Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ......•!Rau en l’estudi de la guerra, vol...

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració

Introducció a les Relacions Internacionals

Caterina García 1r Curs 1r trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Introducció a les Relacions Internacionals Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

Guió de l’Assignatura

Part 1. Conceptes fonamentals de la disciplina de les

Relacions Internacionals Tema 1. Les Relacions Internacionals com a disciplina acadèmica

Tema 2. La societat internacional

Tema 3. El poder

Tema 4. La seguretat

Part 2. Els actors i l’estructura de les relacions

internacionals Tema 5. L’Estat i l’estructura del sistema interestatal

Tema 6. Les organitzacions internacionals com a actors internacionals

Tema 7. Altres actors internacionals

Part 3. La dinàmica de les relacions internacionals

Tema 8. El conflicte a les relacions internacionals Tema 9. La cooperació a les relacions internacionals

Avaluació Seminaris: 40% de la nota

Examen final: 60% de la nota



Part 1. Conceptes fonamentals de la disciplina de les

Relacions Internacionals

Tema 1. Les Relacions Internacionals com a disciplina

acadèmica Definicions

• Relacions internacionals: conjunto de relaciones sociales con una dimensión

política que influyen en la distribución del poder y que trascienden las fronteras estatales

• Diferència Relacions Internacionals (disciplina acadèmica que estudia la societat internacional) / relacions internacionals (objecte d’estudi de la disciplina acadèmica)

• Es una disciplina jove (entreguerres) i es caracteritza per la seva pluralitat

d’enfocs i teories à durant la guerra freda creixen teories molt diferents entre elles

• Qüestió terminològica:

- Relacions Internacionals: engloba moltes dimensions - Política internacional: tan sols referència a l’àmbit polític, no cultural,

tecnològic, religiós... les relacions diplomàtiques interestatals. Punt de vista

estatocèntric. Forma part de la Ciència Política - Política exterior: conjunt d’accions d’un Estat cap al medi exterior, i el

procés de formulació, implementació i avaluació de les accions. Punt de vista estatocèntric.

- Política mundial/global: reflecteix la globalitat de la societat actual. Elimina l’enfoc estatocèntric per incorporar nous actors internacionals.

- Afers internacionals - Estudis internacionals



Naixement de les Relacions Internacionals

• Rau en l’estudi de la guerra, vol evitar-la (1a WW) - La guerra entre estats o similars es la problemàtica central que crea les

RRII - “L’ordre internacional és anàrquic”, no hi ha un poder supraestatal que no

pot impedir els conflictes. - Des de la filosofia antiga s’ha parlat de resoldre els conflictes.

• Context històric i context acadèmic-institucional de l’origen de la disciplina: - Neix amb la 1a WW (la disciplina) i el període d’entreguerres es converteix

en un laboratori d’estudi per evitar que hi hagi una altra guerra tan violenta

• Context acadèmico-institucional: - Neix en el regne unit i EUA, s’institucionalitza a través d’institucions,

càtedres universitàries (càtedra Owen Wilson, a Gales) - Es creen Think Tanks o centres d’investigació (Council of Foreign

Relations)

Què és la teoria internacional?

• Teoria: sistematització del coneixement mitjançant un llenguatge comú per explicar una part de la realitat. Crea conceptes i explicacions

• Teoria internacional: sistematizació del coneixement sobre les relacions entre estats i altres actors. Antigament s’entenia només com a relacions entre

estats, posteriorment es van afegir altres actors.

• Funcions de la teoria internacional:

- Explicar la realitat (com tota teoria) (és la més important) - Preveure el comportament d’altres actors i de cap a on van les coses, en

base a les tendències generals (ja que no podem preveure amb un 100% de fiabilitat)

- Justificar certes accions (aquesta és una manera de “perversar” la teoria). Ex: Bush (fill) decideix anar a la guerra d’Iraq per diverses raons (lobbys,



petroli, etc.) però s’explica a la població que es fa perquè Iraq té armes nuclears (encara no s’han trobat). Per això s’escriuen llibres i articles

justificant-ho. - Allunyar el polític de l’opinió pública perquè la pressió de l’opinió pública

pot portar a prendre decisions errònies a mitjà/llarg termini - Protegir a l’acadèmic/teòric del món polític, doncs els temes que es

tracten d’actualitat sovint deixen de banda les RRII, i per tant el teòric necessita la teoria internacional per seguir investigant

• Abans d’existir les RRII com a disciplina acadèmica, ja existia la Teoria

Internacional (diverses tradicions de pensament) - Tradició de pensament: model teòric que explica com s’ha raonat al llarg

de la història sobre el tema internacional, com s’ha interpretat el món. - Hi ha 3 tradicions de pensament (“Les tres Rs”) sobre teoria internacional

abans de la 1a WW (abans de la disciplina acadèmica de les RRII): o Realista, maquiaveliana o hobbesiana o Racionalista o grociana o Revolucionista, idealista o kantiana

- Aquesta diferenciació teòrica la crea un professor angles, Martin Whight. Les tradicions de pensament



• Tradició realista, maquiaveliana o hobbesiana: - Concepció pessimista de la naturalesa humana à l’home és DOLENT,

crea conflicte amb la resta d’homes. El cos polític ha d’intentar posar fre als humans. Al ser dolent per naturalesa, és molt difícil canviar la manera de ser (concepció determinista) i per tant i podem aprendre dels nostres errors. Per tant, NO hi ha possibilitat d’avançar o de canviar el sistema de

relacionar-se de manera internacional. - Els estats com a unitat política són la unitat clau per entendre les relacions

internacionals, relacions interestatals. Són unitats racionals d’acord amb la racionalitat del poder (=tenir el màxim poder possible) à això duu al conflicte, perquè tots els Estats volen tenir el màxim poder possible

- Conflicte i guerra com a dinàmiques predominants per la voluntat de tenir

el màxim de poder - Espai polític de referència: el sistema d’Estats à sistema interestatal - Instruments dels Estats: diplomàcia i recursos militars à la guerra és un

instrument legítim, el més fort pot fer el que vulgui (actualment això està prohibit)

- Anarquia com a tret principal de les RRII à absència de poder superior als Estats. Per això hi ha conflictes i guerra, doncs no hi ha cap òrgan per mediar o regular

- Pensadors i polítics de referència: Maquiavel (la fi justifica els mitjans) i

Hobbes (l’home és un llop per l’home). Kissinger i Kenan i Truman (diplomàtics dels EUA)

• Tradició racionalista o grociana: - Concepció ambivalent (no donen importància a si l’home és bo o dolent)

de la naturalesa humana. L’home és capaç de raonar en termes de cost/benefici, i per tant la guerra no té per què ser la millor opció

(concepció no determinista). Per tant, hi ha possibilitat d’aprendre dels

errors i d’avançar en les relacions internacionals



- Els Estats com a unitats clau (igual que a la tradició realista): Els estats com a unitat política són la unitat clau per entendre les relacions internacionals.

T’interessa guanyar la guerra. - Negociació (que no guerra) com a dinàmica predominant, però la guerra

segueix sent important - Espai polític de referencia: la societat d’Estats. És menys que un sistema,

però es teixeixen relacions - Instruments predominants: normes i institucions à es creen normes per

regular quan es pot anar a la guerra, què es pot fer un cop en guerra, etc. - L’ordre com a tret principal de les RRII à no és ni bo de dolent, tan sols

un patró de comportament. Els Estats decideixen entre elles posar unes normes per entendre’s a nivell internacional, per regular una mica l’Anarquia

- Pensadors i polítics de referencia: Grotius (jurista que crea normes per regular la guerra)

• Tradició revolucionista, idealista o kantiana: - Concepció optimista (positiva) de la naturalesa humana à l’home és bo

per natura, però ha Estat corromput per homes no bons i per tant s’han creat institucions dolentes. Creuen que es pot tornar a l’origen, a que l’home torni a ser bo

- Els individus i pobles com a unitats clau, la humanitat, i no els Estats. Partim d’una concepció cosmopolita; els individus estan separats per Estats però tots pertanyen a la condició humana, tenen característiques en

comú

- Cooperació com a dinàmica predominant à les RRII han de ser cooperatives, no entre Estats sinó entre individus

