,els agents es van presen-tar de paisà i van demanarpels secretaris municipalsamb una ordre de la fisca-lia perquè entreguessindos documents: el decretde suport al referèndum,que es va fer en resposta ala petició de col·laboracióque va llançar el govern dela Generalitat, i els cor-reus electrònics onaquests municipis respo-nien a aquesta petició. AOliana, una parella d’a-gents es va presentar almatí, però l’alcalde, Mi-quel Salas (PDeCAT) no hiera: era precisament aljutjat de la Seu d’Urgell, en

la concentració de suporta l’alcalde de Bellver deCerdenya, citat ahir per lafiscal de la Seu. Van dema-nar pel secretari i li van en-tregar un requerimentperquè faciliti a la fiscaliael decret i el correu elec-trònic de resposta al go-vern. El mateix va passar aAlmacelles. La visita delsagents enviats per la fisca-lia va tenir lloc amb l’alcal-de fora del municipi, a laDiputació de Lleida, i eltràmit es va fer sense cap

incident però amb l’alar-ma i la sorpresa dels treba-lladors municipals, segonsvan explicar alguns d’ells.

La visita dels agents ju-dicials no ha alterat la de-terminació dels alcaldes.“Continuarem defensantla democràcia que és elque ens pertoca, i el dret adecidir dels ciutadans”, vaafirmar l’alcaldessa deTàrrega, Rosa Maria Pere-lló, en declaracions a Rà-dio Tàrrega. L’alcaldessava dir que “l’estat continua

exercint tota la seva forçacontra els alcaldes i elsajuntaments que van sig-nar el decret de suport alreferèndum”, i va defen-sar que “el decret és cor-recte i la defensa del refe-rèndum és una opinió polí-tica que tenim tot el dretd’expressar”.

Trenta-una visitesEn total, la fiscalia de Llei-da va encarregar ahir alsagents judicials de laGuàrdia Civil la visita a 31ajuntaments per recolliraquesta documentació, is’espera, per tant, que elprocediment continuïaquests dies.

La fiscalia de Tarragonava fer ahir el mateix proce-diment de recollida de do-cumentació dels ajunta-ments relacionada amb elreferèndum, però d’unamanera menys cridanera:en lloc de l’enviamentd’agents de la Guàrdia Ci-vil en missió de policia ju-dicial, alguns ajunta-ments del Camp de Tarra-gona van rebre el requeri-ment de documentacióper escrit perquè el facinarribar a la fiscalia. ■

La fiscalia reclama ara alsalcaldes que entreguin elsdocuments sobre l’1-O

David MarínLLEIDA

a El fiscal en cap de Lleida envia agents de la Guàrdia Civil a diversosajuntaments de Ponent, i el de Tarragona els demana per via telemàtica

La fiscalia no ha passat peralt els alcaldes que es van ne-gar a comparèixer quan vanser citats, i els tornarà a en-viar ara el requeriment per-què es presentin davant delfiscal del jutjat que els corres-pongui.

És el cas dels alcaldes deSeròs, Alcarràs i Bell-llocd’Urgell, tots tres d’ERC i quela setmana passada van deci-dir desatendre la citació, se-gons va explicar ahir el digitalLleida Diari citant fonts de la

Els dos agents judicials que van visitar ahir l’Ajuntament de Guissona marxen després d’entregar el requeriment ■ AJ. GUISSONA

fiscalia de Lleida. Aquesta ne-gativa a comparèixer tambél’han pres els alcaldes de laCUP en bloc.

Mentre que la notificacióprimera, enviada al conjuntde més de 700 alcaldes quehan donat suport al referèn-dum, es va realitzar per via te-lemàtica, aquesta segona no-tificació s’enviarà personal-ment als alcaldes a travésd’agents judicials, en la qualtindran de nou dia i hora percomparèixer.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tres alcaldes, citats per segon cop

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201722 | Nacional |

869536-1169204®

BBaarrnneeyy GGrriiffffiitthhss amb

BBeenn PPuuggsslleeyy

SStteevvee VVaarrlleeyy

TToomm JJoohhnnssoonn

Avui, a les 17 h

Quatre exalcaldes socialis-tes del Garraf i l’Alt Pene-dès –Jordi Serra (Sitges),Sixte Moral (Vilanova i laGeltrú), Ramon Creixell(Sant Quintí de Mediona) iÀlex Jover (Sant Llorençd’Hortons)– exigeixen aMiquel Iceta, primer se-cretari del PSC, que, “perrespecte a la ideologia so-cialista” que un dia els vaunir, “no doni suport in-tel·lectual ni polític a laprohibició del referèndumde l’1 d’octubre, ni a lesrestriccions de les lliber-tats públiques que com-porta”.

Els quatre exalcaldes,que han anat abandonantel partit en diferents eta-pes des del 2011, conside-ren fonamental que el PSC“no involucri l’ideari socia-lista en la persecució poli-cial i judicial de parlamen-taris, governants, activis-tes, professionals i mit-jans de comunicació quel’impulsen o li donen su-port en el context d’unmoviment massiu, pacífici democràtic”. Per això re-corden a Iceta que el refe-rèndum de l’1-O, encaraque el PSC no el compar-teixi, “és plenament con-gruent amb la Carta delsDrets Humans”. Diuen totaixò en una carta obertadirigida al primer secreta-

ri del PSC.Amb aquesta iniciativa,

els signants de la cartapretenen “remoure cons-ciències”, segons va reco-nèixer ahir l’exalcalde deSitges, Jordi Serra, màdreta de Pasqual Maragall,en la seva etapa a la presi-dència de la Generalitat.

En la carta, els exsocia-listes recorden que l’auto-

determinació de Catalu-nya havia format part ex-plícitament dels objectiuspolítics del PSC, i dema-nen a Iceta que el PSC nodoni suport “de cap mane-ra als procediments admi-nistratius i judicials quepoden desembocar en pe-nes de presó, inhabilita-ció, sancions econòmi-ques o confiscació de béns

per als partidaris del refe-rèndum”.

Aquesta carta respon auna reflexió profunda queels exsocialistes fa anysque van iniciar i que, en eldecurs dels últims fets, elsha portat a reivindicar elsorígens comuns amb elsactuals dirigents del PSC.Precisament, Serra recor-dava ahir una imatge del

1977 on hi ha un grup demilitants socialistes delGarraf que sostenen unapancarta en defensa del’autodeterminació de Ca-talunya, que reivindiquencom a nació.

Serra assegura que enels últims anys ells s’hanvolgut mantenir fidels ales tesis fundacionals d’unpartit profundamentcompromès amb el socia-

lisme democràtic, el mu-nicipalisme i el fomentd’una Catalunya orienta-da al progrés en pau, lliber-tat, igualtat i respecte alsdrets humans. Tant ellcom els altres signants dela carta es van significaren la seva última etapa alpartit com a defensors denous models de relaciódins del PSC, i del PSC res-pecte al PSOE, propostaque els socialistes catalansvan descartar l’any 2011,quan Pere Navarro va sernomenat primer secretaridel partit, i que no han re-cuperat des d’aleshores.

Els quatre exalcaldessocialistes demanen al pri-mer secretari del PSC unacondemna “sense ate-nuants del partit envers lalaminació de les llibertatscivils i polítiques que per-petren els poders de l’Es-tat en la repressió enversels organitzadors i col·la-boradors voluntaris del re-ferèndum de l’1-O”.

Serra, Moral, Creixell iJover asseguren que, desde la seva posició sobira-nista que els diferencia,professen “una considera-ció sincera al PSC i moltrespecte als alcaldes d’a-quest partit”, ja que com-parteixen una gran partde les seves conviccionspolítiques.

