Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · -!Descripció atomística (centrat en...

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració

Introducció a la Investigació Social

Tània Verge Jordi Pascual 1r Curs 1r trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Introducció a la Investigació Social Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

Guió de l’Assignatura

BLOC 1. Introducció: Recerca per a què i per a qui Els fonaments filosòfics de la recerca: Ontologia i epistemologia La pregunta de recerca, els objectius de la recerca i la revisió de literatura

acadèmica Qüestions ètiques i implicacions socials i polítiques de la recerca

BLOC 2. Els enfocaments de la recerca L’operació formal de la política: conductualisme, elecció racional i institucionalisme La política com a procés social: feminisme, marxisme i interpretativisme La teoria normativa

BLOC 3. El disseny de la recerca i el pluralisme metodològic El disseny de recerca en funció de l’epistemologia i la metodologia utilitzades Plantejament inductiu i plantejament deductiu

Metodologies quantitativa i qualitativa: Característiques i complementarietats

BLOC 4. Conceptualització i mesura Conceptualització i tipus de variables Disseny d’hipòtesis

Operacionalització i mesura: Construcció d’indicadors

Avaluació Seminaris: 45% de la nota (3 lliuraments de 15%)

Participació a classe, tant seminaris com classes magistrals: 15% de la nota Examen final: 40% de la nota



BLOC 1. Introducció. Recerca per a què i per a qui

5 qüestions centrals per a la recerca en CP

• El millor enfocament per a l’estudi de la Ciència Política - “ideal de recerca” es basa en :

o Objectiu: inferència à procediment d’observar, extreure pautes,

generalitzables i fer hipòtesis o Ús de mètodes públics, explícits i codificats per analitzar dades

o Les conclusions d’una recerca són incertes o El contingut és el mètode (sense els passos previs no hi ha recerca

científica) - Però no tothom creu en aquestes assumpcions ni en una única definició

per a “Recerca científica” o à no hi ha una única manera de fer Ciència Política

- Hi ha diversitat d’idees a l’hora de definir que és: o La política o Una contribució científica o Els mètodes o La relació de la CP amb la política

• El paraigües de la disciplina de Ciència Política - CP à disciplina jove (segle XIX) món anglosaxó

- Abans: política entesa com a govern i Estat

- Ara: política entesa com a: o Referència a un conjunt d’institucions (partits i persones) o Procés social en diferents contextos (per exemple: interacció entre

individus en la distribució de la riquesa)

• Què s’entén per estudi científic de la política? - Els politòlegs estan dividits sobre què constitueix la ciència però hi ha

entesa en considerar que és una qüestió d’epistemologia i ontologia. - Ontologia:



o Filosofia de la ciència o Perspectiva sobre la naturalesa de la realitat

- Epistemologia: o Teoria del coneixement

o Què podem conèixer? - Hi ha diferents paradigmes, és a dir, models d’investigació: creences

basades en assumpcions ontològiques, epistemològiques i metodològiques.

o Ontologia: § Fundacionalisme: observem el món al marge del nostre

coneixement sobre el mateix. Hi ha diferències essencials i fixes en temps i espai

• Existència d’una realitat externa, observable, que es pot analitzar • A banda de les nostres posicions/ construccions socials

• “els fets són els fets” • Positivisme (empiricisme):

(i) Aplicar mètodes de les ciències naturals a l’estudi de la

realitat social (ii) Disseny experimental

(iii) Relacions causals, cerca de generalització

(iv) Neutralitat del recercador (la nostra opinió no compta) • Realisme (crític):

(i) Hi ha una realitat que pot ser estudiada i generalitzada

(ii) Però realitat directament no observable: generada per les

estructures socials (iii) Tota observació: mediada per la nostra interpretació/ Posició

§ Antifundacionalisme: emfasitza la construcció social dels fenòmens

socials.

• Realitat socialment construïda

• Realitat en funció dels significats i contextos dels actors socials

• Realitat en constant canvi • Interpretativisme/ Constructivisme:



(i) No podem conèixer el món real; només com els individus el construeixen

(ii) Recercadors: tenen les seves pròpies interpretacions i les apliquen

(iii) No veiem el món tal i com és, sinó tal i com som nosaltres (iv) Esdevé important considerar des d’on observem un fenomen (v) Influència de la nostra realitat

o Exemple a classe: L’abstenció de vot vista des de una perspectiva

deductivista i una perspectiva interpretativista. § Deductivisme: (no hi ha contacte directe amb el votant)

• Es tracta d’un grup d’individus que observem externament

• Fem un anàlisi. Manifestem quines són les característiques que comparteixen els qui s’abstenen.

§ Interpretativisme: (contacte directe amb el votant)

• Vull saber la interpretació que fan els qui s’abstenen envers l’oportunitat de votar

• Objectiu: fer una interpretació de la desafecció política.

o Epistemologia: § Mètodes quantitatius à positivisme

• Només fets observats esdevenen coneixement vàlid

• (Enquestes, qüestionaris tancats...) • Però no tothom qui fa recerca quantitativa és positivista

§ Mètodes qualitatius à interpretativisme

• Naturalesa dinàmica i canviant de la realitat social

• Entrevistes i grups de discussió, influència del recercador, anàlisi del discurs

• Importància de la subjectivitat: s’interpreten les pròpies situacions i les dels altres.

• Mètode estàndard per fer recerca en Ciència Política:

- Metodologia qualitativa o quantitativa à no hi ha jerarquia - La CP utilitza MIX-METHODS



- L’objecte d’estudi hauria de determinar la metodologia emprada

• Connexió amb el món de la política: - Quina hauria de ser la relació entre el món de l’anàlisi política i la pràctica

de la política? - à tenim diferents valors i perspectives dels fenòmens polítics.

Apunts inicials

• La CP contemporània a vegades parteix massa del mètode i de les dades enlloc de la teoria i dels problemes socials - Alternativa: començar amb un problema real, investigar les recerques

prèvies en la matèria i definir després un pla de recerca

• Hem de ser capaços de resumir el treball en una frase

• Cal delimitar molt bé el tema a tractar • Característiques d’una bona pregunta de recerca:

- Es defineix sempre en base al coneixement existent - No s’ha de centrar excessivament en fets (cal plantejar una relació,

mecanisme causal, procés...) - Se centra en poques variables (parsimònia) - Té en compte les limitacions temporals i de recursos

- Utilitza conceptes clars i no ambigus

- És positiva enlloc de normativa = no podem partir d’una assumpció ni d’una opinió

- Té en compte les dades que es necessitaran per respondre-la = no podem

fer-nos una pregunta que no sapiguem com respondre-la ni que no puguem treure informació

- La pregunta ha de ser rellevant



• Els objectius de la recerca científica: - Descripció: procediment utilitzat per a definir, classificar i establir categories

de subjectes/objectes i llurs relacions, amb l’objectiu de poder generalitzar el fenomen o grup observat

- Interpretació: es concentra en l’anàlisi de què signifiquen certs esdeveniments per un grup determinat en el marc d’un context concret

- Explicació: identificació de les causes d’un fenomen - Predicció: anunciar el comportament dels actors o el desenvolupament

d’esdeveniments

• La revisió de la literatura (bibliogràfica):

- Justifica la pregunta - Justifica la seva rellevància substantiva, teòrica i metodològica - Construeix el marc teòric del vostre article - Fases:

o Escanejar de manera general la literatura o Focus en aspectes concrets o Organitzar una revisió crítica

§ Familiaritza el lector amb el coneixement existent en el tema § No és un resum descriptiu

- Una bona revisió de literatura: o Recollir estudis previs o Explicació general sobre els comportaments o fenòmens observats o Identificar potencials relacions entre els estudis o Descobrir com s’han mesurat certs conceptes

o Identificar fonts potencials de dades o Considerar dissenys de recerca alternatius o Descobrir com es relacionen els estudis previs

§ Aspectes tractats i no tractats (gaps)

• Com contribuir a la literatura acadèmica:

- Testar una hipòtesi encara no comprovada



- Testar assumpcions - Estudiar un tema rellevant que ha estat poc investigat

- Validesa externa: es mantenen els resultats quan s’aplica a altres casos? - Validesa interna: la falta de control d’una determinada variable comporta

conclusions ambigües o errònies? - Resoldre o aportar nova evidència en una controvèrsia: quines diferències

en els estudis (mètodes, dades, mostres) expliquen resultats dispars?