- Espai polític de referencia: la societat cosmopolita à UNA comunitat de

pobles - Instruments: recursos econòmics, comerç,... (tenim en compte que es

contempla l’ús de la força ja que és una tradició de pensament anterior a la

1a WW)



- Cerca de l’emancipació com a tret principal de les relacions internacionals; Paraula clau: alliberament à dels pobles, individus, de tot allò que

impedeix retornar a l’Estat utòpic de cooperació i bondat humana - La guerra no es valora com a bona o dolenta, és tan sols un element més,

no en fan un tema de debat moral, és útil. L’única ètica que ens ha de guiar l’èxit. És la continuació de la política per altres mitjans. És considerada l’últim recurs, només útil en certes ocasions; s’ha de fer servir quan és necessària per evitar un mal major

- Pensadors i polítics de referència: Kant (defensa una pau perpètua)



Tema 2. La Societat Internacional Sistema, societat i comunitat internacional

• Diferenciació Sistema/Societat/Comunitat: prové de l’escola anglesa de les RRII, sistematitzat per Hedley

• Sistema internacional: - Conjunt de relacions humanes en què dos o més Estats mantenen

contactes suficients com per a que les seves decisions i comportaments

tinguin un impacte mutu, el que els fa actuar com a parts d’un tot - El sistema internacional és resultat de la interacció de les forces existents,

el qual es dóna en un marc caracteritzat per l’anarquia - L’existència d’un sistema implica l’existència d’un ordre, encara que

aquest és menys rellevant que les condicions d’anarquia en les quals es dóna

- L’ús del concepte de sistema internacional es correspon amb una concepció hobbesiana de les relacions internacionals



• Societat internacional: - Conjunt de relacions humanes en què un grup d’Estats, conscients de que

comparteixen interessos comuns i potser valors, adopten normes i institucions per les què es regeixen les seves relacions mútues

- L’existència d’una societat implica l’existència prèvia d’un sistema. - La societat internacional és el resultat de les interaccions reglades per

normes i institucions prèviament adoptades - Aquestes normes i institucions són constitutives d’un ordre internacional,

un patró de comportament que preval en el marc de les condicions d’anarquia existents

- L’ús del concepte de societat internacional es correspon amb la concepció grociana de les RRII

• Comunitat Internacional:

- Conjunt de relacions humanes en què els individus se senten units d’una forma qualitativament diferent a la que els unirien les forces impersonals que creen el sistema o la societat internacional.

- El sentiment d’identitat compartida i els vincles de solidaritat entre els individus estan a la base d’una sort de societat civil global

- Identitat compartida i solidaritat estan vinculades a la creença cosmopolita de la unitat de la humanitat que hauria de realitzar-se en les estructures d’un govern mundial.

- L’ús del concepte de comunitat internacional es correspon amb la concepció kantiana de les RRII

• Actualment: - Actualment tenim una societat internacional

- No existeix un govern mundial à ANARQUIA: absència d’autoritat central i superior reconeguda com a tal per totes les unitats del sistema

internacional -



Ordre internacional

• Ordre: patró de comportament humà orientat a l’obtenció d’objectius primaris i universals:

- La limitació de la violència contra la integritat física - El respecte als compromisos adquirits

- L’estabilitat de la propietat

• Ordre internacional: patró de comportament internacional orientat a l’obtenció d’objectius que són elementals, primaris o universals per la societat d’Estats.

Objectius: - La preservació del propi sistema i de la societat d’Estats - El manteniment de la independència (sobirania externa) dels Estats

individuals - El manteniment de la pau, entesa com absència de guerra entre els Estats

membres de la societat internacional en tant que condició normal de la seva relació (supeditada en determinats moments a la preservació del propi sistema de Estats)

- La limitació de la violència, que en la societat internacional es manifesta, per exemple, en la cooperació interestatal per mantenir el monopoli de la

violència i evitar el seu ús per part d’altres grups

- El manteniment de les promeses, representat pel principi pacta sunt

servanda (s’ha de complir allò que et compromets) - L’estabilitat de la propietat, objectiu que es manifesta en la societat

internacional no només a través del reconeixement mutu dels Estats de les seves respectives propietats sinó sobretot en el reconeixement mutu de la

sobirania

• L’ordre internacional coexisteix amb la anarquia internacional perquè tot i no tenir govern tenim normes internacionals



Estabilitat i canvi a la societat internacional

• L’estabilitat és el fet que la major part dels actors respectin els fonaments de l’ordre la major part del temps. Això constitueix els principis bàsics de l’ordre

internacional. L’ordre no té a veure amb la justícia.

• Canvi: qualsevol transformació de l’ordre. Hi ha canvis en el sistema (qualsevol transformació a l’interior del sistema però que no afecta el principi organitzatiu

del sistema internacional, que és el principi d’igualtat sobirania dels Estats)

• Hi ha canvis en l’ordre que no fan que el sistema sigui diferent: - Canvis EN el sistema (canvi sistèmic): no afecta al principi organitzatiu, el

mateix tipus de patró de conducta amb petites variants - Canvis DE sistema: canvi d’ordre que afecta al principi organitzatiu,

canviem l’eix al voltant del qual s’articula l’organització

Els elements de la societat internacional

• Actors: unitats bàsiques que desenvolupen una funció a la societat internacional, que actuen en el joc de poder.

• L’estructura: forma que adopta el repartiment de poder en el sistema internacional. Actualment sistema multipolar.

• Dinàmica: tipus d’activitat predominant a les relacions internacionals. Per quins elements es caracteritzen les activitats i accions (cooperació, conflicte...)

Les unitats. Els actors internacionals

• Definició d’actor internacional: Unitat del sistema o societat internacional (organització, entitat, institució...) que: - Té capacitat per fixar uns objectius de manera autònoma i de dimensió

internacional - Vol exercir una funció en el sistema internacional (afectar a la distribució del

poder i la riquesa en el sistema internacional)



- Té recursos per assolir aquests objectius

• L’evolució del concepte d’actor internacional: - El realisme només contemplava les relacions entre Estats à el concepte

ha evolucionat perquè avui en dia estudiem moltes més coses (organitzacions internacionals, empreses multinacionals...)

- El concepte s’amplia als anys 60s quan les multinacionals i grans empreses augmenten el seu poder i comencen a tenir influència en les

relacions internacionals de poder, i quan el sector privat europeu comença a tenir més importància.

- No totes les ONGs o empreses són actors internacionals ja que no tenen un objectiu internacional, no volen exercir una funció ni en el repartiment

del poder i riquesa internacional.

• Tipus d’actors: es divideixen segons dos eixos

Tipologies d'actors

1er eix

Actors públics (governamentals)

Actors privats (no governamental)

2n eix

Actors supraestatals

Actors estatals

Actors subestatals



Tipologies

d’actors

Actors

supraestatals Actors estatals Actors subestatals

Actors públics ONU Estats Units Ajuntament

Actors privats Inditex Sindicats ONG regional

Classificació d’actors internacionals:

1. Estats (EEUU) 2. OIGs (ONU)

3. Empreses transnacionals (Apple)

4. OINGs (Amnisty International) 5. Organització de criminalitat organitzada transnacional

a. Màfies b. Grups terroristes transnacionals (ISIS)

6. Actors governamentals subestatals (Generalitat de Catalunya) 7. Actors intraestatals no governamentals

a. Sindicats i patronals (CCOO) b. Partits polítics (PP)

8. Individus

• Existeixen actors híbrids

• Un Estat pot no ser un actor internacional. És actor quan compleix les condicions d’actor internacional. Ex: Maldives no les compleix



Tema 3. El Poder Què és el poder?

• Capacitat d’un actor per aconseguir un avenç dels seus objectius influint sobre altres actors i/o sobre el marc de relacions entre actors (no és la única definició)

• Pot ser entès com un fi en si mateix o com un mitjà per assolir un objectiu

• Elements del poder: recursos tangibles (capacitats) i intangibles (habilitats)

• Poder com a possessió́ (èmfasi en capacitats)

• Poder com a relació (capacitat i habilitats)

• Definició inicial té molt més a veure amb la capacitat d’assolir un objectiu mitjançant l’ús de la força (concepció finalista i estatocèntrica – el poder és una capacitat que només té l’Estat – ). Es mesurava en funció dels recursos materials i tangibles que tenia un Estat i en funció dels seus recursos militars. Concepció fins als anys 60s.