Si l’apel·lació directaque fan a Iceta i al socialis-me català serveix per re-moure algunes conscièn-cies es donaran per satis-fets. Per ells, en la situacióactual, la reprovació de lahistòria és inevitable, peròsón optimistes sobre lafermesa de les conviccionspolítiques dels seus ex-companys de partit i con-fien que redreçaran la si-tuació per evitar el judicinegatiu dels tribunals in-ternacionals i de drets hu-mans. ■

C. Morell / TaempusVILANOVA I LA GELTRÚ

a Li demanen per carta que desmarqui el partit de la prohibició del referèndum i l’acció repressivade l’Estat a Catalunya a L’avisen de les repercussions als tribunals internacionals i de drets humans

Exalcaldes exigeixen a Icetaque freni la deriva del PSC

El regidor del PSC a l’Ajunta-ment de Valls Josep Batet vapresentar ahir la seva dimis-sió en protesta per la posicióoficial del seu partit envers elreferèndum de l’1 d’octubre.En concret, en un comunicatque va fer públic ahir al matí,Batet va denunciar que elPSC “no ha pres partit en de-fensa” de les “llibertats”. Ar-ran d’aquesta situació, i per laseva “dignitat personal”, Ba-tet ha decidit abandonar elseu càrrec a l’Ajuntament, onera regidor de l’oposició i onja havia votat en sentit dife-rent a la resta del grup socia-lista en altres ocasions sobretemes sobiranistes. En decla-racions fetes a l’ACN, Batet(que va entrar a les llistescom a independent) va afir-mar que així podrà votar“amb la cara ben alta” aquestdiumenge.D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Sixte Moral (Vilanova i la Geltrú), Jordi Serra (Sitges),

Àlex Jover, (Sant Llorenç d’Hortons) i Ramon Creixell (Sant Quintí de Mediona) ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dimissió a Vallsd’un socialista

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 23

ornen vells estils repressius i,per adaptar-s’hi i no sermenys, tornen els clàssics mu-

sicals de protesta. L’ara parlamen-tari Lluís Llach comentava fa pocamb una piulada: “Procuro no co-mentar res per pudor”, però hi afe-gia: “Si no ho dic rebento. Gràcies atots els que feu servir L’estaca coma himne de llibertat, em doneu vi-da.” Ahir davant dels jutjats de Cer-danyola del Vallès, i desconec sitambé s’està utilitzant en les darre-res concentracions tumultuoses, vaaparèixer tímidament i amb sorne-gueria una altra d’aquelles cançonsde protesta i revolta ja datada delsegle XIX que alguna gent deu ha-ver sentit cantar als seus pares iavis amb diferents lletres i músicad’Esquirols, La Trinca o Peret, peròamb la tornada comuna reivindica-tiva del “Volem pa amb oli, pa amboli volem, si no ens el donen, si noens el donen ens el prendrem!”

La van cantar poca estona men-tre l’alcaldessa de la població veïnade Montcada i Reixac, Laura Cam-pos (ICV), atenia els mitjans de co-municació després de negar-se adeclarar davant del fiscal en relacióamb la seva col·laboració en l’1-O.Però les seves paraules van donarmolta vigència a la seva utilitzacióen assegurar que l’objectiu de la ci-tació era “intimidar i crear i sembrarla por” entre els alcaldes. Campos,que no va signar cap decret comvan fer molts altres batlles, però síque havia mostrat el seu suport a laconvocatòria i a facilitar el vot alsciutadans, va deixar clar: “No com-parteixo el full de ruta del referèn-dum que ha marcat el govern de laGeneralitat, però, per davant de tot,hi ha les llibertats i els drets de laciutadania.” Campos va rebre mol-

T

tes mostres de suport en forma decartells on es podia llegir la mateixafrase de “Mai caminaràs sola” quela va acompanyar en forma de càn-tics des que a les deu del matí vasortir de l’ajuntament de Montcadaacompanyada de desenes de per-

sones, entre les quals el coordina-dor general d’EUiA, Joan JosepNuet; regidors d’ICV-EUiA, ERC iCírculo, representants del PDeCAT ila CUP i de l’ANC. En arribar al mu-nicipi veí, on es va organitzar unamanifestació fins arribar als jutjats,

on paradoxalment també estava ci-tat el seu alcalde, Carles Escol(Compromís per Cerdanyola) perun delicte de “desobediència i pre-varicació”, però que no s’hi va pre-sentar com ja havia dit. Allà hi vadesembarcar la plana major de Ca-talunya en Comú, amb el seu líder,Xavier Domènech, al capdavant, pe-rò també Lluís Rabell, líder de Cata-lunya Sí Que es Pot; membres i regi-dors d’ICV-EUIA com Marta Ribas oErnest Urtasun; el diputat d’ERCMarc Sanglas i alcaldes de localitatsveïnes com Santa Perpètua de Mo-goda, Isabel Garcia, o Ripollet, JoséMaría Osuna.

L’alcaldessa va qualificar d’“ano-malia democràtica” i de “regressióde llibertats” la “deriva autoritàriadel govern del PP” traduïda en es-corcolls, detencions, intervenció

dels comptes de la Generalitat i la“suspensió de facto de l’autogo-vern”, just al moment que sonava untelèfon i algú, amb el mateix to fes-tiu de la concentració, li deia queera Rajoy. Campos va reclamar una“solució política i diàleg” i va fer unaarenga a seguir amb les mobilitza-cions i mesures pacífiques “en de-fensa de les ’institucions i l’autogo-vern”. Ara no es tractava d’indepen-dència, ni de referèndum, sinó de“democràcia sí o democràcia no”,va afegir.

Domènech va retreure al governestar “més preocupat per reprimirla llibertat d’expressió a Catalunyaque de salvaguardar la seguretatdels polítics”, en al·lusió als inci-dents de diumenge a Saragossa du-rant l’assemblea de càrrecs electesimpulsada per Podemos. ■

“Volem pa amb oli”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

Campos, acompanyada de regidors, alcaldes, polítics i veïns davant del jutjat de Cerdanyola ■ J. ALEMANY

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’alcaldessa de Montcadano declara davant delfiscal i ho considera unacitació “intimidatòria”

Jordi Alemany

s difícil predir què pas-sarà d’aquí a l’1-O. Puig-demont continua enda-

vant amb el referèndum.Rajoy dona per fet que noes podrà votar. Cap delsdos bàndols creia que l’altrearribaria tan lluny. Vivimdies estranys i molts els vo-lem viure en directe. La polí-tica d’hemicicle està atura-da fins la setmana vinent. Elple del Parlament de Cata-lunya de dimecres i dijousde la setmana vinent potser cabdal per escoltaranuncis. Eleccions avança-des? És una possibilitat.L’oposició s’està preparant.Arrimades, de Ciutadans,està proclamada. Dissabte,Pedro Sánchez en públicproclamava Iceta candidatdels socialistes. A CSQP hiha dubtes per reeditar lacoalició i al PP, si fossin im-mediates, continuaria Albiolcom a candidat. A l’altrebàndol, res està decidit percertificar un front electoralcomú de sobiranistes entreel PDeCAT, ERC, indepen-dents i la CUP. Unes elec-cions només les podria con-vocar el president Puigde-mont, que avui té temesmés urgents damunt la tau-la. Una DUI?, Puigdemontno es partidari de sortir albalcó i declarar la indepen-dència malgrat les pres-sions de la CUP i d’algunssectors d’ERC i el PDeCAT.

No sembla que de mane-ra mmediata hi hagi convo-catòria electoral, ni DUI.L’1-O portarà molta cuaamb exemples com ara eldel Tribunal de Comptesque demana més de cincmilions d’euros a Mas, Ri-gau, Ortega, Homs i d’altrespel 9-N. Continuaran lesmanifestacions de ciuta-dans que reclamaran seguiramb el procés. En principi,es descarta una vaga gene-ral incitada més fora de Ca-talunya que no pas aquí. Elsprincipals sindicats quel’haurien de convocar tenendubtes davant d’un èxitcontundent.

Dies estranys en esperade més fets. És difícil veureun final a tot això, que impli-ca que els dos governs en-frontats parlin i aclareixin lasituació que, per força, hau-rà de passar per un canvid’actors.

É

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El 2-O

LluísFalgàs

Terrassa, Sabadell, SantAdrià de Besòs, Castellardel Vallès, Castellbisbal oCollbató són alguns delsmunicipis on els ajunta-ments han suspès elsplens municipals previs-tos per aquesta setmanaper la “situació excepcio-

nal” que viu Catalunya. Elgovern de Castelldefels hadecidit suspendre el pleprevist per a aquest dijous,per expressar la seva de-fensa dels drets civils i de-mocràtics que s’estan ve-ient perjudicats per les ac-tuacions policials i judi-cials que s’estan vivintaquests dies al país. Elpentapartit exigeix a l’Es-

tat que respecti els dretsde reunió, manifestació iinformació i la llibertatd’expressió. La resta del’activitat municipal no esveu afectada.