• Consells pràctics: - No passar-se en el número de referències bibliogràfiques - No citar fonts és PLAGI - És molt important avaluar la qualitat de la informació i rellevància per a

l’estudi abans d’utilitzar-la o Prioritat a articles i llibres o No totes les fonts són fiables (google scholar i guia UPF) o No totes les fonts són adequades

§ Blogs NO § Viquipèdia better not



BLOC 2. Els enfocaments de la recerca Conductualisme

• Objectiu: explicar el comportament polític a nivell individual i agregat

• Àrees d’estudi de la política: processos polítics associats amb la política convencional i els governs (partits, sindicats, eleccions...)

• Què es considera una contribució científica: producció de lleis generals i expectatives teòriques (hipòtesis) falsificables (que es puguin provar, aleshores

s’accepten o es rebutgen) que estableixen relacions entre més d’una variable

• Producció de lleis generals: exemple Llei de Duverger. Quan hi ha un sistema electoral majoritari (demarcació única) acaba propiciant sistemes bipartidistes

• Mètodes preferits: quantitatius • Relació amb el món de la política: sense valors, neutralitat i distància

• Actituds verns la teoria normativa (preguntes amb valors amagats): primer, rebuig total. Ara més tolerància

• Ontologia: fundacionalista. El comportament està determinat naturalment – les coses tenen causes i l’ésser humà és part del món natural. La natura és ordenada i regular, els canvis són molt graduals

• Epistemologia: - El coneixement fiable és científic (testable-aplicable) - L’estudi de la política pot ser una ciència “de veritat” (revolució

conductualista à la Ciència Política hauria de poder tenir un mètode científic per estudiar fets observables. Fets sí, valors no)

- Dades quantificables i teories falsificables

- Basat en expectatives teòriques, no en les polítiques que se’n poden derivar à l’estudi ha de ser lliure de valors

• Fortaleses: - Anàlisis fàcilment replicades à futurs investigadors poden utilitzar els

treballs de manera fàcil



- Això comporta una especificació molt clara de tot l’estudi (expectatives teòriques, dades utilitzades i tècniques)

• Crítiques:

- Descripció atomística (centrat en comportaments i dinàmiques individuals però perd la fotografia més àmplia) dels processos socials à infravaloració

de la importància dels canvis socials i polítics de major profunditat - No hi ha lloc per a la teoria normativa o arguments morals

- Sobre-èmfasi en allò que pot ser fàcilment mesurable i segon pla per altres coses que poden ser teòricament importants però no mesurables

Elecció racional (Rational Choice)

• Objectiu: estudi dels condicionants del comportament dels actors polítics. Modelitzar el comportament a nivell individual i agregat mitjançant la identificació de preferències i fer prediccions

• Àrees d’estudi de la política: condicions per a l’acció col·lectiva en el món de la política convencional

• Què es considera una contribució científica: producció de lleis generals amb una capacitat predictiva

• Mètodes preferits: quantitatius

• Relació amb el món de la política: assessorament lliure de valors, des de l’expertesa, sobre com organitzar la política. Distància, totalment objectiu

• Actitud vers la teoria normativa: similar als conductualistes, la teoria normativa com a hobby

• Ontologia: clarament fundacionalista

• Epistemologia: similar al conductualisme i insistència en la necessitat d’una teoria general exclusivament deductivista amb l’objectiu d’imputar mecanismes causals no observables

• Sorgeix com a part de la revolució behavioralista



• Assumpció: els individus o actors són racionals à es persegueix l’interès propi per maximitzar el benestar individual al mínim cost

- Per tant escollim la millor opció o estratègia entre totes mesurant la importància relativa o utilitat associada a cadascuna de les alternatives

- S’assumeix que les preferències dels actors són estables en el temps - Interacció estratègica i equilibri: cadascun dels actors estan interactuant

amb altres (Teoria de jocs) o Situació d’equilibri: cap dels jugadors pot obtenir més beneficis si cap

dels jugadors tampoc la seva estratègia

• Parteix de l’individualisme metodològic: tots els fenòmens socials s’expliquen

pels objectius i creences dels actors

• Problemes: - En algunes situacions no hi ha una solució racional

o Tragèdia dels Comuns o Dilema del presoner: la policia arresta dos sospitosos. No hi ha proves

suficients per condemnar-los, i se’ls interroga per separat.

Presoner B calla Presoner B confessa

Presoner A calla Els dos són condemnats a sis mesos

A és condemnat a 10 anys i B surt lliure

Presoner A confessa B és condemnat a 10 anys i A surt lliure

Els dos són condemnats a sis anys

§ La opció més racional és que els dos callin però normalment els dos confessen i reben majors penes.

o Problema de credibilitat § Exemple: Votar és racional?

• V = P* B + D – C

• Votar = probabilitat * benefici que obtinc + deure de votar – cost que comporta



• La probabilitat de que el teu vot tingui una importància tendeix a zero.

• D – C à i normalment el deure no pesa més que el cost

• à L’ABSTENCIÓ és un comportament racional

• Fortaleses: - Fa ben explicites les assumpcions sobre les preferències, interessos i

objectius dels actors, tot oferint una heurística que ajuda a establir categories

- Parsimònia (amb poques variables) - Marc explicatiu exportable entre ciències socials - Fins i tot en les circumstàncies en què l’acció és irracional, ofereix un

estàndard contra el qual avaluar una acció i indica les variables que poden fer desviar la racionalitat

• Crítiques:

- Sociològica: el comportament individual és en bona mesura funció de

l’estructura social (classe, gènere, religió...) - Psicològica: la motivació dels individus no sempre es basa en l’egoisme - Politològica: moltes de les variables no són directament mesurables i per

tant no es poden verificar o falsificar. També es crítica la desconnexió dels processos històrics i no es té prou en compte els elements culturals

- Feminista: pressuposa un individu neutral al gènere (que equival al mirall

amb la masculinitat, els individus tenen diferents interessos segons la seva

posició social, econòmica, de gènere, classe, raça...), no es pot generalitzar

Institucionalisme

• Objectiu: Estudi de l’origen i conseqüències de les institucions. • Definició de “política”: Regles, normes i valors que governen els arranjaments

polítics i les interaccions socials.



• Què es considera una contribució científica: Fonamentada empíricament, informada per teoria, i reflexiva (posició crítica vers la/es teoria/es). Es posen

en qüestió teories prèvies.

• Mètodes preferits: Més qualitatius que quantitatius, diversitat de metodologies • Actitud vers la teoria normativa: S’acostumen a fer connexions entre les

anàlisis empíriques i la teoria normativa.

• Relació amb el món de la política: Auto-percepció com a col·laboració amb els actors que practiquen la política (policy makers, p.ex).

• Ontologia: - Tant els individus com les institucions són la base primigènia de la realitat.

o La realitat està conformada per les interaccions socials que tenen lloc en el si de les institucions.

• Epistemologia: - Predomina el realisme à Cal identificar i entendre tant la realitat ‘externa’

com la construcció social d’aquesta ‘realitat’ per explicar les relacions entre els fenòmens socials.

- Però també podem trobar corrents positivistes i fins i tot interpretativistes

• Concepte d’institució: - Les institucions són estructures socials, polítiques, econòmiques i culturals,

costums, pràctiques, rutines, mecanismes de cooperació social, ordre i

governança que determinen les regles del joc.