• A partir dels anys 70s es donen diversos fenòmens: - Sorgiment de les multinacionals - Crisi del Petroli – 1973: els països occidentals rics es plantegen el seu

veritable poder a nivell internacional (ja no depèn només de la part militar) - Crítica 1: Sorgeix la idea de la “fungibility” (“versatilitat”) del poder à El

poder està lligat a recursos tangibles a part dels militars. Un actor serà més o menys poderós en funció de la versatilitat dels seus recursos tangibles (=

capacitat de l’Estat de convertir en influència els recursos concrets que pugui tenir). No és tant la potència de recursos sinó la versatilitat

d’aquests. - Crítica 2: Reflexió de Susan Strange (autora RRII) à Hi ha un poder que ha

passat inadvertit. No és només la capacitat d’influir en altres actors (Poder



Relacional), sinó que també és la influència d’un actor per influir en el marc de relacions que es donen entre els actors internacionals (l’estructura del

sistema internacional) (Poder Estructural). o Un actor tindrà poder estructural quan sigui capaç d’incidir sobre les

quatre estructures bàsiques del poder mundial: § Producció § Finances § Seguretat

§ Coneixement o El poder estructural, segons Susan Strange, és exclusiu de les

potències estatals, i en especial els Estats Units - Crítica 3: Plantejament de J. Nye a inicis dels 90s à podem distingir entre

el poder dur (hard power) i el poder tou (soft power). Aquesta distinció es fa segons COM s’exerceix el poder, de quina manera: o Hard Power: poder exercit a través de la coerció́ (econòmica, política o

militar) § Resultats immediats § Difícil de mantenir per la poca sensació de legitimitat § Poder tradicional dels Estats, EUA...

o Soft Power: poder exercit a través de la persuasió́. L’actor A convenç̧ l’actor B de què el que A vol es bo per B. B assumeix com apropis els objectius d’A. Elements immaterials (ideologia, carisma, model...). Lligat a les habilitats, no a les capacitats. § Resultats a mig-llarg termini § Difícil d’aconseguir però fàcil de mantenir

§ Exercici d’influències més acceptat pel receptor § UE utilitza aquest poder

o És necessari trobar un punt mig entre aquests dos à Smart power:

basat en l’habilitat de combinar hard i soft power de cara a una

estratègia guanyadora.



§ Combinació́ de diplomàcia, persuasió́ i projecció́ del posar i la influència en una relació́ de costos efectiva que tingui legitimitat

política i social. § No es descarta l’ús de la força militar sota condicions legals i en

haver fallat totes les formes de diplomàcia.



Tema 4. La Seguretat Què és la seguretat?

• “La seguretat es la cerca de llibertat respecte l’amenaça i l’habilitat dels Estats

i les societats de mantenir la seva identitat independent i la seva integritat funcional contra les forces de canvi considerades hostils. En un extrem, el

resultat de la seguretat és la supervivència, però la seguretat també inclou una gamma de qüestions substancials sobre les condicions de l’existència”

• Capacitat d’un actor d’alliberar-se de l’amenaça i de mantenir la seva independència pel que fa a la pròpia identitat i a la potencialitat d’actuar davant els canvis hostils.

• Component objectiu: situació. Existència provada d’amenaces o d’absència

d’amenaces. (estar amenaçat/estar protegit)

• Component subjectiu: sentiment, percepció d’amenaça no provada. (sentir-se amenaçat o protegit).

Concepte de seguritització

• Procés pel qual un tema es converteix en una qüestió́ de seguretat (en un objecte referent -a protegir- o en una amenaça -a defensar-se de).

• Quan un tema o qüestió́ que és identificat com a “seguretat” implica que s’identifica una sèrie d’amenaces l’abastament significatives com per adoptar accions d’emergència i mesures excepcionals que, en el cas de la seguretat

nacional, poden incloure l’ús de la forca

• És un procés polític tot i que, sovint, es vol despolititzar i presentar com una

qüestió́ tècnica.



Elements en la definició́ de la seguretat:

• Actors proveïdors/segurititzadors: defineixen els objectes referents: què s’ha de protegir i com s’ha de protegir.

• Objectes referents: subjectes o àmbits a ser protegits. • Actors funcionals: influencien de forma significativa les decisions en l’àmbit de

la seguretat.

Distincions conceptuals

• Amenaces: accions o declaracions d’un actor que tenen com objectiu causar dany a un altre (físic, moral, econòmic, etc). Pot ser un fet o una potencialitat.

• Riscs/reptes: accions o situacions que poden potencialment causar danys sense que hi hagi intenció ́(necessàriament) Ex: canvi climàtic, conseqüències dolentes

• Vulnerabilitat: condicions que afecten a aquell que pateix la manca de seguretat. Exposició ́ al risc i manca de capacitats per fer-hi front d’un determinat actor



Seguretat nacional i l’Estat a les RRII

• Normalment entesa estatalment: per temes militars (com a amenaces a la integritat territorial de l’Estat) o polítics (lluita pel poder).

• Actualment la seguretat és multidimensional à Seguretat comprehensiva

(Escola de Copenhaguen, Buzan): - Militar

- Política - Econòmica: cada vegada és més important, és bàsica per garantir els

altres tipus de seguretat - Societat: capacitat de qualsevol grup de mantenir la seva intacte la seva

identitat cultural, política, social, etc. - Mediambiental: capacitat de mantenir les condicions de vida acceptables

per nosaltres i per futures generacions

• Hi ha amenaces a la seguretat de molts tipus i s’ha d’actuar de maneres diferents. No sempre és entre dos estats (grups terroristes, per exemple)

• Un Estat no acostuma a ser l’únic actor proveïdor de la seguretat dels individus al seu Estat

• Govern global: gestió conjunta en absència de govern internacional, suposa la participació d’actors no estatals, a àmbit supraestatal doncs és interès de tots

L’evolució de les concepcions de la seguretat internacional des del segle

XX

• Seguretat internacional (1815 Congrés de Viena): seguretat del sistema en el seu conjunt, el fet de formar part del sistema et pot fer estar implicat en una guerra

• Seguretat col·lectiva (post 2GM): grup front d’amenaces de tercers o d’amenaces que provenen del propi col·lectiu



• Seguretat comuna o compartida (durant la 2a Guerra Freda): (presència de la ONU) presència d’armament nuclear. S’ha de pensar la seguretat negociant

amb l’enemic, amb l’objectiu del desarmament i control d’armes en el sistema internacional.

• Seguretat comprehensiva (a dalt): ampliar la seguretat

• Seguretat cooperativa (90s, ONU): idea de la prevenció, situació que sigui la normal de les RRII, cooperant amb els altres. Intervenir en conflictes tensos

per buscar solucions, abans de que esclati un conflicte armat. Es fan una sèrie de propostes recollides en el programa de pau de 1992 (i suplement el 1995).

• Dimensió global de la seguretat (actualment): temes transversals amb dimensió global, que no poden ser gestionats per cap país de manera

individual.

