UOM 2013 Carme Mas - Estudia a la UIBuom.uib.cat/digitalAssets/225/225894_mas2.pdf · Departamentde...

63
1 MILLORA DEL FUNCIONAMENT COGNITIU: MOTIVACIÓ, ATENCIÓ I MEMÒRIA UOM 2013 Diploma Salut i qualitat de vida Dra. Carmen Mas [email protected] http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/ ÍNDICE 1- Presentaciones e informaciones. 2- Ejercicio inicial. 3- Motivación y salud. 4- La memoria y la atención. 5- Variables a tener en cuenta para mejorar el funcionamiento mental o cognitivo. 6- Los olvidos cotidianos. 7- Recapitulación final. 8- Vídeos y comentario.

Transcript of UOM 2013 Carme Mas - Estudia a la UIBuom.uib.cat/digitalAssets/225/225894_mas2.pdf · Departamentde...

1

MILLORA DEL FUNCIONAMENT COGNITIU:

MOTIVACIÓ, ATENCIÓ I MEMÒRIA

UOM 2013Diploma Salut i qualitat de vida

Dra. Carmen [email protected]

http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/

ÍNDICE

1- Presentaciones e informaciones.2- Ejercicio inicial.3- Motivación y salud.4- La memoria y la atención.5- Variables a tener en cuenta para mejorar el

funcionamiento mental o cognitivo.6- Los olvidos cotidianos.7- Recapitulación final.8- Vídeos y comentario.

2

� Presentacions� Materials� Avaluació

EJERCICIO INICIAL

MEMORIA = ¿?

MOTIVACIÓN = ¿?

3

“Un home amb un motiu és un home empès a viure”

SALUT MOTIVACIONAL, SALUT COGNITIVA

Dr Jaume Rosselló MirDra Carme Mas TousDepartament de PsicologiaUniversitat de les Illes Balears

1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.

1.1. El perquè de la conducta.

1.2. Els components de la conducta motivada: activació i direccionalitat.

1.3. Instints, impulsos, incentius.

1.4. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals

1.5. Els conflictes motivacionals.

1.6. Motivació i rendiment.

1.7. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.

1.8. Les expectatives, les atribucions causals i la indefensió apresa.

2. Motivació i salut:

2.1. Motivació, satisfacció emocional i salut integral.

2.2. Motivació i salut física.

2.3. Motivació i salut mental/cognitiva.

2.4. Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran

Guió

4

LA MOTIVACIÓ: EL “PERQUÈ” DE LA CONDUCTA

-Etimològicament, prové de “moure” (ben igual que emoció). Aristòtil ja

deia que era el que “movia” l’ànima.

-Concepte molt extès en el registre col·loquial però difícil de definir des

d’un punt de vista científic. Divergència de definicions.

-De manera orientativa, es podria definir com “el conjunt de factorsinnats (biològics) i apresos (cognitius, afectius i socials) que inicien, dirigeixen, mantenen i/o aturen la conducta.“

-Relació indissoluble amb els processos emocionals: l’emoció ens motiva, la

motivació ens afecta.

ELS COMPONENTS DE LA CONDUCTA MOTIVADA

1. ACTIVACIÓ: Es refereix al component energitzador, que fa que sorgeixi l’estat

motivat. És un component inespecífic.

Al llarg de la història s’ha provat d’identificar aquest component amb:

1.La producció de conducta - però pot haver-hi motivació i no haver-hi conducta

observable.

2.La taxa o la intensitat de la conducta - però aquests paràmetres poder no ser

funció directa del grau d’activació motivacional, sinó producte de l’aprenentatge.

3.La persistència - També pot ser funció de l’aprenentatge i del nombre

d’alternatives disponibles.

2. DIRECCIONALITAT: Més específica. Es refereix a cap a on es dirigeix la conducta

motivada, és a dir, al seu objectiu. Té a veure amb les nostres preferències, que

depenen de l’aprenentatge (hàbits), anticipacions cognitives i expectatives, el

nombre d’alternatives, etc.

5

TRES CONCEPTES MOTIVACIONALS BÀSICS:

INSTINT: Força motivacional innata (heretada), altament estereotipada i

força independent de l’experiència.

IMPULS: Força motivacional originada internament (força de dins a fora)

a partir d’un desequilibri fisiològic. Funció homeostàtica. L’impuls activa el

comportament. La direccionalitat d’aquest comportament sovint ve

determinada per l’aprenentatge, pels hàbits.