- Donen significat a les interaccions socials (repetitives i estructurades) i ofereixen el context on tenen lloc (espais o contextos institucionals). o Exemple: Els parlaments com contextos institucionals.

- Són espais de lluita i negociació à Reflecteixen els recursos i poder dels que les creen i, simultàniament, afecten la distribució dels recursos i poder en una societat.

• Corrents:



- Institucionalisme històric: o Les institucions modelen les capacitats dels actors per a l’acció.

o Les institucions són llegats estables d’esdeveniments contingents i lluites polítiques o estratègies deliberades à Importància de la història

en general. (NO són aleatòries) o Molt aplicat a la història d’àrees sectorials de polítiques en particular

(Skocpol, Tilly, Elias, Pierson). o Importància de les decisions inicials sobre les decisions futures à

“dependència del camí” o path dependency (Pierson, 1996, 2004) . Aquesta estabilitat té una tendència a seguir actuant de la mateixa

manera i per tant les decisions inicials afecten les possibilitats de decisions en el futur.

o Exemples: § Skopcol (1992): El federalisme competitiu (legislatiu, judicial,

governamental, partits) als EUA i les polítiques socials. - Institucionalisme sociològic:

o Les institucions proporcionen i estan limitades per valors comuns, que les legitimen à Tendència a l’estabilitat, a frustrar el canvi i a reproduir-se.

o Les institucions creen sistemes simbòlics, guions cognitius, esquemes morals (encara que semblin formalment neutrals) que proveeixen els individus de “marcs de significat”, d’una lògica d’adequació en el seu comportament (‘logic of appropriateness’) (Chappell, 2006).

o Exemple: La institució del matrimoni, conté normes socials que governen la conducta sexual (monogàmia), la cura d’infants

(compartida), drets de propietat (iguals) i en cas de divorci la custòdia compartida.

o Relacions co-constitutives de les relacions entre els actors i les

institucions.

§ Exemple: Com el gènere “fa” institucions i les institucions “fan” gènere.



- Institucionalisme rational choice (es trenca amb la diferència agència – estructura)

o Els individus o els actors busquen superar problemes derivats de l’acció col·lectiva i maximitzar el seu poder.

o El disseny institucional és sempre instrumental a uns determinats interessos à Les institucions desapareixen quan no serveixen més els interessos dels actors.

o Exemple: Els partits en el poder escullen el conjunt de normes

electorals basant-se en l’anticipació dels efectes que aquestes tindran. Els sistemes electorals es mantenen sense canvis, amb models

majoritaris, durant el període amb sufragi censatari. Amb l’adopció del sufragi universal i, com a resultat, l’entrada en escena dels partits socialistes, en alguns casos s’adoptà un sistema electoral proporcional (Boix, 1999).

- Institucionalisme discursiu (èmfasi en els discursos, que implica interpretativisme): o Èmfasi en el rol de les idees i el discurs sobre els interessos,

preferències i comportament dels actors à Les institucions són estructures que restringeixen i al mateix temps faciliten la construcció de significats.

o Les institucions es configuren i transformen a través del discurs dels actors estratègics (Vivien Schmidt, Claudio Radaelli).

o Les maneres de definir un problema afectarà doncs com es defineixen les solucions. § Exemple: Les quotes de gènere, més èxit en el cas de la política

que de l’economia (Verge i Lombardo, 2015).

• Política: Igualtat de resultats i política de la presència defensada per una varietat d’actors. Diagnosi com a problema “de

demanda”.

• Economia: Preval la igualtat d’oportunitats i la meritocràcia; preferència per una baixa intervenció de l’Estat en l’economia

- Institucionalisme feminista (Enfocament feminista)



• Però a vegades en canvi institucional ocorre: - Com a resultat d’una crisi o d’un shock extern, canvi cultural: moment

crític o ‘critical juncture’ (Collier i Collier, 1991): o Acemoglu i Robinson (2002): el comerç transatlàntic va afavorir la

classe comerciant que es va apoderar per demanar canvis polítics

(Anglaterra i Holanda, s.XVIII). o Les regles formals sobre el treball remunerat de les dones va canviar

durant la I i la II GM per augmentar la producció. - Com a canvi incremental, endogen a les necessitats adaptatives de la

pròpia institució o de l’esforç dels actors que volen canviar el funcionament de la institució:

o Exèrcits en operacions de manteniment de la pau. Feminisme

• Feminisme (teòric): moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.

- El feminisme no neix dins l’acadèmia. És un moviment social sorgit al segle XIX amb bases teòriques des del segle XVIII

- És un moviment divers. Feminismes:

o Liberal: èmfasi en igualtat formal i reforma de les institucions o Socialista: teoria doble sistema d’opressió sexe/classe o Radical: anàlisi del sistema de poder construït a partir d’una idea

masclista on l’ús de la violència opera com a mecanisme de control constant

o Cultural/Diferència: èmfasi en revaloritzar les experiències de les dones entre elles el valor de la cura i en crear un nou ordre simbòlic (canviar el valor social atribuït a les dones)

o Post-estructuralista: focus de la naturalesa contingent i discursiva de

totes les identitats de gènere § Feminisme negre, lèsbic, post-colonial

§ Teoria queer



• Objectiu: Estudi de com els fenòmens polítics estan afectats pels biaixos de gènere i estudi de les diferències de gènere.

• Definició de “política”: Àmplia à Inclou: “allò personal és polític”. Les relacions de poder de gènere al centre de la recerca.

• Què es considera una contribució científica: Aproximació plural de paradigmes metodològics però ús crític de tots ells.

• Mètodes preferits: La divisió quanti/quali no és el més definitori – tot i que, en general, més qualitatius que quantitatius.

• Relació amb el món de la política: La implicació política és part de l’impuls feminista.

• Actitud vers la teoria normativa: Té un component explícitament normatiu à Conté una agenda d’acció per a la transformació social/canvi polític à Feminisme com a teoria crítica.

• Ontologia: Aproximació plural però amb fortes tendències realistes (crítiques) i interpretativistes.

• Epistemologia à No és apolítica. - La ciència és part de l’estructura que perpetua la desigualtat entre dones i

homes: - El gènere influeix en les concepcions del coneixement. - Relacions de poder determinen a qui és reconeix autoritat en la producció

de coneixement.

- La ciència ha estat tradicionalment esbiaixada al gènere (gender-biased) i tendeix a ser “cega” al gènere (gender-blind).

• Biaixos i ceguesa al gènere de coneixement: - Exclusió/invisibilització de les dones en la recerca:

o Com a recercadores, degut a pràctiques discriminatòries.

o Com a subjectes d’estudi, degut als biaixos androcèntrics. - Incorrecta interpretació dels resultats empírics:



o Traducció de la/es diferència/es com inferioritat o desviació respecte els paràmetres masculins.

o Tractament dels rols de gènere occidentals com universals. o Transformació de les diferències estadístiques en diferències innates.

- La ciència política (incloent la teoria política normativa) han contribuït a perpetuar (i sovint a legitimar) l’exclusió de les dones de l’esfera pública. o Producció d’un coneixement on les experiències i interessos de les

dones o les relacions de poder són invisibilitzades.

o Producció de teories dels fenòmens socials no útils per a la transformació social i la inclusió dels grups en posicions subordinades.

• Posicions epistemològiques feministes: - Feminisme empiricista:

o Proper al (post-)positivisme però amb correcció de biaixos: § Noves preguntes de recerca on les experiències i perspectives de

les dones es tenen en compte per observar la seva inclusió en el sistema polític, econòmic, social, etc.

§ Reconeixement que els valors afecten el procés de la recerca. - Feminisme post-modernista:

o Proper al constructivisme: § No només els valors no es poden amagar sinó que hauríem de

reflexionar sobre els nostres valors i prejudicis. § Preguntes de recerca centrades en la definició i construcció del

gènere i les diferències de gènere en els discursos i processos

polítics (p.ex. Legislació, polítiques públiques).