• Seguretat humana (des dels 1994, creat per la ONU): es crea per tractar els nous conflictes, on hi ha morts de població civil, massacres, crims civils, etc. L’Estat no pot fer front a aquests problemes. Aquest concepte canvia l’objecte referent a protegir, passa de l’Estat i el sistema a l’individu. S’ha de protegir

l’individu davant dos tipus de necessitat: - Freedom from fear: no estar amenaçat per la ètnia, religió, etc. - Freedom from want: les persones han de tenir garantides les seves

necessitats bàsiques (supervivència, menjar, sanitat, etc)

- Qui ha de garantir aquesta seguretat? En primer lloc l’Estat, però a vegades no té els mitjans. La responsabilitat passa a la comunitat internacional (Consell de Seguretat). No és un problema solucionat. És un

assumpte públic global: o No privat: no proveït pel mercat

o No rivalitat: el consum d’uns no impedeix que els altres el disfrutin o No exclusivitat: no es pot excloure ningú dels seus beneficis o Universalitat: tots els grups socials, regions i generacions



Reptes a la seguretat contemporània

• Noves amenaces: - Proliferació nuclear:

o Vertical: països de sempre amb més armes) o Horitzontal: nous països que en tenen, són estats que normalment no

estan d’acord amb la lògica de la majoria d’Estats. Exemple Korea del Nord

- Proliferació convencional i comerç il·legal d’armes lleugeres

• Nous riscs: - Estats fallits: estats que no controlen parts del seu territori o de les seves

institucions. És més probable que es produeixin conflictes armats i proliferin i s’instal·lin grups terroristes. Ex: Nigèria

- Augment desigualtats: a més polarització, més potencialitat de convertir-se en font d’inseguretat

- Privatització de la seguretat - Augment necessitats energètiques BRICS: lluita pels recursos augmenta

potencialitat del conflicte - Control del ciberespai

• Nous actors: - Grups terroristes transnacionals - Grups del CTO

- Empreses militars i de seguretat privada

- Ciberactors



Part 2. Els actors i l’estructura de les relacions

internacionals

Tema 5. L’Estat i l’estructura del sistema interestatal

Estat

• Actor principal de les relacions internacionals (que no únic). Ha de complir totes les característiques d’actor internacional.

• És la forma actual d’organització política del poder. • Model en què s’organitza políticament el poder en el món.

• Té:

- Territori: espai terrestre, marítim i aeri delimitat per fronteres amb altres Estats

- Govern: òrgan encarregat de gestionar el poder polític. És l’aparell administratiu de l’Estat. Funcions: o Legisla

o Administra o Exerceix la jurisdicció

- Població: conjunt de ciutadans que resideixen en un Estat i sobre els qual

l’Estat té autoritat. La població esta vinculada a l’Estat mitjançant la

nacionalitat. Aquesta, segons els Estats, es pot aconseguir mitjançant: o Ius sanguini: dret sanguini, perquè els teus pares tenen la nacionalitat o Ius Soli: dret de territori, per néixer en el territori

• La nacionalitat no es pot perdre mai, a no ser que hi resignis.



• A diferència d’altres actors internacionals, l’Estat té l’atribut jurídic de sobirania.

- És una condició que els altres estats li reconeixen a l’Estat. - Hi ha Estats no reconeguts. - Sobirania en dimensió interna: Capacitat de ser considerat la màxima

autoritat sobre un territori i sobre una població

- Sobirania en dimensió externa: És independent en la seva política exterior - Què és necessari per ser reconegut com a Estat? Pot ser reconegut

parcialment (alguns sí alguns no) per tant, amb aquells que han reconegut l’Estat actuen d’igual a igual, i els que no, no els tracten com a condició d’Estat. Per formar part de la ONU, has de ser acceptat pels 5 membres permanents del consell de seguretat. Aviu en dia queden 16 territoris no

reconeguts (Regne Unit, França, EEUU, etc) - Nacions sense Estat: comunitats que reuneixen una sèrie de trets que les

identifiquen com a nació però que no posseeixen un estat propi (uniestatals o pluriestatals). La majoria reivindiquen un Estat propi.

Jerarquia entre Estats

• Potència: Estat que té recursos i els mobilitza per establir, defensar o mantenir els seus interessos. En definitiva, és un Estat actual.

• Superpotència: Estat que te capacitat d’actuació global, mes enllà del seu

àmbit territorial, que pot intervenir a nivell global en tots els àmbits. (EEUU)

• Gran potència: Estat que no té capacitat d’actuació global ni en tots els àmbits, però sí que més enllà de la seva regió i normalment destacant força en un àmbit (Alemanya)

• Potència mitjana o regional (Espanya): Estat que té la capacitat d’exercir el poder en un abast regional determinat.

• Resta d’Estats o Estats menors (Macedònia)



• Microestats (Ciutat del Vaticà):dimensió territorial minúscula

• Potències emergents (BRICS): Estats que encara no han desenvolupat al màxim les seves potencialitats, encara no estan consolidades. Es preveu que

desafiaran a les grans potencies i superpotències

Tipus de sistemes internacionals segons l’estructura de poder interestatal

• Estructura: forma en què el poder està repartit. Actualment hi ha molts Estats

que tenen poder

• Criteri de l’extensió geopolítica: - Sistema obert: a l’exterior del sistema queden unitats que no formen part

d’aquest sistema. Ex: sistema d’Estats europeus antigament - Sistema tancat: no queda cap unitat estatal que no participi del sistema.

Ex: sistema internacional actual

• No tots els Estats participen de la mateixa manera als sistemes interestatals

• Criteri dels principis i valors organitzatius: - Sistema homogeni: tots els estats comparteixen uns principis i valors. Ex:

Unió Europea - Sistema heterogeni: conviuen a l’interior del mateix sistema diferents

principis i valors, però els estats comparteixen igualment un ordre i unes

normes de convivència. Ex: sistema universal d’estats

• Criteri de la distribució de recursos: - Sistema unipolar o imperial:

o Una potència concentra una quantitat molt gran de poder en comparació a la resta (potència

hegemònica) o La potència exerceix la seva influència i controla



la conducta de les subunitats o La suma de capacitats de les subunitats és menor que el poder de la

potència hegemònica o La potència transmet valors i per tant el sistema esdevé homogeni

o El sistema és obert, perquè aquests sistemes s’han donat a nivell regional

o Aquest sistema cau perquè alguna d’aquestes condicions canvia, i a vegades és perquè la potència s’excedeix en l’ús del seu poder i

s’extralimita, cosa que la debilita.

- Sistema bipolar: o Dues superpotències amb subunitats respectives,

que entre elles mantenen unes relacions d’equilibri o Post 2a GM (Europa occidental i oriental) o Relacions horitzontals entre blocs i horitzontals dins

els blocs. No hi havia relacions entre les subunitats dels dos sistemes

o És heterogeni entre els dos pols, però dins cada pol sí que comparteixen valors, és homogeni

- Sistema multipolar:

o 5-7 potències amb capacitats equivalents. Cap d’elles és superior a la resta sumades, es

mantenen en una situació d’equilibri del poder. o Relacions de cooperació entre elles o Heterogeneïtat en quant a valors

Pols i centres de poder en el sistema internacional

• Centre de poder: unitat inferior al pol que no té capacitat d’exercir influència com els pols però si té capacitat de resistència a la influència d’aquests. Ex: grans potències en el sistema bipolar de la guerra freda, com ara França



Polaritat i policentrisme al sistema internacional actual

• Actualment tenim un sistema híbrid

• Al caure el mur de Berlín, els EEUU van dir que era un món unipolar; en aquell moment era veritat però va durar relativament poc

• Què es diu que tenim avui en dia? Món interdependent i globalitzat, la unipolaritat és molt difícil de mantenir, EEUU té més poder que la resta. Els autors ho defineixen de maneres similars però no iguals:

- Huntington: Unimultipolaritat: tendeix a la multipolaritat però hi ha una potencia que té capacitats superiors que la resta de potencies. Aquesta

necessita l’aliança i el suport que la resta de potències - Renard: Multipolaritat asimètrica: capacitats no repartides de manera

simètrica, algunes mes fortes en alguns àmbits, capacitats diferents però

l’equilibri es manté perquè es necessiten entre elles - Der Derian: Heteropolaritat: els pols de poder no són només estats, hi ha

pols diferents. Avui en dia no té sentit parlar només de potències estatals.

Hi ha lobbies industrials que influeixen moltíssim, que poden ser més potents que els estats en alguns sectors. També hi ha organitzacions internacionals.

- Grevi: Interpolaritat: els pols de poder no són només estats, hi ha pols diferents. Avui en dia no té sentit parlar només de potències estatals. Fa més referència a la importància a les relacions d’interdependència en les

relacions actuals

- Sefarty: Polaritat zero, i Haas: No-polaritat: estem anant cap a un sistema on desapareix la polaritat, desapareixerà qualsevol situació de poder i influència d’una potencia sobre la resta. Això seria una situació negativa

que portaria al caos i al desordre - Els conceptes d’uni-multipolaritat i multipolaritat asimètrica no són

incompatibles amb els conceptes d’heteropolaritat i interpolaritat.