INCENTIU: Força motivacional que produeix un estímul extrísenc (força

de fora a dins). Funció “hedònica”. Implica anticipació cognitiva,

expectatives, propòsits, intencions,... Concepte cabdal per a la motivació

humana.

LES CATEGORIES DE LA MOTIVACIÓ: ELS SISTEMES MOTIVACIONALS

-PRIMARIS O BIOGÈNICS- Innats (almenys en part), ajuden a satisfer les necessitats biològiques de l’individu i de l’espècie. Lligats directe amb l’homeostasi i l’adaptació, i, per tant, amb la salut (complement de reaccions fisiològiques).

Exs: Fam, fams específiques, set, regulació de la temperatura, son, sexe, agressivitat, por, motivació epistèmica (exploració i curiositat),...

-SECUNDARIS O PSICOSOCIOGÈNICS- Adquirits, apresos, depenen de l’educació, de l’experiència, de factors socioculturals, etc.:

-Motivació de guany (rendiment, competència, efectància, etc.)-De poder.-D’afiliació (pertinença grupal, amistat, amor, etc.)-D’evitació (de l’ansietat, de la incongruència, del fracàs, del rebuig, etc.)-Altruïsme i motius prosocials.

.

6

A. PER L’ESTÈTICA

A. PER LA COMPRENSIÓ

A. PEL CONEIXEMENT

AUTOESTIMA

PERTENÈNCIA (SOCIALS)

PROTECCIÓ I SEGURETAT

FISIOLÒGIQUES

La piràmide de Maslow

AUTOREALITZACIÓ

Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)

MODEL DE MASLOW

Parteix de dues premisses:

1. Només influeixen en la conducta les necessitats no satisfetes.

2. Les necessitats estan sotmeses a una jerarquia (piràmide de Maslow):

2.1. Necessitats inferiors:a- fisiològiques.b- de protecció i seguretat.c- socials (pertinença grupal, amistat, amor,...)

2.2. Necessitats superiors:a- d’autoestima i valoraciób- d’autorealització:

- pel coneixement- per la comprensió- per l’estètica

* Només apareixen les necessitats superiors quan les inferiors estan satisfetes

7

-Sovint, es dóna un conflicte entre els motius primaris i els secundaris. A l’espècie humana resulta habitual que els segons inhibeixin, controlin o modulin els primers.

Tº Sed Hambre Sueño Sexo Agre. Logro AltruismoMots / / / / / / / / / Motsbiogénicas Poder Psico soc

A l’espècie humana es tracta d’un continuum més que d’una dicotomia.Varia segons la persona i la cultura.

8

Encèfal “reptilià”: funcions bàsiques de supervivència

Cervell “emocional”

Cervell “racional”

Els conflictes motivacionals

• Els conflictes motivacionals consisteixen en l'existència de dues (o més) tendències d'accióde la mateixa intensitat, però incompatibles entre si.

• Aquest conflicte provoca una tensió que es caracteritza per la vacil·lació, la fatiga, els bloquejos…

9

Tipus

• Aproximació-aproximació: la persona ha de decidir entre dues opcions, les dues amb valència emocional positiva (per exemple decidir entre dues destinacions atractives per passar les vacances).

• Evitació-evitació: que implica dues tendències (opcions) amb valor emocional negatiu (p.e. anar al dentista tot i tenir-li por o patir el mal de queixal que ens està fent tant de mal).

Tipus• Aproximació-evitació: a la persona se li presenta una

decisió que implica al mateix temps tendències emocionalment positives, com negatives.

Seria el cas d’una persona que no vol anar a un sopar amb ex-companys d’escola per evitar veure un company que li va fer la vida impossible, però vol al mateix temps vol veure als seus amics de la infància.

• Doble conflicte d’aproximació-evitació: El subjecte ha d’escollir entre dues opcions, amb tendències aproximatives com evitatives cada una d’elles.

Podria ser un exemple haver de decidir entre dues ofertes de feina amb pros i contres cada una d’elles.

10

Ressolució• Aproximació-aproximació: els més fàcils de resoldre.• Evitació-evitació: situació d'equilibri estable que fa

necessari més temps per prendre la decisió. En la vida real, es produeix sempre que s'obligui una elecció entre les dues opcions proposades, ja que en la majoria d'ocasions, la persona, si pot, el que fa ésintentar evitar el conflicte motivacional fugint de la situació.

• Aproximació-evitació: complexitat.�El gradient d'aproximació o evitació augmenta

segons la proximitat de la meta

1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.

1.1. El perquè de la conducta.

1.2. Els components de la conducta motivada: activació i direccionalitat.

1.3. Instints, impulsos, incentius.

1.4. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals

1.5. Els conflictes motivacionals.

1.6. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.