La junta de portaveusde Sabadell, reunida ahiren sessió extraordinària,ha decidit ajornar el ple delsetembre, que havia de ce-lebrar-se aquest dijous,

per “les circumstànciesexcepcionals”. A Collbatóes va ajornar el ple fins al 9d’octubre per “la situaciód’excepcionalitat demo-cràtica que està vivint elpaís per la retallada de lli-bertats i drets fonamen-tals i per la persecució aquè s’està sotmetent lespersones i institucions deCatalunya”. A Castellar

del Vallès el ple s’ha ajor-nat fins al 10 d’octubre.

A l’Hospitalet, els grupsde la CUP, ERC, el PDe-CAT i Canviem L’H hanenviat una carta a l’alcal-dessa en què li demanenque el consistori expressiel rebuig als atacs a les ins-titucions catalanes. El ple,però, està convocat per aavui i, arran de la impossi-bilitat de tramitar el seuendarreriment, els quatregrups, tots a l’oposició,proposen que l’alcaldessas’absenti del ple per ex-pressar el seu rebuig a lesúltimes actuacions poli-cials i judicials. ■

R.M.B. / J.A.BARCELONA

Plens suspesos als municipis perla “situació excepcional” del país

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201724 | Nacional |

l capdavant del departamentd’història de la filosofia de laComplutense de Madrid, Jo-sé Luis Villacañas (Úbeda,

1955) és un referent en la història deles idees polítiques, els conceptes i lesmentalitats. L’avalen més d’una tren-tena de publicacions, la majoria lli-bres de filosofia i assaig, tot i quetambé ha firmat llibres d’història, al-guna novel·la i fins i tot un poemari.

Catalunya té dret a reivindicar-secom a nació?I tant! Catalunya no és una regió es-panyola. És i ha estat des de RamonBerenguer III una altra cosa, un cos-mos polític amb lògica pròpia, que noes deixa representar per cap altrainstància que la que ella mateixa pro-mou. Pot perdre la representació perla força, i no tenir-la, però mai l’ha ce-dit a altres instàncies. Això és el que,entre altres coses, avui en dia en fad’ella una nació. Reclama entrar en eljoc del poder amb representants pro-pis, no amb franquícies de ningú. LaConstitució del 1978 ho sabia, ho varecollir, ho va reconèixer i ho hauriad’haver protegit, però no ho ha fet, i,veient els errors de l’Estat, és just queCatalunya reivindiqui el seu estatutnacional.

Es vol fer això amb un referèndumdel qual se’n qüestiona la legalitat...El referèndum no és legal des delpunt de vista del sistema jurídic euro-peu i espanyol. I he de dir amb abso-luta sinceritat que considero l’estat

Ade dret, fins i tot un d’imperfecte coml’espanyol, com una conquesta irre-nunciable. Espanya mai ha tingut unestat de dret amb bases normativesclares, i aquesta és la font de les sevescontínues tragèdies històriques. Si-gui quin sigui el conflicte, el mitjà ésel dret; aquesta és la decisió d’Euro-pa. Però un sistema jurídic és una ar-quitectura tancada que té a dins laclau per obrir-se, i el referèndum ca-talà no fa servir aquesta clau. Ha ge-nerat l’inici d’un sistema jurídic alter-natiu, i això està tan enlaire com totacreatio ex nihilo. Però òbviament elpunt de vista de la legalitat només ésrellevant a certs efectes del curt ter-mini i més aviat aliens a la política. Laqüestió és què pensem des del puntde vista de la legitimitat.

I és legítim?Crec que si aquest referèndum es volconsiderar com a punt de partidaconstituent, no veig que pugui ser le-gítim. Però també és il·legítim el quefa el govern del PP, perquè és impos-sible creure en la validesa política deles seves actuacions. I això és inde-pendent que siguin legals. L’estat dedret és molt més que legalitat. Aixíque el govern de Rajoy es pot passarla vida legalment perseguint urnes,paperetes, impressores, cartes i pàgi-nes web. Però aquests actes legals re-pressius són il·legítims mentre no esposin al servei de reparar el que ésimportant: generar un horitzó demo-cràtic per resoldre el conflicte mitjan-çant el recurs democràtic d’una vota-ció clara i vinculant. No tenim notíciaque el govern treballi en aquesta di-recció. El referèndum català s’ha con-

vertit en una màquina de deslegiti-mació de la democràcia espanyola,mentre no s’ofereixi una sortida de-mocràtica a la situació. Per això laqüestió és què es pot fer quan cap deles dues posicions polítiques enfron-tades són legítimes. Si no ens plante-gem les coses així no trobarem la sor-tida adequada i, com en moltes altressituacions polítiques de la història, éspossible que les dues parts estiguinequivocades.

El govern de Rajoy ha perdut els pa-pers?No, aquesta és una falsa impressió. Elgovern de Rajoy fa exactament el seujoc, que és lliurar una batalla sistemà-tica, que ja va començar Aznar, pervèncer el nacionalisme català i reduirCatalunya a una regió d’Espanya. Isap que aquesta és la seva oportuni-tat històrica. Per això força el nacio-nalisme a cometre errors i subratllala seva dependència de la CUP. La se-va aspiració és doble: destruir el PDe-CAT actual i condicionar la represen-tació política de la burgesia catalana,donar una mena de lliçó històrica, ifer noves eleccions, de manera queles forces independentistes no obtin-guin una majoria absoluta. Pot sem-blar un somni, però aquesta és la sevaaspiració. Aquest pla, que comptaamb la desmobilització posterior a l’1d’octubre, és el seu escenari. Pot gua-nyar? Lamentablement, sí.

Calia que entressin en joc jutges itribunals?En absolut. Aquesta actitud proce-deix de la matriu administrativa au-toritària de la mentalitat apolítica

dels actuals dirigents del PP. En reali-tat, implicant els jutges per fer la se-va política (cosa que ja recomanavenels teòrics castellans dels cops d’estatdel segle XVII), el govern s’amagadarrere d’una simple gestió repressi-va que és molt perillosa, perquè dei-xarà els jutges com a intèrprets dedrets fonamentals no codificats queen realitat només poden ser defen-sats políticament. Això pot portar auna ratera en què cada sala interpre-ti què és llibertat d’expressió, lliber-tat política, llibertat de consciència,etcètera. Els jutges no són compe-tents en política, perquè una sala ju-dicial és el lloc d’una imputació d’ac-tes, de definició dels fets i del seu en-caix en els codis per emetre una sen-tència, mentre que el Parlament és ellloc del compromís.

Part de la societat ja ha trencat ambMadrid. Quin han estat l’error, més en-llà de la repressió dels darrers dies?Prefereixo parlar del govern de Ra-joy. Aquest camí té noms i cognoms.La responsabilitat dels governs delPP en aquesta deriva és inequívoca i

ENS ESCOLTEN

José LuisVillacañasdirigeixactualment eldepartamentd’història de lafilosofia de laFacultat deFilosofia de laUniversitatComplutense deMadrid ■ CONTEXTO

Y ACCIÓN

José Luis VillacañasFilòsof polític. Escriptor. Catedràtic d’història de la filosofa de laUniversitat Complutense de Madrid

1-0 · “No em preocupa que l’1-O no es voti. El que em preocupa és que ningú sàpiga quinserà l’horitzó per votar a Catalunya després d’aquest dia” EUROPA · “Tard o d’hora hihaurà de prendre part. No hi hauria inconvenient que fos un mediador qualificat”

Mercè RibéBARCELONA

“La democràciaespanyola estàmalalta”

❝El referèndum catalàs’ha convertit en unamàquina dedeslegitimació de lademocràcia espanyola

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

a la seva agenda sempre hi ha hagutneutralitzar el títol VIII de la Consti-tució. Van intentar-ne la denúncia,després de neutralitzar-lo amb lleishomogeneïtzadores, fins que vanveure que la imperfecció de la Consti-tució és tan profunda i els drets de lesminories tan mal protegits que n’hihavia prou amb una mutació consti-tucional per deixar aquest títol VIIIsense valor i aconseguir un estat re-gional. I darrere el regionalismes’amaguen les oportunitats econòmi-ques i de prestigi del maneig privile-giat d’un estat centralitzat. Per aixòla batalla és tan dura. Res temen mésaquests interessos que un federalis-me econòmic que redueixi d’una ma-nera clara el pressupost del governcentral o el coaccioni; per això llançauns territoris contra altres, i unes au-tonomies contra altres, per amagar elveritable nucli de la qüestió: qued’aquesta manera el govern centralés l’àrbitre que maneja el pressupost idecideix la manera de gestionar-lo. Iaquest és el principal problema d’Es-panya: que no hi ha ciment civil, hà-bits i estils polítics per federar terri-

toris i interessos, la qual cosa fa quel’elit central aparegui com l’única queuneix de manera solvent.