- Teoria del Punt de Vista Feminista (Feminist Standpoint Theory): o Què podem aprendre de com funciona la societat a partir del punt de

vista dels grups històricament exclosos (les dones)?

o No pretén buscar un punt de vista absolut, universal “no situat”, sinó que permet reconèixer que tots els sabers són socialment i històrica situats.



• El gènere com a concepte - “No es neix, sinó que s’esdevé dona” (Simone de Beauvoir, El segon sexe,

1949). - El gènere és un element constitutiu de les relacions i interaccions socials

basades en les diferències percebudes entre els sexes (Scott, 1986). o “Doing gender” (West i Zimmerman, 1987).

- És un atribut de les estructures socials més que dels individus, que opera en tres eixos indestriables (Young, 2002; Harding, 1986):

o L’heterosexualitat normativa, o La divisió sexual del treball, o Els discursos i ideologies que estableixen i naturalitzen jerarquies de

poder.

§ Normes de gènere. § Les normes de gènere produeixen rols de gènere.

• El sexe és converteix en una categoria d’estatus amb implicacions polítiques; estableix relacions de poder (Millett, 1969; Lovenduski, 2005).

- Condicions objectives de la desigualtat: o La violació actua com a arma social o La por a ser víctima restringeix o No violència no és només la que es comet sinó la possibilitat

• Com analitzar el gènere des de la Ciència Política? - Des d’un punt de vista feminista:

o Quan utilitzem el gènere com a eina analítica: § Assignem rols § Procés

o L’impacte que tenen les crisis econòmiques depèn del gènere

• Com el gènere fa institucions i les institucions fan gènere: - Ser home o dona afecta en la participació de les institucions de les

persones



Marxisme

• Objectiu: estudi de com els fenòmens polítics vénen estructurats per la classe social (lluita de classes)

• Definició de política: la política és la lluita entre grups socials i classes socials - La lluita de classes és el motor del canvi social - Base filosòfica del comunisme del segle XX - L’explotació de classe és també entre Estats

• Què es considera una contribució científica: èmfasi en el descobriment d’estructures no observables directament que guien, però no determinen, els

esdeveniments històrics • Mètodes preferits: més qualitatius que quantitatius.

• Relació amb el món de la política: compromís en la implicació en les lluites dels grups o classes oprimides

• Actitud vers la teoria normativa: la teoria normativa assoleix la més alta utilitat quan ofereix una guia per a l’acció, per eliminar les relacions de ominació entre classes socials à teoria crítica

• Ontologia: - Fundacionalista. Hi ha una realitat allà fora que pot ser estudiada i

generalitzada, el món funciona de manera previsible

- Les classes són categories polítiques essencials à el món està fet de classes

• Epistemologia: realisme crític - Bona part d’aquesta realitat no és necessàriament directament observable

sinó que és generada per altres mecanismes o estructures socials - L’objectiu principal és l’explicació à una teoria científica és una descripció

de les estructures i dels mecanismes que generen de manera causal els

fenòmens observables - No hi ha recerca lliure de valors à la ciència no deixa de ser un sistema de

valors, la ciència en si és un acte polític



• Del marxisme clàssic al marxisme contemporani - Canvis econòmics, socials i polítics:

o Desencant amb la URSS (manca de democràcia, excessiva burocratització) i caiguda de la URSS

o Avenços tecnològics de la segona meitat del segle XX han erosionat el rol dels treballadors en la producció econòmica

o La internacionalització del capitalisme/globalització ha conduït a la reinterpretació de l’economia política marxista

o Canvis en el rol de la dona ha estimulat el marxisme a conceptualitzar en paper del gènere i la seva relació amb la classe

• Marxisme contemporani: relectura del mètode científic marxista - Es rebutja l’economicisme: la política no queda reglada per l’economia à

economia política crítica - Es rebutja el determinisme: rol important a les idees i les lluites polítiques

per l’hegemonia (Gramsci) - Es rebutja l’estructuralisme:

o S’accepta el protagonisme de l’agència: § Les estructures no determinen les accions dels agents però les

faciliten o restringeixen § Els agents, en tant que reflexius, poden desconstruir i reconstruir les

estructures o No es privilegia la classe sinó les diferents formes de desigualtat

estructural (classe, gènere, ètnia...)

• L’economia política crítica dins el marxisme contemporani - L’economia se situa en un context més ampli d’interaccions socials i

institucions polítiques o Economia política: com les institucions i els entorns polítics, socials i

culturals influencien l’economia - Històrica: les especifitats de cada moment i lloc són factors crucials per

entendre i analitzar les lluites de classe



- Materialista: anàlisi dels processos històrics en una realitat material - Critica: dialèctica tesi antítesi síntesi teorització reflexiva

Interpretativisme

• Objectiu: Descobrir i presentar com el món és interpretat pel pensament i la pràctica dels éssers humans.

• Definició de “política”: La política és la lluita per la imposició d’una narrativa (discurs).

• Què es considera una contribució científica: La cerca és de comprensió no de

‘veritats’ ni ‘lleis’. • Mètodes preferits: Qualitatius.

• Relació amb el món de la política: Diferents respostes però la tendència és a comentar les batalles narratives del món de la política.

• Actitud vers la teoria normativa: L’anàlisi política és essencialment disputada i té de manera necessària un contingut normatiu.

• Ontologia: - Emfatitza la construcció social dels fenòmens socials. - No hi ha evidència externa de les creences. - No hi ha una reacció mecànica predeterminada (no hi ha causalitat) de la

posició individual estructural o històrica. - Estructura-agència: L’estructura és necessàriament indeterminada,

canviant segons van canviant els significats que donen els individus

(Bourdieu).

• Epistemologia:

- Constructivisme: Combinació de teoria i mètode. - El coneixement és la producció d’interpretacions (Foucault)

• Premisses teòriques del constructivisme:

- Aproximació crítica al coneixement assumit: No hi ha veritats objectives. - Específic a nivell històric i cultural (importància de l’etnografia)



o El coneixement és sempre incomplet i variable segons el context social i pot canviar en el temps, per tant, és provisional

§ Exemple: El matrimoni com una estructura de significats que deriva de la teologia, la llei, la moralitat i el costum. No podem entendre

l’evolució estadística en el nombre de matrimonis sense entendre aquestes estructures de significat(s).

- Vincle entre coneixement i procés social: El coneixement és creat per la interacció social à Veritats comunes.

- Vincle entre coneixement i acció social: Diferents formes d’entendre el món condueixen a diferents interaccions, conductes, etc.

• Com interpreta la realitat el recercador? - Perquè la “veritat” pot ser diferent per a cada individu, no podem elaborar

“lleis” de comportament.

- El/La recercador/a, en tant que subjecte, és part d’aquesta realitat �

Construccions (interpretacions) de segon o tercer ordre. - Objectivitat o validesa externa a través de la “thick description”:

o Detall de les experiències del treball de camp amb patrons culturals i relacions socials.

o Crítica i comparació de conjunts d’interpretacions rivals sobre els mateixos fets (Mannheim, 1936)

• Discursos i marcs interpretatius: - Els discursos com a construccions de significat creats i posats a la

pràctica a través de la interacció social.

o Procés obert on diferents ideologies pugnen per una concepció disputada de la realitat social.

o El discurs regula què es pot dir/fer en un context social i cultural. - Teoria del Punt de Vista Feminista (Feminist Standpoint Theory):

o Què podem aprendre de com funciona la societat a partir del punt de vista dels grups històricament exclosos (les dones)?

