UOC Màster en educació i TIC TFM: Aplicació professional...

Màster en educació i TIC – UOC TFM – Margarete Marte

1

UOC – Màster en educació i TIC

TFM: Aplicació professional de

l’E-learning

Especialitat: dòcencia en línea

Margarete Marte Barcelona,9 de gener del 2016


2

ÍNDEX

p.

Presentació del projecte

1. Resum executiu 5-8

2. Introducció

2.1. Presentació del projecte 8-9

2.2. Estructura de la memòria i el model de disseny instruccional - ASSURE 9-10

3. Contextualització

3.1. La institució educativa 10-11

3.2. Interès d’un projecte de B-Learning en el context escollit 11

4. Justificació

4.1. Justificació del projecte 11-12

4.2. Valor del projecte per a l’organització 12-13

5. Objectius del projecte 13

6. Anàlisi de necessitats

6.1. Pla d’anàlisi - introducció 13-14

6.2. Instruments i procediments de recollida d’informació 14-15

6.3. Planificació de l’anàlisi 16

6.4. DAFO – anàlisi diagnòstic preliminar del context 17

6.5. Recollida de dades 18-19

6.6. Presentació de resultats d’anàlisi a. Necessitats relacionades amb l’acció formativa b. Necessitats relacionades amb el desenvolupament del projecte

20-23 24-26

6.7. Principals necessitats detectades a través de l’anàlisi realitzada i la seva resolució en el marc del projecte

26-27

6.8. Solució formativa proposada en el marc de l’organització 27-28

6.9. Punts clau del projecte 28-30

Proposta educativa

7. Planificació

7.1. Part de la proposta a desenvolupar, implementar i avaluar 30

7.2. Cronograma del projecte - GanttProject 30

7.3. Elaboració del pressupost del projecte - ROI 30

7.4. El model ASSURE i la seva aplicació al disseny del projecte 30-32

7.5. Processos docents implicats – la metodologia 33


3

8. Fonamentació teòrica

8.1. Model pedagògic triat i justificació 34-35

8.2. Modalitat d’ensenyament triada i justificació 35

9. Disseny

9.1. Procés docent - rols 35-38

9.2. Rol del discent 38

9.3. Objectius didàctics i competències 39-40

9.4. Metodologia d’aprenentatge 40

9.5. Disseny tecnològic: Recursos i definició de l’entorn d’aprenentatge - EVA 41-44

9.6. Continguts del curs i estructuració en mòduls 45-46

9.7. Activitats d’aprenentatge – mòdul 3 46-48

9.8. Disseny de la interacció: estudiant-contingut, estudiant-estudiant, estudiant-docent

48

10. Disseny de l’avaluació

10.1. Disseny de l’avaluació de l’aprenentatge i seguiment a. Criteris generals de l’avaluació b. El seguiment c. L’auto-avaluació d. La co-avaluació e. L’avaluació de la implementació f. La temporalització

49-50

51 51

51-52 52

52-54

10.2. Avaluació de la proposta formativa 54

10.3. Avaluació del projecte 54

10.4. Eines i procediments d’avaluació 55

11. Desenvolupament

11.1. Principals decisions i accions – procés de desenvolupament 55-56

11.2. Dades d’accés al producte – LMS (Google Drive) 56

11.3. Informe desenvolupament – forma d’administració a. Documents informatius b. Documents – eines c. Documents col·laboratius d. Temporalització e. Objectius i competències f. Activitats d’aprenentatge (OA creat amb EXE-Learning) g. Carpetes creades per a la realització d’alguns exercissis h. Avaluació

57 57 57

57-58 58

58-59 59 59

12. Implementació i avaluació

12.1. Temporalització de la prova pilot, continguts i tasques 60

12.2. Participants de la implementació 61


4

12.3. Implementació pilot desenvolupada 61-65

12.4. Observacions i incidències derivades de la prova pilot 65-66

12.5. Avaluació de la implementació 66-67

12.6. Resultats de l’avaluació del procés de la implementació 68-69

12.7. Conclusions prova pilot 69-70

12.8. Impacte previsible en l’organització 70

12.9. Avaluació final del projecte a. Avaluació del projecte segons les fases de desenvolupament del

projecte b. El model de Kirkpatrick

71-72

72

13. Conclusions generals del projecte

72-74

Bibliografia

75-76

Annexes a. Annex 0: Organigrama – Estructura organitzativa UAB Idiomes Barcelona b. Annex 1: Objectes d’anàlisi – definició i justificació c. Annex 2: Dades obtingudes perfil destinataris d. Annex 3: Dades obtingudes perfil docents del centre e. Annex 4: Anàlisi de la informació relacionada amb els objectius didàctics f. Annex 5: Estudi de mercat – oferta cursos B-Learning Barcelona g. Annex 6: Entrevista realitzada a M. Fischer/professor d’alemany h. Annex 7: Descripció detallada activitats d'aprenentatge mòdul 1+2 i. Annex 8: Rúbrica d’avaluació – expressió escrita j. Annex 9: Rúbrica d’avaluació – expressió oral k. Annex 10: Rúbrica per a l’avaluació de la proposta formativa l. Annex 11: Qüestionari: expectatives prova pilot m. Annex 12: Qüestionari final de curs: experiències n. Annex 13: Interfície Google Drive - prova pilot o. Annex 14: Objectius d’aprenentatge i objectius mòdul 3 (prova pilot) p. Annex 15: Gantt-Project: prova pilot q. Annex 16: OA creat amb EXE-Learning – conceptualització del disseny r. Annex 17: OA creat amb Exe-Learning – part de la interfície s. Annex 18: Respostes qüestionari inicial t. Annex 19: Dades i continguts dels missatges enviats u. Annex 20: Qüestionari final de curs – punts rellevants del feedback recollit v. Annex 21: Certificat de desenvolupament de pràctiques al Màster en

Educació i TIC (e-learning)

77

77-79 80-83 84-85

86 87 88

89-91 92 93 94

95-96 97-100

101 102 103

104-105 105 106

106-107 107-111

112


5

Presentació del projecte

1. Resum executiu

La revolució tecnològica afecta el nucli dels processos educatius: l'accés a i la transmissió de la

informació. UAB Idiomes Barcelona aposta clarament per la integració de les noves tecnologies

en els seus cursos i fomenta l’ús de les TIC com a recurs, tant per al docent com per a

l’aprenent. Amb la inclusió de cursos d'alemany en la modalitat de Blended Learning, UAB

Idiomes vol augmentar la seva competitivitat i l'atractiu de la seva oferta educativa,

flexibilitzant els horaris i baixant el cost dels cursos. Els cursos s'adrecen a adults, estudiants i

professionals, que necessiten flexibilitat d'horaris per a l'aprenentatge d'un idioma.

Paraules clau: adults, ensenyament no reglat, B-Learning, LMS, idiomes

L'elecció del projecte aquí presentat, la implementació d'un curs preparatori per al Zertifikat B

1 de la llengua alemanya en la modalitat de Blended Learning, es basa en tres fets: l'augment

de sol·licituds per a realitzar el Zertifikat B 1, la flexibilització necessària de horaris per a

l'aprenentatge d'un idioma i la necessitat d'augmentar la competitivitat de l'oferta educativa

de UAB Idiomes Barcelona, sobretot en el departament d'alemany. La proximitat de l'Institut

Goethe des de l’any 2013 va captar en l’últim curs molts possibles alumnes d'UAB Idiomes

Barcelona i s’ha detectat una necessitat real d'actuar davant d'aquest fet i reforçar la

competitivitat. En l’actualitat, UAB Idiomes Barcelona ofereix cursos d'alemany general, del

nivell A1 al B2.1, del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).

El Zertifikat B1 és un examen d'alemany per a joves i adults i és un prerequisit indispensable

per poder treballar en un país de parla alemany i, ara i en els últims anys, hi ha i hi havia molta

demanda per a la realització d'aquest examen degut a la crisi econòmica a Espanya.

En la proposta educativa dissenyada es tracta d'un curs de 14 setmanes de durada i de 90

hores, dels quals 30 hores seran presencials i 60 hores de treball en línia. El model de

referència per a la realització del disseny instruccional escollit és el model ASSURE. Està basat

en el constructivisme i busca estimular la participació activa de l'alumnat, amb la qual es

generarà un procés d'aprenentatge significatiu.

A la fase de l'anàlisi es va realitzar un estudi exhaustiu mitjançant un qüestionari en línia

respecte a les característiques generals dels estudiants, capacitats específiques i estils

d'aprenentatge. L'anàlisi dels resultats posa en relleu que, per norma general, s'aprèn

l'alemany com a segona llengua, es tracta de gent amb carreres universitàries i acostumats a

estudiar. Els recursos humans necessaris per al desenvolupament i la implementació d'aquest

projecte són mínimes. Altres dades d'interès aconseguits en aquesta fase és la viabilitat

econòmica del projecte (ROI), l'adequació de les instal·lacions d'UAB Idiomes respecte als

recursos tecnològics i l'actitud positiva i oberta dels seus professors cap a la implementació de

cursos en la modalitat de Blended Learning.


6

Amb la finalitat de crear un projecte amb una alta competivitat en el mercat, es va realitzar un

estudi de mercat a la xarxa sobre l’oferta educativa semipresencial d’idiomes en l’àrea

metropolità de Barcelona. Tant l'estudi realitzat com l'aplicació de la matriu DAFO i l'anàlisi

PREN van deixar palès que, d'una banda, hi ha una clara manca de cursos de B-Learning en el

sector d’idiomes, així que representa una novetat en el mercat educatiu i que , de l'altra

banda, aquests cursos permeten una flexibilització d'horaris i una reducció dels preus dels

cursos, dos factors que incideixen positivament en el seu atractiu.

En la segona fase es van formular els objectius, concrets i mesurables, que permeten a

l'alumne conèixer les metes o propòsits a aconseguir. En correspondència amb els objectius

plantejats i en base als resultats de l'anàlisi de les necessitats, es va elaborar una planificació

detallada de les tasques que cal dur a terme per al desenvolupament del projecte.

La modalitat d'ensenyament escollida, el B-Learning, defineix la selecció de la metodologia i

dels materials que s'utilitzaran. Es seleccionaran els mitjans més adequats per als estudiants

amb els quals podran complir amb els objectius. En aquesta fase cal organitzar el marc

d'aprenentatge (LMS - PLE) que propiciï l'aprenentatge de l'alumne i del "què", "quan" i "com"

de l'ús dels mitjans més adients prèviament escollits. Amb el disseny instruccional del projecte

es creen “instruccional experiences which make the acquisition of knwoledge and skill more

eficient, effective and appealing.” (Merrill ed.a. 1996)

La decisió més difícil en la fase del disseny va caure sobre l'elecció del LMS. Després d'un

constant intercanvi d'experiències amb diferents professionals en el sector d'idiomes, la

recerca d'informació a la xarxa i una entrevista concertada prèviament amb un professor de

l'EOI Vall d'Hebron, es va descartar Moodle com LMS i es va triar Google Drive. La professora

M. Marte ja compta amb experiència amb el seu ús i sobretot les eines de correcció que

ofereix Google Drive, el seu maneig fàcil i intuïtiu i el fet de no tenir incidències tècniques van

consolidar la decisió.

El model pedagògic escollit per al projecte és el "Constructivist Learning Environments",

model pedagògic de Jonassen. La seva filosofia educativa és unir els principis del

constructivisme amb la tecnologia educativa moderna, un enfocament que s'adapta

perfectament a les necessitats de l'era digital. El disseny dels entorns d'aprenentatge en l'era

digital no hauria de basar-se tan sols en una teoria d'aprenentatge, sinó aprofitar els

coneixements obtinguts de les diferents teories al llarg de la història del seu estudi i integrar-hi

les TIC. El connectivisme es particularitza en l'aprenentatge en l'era digital. El connectivisme

destaca que l'aprenentatge és un procés de creació de coneixement i no només de consum. Li

atorga un pes especial tant a les metodologies com a les eines cognitives (Jonassen, 2000). El

model de Jonassen s'adapta a les exigències de l'educació de l'era digital, a les necessitats que

es plantegen els professors de cursos en línia i a les inquietuds i reptes que genera la inclusió

de les TIC en el procés ensenyament-aprenentatge.

El proper pas va consistir en la implementació de la prova pilot. Es tractava d'una prova de 13

dies de durada i de 14 hores, dels quals 2 hores van ser presencials i 12 hores de treball en

línia. Els continguts treballats en la prova pilot corresponen a una part del mòdul 3 del curs

dissenyat. Es va escollir aquest contingut per la seva rellevància gramatical per als estudiants


7

de la llengua alemanya, els temps verbals del passat, i per l'interès històric i intercultural que

representen la caiguda del mur a Berlín i la reunificació d'Alemanya. La implementació d'una

prova pilot permet verificar la fiabilitat del producte ofert i ajustar-lo a les necessitats tant de

la institució educativa com del futur client. A més, permet valorar l'efectivitat del producte i

aporta dades veritables i significatives. Hi van participar 6 estudiants, 3 interns i 3 externs.

La creació d’un OA amb l’eina EXE-Learning sobre l'ús dels temps verbals del passat en

alemany va oferir als alumnes una manera diferent de treballar aquesta temàtica. S'intenta

que, mitjançant una comparació amb el castellà, l'estudiant vegi amb claredat les diferències

de l'ús dels passats entre les dues llengües.

Els participants de la prova pilot es van adaptar molt bé a la modalitat proposada. La

temporalització de les diferents activitats va ser adequada i els alumnes la van poder seguir

sense dificultat. També van poder seguir amb facilitat al sistema de correcció proposat.

Tractant-se de l'aprenentatge d'una llengua és de gran importància que sigui un sistema clar,

concís i alhora senzill, amb el qual els alumnes se sentin segurs i capaços de portar a terme les

correccions adients. Els exercissis proposats els van resultar interesants i la valoració de

l’avaluació continua aplicada va ser molt positiva. Els alumnes es van mostrar motivats i van

realitzar els lliuraments de les diferents activitats amb puntualitat.

El feedback rebut respecte al treball amb Google Drive com LMS va ser positiu. Tot i així, s'ha

observat que facilitant als participants de la prova pilot tota la informació i els continguts al

mateix temps va generar inicialment alguna confusió que es va poder mitigar en la fase

presencial a l'inici de la prova pilot. Cal tenir-ho en compte ja que un excés d'informació pot

portar a la desmotivació. S'ha observat també que els estudiants posen sovint poca atenció en

els enunciats i que els resulta difícil interactuar entre ells, en molts casos per falta de costum.

Serà important fomentar la interacció entre els participants d'un curs perquè aprenguin i

treballin de manera col·laborativa. Tot i així, es va aconseguir una participació activa dels

estudiants a través d'estratègies actives i una constant presència docent. Les activitats

desenvolupades permetien la participació individual i la cooperació en grups. Tal i com

assenyalen Palloff y Prat (2001), “el docente en línia se aleja del antiguo papel de depositario y

transmisor del saber, el "sage on the stage"” facilita recursos i estratègies i respon a dubtes i

necessitats, la qual cosa ajuda a l'estudiant a desenvolupar el seu propi procés d'aprenentatge.

Sobre la última fase del model ASSURE, l'avaluació, recau gran importància, ja que garanteix

l'oferta de propostes educatives de qualitat.

Es va fer una revisió i una avaluació tant de la implementació com dels resultats de

l'aprenentatge. Aquest procés porta a una reflexió sobre el treball realitzat i a la implantació

de millores. Es va aplicar l'avaluació contínua per a l'avaluació de l'aprenentatge dels

estudiants i se'ls va proporcionar un feedback constant a través d'un full individual per a cada

estudiant, la qual cosa van avaluar molt positivament. L'avaluació de la implementació de la

prova pilot es va dur a terme mitjançant un qüestionari en línia i l'observació directa per part

de la professora. Les avaluacions van ser constructives i positives. Un punt que es pot millorar i

s'ha de tenir en compte és la qualitat organitzativa de Google Drive. És de gran importància


8

que la informació i les diferents activitats es puguin mostrar d'una manera organitzada i

entenedora a l'alumnat. Els objectius preestablerts del curs s'han pogut complir.

Prenent els resultats de la prova pilot com referència es pot afirmar que el curs aquí presentat

pot trobar bona acollida.Com més actualitzat i adaptat a les necessitats dels possibles

estudiants sigui el curs ofert, més alts seran les possibilitats de trobar bona acollida en el

mercat i entre els possibles futurs alumnes. En un marc dinàmic i obert d'ensenyament, obert

a nous models educatius, el que es busca és una fórmula que permeti més flexibilitat d'horaris,

una adaptació a les exigències de l'era digital i poder arribar a un públic més ampli. La

implantació de cursos en la modalitat de B-Learning pot representar una resposta a aquestes

inquietuds. Així mateix permet ampliar l'oferta formativa del centre.

2. Introducció

2.1. Presentació del projecte

L'era en què vivim és l'era digital, vivim en la societat de la informació. La revolució tecnològica

afecta el nucli dels processos educatius: l'accés a i la transmissió de la informació, la qual cosa

crea la necessitat d'una ampliació temporal i espacial dels mercats. L'aprenentatge en línia i el

Blended-learning, que combina activitats d’aprenentatge en línia amb classes presencials, són

models d'ensenyament cada vegada més sol·licitats.

El compromís per un ensenyament d’alta qualitat i un alt nivell de professionalitat han estat

els principis en què es basa el servei d`UAB Idiomes, el qual aposta clarament per la integració

de les noves tecnologies en els seus cursos i per fomentar l’ús de les TIC com a recurs, tant per

al docent com per a l’aprenent.

Per aquestes raons es proposa incloure el curs “Preparació de l’examen B 1 / Alemany” en la

modalitat de Blended-learning en l’oferta educativa de UAB-Idiomes Barcelona, com a

projecte que incorpori les TIC en l’entorn educatiu de la institució. Amb aquest projecte

s'intenta donar resposta a situacions noves en el context educatiu i ampliar l'oferta formativa

del centre. Així mateix, es flexibilitza la formació i permet una ampliació dels destinataris de la

formació.

El Zertifikat B1 és un examen d'alemany per a joves i adults. Ha estat desenvolupat

conjuntament pel Goethe-Institut (GI), el Österreichisches Sprachdiplom (OSD) i la Universität

Freiburg, Suïssa (Unifri-DaF). Demostra un ús autònom de l'alemany i es correspon amb el

tercer nivell (B1) dels sis de l'escala de competències del Marc comú europeu de referència per

a les llengües.1 Aquest certificat és un prerequisit indispensable per poder treballar en un país

de parla alemany i, ara i en els últims anys, hi ha i hi havia molta demanda per a la realització

d'aquest examen.

En el curs es treballen les següents competències lingüístiques: la comprensió auditiva i la

comprensió lectora, la interacció oral, l'expressió oral i l'expressió escrita. Les capacitats que

l'estudiant ha de controlar en cada un dels nivells queda delimitat pel Marc Comú Europeu de

1 Pàgina oficial de l’Institut Goethe: http://www.goethe.de/lrn/prj/pba/bes/gzb/esindex.htm

http://www.goethe.de/lrn/prj/pba/bes/gzb/esindex.htm


9

Referència per a les Llengües (MCER). El contingut del curs està adaptat al MECR, nivell B1

(usuari independent - intermedi).

Es tracta d'un curs de 14 setmanes de durada i de 90 hores, dels quals 30 hores seran

presencials i 60 hores de treball en línia. El primer curs de l'any escolar s'inicia a l’octubre i

durarà fins a finals de gener, ja que hi ha una convocatòria de l'examen B 1 a principis de

febrer. El segon curs començarà al febrer i durarà fins a finals de maig per poder presentar-se a

la convocatòria de l'examen oficial de principis de juny.

El disseny d'un curs en línia requereix una bona preparació i representa una tasca complexa, la

qual requereix la participació d'experts en el seu desenvolupament (pedagogs, dissenyadors

instruccionals, ...). “Básicamente producir un curso implica el desarrollo de un proyecto que

requiere de la adecuada organización y planificación de un conjunto de etapas, fases,

actividades y/o tareas que conlleven al desarrollo de escenarios de aprendizaje virtual,

ateniendo a lineamientos y estándares; pedagógicos, tecnológicos, organizacionales y

estructurales”.(Beltrán, J., 2010)

Es tracta d'un curs d'educació no formal i no es limita a una edat determinada com ho fa el

sistema formal de l'educació. Gran part del curs no queda restringida a un espai o temps

específics i permet l'educació a distància. PH. H. Coombs (1973) defineix l'educació no formal

com «(...) we define non formal education as any organized educational activity outside the

established formal system - whether operating separately or as an important feature of some

broader activity – that is intended to serve identifiable learning clienteles and learning

objective» 2

2.2. Estructura de la memòria i el model de disseny instruccional -

ASSURE

El disseny instruccional representa un procés d'organització de les accions educatives i

constitueix un fil conductor de l'estructura de la memòria del projecte. Primerament es

presenta una introducció al projecte, la seva contextualització i la seva justificació.

Seguidament es mostra l’aplicació de les diferents etapes del model ASSURE al projecte aquí

presentat. La memòria es finalitza amb les conclusions generals del projecte, les referències

bibliogràfiques i els annexos.

Per al disseny instruccional de la proposta educativa s'utilitzarà el model ASSURE,

desenvolupat per Heinich, Molenda, Russell i Smaldino (1993), els quals incorporen els

suposicions d'instrucció de Robert Gagné en el seu model per assegurar l'ús efectiu dels

mitjans en la instrucció. Gagné sosté que hi ha diversos tipus i nivells d'aprenentatge, i cada un

d'aquests tipus i nivells requereix la instrucció que s'adapta a les necessitats de l'alumne.

Com a punts de partida del model ASSURE es poden destacar les característiques dels

estudiants i els seus estils d'aprenentatge. Està basat en el constructivisme i busca estimular la

2 P.H. Coombs, R.C. Prosser, M. Ahmed (1973). Libro: “New Paths to Learning For Rural Children and Youth” preparada para

UNICEF por el International Council for Educational Development


10

participació activa de l'alumnat amb la finalitat de generar un procés d'aprenentatge

significatiu. El constructivisme és una teoria d'aprenentatge que defensa que el coneixement

s'adquireix quan els estudiants participen activament en la construcció dels significats (The

Gagné assumption)3.

El model ASSURE es divideix en sis passos i busca l'aprenentatge autònom dels estudiants i la

seva motivació.

Figura Nº 1: ASSURE

3. Contextualització

3.1. La institució educativa

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va fundar l’any 1968 i està entre les millors

institucions educatives tant d’Espanya com de la Unió Europea en termes de qualitat docent i

investigació. L’interès que la Universitat Autònoma de Barcelona demostra per la formació en

llengües ha afavorit la consolidació dels seus centres d’idiomes de Barcelona i Bellaterra. UAB

Idiomes és el nom genèric d’aquests centres de formació d’idiomes.

UAB Idiomes Barcelona, fundada el 1999 i amb seu a l’edifici UAB - Casa Convalescència,

representa l’ampliació del camp d’actuació de la UAB en matèria d’ensenyament instrumental

d’idiomes. La seva oferta està orientada a les necessitats d’un públic adult i professional.

Aquesta oferta s’elabora a partir del pla d’estudis i de la programació que UAB Idiomes

estableix per als seus cursos, garantint així un ensenyament de qualitat, amb el rigor i

l’exigència propis de l’ensenyament universitari.

El compromís per un ensenyament d’alta qualitat i un alt nivell de professionalitat han estat

els principis en què es basa el servei d`UAB Idiomes, el qual aposta clarament per la integració

de les noves tecnologies en els seus cursos i per fomentar l’ús de les TIC com a recurs, tant per

al docent com per a l’aprenent. Per aquestes raons es proposa el curs “Preparació de l’examen

B 1 / Alemany” en la modalitat de Blended-learning, com a projecte que incorpori les TIC en

l’entorn educatiu de UAB Idiomes. Amb aquest projecte s'intenta donar resposta a situacions

3 The Gagné Assumption: http://gagnelearningtheorist.blogspot.com.es/2013/05/gagnes-assumption-

and-how-his.html

http://gagnelearningtheorist.blogspot.com.es/2013/05/gagnes-assumption-and-how-his.html

http://gagnelearningtheorist.blogspot.com.es/2013/05/gagnes-assumption-and-how-his.html


11

noves en el context educatiu i ampliar l'oferta educativa del centre. Així mateix, es flexibilitza

la formació i permet una ampliació dels destinataris.

A l’annex 0 es mostra un organigrama de la estructura organitzativa de UAB Idiomes

Barcelona.

3.2. Interès d’un projecte de B-learning en el context escollit

La proximitat de l'Institut Goethe des de l’any 2013, institució pública alemanya de gran

rellevància que té com a missió promoure, divulgar i promocionar el coneixement de la llengua

alemanya i la seva cultura4, afecta l'afluència d'alumnes a la recerca de cursos d'alemany i

consecutivament existeix una necessitat real d'actuar davant d'aquest fet i reforçar la

competitivitat.

UAB-Idiomes Barcelona compta amb dos factors que incideixen en l'atractiu de l'oferta dels

seus cursos d'Alemany:

- oferta d'horaris limitats

- preu elevat dels cursos en comparació amb altres centres d'idioma

La implementació de cursos en la modalitat de B-Learning permet, d'una banda, la reducció del

cost, elimina barreres espacials i augmenta la flexibilitat temporal. Per l'altre banda compta

amb els avantatges de la formació presencial com la interacció física, el fet d'establir relacions

socials, etc.

4. Justificació

4.1. Justificació del projecte

En l’actualitat, UAB Idiomes Barcelona ofereix cursos d'alemany general, del nivell A1 al B2.1,

del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).

Freire (2009) assenyala: “Para dar respuesta a las necesidades educativas actuales es necesario

modificar el papel que desempeñan los agentes implicados en el contexto educativo, lo que

supone replantear el espacio educativo y que docentes y discentes desempeñen nuevos roles”.