L’ofensiva actual per impedir el dreta votar és inaudita. La democràciaespanyola està malalta?Sense cap dubte. Està controlada pertalents rudes i ferotges, instal·lats enmitjans de comunicació parcials. Laforma d’argumentar és brutal i bàr-bara, irresponsable i ignorant. Aquíes concita el fenomen de ser una de-mocràcia jove i de mantenir estilsd’argumentar molt arcaics. Això haportat al fet que les posicions inde-pendentistes hagin conegut tambéun procés d’esquematització preocu-pant i una falta de rigor argumentalevident. Per exemple, l’equació entrevotar i democràcia no és automàtica.Democràcia és votar segons forma, iaixò significa abans de res, en termesmaterials, protecció de minories i jus-tícia política. A mi no em preocupaque l’1 d’octubre no es voti, perquè nocrec que es pugui votar en forma, niamb protecció de minories ni ambjustícia política. El que em preocuparealment és que ningú sàpiga quin se-rà l’horitzó per votar a Catalunyadesprés d’aquest dia. Perquè em sem-bla ingenu que aquest horitzó siguicelebrar unes eleccions autonòmi-ques com si aquí no hagués passatres. El pacte de Catalunya amb Espa-nya està trencat, el va trencar al seudia el TC, i l’únic horitzó de futur se-ria una votació amb una papereta re-coneguda per totes les parts que per-metés triar entre un nou pacte d’es-tatus o la independència.

Quin paper té Europa en tot això?Europa tard o d’hora hi haurà deprendre part. Al meu entendre, no hihauria inconvenient que fos un me-diador qualificat. I fins i tot reconèi-xer-li poders d’arbitratge. Jo no crecen la sobirania dels estats. Així queno crec que sigui possible la indepen-dència de Catalunya en el sentit enquè ho pensen molts, ni crec que si-gui real la independència d’Espanya,com ho pensen molts més. Si no, quefes Espanya la prova de sortir de l’eu-ro i ho veuríem. Europa també ensdictaria algunes lliçons sobre què ésavui un estat. Crec que les diferentsterres hispanes i europees s’hauriende trobar còmodes en situacionsconstitucionals que reconeguessin laseva història pròpia. I per això he de-fensat que el millor criteri d’ordrelliure seria una actualització delsdrets històrics de la nació catalana. Iquan mirem la història d’Espanya,quan Catalunya ha tingut llibertat is’ha sentit còmoda, sempre ha estatel mateix: una república coronadadins les formes estatals hispàniques.Això li va permetre ser lliure i alhoraintervenir d’alguna manera amb laseva força i el seu talent a Espanya. Siaconseguíssim avui actualitzaraquest punt de vista, aconseguiríemun estat dinàmic, àgil, que no oferísprimes d’oportunitat econòmica aningú des del poder polític. Això faci-litaria un horitzó millor per a cata-lans i per a espanyols en general, iuna contribució virtuosa a Europa. ■

Espanya mai ha tingut unestat de dret amb basesnormatives clares i aixòha estat la seva font detragèdies històriques

❝Amb el lema genèric 7 dedemocràcia, l’ANC i Òmni-um han endegat una últi-ma acció de campanya, co-incidint amb la setmanaprèvia al referèndum del’1-O, per mirar de mobilit-zar el màxim de catalans ales urnes, sigui per votar sío per votar no. En una notaemesa ahir, les entitats po-sen a disposició un petit ar-gumentari per convèncerd’anara votar aquells quecreuen encara en una Es-panya federal –recordant-los que el canvi només éspossible si hi ha un votmassiu l’1-O, que pot fercaure el règim del 1978 ique no anar-hi és fer el jocal PP– però també els con-traris a la independència,als quals animen oberta-ment perquè vagin a votarno en lloc de quedar-se acasa com reclamen els par-tits unionistes. Entre lesraons esgrimides, es recor-da que les enquestes preve-uen una alta participació, ique el sí i el no estaran “freca frec”, tot i que l’actuacióde l’Estat els últims dies ha-gi fet “disparar” la mobilit-zació del sí. Així mateix,

constaten que la situaciópolítica “no millorarà” si hiha una alta abstenció, jaque el govern de l’Estat en-tendrà que no cal negociarres amb Catalunya i hi“mantindrà la repressió”,amb la qual cosa el proble-ma “encara es farà mésgros” i el procés “continua-rà i continuarà”. “Nomésvotant forçarem els gover-nants a trobar una solució”,animen. En el mateix sen-tit, recorden que, si surtque no, s’anirà a eleccionsautonòmiques i el debat in-dependentista deixarà demarcar l’agenda política.

En global, l’ANC i Òmni-um animen en set passosdirigits als convençuts quediumenge portin set perso-

nes a les urnes, per la qualcosa suggereixen que envi-ïn missatges a tots els con-tactes per veure si ja sabenon han de votar, i que si noho saben els ho indiquin, fa-cilitant-los l’adreça web ones pot consultar. A més, re-comanen que pengin a l’es-cala de cada edifici quina ésla mesa electoral que cor-respon als allà censats, quesempre serà la mateixa, ique s’ofereixin les màxi-mes facilitats a familiars iamics perquè s’hi puguindesplaçar. Les entitats,igualment, demanen a lagent que vagi a votar “bend’hora de bon matí” di-umenge, i fins i tot que es fa-cin fotos i les comparteixina les xarxes socials. ■

Ò. PalauBARCELONA

L’ANC i Òmniumanimen a votar noen lloc d’abstenir-sea Endeguen ‘7 de democràcia’ per instar a la mobilitzaciól’1-O a Demanen anar molt d’hora als col·legis electorals

Les entitats sobiranistes, diri-gents de les institucions ca-talanes i representants delspartits protagonitzaran di-vendres l’acte final de la cam-panya del sí a l’avinguda Ma-ria Cristina de Barcelona, alpeu de la font màgica deMontjuïc, un indret clàssicdels grans actes del sobira-nisme en els últims anys. Allà,

L’acte final de la campanya del sí es tornarà a fer sota les fonts de Montjuïc ■ J. RAMOS / ARXIU

per exemple, també s’hi vatancar la campanya del 9-N.L’acte unitari serà a partir deles vuit del vespre.

A més, les entitats tambéhan anunciat que diumengeseguiran conjuntament la nitelectoral, ja des de mitja tar-da, des d’un escenari que esmuntarà entre les fonts de laplaça de Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Final unitari de campanya a Montjuïc

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201726 | Nacional |

“La cultura ha fet tard”, escomentava en to d’autocrí-tica a les rotllanes que es fe-ien a la plaça de la Gardu-nya, a Barcelona, tot espe-rant la lectura del manifestde la plataforma DecidimCultura, que ha recollitmés de 3.000 adhesions afavor del referèndum del’1-O de professionals de lacultura. Tard i amb unacerta desconnexió. D’unabanda, la Plataforma As-sembleària d’Artistes deCatalunya i la Xarxa d’Es-pais de Producció i Creacióde Catalunya (Xarxaprod)havien fet una convocatò-ria davant del Macba, gaire-bé a la mateixa hora queDecidim Cultura, a la plaçade la Gardunya. Finalment,la Plataforma d’Artistes iXarxaprod es van afegir al’acte de Decidim Cultura itots hi van poder dir la seva.

Decidim Cultura vaaplegar aproximadament800 persones en un acteque es va iniciar amb ungest simbòlic en què elsprofessionals de la culturavan signar una urna difícild’amagar per les sevesdimensions. El catedràtic–i exconseller de Cultura–Joan Manuel Tresserrasva introduir alguns sig-nants del manifest, que elvan llegir en diverses llen-gües europees. En aranès,Jusèp Boya; en català,Rosa Boladeras i Pere Ar-quillué; en castellà, JennDíaz; en francès; Jordi Sa-vall; en italià, Sílvia Bel; enalemany, Maria de la PauPigem, i en anglès, MariaMolins. El text, que reivin-dica el dret a decidir, és unclam per la democràcia i lallibertat, per l’afirmació deCatalunya com a “subjectepolític sobirà”, per la “con-fiança responsable en elpropi futur” i per “un vot

decidit i desacomplexat ala cultura i per la cultura”(decidimcultura.cat).