§ “Strong objectivity” / Objectivitat forta



o No pretén buscar un punt de vista absolut, universal “no situat”, sinó que permet reconèixer que tots els sabers són socialment i històrica

situats. - Els individus organitzen la vida social al voltant de “webs of significance”,

de la utilització de marcs interpretatius (frameworks) (Geertz): o Articulació intencional/estratègica de demandes (Bacchi 2005, 204)

• Métode. Anàlisi del discurs: - Estudi del llenguatge àPatrons en les expressions escrites i orals. - Comprendre quines realitats es creen amb el llenguatge i com ocorre

(Jaques Derrida, Michael Foucalt, Jaques Lacan, Richard Rorty). - El poder es filtra en el llenguatge à El llenguatge com a ideologia:

o Deconstrucció del discurs per identificar els processos d’inclusió i exclusió.

o El que “veiem” és producte dels discursos que s’utilitzen/utilitzem �

Qüestiona assumpcions § Exemple: En les polítiques públiques, la batalla sobre la definició del

problema és crucial per entendre com s’estableix l’agenda política. P.ex. La prostitució.

- Feminisme post-modernista: o No només els valors no es poden amagar sinó que hauríem de

reflexionar sobre els nostres valors i prejudicis.

o Preguntes de recerca centrades en la definició i construcció del gènere

i les diferències de gènere en els discursos i processos polítics (p.ex. Legislació, polítiques públiques). § Exemple: Violència domèstica com a excepció vs. violència de

gènere/violència masclista. Teoria normativa

• Apunts inicials: - Problemes derivats de l’alienació entre “valors’’ i ‘‘empiricisme’’ en la

Ciència Política (Gerring & Yesnovitz, 2006):



o Irrellevància per a les polítiques i per a les coses que preocupen a la ciutadania:

§ Ex. L’estudi dels partits polítics. o Escassa teorització de fenòmens als que s’atribueix una rellevància

clara: § Ex. Capital social, societat civil, democràcia participativa.

o Manca d’especificació de les conclusions normatives de l’estudi d’un fenomen à Una política pot justificar-se des de diferents perspectives,

quina es tria? § Ex. ‘‘igualtat”.

• La rellevància de la rellevància: - Rellevància per a la societat = importància normativa. Les ciències socials

són la ciència no només sobre sinó per a la societat. o Una actitud d’indiferència no té connexió amb l’”objectivitat” científica’’

(Weber, 1949: 60). o La teorització normativa ha de tractar els fets així com el treball empíric

ha de tractar els valors; no habiten mons diferents (Gerring & Yesnowitz, 2006:108).

- La Ciència Política no pot existir sense la Teoria Normativa! (Strauss, 1957): o És impossible una ciència política “lliure de valors”.

§ Teoria normativa i pluralisme § Tots els temes “importants” al final són una qüestió de judici o

conflicte de valors.

o Els temes de la teoria política no han variat gaire des de la Grècia

clàssica § El bé comú, la comunitat política, drets i llibertats, obligacions,

igualtat.

• Objecte de la teoria normativa: - Part de la comunitat científica ha reconegut que els valors informen la seva

recerca.



- Molta recerca empírica té un ideal normatiu implícit que de fet no se’ns presenta com una assumpció normativa; d’altra banda molta recerca

normativa es basa en hipòtesis que avui dia poden ser comprovades de manera empírica.

- Objecte d’estudi: Descobrir i aplicar conceptes morals a l’esfera de les relacions polítiques i a la seva pràctica. o La contribució de la teoria normativa és, de fet, aclarir els arguments i

subratllar els valors que comporten les decisions polítiques.

o Investigació de la naturalesa, causes i efectes del bon i el mal govern � Afecta la qualitat de la vida humana (Miller, 2003).

o Les proposicions normatives no són opinions!

• La teoria normativa. Propòsits: - Pluralisme d'enfocaments i estils de raonament vinculats als propòsits pels

quals les anàlisis normatives poden servir (Bauböck, 2009): o L'anàlisi avaluadora analitza críticament les institucions o polítiques

existents. Aquesta crítica pot ser positiva, amb l'objectiu de millorar les institucions i polítiques a través d'una reforma per parts, o ser totalment negativa, amb l'objectiu de privar-les de legitimitat. § Per exemple, la divisió entre l’esfera pública i privada en el contracte

social (Susan Okin, Carole Pateman).

o L'anàlisi justificativa se centra en analitzar les condicions de legitimitat per a les institucions i les polítiques existents. § Per exemple, la justificació per a les quotes de gènere – la infra-

representació de les dones com un problema de democràcia (Anne

Phillips); la justificació per a la secessió (Allen Buchanan). - Un tercer objectiu de l'anàlisi normativa és aspiracional en el sentit que

parteix de certes normes bàsiques i intenta extreure’n, d'una manera

extensament deductiva, principis necessaris per crear institucions i polítiques justes. o Aquest mode analític és generalment desenvolupat per les teories de la

justícia, la llibertat i la igualtat (Rawls).



- Les anàlisis preceptives estan destinades a orientar les accions i decisions polítiques. Aquest tipus d'anàlisis són contextuals, concretes i aborden les

condicions i dilemes del món real. o Les teories de la justícia transicional (Huntington); ètica de l’emergència

en contextos de guerra (Walzer)

• El mètode en la teoria normativa: - Tres mètodes principals (Glaser, 1997):

o Assegurar que els arguments morals són internament consistents. § A partir de la lògica formal I la filosofia analítica.

o Assegurar la correcció de les premisses empíriques dels arguments. § A partir de la història i l’antropologia social.

§ El coneixement és el producte de la reflexió i l’observació (p.ex. Revisió de la perspectiva considerant les implicacions socials d’una convicció).

o Mesurar les conclusions dels arguments contra les pròpies intuïcions morals.

o Aquest mètode no suposa cap neutralitat. - Teoria normativa aplicada:

o Estudi de cas per il·lustrar els arguments normatius (Thatcher, 2006): § Quan és legítima la secessió d’un estat? (Buchanan)

§ Les polítiques multiculturals erosionen l'estat de benestar? (Banting i Kymlicka)

§ Quan és justificable una intervenció militar? (Walzer)

§ “Com es banalitza el mal”? (Arendt)

§ “Què té de dolent la prostitució”? (Pateman) § Com s’equilibra la llibertat religiosa amb l’obligació de l’estat de

proporcionar educació? (cas dels Amish als EUA o dels cristians

fonamentalistes) Qüestions ètiques en la recerca

• Hi ha situacions en què hi ha judicis de moralitat



• Des de quan i com es planteja la importància de l’ètica en la recerca? - A partir de la Segona Guerra Mundial

• Violacions ètiques i regulacions:

- Ciències naturals: o Codi de Nuremberg (1949) és un codi ètic que estipula que la

participació en una recerca ha de ser voluntària o Establiment del consentiment informat: Dret de les persones

participants a ser informades de la naturalesa de la recerca i dels

beneficis i riscos que comporta

- Ciències socials: o Vídeos a classe: un experiment on es posa a prova la capacitat d’obeir

a un superior i fer mal a algú altre, i un experiment on us són superiors als altres

o Codis ètics i supervisió per part de comitès de les universitats, centres de recerca i entitats que financen la recerca

• Protecció dels subjectes de la recerca: el consentiment informat - Consentiment informat implica una sèrie de consideracions:

o Persones han d’estar informades

o Participació voluntària o Claredat sobre l’ús de dades recollides o Confidencialitat i anonimat de les persones

• Dilemes ètics: - L’ús de l’engany (deception): no es revela l’objectiu vertader de l’estudi o

només es fa al final - Poblacions vulnerables: aquelles sobre les quals podem exercir una

qüestió de poder important - Invasió de privacitat: ex dades utilitzades de les xarxes socials



- Lleialtats dividides: què fer si la persona expressa sexisme, racisme, classisme...?

- Què fer amb la informació sensible? Reportar o no reportar? - Cal donar sempre la nostra identitat?

• Poden les persones participants esmenar els resultats? - Què passa si un participant o l’organització que us ha encarregat la

recerca demana llegir el treball i està en contra de com s’ha interpretat el

que va dir o amb les conclusions a què s’arriba? o Es poden revisar els apunts i potser esmenar-los una mica



BLOC 3. El disseny de la recerca i el pluralisme metodològic

El disseny de recerca en funció de l’epistemologia i la metodologia

utilitzades

• 4 elements clau en la construcció del procés de recerca: - Epistemologia i ontologia: la nostra teoria del coneixement i la nostra visió

de la realitat fonamenten la perspectiva teòrica i la metodologia de la nostra recerca.