1.7. Motivació i rendiment.

1.8. Les expectatives, les atribucions causals i la indefensió apresa.

2. Motivació i salut:

2.1. Motivació, satisfacció emocional i salut integral.

2.2. Motivació i salut física.

2.3. Motivació i salut mental/cognitiva.

2.4. Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran

Guió

11

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA

Motivació extrínseca: Parlam de motivació extrínseca per dur a terme una

tasca o activitat quan la motivació de fer-la es suscitada per un incentiu

independent de la tasca en sí.

Motivació intrínseca: Parlam de motivació intrínseca quan l’activitat per sí

mateixa és motivant. L’incentiu seria, doncs, la pròpia realització de la tasca.

-És preferible estar motivats intrínsecament per fer una activitat determinada

perquè la motivació intrínseca:

1. Augmenta el sentiment d’autodeterminació.

2. Augmenta el sentiment de competència.

3. Millora l’autoestima.

4. Fomenta l’autoregulació del comportament i l’estil atribucional

intern—> Orientació cap a l’autonomia.

5. Augmenta la satisfacció i la salut emocional.

Sentiment de competència

Sentiment d’autodeterminació

MOTIVACIÓINTRÍNSECA

Si l’execucióés bona.

Autoestima i satisfacció.Percepció de control.

Benestar i salut emocional

Estil atribucional intern

La motivació intrínseca

12

Gaudir de motivació intrínseca envers una activitat determinada té importantsavantatges quant a rendiment i salut psíquica. Per això, resulta aconsellable, en primera instància, provar de motivar o d’automotivar-se intrínsecament.

Algunes estratègies per afavorir l’aparició de motivació intrínseca:

1.Fomentar la participació. 2.Donar la possibilitat de triar.3.Atorgar responsabilitats. 4.Dificultat simulada.5.Transmetre bones expectatives.6.Plantejar reptes.7. Dificultat progressiva8. Utilització de models9. Suggestió verbal10. Actitud positiva i autoregulació: importància de les emocions positives i del sentit de l’humor.

S’han d’evitar els conflictes interpersonals, els quals solen minvar la nostramotivació intrínseca.

LES RELACIONS ENTRE MOTIVACIÓ I RENDIMENT

-No es tracta habitualment d’una relació lineal...

Motivació

Rendiment

No!!!

13

La relació sol seguir la llei de Yerkes y Dodson: es tracta d’una relació en forma d’U invertida.

Segons la llei de Yerkes & Dodson, el nivell òptim de motivació canvia segonsel grau de dificultat de la tasca:

-Un grau òptim de motivació facilita molt l’aprenentatg e, la manifestaciód’allò après (l’execució) i la satisfacció amb el que f eim.

14

Les expectatives

• Les expectatives son anticipacions cognitives de futurs esdeveniments que determinen l’estat emocional i motivacional de la persona envers la conducta futura.

• Bandura (1977) va proposar la classificacióde les expectatives en dues grans categories:

Tipus d’expectatives

• Expectatives d’autoeficàcia: La creença respecte a la pròpia capacitat per dur a terme amb èxit un determinat comportament (o seqüència de comportaments), en un moment donat.

• Expectatives de resultat: L’anticipació de fins a quin punt la realització d’aquesta determinada conducta anirà acompanyada dels resultats esperats/esperables.

15

Diferents combinacions d’expectatives d’eficàcia i expectatives de resultats, produiran efectes psicològics, comportamentals i afectius diferents

16

EXERCICI

• Na Maria està convençuda de que si deixa de fumar millorarà la seva capacitat pulmonar, però no es veu capaç de fer-ho. Segons aquest exemple, com són les expectatives d’autoeficàcia de na Maria (altes/baixes)? I les de resultat? En funciód’aquesta combinació d’expectatives, quin serà l’estat emocional de na Maria?

Atribucions causals

• La persona comuna en la seva vida quotidiana, actua com un “psicòleg ingenu” que busca de manera espontània causes o explicacions de les accions alienes i pròpies.

• “Procés intern d’una persona per tal d’intentar explicar per què ha tingut lloc un esdeveniment o un comportament, d’un mateix o dels altres”

17

Autoatribucions: 4 moments

1) valoració dels èxits i resultats (passats) a partir de l’autoobservació de la pròpia actuació;

2) atribució causal (interpretació) d’aquests;3) expectatives i emocions derivades de les

atribucions, i4) motivació i rendiment futur.