Tema 6. Les organitzacions internacionals com a actors

internacionals

Les Organitzacions Internacionals Governamentals (OIGs)

• Definició d’OIG: Una organització internacional governamental és una institució formal creada per Estats a través d’un tractat intergovernamental de manera voluntària, amb una estructura orgànica permanent, que funciona de manera

autònoma respecte d’altres institucions i que gaudeix de competències pròpies que li han estat atorgades pels Estats membres

• Elements necessaris de tota OIG: - Caràcter interestatal, els membres quasi sempre són Estats - Estructura orgànica permanent - Voluntat de funcionar de manera autònoma - Competències pròpies

• Classificació de les OIG segons participació i segons funcions:

OIG universals: en poden fer part tots els estats del

món sense cap criteri restrictiu

OIG restringides o

regionals: criteris que limiten, poden ser d’ordre

geogràfic o d’ordre

funcional

OIG generals: s’ocupen de qualsevol cosa

ONU i les seves agències especialitzades

Unió Europea (criteri

regional) Lliga Àrab

OIG

esp

ecial

itzad

es Político-militars ONU OTAN (criteri funcional)

Econòmiques

Fons Monetari Internacional Banc Mundial

OMC

Banc Central Europeu OCDE (només països rics)

OPEP

MercoSur



Socials

UNICEF

UNESCO OMS OIT

UNICEF

FAO

Conferència Islàmica (criteri funcional)

Consell d’Europa

Tècniques

Unió Postal Universal

Organització

Internacional de l’Estandarització

EURATOM

Hi ha organitzacions que tenen funcions híbrides

• Desenvolupament històric del fenomen de les OIG:

- Raó del seu sorgiment: perquè hi ha fenòmens que es repeteixen i per tant es busquen solucions conjuntes

- Sorgiment històric tardà en el marc del sistema d’Estats - Primeres organitzacions: Les comissions de navegació per rius de principis

del segle XIX, amb estructura organitzativa senzilla (1815: comissió central del Rin, primera OIG, 1856: comissió europea del Danubi)

- Segle XIX: Les unions administratives del segle XIX i les OIG de caràcter tecnicoeconòmic fins la primera guerra mundial (Unió postal universal,

Oficina Internacional de la Salut Pública (futura OMS), Oficina Internacional d’Estadística...)

- Període d’entreguerres: Els nous tipus d’OIG durant el període d'entreguerres. Societat de Nacions, amb funcions polítiques i de seguretat (tenia l’aspiració d’aconseguir la pau a nivell internacional, però va

fracassar estrepitosament) - Segle XX: L’expansió del fenomen durant la segona meitat del segle XX i

fins l’actualitat. ONU és l’hereva de la Societat de Nacions, i proliferaran les

organitzacions de caràcter regional vinculades a la política de blocs (OTAN,



UE, Pacte de Varsòvia...). Eclosió d’organitzacions internacionals. Es multipliquen els actors internacionals d’aquest tipus.

• Existeixen diferents tipus d’ordres que donen continuïtat a l’organització:

- Òrgans deliberants à es prenen les decisions sobre quines seran les línies d’actuació de l’organització

o Òrgan plenari (hi participen tots els Estats membres de l’organització) § Ex: Assemblea Nacions Unides

o Òrgan restringit (només hi participen un nombre determinat d’Estats; no tots els Estats membres hi participen à és fa per donar més agilitat i ser més operatiu § La participació en un òrgan restringit ve definida per la Carta de

l’organització § Ex: Consell de Seguretat de les Nacions Unides

- Òrgans de tipus administratiu à (Secretaria general a les Nacions Unides) donen vida a la organització; Garanteixen el funcionament de la OIG. o Coordinació o Ordre del dia o Es dediquen a mantenir els vincles amb els membres o Fan propostes

- Òrgans de control à òrgans amb funcions judicials; no totes les

organitzacions en tenen. S’encarreguen de vetllar pel compliment de les normes, les resolucions o (Ex: Tribunal de justícia de la UE)

- Òrgans tècnics o consultius à no prenen decisions; s’encarreguen

d’aspectes tècnics concrets a partir dels quals altres òrgans decideixen: recullen dades, elaborar informes, etc. o Ex: Nacions Unides: ECOSOC

• La presa de decisions: No totes les organitzacions governamentals prenen les decisions de la mateixa manera.



- Consens: es negocia fins assolir una proposta que sigui acceptada per totes les parts. Sense votació

o Avantatge: una proposta a la que s’hi arriba amb consens à tothom la complirà; satisfà mínimament a tothom

o Problema: Una proposta de consens de vegades està buida de contingut. Només engloba mínims i indica intencions però no és efectiva.

- Votació: Cada país expressa la conformitat/ el desacord à joc de majories

(majoria simple, majoria qualificada) o Però no totes les organitzacions funcionen pel principi democràtic d’ 1

Estat = 1 vot o Per exemple a les Nacions Unides: hi ha Estats que tenen dret a veto. o Fons monetari Internacional: els Estats tenen diferent nombre de vots

(vot ponderat) en funció de les quotes que aportes. o A la UE: vot segons població

• Funcions polítiques de les organitzacions internacionals governamentals: - Instrument a través del qual els Estats assoleixen els seus objectius a la

vegada que redueixen els costos. (gràcies a la cooperació) - Modificar/limitar la conducta dels Estats: influència i pressió a partir de la

cooperació. Els Estats petits poden unir-se per pressionar els Estats grans

per modificar la seva conducta. - Fer d’altaveu dels Estats més petits; donar veu als Estats més petits. Espai

polític on els estats polítics poden fer sentir la seva veu

- Determinar/ regular diversos aspectes de la vida Internacional

o Creació i difusió de normes jurídiques, estàndards de conducta o Nacions Unides: organització a partir de les quals es creen molts

tractats. Actua com a impulsora però són els Estats qui el signen

- Creació de categories i significats: creació de coneixement o Ex: refugiat, asilat, desplaçat, terrorista o Això implica drets i obligacions



o S’ha de definir qui és un refugiat per tal de determinar quins són els seus drets.

o Les definicions de les OIGs no sempre coincideixen amb les definicions dels Estats

- Transferir models d’organització política i econòmica o Per exemple:

§ Expansió de la democràcia § Expansió del capitalisme

§ Legitimació de l’autoritat que representen - Totes aquestes funcions contribueixen a augmentar la cooperació

Les Organitzacions Internacionals No Governamentals (OINGs)

• Es subdivideix en: OING (internacionals) i ONG (nacionals)

• Criteris definitoris de les OINGs, segons la Union of International Associacions: - Les ONG són regulades pel dret intern de cada país

o Green Peace: les seves filials a cada país poden tenir estatuts jurídics diferents.

- Són de caràcter privat; persones privades

- No hi ha una regulació internacional d’ONGs - Tenen un caràcter no lucratiu (no es busca la riquesa) - Estructura permanent - Duen a terme una activitat regular - Activitats de caràcter solidari i de dimensió internacional à pretenen influir

en el sistema internacional - Finançament (inicialment) privat, que els donava autonomia, però també

reben moltes ajudes Estatals à han “d’adaptar” els seus objectius en

funció de qui els ajuda à debat de la dependència

• Hi ha col·lectius molt petits: ONGs a nivells locals, regionals i nacionals, però el

que les fa ésser OINGs és el fet de tenir objectius que van més enllà de les seves fronteres; voluntat d’influir en la política mundial.



• Tipus d’OINGs: - Mediambientals: contribuir a la protecció del medi global

- Assistencials i humanitàries: assistència a població desprotegida en situació de conflicte o desastres naturals al marge de qualsevol ideologia

- De desenvolupament: contribuir als processos de desenvolupament - Pels Drets Humans: lluita pels drets i llibertats de caràcter polític; promoure

l’expansió universal dels drets humans; revisió de les condemnes de presos polítics

• Origen de les ONGs (OING i ONG): - Sorgiment directament relacionat amb l’evolució del sistema internacional.