- Perspectiva teòrica: la nostra postura filosòfica orienta la metodologia i la proveeix d’un marc per a la seva lògica i criteris.

- Metodologia: estratègia, pla o disseny que relaciona l’elecció dels mètodes amb els resultats desitjats.

- Mètodes: tècniques o procediments.

• Avantatges i desavantatges de les diferents posicions epistemològiques

Avantatges Desavantatges

Positivisme

Obtenció de gran quantitat de

dades, fàcilment comparables Enfocament teòric clar per a la

recerca des del principi

Major control del procés de recerca per l’investigador/a

Inflexible. No admet rectificació una cop iniciat el

recull de dades Feble en la comprensió dels processos socials

Se li escapa la dimensió

significativa de l’acció social

Realisme

crític

Contempla les dimensions ètica

i política de la recerca Parteix de teories crítiques, potencialment

desemmascaradores

És criticada per falta de

neutralitat Parteix de pressupòsits tancats i això en pot limitar

els resultats



Interpretati-

visme

Facilita la comprensió del com i el per què (contextualització)

Capacita l’investigador/a per incorporar els canvis sobrevinguts Bo en la comprensió dels

processos socials (complexitat)

Més temps pel recull de

dades Anàlisi de dades més

complexa Habitual incertesa per no

trobar sempre models clars Percebuda com a menys creïble per als no iniciats en la recerca

• Disseny de la recerca. Definició - Un disseny d’investigació es defineix com “un projecte que mostra,

mitjançant una anàlisi del nostre model i de les nostres dades, de quina manera esperem utilitzar les nostres evidències empíriques per fer deduccions”

- Tasques importants que cal fer són: o La selecció del problema o La definició de las referències teòriques o La selecció dels casos o La conceptualització o L’elecció dels mètodes

- Aquests passos es realitzen de forma diferent en les metodologies

quantitativa i qualitativa

• Tasques i reptes:

Tasca Repte

Problema de recerca Rellevància

Conceptes i teoria Claredat de sentit

Mesura Validesa i fiabilitat

Selecció de casos Inferències vàlides i generals

Control Millorar i validar les explicacions

Conclusions teòriques Progrés científic



• La construcció de la problemàtica: - Problemàtica: enfocament teòric adoptat per tractar el problema que

planteja la pregunta inicial. - 2 moments:

o Identificació dels diversos enfocaments aplicats a l’objecte d’estudi § Quins pressupòsits teòrics

§ Implicacions metodològiques § Contrast i adequació a l’objecte d’estudi § Recurs a lectures i documents de la fase exploratòria o nous.

o Construcció de la problemàtica pròpia

§ Adopció d’un enfocament ja existent, o § Creació d’una perspectiva nova

- Implicacions: o Definició més precisa de l’objecte d’estudi:

§ L’objecte d’estudi és allò que volem conèixer, a partir d’una perspectiva teòrica i amb una metodologia determinada. Inclou i relaciona els conceptes centrals de la recerca, així com el context històric i social on se situa.

• Exemple: “El debat sobre l’avortament a l’Espanya de la transició”

§ Implica, doncs, definir:

• Els conceptes centrals • Les relacions entre conceptes

o Reformulació de la pregunta inicial

• La construcció del model d’anàlisi: - Model d’anàlisi: conjunt de conceptes i hipòtesis ben articulats entre si,

que orienten el treball d’observació i interpretació. Consta de:

o Conceptualització: Construcció dels conceptes, de les seves relacions,

dimensions i indicadors. o Disseny d’hipòtesis (proposicions que relacionen conceptes o

fenòmens que cal contrastar amb l’observació).



Plantejament inductiu i plantejament deductiu

• Hi ha dues estratègies de recerca o estils de raonament principals en el camp de la ciència política: l’estratègia inductiva i la deductiva.

• Hi ha una relació estreta entre paradigma epistemològic i estratègia de

recerca: - Positivisme i realisme crític à Deducció

- Interpretativisme à Inducció - Mentre que l’estratègia deductiva s’interessa per la posada a prova de la

teoria (theory testing), la inductiva parla de construir teoria (theory building)

• Inferències deductives i inductives: - Inferències: Per a l’empirisme, són formes d’extreure conclusions lògiques.

Formen la base del raonament científic.

- Tipus d’inferències o Inducció. Permet passar d’enunciats i premisses particulars a generals.

§ Exemple: a partir d’observar que els llocs de direcció en diferents

organitzacions són ocupats, sobretot, per homes, inferim que a Catalunya, hi ha desigualtat d’accés per sexe als càrrecs directius.

o Deducció. Permet passar d’enunciats generals a particulars.

§ Ex.: Enunciat 1. Tot estat té jurisdicció exclusiva sobre un territori. Enunciat 2. Suïssa és un estat. Inferència deductiva: Suïssa té jurisdicció exclusiva sobre ella.

o Altres tipus d’inferències: analogies, comparacions, conjectures

especulatives, etc.

• Estratègia de recerca deductiva: - 5 etapes en posada a prova d’una teoria:

o Deducció d’una hipòtesi o Operacionalització de la hipòtesi (que sigui comprovable, que no sigui

massa genèrica com per no poder-la contestar amb fets)

o Posada a prova de la hipòtesi operativa



o Examen dels resultats específics obtinguts o Modificació de la teoria (si escau)

- Característiques de la recerca deductiva: o Explicació causal de les relacions entre variables

o Establiment de controls per posar a prova hipòtesis o Independència de l’investigador/a o Conceptes operatius per ser mesurats quantitativament o Generalització

• Estratègia de recerca inductiva:

- Construcció de teoria per mitjà de: o Comprendre com les persones construeixen el seu món

o Permetre explicacions alternatives al que està passant o Tenir en compte el context dels esdeveniments o Utilitzar més aviat dades qualitatives o Utilitzar diversos mètodes de recollida de dades

Del paradigma a la metodologia



• Metodologia quantitativa: - Permet explicar les relacions causals entre fets socials, mitjançant la

construcció deductiva de lleis probabilístiques. - Implica una aplicació de l’estadística en la selecció de casos (mostra) i en

l’anàlisi de les dades. - Idealment, per establir la relació causal entre dues variables (X à Y), cal

controlar altres variables per a què no interfereixin. Això s’aconsegueix idealment fent dissenys experimentals, però no tots els objectes de recerca

ho permeten. o Exemple: per determinar si ha relació entre gènere i salari en el mercat

laboral, cal controlar el nivell d’estudis i l’antiguitat de la població ocupada.

• Metodologia qualitativa:

- Permet comprendre l’entramat de relacions en joc en una situació, captant el significat que els actors atribueixen a l’acció social.

- Utilitza tècniques basades en l’etnografia (observació participant, entrevista en profunditat o estudi de cas).

- Flexibilitat. La teoria, els conceptes i les hipòtesis es (re)construeixen durant el treball de camp.

- Importància d’entrar en contacte amb els subjectes estudiats i veure el món a través de la seva mirada.