Dimensions de les atribucions

• Internalitat/externalitat, segons el locus de control del comportament se situï en la mateixa persona o en terceres persones o en esdeveniments ambientals o situacionals.

• Estabilitat/inestabilitat, segons la causa del comportament s’atribueixi a factors estables en el temps o a fets puntuals.

• Controlabilitat/incontrolabilitat, on la causa del comportament es pot atribuir a causes que estan sota el control del subjecte i aquelles que, tot i ser internes no estan sota el seu control.

18

incontrolableincontrolablecontrolableincontrolableControlabilitat

estableinestableinestableestableEstabilitat

externexterninterninternLocusDIMENSIONS

Dificultat tascaSortEsforçCapacitat

CAUSES

Atribucions i expectatives

• la estabilitat de l’atribució és la dimensió que major efecte té sobre les expectatives, de forma que, les atribucions de fracàs a factors estables (independentment de les altres dimensions) seran les que en major mesura provocaran una reducció de les expectatives,

• mentres que les atribucions inestables del fracàs seran les que amb menor probabilitat reduiran las expectatives.

• les altres dues dimensions afecten principalment a les emocions experimentades per la persona

19

Emocions derivades de les atribucions

EXPECTATIVES

ATRIBUCIONS

METES

20

Exercici• Na Carme ha decidit fer dieta, el seu

objectiu es perdre 1 Kg per setmana durant 5 setmanes; avui, finalitzada la primera setmana quan s’ha pesat a vist que només havia perdut 200 grs, segons ella per que no s’ha esforçat prou. Determina quin tipus d’atribució ha fet na Carme i explica i raona com afectaràaquest fracàs a les seves expectatives d’autoeficàcia, a les seves metes futures i al seu estat emocional.

Solució

• Na Carme fa una atribució interna, inestable i controlable del seu fracàs.

• La dimensió d’estabilitat és la que té una major influència sobre les expectatives d’autoeficàcia; en aquest cas com l’atribució feta per na Carme és inestable, les seves expectatives futures no es veuran gaire afectades i la pròxima vegada podrà afrontar la meta amb unes certes expectatives d’èxit.

• Per la seva part, les altres dues dimensions afecten principalment a les emocions experimentades per la persona, en aquest cas la Carme fa una atribució interna i controlable del seu fracàs pel que experimentarà culpa i remordiments per no haver-se esforçat suficient.

21

Indefensió apresa

• La indefensió apresa és un fenomen amb conseqüències conductuals i emocionals sobre la persona, degut principalment a la manca de control sobre les situacions de la vida diària i les atribucions que fem de les mateixes.

Indefensió apresa i atribucions

• Abramson, Seligman i Teasdale, amb la intenciód’explicar el fenomen de la indefensió apresa a partir de les atribucions causals, parteixen de la teoria de Weiner però en fan algunes modificacions. Adopten les dimensions de locus de control i d’estabilitat, i afegeixen una altra dimensió:

• Globalitat: una causa serà considerada global si afecta a diferents situacions o àmbits de la vida, mentre que si la atribució només es fa en situacions concretes, serà considerada una causa específica.

22

Indefensió apresa

• situació molt aversiva, +

• una atribució interna, estable i global de la seva causa

Quin tipus d’atribució seria més convenient?

Exercici: la crisi

• ens deixem portar, impotents, sense reaccionar?

• el peix ja està venut? I res ni ningú podràfer canviar la situació actual?

• Les experiències prèvies en forma de protestes i vagues no han donat cap fruit, i les expectatives futures sempre són de fracàs?

• Tanmateix?

23

A. PER L’ESTÈTICA

A. PER LA COMPRENSIÓ

A. PEL CONEIXEMENT

AUTOESTIMA

PERTENÈNCIA (SOCIALS)

PROTECCIÓ I SEGURETAT

FISIOLÒGIQUES

La piràmide de Maslow

AUTOREALITZACIÓ

Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)

EXEMPLES DE FORMES DE SATISFER LES DIFERENTS NECESSITATS:

-Fisiològiques: Sou just, condicions de feina, habitatge, etc., salubres, horaris

adequats, climatització adequada, prou hores de son i descans, etc.

-Protecció i seguretat: mesures de protecció contra els danys físics i psíquics,

assegurances, evitar la incertesa, els riscos innecessaris, la indefensió, la

precarietat, corporativisme, etc.

-Socials: col·laboració, participació, activitats lúdiques grupals, feines en grup,

esbarjo compartit, etc.

-Autoestima i valoració: retroalimentació progressos, (auto)reconeixement del

mèrits, plantejar-se reptes i acceptar responsabilitats, promoure la capacitat de

decisió i la tria entre eleccions possibles, suggestió verbal, etc.