Els assistents tambévan poder seguir Enric Ma-jó, que va recitar una adap-tació lliure de Shakespearede Jaume Comas: “Urneso no urnes”, recitava Majó,deixant clar que el dilemano era tal per als signantsdel manifest. En l’actetambé hi havia els cineas-tes Ventura Pons i IsonaPassola, l’actor Joel Joan,gent del teatre com AnnaRosa Cisquella i Joan LluísBozzo, i artistes com Fre-deric Amat i Enric Plade-vall, entre moltes altrescares conegudes.

La Plataforma Assem-bleària d’Artistes de Ca-talunya va prendre la pa-raula amb la veu de NoraAncarola, que va declarar:“Amb aquest manifest, elsartistes ens volem afegiral moviment pacífic i plu-ral de la societat catalana,sortint al carrer en denún-cia de l’actitud totalitàriai repressiva del governespanyol per tal de defen-sar el dret inalienable delsciutadans i ciutadanes adecidir democràticamentel seu futur a través delvot.” Xarxaprod, a més dedemanar el dret de vot, vaposar l’accent en el rebuig ala violència: “Ens reiteremen la resposta democràticai pacífica a les agressionsantidemocràtiques.” ■

a Decidim Cultura recull més de 3.000 signatures de destacats professionals del sector, la Plataforma d’Artistesde Catalunya denuncia la intervenció de l’Estat i Xarxaprod insta a mantenir una resposta pacífica a la violència

Jaume VidalBARCELONA

La cultura suma manifestosa favor del dret a decidir

“Manifestem elnostre rebuig absoluta l’assetjament alnostre dret a decidir”Plataforma Assembleàriad’Artistes de Catalunya

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Impedir el dret que té qual-sevol ciutadà i ciutadana aexpressar-se lliurement noafavoreix la cultura democrà-tica ni el diàleg.” Així ho re-marca el comunicat signatper directors de museus ca-talans fet públic ahir. No obs-tant això, els signants, quesubratllen la seva pluralitatpolítica, afirmen que, si bé elsmuseus són espais de debat,“els conflictes polítics, siguin

“Consideremel vot un dretinalienable ales societatsdemocràtiques”Xarxaprod

“Perquè la culturasigui el nervi i la sangde la república, ensproposem participaren el referèndum”Decidim Cultura

Jusèp Boya, Ventura Pons i Juste de Nin aplaudeixen una intervenció. A la dreta, Jordi Savall llegeix el manifest de Decidim Cultura, i lectura del manifest de la Plataforma d’Artistes de Catalunya ■ ANDREU PUIG

de la mena que siguin, s’hand’afrontar per la via política”.Signen Carme Clusellas (Mu-seu d’Art de Girona), JosepGiralt (Museu de Lleida Dio-cesà i Comarcal), MontserratMaillol (Museus d’Olot), Je-sús Navarro (Museu d’ArtJaume Morera de Lleida), Vi-nyet Panyella (Museus de Sit-ges), Jordi París (Museu deValls), Josep Maria Riba (Mu-seu Episcopal de Vic), Txema

Romero (Museu d’Art de Cer-danyola), Mireia Rosich (Bi-blioteca Museu Víctor Bala-guer de Vilanova), Pepe Serra(Museu Nacional d’Art de Ca-talunya), Engràcia Torrella(Museu d’Art de Sabadell),Pepa Ventura (Museu Funda-ció Joan Abelló de Mollet delVallès) i Francesc Vilà (Museude Manresa). Ahir s’hi afegiala directora del Museu de Ba-dalona, Margarida Abras.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els directors de museus, pel dret de lliure expressió

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201728 | Nacional |

acobe Bastida (A Estrada,1968) és professor de filoso-fia del dret i autor de diversostreballs i investigacions sobre

el nacionalisme.

La relació entre Catalunya i Espanyas’ha complicat molt. Per què?Crec que és per dos factors. El pri-mer, la utilització permanent de lesinstitucions judicials per resoldre unconflicte que és, en essència, polític.L’anul·lació de parts importants del’Estatut pel Tribunal Constitucionaln’és una bona mostra. El segon és eltancament del PP, i en general delspartits espanyolistes, en tot el que to-ca la unitat nacional d’Espanya.

Catalunya és una nació. Aquest con-cepte és ben entès a Espanya?No. Certs sectors directament ho ne-guen. És el cas del PP o de Cs. De na-ció, diuen, només n’hi ha una i és Es-panya. Ells oposen nació a comunitatautònoma. D’altres, com a màxim, iestic pensant en el PSOE, ho inter-preten com un sinònim de particula-ritat cultural que mai pot incloure ca-pacitat sobirana de decisió. Oposennació política a nacions culturals...

Aquesta distinció té alguna base?És una bajanada que es va introduiren els debats constituents i es va con-tinuar durant la Transició per justifi-car davant els poders fàctics que, enrealitat, el concepte de nacionalitatde l’article segon de la Constitucióera innocu i no atemptava contra la

Xunitat d’Espanya. Ara només serveixper rentar males consciències.

Molts catalans es queixen que haaugmentat l’aversió cap a Catalunya.És una impressió certa?Completament certa, encara quel’aversió no és exactament cap a Ca-talunya, sinó cap al catalanisme.Aquí, la premsa i els partits espanyolsmajoritaris operen de comú acord. Elque passa és que en certes capes de lasocietat espanyola es tradueix aques-ta fòbia a la part com un menyspreual tot.

El procés perjudicarà les relacionsfutures entre Catalunya i Espanyadesprés de l’1 d’octubre?Jo no sé com acabarà l’1-O, però la di-nàmica actual apunta, en efecte, al’enquistament de les posicions.

La situació encara es pot reconduir?No. Fa uns anys la proposta d’una re-forma constitucional de tipus federalhauria estat suficient per satisfer lesaspiracions de la major part del cata-lanisme. Però mai hi va haver una in-terlocució en aquest sentit. Ara ésmassa tard per a una solució d’aquesttipus. La societat catalana vol decidirdirectament, si em permet el joc deparaules, la pertinència de la perti-nença a l’Estat espanyol.

Si canviessin els interlocutors, seriamés fàcil un acord?Això no guarda relació amb les perso-nes, sinó amb la ideologia. En princi-pi, el tarannà de Rajoy seria més pro-pici a un possible diàleg que el d’algútan atrabiliari com Aznar. No obstant

això, davant qualsevol qüestiona-ment de la unitat nacional espanyolala seva reacció és idèntica. No sem’acut com Aznar podria empitjorarel que ha fet fins ara Rajoy.

Com es veu, des del seu punt de vis-ta, la situació de Catalunya?Ara mateix crec que hi ha un punt deno retorn. Les aigües ja no tornaran ala llera de l’autonomisme més omenys díscol, com sens dubte desitja-rien tant el govern espanyol com elsseus socis. Si l’1-O fracassa des delpunt de vista de la consecució d’inde-pendència, constituirà, paradoxal-ment, un nou pas en la consolidaciódel sentir nacional de Catalunya.L’1-O, al meu entendre, no donaràpas a una declaració directa i unilate-ral d’independència, i dono per fetque el resultat, allà on no hagin pogutimpedir la votació, serà claramentafirmatiu a favor de la separació; pe-rò sí que serà una fita molt importantper justificar un cert irredemptisme.

És a dir...Estic pensant en una convocatòriad’eleccions a Catalunya a les qualss’atribueixin característiques consti-tuents, per exemple.

Els adversaris a la independència aCatalunya diuen que són majoria, pe-rò no s’expressen. Això és coherent?Quina explicació hi pot haver?No és que no s’expressin, i tant queho fan! El que passa és que es neguenque hi hagi una llera que tradueixil’opinió en decisió. Aquí sí que hi hauna contradicció evident amb elsprincipis democràtics més elemen-

tals, i tot deriva de la confusió entrel’existència d’un dret i l’exercici con-cret d’aquest dret.

Per exemple?Vam tenir ocasió de veure-ho quanuna representació de parlamentariscatalans van anar al Parlament espa-nyol a demanar que es possibilités unreferèndum, ni executiu ni directa-ment vinculant. Totes les forces es-panyolistes van reaccionar de formaidèntica: quan van ser interpel·latsperquè exposessin les raons per lesquals es negaven al reconeixementdel dret a decidir, van expressar elseu disgust per la perspectiva d’unaCatalunya independent. Si els argu-ments que avalen el vot negatiu sóntan potents, llavors no es comprènper què no es reconeix un mitjà per-

ENS ESCOLTEN

El professorXacobe Bastidaen una foto al’exterior de la sevafacultat ■ X.B.