Es creen a mesura que hi ha més intercanvis i més necessitats. Es desenvolupen, principalment, en els països més rics (Hemisferi occidental). Al tenir les necessitats bàsiques cobertes sorgeix un interès per la cooperació no lucrativa.

- Motius: o Deriva del vessant religiós històric d’ajudar la població més

desafavorida: arribar on l’Estat no arribava. S’ha produït una “laïcització” à les ONGs no són religioses per obligació

o Liberalisme polític i econòmic à independència de l’individu de l’Estat;

individu que necessita “l’ajuda” que no té per part d’un Estat del qual és independent

• Un dels problemes actuals de les ONGs: el finançament

- En principi es financen a partir de les contribucions dels socis i simpatitzants, donacions d’herències; però la major part del finançament: recursos públics (a nivell local, autonomia, nacional, regional)

- No hi ha independència per tal de fixar els seus objectius: es produeix una limitació en la llibertat de l’organització (Ex: Només contribueixen econòmicament en projectes concrets à limitació, perquè decideixen en

quin àmbit s’inverteix i en quin no)



• Funcions: - Actuar de forma directa: acció sobre el terreny, intervenció en el problema

que es vol tractar (Ex: anar a Àfrica, Amèrica Llatina i actuar de forma directa pel desenvolupament: enviament de recursos econòmics, humanitaris...)

- Intervenció indirecta: finançar l’acció d’altres (Hi ha ONGs que financen

d’altres ONGs) - Esdevenen canals de l’ajut oficial al desenvolupament + canals de

transmissió de recursos públics quan son finançades per organismes públics, fan d’agents d’altres actors

- Fan tasques importants de promoció/pressió de determinants drets i en determinats temes; tasca de pressió i intervenció política à lobbys

- Formació, sensibilització, informació de l’opinió pública à donar a conèixer dades, temes, situacions que els governs no necessàriament donen a conèixer. à mobilitzar la societat (Ex: informes que posen de manifest dades que el ciutadà no obtindrà per mitjà de l’Estat)

- Promoure regles i normes à campanyes internacionals a favor de la regulació de certs aspectes (prohibició de les mines antipersones, reducció del deute...)



Tema 7. Forces transnacionals Forces transnacionals

• Són grups, entitats, individus, que actuen de forma independent, més enllà de les fronteres nacionals, i que porten una acció més enllà de les fronteres de l’Estat i que no són controlades per aquest. També s’inclouen ONGs.

Empreses transnacionals (ETN, multinacionals)

• Són empreses que operen, que tenen actius (filials, inversions...), que porten a terme la seva activitat en més d’un país i que tenen una estratègia empresarial

global.

• No totes les empreses transnacionals actuen sempre com a empreses transnacionals, ja que no ho necessiten.

• Quan decideixen modificar la conducta d’altres actors internacionals és quan necessiten portar a terme els seus objectius. Una empresa sempre necessita obtenir beneficis de la seva actuació.

• Tipus: - Extractives: extreuen matèries primeres (indústries que extreuen el petroli,

per exemple, i després el refinen, el comercialitzen...). - Instructives: qualsevol tipus d’empresa industrial que fabrica qualsevol

cosa. - Serveis.

• Evolució de les ETN: - Actuació exterior diversificada en diferents llocs del planeta. - Canvis en els sectors predominants:

o Extractives, agroalimentàries i mercantils (antecedents a l’època colonial i s. XIX); aquelles que comercialitzaven entre la metròpoli i les

colònies.



o Mercantils (s. XIX). Després van començar aquelles que produeixen i comercialitzen manufactures.

o Producció de béns industrials (II GM, anys cinquanta i seixanta). o Serveis (financers, comunicacions, telecomunicacions; a partir dels

anys setanta). - Canvis en l’organització de la producció:

o Integració horitzontal (fordisme): té a veure amb l’abaratiment de la quedada productiva, és a dir, quan som capaços d’exportar a la filial el

mateix model productiu (fer-ho tot a la filial). Això és possible degut a l’abaratiment de la tecnologia, i en conseqüència, del procés productiu.

o Integració vertical (comerç intra-empresarial): el procés de producció es fragmenta i això significa que cada país on hi ha filials passen a produir allò pel que millor estan preparats. Les mateixes d’un mateix grup s’intercanvien productes i després hi ha un país on s’ensembla tot allò que els altres han fet. Mitjançant aquesta integració vertical, s’aconsegueix eficiència.

- Canvis en l’origen de les ETN: o Estats Units (50-60’s). Empreses preparades per sortir a l’estranger

després del procés de recuperació de la Segona Guerra Mundial. o Europa occidental (60’s). o Àsia (Japó, NIEs, DAEs) (70’s, 80’s). Les empreses japoneses

comencen a sortir al món, i després els NIEs - quatre dragons/tigres (Taiwan, Hong Kong, Corea del Sud i Singapur, i finalment les DAEs (Indonèsia, Tailàndia, Filipines...)

o Països emergents (90’s). BRICS i d’Amèrica Llatina.

Funcions de les empreses transnacionals com a actors internacionals

• Donar suport a les polítiques governamentals de l’Estat d’origen. Ser agents de la política exterior de l’Estat, en el sentit de que en la seva activitat

empresarial donen suport a la política exterior de l’Estat (acaten el boicot d’un Estat a un altre país, per exemple).



• Actuar independentment dels Estats, inclús en contra de les seves polítiques exteriors. Anar en contra de les polítiques governamentals de l’Estat d’origen.

• Formar agenda política en el país d’origen i en el país de recepció. Presentar-li als governs una sèrie de propostes, intentar intervenir en la formació de

polítiques públiques (explicar els governs els problemes que tenen les empreses, polítiques fiscals, energètiques...). Exerceixen una pressió sobre

ells. Què poden fer? - Detectar problemes. - Negociació. Les empreses tenen capacitat negociadora.

- Pressió (vies legals/lobby – vies il·legals/corrupció/subornar funcionaris).

• Regular aspectes concrets. Les empreses pressionen als Estats per a que

regulin d’una manera o d’una altra, tant a nivell nacional o internacional. - Negocien amb l’Estat per a què ell reguli. - Corregulen. - Autoregulen (normes entre empreses, acords, codis de conducta).

Efectes de l’acció de les ETN

• Ni són totes dolentes ni totes bones. Cal analitzar cas per cas i diferenciar entre país d’origen i país de recepció i països industrialitzats i països en vies de desenvolupament.

• Efectes molt diferents segons la relació de poder Estats-ETN. No és el mateix

en un Estat democràtic que no democràtic.

• Efectes sobre la ciutadania. És qui rep l’impacte de les empreses transnacionals.

• Efectes sobre la democràcia. Quan una multinacional pressiona a un govern, i

aquest legisla en una política pública guiant-se pels interessos d’una empresa transnacionals que en els beneficis directes dels ciutadans, significa que qui



legisla indirectament és la multinacional. Es comença a pensar que si per mitjà d’aquestes negociacions s’està fent un atac a la democràcia i s’està perdent

el vincle entre els ciutadans i el seu govern.

Entitats polítiques subestatals (EPS)

• Són actors governamentals, però no centrals.

• En Estats federals o unitaris amb una organització més o menys descentralitzada.

• Tipus: - Àmbit regional: s’uneixen per determinar diferents objectius. - Àmbit local: ajuntaments, diputacions... - Àmbit supranacional: agrupacions internacionals d’aquest tipus d’entitats.

• Per què tenen una activitat de dimensió internacional? Causes de la seva implicació internacional: - Origen extern (per portar a terme competències internes que tenen avui en

dia una dimensió internacional) o Globalització. Cada vegada els aspectes tenen un caràcter més global. o Regionalització. El fet de formar part de la Unió Europa sigui que tot

sigui molt més senzill, i es pugui mantenir contacte. - Origen intern:

o Transformacions de l’Estat-nació: descentralització.

o Proximitat funcional als problemes. Ex: incendi als Pirineus, qui pot ajudar amb més facilitat a un problema (els governs regionals tenen problemes que fan que altres Estats per una qüestió de proximitat ajudin a aquesta regió).

o Asimetria regional (diferències competencials, etc. entre Estats). Manera de reduir aquesta asimetria regional: compensar amb ajuda internacional.



o Nacionalismes. En els països on hi ha regions amb un sentiment diferenciat nacional és on hi ha més activitat internacional i per tant, són

més dinàmiques (objectiu: donar a conèixer la seva identitat diferenciada, ex: País Basc i Catalunya).