Metodologia

quantitativa Metodologia qualitativa

Objecte Relacions causals entre fets

Sentit de l’acció per als actors

Objectiu Explicar Comprendre

Etapes Seqüència marcada Procediment flexible

Hipòtesis Control Construcció



Selecció de

casos

Representativitat

(mostra estadística)

Diversitat màxima

(mostreig per saturació, fins

que les entrevistes no ens aporten informació nova)

Relació amb

objecte

Superficial, vertical (distància)

Intensa, horitzontal (empatia)

Dades Precises i generalitzables

Validesa externa

Denses i contextualitzades

Validesa interna

Tècniques Estandarditzades Obertes i flexibles

Metodologia quantitativa Metodologia qualitativa

Avantatges

Maneja un gran nombre de casos Representativitat alta de les dades Validesa externa (generalització)

Grau de profunditat Contextualització de les dades Validesa interna (particularització)

Desavantatges

Comunicació vertical amb subjectes Superficialitat informació obtinguda Excés d’individualització

Excés de subjectivitat Complexitat de l’anàlisi Dades no generalitzables

• De la metodologia a les tècniques de recollida de dades:

Paradigma Metodologia Tècniques d’obtenció

de dades

Positivista/ Postpositivista

Predomini metodologia quantitativa

Experiments Quasi-experiments

Enquestes



Interpretativista/ Constructivista

Predomini metodologia qualitativa

Entrevistes

Grup de discussió

Observació participant

Transformativa (reflexivitat)

Metodologies

participatives, a més de les anteriors

Role playing

Sociograma Taller de futur

- Com ha de ser la relació entre metodologies quantitativa i qualitativa:

d’oposició o de complementarietat? Per què? Poden complementar-se, opinions diverses

• Estudis qualitatius que quantifiquen: - L’anàlisi qualitativa de vegades fa referència a la quantitat per sostenir la

validesa de certs arguments - L’anàlisi del discurs, fins i tot en la seva forma més subjectivista, pot

utilitzar tècniques quantitatives

- Fins l’evidència més pròpiament qualitativa, com una opinió d’expert, augmenta la seva fiabilitat si és expressada en el marc d’un consens entre

experts.

• Estudis quantitatius que qualifiquen:

- La investigació quantitativa pren “decisions” tàcitament o explícitament qualitatives

- Els mètodes quantitatius requereixen observacions qualitatives en les distintes etapes del projecte d’investigació

- Complementarietat entre els estudis de cas i els quantitatius: mentre que

els primers permeten l’investigador explorar mecanismes causals i formular

teories, els segons serveixen fonamentalment per identificar efectes causals i confirmar o refutar teories

- Utilització de “quali” per contextualitzar els resultats dels estudis “quanti”



BLOC 4. Conceptualització i mesura

Conceptualització i tipus de variables

• Conceptualització: - Concepte: construcció abstracta de la realitat que volem estudiar. Implica

seleccionar les dimensions o trets fonamentals des del punt de vista de l’investigador

- Com definir-lo:

o Definició operativa del que volem estudiar i mesurar

o Dimensionalització: establir les dimensions constitutives d’un concepte. - Exemple: Concepte democràcia interna dels partits polítics. Pot incloure:

o Participació dels afiliats/des (i dels simpatitzants?)

o Representació social (de gènere, d’origen...)

• Tipus de conceptes: Hi ha dues maneres de construir un concepte:

- Concepte operatiu aïllat: Construït empíricament, a partir d’observacions

directes o informacions recollides per altres. De forma inductiva. Implica un grau de ruptura amb els prejudicis menor. (per deducció)

- Concepte sistèmic: Construït a partir de la lògica de les relacions entre els

elements d’un sistema. Per deducció.Més adequat per trencar amb els

prejudicis. (per inducció)

• Indicadors i variables: - Un INDICADOR és el resultat de fer operatives les dimensions d’un

concepte. És l’element que ens permet mesurar aquestes dimensions. - Una VARIABLE és la manera de mesurar específica d’un indicador. - Exemple:

o Concepte: Democràcia interna dels partits polítics

o Dimensió: Participació́ de les bases dels partits o Indicador: Decisions del partit a les que s’apliquen les primàries

o Variable 1: Primàries per a l’elecció del/de la líder del partit



o Variable 2: Nivells territorials del partit que han utilitzat les primàries - Les variables, com els indicadors, s’utilitzen en metodologia quantitativa.

• Criteris de qualitat d’una variable:

- Els principals criteris de qualitat que ha de complir una variable o indicador són:

o Validesa (Validity): capacitat de captar allò que pretén mesurar. o Fiabilitat (Reliability): mesures repetides d’un mateix fenomen, donen el

mateix resultat.

• Tipus de variables:

- Variables nominals: o Els valors observats tenen un caràcter exclusiu i exhaustiu o Permeten classificar els objectes o subjectes en categories distintes o Exemple: Grups d’edat: Infant / Jove / Adult / Gran

- Variables ordinals: o Els valors observats poden ser classificats seguint un ordre lògic o Les categories indiquen que s’observa una major o menor quantitat

d’una característica concreta o Exemple: Grau de satisfacció: Gens satisfet / Poc satisfet / Bastant

satisfet / Molt satisfet - Variables quantitatives:

o Els valors que prenen les variables són numèrics i tenen un significat real

o Dos tipus:

§ Variables d’interval: 0 no té un significat real

• Exemple: test d’intel·ligència en què s’obté un 0 § Variables de raó: 0 significa absència de valor

• Exemple: nombre de vots que obté un partit



Disseny d’hipòtesis

• Què és una hipòtesi: - Proposició que preveu una relació entre dos conceptes o fenòmens i que

cal verificar - És la resposta a la pregunta de recerca

- No n’hi ha prou amb una: cal una sèrie d’hipòtesis - Té un caràcter provisional (caràcter falsable)

• Per què necessitem hipòtesis: - No hi ha observació o experimentació sense hipòtesis prèvies, implícites o

explícites. o Perill de les hipòtesis inconscients!

- Ajuden a estructurar la recerca i faciliten la recollida de dades i l’elecció del mètode d’anàlisi.

• Procediment de creació d’hipòtesis: - Primer pas: identificar les variables de manera específica i mesurable

- Segon pas: establir relació entre les dues variables - Tercer pas: pensar en les dades i metodologia que necessitaríem per

comprovar les hipòtesis

• Dues formes d’hipòtesis: - Fenomen + Concepte que l’explica

o Exemple: L’agitació estudiantil a França “és portadora d’un moviment

social capaç de lluitar, en nom d’objectius generals, contra una dominació social” (Touraine, 1978)

- Concepte + Concepte (o fenòmens designats) o Exemple: La participació ciutadana depèn del grau d’identificació a un

territori.



• Verificació i operacionalització: - Verificació empírica. La mateixa hipòtesi ens orienta vers quines

observacions cal fer per tal de verificar si els fets la confirmen o la invaliden. - Operacionalització d’una hipòtesi. Per verificar una hipòtesi, cal passar dels

conceptes que conté a indicadors i variables que ens permetin obtenir dades. Les dades amb què comprovar les hipòtesis poden ser qualitatives

o quantitatives.

• Hipòtesi i model d’anàlisi: - Les hipòtesis han d’estar integrades en el marc teòric i la construcció de la

problemàtica i de l’objecte d’estudi.

- Model d’anàlisi: conjunt de conceptes i d’hipòtesis lògicament articulat. - El model d’anàlisi ha de reunir dues condicions:

o Constituir un sistema de relacions o Estar construït racionalment o lògicament o Exemple: Quins són els factors d’èxit a l’escola primària? (pregunta de

recerca)

• Avantatges d’articular una hipòtesi en un model: - Validació més rigorosa: Permet posar a prova tot el sistema conceptual.

Només es valida completament si es confirmen totes les hipòtesis.