Xacobe BastidaProfessor de filosofia del dret a la Universitat d’Oviedo, autor dediversos treballs sobre la qüestió nacional i teoria del nacionalisme

GARANTIES? · “Quan l’Estat intenta garantir que no es voti, només queda votarsense garanties” L’ENDEMÀ · “Ara mateix estem en un punt de no retorn. Lesaigües ja no tornaran mai més a la llera d’un autonomisme menys o més díscol”

Lluís MartínezBARCELONA

“Ara ja és massatard per a unareforma federal”

| Nacional | 29EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

què competeixin a dret a llei amb elsseus contraris.

Es va criticar la manera com es vanaprovar les lleis de desconnexió.S’hauria d’haver fet diferent?Des d’una perspectiva ideal, és clarque s’hauria d’haver fet d’una altramanera, però la situació és la que és, iaixò impedeix que ens posem exqui-sits. Aquí la pregunta és: “Està vostèa favor del dret a decidir, del dret queCatalunya es pugui autodetermi-nar?” Si la resposta és afirmativa, elque és clar és que, a Espanya, el dretd’autodeterminació és de reconeixe-ment impossible acudint als meca-nismes legals ordinaris. Bé mitjan-çant una reforma constitucionalagreujada, bé eludint aquest mitjà através de certes interpretacions

constitucionals, tal com propugnavaRubio Llorente, en qualsevol cas esnecessitaria un suport explícit del PPa la reforma, i això ara és impossible.

I quina és la sortida?Els que de veritat creguin que aquestdret és una cosa per la qual val la pe-na lluitar, els que opinin que la sevanegació atempta contra un elementalprincipi democràtic, han de reconèi-xer que, necessàriament, caldrà pas-sar per moments i situacions que, in-terpretats amb els cànons tradicio-nals, incorrin en la irregularitat o enla il·legalitat.

Hi ha un discurs, a Madrid, que con-traposa la demanda del referènduma la democràcia...És d’una estretor increïble. És certque l’exercici de la democràcia supo-sa un marc normatiu. Però també éscert que hi ha la possibilitat que cer-tes normes d’un estat democràtic im-pedeixin l’exercici d’una pràctica de-mocràtica perfectament justificada,com és el cas. Si seguim aquestes nor-mes estarem violant l’esperit demo-cràtic molt més que si transgredimles normes de procediment.

Estan en perill algunes llibertats fo-namentals, com la d’expressió?Sí, però no és cap novetat. La llei deseguretat ciutadana ja anticipava to-tes aquestes coses.

Què opina de com tracta la premsade Madrid el fet català?És d’una parcialitat manifesta. Maicom fins ara s’havia vist una confusiótan gran entre opinió i informació.Des dels mitjans més reaccionarisfins als més progressistes.

Si visqués a Catalunya, votaria?Per descomptat, i tot i saber que, enefecte, el resultat de la votació no se-rà tan representatiu com caldria. Unsufragi sense garanties, diuen alguns.Quan l’Estat intenta garantir que noes voti, només queda votar sense ga-ranties. ■

❝No se m’acut com Aznarpodria empitjorar el queha fet fins ara Rajoy

Mai com fins ara s’haviavist tanta confusió entrel’opinió i la informació

❝

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tornen a destapar els dibuixosdel vaixell dels policies

Una dotzena de professionalss’han agrupat en l’associacióImpressors per la Democràciaamb l’objectiu d’imprimir idistribuir les paperetes delreferèndum de l’1 d’octubrede manera altruista. De mo-ment, ja s’han ocupat de laimpressió del milió de papere-tes que Òmnium Cultural il’ANC van repartir aquest di-umenge coincidint amb lamobilització ciutadana en di-versos punts de Barcelona. Através del web impressorsde-mocracia.com, insten la ciuta-dania a ajudar a produir itransportar el material neces-sari per dur a terme el refe-rèndum. “L’Estat farà tot elpossible per avortar la nostrainiciativa. Ells ens volen ferpor, però si treballem en xar-xa, col·lectivament i amb il·lu-sió, estem segurs que l’1 d’oc-tubre serà un èxit i l’Estat nopodrà tallar-lo”, va afirmar ahiren Pere, un dels impulsors dela iniciativa, en declaracions aCatalunya Ràdio. En el portalweb que han obert aquest di-lluns, els impulsors de la ini-ciativa manifesten que es po-sen “a disposició de la Gene-ralitat perquè pugui complir elcompromís adquirit amb laciutadania d’organitzar elreferèndum”.■ REDACCIÓ

POLÍTICA

que pot ser un indici de parti-cipació en una conducta dolo-sa (article 559 del Codi Penal).La presidenta de la Corpora-ció Catalana de Mitjans Au-diovisuals (CMMA) de la Ge-neralitat, Núria Llorach, vamostrar ahir tot el suport aTerribas davant “un nou intentd’intimidació a la llibertat delsmitjans”. Diversos membresdel Consell de l’Audiovisual deCatalunya (CAC), però, consi-deren que Terribas sí que vaincomplir el Llibre d’Estil de laCCMA, a més de posar en pe-rill operacions policials de tottipus. ■ REDACCIÓ

Impressors per laDemocràcia faràpaperetes de l’1-O

En Comú Podem acusa elPP d’enaltir el feixisme

La Unió d’Oficials de la Guàr-dia Civil ha presentat una de-núncia contra la directora ipresentadora del programa ElMatí de Catalunya Ràdio, Mò-nica Terribas, perquè va “sol-licitar als oients que transme-tessin els moviments” de lesforces i cossos de seguretatde l’Estat en l’operació policialdel dia 20 contra l’1-O. L’asso-ciació considera que la perio-dista va posar en perill “tant laseguretat dels agents del’operació com de la resta deciutadans” perquè podia ser-vir d’ajuda a qualsevol tipusde delinqüent; per això al·lega

Terribas, denunciadaper la Guàrdia Civil

POLÍTICA

fer tapar els dibuixos animatsles burles es van disparar i esva engegar la campanya per lallibertat de Piolín, el personat-ge principal. D’altra banda, EnComú Podem va demanar algovern espanyol que detalli

POLÍTICA POLÍTICA

La portaveu de Catalunya EnComú, Elisenda Alamany, vaacusar ahir el PP d’estar “legi-timant” i de donar un “balód’oxigen als feixistes” amb laseva “passivitat política“ i laseva “repressió judicial“, i vainstar el govern espanyol aabstenir-se de detenir càrrecselectes, en al·lusió al presidentCarles Puigdemont. Alamany

quants agents ha desplegat aCatalunya i quants vaixells hiha atracats als ports catalansper acollir el dispositiu contrael referèndum. També, que ex-pliqui el cost del’operació.■ REDACCIÓ

va dir que el “discurs de la for-ça” que està fent el PP està“calant dins dels sectors ul-tres” dels populars i activantels feixistes. Va recordar queel seu partit farà campanyaaquests dies cridant a la parti-cipació sense apel·lar a capvot en concret, tot i que va dirque ella votarà sí, contra la ce-guesa del PP.■ REDACCIÓ

Ahir van tornar a treure les lo-nes que Interior havia fet col-locar diumenge sobre els di-buixos dels personatges deLooney Tunes del vaixell on vi-uen els policies mobilitzatscontra l’1-O. Quan Interior va

Interior va tapar amb lones el vaixell dels policies, però finalment les van acabar traient ■ AFP

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201730 | Nacional |

ls estudiants tancats a l’edifi-ci històric de la Universitatde Barcelona han batejat elseu acte de resistència com la

Caputxinada 2017. La nova Caput-xinada va començar divendres des-prés que la plataforma Universitatsper la República fes una crida a totsels alumnes de les universitats cata-lanes en protesta per la repressió del’Estat espanyol i a favor del referèn-dum de l’1-O. En poc temps més de6.000 joves van ocupar el pati cen-tral de l’edifici, una imatge impres-sionant que va ser viral a les xarxessocials. Des d’aleshores el claustreha estat ocupat. Cada nit hi dormenentre 300 i 400 joves i durant el diasón milers les persones, de totes lesedats, estudiants o no, que partici-pen en les xerrades i actuacions mu-sicals. També fan Caputxinada aLleida. Els alumnes de la Universitatde Lleida (UdL) van decidir ahir enassemblea ocupar de manera indefi-nida l’edifici del Rectorat “en defen-sa del nostre dret a decidir”. “La UdLencara no s’ha pronunciat en relacióamb el referèndum, per això creiemque és el nostre deure estar al carrer

Ei no a les aules”, explicava el Sindi-cat d’Estudiants dels Països Cata-lans (SEPC).