El docent, per tant, deixa de ser un mer transmissor de coneixement i es converteix en

facilitador de l'aprenentatge, el qual promou, orienta i possibilita l'aprenentatge del discent. S’

adapta als nou mitjans d'informació i comunicació, es forma en i amb les TIC i les integra en el

procés d'ensenyament - aprenentatge.

4 Wikipedia: Instituto Goethe. https://es.wikipedia.org/wiki/Instituto_Goethe

https://es.wikipedia.org/wiki/Instituto_Goethe


12

UAB Idiomes Barcelona no compta en l'actualitat amb una oferta de cursos en línia o de

Blended learning, i, per tant, aquesta oferta d'un curs de Blended learning representa un

primer pas cap a la integració progressiva de cursos d'aquest tipus en la seva oferta educativa.

Una clara tendència cap a la incorporació de les TIC en el procés d'ensenyament-aprenentatge

es pot apreciar en l'oferta que va llançar el Departament d'Ensenyament per a l'educació

secundària obligatòria (ESO) i de batxillerat.5

Des de l'any escolar 2014/15, s’incorpora la metodologia de Blended Learning en la oferta

educativa a través del "Institut Obert de Catalunya". El diari digital 324.cat informa el dia 13

maig 2013:6

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha defensat la nova fórmula tot assegurant que els

alumnes posaran els fonaments per a "l'aprenentatge per a tota la vida".

"Cada vegada tenim més universitaris que fan matèries a distància. Si el futur va cap aquí ens

ha semblat interessant que l'alumne de Batxillerat ja comenci a aprendre a treballar i a

estudiar així".

4.2. Valor del projecte per a l’organització

Valor acadèmic: El valor acadèmic del curs aquí presentat rau, per una banda, en poder

oferir l'obtenció d'un títol oficial als seus alumnes en superar l'examen oficial “ Zertifikat B 1”.

Per l’altra banda, una actualització i ampliació de l'oferta educativa, amb la incorporació de les

TIC, mostra clarament el desig d'adaptar-se a les exigències i necessitats de l'era digital i de la

societat d'informació. A més demostra dinamisme, flexibilitat i ganes d'innovació. Totes

aquestes característiques atribueixen valor a una entitat educativa.

Valor social: Es percep la conveniència de trobar, introduir i millorar els processos

d'aprenentatge d'idiomes en una societat que les necessita per millorar la qualificació de la

seva mà d'obra, capacitar-la per poder atendre millor a clients i col·legues estrangers,

permetre accedir a llocs de treball de major qualificació i responsabilitat social. Zayas R. (2013)

comenta: El aprendizaje de lenguas extranjeras en España sigue siendo una de las asignaturas

pendientes del sistema educativo actual.7

Valor pedagògic: Com bé apunta la consellera de l'ensenyament, Irene Rigau, com més aviat

s’acostuma l'alumne a la feina amb els nous mitjans, millor.

5 Generalitat de Catallunya. 24 de juny 2015. https://ioc.xtec.cat/educacio/materies-eso-i-batx

6 Diari digital 324.cat. 13 de mayo 2013. Barcelona. http://www.ccma.cat/324/Ensenyament-presenta-

un-sistema-per-combinar-laprenentatge-presencial-amb-lensenyament-a-distancia-al-batxillerat/noticia/2115052/ 7 eXtoikos, revista digital para la difusión del conociemiento económico, No. 9 / 2013.

http://www.extoikos.es/n9/pdf/13.pdf

https://ioc.xtec.cat/educacio/materies-eso-i-batx

http://www.ccma.cat/324/Ensenyament-presenta-un-sistema-per-combinar-laprenentatge-presencial-amb-lensenyament-a-distancia-al-batxillerat/noticia/2115052/



http://www.extoikos.es/n9/pdf/13.pdf


13

La inclusió dels nous mitjans tecnològics en el procés d'ensenyament-aprenentatge permet

transcendir els espais de l'aula, ofereix una accessibilitat perllongada als materials des de

qualsevol lloc i en qualsevol moment i permet una interacció, tant presencial com virtual, amb

els companys d'estudis. A més, es treballa i interactua en un espai hipermèdia, un àmbit sense

dimensions físiques, que alberga, potència i estructura les activitats de les persones. (Moran,

2012)

Valor organitzatiu: La proposta aquí elaborada, la seva planificació acurada , la posterior

prova pilot i la seva avaluació pot proporcionar informació valuosa sobre la fiabilitat de la

inclusió d'aquests cursos en la seva oferta educativa.

5. Objectius del projecte

Objectius

generals:

Ampliar l'oferta educativa del centre educatiu i adaptar-la a les exigències de l'era digital i de la societat de la informació, amb la implantació de cursos Blended-learning.

Localitzar i arribar a un públic més ampli.

Oferir cursos d'alta qualitat per a fidelitzar l'alumnat.

Assessorar i preparar l'alumnat per a aconseguir els títols oficials.

Buscar l'adaptabilitat, durabilitat i reutilització dels materials, complint les normes establertes pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER)

Generar un procés continu d'aprenentatge pels alumnes.

Objectius

específics:

Millorar la competitivitat del centre educatiu

Detectar necessitats formatives del mercat i oferir-hi una resposta

Crear ambients educatives que fomentin la participació activa, el treball col·laboratiu (tant presencial com virtual) i l'aprenentatge significatiu

Planificar, avaluar i corregir col·laborativament processos de formació en línia.

6. Anàlisi de necessitats

6.1. Pla d’anàlisi - introducció

Abans d'emprendre un nou projecte es recomana realitzar una anàlisi detallada i integrat que

abordi la situació des de diferents perspectives. En aquesta fase es formalitza la decisió de

portar el projecte endavant. Des de l'anàlisi de les necessitats es promouen accions que

permeten la millora i l'enriquiment de la institució educativa.

Els següents punts constitueixen els objectes generals d'anàlisi:

o Estudi de les característiques generals (edat, nivell educatiu …) i especifiques (necessitats

educatives, motivació …) de la població objectiu.

o Necessitats educatives (inclusió de les TIC en el procés E-A)


14

o Necessitats de la institució educativa (infraestructura tecnològica, agents implicats, cultura

organitzativa ...)

o Anàlisi de les característiques internes i la situació externa del centre educatiu – aplicació i

elaboració de la matriu DAFO

L'annex 1 mostra amb més detall els objectes d'anàlisi, la seva definició i justificació.

L'anàlisi de les característiques dels possibles destinataris finals del projecte ens permet

verificar si les sol·licituds i expectatives dels possibles clients concorden amb els objectius de

l'organització i de la proposta educativa. S'enfocarà especialment en l'anàlisi de les necessitats

educatives emergents en la societat de la informació.

Una anàlisi detallada de les necessitats de la institució educativa comportarà l'anàlisi de la

viabilitat econòmica, organitzativa i tècnica del projecte.

La realització d'una anàlisi DAFO permet conèixer la situació real en què es troba la institució

educativa i constituirà la base per al desenvolupament d'estratègies d'acció.

L'anàlisi es durà a terme mitjançant entrevistes, enquestes en línia, la investigació i l'anàlisi de

documents, així com una anàlisi DAFO i una anàlisi PREN.

6.2. Instruments i procediments de recollida d’informació

a. Instruments de recollida i d’anàlisi de la informació: definició i justificació

o Entrevista:

En l'actualitat, i a causa dels avenços i el prestigi de la investigació qualitativa, l'entrevista

constitueix un mitjà important i efectiu per contrastar informació i possibilita la posada en

marxa d'indicadors de millora8. La realització d'entrevistes de tipus qualitatiu permet recollir

d'una manera més àmplia què necessiten els alumnes, què demanen, com desitgen aprendre,

etc. L'entrevista ha de partir d'una finalitat específica.

Es va utilitzar per esbrinar les necessitats de la institució educativa, les característiques

específiques de la població objectiu com ara la motivació, les necessitats educatives, la

definició de la modalitat d'ensenyament, etc.

o Investigació i anàlisi de documents i “Print Media”:

Representen una font d'informació actual i evidències del bon / mal funcionament de

tendències pedagògiques actuals. Permet la recopilació d'informació i la seva posterior anàlisi.

8 Pino Juste M., Universidad de Vigo: Algunos métodos y técnicas de recogida y análisis de datos


15

Es va fer servir per reunir informació sobre tots els punts esmentats anteriorment i subjectes

d'anàlisi.

o Enquesta (amb preguntes tancades i obertes):

S'utilitzen enquestes elaborades amb l'eina Google Formularis. L'eina ofereix una manera fàcil

d'elaborar una enquesta amb un bon disseny i és fàcil de compartir-la, enviant l'URL o inserint

el formulari en un missatge de correu. La realització d'aquestes enquestes és senzilla i les

respostes queden registrades automàticament en un full de càlcul que permet veure les dades

recopilats en gràfics. Permet una visualització dels resultats de forma esquemàtica que pot ser

compartida amb facilitat.

Es va utilitzar per esbrinar les característiques generals i específiques dels destinataris finals de

la proposta educativa i per detectar les seves necessitats educatives. Mitjançant les enquestes

es va explorar també la predisposició dels estudiants actuals, participants en cursos presencials

i dels docents d’UAB Idiomes de canviar en un futur la modalitat d'ensenyament i participar en

o, en el cas dels docents, impartir un curs de B-Learning.

b. Procediments d’anàlisi de la informació

o Anàlisi DAFO:

Mitjançant l'anàlisi DAFO, eina originària del món empresarial, s'analitza la situació actual

d'un projecte o d'una empresa. Representa una eina bàsica en la presa de decisions i l’anàlisi

estratègica i la seva aplicació s'ha estès més enllà del món empresarial. Es va fer servir la

matriu proporcionada per Inghenia SWOT.

Es va utilitzar per a l’anàlisi de les característiques internes i la situació externa del centre

educatiu

o Anàlisi PREN:

Permet una identificació de les accions possibles per reduir debilitats, anul·lar amenaces,

potenciar les fortaleses i incrementar les oportunitats. Es va dur a terme a base dels resultats

obtinguts pel anàlisi DAFO.

o GanttProject o PDM: Permet la programació de les diferents activitats dins de la planificació del projecte i permet una visió global de les mateixes. La seva elaboració requereix una bona estructuració de tot el projecte on les diferents sub-activitats es posen en relació entre ells.

6.3. Planificació de l’anàlisi


16

Tipologia de necessitats Processos de

recollida

d'informació

Procediment

s d'anàlisi Instruments Terminis

Estudi de característiques

generals (edat, nivell

educatiu …) de la població

objectiu

Investigació i anàlisi de documents

Enquesta

Recerca a la xarxa e in situ UAB-Idiomes

Formulari Google

12.10.-24.10.2015

Estudi de les

característiques

especifiques (necessitats

educatives, motivació …)

de la població objectiu

Necessitats educatives

(inclusió de les TIC en el

procés E-A)

Entrevista

Investigació i

anàlisi de documents

Enquesta

Entrevista preparada prèviament Recerca a la xarxa e in situ UAB-Idiomes

Formulari Google

12.10.-24.10.2015

Anàlisi de necessitats de la

institució educativa

(infraestructura

tecnològica, agents

implicats, cultura

organitzativa ...)

Entrevista

Investigació i

anàlisi de documents

Enquesta

Entrevista preparada prèviament Recerca a la xarxa e in situ UAB-Idiomes

Formulari Google

16.10.-24.10.2015

Anàlisi de les

característiques internes i

la situació externa del

centre educatiu

Aplicació i elaboració de la matriu DAFO

Matriu DAFO

16.10.-20.10.2015

Identificació d'accions

possibles segons el resultat

de l'anàlisi DAFO

Aplicació i elaboració de la matriu PREN

Matriu PREN

20.10.-24.10.2015

Programació de les

diferents activitats dins de

la planificació del

projecte.

Elaboració d'un Diagrama GANTT

GanttProject

20.10.-24.10.2015

6.4. DAFO – anàlisi diagnòstic preliminar del context

Amb la finalitat de conèixer els punts forts i febles de la institució educativa i poder veure les

oportunitats i les amenaces, es va realitzar una anàlisi DAFO.


17

Resultats: Anàlisi DAFO 9

L'eina inghenia.com genera un gràfic de les dades introduïdes prement el botó "Graficar".

6.5. Recollida de dades

Seguidament, es farà una descripció detallada de la recollida de la informació i del

funcionament dels instruments i procediments aplicats.

9 DAFO elaborada amb inghenia.com: http://www.inghenia.com/gadgets/swot/swot.php

http://www.inghenia.com/gadgets/swot/swot.php


18

Descripció de recollida de la informació:

Instruments de recollida i d’anàlisi de la informació

Temps establert

Funcionament de l’aplicació del instrument Incidències Solucions

Entrevista: 12-24.10.2015

Les entrevistes que es van dur a terme, tant amb els alumnes com amb el coordinador acadèmic, Pascal Shaw, han proporcionat informació important que tindrà rellevància en el desenvolupament del projecte. El model d'entrevista aplicada va ser en tots dos casos l'entrevista de preguntes obertes. Així mateix, es va realitzar una entrevista amb un professor d'alemany de l'EOI de Vall d'Hebron que no va ser planificada inicialment. Imparteix des de l’any 2014 cursos en la modalitat de Blended Learning per al 5è nivell d'alemany i va ser inclòs en el pla d'anàlisi per la seva experiència al camp.

Temps limitat per a la realització de l’anàlisi.

Enquestes per reforçar l'anàlisi de les necessitats específiques de la població objectiu.

L'entrevista constitueix un mitjà important i efectiu per contrastar informació i possibilita la posada en marxa d'indicadors de millora. La realització d'entrevistes de tipus qualitatiu permet recollir informació d'una manera àmplia i personalitzada i parteix d’una finalitat específica.

Investigació a la xarxa i anàlisi de documents i “Print Media”:

12-24.10.2015

Tant la investigació a la xarxa com l'anàlisi de documents van permetre recopilar informació sobre el centre educatiu, la oferta educativa a Barcelona i voltants i la modalitat de Blended Learning. Internet representa una font inesgotable d'informació actual i permet conèixer altres projectes de Blended Learning en diferents centres educatius, el seu èxit o fracàs, l'actual demanda existent d'aquesta modalitat d'ensenyament, etc.

- -

Representen una font d'informació actual i evidències del bon / mal funcionament de tendències pedagògiques actuals. Permet la recopilació d'informació sobre el centre educatiu i la seva posterior anàlisi.

Enquesta (amb preguntes tancades i obertes):

12-24.10.2015

L'elaboració de les enquestes amb l'eina Google Formularis i el seu posterior enviament als entrevistats va ser un procés senzill i ràpid. L'elaboració de les preguntes, en canvi, requereix una bona preparació i temps.

Les enquestes s'han d'enviar amb temps, ja que és possible que els

L'enviament d'un recordatori ajuda i anima a la gent a respondre.

Mètode àmpliament utilitzat en la investigació que permet recopilar i


19

elaborar dades de manera ràpida i eficaç.

Compartir els resultats de les enquestes pot resultar gratificant per als entrevistats, ja que poden veure la seva resposta en el conjunt dels resultats i els possibilita conèixer les opinions de la resta de la gent.

entrevistats contestin en un lapse de temps de 3 o més dies.

Procediments de l’anàlisi de la informació

Temps establert

Funcionament de l’aplicació del instrument Incidències Solucions

Anàlisi DAFO: 16-20.10.2015

L'eina Inghenia SWOT és d'ús fàcil i permet elaborar una anàlisi DAFO de manera ràpida i amb un bon disseny. La realització de canvis de dades és senzill. Les dades es queden guardades en el propi ordinador i poden ser recuperades fàcilment.

- - Anàlisi de la situació real d’un projecte o d’una empresa.

Anàlisi PREN: 20-24.10.2015

L'elaboració de l'anàlisi PREN es basa en els resultats obtinguts en l'anàlisi DAFO, tenint en consideració també els factors esbrinats amb els diferents instruments d'anàlisi.

- - Identificació d’accions possibles per a reduir debilitats, anul·lar amenaces, potenciar fortaleses i incrementar oportunitats.

GanttProject: 20-24.10.2015

El funcionament de l'eina GanttProject s'aprèn veient el vídeo de la mateixa pàgina. La seva descàrrega a l'ordinador és ràpida i les correccions sobre les dades ja introduïdes es realitzen amb facilitat.

- - Programació de les activitats dins del projecte i estructuració del projecte.


20

6.6. Presentació de resultats d’anàlisi

A continuació, es presenten les dades obtingudes pel que fa tant a les necessitats relacionades

amb l’acció formativa (objectius/competències de formació, contingut general, perfil

destinataris, perfil docent) com a les necessitats relacionades amb el desenvolupament del

projecte (recursos materials, humans, temporals i econòmics).

A l’annex 2, es mostren les dades obtingudes mitjançant una enquesta realitzada amb els

alumnes (9 alumnes d’alemany) i l’annex 3 mostra les resultats obtinguts amb els professors

de UAB-Idiomes Barcelona (14 professors) .

a. Necessitats relacionades amb l’acció formativa

- Perfil destinataris

El perfil biogràfic dels estudiants i l'establiment de les característiques objectives de l'alumnat

constitueix un punt important en la programació del curs. Es va dur a terme una anàlisi

exhaustiva de les característiques generals i específiques dels destinataris del projecte, ja que

ajuda a adaptar el seu disseny al màxim a les necessitats dels estudiants.

Característiques generals

Edat: Cursos generals: Entre 19 – 62 anys La edat mitjana dels alumnes del 3r curs , el B 1, són de 23-30 anys.

Sexe: Força equilibrat dones-homes

Nivell educatiu: Gent amb carreres universitàries i estudis superiors

Característiques especifiques

Necessitats educatives

Poder superar l’examen “Zertifikat B 1” Annex 4: Anàlisi de la informació relacionada amb els objectius didàctics

Motivacions Alta motivació intrínseca - el 88,9% de l'alumnat entrevistat indica que li agrada aprendre idiomes. El 55,6% afirma que té interès a conèixer la cultura dels països de parla alemany. Motivació extrínseca - el 66,7% indica que vol millorar el seu currículum i el 44,4% té amics o els companys de treball de parla alemany. Una altra motivació extrínseca és el fet de voler realitzar un examen oficial (33,3%). Les dades obtingudes permeten concloure que l'alumnat treballarà amb una considerable implicació, un bon rendiment i persistència en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Coneixements previs

S'ha d'haver superat els cursos A 1 i A 2. El curs és recomanable per a gent que ja hagi cursat una part del B 1, p.e. en un curs intensiu d'estiu a una EOI, etc.

Estils i hàbits d’aprenentatge

L'estil d'aprenentatge majoritari en el grup és el comunicatiu (88,9%: m'agrada aprendre conversant) i el concret (77,8% - m'agrada aprendre amb vídeos a classe). 10

10

Estils d’aprenentatge – Knowles 1982. https://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/viewFile/DIDA0202110175A/19502

https://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/viewFile/DIDA0202110175A/19502


21

La identificació i l'anàlisi dels estils d'aprenentatge pot resultar de gran utilitat a l'hora de seleccionar les activitats i materials que s'utilitzaran al llarg del curs.

- Perfil docent

Amb la finalitat de conèixer l'ús pedagògic que donen els professors de UAB-Idiomes Barcelona

a les TIC es va dur a terme una enquesta per correu electrònic entre el 20-24 d’octubre 2015, a

la qual van respondre 14 professors de diferents idiomes. Això representa el 23,3% del

professorat que treballa actualment a UAB Idiomes Barcelona.

El 64,3% porta més de 10 anys treballant en l'ensenyament d'idiomes i el 85,7% utilitza les TIC

setmanalment per a les seves classes. El convenciment i la iniciativa pròpia són les raons més

indicades per a l'ús de les TIC (78,6%). Es tracta de professors motivats intrínsecament i

compromesos amb la seva feina. El 42.9% indica que l’ús de les TIC és una prioritat del centre

educatiu que comparteix.

El 85,7% considera necessari utilitzar les TIC com a suport didàctic en els processos

d'ensenyament-aprenentatge. Comentari d’un professor:

“Como profesores de comunicación, debemos ayudar a nuestros alumnos a comunicarse mediante la tecnología puesto que buena parte de nuestra comunicación diaria se realiza mediante whatsapp, FB, etc. Además, las TIC nos pueden ayudar a desarrollar procesos de lectura, escritura, oralidad, etc gracias a la infinidad de recursos que encontramos en la web”

El 85,7% subratlla que utilitza les TIC amb la finalitat d'eina de suport. En aquest apartat

s'aprecien uns comentaris interessants:

“....es imprescindible, mis alumnos son millenarios”, “Plataforma para presentar contenidos y estimular la curiosidad. Los manuales pueden resultar estáticos.”, “…. para reproducir la realidad del acto comunicativo en el año 2015.”

Sobre l'ús (educatiu) que donen els alumnes a les TIC es van entrevistar tant els professors com

els estudiants mateixos. Es pot veure que, d'una banda, l'estudiant depèn força del professor,

ja que tan sols un 30% dels alumnes accedeix per compte propi a informació de la realitat a la

xarxa mentre que un 80% accedeix a la informació prèviament seleccionada per el professor.

Per l'altra banda, els professors subestimen als alumnes, ja que tots els estudiants entrevistats

elaboren productes amb les TIC i gairebé un 80% utilitza les eines de la xarxa per estudiar el

vocabulari (vegeu figura 2).


22

Figura Nº 2: gràfic enquesta ús educatiu TIC

Així mateix, els docents enquestats es mostren en gran part en favor (85,7%) d'una ampliació

de l'oferta dels cursos, incloent-hi cursos semipresencials.

“La necesidad de la presencia física del estudiante cada vez es más problemática en un mundo cuyos ritmos están acelerados. Los horarios no permiten a posibles alumnos acudir al cursos de idiomas en horarios establecidos. Desplazarse en grandes ciudades es costoso a muchos niveles. Los cursos semipresenciales serían, en este sentido, una gran solución a estos problemas.”

- Continguts generals

Els continguts del curs s'adapten a les necessitats de la preparació que requereix l'examen

"Zertifikat B 1" i a les necessitats específics de l'alumnat. En l'enquesta realitzada, els alumnes

van expressar les seves expectatives pel que fa a l'aprenentatge de l'alemany. Els punts aquí

enumerats no tan sols tenen rellevància per a l'ús de la llengua en la vida quotidiana, sinó

també per poder superar l'examen oficial. "Poder comprendre a parlants nadius" i "Poder

comprendre converses en alemany" van ser els punts més destacats en aquest apartat, amb un

77% cadascun.

Així mateix, es tindrà en compte l'alt coneixement dels països de parla alemany per part dels

alumnes en el desenvolupament de la programació del curs (El 66,7% va estar a Alemanya, el

55,6% a Àustria i Suïssa)

- Objectius i competències de la formació

Segons els resultats obtinguts en l'anàlisi de les necessitats, s'ha realitzat una revisió dels

objectius plantejats del projecte:


23

OBJECTIUS

Objectius

generals:

o Ampliar l'oferta educativa del centre educatiu i adaptar-la a les exigències de l'era digital i de la societat de la informació, amb la implantació de cursos Blended-learning.

El 62,7% dels alumnes i el 85,7% dels docents entrevistats del centre afirmen que una ampliació de la oferta educativa del centre, incloent-hi cursos de Blended Learning, és del seu interès.

o Localitzar i arribar a un públic més ampli. PREN: reducció de preus/ampliar horaris; realització bona campanya de màrqueting

o Oferir cursos d'alta qualitat per a fidelitzar l'alumnat.

o Assessorar i preparar l'alumnat per a aconseguir els títols oficials. El 33% del alumnat entrevistat té la clara intenció de presentar-se a un examen oficial. En canvi, un 66% subratlla la importància de millorar el currículum com a motivació extrínseca.

o Buscar l'adaptabilitat, durabilitat i reutilització dels materials, complint les normes establertes pel Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER)

Elecció de Google Drive com a LMS permet complir amb els requeriments. El 78% de l'alumnat troba el treball realitzat amb Google Drive molt útil, el restant 22% útil.

o Generar un procés continu d'aprenentatge pels alumnes. EVA adequat, LMS de fàcil maneig i sense problemes tècnics.

Objectius

específics:

o Millorar la competitivitat del centre educatiu PREN: reducció de preus/ampliar horaris

o Detectar necessitats formatives del mercat i oferir-hi una resposta PREN: realització d’un exhaustiu estudi del mercat

o Crear ambients educatives que fomentin la participació activa, el treball col·laboratiu (tant presencial com virtual) i l'aprenentatge significatiu

El 85,7% dels docents afirma que la inclusió dels TIC com a suport didàctic en el procés d'EA és necessari. El 77 % dels alumnes opina que és imprescindible fora del aula. En canvi només un 44% pensa que és imprescindible dins del aula.

o Planificar, avaluar i corregir col·laborativament processos de formació en línia.

El 85,7% dels docents del centre mostra interès en la implementació de cursos de Blended Learning


24

b. Necessitats relacionades amb el desenvolupament del projecte

- Recursos humans – agents implicats

Els recursos humans necessaris per al desenvolupament i la implementació d'aquest projecte

són mínimes.

Els principals agents implicats en el desenvolupament del projecte són: Pascal Shaw, el

coordinador acadèmic d'UAB-Idiomes Barcelona, i la professora d'alemany, Margarete Marte.

Tant en Pascal com la Margarete compten amb una formació en el sector de l'E-learning i

aporten experiència en processos d'aprenentatge virtual i amb les TIC. Tots dos col·laboren o

han col·laborat amb la UOC, en Pascal com a tutor de cursos d’anglès en línia i la Margarete

com a locutora i dissenyadora tecnopedagógica de dos cursos d'Alemany en línia que té la UOC

en la seva oferta educativa. Serà ella qui realitzarà el disseny dels materials del curs.