- Permet detectar i corregir deficiències: Si falla qualsevol de les hipòtesis del model, cal revisar el sistema en conjunt i fer correccions

• Mètode hipotètic inductiu vs. deductiu: - Mètode hipotètic inductiu

o La construcció de les hipòtesis parteix de l’observació o de l’exploració del camp.

o Exemple: El capital cultural de la família afavoreix l’èxit escolar dels

infants - Mètode hipotètic deductiu



o La construcció d’hipòtesis parteix d’un concepte o postulat que permet interpretar el fenomen estudiat.

o Exemple: En una situació d’actors socials en procés de negociació, la intervenció d’un actor tercer percebut com a amenaça externa

afavoreix la cooperació i disminueix el conflicte entre els primers

Concepte Hipòtesi Model

Sistèmic Teòrica o deduïda Teòric

Operatiu Induïda o empírica Mimètic

(prenocions) (inútil i perillosa) (inexistent)

• Falsacionisme:

- Per ser falsable, una hipòtesi ha de:

o Posseir un caràcter de generalitat § Exemple: En una situació de conflicte polític obert, els resultats

electorals tendeixen a polaritzar-se o Poder admetre un enunciat contrari, teòricament susceptible de

verificació. § Exemple: Una situació de conflicte polític obert no altera la divisió de

vot tradicional



• Provisionalitat de les hipòtesis: Mai no es pot demostrar la veritat d’una hipòtesi. Tard o d’hora serà invalidada i substituïda per una hipòtesi més

afinada. Més que defensar una hipòtesi, cal millorar-la

• Qualitats d’una bona hipòtesi:

- Concreció. - Declaració empírica sense judici de valor.

- Estableix relació entre dues variables. - Implicació teòrica: Especifica com X (variable independent, VI) afecta Y

(variable dependent, VD).

- Es pot mesurar: No importa si la valideu o la refuteu.

- Descriu un fenomen general, no un esdeveniment particular. Observació

• L’observació: - Conjunt d’operacions per contrastar el model d’anàlisi (hipòtesis +

conceptes) amb les dades

- Què cal observar: allò assenyalat pels indicadors - Qui ha de ser observat: les unitats d’anàlisi o observació i l’univers, mostra

o selecció de casos

- Com s’ha d’observar: procediments i tècniques

• El camp d’anàlisi: - És el nivell social bàsic on hem de focalitzar les observacions.

- Inclou: o Període o Zona geogràfica o Actors

- Inclou les unitats d’anàlisi



• Selecció de casos: com sabem si és millor fer un estudi de cas o un estudi comparatiu entre casos?

- Tendència a estudiar conjunts socials, que cal fer a través d’informacions d’elements individuals o grupals que integren el conjunt

- Tres possibilitats: o Estudiar la totalitat de la població (univers)

o Estudiar una mostra representativa de la població (mostreig estadístic) o Estudiar uns components característics de la població no

representatius - Segons metodologia:

o Quantitativa: nombre de casos elevats per garantir generalització i validesa externa. Estudi centrat en les variables.

o Qualitativa: nombre de casos petit o estudi de cas. Aprofundiment de la relació entre variables

• Dels conceptes a les dades:

- Concepte: construcció abstracta de la realitat que volem estudiar.

Democràcia - Dimensió: tret constitutiu d’un concepte que ens interessa contemplar.

Democràcia participativa, representativa, directa, etc.



- Indicador: element que ens permet mesurar les dimensions d’un concepte. De democràcia participativa, un indicador por ser: consells de participació

ciutadana que hi ha en un àmbit geogràfic - Variable: tot indicador, dimensió o concepte susceptible de prendre

diversos valors. Nombre de gent que hi participa - Dada: valor que pren una variable a partir de l’observació d’un fet. Hi ha 30

consells en aquella ciutat

• Principis bàsics de les dades numèriques: - Dades primàries i secundàries - Magnituds absolutes o relatives - Informació quantitativa o qualitativa

o Variables qualitatives: § Nominals: partit polític votat a les últimes eleccions § Ordinals: nivell d’estudi

o Variables quantitatives: § Discretes (enteres): nombre de vots obtinguts § Contínues: hores de treball a la setmana

• Comparabilitat de les dades: transversal / longitudinal

- Transversal: o Comparar diferències entre observacions (països / poblacions) en un

moment concret del temps o Com una fotografia o Podem fer subgrups

o Podem comparar diferents variables al mateix temps - Longitudinal:

o Observar el canvi (evolució, tendència)

o Països: períodes de temps com onades

o Individus: enquestes amb les mateixes preguntes en moments diferents



Construcció d’indicadors

• Definició: mesura d’una determinada variable o concepte. Per a una mateixa variable genèrica, poden existir diferents indicadors

• Tipus d’indicadors:

- Qualitatius o quantitatius - Absoluts o relatius

- Simples o compostos - Directes o indirectes

• Indicadors simples: - Càlcul de dades relatives a partir de dades absolutes

o Percentatges o Taxes

o Ràtios o Ràtios per càpita o Mitjanes

- Objectiu: poder establir comparacions - Exemple mètode igualitarista partits d’esquerres.

o Variables: factors que ens ajuden a explicar una causa.

§ Y: dependent. § X: independent. Liberalització econòmica, ja que tots els països

l’han fet.

§ La x és la causa de la y.

§ X1 i X2 són variables de control (objectiu: contemplar altres variables que podrien funcionar com a causes, però per a mesurar la influència de la X principal, i per aquest motiu, utilitzem variables

de control constants o no depenent del mètode Mill que utilitzem). - Mètode Mill de la similitud: variar les variables de control.



• Indicadors compostos: - Ens aporten una dimensió més complexa.

- Passos: definim un concepte, establim les dimensions i després enlloc de construir molts indicadors, sols fem un.

- Exemple: satisfacció política. Indicadors d’aquest concepte/fenomen: valoració polítics, simpatia partits, eficàcia política. En comptes de

mesurar-lo per separat, construïm un indicador únic i compost que ens permet mesurar el que pretenem observar.

- Què hem de tenir en compte? o Implica una agregació d’indicadors simples. o Comparabilitat entre dimensions: unitats de mesura. o A vegades parlem de tants per cent, xifres, etc. que no tenen unitats

completament, per tant, el que és important es observar l’escala numèrica per tal que aquests indicadors tinguin xifres mesurables.

- Procediments per fer les dades comparables: o En variables de tipus categòric, assignar valors 1 (“sí”) i 0 (“no”). Ens

permet crear índex additius. Índex de postmaterialisme. o Transformar dades quantitatives en dades ordinals. Índex additiu. o Estandardització de valors:

§ Treballar en una escala a propòsit de -1 (si no es compleix) a 1. Índex additiu.

§ Escala 0 a 1. Índex ponderat. - Exemple: índex de postmaterialisme.

o Mesura de valors predominants en una societat (valora aspectes com

els drets humans, la participació, el medi ambient, etc., aspectes

diferents del nivell bàsic). o Ens permet classificar la societat en materialistes pures, mixtes,

postmaterialistes, però també es pot fer una addició.

o Conceptes molt qualitatius. o A partir de la combinació de les respostes que surten (materialistes i

postmaterialistes) podrem construir el nostre indicador compost.

o Les eines (enquestes...) han d’anar lligades al model d’anàlisi.



• Dades absolutes a partir de relatives: - Percentatges: què passa quan tenim un % i volem el valor absolut (a la

inversa)? Idea: passar de xifres relatives a xifres absolutes !"= $

%&& $

(.%%*.+&,= +,.(

%&& x = +,.( $ (.%%*.+&,

%&&= 366.694 vots

- Ràtios: %89&.,:9,9%

= x = 733.472

- Taxa: (&,8%&&&

= $%%9+*%8

x = (&,8 $ %%9+*%8%&&&

= 458177496 = 45.818

• Exemples d’indicadors compostos: - ÍNDEX CIRI (drets humans). Exemple 1.

- ÍNDEX CIRI (drets humans). Exemple 2. Cada indicador és un criteri de valoració d’aquell país.

- Índex de Desenvolupament Humà (IDH –fins 2010). Exemple 3. Càlcul dels índexs: calculem indicadors simples i després multipliquem cadascun d’ells un 1/3.

• Exercici càlcul d’un indicador compost - IQE= 1/3 (taxa prof/alumnes) + 1/3 (ràtio al./aula) + 1/3 (ràtio

al./ordinadors). - Utilització de la fórmula de l’índex del component.

mínimvalormàximvalor

mínimvalorrealvalorcomponentdelÍndex

−

−=

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · -!Descripció atomística (centrat en...

Documents

Transcript of Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · -!Descripció atomística (centrat en...