Trets de l’acció internacional de les EPS

• Condicionada pel marc jurídic intern. - Marc constitucional. - Repartiment de competències

• Condicionada pel marc jurídic internacional.

- Dret Internacional

• Condicionada per la resposta política. - Interna. Canvi en la resposta per part del govern. Ex: govern espanyol amb

l’activitat internacional de regions com Catalunya. - Internacional. Ex: recolzament de França a Quebec.

• Predomini dels temes de low politics. Temes culturals, per exemple.

• Segons la relació amb altres actors del sistema internacional. - Directa. Comunitat autònoma amb un ajuntament d’un altre país, per

exemple.

- Indirecta. Comunitats autònomes que negocien amb el govern central del

seu Estat per a que negociïn en el terreny internacional.

• Segons el nivell d’institucionalització. - Formal

- Informal



• Segons el nivell de conflictivitat amb l’Estat. - Paradiplomàcia (pseudo-diplomàcia paral·lela). Recerca d’objectius que no

es confronten amb la política exterior de l’Estat. Es parla de diplomàcia paral·lela.

- Protodiplomàcia (entra en conflicte amb la política exterior (sobretot) de l’Estat del que forma part l’EPS). Recerca d’objectius que sí es confronten

amb la política exterior de l’Estat.

La societat civil global (SCG)

• Definició: - Esfera d’associació entre individus i grups al marge de l’Estat que es

desenvolupa de manera transnacional en diferents regions del món. - Relacions que van més enllà de les fronteres dels Estats, vincle entre grups

d’individus/ grups socials - En l’àmbit internacional cada cop més identificable com a fruit de la

globalització.

• Requisits bàsics: - Valors i objectius comuns - Consciència comuna de la pròpia existència

o Som plenament conscients de la similitud; aquesta consciència ens ajuda a identificar-nos amb els altres

- Mobilització i acció coordinada

o A través de diferents activitats que permeten visualitzar que existeix

aquest vincle - Institucionalització i reproducció

o Mantenir en el temps aquests vincles

- Ex: concepció dels drets humans com a universals: molts individus, més enllà dels Estats, ho comparteixen

• Canalització a través de: - Organitzacions no governamentals ONG



- Moviments socials transnacionals: o Agrupació social informal amb una comunitat de valors i interessos que

s’organitza i actua de forma transnacional per perseguir els seus objectes.

o Ex: 2003, manifestacions en diferents ciutats en contra de la intervenció militar a Iraq

- Opinió pública internacional i mundial o Manifestació de la confluència d’opinió publiques nacionals a favor

duna causa determinada a traves de manifestacions, publicacions, campanyes, etc. Que intenta incidir sobre els poders públics

o Un moviment social existeix quan s’articula, s’organitza; la opinió pública nacional i transnacional existeixen de forma continuada. Políticament rellevants perquè poden provocar la presa d’algunes decisions.

- Fòrums globals i cimeres paral·leles o Esdeveniments/ actes d’àmbit internacional o mundial entorn d’una

causa compartida per ONG i diversos actors de la societat civil, que poden desenvolupar-se en paral·lel a cimeres oficials (...)

- Sindicats, associacions professionals - Experts, universitats, centres de recerca,... - Fundacions, organitzacions de voluntariat, organitzacions caritatives,... - Coalicions i campanyes internacionals

o Agrupacions d’actors i activitats orquestrades per aconseguir finalitats vinculades a una causa determinada a l’àmbit internacional

• A partir dels mapes (PowerPoint): - Podem constatar la existència d’una esfera d’associació que no es

homogènia; en funció de la regió amb més o menys presència.

- Les lleialtats dels individus no es canalitzen o s’orienten en funció de l’Estat on han nascut sinó que hi ha fonts de canalització més enllà de les fronteres dels Estatsà fet políticament molt rellevant



• Coalicions i campanyes internacionals: Han aconseguit que els Estats es mobilitzin en situacions que no ho haurien fer per si sols. à tenen poder

perquè posen a l’agenda política temes que no hi són. Els individus com a actors internacionals

• No ho són els càrrecs públics que representen una entitat, un estat, una institució, líders religiosos,...

• En ocasions, excepcionals, persones individuals poden ser considerades com

a acots internacionals- tenen capacitat d’influència, mobilitzen recursos i autonomia en la seva actuació.

• Exemples il·lustratius: - Nelson Mandela als anys noranta - Osama Bin Laden als anys vuitanta - Sting en campanyes internacionals als anys noranta - Angelina Jolie, Shakira, Pau Gasol com a “ambaixadors” de Nacions

Unides en el marc de causes o projectes específics

• Els seus recursos personals són utilitzats amb un caire polític Els grups de criminalitat transnacional organitzada

• Organització o empresa formada per un conjunt d’individus amb un vincle social proper, que s’organitzen segons una estructura jeràrquica amb

l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics i seguretat mitjançant el desenvolupament d’activitats legals i il·legals que impliquen sovint l’ús de la violència física

• Trets: - Organització jeràrquica rígida, divisió de treball i especialització funcional

- Vincles socials en forma de “famílies” o “clans” (grups consanguinis o socials) lligam molt fort entre els membres



- Operacions legals i il·legals (També desenvolupen activitats legals) - Utilització de la violència i la coerció

- Incrustació en el sistema polític

• Activitats il·legals predominants: - Robatoris i fraus

- Distribució de béns i serveis il·legals: crèdit abusiu i usura, apostes i jocs il·legals, comerç de persones, sovint relacionat amb prostitució,

pornografia il·legal, narcotràfic, comerç il·legal d’armes - Altres activitats il·legals: comerç de persones, dumping ecològic, corrupció

política,...

Els grups terroristes

• Una aproximació conceptual al terrorisme: l’essència és el mètode

• Cap grup es posa l’etiqueta de “grup terrorista” sinó que es converteixen en terroristes en el moment que desenvolupen una activitat terrorista. L’essència

del terrorisme no és el fet de considerar-se o no un grup terrorista sinó el mètode que s’empra.

• Diversitat d’enfocs possibles: - S’identifica des de l’opinió pública: identificació amb actes concrets

(Segrests, atemptats, amb bomba, assassinats...) - Governamental: el terrorisme d’Estat com a amenaça

- Pro-terrorista: legitimació i justificació d’alguns actes terroristes - Acadèmic: el tractament comprensiu de tot tipus de manifestacions

terroristes possibles

• Proposta de definició: - Ús sistemàtic de la violència armada per part d’un individu o d’un grup

contra individus i interessos públics i privats amb la finalitat de crear un clima de terror que s’inscriu en la persecució d’objectius polítics.



- Ens allunya de els grups de criminalitat transnacional organitzada perquè pretenen generar un clima de terror

• Terror com a forma d’activisme polític

• L’auge del terrorisme islamista a Orient Mitjà es produeix durant els anys 80. Als anys 90 es produeix un canvi significatiu: objectius transnacionals

• Tendències del terrorisme internacional des de finals del s. XX - Estructures organitzatives menys cohesionades (en xarxa) - Objectius transnacionals i subversius a escala global

- Pràctica del terrorisme suïcida - Contingent i perfil d’activistes més heterogeni - Radicalització de les inspiracions religioses - Voluntat d’assolir espectacularitat

• El terrorisme jihadista

- Objectius polítics mundials - Operacions d’abast mundial

- Modus operandi descentralitzat

- Base ideològica político-religiosa - Propaganda a través de campanyes online i xarxes socials



Part 3. La dinàmica de les relacions internacionals

Tema 8. El conflicte a les relacions internacionals Concepte de conflicte

• Dinàmica: forma que prenen les relacions internacionals en un moment internacional.