- Recursos tecnològics

UAB Idiomes Barcelona té les seves dependències en l'edifici UAB - Casa Convalescència, amb

unes instal·lacions funcionals, espaioses i còmodes. Totes les aules estan previstes d'una

tecnologia audiovisual i multimèdia avançada i el centre disposa d'una aula multimèdia amb 20

ordinadors. A més, disposa d'un equip d'informàtics que supervisen els equips amb regularitat

i que resolen amb rapidesa els problemes tecnològics que puguin sorgir.

Per poder realitzar el curs es necessita:

- Ordinador Windows/Mac amb connexió a Internet

- Navegador Google Chrome (preferiblement)

- Compte de G-Mail

- Projector i pantalla o pantalla gran connectada directament a l'ordinador

- Recursos econòmics – la viabilitat econòmica del projecte (ROI)

Es van posar els recursos financers existents en relació als guanys esperats per esbrinar si el

projecte és viable des del punt de vista econòmic.


25

El càlcul ROI realitzat ens mostra la viabilitat del projecte educatiu planejat. Queda encara

subjecte a petits canvis. El sou del professor quedarà subjecte al nombre d'alumnes i s'està

elaborant una fórmula per poder tenir-ho en compte.

- Recursos temporals – GanttProject

Es van programar les activitats i es va fer una anàlisi de la estructuració del projecte.

- Anàlisi DAFO i PREN

Resultats: Anàlisi DAFO (vegeu p. 17)

Resultats: Anàlisi PREN

Potenciar Fortaleses

o Introduir els canvis convenients en la planificació del curs després d'haver realitzat la prova pilot i revisió general del projecte.

o Mantenir - en la mesura del possible - els grups reduïts per garantir un procés d'EA eficaç i amb bons resultats.

o Seguir amb la formació del professorat, especialment en l'àmbit de les TIC.

o Supervisar l'equipament tecnològic.

Reduir Debilitats

o Reducció dels preus en oferir cursos de Blended Learning.

o Ampliació d'horaris possibles per als cursos d'alemany, ja que els alumnes vénen tan sols una vegada a la setmana al centre.

o Posar més èmfasi als cursos de Blended Learning. o Possible formació del professorat en l'àmbit dels

cursos semipresencials

o Utilitzar eines gratuïtes de la xarxa per al màrqueting del curs.

Incrementar Oportunitats

o Dur a terme una bona campanya de màrqueting per tal de donar a conèixer la nostra oferta de cursos semipresencials.

o Donar una resposta a la demanda del mercat del segle XXI amb la implementació de cursos semipresencials.

o Incloure i utilitzar les tecnologies i mitjans educatius útils i gratuïts de la xarxa en els nostres cursos.

Anul·lar Amenaces

o Estudi del mercat de les ofertes de cursos semipresencials a Barcelona i elaboració d'un projecte competitiu en relació a qualitat - preu.

- Estudi de mercat: Oferta de cursos de Blended Learning a Barcelona

Amb la finalitat de crear un projecte amb una alta competivitat en el mercat, es va realitzar un

estudi de mercat a la xarxa en l’àrea metropolità de Barcelona (Annex 5).


26

S'hi inclou l'oferta de cursos d'idiomes en línia de la UOC, ja que constitueix l'entitat amb la

major oferta d’aquest tipus de cursos i pot servir de punt d’orientació a l'hora de calcular el

preu del curs etc.

- Entrevista realitzada a M. Fischer (Annex 6), professor d’alemany de la EOI Vall d’Hebron.

Porta des de l’any 2014 impartint cursos de Blended Learning del 5e curs d’alemany (B

2.2.).

6.7. Principals necessitats detectades a través de l’anàlisi

realitzada i la seva resolució en el marc del projecte

Necessitat detectada

Instrument o procediment

d’anàlisi

Resolució en el marc del projecte

Reducció del preu DAFO i PREN La implementació del curs en la modalitat de Blended Learning permet una reducció de preu envers els cursos completament presencials.

Flexibilització del horaris dels cursos

DAFO i PREN Modalitat del curs: Blended Learning

Ampliació d’oferta de cursos

semipresencials en el mercat

DAFO i PREN

Els curs s’imparteix en la modalitat de Blended Learning.

Estudi del mercat

LMS d’ús senzill i reducció de

possibles incidències tècniques

Enquesta realitzada – alumnat

Es va decidir fer ús de Google Drive com a LMS del curs ofert per - la qualitat tècnica, organitzativa, didàctica i comunicativa que ofereix. - el alt grau de satisfacció per part dels alumnes que van treballar i ho estan fent en l’actualitat amb aquesta eina en l’àmbit d’aprenentatge de idiomes.

Enquesta realitzada – M.Fischer

S'ha descartat la idea inicial d'utilitzar MOODLE com LMS per les problemes tècniques que pot aportar. La baixa tolerància a la frustració de l'alumnat respecte a l'ús de les TIC exigeix l'elecció d'una LMS amb poques probabilitats d'incidències tècniques.

L’enfocament del curs - continguts

Enquesta realitzada – alumnat

Un 33% de l’alumnat entrevistat expressa el desig de presentar-se a un examen oficial i el 66,7% vol millorar el seu currículum. El "Zertifikat B 1" representa un requisit imprescindible per poder treballar en un país Estudi de mercat


27

de parla alemany.

Augment de valor acadèmic de la


Estudi de mercat

Enquesta realitzada amb els docents

Investigació

realitzada a la xarxa

El valor acadèmic del curs aquí presentat rau en poder oferir l’obtenció d’un títol oficial als alumnes en superar l’examen oficial “Zertifikat B 1”. Una actualització i ampliació de l’oferta educativa, amb la incorporació de les TIC, mostra el desig d’adaptar-se a les exigències i necessitats de l’era digital i de la societat d’informació. A més, demostra dinamisme, flexibilitat i ganes d’innovació. Totes aquestes característiques atribueixen valor a una entitat educativa.

Augment de valor pedagògic de la


Estudi de mercat


Investigació


La inclusió dels nous mitjans en el procés d’ensenyament-aprenentatge permet transcendir els espais de l’aula, ofereix una accessibilitat perllongada als materials des de qualsevol lloc i en qualsevol moment i permet una interacció, tant presencial com virtual, amb els companys d’estudis i amb el docent. A més, es treballa i interactua en un espai hipermèdia, un àmbit sense dimensions físiques, que alberga, potència i estructura les activitats de les persones. (Moran, 2012).

Augment de valor organitzatiu de la


Estudi de mercat


Investigació


En l’actualitat, UAB-Idiomes Barcelona no ofereix la modalitat de cursos en línia o semipresencials. La proposta aquí elaborada, la seva planificació acurada, la posterior prova pilot i la seva avaluació pot donar informació valuosa sobre la viabilitat de la inclusió d´aquests cursos a la seva oferta educativa.

6.8. Solució formativa proposada en el marc de l’organització

El curs que es proposa és un curs de preparació per a l'examen Zertifikat Deutsch B1

d'alemany com a llengua estrangera amb la modalitat de Blended Learning. Després d'haver

realitzat el nivell B 1, els estudiants tenen la possibilitat de presentar-se a un examen oficial, el

Zertifikat Deutsch B 1.

Dels estudiants d'alemany entrevistats a UAB-Idiomes Barcelona, un 33% expressa el desig de

presentar-se a un examen oficial i el 66,7% vol millorar el seu currículum. Una enquesta

realitzada al juliol 2015 a l'EOI Drassanes va donar un resultat d'un 90% dels estudiants (curs

B1.1.) que volia presentar-se al Zertifikat B 1.


28

La demanda de realitzar el Zertifikat B1 és alta i per aquesta raó es va escollir la preparació

d'aquest examen per a la introducció de cursos de Blended Learning al centre educatiu. Si la

modalitat del Blended Learning té bona acollida en el mercat i entre els alumnes, el centre

considera ampliar l'oferta a altres cursos i altres llengües. Això seria d'interès de la gran

majoria dels professors entrevistats. Un 85,7% mostra un clar interès en l'ampliació de l'oferta

educativa, incloent-hi cursos de Blended Learning.

El curs familiaritza als estudiants amb l'examen i els prepara per poder superar-lo.

L'organització dels exàmens ha canviat molt en els últims anys i s'exigeix cada vegada més un

domini de la llengua en general i no només s'examinen coneixements gramaticals aïllats. Per

tant, aquest curs pot ser profitós també per a estudiants que no tinguin la finalitat de

l'examen, ja que no tan sols vol capacitar l'estudiant per superar l'examen Zertifikat B 1, sinó

que li vol animar a una aplicació activa de les competències lingüístiques adquirides.

Les dades obtingudes a l’anàlisi permeten concloure que l'alumnat treballarà amb una

considerable implicació, un bon rendiment i persistència en el procés d'ensenyament-

aprenentatge. El 88,9% de l’alumnat entrevistat indica que li agrada aprendre idiomes. Això

mostra un grau alt de motivació intrínseca.

La identificació i l'anàlisi dels estils d'aprenentatge pot resultar de gran utilitat a l'hora de

seleccionar les activitats i materials que s'utilitzaran al llarg del curs. Els resultats de l’anàlisi de

l’alumnat mostren un percentatge alt que aprenen amb l’estil comunicatiu (88,9%).

L'anàlisi DAFO realitzada i l'aplicació posterior de l'anàlisi PREN mostren de manera clara la

necessitat de reduir el cost dels cursos i la flexibilització dels horaris per poder competir en el

mercat. A més, la realització d'un estudi de mercat (Annex 5) de l'oferta de cursos

semipresencials a Barcelona i rodalies permet veure amb claredat la manca d'oferta existent

de cursos semipresencials i les possibilitats d'omplir un buit en el mercat.

6.9. Punts clau del projecte

En base als resultats obtinguts en l'anàlisi del projecte dut a terme entre el 12-24.10.2015 es

pot afirmar que la implementació del projecte és viable i que es tracta d'una proposta

educativa innovadora en el mercat educatiu de Barcelona.

Aquest producte pot ajudar a situar el centre educatiu UAB Idiomes Barcelona i els seus cursos

d’alemany més en el punt de mira de possibles clients. La reducció del preu per tractar-se de la

modalitat semipresencial i la flexibilització dels horaris són dos punts importants en favor del

projecte.

Factors clau per a l’èxit del projecte:

a. Suport institucional


29

La infraestructura tecnològica del centre és adequada, la proposta és econòmicament viable i

la cultura organitzativa de la institució és favorable al projecte. Més del 80% dels docents

entrevistats mostren un interès per ampliar l'oferta de cursos de Blended Learning i aquest

projecte pot ser el primer pas cap a un canvi d'enfocament en la modalitat de l'ensenyament

que satisfà les exigències de l'era digital.

b. Disseny del curs

L'enfocament del curs és rellevant pel que fa als continguts, ja que el "Zertifikat B 1"

representa un requisit imprescindible per poder treballar en un país de parla alemany. La

demanda de realitzar aquest examen és alta, especialment entre joves i estudiants, que

necessiten buscar feina fora del seu país degut a la crisi econòmica i la tassa d’atur elevada.

Les activitats estan dissenyades de manera que proporcionen un aprenentatge col·laboratiu i

significatiu. L'elecció del LMS s'orienta a les necessitats dels alumnes i del curs. Al voltant d'un

50% de la gent entrevistada ha treballat ja en alguna ocasió amb Google Drive i Google Apps,

per tant treballen en un entorn conegut. El restant 50% es familiaritza ràpidament amb

l'entorn, ja que el seu maneig és intuïtiu i fàcil.

c. Desenvolupament del curs

Una bona i regular interacció entre docent i estudiant és fonamental per un bon funcionament

del curs. Una forta presència del docent en el desenvolupament del curs és un factor

important per a la motivació de l'alumnat i influeix positivament sobre el ritme de treball. Així

mateix, s'han de revisar els materials amb regularitat i actualitzar-los. Un feedback constant

per part del docent és imprescindible.

d. Procés ensenyament-aprenentatge

L'avaluació ajuda a elevar la qualitat de l'aprenentatge i augmenta el rendiment dels

estudiants. Així mateix permet a l'alumne autoavaluar el seu aprenentatge, situar-se i regular

el seu propi aprenentatge. Els instruments escollits i les pràctiques dissenyades per a

l'avaluació estan centrats en l'alumne. El feedback ha de presentar-se de forma constant i

constructiu. L'alumnat coneix els criteris de l'avaluació des de l'inici del curs.

e. Suport d’estudiants

A l'inici del curs s'explica bé el funcionament de les eines tecnològiques que l'alumnat haurà

d'utilitzar per a la realització del curs. Google Drive representa un entorn d’ensenyament-

aprenentatge que compta gairebé mai amb problemes tècniques. El nivell de frustració davant

de possibles incidències tècniques és baix i s'intenta eliminar aquesta possibilitat des d'un

principi. Els problemes tècnics és un dels factors que pot portar a frustracions i a un posterior


30

abandonament del curs. L'elecció de Google Drive com LMS elimina les barreres tecnològiques

que poden influir negativament en el bon desenvolupament del curs.

f. Suport al professorat

El coordinador acadèmic dóna suport a la professora que porta el curs. S'estableix una ràtio

estudiants-docent adequat i es revisa la compensació econòmica regularment. L'equip tècnic

soluciona els problemes que puguin sorgir amb la major rapidesa possible.

g. Avaluació

La realització i avaluació del projecte pilot proporciona informació valuosa per a la millora del

projecte en si. Abans de la seva implementació s'han d'introduir les millores i els canvis

necessaris. Es porta a terme una avaluació contínua del projecte per tal de poder oferir un

producte de qualitat.

Proposta educativa

7. Planificació

7.1. Part de la proposta a desenvolupar, implementar i avaluar

La part del projecte aquí presentat que es desenvolupa, implementa i avalua serà part del

mòdul 3. Es va escollir aquest contingut per la seva rellevància gramatical per als estudiants de

la llengua alemanya, els temps verbals del passat, i per l'interès històric i intercultural que

representen la caiguda del mur a Berlín i la reunificació d'Alemanya. Així mateix, s'ha creat un

OA amb l'eina Exe-Learning sobre l'ús dels temps verbals del passat de la llengua alemanya que

es fa servir per a veure la seva eficàcia.

7.2. Cronograma del projecte

Vegeu p. 25 – Recursos temporals – GanttProject

7.3. Elaboració d’un pressupost del projecte

Vegeu p. 24 – Recursos econòmics – ROI

7.4. El model ASSURE i la seva aplicació al disseny del projecte

En correspondència amb els objectius plantejats i en base als resultats de l'anàlisi de les

necessitats, es va elaborar una planificació detallada de les tasques que cal dur a terme.


31

El model ASSURE i la seva aplicació al disseny del projecte:

Fases i Terminis Tasques i Outputs Recursos humans

La contextualització influeix decisivament en el disseny de tot el curs.

Contextualització del projecte, proposta i enfocament

Responsable: M. Marte

Analyze Learners

19.09. -08.10.2015

Coneixent bé a la població objecte del projecte ajuda a adaptar el seu disseny al màxim a les necessitats dels estudiants.

o Anàlisi de les necessitats de la institució (infraestructura tecnològica, agents implicats, cultura organitzativa ...)

o Estudi de les característiques generals (edat, nivell educatiu …) i especifiques (necessitats educatives, motivació …) dels estudiants.

o Definició de la població meta - emprar enquestes o Elaboració d'un cronograma del projecte o Anàlisi de les característiques internes i la situació externa del centre educatiu – aplicació i

elaboració de la matriu DAFO i, posteriorment, del PREN o Anàlisi de costes: Valoració beneficis previstos - ROI o Definició modalitat: Adequació solució B-learning o Definició continguts: Què ha de saber o saber fer la població objectiu


Participants:

- Alumnes i docents UAB Idiomes

Barcelona - Coordinador

acadèmic P. Shaw - M. Fischer

State Objectives

20.10.-29.10.2015

Els objectius marquen les metes a aconseguir i orienten el procés d'E-A.

o Definir objectius generals, específics i didàctics-pedagògics del projecte. L'assoliment dels

objectius plantejats assegurarà l'aprenentatge de l'alumne i permetrà mesurar-lo. Els objectius preestablerts determinen els resultats que els estudiants han d'aconseguir.

o Establir els prerequisits necessàries per a la participació en la proposta educativa. o Impacte previst per a les persones i per a l’organització i que sigui quantificable.


Select media and materials

30.10.-04.12.2015

El model pedagògic escollit condiciona l'entorn d'aprenentatge. Amb el disseny instruccional del projecte es creen “instruccional experiences which make the acquisition of knwoledge and skill more

La modalitat d'ensenyament escollida, el B-Learning, defineix la selecció de la metodologia i dels materials que s'utilitzaran. Es seleccionaran els mitjans més adequats per als estudiants amb els quals podran complir amb els objectius. Organització del marc d'aprenentatge (LMS - EVA) que propiciï l'aprenentatge de l'alumne: o Definició del model pedagògic segons els objectius establerts. o Model organitzatiu – agents implicats i responsabilitats o Entorn d’aprenentatge: Definició, característiques i selecció de l’EVA. Opció tecnològica:

barrera per a l’èxit del projecte?



32

eficient, effective and appealing.” (Merrill ed.a. 1996)

o Disseny instruccional i selecció LMS o Disseny del contingut (continguts i activitats del curs, materials multimèdia i hipermèdia) o Metodologia (Blended-Learning) o Anàlisi dels processos docents que s’hi desenvolupen o Metodologia de treball i de comunicació (sincronia, asincronia, cooperació,...) o Rol del estudiant en el procés d’aprenentatge o Sistemes d’atenció i suport (ràtio estudiant/docent raonable) o Disseny del seguiment, de l'avaluació de l'aprenentatge (avaluació formativa i sumativa) i de

l'avaluació del projecte o Temporalització del curs

Use media and materials

05.12.-31.12.2015

Aquesta fase brinda la possibilitat de revisar decisions i d'avaluar el projecte, introduir millores i de realitzar una anàlisi de l'impacte previst en l'organització.

o Anàlisi de riscos (barreres tecnològiques o organitzatives, resistències o conflictes, problemes

de motivació,…). Valoració recursos disponibles. o Revisar el curs abans d'implantar-lo contribueix a un bon funcionament del procés E / A i evita

frustracions. o Implementació del curs - prova pilot. Disseny, desenvolupament, anàlisis resultats.


Participants: - Alumnes UAB-

Idiomes i alumnes externs

- Coordinador acadèmic P. Shaw

Require learner participation

05.12.-31.12.2015

o Participació activa del docent - augmenta motivació de l'alumnat o Participació activa i compromesa de l'estudiant per tal de complir els objectius del curs. o Familiarització amb l'ús del LMS


Evaluate and revise

05.12.-31.12.2015

L'avaluació ajuda a elevar la qualitat de l'aprenentatge i augmenta el rendiment dels estudiants. Així mateix permet a l'alumne autoavaluar el seu aprenentatge, situar-se i regular el seu propi aprenentatge.

Anàlisi dels resultats obtinguts:

o Avaluació del desenvolupament de la proposta formativa o Avaluació de l’aprenentatge o Avaluació del disseny realitzat i implantat o Posterior implementació de millores i ajustos necessaris o Anàlisi impacte previst


Participants: - Alumnes UAB-

Idiomes i alumnes externs

- Coordinador acadèmic P. Shaw

01.01.-09.01.2016 Informe final del projecte i presentació Responsable: M. Marte


33

7.5. Processos docents implicats – la metodologia

a. Enfocament teòric: El curs s'emmarcà en les teories del constructivisme i en el

connectivisme. El constructivisme és una teoria d'aprenentatge que defensa que el

coneixement s'adquireix quan els estudiants participen activament en la construcció dels

significats.

b. Model i disseny didàctic: Les estratègies didàctiques en la formació virtual o semipresencial

són diferents de les que s'utilitzen en la formació presencial. És molt important tenir-ho en

compte a l'hora de planificar una acció formativa virtual. Alguns principis que guien el procés

ensenyament-aprenentatge d'aquestes modalitats són:

Rol del docent: El professor, segons Jonassen, D. (1999), ha de proporcionar a l'alumnat un

bon:

- modeling: guia l'alumnat en el procés i li facilita un entorn d'aprenentatge adequat.

- coaching: motiva els alumnes, analitza el seu rendiment, proporciona retroalimentació

i assessorament sobre el rendiment, com aprendre i com realitzar l'activitat, provoca

reflexió sobre i l'articulació del que s'ha après.

- scaffolding (bastida): ofereix terminis per a recolzar l'aprenentatge dels estudiants més

enllà de les seves capacitats i per al suport a l'activitat cognitiva.

En aquesta formació educativa, una sola persona planifica, dissenya i tutoritza el curs. Compta

així amb el gran avantatge de conèixer bé els materials amb els quals treballa, la qual cosa

facilita l'adaptació dels materials i la seva actualització.

Rol del discent: Participa activament en la resolució del problema i dels significats;

investiga i és el centre del procés E-A. Controla el ritme del seu aprenentatge i el seu

temps d'estudi.

L'acció formativa: El discent és capaç de realitzar un aprenentatge autònom i té a la seva

disposició tots els mecanismes necessaris per a una bona comunicació, col·laboració i

interacció.

L'EVA: Segons Belloch, C. (2011), El proceso de selección de la plataforma virtual para

cursos e-learning o b-learning es una de las tareas más importantes, en cuanto que nos

delimitará y marcará las metodologías pedagógicas que se pueden desarrollar en función

de las herramientas y servicios que ofrezcan.11 Representa un espai de desenvolupament

cognitiu, afectiu, col·laboratiu i de socialització.

Les activitats d'aprenentatge: Representen un element clau en el disseny d'accions

formatives i serveixen per aprendre, adquirir o construir el coneixement propi d'una

matèria o assignatura; i per aprendre d'una determinada manera, de manera que sigui

funcional, que pugui utilitzar-se com a instrument de raonament.

11

Belloch, C. (2011). Entornos virtuales de Aprendizaje. Recuperat de:

http://www.uv.es/bellochc/pedagogia/EVA3.pdf



34

8. Fonamentació teòrica

8.1. Model pedagògic triat i justificació

El model pedagògic escollit per al projecte és el model pedagògic de Jonassen, "Constructivist

Learning Environments", un model que s'adapta a les necessitats de l'ensenyament de l'era

digital. David Jonassen és considerat una figura clau tant en el constructivisme com en el camp

de la tecnologia educativa. La seva filosofia educativa és unir els principis del constructivisme

amb la tecnologia educativa moderna, un enfocament que s'adapta perfectament a les

necessitats de l'era digital.

El disseny dels entorns d'aprenentatge en l'era digital no hauria de basar-se tan sols en una

teoria d'aprenentatge, sinó aprofitar els coneixements obtinguts de les diferents teories al llarg

de la història del seu estudi i integrar-hi les TIC. El connectivisme es particularitza en

l'aprenentatge en l'era digital. El connectivisme veu a les persones no com a éssers aïllats, sinó

com a individus entrellaçats, creant xarxes amb altres individus o fonts d'informació. Aquestes

xarxes són fonamentals per a l'aprenentatge i es caracteritzen per la seva contínua presència.

Les possibilitats que brinda la WEB 2.0 per crear xarxes i connectar-se amb altres recolza a

l'aprenentatge connectivista. El connectivisme destaca que l'aprenentatge és un procés de

creació de coneixement i no només de consum. Li atorga un pes especial tant a les

metodologies com a les eines cognitives (Jonassen, 2000).

El terme "mindtools" (eina cognitiva) és clau en la filosofia educativa de Jonassen: “Mindtools

are computer applications that, when used by learners to represent what they know,

necessarily engage them in critical thinking about the content they are studying. Mindtools

scaffold different forms of reasoning about content. That is, they require students to think

about what they know in different, meaningful ways.”(Jonassen 1996) 12

Amb el seu model "Constructivist Learning Environments" (CLE), Jonassen proposa un model

per al disseny d'un entorn d'aprenentatge per a la resolució de problemes i el

desenvolupament conceptual en dominis mal estructurats o mal definits. Les activitats en

l'entorn d'aprenentatge han de promoure l'exploració, l'experimentació, la construcció, la

col·laboració i la reflexió. Les metes i objectius de l'aprenentatge són atractius, significatius i

rellevants, s'introdueixen casos i problemes presos d'un context de la vida real, la qual cosa

ajuda a desencadenar l'aprenentatge. Alhora, les metes a assolir no haurien de ser

excessivament estructurades.

La clau per provocar un aprenentatge significatiu en l'alumnat és l'autenticitat del problema a

resoldre i el fet d'estar involucrat activament en la seva resolució. L'alumnat analitza el

contingut i la teoria per a resoldre un problema. En funció de les experiències anteriors de

l'alumnat, el professorat li ha de proporcionar la informació necessària adequada, eines

cognitives (mindtools) i eines col·laboratives.

12

Jonassen (1998): Computers as Mindtools for engaging learners in critical Thinking. Recuperat de: file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Mindtools%20(3).pdf


35

En l'educació del segle XXI , hom s’ha d’acomiadar de la idea que l'escola sigui un lloc on es

transmet contingut, s’ha de pensar en com dissenyar comunitats interconnectades entre si,

dins i fora de l'àmbit escolar, a través d'entorns digitals. Cal nodrir i mantenir les connexions

per facilitar l'aprenentatge continu. És una de les bases del connectivisme, establerts per

George Siemens (2005). Segons Siemens, les tendències significatives dels processos

d'aprenentatge en els entorns digitals són "Saber com i saber què estan sent complementats

amb saber on (la comprensió d'on trobar el coneixement requerit)"

El model de Jonassen s'adapta a les exigències de l'educació de l'era digital, a les necessitats

que es plantegen els professors de cursos en línia i a les inquietuds i reptes que genera la

inclusió de les TIC en el procés ensenyament-aprenentatge.