A Barcelona, una de les conferèn-cies amb més audiència va ser la quevan fer ahir al matí el fotoperiodistaJordi Borràs i el professor Carles Vi-nyas sobre com s’ha de reaccionarcontra grups d’extrema dreta. Pocdesprés es va fer un taller sobre con-sells i eines per protegir-se en mobi-litzacions massives, a càrrec d’Aler-

ta Solidària, i, després, cap a la unadel migdia, la plataforma Universi-tats per la República va convocaruna roda de premsa per explicar elsactes de la setmana: dimecres, actepolític amb destacades figures (demoment tenen confirmada la pre-sència del vicepresident, Oriol Jun-queras, i el conseller de la Presidèn-cia, Jordi Turull); dijous, manifesta-ció unitària al centre de Barcelona.El mateix dijous i també divendres,vaga total – “pacífica i cívica”– a les

universitats. Els instituts l’haurande fer dimecres i dijous ja que els di-vendres ho tenen prohibit per nor-ma.

La universitat torna a ser, com afinals del franquisme, un centre delluita i resistència contra la repres-sió mostrada per l’Estat. “Estempreparats i quan hi hagi una repres-sió respondrem”, explicava ahir laMarta, una de les portaveus d’Uni-versitat per la República. La Martava voler deixar clar que la forçad’aquest moviment “és que és trans-versal”. “Som universitaris que vo-lem la república, estem a favor delreferèndum i del sí. Però cal dir queaquí hi ha gent de tots colors.” Tam-bé hi ha comissions per a tot; res esdeixa a l’atzar.

El pati de l’edifici de la UB va que-dar més tranquil a l’hora de dinar.Algú es pot preguntar com hi viuenels joves aquí. Doncs ho tenen totben organitzat... Els qui es queden adormir van portar les màrfegues iels sacs de dormir, alguns han acon-seguit fer-se una hamaca. “La veri-tat és que sí que dormim. A les dotzetanquem la porta principal i inten-tem descansar perquè aquí hi hamolta feina a fer”, explicava la Mar-ta. De menjar i aigua no els en falta.

Els en porten de restaurants, bars iforns i l’ANC.

Fora de l’edifici ahir un grup d’es-tudiants vinguts de Sant Vicenç deCastellet, al Bages, venien racionsde paella darrere d’una taula. L’ha-via fet en Guifré, d’Argentona. “Faun parell d’anys em van ensenyar afer paelles per a molta gent i avui hedut aquesta per a 110 persones”, ex-plicava. Van vendre les racions a 4euros. “Ho fem per guanyar una mi-ca de diners perquè imprimir és moltcar”, explicaven. I reconeixien que, amés, havia quedat “molt bona”.

En unes altres taules, col·locadesdavant de la façana de l’edifici, a laGran Via, uns joves amb els seus or-dinadors ajudaven a buscar a qui hodemanava el seu col·legi electoral. Elcas és que diumenge des d’aquestauniversitat es van repartir un milióde paperetes. Això va atraure moltagent que en volia per por de quedar-se’n sense. “Va començar a venirgent, sobretot gran, que potser nosap manegar-se gaire amb els ordi-nadors, a preguntar-nos si els po-dríem dir a quin col·legi havien devotar..., i això ha estat espectacular.Hi havia gent que venia amb unmunt de carnets d’identitat perquèels ajudéssim”, explica en Sergi. ■

La nova Caputxinada!51anys fa que 450 es-tudiants universita-ris es van reunir a lasala d’actes del con-vent dels caputxinsde Sarrià per consti-tuir el Sindicat De-mocràtic d’Estu-diants de la Universi-tat de Barcelona. Lapolicia franquista(comandada pel te-mible comissariCreix) va rodejarl’edifici perquè sor-tissin però el respon-sable del convent enaquell moment, JoanBotam, que avui té91 anys, els va aco-llir. Va ser la Caputxi-nada, el 9 de marçdel 1966, una bufe-tada al règim deFranco. Els estu-diants avui han bate-jat encertadament latancada a favor de lademocràcia com a#caputxinada2017.

ON HAIG DE VOTAR · Estudiants universitaris des de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, ocupat des dedivendres, ajuden a localitzar els col·legis electorals NOVES ACCIONS · Convoquen una manifestació dijous i una vaga dijousi divendres LLEIDA Els alumnes de la UdL també ocupen el rectorat i exigeixen que el centre es pronunciï sobre l’1-O

Mireia RoureraBARCELONA

Molta gent, sobretot gran, va apropar-se ahir a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona perquè els estudiants els ajudessin a trobar el seu col·legi electoral ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Per a dijous i divendresels estudiants convoquenvaga a les universitats. Alsinstituts, dimecres i dijous

| Nacional | 31EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 2017

a independència de Catalu-nya en termes econòmics su-posa la negociació i traspàs a

la república de Catalunya delsdrets i obligacions econòmiquesque, sent avui de titularitat de l’es-tat predecessor, corresponen al’estat successor sobre la base delsprincipis de dret internacional.Drets i obligacions presents i futu-res, com ara la total recaptació im-positiva i de cotitzacions socials,entre els drets, i el pagament depensions i subsidis, entre les obli-gacions; i drets i obligacions d’ori-gen pretèrit, com ho són els actiusde l’Estat a Catalunya i la part delspassius de l’Estat que caldrà assu-mir en correspondència.

Notem que diem negociació, enel sentit que ha de ser quelcom afer un cop reconeguda la nostra in-

L dependència. En l’ínterim, ni l’Estatpot deixar de fer front a les sevesobligacions, com ara pagar lespensions, ni Catalunya pot assu-mir-les sense negociació o senseque hi hagi un incompliment del’estat predecessor. Drets i obliga-cions van necessàriament agafatsde la mà. I en aquesta negociacióeconòmica els organismes inter-nacionals no podran argüir que ésun assumpte intern, atès que bonapart del deute espanyol està enmans de residents forans i ben se-gur que voldran tenir garantit elseu retorn.

En aquest sentit, i pel que fa alrepartiment d’actius i passius, lajurisprudència internacional queimpera ve determinada per la Con-venció de Viena sobre la successiód’estats en matèria de béns, arxius

i deutes d’estat (1983), malgratque no ratificat pel govern espa-nyol. Un conveni que en essènciave a dir que una secessió no ha desuposar que uns en resultin gua-nyadors i uns altres perdedors. No-vament l’equilibri entre drets i obli-gacions, amb una restricció afegi-da pel mateix conveni: cada parthaurà de retenir els actius ubicatsal seu territori. Una restricció enpart contradictòria amb l’equilibrianterior quan la distribució d’acti-us sobre el territori no és homogè-nia, com passa a Espanya, i quenomés es pot resoldre si Catalunyaassumeix el deute (els passius) enfunció dels béns d’estat que esqueda (actius).

Això descarta càlculs que de ve-gades s’han fet prenent el PIB(19%) o la població (16%). Si els

actius estan per sota, com és elcas a Catalunya, on hi ha l’11%dels actius de l’Estat espanyol, aixòsuposaria un desequilibri injust,de la mateixa manera que ho seriasi estiguessin per sobre. No obli-

dem que la manca relativa d’estocde capital públic a Catalunya hafet necessari complementar-laamb capital privat, com veiemamb les autopistes de peatge oels centres educatius i sanitarisconcertats.

Cert que no tot el deute de l’Es-

tat espanyol l’ha originat la inversióen actius de qualsevol mena, ja si-guin carreteres o escoles, sinó quela major part té origen en una des-pesa corrent superior als ingres-sos. Però d’una banda, tota despe-sa pública té origen en algun actiu:escola, centre sanitari, comissaria,carretera...; d’altra banda, i no percasualitat, el percentatge de des-pesa de l’Estat a Catalunya s’acos-ta molt i molt al percentatge d’acti-us (un 12%); i per acabar-ho dereblar, la Generalitat de Catalunyaja s’ha vist obligada a incórrer endèficit i a generar deute, a causadel model de finançament auto-nòmic i el dèficit fiscal que pateixCatalunya.