Conflicte Cooperació

Integració Cooperació ⇔ Conflicte Guerra

- Cooperació i conflicte poden coexistir, però guerra i integració mai

o Ex: Anglaterra i Espanya tenen el conflicte de Gibraltar però cooperen a nivell de UE

• Definició de conflicte: divergència o incompatibilitat entre els objectius de dos o més actors en relació a una qüestió determinada

• El conflicte com a motor de canvi a la vida social: no és sempre negatiu, pot

fer evolucionar les societats - Ex: es van conquerir llibertats avui estandarditzades lluitant contra

situacions injustes. Esclavitud, vot de la dona, etc. tot són conflictes resolts positivament

• Originalment els conflictes es donen només entre Estats. Actualment no.

• Causes: - Incompatibilitats relatives a recursos tangibles:

o Territori (fronteres, conquesta d’Estats)

o Govern (quin govern està al front d’un Estat) o Recursos (accés a matèries primeres, fonts energètiques, etc)



o Accés als mercats o Accés a rutes de navegació

- Incompatibilitats relatives als recursos intangibles: o Identitat nacional (un grup reivindica una identitat i uns drets i un altre

grup no els hi reconeix) o Identitat religiosa o Valors (comunisme i capitalisme) o Sentiment d’injustícia

- Els conflictes mai són unicausals. Hi ha més d’una causa

• Elements: - Problema central

- Actors o Primaris: aquells a qui la incompatibilitat afecta directament

§ Ex àrabisraelià: Palestina i Israel com a actors internacionals o Secundaris: poden intervenir i estan interessats en que el conflicte

acabi d’una manera determinada § Ex àrabisraelià: Estats Units i UAE com a actors secundaris

o Terciaris: poden intervenir, normalment com a mediadors, però que no tenen un interès en què el conflicte es resolgui d’una manera determinada; tan sols volen que es resolgui

§ Ex àrabisraelià: ONU i UE com a actors terciaris - Estructura: repartiment de les forces presents en el conflicte

o Simetria: repartiment de forces equilibrat, en armament, suport

internacional, etc

§ Ex: guerra Corea Nord – Corea Sud o Asimetria: les parts tenen inicialment forces molt desequilibrades i no

lluiten amb les mateixes tècniques o armament

§ Ex: guerra de Vietnam o Que sigui simètric no vol dir que acabin empatats, i que sigui asimètric

no vol dir que guanyi sempre el més poderós



- Factors d’exacerbació: factors que contribueixen a que un conflicte s’agreugi

o Interns § Ex: divisió social de la població del territori

o Externs: parts (empreses, Estats, etc) a fora del país que estan interessats en que continuï el conflicte § Ex: empreses petrolíferes que els interessa extreure material d’Àfrica

en regions en guerra o amb governs corruptes o febles

- Procés o fases o Tensió: clima de desconfiança o recel vers l’altre implicat

o Crisi: increment sobtat de la tensió de manera inesperada. Sempre requereix una resposta immediata, ja que sinó dóna sensació de feblesa i vulnerabilitat als ulls de l’enemic § Ex guerra freda: crisi dels míssils cubans, es resol el conflicte en 13

dies o Escalada: se segueix un procés gradual del creixement del clima de la

tensió • Tipus:

- Solen ser multicausals i multitemàtics - Segons la naturalesa dels objectius:

o Conflictes d’interessos: § Polítics (govern, territori, demandes d’autonomia, autogovern,

sistema polític)

§ Econòmics (territori, recursos, accés a mercats)

§ Mediambientals (contaminació, diversitat biològica) o Conflictes de motivacions profundes (valors, sentiments religiosos,

identitaris)

- Segons els actors: o Estatals

§ Interns

§ Interestatals



• Bilaterals: dos Estats • Regionals: diversos estats propers

• Mundials: diversos estats de zones diferents

§ Interns internacionalitzats: Guerra de Síria, crisi dels refugiats o No estatals

- Segons l’ús de la violència o No violents: conflictes comercials o Armats o Violència unilateral: grups armats o governs que actuen atacant contra

civils, els quals no ataquen

Els conflictes armats i la guerra

• Conflictes armats: Enfrontament armat protagonitzat per grups armats regulars o irregulars amb objectius percebuts com a incompatibles en què l’ús continuat i organitzat de la violència.

• Característiques:

- Provoca víctimes mortals

- Impactes negatius en el territori (destrucció d’infraestructures o de la naturalesa)

- Impactes negatius en la població (ferits, desplaçats o refugiats, violència

sexual...)

- Impactes negatius en el teixit social (disrupció dels serveis bàsics)

• No tots els conflictes armats són guerres

• Gradació segons l’ús de la força (víctimes): - Conflictes de baixa intensitat:

o 25 morts/any o Menys de 1000 morts/conflicte

- Conflictes d’intensitat mitjana: o Menys de 1000 morts/any



o Més de 1000 morts/conflicte - Conflictes d’alta intensitat o GUERRES:

o Més de 1000 morts/any

• Definició de guerra: conflicte armat d’alta intensitat - Definició política: la continuació de la política per altres mitjans (Clawsevitz)

o Actualment no es pot entendre com a això, ja que la ONU no accepta l’ús de la força armada com a resolució de conflictes

- Definició acadèmica: violència organitzada exercida per diverses unitats polítiques (Bull) o Com la entenem ara



Tema 9. El conflicte a les relacions internacionals Concepte de cooperació

• Cooperació: relació entre dos o més actors basada en el compromís de compartir recursos, pla, idees per tal d’assolir uns objectius comuns en base a uns acords sobre a les regles i els costos

• Causes:

- Objectives o Necessitat: jo no puc assolir el meu objectiu sol, he de cooperar

o Eficiència: millor repartiment econòmic - Subjectives:

o Valors compartits

o Deute moral: sempre hem cooperat, ens hem demanat ajuda mútuament, etc

- Jurídiques:

o Obligacions: mitjançant acords internacionals o No hi ha mai motius jurídics si no hi ha cap altre tipus de causes, les

jurídiques van condicionades als altres tipus de causes - Pot ser un conjunt de totes

Condicions que afavoreixen la cooperació

• Similitud o complementarietat d’interessos

• Reciprocitat aproximada: equilibri d’ajuda entre ells, com més equilibrat més fàcil és la cooperació, però no impossible

• Confiança en el compliment dels compromisos

Tipus de cooperació

• Segons el nombre de participants: - Bilateral



- Multilateral

• Segons el nivell d’institucionalització: - Acords informals

- Acords polítics

- Tractats internacionals - OIGs

• Segons els àmbits: - Política - Econòmica

- Militar - Cultural - Científica - Tècnica - Un àmbit especial: cooperació al desenvolupament

Cooperació Internacional per al Desenvolupament

• Conjunt d’activitats portades a terme per actors de països industrialitzats que té com a finalitat ajudar els països no industrialitzats i que implica una transferència de recursos.

• L’objectiu no és filantròpic: als països industrialitzats els interessa desenvolupar el tercer món per assolir la pau i tenir més mercat on exportar

• Característiques:

- Relació donants/receptors desigual, uns reben (països pobres) i uns donen

(països rics)

- Diferents àmbits

- Diferents tipus de transferència de recursos (humans, formació,

finançament, bens, serveis...)

- La transferència ha de tenir una part de concessió



o Condicions avantatjoses o Però la gran part s’ha de retornar amb crèdits a llarg termini

- La primera finalitat (no l’única) ha de ser millorar les condicions dels països destinataris

• Tipus de CID: - Segons donants:

o Oficial

§ Bilateral § Multilateral (millor pel receptor) § Descentralitzada: ajut governamental que ofereixen els governs

locals, entitats polítiques subestatals

o Privada: ONGs, empreses Integració

• Abans de donar-se la integració ha d’haver-hi cooperació

• Nivell superior de la dinàmica cooperativa de les relacions internacionals. La dinàmica d’integració suposa :

- L’existència de relacions prèvies i satisfactòries de cooperació,

- La inexistència de desconfiança entre les parts que participen de la relació - Les parts, a més d’objectius comuns materials, comparteixen valors

polítics, socials, culturals...

• Exemple: Unió Europea

• Concepcions de la integració: - Concepció econòmica: poses millors condicions econòmiques als Estats

amb els que Estats integrats

o Enfortiment vincles econòmics o Regionalisme/Regionalització

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ......•!Rau en l’estudi de la guerra, vol...

Documents

Transcript of Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ......•!Rau en l’estudi de la guerra, vol...