8.2. Modalitat d’ensenyament triada i justificació

La modalitat en la qual s'impartirà el projecte aquí presentat serà el Blended Learning o B-

Learning. L'anàlisi realitzada amb anterioritat ha posat en relleu els principals necessitats de la

institució educativa, a les quals es pot donar una possible resposta implementant el curs en

aquesta modalitat d'ensenyament. (vegeu taula punt 6.7., p. 26)

El Blended Learning combina l’ensenyament presencial amb l’ensenyament virtual a través de

la tecnologia amb l'objectiu d'optimitzar el procés d'aprenentatge. Per satisfer les expectatives

dels estudiants del segle XXI i provocar un canvi dels enfocaments pedagògics adaptats a l'era

digital, les pràctiques educatives actuals han de canviar. En el procés d’aprenentatge, les TIC

representen tan sols un component d'un sistema complex. La qualitat i la flexibilitat dels "llocs

d'aprenentatge" ha de canviar. La modalitat del Blended Learning representa un pas

d'adaptació a les exigències d'una educació ajustada als nous temps.

L'aprenentatge no tan sols es realitza a la classe, entès aquí com l'espai físic d'una institució

educativa. La tecnologia i les TIC són vistos com un mitjà natural per les generacions a partir

dels anys 80, anomenats nadius digitals, la interacció a les xarxes socials representa una acció

diària. Als estudiants de l'era digital els motiva la interacció entre iguals i, per tant,

l'aprenentatge col·laboratiu i el "team-work" representen estratègies metodològiques

importants. “Blended Learning must capitaliza on the strength of both, online and face-to-face

modalities, to create a more active learning environment” (Graham, Robinson, 2007).

9. Disseny

9.1. Procés docent - rols

L'enfocament de la tasca del docent està orientada a aconseguir tres grans objectius:

- Gestionar i organitzar el procés d'aprenentatge.

- Dinamitzar el procés d'aprenentatge.

- Motivar i fomentar la interacció a l'aula.


36

Gestionar i organitzar el procés d’aprenentatge

Planificador

Les estratègies didàctiques en la formació virtual o semipresencial són diferents de les que s'utilitzen en la formació presencial. És molt important tenir-ho en compte a l'hora de planificar una acció formativa virtual o híbrida. Una bona planificació serà un mitjà eficaç per aconseguir els objectius plantejats. És imperatiu tenir en compte tots els aspectes de l'entorn formatiu. Una bona planificació requereix la inclusió d'elements de flexibilitat, tenint en compte les diferents capacitats d'aprenentatge dels estudiants.

Organitzador

Per tal de facilitar el procés d'aprenentatge de l'alumne i que aquest pugui gestionar el seu temps, és recomanable facilitar una planificació del curs indicant l'organització de les activitats amb la seva temporalització.

Pedagoga El docent crea el disseny pedagògic del curs, la qual cosa implicarà una clara definició dels objectius que es vulguin assolir, la selecció dels continguts més adequats segons el curs, l'establiment de les estratègies metodològiques i la determinació dels mecanismes de l'avaluació. La proposta formativa s'adapta a les necessitats dels alumnes i portarà a un aprenentatge significatiu. En la seva funció de pedagoga, el docent sap identificar els problemes o actituds de l'estudiant que puguin influir negativament en el bon desenvolupament del treball, sobretot el treball en línia. Sap reconèixer els conflictes grupals, prevenir-los i solucionar-los.

Avaluador del curs

Es durà a terme una avaluació inicial (viabilitat, ...), una avaluació durant el procés del projecte (busca el perfeccionament, ...) i una avaluació final (introducció de millores, ...)

Expert

El docent ha de ser expert en la matèria que imparteix per poder resoldre els dubtes dels estudiants que podran sorgir i guiar-los en el seu procés d'aprenentatge. Disposa d’una estructura de coneixement profunda i multinivell.

Dinamitzar el procés d’aprenentatge

Guia

El plantejament coherent de les activitats d'aprenentatge és de gran rellevància. El procés d'ensenyament-aprenentatge ha de ser sistemàtic i enllaçar la teoria amb la pràctica de manera que l'alumne sigui capaç de resoldre els problemes plantejats i aplicar els coneixements adquirits a la pràctica. L'èxit d'aquest plantejament depèn del docent (guia), de l'activitat de l'alumne i del seu grau d'implicació. El docent ensenya i ajuda a construir el coneixement i proporciona estratègies metodològiques i actituds positives.

Facilitador

El docent facilita als estudiants recursos que poden ser útils i / o necessaris per a la resolució de dubtes, consultes, l'aprenentatge del vocabulari, etc.


37

Gestor

El docent organitza i gestiona el procés d'ensenyament-aprenentatge. Deixa de ser l'única font d'informació i es converteix en mediador i gestor de les fonts d'informació. Així mateix, gestiona la convivència del grup i intenta fomentar un bon clima de treball basat en el respecte.

Comunicador

El discurs educatiu es basa en tres pilars: la dimensió afectiva, la dimensió instructiva i la dimensió motivacional. La funció del docent com a comunicador no es redueix tan sols a la transmissió de coneixements i ha de ser bidireccional. Es tracta de “ayudémos al los estudiantes mediante un discurso afectivo-pedagógico a expresar sus inseguridades y su confianza, sus aciertos y sus desaciertos y sus dudas de la misma manera que lo hace para transmitir sus conocimientos”. (Iarossi, E. ed.al. 2007).13

Tècnic

El docent es forma en, amb i per a l'ús de les TIC. És capaç de dissenyar comunitats interconnectades i maneja amb eficiència les eines de comunicació, planificació, documentació i avaluació de l'entorn tecnològic, el que permet una administració eficient. El docent assessora els estudiants en el maneig de les eines de comunicació i les de la plataforma educativa. Els ajuda en la selecció i l'ús d'eines educatives en línia per donar suport a un desenvolupament òptim de les activitats d'aprenentatge.

Dinamitzador

Per a la dinamització de l'aula és molt important mantenir una bona comunicació, la qual permet expressar no tan sols dubtes respecte al contingut, sinó també sentiments, inseguretats, etc. (factor humà). L'elecció d'una varietat de metodologies diferents d'aprenentatge i recursos que permeten el treball col·laboratiu ajuda en la dinamització del procés ensenyament-aprenentatge.

Avaluador dels estudiants i el

seu aprenentatge

L'estudiant està informat des de l'inici del curs, a través del pla docent de l'assignatura i dels enunciats de les activitats, quins seran els paràmetres i criteris de l'avaluació i quin tipus d'avaluació s'aplicarà (contínua o final). L'avaluació contínua, a través de les activitats, permet a l'estudiant anar aconseguint les competències i objectius marcats en el curs d'una manera gradual i contínua. El docent ha d'avaluar de forma contínua, proporcionar un feedback individualitzat i situar l'alumne en el centre del procés ensenyament-aprenentatge. L'avaluació ha de servir d'ajuda per elevar la qualitat de l'aprenentatge i augmentar el rendiment dels alumnes. Cada instrument d'avaluació ha de contenir el seu sistema de correcció on s'expliqui clarament els indicadors i criteris de mesura.

Motivar i fomentar la interacció a l’aula

Motivador

Es tracta d'un rol social, de gestió de grups i individus amb la intenció de crear un ambient d'aprenentatge agradable i mitigar el risc de l'aïllament

13

El docente como comunicador: http://dspace.uces.edu.ar:8180/xmlui/bitstream/handle/123456789/2350/Ponencia_Iarossi_Stefano_Ferreri.pdf?sequence=1

http://dspace.uces.edu.ar:8180/xmlui/bitstream/handle/123456789/2350/Ponencia_Iarossi_Stefano_Ferreri.pdf?sequence=1

http://dspace.uces.edu.ar:8180/xmlui/bitstream/handle/123456789/2350/Ponencia_Iarossi_Stefano_Ferreri.pdf?sequence=1


38

de l'estudiant i de l'abandonament del curs. Atès que dos terços d'aquest curs es realitzen en línia, la sensació de desmotivació per part de l'alumnat pot incrementar, per la qual cosa el professor ha de plantejar estratègies eficaces per fomentar i mantenir la motivació. Aquest aspecte ajudarà els alumnes a realitzar les activitats proposades de manera correcta.

Col·laborador

El docent col·labora amb els seus estudiants en el desenvolupament de les activitats, afavorint així el plantejament i la resolució de problemes mitjançant el treball en grup i col·laboratiu. Una forta presència del docent incideix positivament en la motivació de l'alumnat.

9.2. Rol del discent

L'era digital exigeix al món educatiu una adaptació a les necessitats de la societat actual. Es

requereix una flexibilització del sistema tradicional d'ensenyament i la integració de les TIC en

els processos de formació.

Això comporta, entre altres coses, un canvi tant del rol del docent com del discent.

El discent, en el seu nou rol, participa activament en la resolució de les problemes plantejats

pel professor. Controla el ritme del seu aprenentatge i el seu temps d'estudi. És capaç de

realitzar un aprenentatge autònom i té a la seva disposició tots els mecanismes necessaris per

a una bona comunicació, col·laboració i interacció. A més, aprèn a aprendre, la qual cosa

significa aconseguir que el coneixement adquirit sigui significatiu i el pugui aplicar a situacions

de la vida real. El discent és conscient del que ja ha après i ho pren com a base per a

l'aprenentatge nou.

L’estudiant de la era digital crea xarxes d’aprenentatge, les actualitza i les manté. A més, sap

crear interconnexions entre les xarxes, creant així coneixement. Maneja el caos (canvis

constants) de manera eficient i es converteix en expert de les TIC. Veu els TIC com un aliat per

a la construcció de coneixement i sap construir el seu propi PLE. Sap reconèixer i aprofitar

diferents fonts d'aprenentatge / coneixement, tant en un context educatiu formal com en un

de informal. El docent pot ajudar al discent en el desenvolupament de moltes d’aquestes

característiques esmentades.

Per poder participar en el curs ha d'haver superat els nivells A 1 i A 2. És important que s’hagi

treballat tant el Perfekt (A 1) com el Präteritum (A 2). Aquest aspecte té especial rellevància

per poder participar en la prova pilot.


39

9.3. Objectius didàctics i competències

a. Objectius

Objectius

didàctics: Els objectius d'aprenentatge es relacionen amb les següents àrees d'aprenentatge: - Adquisició lingüística - Adquisició de coneixements (interculturals, ...) - Mètodes d'adquisició

Entendre les estructures lingüístiques i la seva aplicació a la pràctica. Ser capaç de desenvolupar-se en situacions quotidianes en un país de parla alemany.

Situar i interconnectar l'alemany amb altres llengües ja adquirides, ja que facilita l'adquisició del llenguatge i promou el desenvolupament de la competència intercultural.

Conèixer la posició dels països de parla alemanya a l'espai cultural europeu i ser capaç de mantenir una comunicació correcta a base d'aquests coneixements.

Conèixer les seves deficiències en el maneig de la llengua meta i poder superar-les. Adonar-se’n i ser capaç de corregir els errors comesos.

Entendre la globalitat d'un text o d'una conversa, sempre que s'utilitzi l'alemany estàndard.

Expressar-se de manera coherent i fluid i produir un discurs senzill i coherent sobre temes d'interès personal, temes que li són familiars i temes actuals.

Avaluar textos, presentacions, etc., i proposar millores, individualment i de manera col·laborativa.

Conèixer l'estructura i el funcionament del Zertifikat B1.

Fomentar la interacció entre els alumnes i el treball cooperatiu per tal de crear un ambient de treball actiu i positiu.

Posar èmfasi en la motivació i l'interès de l'alumnat.

Augmentar les destreses de l'autoregulació dels estudiants per tal de promoure una aprenentatge autoregulat.

Reconèixer que la força de voluntat i el treball constant i sistemàtic són necessaris per a l'adquisició del llenguatge.

Analitzar les necessitats comunicatives, controlar el seu propi procés d'aprenentatge i avaluació dels objectius assolits.

Utilitzar eines educatives tecnologies per millorar les diferents competències lingüística.

Competències

Competències Té mitjans lingüístics i vocabulari suficients per desenvolupar-se en situacions quotidianes i expressar-se sobre temes com


40

lingüístiques

específiques:

aficions i interessos, la família, treball i oci, viatges i esdeveniments actuals.

Compara la realitat de la cultura alemanya amb la pròpia, observa i treu conclusions, la qual cosa ajuda en el desenvolupament d'una actitud fundada davant la nova realitat.

Capacitat d'extreure informació de textos, entendre'ls en la seva globalitat i crear textos de manera autònoma segons la situació que ho requereix. Textos autèntics faciliten l'enteniment de la cultura i promouen la competència intercultural.

Capacitat d'aplicar els coneixements lingüístics i interculturals adquirits de manera autèntica i correcta en la comunicació verbal i escrita.

Treballar la capacitat de l'expressió de manera autònoma utilitzant mètodes i eines d'aprenentatge introduïts durant el curs.

Coneix l'estructura del Zertifikat Deutsch B1, entén els enunciats i què es requereix per poder resoldre les activitats amb èxit. És capaç de treballar de manera autònoma les diferents parts de l'examen.

Competències

transversals:

Treballar de manera compromesa en xarxa i mostrar una actitud proactiva i cívica en el treball col·laboratiu en grup.

Fer un bon ús de les eines proposades i introduïdes i utilitzar-les per a fins diversos.

9.4. Metodologia d’aprenentatge

Les metodologies triades (vegeu punt 8.1., p. 34/35) representen metodologies actives d'aprenentatge i amb la seva tria es pretén que:

o Els alumnes siguin actius, construeixin els seus propis coneixements i el seu propi aprenentatge i en prenen la responsabilitat.

o Intercanviïn experiències i opinions amb els seus companys d'estudis i amb el docent. Aprendre no és tan sols un procés individual, sinó un procés i una

interacció social.

o Arribin a un compromís amb l'aprenentatge i els seus resultats que portarà a una constant millora.

o Interactuïn amb l'entorn d’aprenentatge

o Desenvolupin autonomia , el pensament crític, actituds col·laboratives i capacitat d'autoavaluació.


41

9.5. Disseny tecnològic: Recursos i definició de l’entorn

d’aprenentatge - EVA

L'entorn personal d'aprenentatge (PLE) és de gran rellevància, ja que ajuda a l'estudiant a

prendre el control i la gestió del seu propi aprenentatge (J. Adell 2011) i així determinar el seu

propi procés d'aprenentatge. L'enfocament no està en l'ús dels mitjans tecnològics, sinó en la

realització d'accions d'aprenentatge. "El PLE no és un sistema (amb una estructura definida,

parts i funcions), sinó un concepte i una manera de fer servir Internet per aprendre, constituït

per un conjunt de recursos que utilitzem, persones amb les que ens relacionem i eines

tecnològiques que fem servir ". (J. Adell 2011).

Atès a la importància d'un PLE, el que no es vol oferir als estudiants en aquest curs és un

entorn tecnològic tancat, on únicament el docent tingui el control sobre les eines de creació i

organització i sense que l'estudiant tingui la possibilitat d'influir en el disseny del seu entorn

d'aprenentatge. Això seria adjudicar-li un paper passiu i no aniria en concordança amb el

model pedagògic escollit. Aquest fet va influir en l’elecció del LMS. Per posar la informació

necessària del curs a l'abast dels estudiants, es vol utilitzar un mitjà que va més enllà de la

pròpia institució educativa, que tingui un caràcter personal i s'integri en l'entorn tecnològic de

cada estudiant. “Els entorns virtuals d’aprenentatge haurien d’oferir a docents i a estudiants

espais i mecanismes que facilitin l’accés i l’organització de materials i fonts de consulta, i

també la gestió individual i compartida de les pròpies produccions” (Cervera, 2010).

En la taula es mostren les diferències entre el PLE i l'EVA segons S. Wilson (2007):

Figura Nº 3: Una aproximació de les diferències entre EVA i PLE segons idees de Scott

Wilson i membres del CETIS14

14

Personal Learning Environments: challenging the dominant design of educational systems. http://dspace.ou.nl/handle/1820/727.

http://dspace.ou.nl/handle/1820/727


42

a. El LMS:

Després d'haver realitzat una comparació entre diferents opcions de LMS i d'haver entrevistat

tant docents com l'alumnat, es va decidir utilitzar GOOGLE DRIVE com LMS del curs.

Google Drive és un servei d'emmagatzematge d'arxius i sincronització creat per Google.

Permet l'emmagatzematge de documents en el núvol, compartir-los i editar-los

col·laborativament. El seu ús és senzill.

Les raons d'aquesta elecció són els següents:

La qualitat tècnica: Disposa d'una interfície de fàcil navegació. Els cursos es poden

gestionar de manera eficaç i el manteniment i l'actualització del Drive no requereixen un

nivell alt de coneixements tècnics. És fàcilment accessible i manejable, fàcil i ràpid per a

introduir canvis. El Google Drive permet una sincronització amb l'ordinador personal de

treball i ofereix així la possibilitat de treballar Off-line. Compta amb un servei tècnic propi

que resol eventuals problemes amb rapidesa. En general, el funcionament de Google Drive

no té problemes tècniques.

La proximitat a l'entorn virtual habitual de l'estudiant: La gran majoria dels estudiants tria

G-mail com a servei de correu electrònic, la qual cosa significa que es trobin a un "clic" de

Google Drive. Gairebé tots revisen els seus mails diàriament i tenen el seu compte Google

obert permanentment. Això converteix a Google Drive a una eina molt propera al entorn

virtual habitual de l’estudiant.

La qualitat organitzativa: És flexible a l'hora de perfilar enfocaments d'instrucció i

aprenentatge. Permet una senzilla i clara seqüenciació del curs. No tan sols el docent pot

realitzar canvis en la interfície del Drive, l'estudiant té control sobre la visualització de la

informació, pot ordenar-la segons diferents criteris, pot pujar i / o crear documents i

carpetes, etc. Està implicat activament en el disseny del seu propi entorn d'aprenentatge.

La qualitat de la comunicació: Ofereix diferents formes de comunicació síncrona i

asíncrona entre totes les persones involucrades en l'acció formativa. Compta amb un

calendari, xats en els documents, correu. Permet realitzar trucades de vídeo.

La qualitat didàctica: Google Drive permet crear activitats d'aprenentatge que permeten

l'aprenentatge cooperatiu, significatiu i actiu. El docent pot proporcionar al discent bastida

cognoscitiva i una seqüenciació fàcil de seguir. "Enganxa" a l'alumne. Així mateix, és ideal

per a la correcció de l'expressió escrita. Es guarden automàticament totes les versions d'un

text i s’hi pot accedir amb facilitat, es pot visualitzar el procés de correcció realitzat, es veu

clarament QUI ha fet QUÈ en un treball col·laboratiu, etc.

Tant en els cursos presencials d'alemany a UAB Idiomes Barcelona com en els cursos intensius

d'estiu a l'EOI Drassanes (B 1) , la professora M. Marte porta dos anys treballant amb Google

Drive com LMS. El que opinen els seus estudiants:


43

Google Drive no pot resultar tan "vistós" com altres LMS, però com bé remarca Marc Dubeau

(2013), professor d'integració tecnològica en educació de la universitat d’Ottowa:

“It’s not about the app, it’s about learning. Make technology invisible and you have succeeded.”15

b. Recursos didàctics 2.0 d’interacció/comunicació i treball:

Els serveis, les eines i aplicacions que presta Internet es transformen gràcies a la participació

social i així ha pogut evolucionar la WEB de les dades a la WEB de les persones. Segons A.

Moreno, „Esto conlleva un amplio abanico de posibilidades a nivel educativo, puesto que

permite la participación social de un grupo de personas para elaborar una serie de contenidos,

saltando la barrera de la individualidad en la formación a través de las nuevas tecnologías, y

acercándose más a la filosofía del profesor como mediador, y al alumno como verdadero

valedor de sus conocimientos, convirtiéndolo en una parte muy activa de su formación, e

incluso la formación a cualquier hora y en cualquier lugar, siempre que podamos acceder a la

información a través de un dispositivo móvil.“ 16

Les eines que s'utilitzaran en aquest curs són:

Eines de treball cooperatiu i col·laboratiu:

o Google Drive: LMS, per a l'elaboració de treballs de forma col·laborativa o individual.

Permet una doble correcció àgil (expressió escrita) i es pot accedir a totes les versions

anteriors.

o Google Calendar: per temporalitzar les activitats

o Altres Google Apps: Sheets, Slides,.....

15

Using Google Apps and Google Drive as an LMS, http://edtechvoice.com/using-google-drive-as-an-lms/ 16

La WEB 2.0 – Recurso educativo. Recuperat de: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1060-la-web-20-recursos-educativos

http://edtechvoice.com/using-google-drive-as-an-lms/


http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1060-la-web-20-recursos-educativos

http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/internet/web-20/1060-la-web-20-recursos-educativos


44

o Eines de presentacions en línia: About.me,....

o Eines per l’aprenentatge de vocabulari: Quizlet, Duolingo

o OAs realitzats amb Exe-learning i convertits en pàgines webs

Eines de comunicació asíncrona:

o Correu G-mail per a missatges

o Fòrums instal·lats a Google Drive: comunicació entre estudiants i entre estudiants i

docents.

o Enquestes (Google Formularis): avaluació del curs

Eines de comunicació síncrona:

o El xat dels documents (Google Drive)

o El xat del G-Mail

o Missatges whatsapp

Marcadors socials:

o Symbaloo

c. E-Activitats: (vegeu punt 9.7., p. 46)

Per a la realització de les activitats, l'alumne disposa en cada moment de:

El suport del professor (modeling, coaching, scaffolding, motivar, oferir estratègies ...)

El suport del grup (intercanvi d'opinions, avaluació entre iguals, ...)

El calendari que indica la temporalització de les diferents activitats

El "racó del dubte" al Google Drive, on s'exposen i resolen dubtes entre tots amb l'ajuda

del professor

Una guia d'eines en Google Drive (referències de gramàtica, diccionaris, e.a.)


45

9.6. Continguts del curs i estructuració en mòduls

Estructura del contingut en unitats/mòduls – seqüenciació : Calendari curs febrer-maig: El curs es divideix en 5 mòduls

Hores Temes principals a tractar i continguts

Mòdul 1 h.p. h.e.l. Elaboració d'una presentació amb l'eina about.me , ”Signalgrammatik” i sintaxi de la frase alemanya

15.2.-28.2.2016

6 10 En moltes ocasions, els estudiants han de presentar-se davant d'altres, ja sigui en un context formal com informal. L'elaboració d'una presentació els ajudarà aprofundir més en aquesta temàtica i disposar d'una presentació feta en línia. Així mateix, en aquest primer mòdul es farà un repàs de l'estructura gramatical de les oracions (sintaxi) principals i subordinades i una introducció al concepte de la "Signalgrammatik". La “gramàtica del senyal” es basa en la reducció de les formulacions de regles gramaticals a senyals que actuen com a impulsos i desencadenen un comportament específic, és a dir, l'ús de la forma correcta.

Mòdul 2 Conèixer i treballar amb el "Zertifikat B1" i connectors

29.2.-20.3.2016

9 12 El treball amb una mostra d'un examen del Zertifikat B1 els ajudarà a prendre consciència del grau de dificultat i dels seus punts forts i / o febles en el treball de les diferents competències. Es farà un repàs dels diferents grups de connectors que ajudarà a posicionar el verb en el lloc correcte dins de l'oració.

Mòdul 3 Els temps verbals del passat en la llengua alemanya i els verbs modals

21.3.-10.4.2016

3 12 Els estudiants de l'alemany com a llengua estrangera tenen dificultats en entendre el correcte ús dels temps verbals del passat de l'alemany, ja que funciona de manera molt diferent que en el castellà, català, anglès, ... etc., llengües que habitualment parlen. No és que sigui més difícil, al contrari, l'ús dels temps verbals del passat en alemany és ben senzill. El seu ús ve determinat per la modalitat de la comunicació: en la llengua parlada s'utilitza generalment el Perfekt, que correspon al Pretèrit Perfecte. En la llengua escrita, en canvi, s'utilitza el Präteritum, que correspon al Pretèrit Indefinit. En llengües com el castellà, l'ús dels diferents temps verbals del passat ve determinat pel quan, en canvi en alemany ve determinat pel com, la manera de la comunicació.


46

Mòdul 4 Típicament alemany? Típicament espanyol? L’infinitiu amb “zu” i el “Konjuktiv II” (mode subjuntiu)

11.4.-24.4.2016

3 10 Aprendre una llengua significa conèixer una cultura nova. Per tant, és de gran importància apropar aquesta cultura a l'estudiant i promoure el desenvolupament de la competència intercultural. Conèixer la posició dels països de parla alemany dins de l'espai cultural europeu ajuda a mantenir una comunicació correcta a base d'aquests coneixements. S'enfocarà en un repàs de la "Infinitivsatz" (traçar paral·leles amb aquesta estructura gramatical en l’anglès) i el "Konjunktiv II".

Mòdul 5 Enfocament: Expressió parlada i escrita – “Zertifikat B1” i repàs diferents temes gramaticals

25.4.-22.5.2016

9 16 En l'últim mòdul s'intensifica la practica de la part oral (presentacions, ...), s'enfoca a la correcció dels errors en la part escrita i es farà un repàs de les temes gramaticals que causen més problemes.

30 60

* A l’annex 7 es troba una descripció detallada de les activitats d'aprenentatge dels primers dos mòduls del curs.

9.7. Activitats d’aprenentatge – Mòdul 3

Penzo W.17 ed. al. indiquen el següent sobre les activitats d'aprenentatge:

• La creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior proposa un canvi de perspectiva: fer del treball de l'estudiant el criteri d'organització de la docència.

• Aplicar aquest criteri significa fer de les activitats d'aprenentatge l'eix de la planificació de la docència.

• Les activitats d'aprenentatge són recursos per adquirir l'aprenentatge i no només mitjans per comprovar-ho.

A continuació, es fa una descripció detallada de les activitats d'aprenentatge del mòdul 3 del curs.