De tota manera, el fet que eldeute de l’Estat espanyol (els pas-sius) sigui molt superior als seusactius (edificis estatals, materialmòbil...), un bilió contra uns700.000 milions, fa que el “negoci”de repartir actius i passius sigui enqualsevol cas ruïnós.

També si repartim els deutes(passius) en funció dels actius es-tatals (edificis, trens...), estaríemparlant que a Catalunya li corres-pondrien 56.000 milions en actiusa canvi d’uns 80.000 milions dedeute un cop descomptat, al bilióde deute actual de l’Estat, els acti-us que no són a cap territori i queen qualsevol moment es podrienutilitzar per minorar el deute –es-tem parlant de crèdits de l’Estat dequalsevol mena davant tercers ode reserves líquides al Banc d’Es-panya, a l’FMI i altres.

En minorar els actius i els pas-sius en igual proporció, el balançpatrimonial de l’Estat espanyol ro-mandria sense canvis. Pel que fa aCatalunya, també; si bé aflorant undeute que a hores d’ara ja paguemencara que no l’anotem. De fet enpaguem de més, puix que ho femsegons la nostra contribució impo-sitiva, més propera al PIB que ge-nerem i d’aquí el dèficit fiscal quedeixaríem de patir.

Per això creiem que assumirdeute per sobre del percentatged’actius només tindria sentit eco-nòmic si llavors parléssim d’afegirmés actius; per exemple, patrimonicultural català que avui dia s’exhi-beix a Madrid.

Independència i repartimentd’actius i passius

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’OPINIÓDELS EXPERTS

Tota despesa pública té el seu origen en algun actiu, com ara una carretera ■ ORIOL DURAN / ARXIU

Què preguntaries als experts?El pressupost en unaCatalunya independent

Si tens alguna pregunta per plantejar als experts en economia, els la pots ferarribar a través de www.elpuntavui.cat. A l’edició digital d’El Punt Avui troba-ràs un formulari per adreçar-los les preguntes, i també les respostes.

I DEMÀ Núria Bosch

Jordi Angusto ha estat professor de teoria econòmica a la UAB i direc-tor general del Parc Aeroespacial de Catalunya; cap d’anàlisi socioeco-nòmica a la Fundació Catalunya Europa, presideix el grup de treball eninnovació del Col·legi d’Economistes. Davis Ros és economista, inter-ventor d’administració local; ha estat professor de pressupostos icomptabilitat pública en diferents màsters, és membre de la Comissiód’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes

Jordi Angusto i David Ros

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Generalitat s’ha vistobligada a incórrer endèficit i a generar deute,a causa del finançament

EL PUNT AVUIDIMARTS, 26 DE SETEMBRE DEL 201732 | Nacional |

8011

75-1

1691

58w

nys enrere, quan em dedicavaa la gestió de la participació ciu-tadana –des de l’Ajuntament de

Girona–, vaig tenir ocasió de passaruna setmana a Suïssa per tal d’estu-diar-ne el sistema de democràcia di-recta. Va ser una experiència interes-sant, compartida amb tècnics d’altresajuntaments. El viatge comporta eldesig d’aprendre, de conèixer altresrealitats, de saber més. En l’origen dequalsevol viatge, hi ha la curiositat, iés amb aquest esperit que vam fer lesmaletes.

En la història de la comunicacióuniversitària i cultural a Europa hi hala peregrinatio academica, l’experièn-cia que adquiria el viatger que erravaentre universitats, des del segle XI–quan van néixer els primers centressuperiors– fins al segle XV. Aquestaperegrinatio creuava Europa de ma-nera paral·lela a les rutes dels pere-grins: estudiants, professors i pere-grins viatjaven amb la pretensió d’ac-cedir a un coneixement intel·lectual oreligiós que donés un nou impuls a laseva vida i amb l’esperança de gaudird’una vivència cosmopolita. L’expe-riència marcava les vides dels que fe-ien el viatge i els posava en contacteamb diverses llengües, amb noves re-lacions personals... En definitiva, ambaltres perspectives de la realitat.

Seguint aquesta tradició, la Direc-ció General de Participació Ciutadanaens va oferir la possibilitat de fer unaperegrinatio per conèixer de primeramà les experiències de democràciadirecta a Suïssa. El nostre guia va serMartin Bühler, de tarannà meticulós(“sigueu a l’entrada de l’hotel a lesvuit”: volia dir a les vuit, i no a les vuiti deu). L’experiència ens va enriquirel camp de visió –els viatges, poc omolt, et canvien– i ens va obligar a re-flexionar, una vegada més, sobre elsentit de la participació ciutadana i laqualitat de la nostra democràcia. ASuïssa els drets populars de la inicia-tiva ciutadana i el referèndum tenenuna llarga tradició, venen del segleXIX. Són mecanismes per minimitzarla fractura que hi ha entre els interes-sos de la gent i les polítiques del go-vern. Els suïssos fan un referèndumcada sis mesos, amb normalitat.Quan hi érem, vam preguntar a lagent, entre altres qüestions, si elsavions militars havien de passar, o no,per sobre de les zones turístiques.Us imagineu, aquí, poder fer algunapregunta semblant? “La gent ja noestà disposada a ser governada des

A

de dalt i exigeix participar en la redac-ció de les lleis i en l’exercici del poder.Exigeix que, finalment, el terme auto-govern cobri el seu significat verta-der.” No, no és un text actual: és unescrit de la Suïssa del 1862, de mésde 150 anys enrere.

I, tot i que no ens podem deixarenlluernar per unes pràctiques quetenen tanta història a les espatlles, síque podem reflexionar sobre els be-neficis de comptar amb la ciutadania–de comptar-hi de veritat, vull dir– al’hora d’executar polítiques públiquesi de decidir el seu futur. En el sistemapolític suís, la Constitució federalatorga la sobirania (és a dir, l’autoritatpolítica suprema) al poble. “El segleXXI veurà la democràcia del passatreemplaçada per una democràciacompleta, en la qual els ciutadanstindran el dret a expressar les sevesopinions sobre assumptes de pes.Aquesta és l’única manera que exis-teix per tal que la democràcia repre-sentativa es faci representativa de ve-ritat. Els drets dels ciutadans podenfer que la utopia d’ahir es converteixien la realitat de demà”, va publicarl’Institut per a la Iniciativa i el Referèn-dum a Europa.

Als ajuntaments de Suïssa, hi harepresentat el poder executiu i legisla-tiu de manera separada. La Landsge-meinde d’Appenzell –assemblea detots els votants–, es reuneix cada úl-tim diumenge del mes d’abril perprendre decisions sobre assumptesde la regió. Els suïssos pensen que

cap constitució no és sagrada i cre-uen que “lliure és aquell que nomésobeeix les normes de què un mateixs’ha dotat”. Per a nosaltres, que vivimen un estat que històricament no hasabut trobar la manera d’encaixarsense problemes les diverses nacionshistòriques i les diferents parles quel’integren, la confederació helvètica ésun referent en aquest sentit.

D’altra banda, durant l’estada vamconèixer de primera mà algunes ex-periències de votació electrònica, nocom a substitució de les formes mésclàssiques, però sí per incrementarles facilitats de poder exercir el dretde vot. També en aquest camp po-dríem començar-nos a moure, si mésno amb alguna experiència pilot.

Em deixo moltes coses, perquè elviatge, ho torno a dir, va ser ric en vi-vències i aprenentatges. Acabo, però,amb una frase de Denis de Rouge-mont: “Hier nous pouvions encorepartir du passé pour juger le présentet même l’avenir... Aujourd’hui, nousdevions partir de l’avenir.” Ens ve a dirque serà mirant el futur que imagina-rem on podem arribar en qualitat de-mocràtica, en pràctiques que tinguinen compte l’opinió dels ciutadans, enl’augment de la participació de la genten els afers públics, en la res publica;només serà, dic, imaginant un futuren què tots plegats deixem de ser unsidiotes (ep!, en el sentit grec de la pa-raula) que trobarem el camí a seguir.Ah, i el primer dia d’octubre, tots“allà”, a fer “allò” que fan els suïssos...

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Suïssa, un referèndumcada sis mesos

Referèndum celebrat a Suïssa el febrer passat ■ EPA / ARXIU

David Pujol i FabrellesMestre i llicenciat en ciències de l’educació