17

Penzo W., Cuadernos de Docencia Universitaria N. 15, http://www.ub.edu/ice/sites/default/files//docs/qdu/15cuaderno.pdf

http://www.ub.edu/ice/sites/default/files/docs/qdu/15cuaderno.pdf


47

Quan? Cóm? Què? Suports

Mòdul 3

Els temps verbals del passat en la llengua alemanya i els verbs modals

EVA/PLE: G. Drive G-Mail

OA: Exe-learning Quizlet

3 setmanes (setmana

santa)

21.3.-10.4.2016

12 h

Activitat 1: La reunificació d'Alemanya: Què saben els alumnes sobre la reunificació d'Alemanya? Què saben de l’Alemanya del est? Què significa viure a una dictadura? Compilació d'informació en un fòrum. Se'ls facilita un enllaç a Wikipedia i un enllaç a una comprensió d'àudio (Deutsche Welle) sobre la Ostalgie amb informació sobre la vida a l'antiga DDR.

Enllaços: https://de.wikipedia.org/wiki/Deutsche_Wiedervereinigung Ostalgie: http://www.dw.com/de/die-ostalgie-erinnerungen-an-die-ddr/l-18663843 PREZI Ostalgie: (Z. Reluga) https://prezi.com/_x6eksu7vmpi/ostalgie/

Activitat 2: Pel·lícula - Good bye, Lenin!: - Fòrum: Heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Perquè? - Tràiler de la pel·lícula: Quina informació rebem en el tràiler sobre les diferents estils de vida entre Alemanya de l'oest i Alemanya de l'est? Com us imagineu la vida a Alemanya de l'est? - Anàlisi dels temps verbals del passat utilitzats en el tràiler. - Expressió escrita: E-Mail. Els estudiants es posen en lloc d'un de les caràcters principals de la pel·lícula i redacten un mail a un amic sobre la seva situació actual. Important: el correcte ús dels temps verbals del passat.

Sinopsi pel·lícula: http://www.dieterwunderlich.de/Becker_Lenin.htm Trailer: https://www.youtube.com/watch?v=bznjeEx98uM Quizlet: verbs amb participis https://quizlet.com/72625316/verben-mit-vokalwechsel-im-prasens-partizip-ii-a-1a-2-unregelmasige-verben-flash-cards/

Activitat 3: El Trabant - el cotxe de l'antiga RDA: Text: Els estudiants llegeixen un text informatiu sobre el Trabant. Que temps verbal del passat s'utilitza? Per què? Mitjançant el treball amb una llista de verbs es farà un repàs de la classificació dels verbs (treball en grups petits). Alguns ho hauran fet amb anterioritat, altres no.

Text: LMS

Trabant: https://de.wikipedia.org/wiki/Trabant_(Pkw)

Activitat 4: Text - comprensió escrita: Els alemanys i els cotxes. Els estudiants llegeixen un text sobre la importància del cotxe al segle 20 (VW - Alemanya de l'oest, Trabant - Alemanya de l'est). Trobaran paraules importants enllaçades a un diccionari en línia per fomentar l'ús d'aquesta eina. Així mateix, els aportarà informació interessant i rellevant sobre aspectes culturals i històrics del Alemanya del segle 20.

Text: LMS

Activitat 5: Mitjançant el OA creat amb Exe-learning sobre l'ús dels temps verbals del passat en alemany, es realitza un repàs detallat del tema, comparant l'ús dels temps verbals del passat

Exe-learning: https://e4449e6293db780803f5843fd70b1c6d314368d7.googledrive.com/host/0B-

https://de.wikipedia.org/wiki/Deutsche_Wiedervereinigung

https://de.wikipedia.org/wiki/Deutsche_Wiedervereinigung

http://www.dw.com/de/die-ostalgie-erinnerungen-an-die-ddr/l-18663843



https://prezi.com/_x6eksu7vmpi/ostalgie/

http://www.dieterwunderlich.de/Becker_Lenin.htm

http://www.dieterwunderlich.de/Becker_Lenin.htm

https://www.youtube.com/watch?v=bznjeEx98uM

https://www.youtube.com/watch?v=bznjeEx98uM

https://quizlet.com/72625316/verben-mit-vokalwechsel-im-prasens-partizip-ii-a-1a-2-unregelmasige-verben-flash-cards/



https://de.wikipedia.org/wiki/Trabant_(Pkw)

https://de.wikipedia.org/wiki/Trabant_(Pkw)

https://e4449e6293db780803f5843fd70b1c6d314368d7.googledrive.com/host/0B-Nf81F5vlZzQ2JqQ2ppckJ5NHc/index.html



48

amb el castellà / català. Per acabar el repàs i aplicar el contingut a la pràctica, es realitzaran dues tasques: Expressió oral: Role play: Des del punt de vista d'un periodista, es prepara una entrevista sobre els fets de la caiguda del mur a Berlín a algú que l'ha viscut. Expressió escrita: Article per a un diari / revista sobre els esdeveniments en l'any 1989 de la caiguda del mur a Berlín.

Nf81F5vlZzQ2JqQ2ppckJ5NHc/index.html

3 h Fases presencials: El mòdul 3 compte amb una sessió presencial de 3 hores. Es realitzarà la part de la expressió oral (entrevista).

9.8. Disseny de la interacció: estudiant-contingut, estudiant-estudiant, estudiant-docent

Figura Nº 4: Goñi, 2005

Els nous escenaris formatius requereixen canvis en els processos educatius. El docent ja no és el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'element clau del sistema el representa l'alumne. Aquest alumne ja no és un mer receptor de la informació, sinó interactua amb el seu entorn i pren la responsabilitat del seu procés d'aprenentatge. El docent l'acompanya en aquest procés, fa de guia i actua de facilitador. L'adquisició memorística dels continguts dóna lloc a l'aprenentatge significatiu, que és, segons David Ausubel (2011), “el tipus d'aprenentatge en què un estudiant relaciona la informació nova amb la que ja posseeix, reajustant i reconstruint ambdues informacions en aquest procés”. Els nous escenaris formatius requereixen un augment de la interacció entre el professor i l'alumne. La modalitat del B-Learning aporta l'avantatge que hi ha tant contacte directe entre les persones implicades (fases presencials) en el procés d’aprenentatge com a través de la xarxa (treball en línia). La incorporació d'eines com Google Drive permet l'aplicació de metodologies col·laboratives, el que influeix positivament en la motivació de l'alumnat.



49

10. Disseny de l’avaluació

10.1. Disseny de l’avaluació de l’aprenentatge i seguiment

a. Criteris generals de l’avaluació

a.) Tipus d'avaluació: (formativa, contínua, obligatòria, coavaluació, autoavaluació) El model

de l'avaluació va d'acord amb el model pedagògic escollit. L'avaluació està orientada a

l'avaluació de la construcció personal del coneixement, s'emfatitza en l'avaluació del

desenvolupament. L'avaluació contínua és flexible, progressiva, personalitzada i de caràcter

formatiu.

b.) El període temporal: El curs es durà a terme entre el 15 de febrer i el 22 de maig. c.) El tipus d'activitat: La planificació del curs preveu, entre d’altres, la realització d'activitats

de síntesi, de participació, de debat i d'auto- i coavaluació. A més, es realitzaran presentacions

individuals i una en grups petits (3 persones). Reflexionar, sintetitzar, col·laborar, construir i

participar de forma activa en el procés ensenyament-aprenentatge són de gran importància en

les propostes educatives.

d.) La ponderació dels diferents mòduls en la globalitat de l'assignatura:

Es presenta la ponderació de cada mòdul sobre la nota final del curs i les principals tasques

que caldrà realitzar. El docent facilitarà una retroalimentació sobre les diferents tasques

realitzades a l'alumne i posarà un avaluació orientativa entre A - D. No s'adjudica un

percentatge fix a cada activitat.

A – 10/9 – B 8.5/7 – C 6.5/5.5 – D 5-0 (suspès)

Mòduls Temàtiques Hores de treball

Ponderació

Mòdul 1 15.2.-

28.2.2016

Elaboració d'una presentació amb l'eina about.me , ”Signalgrammatik” i sintaxi de la frase alemanya

Què

s’avalua?

about.me (expressió escrita) Presentació about.me (expressió oral) Participació en fòrums, elaboració Quizlet, ..... Treball individual, col·laboració, proactivitat, ..... Grau d’assoliment d’objectius

16 h 15%

Mòdul 2 29.2.-

20.3.2016

Conèixer i treballar amb el "Zertifikat B1" i connectors

Què s’avalua?

Expressió escrita (prova examen) Expressió oral (prova examen) Autoavaluació expressió escrita Participació en fòrums, grau de reflexió sobre el treball fet, ..... Treball individual, col·laboració, proactivitat, ..... Grau d’assoliment d’objectius


50

21 h 20%

Mòdul 3 21.3.-

10.4.2016


Què s’avalua?

Expressió escrita (Caiguda del mur) Expressió oral (Entrevista i exposició tema) Co-avaluació (expressió escrita) Participació en fòrums, grau de reflexió sobre el treball fet, ..... Treball individual, col·laboració, proactivitat, ..... Grau d’assoliment d’objectius

15 h 20%

Mòdul 4 11.4.-

24.4.2016

Típicament alemany? Típicament espanyol? L’infinitiu amb “zu” i el “Konjuktiv II” (mode subjuntiu)

Què s’avalua?

Expressió escrita (Interculturalitat) Expressió oral (Interculturalitat) Co-avaluació expressió oral en grups Participació en fòrums, grau de reflexió sobre el treball fet, ..... Treball individual, col·laboració, proactivitat, ..... Grau d’assoliment d’objectius

13 h 15%

Mòdul 5 25.4.-

22.5.2016

Enfocament: Expressió parlada i escrita – “Zertifikat B1” i repàs diferents temes gramaticals

Què s’avalua?

Expressió escrita i grau de reflexió sobre la correcció dels propis errors

Expressió oral Autoavaluació expressió oral / Co-avaluació expressió oral Participació en fòrums, grau de reflexió sobre el treball fet, ..... Treball individual, col·laboració, proactivitat, ..... Grau d’assoliment d’objectius

25 h 30%

90 h 100%

e.) L'agrupament: les diferents activitats es duran a terme en diferents formes de treball:

- Treball individual (p.e. primera redacció)

- Treball en grups petits (p.e. segona presentació)

- Treball en grup gran (p.e. debats a classe, fòrums en Google Drive)

b. El seguiment

Al final de cada mòdul, l'alumne rep una retroalimentació sobre el treball realitzat. El professor

explica a l'alumne les fortaleses i les deficiències i l'alumne exposa els seus dubtes i problemes

i, mitjançant el diàleg, conjuntament planifiquen tasques, activitats i estratègies que

condueixen a l'aprenentatge. Cada alumne disposa d'un apartat dins del LMS en el qual rebrà,

de forma individual, la retroalimentació. Veurà el seu progrés reflectit en un document

individual.


51

Al final del mòdul 2 i del mòdul 4, l'alumnat rebrà un qüestionari de satisfacció pel que fa al

curs. El qüestionari contindrà entre 5 i 6 preguntes. Tant els resultats, les conclusions tretes

d'ells i les accions que s'emprendran per millorar l'aprenentatge es posaran al coneixement de

l'alumnat.

c. L’auto-avaluació

L'alumne té un paper actiu en el procés ensenyament-aprenentatge, i això inclou que participi

en el procés de l'avaluació.

L'autoavaluació permet al docent:

o Comprovar que l'alumne pren consciència del que està aprenent i fins a quin punt està

involucrat en el seu aprenentatge de manera activa i reflexiva

o Comprovar si l'alumne té la sensació d'estar aprenent i si se sent segur i satisfet del

seu aprenentatge.

L'autoavaluació permet a l'alumne:

o Detectar els seus errors abans de lliurar un treball.

o Prendre consciència del que ha après i del que ha de millorar.

El docent ha de treballar amb els alumnes els objectius i els criteris de l'autoavaluació i deixar

clar que no s'avaluarà el resultat de l'autoavaluació sinó el grau de reflexió de la mateixa i

l'aplicació posterior a la millora dels resultats.

La primera autoavaluació no serà avaluada. Serveix de pràctica i per desenvolupar la

competència reflexiva. El docent comentarà les autoavaluacions realitzades. La segona

autoavaluació s'avaluarà. L'alumne disposa de dues rúbriques (Annex 8:Rúbrica d'avaluació -

expressió escrita/Annex 9: Rúbrica d’avaluació – expressió oral) per dur-les a terme.

d. La co-avaluació

La co-avaluació s'aplicarà a presentacions orals i a la expressió escrita. Es faran dues co-

avaluacions al llarg del curs, una individual y una en grup. Per dur-la a terme, l'alumne

disposarà de les pautes.

Els avantatges que aporta la co-avaluació són:

o A través de l'anàlisi dels treballs realitzats per altres grups, es poden detectar les

pròpies dificultats.

o Aprèn a veure la retroalimentació com una possibilitat de millora.

o L'avaluació forma part del procés d'aprenentatge. L'alumne participa activament i se li

delega responsabilitat. Per tant, resulta una tasca motivadora.

o L'alumne aprèn a observar de forma crítica i a emetre un judici basat en criteris

preestablerts. En aquest procés es familiaritza amb els requeriments de les diferents


52

tasques i això li ajuda a treballar més a consciència. Així mateix, aprèn a formular el

perquè d'una valoració feta.

El docent els comunicarà els criteris que seguirà per avaluar (grau de reflexió i propostes de

millora).

e. L’avaluació de la implementació

Per tal de saber l'opinió dels alumnes sobre la proposta educativa, els continguts treballats, la

metodologia aplicada i la tasca realitzada pel professor, es realitzaran dues enquestes senzilles

per poder introduir millores i conèixer el grau de satisfacció de l'alumnat. En el cas de rebre

poques respostes a l'enquesta en línia, la segona es realitzarà presencialment.

f. La temporalització

S'ofereix a l'alumne una guia orientativa sobre els temps de realització de tasques, la

qual intenta evitar la procrastinació i regular el temps d'aprenentatge. En la

planificació es tenen en compte criteris de flexibilitat temporal.

L'alumnat, per regla general, estudia o treballa. Es calcula una mitjana de 6 hores

d'estudi-aprenentatge per setmana.

El contingut del curs es divideix en l’espai temporal de la següent manera:

Mòduls Temàtiques Hores presencials

Treball en línia

Mòdul 1 15.2.-

28.2.2016

Elaboració d'una presentació amb l'eina about.me , ”Signalgrammatik” i sintaxi de la frase alemanya

6 10

Mòdul 2 29.2.-

20.3.2016

Conèixer i treballar amb el "Zertifikat B1" i connectors

9 12

Mòdul 3 21.3.-

10.4.2016


3 12

Mòdul 4 11.4.-

24.4.2016

Típicament alemany? Típicament espanyol? L’infinitiu amb “zu” i el “Konjuktiv II” (mode subjuntiu)

3 10

Mòdul 5 25.4.-

22.5.2016

Enfocament: Expressió parlada i escrita – “Zertifikat B1” i repàs diferents temes gramaticals

9 16

Total hores 30 60

El calendari del curs: Febrer – Maig 2016


53

febrer març

abril maig

Les fases presencials tindran lloc els dilluns, de 18h-21h, a la seu d'UAB-Idiomes Barcelona :

Casa de la Convalescència, c / Carrer de Sant Antoni Maria Claret, 171, 08041 Barcelona.

Al principi i al final del curs s'intensifiquen les fases presencials. A l'inici és molt important ja

que és possible que l'alumnat no hagi treballat mai en la modalitat de Blended Learning i així

s'assegura una bona assistència als dubtes que puguin sorgir, el que incideix positivament en la

seva motivació. A la fase final del curs té gran importància per la imminència de l'examen

oficial Zertifikat B 1 i per poder treballar i preparar suficientment la part oral i aclarir dubtes.

La temporalització ha de ser interpretada amb un cert grau de flexibilitat, ja que està subjecta

a possibles canvis en funció dels resultats de l'avaluació formativa, la qual regula el procés de

l'ensenyament.

L'alumne rebrà, a part de la temporalització general del curs, una temporalització orientativa

per a cada mòdul.

Exemplificació - Mòdul 3:

Mòdul 3 21.3.-10.4.2016

Tasca Hores Dates orientatives

Activitat 1 Fòrum: La reunificació d’Alemanya 2 21.3.-24.3.

Activitat 2 Pel·lícula – Good bye, Lenin! 3 25.3.-29.3.

Activitat 3 El Trabant – el cotxe de l’antiga RDA 2 30.3.- 1.4.

Activitat 4 Comprensió lectora: Els alemanys i els cotxes 2 2.4.-4.4.

Activitat 5 Treball amb OA: Exe-learning. Repàs del ús dels temps verbals del passat en alemany emmarcat en la temàtica dels esdeveniments del 1989 a Alemanya i la caiguda del mur a Berlín.

3 5.4.-10.4.

Fase presencial

Expressió oral: Role play Aclariment dubtes, pràctica dels temps verbals del passat, .....

3 4.4.


54

10.2. Avaluació de la proposta formativa

Per tal de poder avaluar la proposta formativa, s'ha elaborat una rúbrica que inclou l'avaluació

del suport institucional, el disseny del curs, el desenvolupament del curs, el procés

ensenyament-aprenentatge, el suport prestat als estudiants i al professorat i l'avaluació .

(Annex 10: Rúbrica avaluació proposta formativa).

10.3. Avaluació del projecte

a.) Avaluació del projecte segons les fases de desenvolupament del projecte:

o Avaluació inicial

o Avaluació durant el procés

o Avaluació final

o Avaluació d`impacte

Figura Nº 5: avaluació en el cicle de projectes18

b.) El model de Kirkpatrick: Es tracta d'un model d'avaluació d'accions formatives que

s'aplica e.a. en el camp de l'E-learning.

Figura Nº 6: El model Kirkpatrick19

18

Figura presa de: Wikipedia: Evaluación de proyectos (http://es.wikipedia.org/wiki/Evaluaci%C3%B3n_de_proyectos) 19 Figura presa de: The official site of the Kirkpatrick model: http://www.kirkpatrickpartners.com/OurPhilosophy/TheKirkpatrickModel

http://www.kirkpatrickpartners.com/OurPhilosophy/TheKirkpatrickModel


55

10.4. Eines i procediments d’avaluació

Qüestionari : expectatives prova pilot Annex 11

https://docs.google.com/forms/d/1fm2M07D2zkdQ0LXBapsJWapAZVDGqEcrEb5hW0o_cdA/viewform?usp=send_form

Qüestionari final de curs: experiències Annex 12

https://docs.google.com/forms/d/1sAiCRUg0nodaN-so8Ml927sf_0gK9u0KY76ALHsa2dk/viewform

Full personal de cada alumne – avaluació continuada

https://drive.google.com/open?id=0B-Nf81F5vlZzR2EtWnQyRWl5Ym8

Rúbrica avaluació expressió escrita https://drive.google.com/file/d/0B-Nf81F5vlZzZjdmZm4xbTV5dXM/view?usp=sharing

Rúbrica avaluació expressió oral https://drive.google.com/file/d/0B-Nf81F5vlZzQTJaekt2QkZ5Q1E/view?usp=sharing

Rúbrica per a l’avaluació de la proposta formativa

https://drive.google.com/file/d/0B-Nf81F5vlZzOE9nY29SV2hhQU0/view?usp=sharing

Observació directa: L'observació és un element fonamental de tot procés investigador; s’hi recolza l'investigador per obtenir un gran nombre de dades.

Model de Kirkpatrick: el model d'avaluació de quatre nivells. Representa un model d'avaluació d'accions formatives.

11. Desenvolupament

10.1. Principals decisions i accions – procés de desenvolupament

a. Tasques realitzades en el centre de practiques:

Es va organitzar una reunió entre la gent implicada en el desenvolupament del curs al centre

de pràctiques per tal de prendre les decisions necessàries pel que fa a l'organització de la

prova pilot. Es van reunir en Pascal Shaw i la Margarete Marte per determinar les estratègies

de màrqueting, .... etc.

La tasca principal va ser trobar persones que vulguin participar en la realització de la prova

pilot. Això va comportar fer difusió de la informació a través dels mitjans de màrqueting dels

què disposa UAB Idiomes Barcelona. La organització del centre va decidir fer difusió entre la

gent del centre, antics alumnes, .... mitjançant un missatge de correu electrònic.








https://drive.google.com/file/d/0B-Nf81F5vlZzZjdmZm4xbTV5dXM/view?usp=sharing



https://drive.google.com/file/d/0B-Nf81F5vlZzQTJaekt2QkZ5Q1E/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B-Nf81F5vlZzQTJaekt2QkZ5Q1E/view?usp=sharing





56

Cal tenir en compte que la gent que realitzi la prova pilot podran ser futurs clients del centre

educatiu, ja que està previst el promocionar el curs a partir de febrer del 2016.

Es van establir les normes i prerequisits d'accés al curs i la professora es va posar en contacte

amb la gent que volia participar-hi per missatge, demanant a cadascun una petita presentació

escrita. Aquest primer contacte és de gran importància, ja que hi ha gent que no llegeix o

interpreta de manera adequada la informació facilitada i alguns ignoraven el fet que es

tractava d'un curs del nivell B1.

b. Tasques relacionades amb el desenvolupament del projecte:

La tasca principal va ser el desenvolupament i la presentació del mateix producte, el LMS

preparat a Google Drive per a la implementació posterior de la prova pilot .

La prova pilot va ser un curs de 13 dies de durada i de 14 hores, dels quals 2 hores eren

presencials i 12 hores de treball en línia. Es va decidir incloure una part presencial de 2 hores a

la prova pilot, ja que així els estudiants van tenir la possibilitat de conèixer-se entre ells i de

conèixer a la professora en persona. Amb la inclusió d'una fase presencial, la prova pilot

s'apropa més a la realitat d'un curs en modalitat de Blended Learning.

Els continguts treballats en la prova pilot corresponen a una part del mòdul 3 del curs

dissenyat, per el temps limitat del que es disposava per a la seva realització.

Sobre la base del desenvolupament de les anteriors fases es va procedir a preparar els

materials corresponents a les diferents activitats i a penjar-los al LMS. Es van publicar els

objectius a aconseguir, les competències a desenvolupar, la temporalització, el sistema

d'avaluació i les corresponents eines, la metodologia aplicada, la guia d’estudiant, les diferents

activitats, etc.

c. Disseny de la prova pilot – factors importants:

A l'hora de dissenyar una experiència educativa és imperatiu tenir en compte la metodologia

de l'aprenentatge , la estratègies didàctiques i l'avaluació de l'aprenentatge i el seguiment.

Tenint en compte tots aquests punts i treballar-los a consciència ajuda en l'elaboració d'un

producte de qualitat i amb els seus resultats tant els estudiants com el professor i el centre

educatiu quedaran satisfets.

10.2. Dades d’accés al producte – LMS (Google Drive)

https://drive.google.com/folderview?id=0B-Nf81F5vlZzc2xGSklvLWVubFE&usp=sharing

Annex 13: Interfície Google Drive - prova pilot




57

10.3. Informe desenvolupament – forma d’administració

a. Documents informatius

o Informació curs complet: Per tal de conèixer tot el projecte del qual forma part la prova pilot, es va posar a disposició de l'alumne una carpeta amb la informació respectiva: informació general del curs, objectius didàctics i competències, estructura del contingut en mòduls, la ponderació dels diferents mòduls en la globalitat del curs i la temporalització del curs previst de febrer-maig 2016. (carpeta 0: Informació general del curso complet)

o Tutorial – Google Drive: Es va elaborar un tutorial per a l'ús de Google Drive amb la

informació més rellevant per a l'ús d'aquesta eina. En general, l'alumnat ha treballat amb anterioritat amb Google Drive i està familiaritzat amb el seu funcionament.(doc. 0: Cóm funciona Google Drive?)

o “Fehlerschlüssel” - així es corregeixen els errors: L'alumnat compta amb una

explicació senzilla de com es corregeixen els errors. Com més senzill sigui el codi de la correcció, millors resultats es poden esperar.(doc. 0.3.)

b. Documents - eines

L'alumnat té a la seva disposició dos documents que li proposen eines de suport per a l'aprenentatge de l'alemany:

o Online-Tools: aquí troba enllaços a diccionaris i gramàtiques en línia, acuradament

seleccionats i comprovats en el seu ús; enllaços a revistes en línia que els proporcionen textos informatius actuals, vídeos, noticiaris, etc .; el portal de "Deutsche Welle", etc. (doc. 0.1.)

o Quizlet: una eina que permet aprendre el vocabulari de diferents maneres, en part gamificada, d'ús senzill i amb un app gratis per al mòbil. (doc. 0.2.)

c. Documents col·laboratius

Es va obrir un fòrum (“Zweifelecke” – el racó dels dubtes) que convida als alumnes compartir

els seus dubtes i corregir-los conjuntament amb els seus companys i el suport i l’ajuda del

professor (doc. 0.4.). Així mateix, van treballara en diverses activitats de manera

col·laborativa.

d. Temporalització

L’alumne compte amb una guia orientativa sobre els temps de realització de tasques, la qual

intenta evitar la procrastinació i regular el temps d'aprenentatge. En la planificació es tenen en

compte criteris de flexibilitat temporal. (doc. 1)

Annex 15: Gantt-Project prova pilot

f. Objectius i competències


58

Tant els objectius com les competències que es treballen en cada mòdul i al llarg del curs han

d'estar ben definits, realistes i assolibles. Orienta i dóna suport a l'aprenentatge de l'alumne i

permet un feedback precís i mesurable.(doc. 1.1. i Annex 14)

g. Activitats d’aprenentatge

Al punt 9.7. (p. 47) s’especifiquen amb detall les activitats d’aprenentatge del mòdul 3. En el

cas d'activitats que no es realitzen en el mateix document de l'enunciat, s'indica la carpeta on

l'alumne troba el seu full personal per a realitzar la tasca. A més, queden enllaçats amb els

documents corresponents per evitar qualsevol confusió que pugui sorgir.

En l’activitat 5 es treballa amb l’OA realitzat amb EXE-Learning, que representa un resum i

alhora un repàs de les diferents temps verbals del passat en la llengua alemanya. Es demana

un feedback als alumnes sobre el treball realitzat amb l’OA en el document de treball. (doc.

0.5.)

OA creat amb EXE-Learning:

El OA sobre l'ús dels temps verbals del passat en alemany ofereix als alumnes una manera

diferent de treballar aquesta temàtica. S'intenta que, mitjançant una comparació amb el

castellà, l'estudiant vegi amb claredat les diferències de l'ús dels passats entre les dues

llengües. Per l'altra banda, haurà d'analitzar fragments de textos en alemany i l'ús dels temps

verbals del passat, sintetitzar la informació i se li convida a posar en pràctica els coneixements

adquirits. Un prerequisit per poder treballar amb l'OA serà conèixer els diferents temps verbals

del passat. El Perfekt entra al currículum del nivell A 1.2., El Präteritum s'introdueix en el curs A

2.

Finalitat

El OA es va crear per a facilitar la comprensió de l'ús dels temps verbals del passat en alemany. Mitjançant una sèrie de diferents exercicis i la contrastació de l'ús dels temps verbals del passat en castellà, s'intenta donar a l'estudiant una visió global sobre aquesta temàtica.

Destinataris

Qualsevol estudiant de la llengua alemanya que hagi treballat els temps verbals del passat: Perfekt i el Präteritum. En general, es pot recomanar l'ús de l'OA a partir del nivell B 1. Els estudiants d'alemany l’aprenen com a segona llengua estrangera i estan familiaritzats amb l'aprenentatge de llengües estrangeres.

Context educatiu

El OA creat està pensat per formar part d'un curs en línia o de Blended Learning. També pot ser utilitzat en un curs presencial com a material extra a treballar a casa o per ser treballat a classe, en una sessió de 2 hores, on una hora es dedica al treball amb l'OA i l'altra a posar els coneixements adquirits en pràctica. En nivells més alts a l'B1 pot ser emprat per repassar els temps verbals del passat en alemany.

Temporalització

El OA està pensat per a un nivell B1. Després d'haver repassat els temps verbals del passat, es treballa el seu ús específic mitjançant el OA creat. Partint d'aquestes condicions, l'estudiant trigarà uns 30 minuts en fer els exercicis proposats (excepte les activitats finals).


59

Concepció de

l’aprenentatge

El OA s'emmarca en les teories del constructivisme i en el connectivisme. Promou la exploració, la col·laboració , la construcció i la reflexió. Es parteix d'un context real i rellevant, la història del mur de Berlin, que desperta l'interès dels estudiants. L’autenticitat de la temàtica escollida ajuda a desencadenar el interès i, per tant, l’aprenentatge.

Tipologia d’activitats i estratègies

En el disseny de les activitats que conté el OA es té en compte la taxonomia de Bloom. La seva taxonomia és jeràrquica, assumeix que l'aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició de coneixements a nivells inferiors.

Continguts que permet

treballar

Exe-learning permet treballar textos, incloure imatges i so prèviament gravat, vídeos i animacions, embeure aplicacions multimèdia (vídeos, presentacions, ...) i incloure activitats creades amb altres aplicacions i permet la creació d'un arbre de navegació bàsic. Per al propòsit escollit és una eina molt adequada.

Enllaç

https://e4449e6293db780803f5843fd70b1c6d314368d7.googledrive.com/host/0B-

Nf81F5vlZzQ2JqQ2ppckJ5NHc/index.html

Annex 16: OA creat amb EXE-Learning – conceptualització del disseny

Annex 17: OA creat amb EXE-Learning – part de la interfície

h. Carpetes creades per la realització d’alguns exercicis

Per a la realització de l'expressió escrita, es van crear carpetes en les quals els alumnes

trobaran un document individual per a la realització de la tasca encomanada (carpeta 1 + 3). El

mateix s'ha fet amb la comprensió lectora (carpeta 3).

i. Avaluació

S’ha d’oferir un màxim de transparència a l'alumnat respecte a l'avaluació. En qualsevol

moment i des de qualsevol dispositiu té accés a la LMS on troba la retroalimentació i propostes

de millora del professor. Els instruments escollits i les pràctiques dissenyades per a l'avaluació

estan centrats en l'alumne.

Aplicant tant l'avaluació qualitativa com la quantitativa permet una aproximació a una

avaluació integral dels coneixements i de les habilitats i destreses adquirides.

A la carpeta 4, cada alumne compta amb el seu full individual d’avaluació on rebrà el feedback

i les avaluacions del professor. Segons el treball de l'alumnat de la prova pilot, es realitzarà una

auto- o co-avaluació. Se'ls facilita les rúbriques per a l'avaluació oral i escrita per tal de tenir

una orientació del que se li demana (carpeta 5).




60

12. Implementació i avaluació

La implementació d'una prova pilot permet verificar la fiabilitat del producte ofert i ajustar-lo a

les necessitats, tant de la institució educativa com del futur client. A més, permet valorar

l'efectivitat del producte i aporta dades veritables i significatives. La prova pilot representa un

assaig general i s'efectuarà amb la màxima precisió possible, amb la finalitat d'obtenir el

màxim de dades objectives sobre el producte en desenvolupament.

És de gran importància analitzar com se senten els participants durant i després de la prova

pilot i amb quines expectatives i coneixements previs s’hi apunten.

12.1. Temporalització de la prova pilot, continguts i tasques

Calendari: prova pilot Fase presencial : divendres 11.12.2015

Mo Di Mi Do Fr Sa So

Desembre 2015

1 2 3 4 5 6

7 8 9

10 11 Fase presencial

12 13

14 15 16

17 18 19 20

21

22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

Mòdul 3 9.12.-

21.12.2015

Continguts i tasques

Hores

Temporalització

orientativa

Activitat 1 Conèixer-se: Breu presentació Fòrum: Què significa viure en una dictadura? Què és la OSTALGIE? Quina informació teniu sobre l'antiga RDA? I què sabeu de la reunificació d'Alemanya?

2 9.12.-11.12.2015

Activitat 2 Fòrum: Pel·lícula – Good bye, Lenin! Expressió escrita: Un Mail

3 12.12.-14.12.2015

Activitat 3 Treball amb un text: El Trabant – el cotxe de l’antiga RDA 2 15.12.- 16.12.2015

Activitat 4 Comprensió lectora: Els alemanys i els cotxes

2 16.12.-17.12.2015

Activitat 5 Treballem amb les formes verbals del passat. Repàs dels diferents temps verbals del passat en el context d’uns esdeveniments històrics: La caiguda del mur de Berlín (1989) i la reunificació d'Alemanya. Expressió escrita: reportatge periodístic

3 18.12.-21.12.2015

Fase presencial

Presentar-se i conèixer-se mútuament Aclarir dubtes sobre Google Drive i els materials i activitats del curs Expressió oral: la vida en una dictadura, Ostalgie, dades sobre l’antiga RDA, Alemanya avui ....

2 11.12.2015


61

Temps passats dels verbs alemanys

12.2. Participants de la implementació

Nom Càrrec a UAB Idiomes

TFM – Margarete Marte

Pascal Luke Shaw Coordinador acadèmic

Tutor extern

Margarete Marte Professora d’alemany

Encarregada del projecte

6 estudiants 3 interns de la institució educativa

Participants del projecte pilot - alumnes

12.3. Implementació pilot desenvolupada

a. Difusió informació prova pilot (27.11.2015)

La informació relacionada amb la prova pilot a realitzar es va començar a difondre el dia 27 de

novembre. Es va enviar un correu electrònic a tots els alumnes d'UAB Idiomes Barcelona. Els

interessats es van posar en contacte directament amb la professora d'Alemany, Margarete

Marte.


62

b. Primer contacte amb els alumnes:

En un primer intercanvi de missatges - en alemany - es va detectar que dos no havien llegit bé

la informació i no complien amb els requeriments, no tenien el nivell A 2 assolit.

En total, es van inscriure 6 persones, 3 alumnes de UAB Idiomes i 3 externs. Una persona no

tenia el nivell requerit, però es va admetre per mostrar un gran interès en la participació en

aquesta prova pilot.

c. Qüestionari : expectatives prova pilot (7.12.2015)

Mitjançant un qüestionari es va indagar sobre diferents aspectes: motivació per apuntar-se a la

prova pilot, expectatives, grau d’interès d’estudiar una llengua amb la modalitat de Blended

Learning, coneixements previs de l’eina Google Drive (e.a.).

Els resultats del qüestionari van indicar que els participants tenen un gran interès en conèixer

el treball amb una nova metodologia, el Blended Learning, tant per qüestions d'horaris com

per la seva novetat. Així mateix van indicar la seva familiaritat amb l'eina Google Drive.

Annex 18: Respostes al qüestionari inicial

d. Inici de la prova pilot (9.12.2015)

El dia 9 de desembre, es va iniciar la prova pilot. El dia 8 es va enviar un missatge de

benvinguda als participants de la prova pilot amb un petit tutorial sobre el funcionament de

Google Drive.

El primer contacte amb la matèria del curs i la primera interacció amb els altres participants va

consistir a escriure una petita presentació personal i realitzar l'activitat 1. L'intercanvi d'uns

missatges a través de G-mail anteriors al començament de la prova pilot i la presentació

personal va servir a la professora d'avaluació inicial i detectar el nivell de l'alemany escrit

aconseguit prèviament a la prova pilot.

e. Fase presencial (11.12.2015)

El divendres, dia 11 de desembre, es va dur a terme la fase presencial ,de les 18h a les 20 h, a

la seu de UAB-Idiomes Barcelona. Aquesta fase presencial va servir als participants per

conèixer-se mútuament i per conèixer a la professora que organitza i tutoritza el projecte, la

qual cosa els va donar més seguretat a l'hora de treballar la part virtual.

Comentari d'un alumne en l'enquesta final:

Al principio me costó situarme con todo el material y quedó muy claro en el encuentro personal que

hicimos. Personalmente creo que un encuentro antes de empezar el curso estaría muy bien para situar a todos los alumnos.


63

f. Desenvolupament de la prova pilot

El desenvolupament del curs va ser molt satisfactori. Donades les característiques de la prova

pilot - espai de temps limitat i ventall d'exercicis ampli - els participants de la prova van

realitzar un gran treball. Van realitzar les activitats correctament i seguir la temporalització

preestablerta.

A l'inici de cada activitat, la professora va enviar un missatge a través del tauler amb les

indicacions pertinents (tipus d'exercici, la data de lliurament de l'activitat, eines d'ajuda ....).

La correcció dels exercicis es va realitzar el dia del lliurament. Tractant-se d'un exercici d'expressió escrita, la professora va marcar els errors i amb l'ajuda d'un manual sobre la correcció dels errors (doc. 0.3.), els alumnes procedien a la correcció dels seus propis errors.

Així mateix, la professora va deixar comentaris i enllaços d'interès als alumnes per poder dur a

terme la correcció.


64

Un cop acabada la correcció per part de l'alumne i haver marcat les correccions amb un color, la professora va fer l'última correcció (color rosa). Quan tot estava corregit, es notificava amb un OK. D'aquesta manera queda ben visible el que ha pogut corregir el propi alumne i on necessita encara la intervenció d'un expert.

L’avaluació: Un cop acabada la correcció, els alumnes van rebre una avaluació qualitativa en forma d'un comentari personal i una avaluació quantitativa (A-D). Aplicant tant l'avaluació qualitativa com la quantitativa permet una aproximació a una avaluació integral dels coneixements i de les habilitats i destreses adquirides.

Comunicació professora-alumnes – TAULER: Es van enviar un total de 13 missatges als

alumnes durant la prova pilot.

Annex 19: Dades i continguts dels missatges enviats


65

g. Tancament prova pilot

Les dates establertes per a realitzar la prova pilot no van ser idònies per coincidir el final de la

prova pilot amb els últims dies abans de les festes de Nadal (viatges, tancament de l’any a

empreses, ....). Per això, el marge de temps per poder enviar les respostes de l'enquesta final

es va perllongar fins al dia 27 de desembre.

Els participants tenen la possibilitat de fer les últimes correccions més enllà de les dates

establertes inicialment i l'accés al LMS, Google Drive, es manté obert.

h. Qüestionari final de curs: experiències (22.12.2015)

Els participants de la prova pilot van enviar les seves respostes entre els dies 22.12. i

27.12.2015. El 85% va enviar una resposta. La persona que es va admetre al curs sense tenir el

nivell requerit el va abandonar després d'haver realitzat la meitat del curs. Aquest fet mostra la

importància d'establir prerequisits d'admissió i el compliment dels mateixos, ja que un grau de

dificultat massa alt de les activitats proposades pot influir negativament en la motivació de

l'alumne i portar a l'abandonament de l'aprenentatge i/o del curs.

Annex 20: Respostes qüestionari final de curs en línia - Punts rellevants del feedback recollit

12.4. Observacions i incidències derivades de la prova pilot

Observacions de la professora

Modalitat del curs: Blended Learning

Els participants de la prova pilot es van adaptar molt bé a la modalitat proposada. Cap dels participants havia cursat amb anterioritat un curs en la modalitat de Blended Learning.

LMS: Google Drive L'eina Google Drive compta amb molts avantatges a l'hora d'utilitzar-la com LMS d'un curs (punt 9.5. a.) El seu punt feble és la qualitat


66

organitzativa a l'hora de presentar els continguts del curs. Tractant-se d'una prova pilot i d'un temps d'execució limitat de temps, es va mostrar tota la informació a l'inici del curs, la qual cosa pot ser massa informació de cop.

Temporalització La temporalització de les diferents activitats va ser adequada i els alumnes la van poder seguir sense dificultat.

La correcció dels errors

Els alumnes van poder seguir amb facilitat al sistema de correcció proposat. Tractant-se de l'aprenentatge d'una llengua és de gran importància que sigui un sistema clar, concís i alhora senzill, amb el qual els alumnes se sentin segurs i capaços de portar a terme les correccions adients.

Els exercicis proposats

Els alumnes van mostrar interès en la matèria tractada, tant per la temàtica escollida com per la part gramatical treballada. Tot i que els temps passats es tracten en els nivells A 1 i A 2, alguns no havien fet el "Präteritum" amb anterioritat. Es va notar una manca de coneixements sobre el correcte ús dels diferents temps verbals del passat en alemany. La meitat dels participants els aplica igual que un la seva llengua materna, la qual cosa porta a greus errors.

Avaluació continua

La meitat dels participants no estava familiaritzada amb l'avaluació contínua. La valoració de la seva aplicació va ser positiva. Fer-los recordar que disposen del feedback del professor en el seu full personal d'avaluació els porta a consultar-lo.

Motivació Els alumnes es van mostrar motivats i van realitzar els lliuraments de les diferents activitats amb puntualitat. En la fase final, coincidint amb els dies abans de les festes de Nadal, es va notar més irregularitat a causa d'un augment de treball en les empreses. En general, van realitzar les tasques amb un alt nivell de compromís. Una constant presència del professor pot influir positivament en la motivació de l'alumnat.

L'atenció de l'alumne

En diverses ocasions es va detectar una manca d'atenció a l'hora de llegir els enunciats. Redactar-los de manera curta i precisa i destacar visualment els elements més importants pot ser d'ajuda. També un comentari del professor pot dirigir el treball en la direcció desitjada.

La cooperació e interacció en el grup

En general, els alumnes van treballar pel seu compte , amb poca interacció entre ells. Generar una interacció fluida entre els participants d'un curs pot resultar més fàcil tractant-se d'un curs més extensiu.

12.5. Avaluació de la implementació

a. Les eines a utilitzar per a l'avaluació de la prova pilot s'esmenten en el punt 10.4.

b. Avaluació de l’aprenentatge i seguiment: (punt 10.1.)


67

Avaluació formativa i contínua:

- Avaluació diagnòstica: L'activitat d'obertura, l'elaboració d'una presentació, i l'intercanvi

d'uns missatges escrits per correu electrònic van servir a la professora d'avaluació diagnòstica,

on es va familiaritzar amb els coneixements previs de l'alumnat.

- Avaluació formativa: Es va dur a terme al llarg de tot el curs. L'avaluació formativa permet

modificar les estratègies d'aprenentatge així com les activitats didàctiques per tal de millorar

l'aprenentatge. A través de la reflexió, de l'autoavaluació i de la retroalimentació del professor

i dels companys, l'alumne s'adonarà de les seves fortaleses i / o deficiències i podrà treballar i

millorar aquests punts a consciència.

- Avaluació sumativa: Es van avaluar els resultats de l'aprenentatge i el treball realitzat, tant en

grup com individual, al final del curs.

c. Avaluació de la implementació de la prova pilot:

Per tal de saber l'opinió dels alumnes sobre el curs, els continguts treballats, la metodologia

aplicada i la tasca realitzada pel professor, es va realitzar una enquesta per poder introduir

millores i conèixer el grau de satisfacció de l'alumnat. Així mateix, es va aplicar l’observació

directa de la professora d’uns factors claus. Els resultats es mostraran a l’apartat 12.6..

d. Calendari d’avaluació:

Mo Di Mi Do Fr Sa So

Desembre 2015

1 2 3 4 5 6

7 8 Qüestionari :

expectatives prova pilot

9

10 11 Fase presencial 12 Feedback

fase presencial: expressió oral

13

14 15 16 Feedback

activitat 2: expressió escrita

17 18 Feedback

activitat 4: comprensió escrita

19 20

21

22 - 26 Qüestionari final de curs: experiències

23 24 25 Feedback

activitat 5: expressió escrita II, Feedback participació en fòrums, treball realitzat durant el curs, etc.

26 27

28

29 30 31

e. Desviacions respecte a la planificació:

En la prova pilot es va prescindir de l'auto- i co-avaluació dels alumnes. El calendari de les

activitats estava atapeït i es va enfocar en la correcció dels errors. Els alumnes no havien

realitzat mai ni auto- ni co-avaluacions amb anterioritat. Es va preferir enfocar en les tasques

planejades i no afegir-hi una altra més que requereix cert grau de pràctica i d'autosuficiència.


68

12.6. Resultats de l’avaluació del procés de implementació

Seguidament, es mostraran els resultats més rellevants recollits mitjançant el qüestionari de

tancament del curs, la seva interpretació i, per últim, l'observació directa dut a terme per la

professora.

a. Qüestionari final de curs en línia: Punts rellevants del feedback recollit

La modalitat – Blended Learning: Els alumnes es van sentir còmodes amb la modalitat d'aprenentatge.

El factor temps va influir en el rendiment d'algun participant. Les fases presencials, en canvi, influeixen

de manera positiva en la motivació dels alumnes. Se senten acompanyats i més segurs a l’hora de

realitzar les activitats.

Google Drive com a LMS: Google Drive en la seva funció de LMS d'aquesta prova pilot va funcionar molt

bé i no hi havia incidències tècniques. Cal destacar que tan sols el 20% dels participants va utilitzar el

tutorial proporcionat a l'inici del curs.

La temporaltizació: S'ha d'incloure Google Calender, encara que disposin d'un calendari a la mateixa

LMS i cada activitat mostri la data límit de lliurament.

Utilització de les “Online-Tools” facilitats: Els alumnes han fet ús de les eines facilitades, la qual cosa és

de valorar positivament i els portarà a realitzar el seu aprenentatge de manera més autosuficient.

Utilització del “racò del dubte”: El "racó del dubte" pretén animar els estudiants a solucionar problemes

conjuntament, ajudant-se entre ells. És interessant veure que els sembli una proposta interessant,

encara que més de la meitat no l‘hagi fet servir. És un dels elements d’aquesta proposta educativa que

vol fomentar l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu i l'autonomia de l'alumne.

La correcció sistemàtica del errors comesos: Els alumnes veuen la necessitat d'una correcció sistemàtica

dels errors comesos i van manejar les eines pertinents amb facilitat. Les eines i funcions que ofereix

Google Drive per a la correcció dels errors van ser un factor clau en la seva elecció com a LMS. A

l’ensenyament d'idiomes el sistema de correcció dels errors és fonamental.

Els exercicis proposats: Els exercicis proposats van resultar motivadors per als alumnes, en part degut a

la temàtica escollida (històrica) entrellaçada amb aspectes culturals. S'intenta transmetre als alumnes

que aprendre una llengua significa aprendre una cultura. Es van posar en pràctica totes les

competències lingüístiques.

L’avaluació contínua: El fet de rebre un feedback continu permet a l'alumne situar-se i el diàleg amb el

docent ajuda a seguir un procés de contínua millora i a percebre els progressos.

La proposta educativa elaborada: Participant a la prova pilot d'un curs en la modalitat de Blended

Learning ha permès als alumnes prendre un primer contacte amb aquesta metodologia, la qual va trobar

una bona acollida. Les dades recollides reflecteixen interès en la proposta educativa dissenyada.

La motivació de l’alumne: Les dades recollides demostren que es tracta d'un alumnat amb una alta

motivació intrínseca, que té ganes d'aprendre. El rol del docent és fonamental, ja que organitza,

gestiona i dinamitza el procés d'aprenentatge i motiva i fomenta la interacció a l'aula. Motius externs

com la falta de temps poden influir negativament en la motivació dels alumnes. També hi ha alumnes

que subestimen els requeriments d'un nivell B 1.


69

El treball realitzat pel professor: El docent ensenya i ajuda a construir el coneixement i proporciona

estratègies metodològiques i actituds positives. Els alumnes van quedar satisfets amb el treball realitzat

per part de la professora. Van valorar positivament el seguiment rebut, la disponibilitat de la professora,

l'estructuració dels continguts i l'avís rebut a través del tauler de les dades dels lliuraments.

Les respostes de les alumnes del qüestionari es poden veure a l’annex 20.

b. Observació directe:

Les observacions directes recollides durant el procés de la implementació de la prova pilot es

poden veure al punt 12.4.

12.7. Conclusions – prova pilot

En els punts 12.4. i 12.6. es facilita informació rellevant pel que fa a la interpretació i

conclusions extretes de les dades recollides i dades de l'observació directa.

Resum de punts rellevants que cal mantenir o evitar en futurs dissenys d’accions

formatives:

Qüestionari - expectatives prova pilot: El qüestionari realitzat abans de l'inici de la prova pilot

va aportar informació valuosa: Les persones que es van apuntar tenen un alt interès a conèixer

el funcionament de la modalitat de Blended Learning per qüestions de la flexibilitat d'horaris

de l'aprenentatge i l'autogestió del temps d'estudi. A més, tots estan familiaritzats amb l'ús de

Google Drive i treballar amb una eina coneguda facilita el procés d'ensenyament-

aprenentatge. D'entrada, es detecta que es tracta d'estudiants motivats i oberts a noves

experiències educatives.

Requisits preestablerts d’admissió al curs: Es va admetre una alumna al curs per mostrar un

alt grau de interès en la prova pilot però sense complir els requisits preestablerts d’admissió.

Va assistir a la fase presencial, on es va detectar una gran diferència de nivell amb la resta de

participants a l’expressió oral, i va seguir el curs fins a l'activitat 2. Se suposa que el seu

posterior abandonament del curs es a causa de les exigències que requereix un nivell B1 i el

grau de dificultat dels exercicis. Els requisits d'admissió han de ser clars i ben definits i en casos

especials es recomana fer una prova especial, tant de l'expressió oral com de l'expressió

escrita.

Actitud de l’alumnat i autonomia d’aprenentatge: Els participants de la prova pilot van

mostrar una actitud compromesa envers les activitats a realitzar i van aconseguir bones

avaluacions. L'aprenentatge autònom de l'alumne depèn no tan sols de la seva interacció amb

el contingut, sinó també de les accions del docent per motivar i ajudar als alumnes en

l'adquisició de l'autonomia.

Implementació i avaluació prova pilot: Tant el qüestionari final realitzat en línia com les

observacions directes realitzades per part de la professora al llarg de la prova pilot del projecte

(punt 4.1.) permetran la introducció de millores en el disseny actual.


70

El disseny didàctic – els exercicis: Un ventall ampli d'exercicis amb els quals es treballen les

diferents competències lingüístiques així com les temàtiques tractades influeixen positivament

en la motivació dels alumnes. És imprescindible tractar temes culturals, històrics, actuals, etc.

dels països de la llengua meta per fomentar el desenvolupament de la competència

intercultural. Això portarà a una capacitació d'aplicar els coneixements lingüístics i

interculturals adquirits de manera autèntica i correcta en la comunicació verbal i escrita.

Disseny tecnològic - LMS: vegeu punts 12.4. i 12.6. Google Drive ofereix molts avantatges.

Tractant-se d'un curs d'idiomes és imprescindible poder comptar amb una eina que ofereix

funcions que permeten un sistema àgil, clar i senzill de correcció. Aquesta característica va

tenir gran influència sobre la decisió del LMS. Per l'altra banda, és de gran importància que la

informació i les diferents activitats es puguin mostrar d'una manera organitzada i entenedora a

l'alumnat. El punt feble de Google Drive com a LMS és la qualitat organitzativa a l'hora de

presentar els continguts del curs. Cal destacar que en un curs extensiu es mostraran els

continguts a poc a poc per tal de poder evitar confusions i el curs comptarà amb més fases

presencials per aclarir dubtes. També es pot prendre en consideració un canvi de LMS (Google

Classroom, Moodle, ...)

12.8. Impacte previsible en l’organització

Els models actuals d'ensenyament-aprenentatge se centren en l'alumne i la inclusió de les TIC

representa un gran valor afegit als cursos, ja que propicien espais formatius de participació i de

cooperació. En aquest sentit “la combinació de models presencials amb activitats basades en

plataformes virtuals d'ensenyament afavoreix la implementació efectiva d'aquests models

educatius”.(COBO, A.; ROCHA, R. & ÁLVAREZ, Y. (2011)).

El valor del projecte per a l’organització es troba al punt 4.2. .

Com més actualitzat i adaptat a les necessitats dels possibles estudiants sigui el curs ofert, més

alts seran les possibilitats de trobar bona acollida en el mercat i entre els possibles futurs

alumnes.

12.9. Avaluació final del projecte

Sobre aquest últim pas dins el model ASSURE recau gran importància, ja que garanteix l'oferta

de propostes educatives de qualitat.

a.) Avaluació del projecte segons les fases de desenvolupament del projecte:

o Avaluació inicial: S'efectua abans de l'aprovació del projecte i busca conèixer la seva pertinència, viabilitat i eficàcia potencial.(D`on partim? Objectius, materials, recursos, model pedagògic,...) – Abasta les fases la proposta del context i del projecte, l'anàlisi, l'establiment dels objectius, la selecció dels mitjans i el disseny de la proposta.

Fase d’anàlisi

L'inconvenient més gran de la fase de l’anàlisi va ser el factor temps. Disposar de tan sols 20


71

dies per la realització d’un pla d'anàlisi i posar-lo en pràctica representa un espai de temps força limitat. Una tasca que es subestima amb facilitat és l'elaboració de les preguntes per les enquestes. És de gran importància formular preguntes exactes i precises, ja que la qualitat de la resposta depèn, en gran mesura, de la qualitat de la pregunta. Es recomana, sempre que hi hagi temps suficient, fer una prova pilot amb l'enquesta elaborada abans de posar-la en pràctica amb fins d'investigació.

Fase del disseny

L'inconvenient més gran d'aquesta fase també va representar el factor temps. Disposar de tan sols dues setmanes per realitzar el disseny del projecte es poc. Els objectius s'han complert en el temps fixat. Realitzant una revisió del pressupost, s'ha detectat una errada en el càlcul que s'ha corregit. També s'ha elevat el nombre d'hores del disseny pedagògic de 50h a 100h, essent aquesta una quantitat d'hores de treball que s'adapta més a la realitat.

Fase de desenvolupament

L'única desviació de la planificació inicial va ser la introducció de 2 hores presencials a la prova pilot. Es va realitzar el divendres, dia 11 de desembre, de les 18h a les 20h.Un petit inconvenient van representar les dates de la realització de la prova pilot. Van coincidir amb l’època pre-nadalenca i 4 persones que volien participar en la prova pilot no van poder fer-ho per excés de treball en aquesta època de l'any. Tot i així, hi havia prou persones inscrites per poder dur-la a terme.

o Avaluació durant el procés: es realitza mentre el projecte es du a terme, permet conèixer la mesura de l`assoliment dels objectius, busca la millora i el perfeccionament del projecte. – Es tracta de la fase de la implementació del projecte.

Fase d’implementació

Els participants de la prova pilot van treballar amb gran interès i dedicació i van mostrar un alt grau de compromís amb la seva decisió de participar en aquest projecte.

o Avaluació final: Indaga el nivell de compliment dels objectius, avalua si els canvis produïts

són conseqüència de les activitats del projecte; tant els canvis positius com negatius o inesperats poden aportar informació valuosa per a la introducció de millores. - Es tracta de la fase de l’avaluació del projecte.

Fase d’avaluació

En el punt 13.1. es comenten els suggeriments de millora o modificacions aconsellables detectats en aquesta fase.

o Avaluació d`impacte: S'investiguen els canvis permanents i les millores de qualitat i

s'enfoca en conèixer la sostenibilitat del projecte.


72

b.) Aplicant el model de Kirkpatrick es pot observar el següent:

Model de Kirkpatrick

Resultats obtinguts

Nivell 1 - reacció:

nivell de satisfacció

El qüestionari final del curs ha mostrat la satisfacció dels alumnes amb el treball desenvolupat per la professora, els continguts del curs i el ritme de treball proposat. Demostra l'interès dels alumnes d'aprendre un idioma amb la modalitat de Blended Learning.

Nivell 2 - aprenentatge: coneixements adquirits

pels alumnes

El treball dels alumnes realitzat al llarg del curs ha mostrat el grau d'assimilació de la matèria impartida. El 60% dels alumnes va posar en pràctica el correcte ús dels temps verbals del passat en alemany. El 40% encara mostra dificultats en el seu ús correcte i s'até massa a les regles de la seva llengua materna que, en aquesta temàtica gramatical, no és valida. Els alumes van manifestar que el OA creat com a resum de la temàtica va ser de gran utilitat per aclarir dubtes i contrastar l'aplicació dels temps verbals del passat amb la seva llengua materna.

Nivell 3 - comportament: aplicació dels

coneixements adquirits

En aquest nivell es mesura si els alumnes apliquen els coneixements adquirits correctament. En la fase final de la prova pilot, l'activitat 5.1., es va proposar un exercici en el qual havien de posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg del curs i contrastar l'ús dels temps verbals del passat amb altres exercicis realitzats amb anterioritat. El 80% dels participants va dur a terme l'activitat correctament, reflexionant sobre les diferències entre l’ús del "Perfekt" i del "Präteritum". El feedback proporcionat reorientarà el restant 20% i se li va proporcionar informació addicional sobre la temàtica en qüestió. Per poder dur a terme una valoració adequada d'aquest nivell, s'haurà d'esperar entre 3 i 6 setmanes.

Nivell 4 - resultats: els objectius de l'acció formativa s'utilitzen de forma efectiva i eficient

Aquesta última fase intenta mesurar els beneficis de la formació rebuda i es podran realitzar les proves pertinents transcorregudes unes setmanes mitjançant entrevistes, qüestionaris, proves, l’observació, etc.

13. Conclusions generals del projecte

En base als resultats obtinguts de la prova pilot i de l'avaluació general del projecte, es pot

considerar que es tracta d'una proposta educativa vàlida i adaptada a les exigències i

necessitats de l'era digital. Tant la metodologia emprada, fonamentada en el constructivisme i

el connectivisme, com les activitats plantejats han trobat bona acollida entre els participants

de la prova pilot realitzada i han estat avaluades positivament. Les dificultats trobades serviran

d'orientació per als futurs accions docents i per introduir millores en el projecte.

En l'avaluació de l'acció formativa s'han detectat quatre factors que s'hauran de tenir en

compte: L'organització i el lliurament dels continguts, la comunicació de la temporalització, la

importància del compliment dels requisits preestablerts d'admissió al curs i la importància del

disseny tecnològic i l'elecció del LMS.

Organització i lliurament de continguts: Tractant-se d’una prova pilot d'una durada de tan sols

13 dies es va optar per facilitar des d'un principi tant la informació relacionada amb el curs


73

com els continguts a treballar als participants. Retrospectivament es pot dir que és

recomanable facilitar-los la informació a poc a poc. Tot i rebre una explicació detallada sobre la

classificació de les carpetes i documents compartits al LMS, alguns participants es poden sentir

desbordats per la quantitat de la informació rebuda. La fase presencial a l'inici de la prova pilot

va ser de gran ajuda per aclarir dubtes i donar consells . Realitzant tot el projecte, es

proporciona la informació segons els mòduls a realitzar i l'alumnat tindrà més temps

d'assimilar el funcionament del LMS. Els participants de la prova pilot que porten més temps

treballant amb Google Drive com LMS van trobar la informació ben estructurada.

Afegir Google Calendar: El fet d'haver proporcionat el calendari mitjançant un document al

LMS i el constant contacte del docent amb els alumnes a través del tauler va portar a la decisió

de prescindir de Google Calender. Així mateix, la data límit de lliurament es va esmentar en els

enunciats de les activitats. Tot i així, un 15% del alumnat va comentar que la inclusió de Google

Calender podria ser d'ajuda.

Requisits preestablerts d’admissió al curs: Els requisits d'admissió han de ser clars i ben

definits i en casos especials es recomana realitzar una prova especial, tant de l'expressió oral

com de l'expressió escrita. El docent és l'expert en la matèria i la seva valoració objectiva dels

aptituds de l'alumnat per assistir al curs és de gran importància.

Disseny tecnològic - LMS: Les eines de treball que ofereix Google Drive, sobretot per a la

correcció de l'expressió escrita, representen una base ideal per a l'aprenentatge d'idiomes.

Així mateix es pot confirmar que el treball amb aquesta eina resulta fàcil i ràpid per al

professor. El punt feble consisteix en la qualitat organitzativa limitada que ofereix. Tot i així, es

pot afirmar que és una plataforma transparent, de fàcil maneig, que convida a la col·laboració

i la comunicació amb els altres i és "open ended". Cal remarcar també que les problemes

tècnics són gairebé nul·les, la qual cosa la converteix en una eina molt atractiva, tant per al

docent com per a l'alumnat.

Els objectius plantejats inicialment, tant els objectius generals com els específics i els didàctics,

es poden complir amb la implementació del projecte dissenyat. Es pot afirmar en base a les

eines i procediments aplicats en la fase d'anàlisi i la seva posterior interpretació, en els

resultats obtinguts en la prova pilot com en l'avaluació final.

La modalitat del Blended-Learning i els suports tecnològics emprats permeten augmentar la

interacció entre els estudiants, representen una ampliació dels canals de comunicació,

diversifiquen l'entorn d'aprenentatge i faciliten la retroalimentació contínua per part del

docent. El feedback rebut possibilita a l'estudiant orientar-se i situar-se en el seu procés

d'aprenentatge i el motiva.

Al qüestionari final, els participants de la prova pilot van comentar:

Pregunta

Aprendre una llengua amb la modalitat del B-Learning: et sembla una proposta interessant? Podria ser per a tu una opció d'aprendre alemany en un futur curs?


74

Respostes

L'impacte que tenen les TIC en el sistema educatiu és innegable. Coll C. (2005): “En efecto, el

desarrollo experimentado por las TIC durante la segunda mitad del siglo XX, así como la

aparición y generalización progresiva del nuevo orden económico, social y cultural, facilitado,

en buena medida, por estas tecnologías, están contribuyendo a transformar los

planteamientos, los escenarios y las prácticas educativas.”

En un marc dinàmic i obert d'ensenyament, obert a nous models educatius, el que es busca és

una fórmula que permeti més flexibilitat d'horaris, una adaptació a les exigències de l'era

digital i poder arribar a un públic més ampli. La implantació de cursos en la modalitat de B-

Learning pot representar una resposta a aquestes inquietuds.

Autoavaluació: El desenvolupament del projecte aquí presentat ha comportat un treball intens

i una anàlisi profunda de cada fase treballada. En el disseny del projecte es podia aprofitar la

pròpia experiència de treball acumulada, la realització d'una anàlisi profunda de les diferents

necessitats que comporta l’organització d’un projecte educatiu va representar una tasca més

desconeguda i va requerir una inversió major de temps. La realització d'una prova pilot va ser

un procés molt interesant i alhora gratificant. Posar en pràctica tot el que s'ha preparat amb

anterioritat i veure el seu funcionament resulta encoratjador i recompensa el treball invertit

amb anterioritat. Per oferir qualitat en un producte es requereix una inversió de temps i de

investigació.

Les metes personals proposats per a la realització d'aquest màster universitari s'han pogut

complir amb satisfacció. Consisteixen en arribar a un grau de major professionalitat en el

sector del E- i B-Learning, interactuar i treballar amb professionals dels sectors esmentats i

aprendre conjuntament i de manera col·laborativa.

Vull agrair a tots els implicats en aquest màster el seu treball realitzat i el seu grau d'implicació,

ja que m'ha permès un creixement personal en el meu àmbit de treball. Gràcies!


75

Bibliografia:

ADELL, J. (2011). Sobre Entornos Personales de Aprendizaje. Recuperat de:

http://es.calameo.com/read/00057299632ce8b79e66e

Belloch, C. (2011). Entornos virtuales de Aprendizaje. Recuperat de:


Brescó, J.E. & Verdú, N. (2014). Valoración del uso de las herramientas colaborativas

Wikispaces y Google Drive, en la educación superior. EDU EC, revista Electrónica de Tecnología

Educativa. Recuperat el 21/10/15 de

http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec49/n49_Bresco_Verdu.html

Coll, C. (2005). Psicología de la educación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías

de la información y la comunicación. Recuperat el 20/12/2015 de:

http://giddet.psicol.unam.mx/giddet/biblioteca/basica/practicas_educativas_coll.pdf

Dubeau, M. (14/02/13). Using Google Drive as a LMS (Mensaje en un blog). Recuperat el

21/10/15 de http://edtechvoice.com/using-google-drive-as-an-lms/

Cebrián, M. (2010); La evaluación con e-portfolio y e-rúbrica. Disponible a: http://vicadc.uvigo.es/opencms/export/sites/vicadc/vicadc_gl/documentos/ciclos_conferencias/Material.ePor_eRubric.pdf [Última consulta: 11/11/2015]

FERRO, C.;MARTÍNEZ,A.;OTERO,MªC.(2009)«Ventajasdelusodelasticsen el

proceso de enseñanza‐aprendizaje desde la óptica de los docentes universitarios

españoles» [artículo en línea]. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología

Educativa. Núm. 29/ Julio 2009. [Datadeconsulta:20/10/15]. http://edutec.rediris.es/revelec2/revelec29/

Grau, S. (2007). Camps d’intervenció professional en e-learning. Material proporcionat per la

UOC

Jonassen, D. (1999). Designing Constructive Learning Environments, 215-239. Recuperat de:

http://www.davidlewisphd.com/courses/EDD8121/readings/1999-Jonassen.pdf

Jonassen, D; Carr, CH; Yueh, H-P. (1998). Computers as Mindtools for Engaging Learners in

Critical Thinking. Recuperat de:

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Mindtools%20(3).pdf

Llorens, S. (2000). Detección de necesidades formatives: una clasificación de instumentos.

Recuperat el 10/10/15 de https://ldiazvi.webs.ull.es/detnecfor.pdf

Luna, R. (2014.08.31), Publicar un proyecto de exeLearning en Google Drive, [Archivo de

video]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=w1fhBKSs5LY&feature=youtu.be

http://es.calameo.com/read/00057299632ce8b79e66e


http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec49/n49_Bresco_Verdu.html

http://giddet.psicol.unam.mx/giddet/biblioteca/basica/practicas_educativas_coll.pdf


http://vicadc.uvigo.es/opencms/export/sites/vicadc/vicadc_gl/documentos/ciclos_conferencias/Material.ePor_eRubric.pdf

http://vicadc.uvigo.es/opencms/export/sites/vicadc/vicadc_gl/documentos/ciclos_conferencias/Material.ePor_eRubric.pdf

http://edutec.rediris.es/revelec2/revelec29/




https://ldiazvi.webs.ull.es/detnecfor.pdf

https://www.youtube.com/watch?v=w1fhBKSs5LY&feature=youtu.be


76

Merrill, M.C.; Drake, L.; Lacy, M.J.; Pratt, J. (1996). Reclaiming instrucional design. Educational

Technology 36 (5): 5-7

Mewet, R. (2013.04.25), Usar exeLearning con ayuda de Googel Drive, [Archivo de video].

Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=8gpFxv-ylnE

Monje, A., Tutorial, manual exe-learning:

http://exelearning.net/html_manual/exe_es/index.html

Morante, A. (s.a.) Introducció a l’anàlisi, definició i gestió de projectes de l’e-learning. Material

proporcionat per la UOC

Morante, A. (2009). Iniciació al desenvolupament de projectes d’intervenció en l’àmbit de l’e-

learning. Material proporcionat per la UOC.

Pino, M.R. (2002). ALGUNOS MÉTODOS Y TÉCNICAS DE RECOGIDA Y ANÁLISIS DE DATOS.

Recuperat el 10/10/15 de http://mpino.webs.uvigo.es/tecnicasdeinv.pdf

Rodríguez, G. Introducció a l’e-avaluació. UOC. Disponible a: http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00180222/index.html [Última consulta: 13/11/2015]

Rodríguez, J.L., Aguado, G., Galván, C., Rubio, M.J. (2009). Portafolios electrónicos para

propósitos múltiples: aspectos de diseño, de uso y de evaluación. Disponible a:

http://www.um.es/ead/red/M8/ub.pdf [Última consulta: 11/11/2015]

Spector, M.; Driscoll, M., Merrill, D., Merrienboer, J.; (2008). Handbook of Research on

Educational Communications and Technology: A Project of the Association for Educational

Communications and Technology. New York, Estats Units. Taylor & Francis group. Recuperat

de:

https://books.google.es/books?id=GgCPAgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_g

e_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

WEB Open Definition, proyecto de Open Knowledge: http://opendefinition.org/od/

WEB The Kirkpatrick Partners (2009), The official site of the Kirkpatrick Model:

http://www.kirkpatrickpartners.com/OurPhilosophy/TheKirkpatrickModel/tabid/302/Default.a

spx

https://www.youtube.com/watch?v=8gpFxv-ylnE

http://exelearning.net/html_manual/exe_es/index.html

http://mpino.webs.uvigo.es/tecnicasdeinv.pdf

http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00180222/index.html

http://www.um.es/ead/red/M8/ub.pdf

https://books.google.es/books?id=GgCPAgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

https://books.google.es/books?id=GgCPAgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

http://opendefinition.org/od/

http://www.kirkpatrickpartners.com/OurPhilosophy/TheKirkpatrickModel/tabid/302/Default.aspx

http://www.kirkpatrickpartners.com/OurPhilosophy/TheKirkpatrickModel/tabid/302/Default.aspx


77

Annex 0: Organigrama – Estructura organitzativa UAB Idiomes Barcelona

Annex 1: Objectes d’anàlisi – definició i justificació

Contextualització del projecte Característiques i objectius de l’organització

La contextualització influeix decisivament en el disseny de tot el curs.

Estructura i funcionament

Recursos disponibles

Instal·lacions i infraestructura

Cultura organitzativa

Anàlisi necessitats Població objectiu


78

Coneixent bé a la població objecte del projecte ajuda a adaptar el seu disseny al màxim a les necessitats dels estudiants.

Característiques generals:

Edat, sexe, nivell educatiu

Característiques específiques:

Necessitats educatives, motivacions (intrínseques/extrínseques), capacitats, coneixements previs, habilitats, estils i hàbits d’aprenentatge, metes

Definició modalitat

Adequació solució e-learning

Definició continguts

Què ha de saber o saber fer la població objectiu

Objectius del projecte Ben definits i adequats a les necessitats detectats

Els objectius marquen les metes a aconseguir i orienten el procés d'E-A.

Model organitzatiu Perfil i capacitació dels professionals

S'ha de adequar als objectius preestablerts i ha de ser coherent amb el model pedagògic subjacent.

Estructura jeràrquica i arbre de relacions

Model pedagògic Conductisme/Constructivisme/Connectisme

El model pedagògic escollit condiciona l'entorn d'aprenentatge.

Centrat en el professorat, en els mitjans, en els estudiants

Entorn d’aprenentatge: Definició, característiques i selecció de l’EVA

Disseny instruccional Opció tecnològica: barrera per a l’èxit del projecte?

Amb el disseny instruccional del projecte es creen “"instructional

experiences which make the acquisition of knowledge and skill more efficient, effective, and appealing."(Merrill ed.a. 1996)

Materials: mètodes i mitjans per a posar els continguts del curs a l’abast dels estudiants i la seva presentació

Formació inicial


79

Processos docents Metodologia de treball i de comunicació (sincronia, asincronia, cooperació,...)

El docent deixa de ser un mer transmissor de coneixement i es converteix en facilitador de l'aprenentatge el qual promou, orienta i possibilita l'aprenentatge del discent. S’ adapta als nou mitjans d'informació i comunicació, es forma en i amb les TIC i les integra en el procés d'ensenyament - aprenentatge.

Sistema d’avaluació (avaluació formativa i sumativa)

Flexibilitat i personalització, afavoreix el treball cooperatiu

Planificació d’estudis (rellevància de tasques, carrega de treball,...)

Sistemes d’atenció i suport (ràtio estudiant/docent raonable)

Serveis d’orientació

Seguiment d’estudiants

Gestió i implantació Valoració recursos disponibles

Aquesta fase brinda la possibilitat de revisar decisions i d'avaluar el projecte, introduir millores i de realitzar una anàlisi de l'impacte previst en l'organització. Realització d’un diagrama GANTT (temps de dedicació previst per a diferents tasques)

Anàlisi de riscos Barreres tecnològiques o organitzatives, resistències o conflictes

Prova pilot Disseny, desenvolupament, anàlisis resultats

Planificació

Avaluació projecte

Anàlisi impacte previst

Anàlisi econòmica Anàlisi de costes

La viabilitat econòmica: Es posaran els recursos financers existents en relació als guanys esperades per esbrinar si el projecte és viable des del punt de vista econòmic.

Categories de cost

Personal, maquinaria i programari, instal·lacions, costos fixos

Valoració beneficis previstos

ROI


80

Annex 2: Dades obtingudes perfil destinataris: De 12 estudiants d’alemany de UAB Idiomes, 9 van respondre a la enquesta20 enviada (75%)

Estadística Observacions

Perfil biogràfic

Formació Formació universitària 95 %

Edat 19 – 62 anys Amb els nivells dels cursos puja l’edat

Llengües estrangeres

Tots aprenen l’alemany com a segona (o tercera) llengua estrangera

L’estudiant i l’alemany

Coneixement del països de parla alemany

Ús de la llengua (para què, amb qui)

20

Enllaç enquesta completa: http://goo.gl/forms/zefE8QBFwt

http://goo.gl/forms/zefE8QBFwt


81

Motivació

L’aprenentatge de l’alemany

Expectatives d’aprenentatge


82

Estils d’aprenentatge

Les TIC per a l’aprenentatge de llengües

Importància dels recursos tecnològics i Utilitat del treball realitzat mitjançant Google Drive


83

Ús personal de les TIC per l’aprenentatge de l’alemany

Quin ús haurien de fer els professors de llengües de les TIC

Aspectes sobre els quals les TIC influeixen positivament


84

Annex 3: Dades obtingudes perfil docents del centre: De 60 professors de UAB Idiomes, 14 van respondre a la enquesta enviada (23,3%)21

Perfil general dels docents del centre

Els docents i les TIC

Importància de l’ús de les TIC – Respostes obtingudes:

21

Enquesta completa professors, enllaç: http://goo.gl/forms/UWbEvm6z2G

http://goo.gl/forms/UWbEvm6z2G


85

Finalitat de l’ús de les TIC

Motius de l’ús de les TIC

Ús educatiu de les TIC per part dels docents


86

Annex 4: Anàlisi de la informació relacionada amb els objectius didàctics

OBJECTIUS

Objectius

didàctics:

o Entendre les estructures lingüístiques i la seva aplicació a la pràctica. Ser capaç de desenvolupar-se en situacions quotidianes en un país de parla alemany.

El 66 % dels alumnes va estar a Alemanya, el 55 % a Àustria, el 55 % a Suïssa.

o Situar i interconnectar l'alemany amb altres llengües ja adquirides, ja que facilita l'adquisició del llenguatge i promou el desenvolupament de la competència intercultural.

Tots el alumnes aprenen l’alemany com a segona llengua estrangera, tos parlen anglès, el 44% parla – a més a més – francès.

o Conèixer la posició dels països de parla alemanya a l'espai cultural europeu i ser capaç de mantenir una comunicació correcta a base d'aquests coneixements.

Un 55% afirma el seu interès d’aprendre més sobre la cultura dels països de parla alemany.

o Conèixer les seves deficiències en el maneig de la llengua meta i poder superar-les. Adonar-se’n i ser capaç de corregir els errors comesos.

El 55 % avalua positivament que el docent deixi que l’alumne trobi els seus errors.

o Entendre la globalitat d'un text o d'una conversa, sempre que s'utilitzi l'alemany estàndard.

El 78% dels alumnes vol millorar el seu alemany per a entendre millor a parlants natius, el 55% per poder llegir textos en alemany a la xarxa.

o Expressar-se de manera coherent i fluid i produir un discurs senzill i coherent sobre temes d'interès personal, temes que li són familiars i temes actuals.

o Avaluar textos, presentacions, etc., i proposar millores, individualment i de manera col·laborativa.

o Conèixer l'estructura i el funcionament del Zertifikat B1.

o Fomentar la interacció entre els alumnes i el treball cooperatiu per tal de crear un ambient de treball actiu i positiu.

Elecció LMS i EVA

o Posar èmfasi en la motivació i l'interès de l'alumnat.


87

Annex 5: Oferta cursos semipresencials - Barcelona: mitjançant la recerca a la xarxa es va obtenir la següent informació

LLOC MODALITAT LLENGUA I NIVELL HORES PREU persones externes

PREU alumnat propi del centre

UAB Idiomes – Campus / Bellaterra

Semipresencial (Campus)

Català 5 60 hores 12 presencials /

48 treball autònom

349,44 Euros 222,15 €

UAB Idiomes – Campus / Bellaterra Semipresencial (Campus)

Elemental Català - (B1) amb parla.cat

150 hores 12 presencials /

138 treball autònom

236, - Euros

100,00 €

UAB-Idiomes – Campus / Bellaterra

Semipresencial (Campus)

Anglès - B 1 200 hores 40 presencials /

160 treball autònom

429,98 Euros 350,00 €

EOI - Vall d’Hebron Semipresencial Alemany - 5º 145 hores 2h/setmana presencials

305,- Euros

UB – Barcelona

Semipresencial Francès A 1 100 hores 60 presencials /

40 treball autònom

589,- Euros 464,00 €

Pompeu Fabra Semipresencial Anglès - B 2.1., B 2.2., C 1.1.

90 hores - 55 h presencials /

35 h treball autònom

809,- Euros

632,- Euros

Go English (classes d’anglès – empreses)

Semipresencial Anglès – tots els nivells

A mida Sense indicacions de preus

Sense indicacions de

preus

UOC Virtual Alemany B 1.1. tots els nivells

100 hores 239, 24 Euros -

http://www.uab.cat/web/cursos-de-idiomas/lenguas/informacion-general-1215413661540.html?param1=1345673861153



http://www.uab.cat/web/estudiar/cursos-uab-idiomas/oferta-de-cursos/listado-de-cursos/precios/x-1345687005748.html?param1=1345681290565

http://www.uab.cat/web/estudiar/cursos-uab-idiomas/oferta-de-cursos/listado-de-cursos/precios/x-1345687005748.html?param1=1345681290565

http://www.eoibcnvh.cat/horaris-curs-alemany

http://www.eim.ub.edu/cursos/resultat.php

http://www.upf.edu/pei/es/cursos/angles/horaris/

http://www.go-english.co.uk/cursos-ingles-online-empresas.html

http://estudis.uoc.edu/ca/cursos-idiomes/alemany-basic-b1.1/presentacio


88

Annex 6: Entrevista realitzada a M. Fischer

Experiències amb la modalitat de Blended Learning a "Alemany com a llengua estrangera"

Data: 23.10.2015. Lloc: EOI Vall d’Hebron (Barcelona)

Docent: M. Fischer

Temes tractades:

1.) Des de quan s'imparteixen els cursos en la modalitat de Blended Learning i

quina va ser la raó per impartir els cursos en aquesta modalitat?

2.) Hi ha un perfil específic d'alumnat i quines són les raons per inscriure’s en els cursos de Blended Learning?

3.) Quins avantatges aporta aquesta modalitat d'ensenyament-aprenentatge als

alumnes?

4.) I quins són els avantatges per al professorat en comparació als cursos totalment presencials?

5.) Quin LMS s'utilitza? Quins són els avantatges / desavantatges d'aquest LMS?

6.) Com valoraries la quantitat de treball que implica aquesta modalitat

d'ensenyament per al docent? (Correccions, ....)

7.) Quin sistema d'avaluació s'aplica en el curs? Coneixen els alumnes el sistema d'avaluació?

8.) Quants alumnes es donen de baixa durant el curs? Es coneixen les raons pels

quals no acaben el curs?


89

Annex 7: Descripció detallada de les activitats d'aprenentatge dels primers dos mòduls del curs.

Quan? Cóm? Què? Suports

Mòdul 1

Elaboració d'una presentació amb l'eina about.me , ”Signalgrammatik” i sintaxi de la frase alemanya El mòdul 1 serveix al docent d'avaluació diagnòstica i per conèixer a les experiències anteriors de l'alumnat més a fons.

EVA/PLE: G. Drive G-Mail about.me Quizlet

2 setmanes

15.2.-29.2.2015

10 h

Activitat 1: Introducció a la presentació: visualització d'un vídeo (comprensió auditiva) en el qual una experta en el tema "presentacions" dóna consells sobre la introducció del nom. Primer, cadascun anota mínimament un consell que dóna l'experta del vídeo en un fòrum obert en G. Drive. A continuació, reflexionen i debaten conjuntament en el fòrum sobre els punts que ha d'incloure una bona presentació i ho justifiquen.

Vídeo: introducció a la presentació

Activitat 2: Avaluació de presentacions: visualització d'un vídeo (comprensió auditiva) en el qual poden veure presentacions orals de gent estrangera que viu a Alemanya. Conjuntament, han de reflexionar sobre la qualitat de les presentacions, les han d'avaluar i destacar els punts forts i febles. Ho faran a través d'un fòrum.

Vídeo: presentacions

Activitat 3: Presentació de l'eina about.me i elaboració del text a Google Drive: Cada alumne es familiaritza amb l'eina proposada a través d'enllaços proporcionats en Google Drive. El docent els presenta com exemple el seu about.me. Hauria de ser en un altre idioma que no sigui l'alemany. Així mateix, comencen a redactar la seva pròpia presentació en un document en Google Drive. Es corregirà el text abans de ser publicat. Correcció: El docent fa la primera correcció, marcant el que no està bé (gramàtica, expressió, ...). L'alumne fa les correccions pertinents i el docent revisa el text i fa les últimes correccions necessàries.

About.me Exemples Gramàtica en línia - sintaxi

Activitat 4: Comprensió lectora: "Protecció de dades" - sentència del Tribunal de Justícia Europea contra Google. El text explica el cas real d'una dona alemanya que lluita contra Google pel seu dret de ser "oblidada" a la xarxa. Després d'haver llegit i entès el text, s'inicia un debat sobre la protecció de dades a la xarxa (fòrum). Es tracta d'un tema molt actual que portarà a un debat. Important: No tots volen publicar un about.me. a la xarxa i haver parlat amb anterioritat sobre el tema els facilitarà la justificació en el cas que opten per fer la seva presentació a Google Drive o sota un pseudònim.

Text: protecció

de dades

https://www.youtube.com/watch?v=AaRkiiPIh7c

https://www.youtube.com/watch?v=AaRkiiPIh7c

https://www.youtube.com/watch?v=2Wd-Fdk-DX4

https://about.me/

http://sixrevisions.com/design-showcase-inspiration/30-inspiring-about-me-pages/

http://www.mein-deutschbuch.de/lernen.php?menu_id=88


http://www.stern.de/tv/persoenliche-daten-im-internet-warum-google-seine-ergebnislisten-ueberarbeiten-muss-3159762.html

http://www.stern.de/tv/persoenliche-daten-im-internet-warum-google-seine-ergebnislisten-ueberarbeiten-muss-3159762.html


90

Activitat 5: Posada en comú dels resultats: Elaboració about.me i posterior publicació. Es comparteixen els resultats a través d'un apartat creat en Google Drive, on tots deixen el seu enllaç, es comenten els resultats i s'avaluen (comentari). Cada alumne comenta mínimament dues presentacions. Per acabar el mòdul reflexionen sobre i avaluen les eines utilitzades i les tasques realitzades. Es posa una petita guia a la seva disposició que podran utilitzar. Reflexionen també sobre els resultats obtinguts per part del professor i sobre les avaluacions rebudes realitzades per altres alumnes.

6 h Fases presencials: El mòdul 1 compte amb dues sessions presencials a 3 hores cadascuna. La primera s'aprofita per familiaritzar els alumnes amb la interfície de Google Drive i amb el funcionament del curs. Es faran diverses activitats per tal de es coneguin entre ells i el docent guanyarà una primera impressió dels seus coneixements. La segona sessió s'aprofita per fer una primera presentació. Per a l'elaboració del about.me utilitzaran una foto com a fons que tindrà certa importància per a ells i proporciona informació sobre la persona mateixa. El fet de parlar sobre un mateix els resulta fàcil i els treu la por de les presentacions.

Mòdul 2

Conèixer i treballar amb el "Zertifikat B1" i connectors El mòdul 2 serveix a l'alumne per conèixer i treballar un model de l'examen Zertifikat B 1. Llegir i entendre bé els enunciats és fonamental a l'hora de treballar les diferents activitats.

EVA/PLE: G. Drive G-Mail Web-Goethe Quizlet

3 setmanes

1.3.-20.3.2015

12

Activitat 1: Leseverstehen - comprensió lectora: l'alumne rep els enllaços necessaris per poder treballar amb el model de l'Zertifikat B 1. El que pot fer en línia o descarregar a l'ordinador i imprimir-(segons les preferències de cadascú). En G. Drive troba un document per a cada activitat amb els enunciats, les indicacions de treball i una taula on apunta els resultats obtinguts, el temps dedicat a l'exercici i comenta la seva experiència amb la activitat. Tots tenen accés a aquests documents i poden llegir els comentaris realitzats dels altres. S'anima l'alumne a rellegir els textos de l'examen i treballar el vocabulari. En grups de 4, componen una llista de paraules noves, la avaluen i elaboren un set amb Quizlet, el qual comparteixen amb els altres. Quizlet és una eina d'aprenentatge en línia, en part gamificada, amb la qual es pot estudiar de manera eficaç i diversificada el vocabulari nou.

Zertifikat B 1 Quizlet

Activitat 2: Hörverstehen - comprensió auditiva: Es procedeix com en l'activitat 1. Al final de l'activitat creen, en els mateixos grups, un set amb Quizlet.

Zertifikat B 1 Quizlet

http://www.goethe.de/lrn/prj/pba/bes/gzb/mat/de11108519.htm

https://quizlet.com/create-set

http://www.goethe.de/lrn/prj/pba/bes/gzb/mat/de11108519.htm

https://quizlet.com/create-set


91

Activitat 3: Schreiben - expressió escrita: Els alumnes reben els enunciats a través de G. Drive. Cada alumne disposa d'un document, on realitza la part escrita. Es fa una doble correcció dels errors. El professor marca els errors - l'alumne els corregeix - el professor fa l'última revisió i corregeix el que l'alumne no ha pogut corregir per ell mateix. Les correccions es marquen amb diferents colors. L'alumne sempre ha d'analitzar els seus errors comesos i ser capaç de descriure’ls. Així, a poc a poc, els podrà eliminar. Els alumnes comenten de nou les seves dificultats i autoavaluen el treball realitzat. Un cop corregida la part escrita, tots els alumnes tindran accés als documents dels seus companys i podran llegir les seves aportacions i comentaris i se’ls invita a comentar-los.

Gramàtica en línia - connectors

Activitat 4: Sprechen - expressió oral: Els enunciats es publicaran en G. Drive, així l'alumne els pot llegir atentament i preparar el vocabulari. Aquesta part de la prova de l'examen es farà a classe. A través d'un fòrum obert en el Drive, cada un es buscarà una parella per realitzar la part oral. Després d'haver-la feta, l'alumne realitza una autoavaluació. El docent els proporciona una retroalimentació i anota uns 10 errors comesos, els quals ha de corregir cada alumne. L'alumne comenta al professor la seva experiència amb l'expressió oral i contrasta l'autoavaluació amb la del professor. Finalment veuran un vídeo de dues persones realitzant la part oral de l'examen. El comentaran així com proporcionaran propostes de millora (fòrum).

Vídeo: expressió oral

Activitat 5: En un fòrum posen en comú els seus dubtes, experiències i comentaris sobre el Zertifikat B 1. Basant-se en unes preguntes molt concretes del professor, comenten el que han après, el que els va sorprendre, la utilitat del treball amb un model del Zertifikat B1 etc.

9 El mòdul 2 compta amb 3 sessions presencials a 3 hores. És de gran importància donar suport als estudiants en la fase inicial del curs i preparar-los per poder treballar cada vegada més de manera autònoma. En aquest mòdul es realitzarà la part oral de l'examen mostra a classe. També sorgiran preguntes sobre el funcionament de l'examen i respecte a la correcció dels errors. Un feedback constant per part del docent i una forta presència a la LMS augmentaran la motivació de l'alumnat.



https://www.youtube.com/watch?v=FxVb-UMSPj8


92

Annex 8: Rúbrica d'avaluació - expressió escrita


93

Annex 9: Rúbrica d'avaluació - expressió oral


94

Annex 10: Rúbrica per a l’avaluació de la proposta formativa: A

valu

ació

de

ls r

esu

ltat

s d

el p

roje

cte

Suport institucional

Disseny del curs Desenvolupament del curs

Ensenyament – Aprenentatge

Suport als estudiants Suport al professor Avaluació

Org

anit

zaci

ó

Imp

licac

ió d

els

recu

rso

s h

um

ans

Co

nsi

stè

nci

a d

els

ob

ject

ius

de

la in

stit

uci

ó e

du

cati

va

Ido

ne

ïtat

de

les

infr

aest

ruct

ure

s (t

ecn

olò

gica

/au

les)

Co

her

èn

cia

amb

els

ob

ject

ius

did

àcti

cs

Co

he

rèn

cia

amb

el m

od

el p

ed

agò

gic

Elec

ció

de

la m

od

alit

at d

e la

fo

rmac

ió

Ido

ne

ïtat

de

ls m

ate

rial

s

Fle

xib

ilitz

ació

de

l’ap

ren

en

tatg

e

Ad

equ

ació

de

la p

lan

ific

ació

Ido

ne

ïtat

de

l’e

nto

rn d

e la

fo

rmac

ió

Re

gula

rita

t d

e le

s ac

tual

itza

cio

ns

Ad

equ

ació

del

s m

ater

ials

Estr

atèg

ies

de

mo

tiva

ció

de

l’al

um

nat

Co

he

rèn

cia

de

la t

em

po

ralit

zaci

ó

Gra

u d

’in

tera

cció

(A

-D, A

-A, A

-C)

Qu

alit

at r

esu

ltat

s o

bti

ngu

da

Afa

vori

me

nt

de

l tre

bal

l co

l·la

bo

rati

u

Ob

ject

ius

ben

def

init

s i c

oh

ere

nts

Ad

equ

ació

inst

rum

en

ts d

’ava

luac

ió

Gra

u d

e re

tro

acci

ó d

el p

rofe

sso

r

Re

solu

ció

de

du

bte

s (t

em

ps,

fo

rmat

,...

)

Faci

litat

de

l’ú

s d

e le

s ei

ne

s te

cno

lògi

qu

es

Ad

equ

ació

del

pre

u a

l pú

blic

ob

ject

iu

Acc

ess

ibili

tat

sup

ort

tè

cnic

Iden

tifi

caci

ó d

els

con

eix

eme

nts

pre

vis

Imp

lem

en

taci

ó d

e si

ste

mes

àgi

ls d

e re

spo

sta

Re

gula

rita

t d

e la

co

ord

inac

ió

Ad

equ

ació

de

la f

orm

ació

inic

ial

Co

he

rèn

cia

carr

ega

tre

bal

l

Ad

equ

ació

del

s in

cen

tiu

s

Ad

equ

ació

ràt

io d

oce

nt/

alu

mn

es

Uti

litat

de

la p

rova

pilo

t

Var

ieta

t d

e le

s av

alu

acio

ns

Ad

equ

ació

de

les

ein

es

d’a

valu

ació

Pro

ced

ime

nts

dem

mill

ora

co

nti

nu

a d

el p

roje

cte

5

4

3

2

1


95

Annex 11: Qüestionari: expectatives prova pilot


96


97

Annex 12: Qüestionari final de curs: experiències


98


99


100


101

Annex 13: Interfície Google Drive - prova pilot


102

Annex 14: Objectius d’aprenentatge i objectius mòdul 3 (prova pilot)

Mòdul 3

Objectius

d’aprenentatge:

Diferenciar entre l'ús dels temps verbals del passat en alemany i en castellà.

Repassar la classificació dels verbs en alemany

Conèixer i utilitzar eines que poden donar suport a l'estudi dels verbs

Analitzar diferents tipus de textos i prendre consciència de l'ús dels temps verbals del passat en alemany

Aplicar la informació rebuda a la practica

Competències:

Compara la realitat de la cultura alemanya amb la pròpia, observa i treu conclusions, la qual cosa ajuda en el desenvolupament d'una actitud fundada davant la nova realitat.

Capacitat d'extreure informació de textos, entendre'ls en la seva globalitat i crear textos de manera autònoma segons la situació que ho requereix. Textos autèntics faciliten l'enteniment de la cultura i promouen la competència intercultural.

Capacitat d'aplicar els coneixements lingüístics i interculturals adquirits de manera autèntica i correcta en la comunicació verbal i escrita.


103

Annex 15: GANTT-PROJECT – prova pilot


104

Annex 16: OA creat amb EXE-Learning – conceptualització del disseny P

rob

lem

a ed

uca

tiu

Els estudiants de l'alemany com a llengua estrangera tenen dificultats d’entendre el correcte ús dels temps verbals del passat de l'alemany, ja que funciona de manera molt diferent que en el castellà, català, anglès, ... etc., llengües que habitualment parlen. No és que sigui més difícil, al contrari, l'ús dels temps verbals del passat en alemany és ben senzill. El seu ús ve determinat per la modalitat de la comunicació: en la llengua parlada s'utilitza generalment el Perfekt, que correspon al Pretèrit Perfecte. En la llengua escrita, en canvi, s'utilitza el Präteritum, que correspon al Pretèrit Indefinit. En llengües com el castellà, l'ús dels diferents temps verbals del passat ve determinat pel quan, en canvi en alemany ve determinat pel com, la manera de la comunicació. El OA sobre l'ús dels temps verbals del passat en alemany ofereix als alumnes una manera diferent de treballar aquesta temàtica. S'intenta que, mitjançant una comparació amb el castellà, l'estudiant vegi amb claredat les diferències de l'ús dels passats entre els dos idiomes. Per l'altra banda, haurà d'analitzar fragments de textos en alemany i l'ús dels temps verbals del passat, sintetitzar la informació i se li convida a posar en pràctica els coneixements adquirits. Un prerequisit per poder treballar amb l'OA serà conèixer els diferents temps verbals en el passat. El Perfekt entra al currículum del nivell A 1.2., El Präteritum s'introdueix en el curs A 2.

Uti

litza

ció

del

OA

El OA persegueix els objectius següents:

o Diferenciar entre l'ús dels temps verbals del passat en alemany i en castellà.

o Conèixer la classificació dels verbs en alemany (repàs) o Conèixer i utilitzar eines que poden donar suport a l'estudi dels verbs o Analitzar diferents tipus de textos i prendre consciència de l'ús dels

temps verbals del passat en alemany o Sintetitzar la informació treballada i extreure’n regles gramaticals o Aplicar els nous coneixements a la pràctica

El OA es pot relacionar amb altres OA ja existents, que podrien ser llibres de text per a l'aprenentatge de l'alemany, vídeos – p.e. sobre la història de la caiguda del mur de Berlín, ... etc.

Pro

pie

tat

inte

l·le

ctu

al El OA es va publicar sota la llicència de Creative Commons, CC BY SA, "Compartir-

Igual". S’ha optat per una llicència lliure i oberta recolzant la idea del coneixement com a bé públic i poder compartir-se lliurement amb els altres. "Open data and content can be Freely used, modified, and shared be anyone for any purpose"22. Es tracta d'una llicència compatible amb les llicències de les webs de contingut obert.

22




105

Re

curs

os

El recurs escollit per al desenvolupament del OA va ser Exe-learning. Es tracta d'una aplicació de codi obert i ajuda en la publicació de continguts web a no experts en temes tècnics. El maneig de exe-learning s'aprèn ràpidament i l'existència de múltiples tutorials i manuals en línia facilita la informació necessària. L'eina posa múltiples iDevices a disposició dels seus usuaris, cadascun amb una utilitat pedagògica o tècnica diferent. Els recursos creats amb aquesta eina són fàcils de compartir, utilitzar, modificar i reutilitzar. Els continguts creats amb exe-learning es poden exportar en format SCORM, un conjunt d'estàndards i especificacions que permet crear objectes pedagògics estructurats, els quals poden ser importats a sistemes de gestió d'aprenentatge (p.e. Moodle). El model SCORM dóna resposta a múltiples criteris de disseny, com ho són p.e. l'adaptabilitat, l'accessibilitat, la durabilitat, la interoperabilitat i la reusabilitat. Permet incloure metadades la qual cosa permet identificar-lo i trobar-lo a la xarxa amb més facilitat. Exe-learning ofereix també la possibilitat de convertir el contingut creat a pàgina web i així el seu ús no es limita ni depèn de l'ús d'un LMS com p.e. Moodle.

Annex 17: OA creat amb EXE-Learning – part de la primera pàgina


106

Annex 18: Respostes qüestionari inicial

Quina va ser la teva motivació per apuntar-te a aquesta prova pilot?

Quines expectatives tens respecte a aquesta prova pilot?

Et sembla interessant poder estudiar un idioma en la modalitat de Blended Learning? Per què?

Coneixes a Google Drive? Estàs familiaritzat amb aquesta eina? Si la resposta és afirmativa, quin ús li has donat?

Annex 19: Dades i continguts dels missatges enviats

DATA CONTINGUT

7.12. Missatge de benvinguda i accés al qüestionari inicial

8.12. Missatge d’inici de curs, invitació al Google Drive i tutorial de funcionament de l’eina

10.12. Missatge amb la informació pertinent a la fase presencial


107

12.12. Missatge referent a la fase presencial, enllaços addicionals a materials d'interès, informació rellevant per al correcte seguiment del curs

14.12. Missatge recordatori lliurament primera expressió escrita i importància de la correcció dels errors comesos.

15.12. Introducció activitat 3

16.12. Introducció activitat 4

18.12. Introducció activitat 5, treball amb l’OA creat sobre els temps verbals del passat en la llengua alemanya e inici fase final.

20.12. Missatge explicatiu expressió escrita activitat 5

22.12. Missatge de comiat i accés al qüestionari final del projecte

23.12. Missatge recordatori qüestionari final, possibilitat de realitzar les últimes correccions més enllà de les dates establertes i informació respecte a la retroalimentació i avaluació.

25.12. Missatge recordatori qüestionari final, avaluació i agraïment per la bona col·laboració.

27.12. Missatge recordatori qüestionari final

Annex 20: Qüestionari final de curs en línea: Punts rellevants del feedback recollit

PREGUNTA RESULTAT OBTINGUT Experiència d'aprendre un idioma en la modalitat de Blended Learning:

muy bien / bien Pots explicar el perquè de la resposta de la pregunta anterior?

Els alumnes es van sentir còmodes amb la modalitat d'aprenentatge. El factor temps va influir en el rendiment d'algun participant. També les fases presencials influeixen positivament en la motivació dels alumnes. Se senten acompanyats i més segurs a l’hora de realitzar les activitats.


108

Com valoraries Google Drive com a sistema de gestió d'aprenentatge?

Explica el perquè de la teva resposta de la pregunta anterior.

Google Drive en la seva funció de LMS d'aquesta prova pilot va funcionar molt bé i no hi havia incidències tècniques. L'organització de la informació, i sobretot si es proporciona molta informació alhora, pot portar a un sentiment de desbordament i de confusió. Cal destacar que tan sols el 20% dels participants va utilitzar el tutorial proporcionat a l'inici del curs.

Et va ajudar la temporalització facilitada a portar la feina al dia?

SI

S'ha d'incloure Google Calender, encara que disposin d'un calendari a la mateixa LMS i cada activitat mostri la data límit de lliurament.

L'organització de la informació a Google Drive: Et va semblar clara? Vas trobar fàcilment la informació que buscaves?

Altre: “Al principio me costó situarme con todo el material y quedó muy

claro en el encuentro personal que hicimos. Personalmente creo que un encuentro antes de empezar el curso estaría muy bien para situar a todos los alumnos.”

Vas fer ús dels "Online-Tools"? (doc. 0.1.)

SI / NO

Els alumnes han fet ús de les eines facilitades, la qual cosa és de valorar positivament i els portarà a realitzar el seu aprenentatge de manera més autosuficient.


109

Vas utilitzar el document "Zweifelecke" (el racó del dubte)? Si? No? Et sembla útil? (doc. 0.4.)

El "racó del dubte" pretén animar els estudiants a solucionar problemes conjuntament, ajudant-se entre ells. És interessant veure que els sembla interessant, encara que més de la meitat no l‘hagi fet servir. És un dels elements d’aquesta proposta educativa que vol fomentar l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu i l'autonomia de l'alumne.

La correcció dels errors: Et va resultar fàcil entendre com funciona la correcció dels errors? (doc. 0.3.)

Altre: “Corregir mis errores comporta dedicar tiempo que de momento no

he tenido. Lo haré en cuanto lo tenga. Corregir errores propios ayuda a aprender de una forma activa. Me parece una muy buena idea!”

Et sembla important fer una correcció sistemàtica dels errors comesos? Per què?

Els alumnes veuen la necessitat d'una correcció sistemàtica dels errors comesos i van manejar les eines pertinents amb facilitat. Les eines i funcions que ofereix Google Drive per a la correcció dels errors van ser un factor clau en la seva elecció com a LMS. A l’ensenyament d'idiomes el sistema de correcció dels errors és fonamental.

Els exercicis proposats: T'han resultat interessants i motivadores? Comenta

Els exercicis proposats van resultar motivadors per als alumnes, en part degut a la temàtica escollida (històrica) entrellaçada amb aspectes culturals. S'intenta transmetre als alumnes que aprendre una llengua significa aprendre una cultura. Es van posar en pràctica totes les competències lingüístiques.


110

L'avaluació: què et va semblar l'avaluació contínua? Et va semblar útil? Per què? (carpeta 4 / Fortlaufende Beurteilung)

El fet de rebre un feedback continu permet a l'alumne situar-se i el diàleg amb el docent ajuda a seguir un procés de contínua millora i a percebre els progressos.

Referent a la informació del curs complet: Podria ser per a tu una opció d'aprendre alemany en un futur curs? Comenta

Participant a la prova pilot d'un curs en la modalitat de Blended Learning ha permès als alumnes prendre un primer contacte amb aquesta metodologia, la qual va trobar una bona acollida. Les dades recollides reflecteixen interès en la proposta educativa dissenyada.

T'has sentit motivat durant el curs?

SI Què influeix positivament en la teva motivació?

Les dades recollides demostren que es tracta d'un alumnat amb una alta motivació intrínseca, que té ganes d'aprendre. El rol del docent és fonamental, ja que organitza, gestiona i dinamitza el procés d'aprenentatge i motiva i fomenta la interacció a l'aula.

Què influeix negativament en la teva motivació? Motius externs com la falta de temps poden influir negativament en la motivació dels alumnes. També hi ha alumnes que subestimen els requeriments d'un nivell B 1. Establir uns prerequisits


111

clars i realistes d'admissió al curs ajudaran a prevenir la desmotivació pel grau de dificultat.

Què et sembla el treball realitzat pel professor?

Les estratègies didàctiques en la formació virtual o semipresencial són diferents de les que s'utilitzen en la formació presencial. És molt important tenir-ho en compte a l'hora de planificar una acció formativa virtual o híbrida. Una bona planificació serà un mitjà eficaç per aconseguir els objectius plantejats. És imperatiu tenir en compte tots els aspectes de l'entorn formatiu. Una bona planificació requereix la inclusió d'elements de flexibilitat, tenint en compte les diferents capacitats d'aprenentatge dels estudiants. El docent ensenya i ajuda a construir el coneixement i proporciona estratègies metodològiques i actituds positives.


112

Annex 21: Certificat de desenvolupament de pràctiques al Màster en Educació i TIC (e-

learning)

UOC Màster en educació i TIC TFM: Aplicació professional...

Documents

Transcript of UOC Màster en educació i TIC TFM: Aplicació professional...