-Autorealització: formació, anàlisi en profunditat d’un tema d’interès, noves

iniciatives, solució de problemes, innovació, activitats creatives...

24

Motivació i salut

Motivació – Satisfacció – Rendiment*- Salut biopsicosocial

Entre d’altres coses, la motivació fa que la gent:

1. Faci feina i visqui més a gust (benestar emocional)

2. Sigui més participativa socialment.

3. Sigui més col·laboradora i més solidària amb els altres.

4. Tengui més capacitat de fixar i assolir metes personals.

5. Més capacitat d’autoregulació i fer front al fracàs (resiliència, etc.)

___________________________________________________

Tot això:

1. Millora la qualitat de vida.

2. Millora la salut (física, psíquica, social).

3. Disminueix les conductes de risc envers la salut (hábits alimentaris,

alcohol, drogues, etc.)

4. Afavoreix l’autoestima i les conductes de salut.

25

ESPIRITUAL

FÍSICA

OCUPACIONAL

EMOCIONAL

INTEL·LECTUAL

SOCIAL

La roda de la salut i la salut integral

Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)

Efectes genèrics de la falta de motivació:

1. Disminució del benestar emocional. Increment de les emocions negatives.

2. Disminució de la capacitat d’aprenentatge.

3. Déficits en l’atenció (distraccions, lapsus, actes fallits) i en la memòria.

4. Frustració, menor resistència al distrès, pensaments irracionals i atribucions errònies (o negativistes). Menor percepció de control i menor autoregulació.

5. Disminució de l’activitat. Apatia. Aïllament social.

6. Disminució de l’autoestima, baix estat d’ànim, propensió a l’ansietat.

7. En casos extrems, “crisi existencial”, burn-out, trastorns depressius.

8. Pitjor salut física, mental, cognitiva i social.

26

Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)

Efectes genèrics d’una motivació òptima:

1. Benestar emocional. Satisfacció vital. Increment de les emocions i sentiments positius.

2. Millora de la capacitat d’aprenentatge.

3. Millora de l’atenció (processament més global) i de la memòria.

4. Resistència a la frustració i al distrès. Resiliència. Processament de la informació “imparcial”, estil atribucional adapttiu, optimisme. Major percepció de control i millor autoregulació.

5. Augment de l’activitat, de les relacions socials, etc

6. Millora de l’autoconcepte i de l’autoestima, bon estat d’ànim.

7. Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques físiques, menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)

8. Millor salut física, mental, cognitiva i social.

Efectes de la falta de motivació sobre la salut física:

Alteracions hormonals ->Immunodeficiència

-Propensió a patir més malalties infeccioses

-Major risc d’hipertensió arterial

-Major risc de problemes cardiovasculars i ictus cerebrals

-Major risc de problemes renals

-Major risc de patir problemes dermatològics

-Major risc de patir problemes gastrointestinals

-Menor tolerància al dolor

-Accelera la progressió de les malalties immunitàries

-Sembla empitjorar el curs de les malalties autoimmunitàries (?)

27

Efectes de la motivació òptima sobre la salut mental i cognitiva:

-Protecció genèrica sobre una bona part de trastorns psicopatològics.

-Resiliència elevada, bona recuperació i creixement postraumàtic.

-Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques, bio o psicogèniques, menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)

-Disminució dels sentiments de culpa, vergonya, ira i pors immotivades.

-Alenteix la progressió de les malalties neurodegeneratives.

-Contribueix a la neurogènesi hipocampal en la mesura en que evita el distrès.

-Segons alguns estudis (Langer et al. 2010), pot millorar fins i tot la nostra agudesa sensorial.

Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran

-A diferència del control cognitiu, la capacitat de regulació emocional

sol millorar amb l’edat.

-Les persones grans sanes solem orientar-se més envers la motivació

intrínseca.

-També es gaudeix de més capacitats d’automotivació.

-La selectivitat de la memòria envers els records positius augmenta (a

vegades, via distorsió mnèsica).

-Aprenen i recorden millor que els joves el que resulta afectivament

agradable.

-Avantatge de l’experiència i de la història d’aprenentatges per fer

front a situacions desmotivants o afectivament negatives.

28

Moltes gràcies!!!

29

¿PODEMOS MEJORAR NUESTRA MEMORIA?

MITO� Se nace con buena o mala memoria.� Hay un secreto para tener una memoria

maravillosa.

REALIDADLa memoria se mejora utilizando estrategias y técnicas que se pueden aprender, pero requieren práctica y esfuerzo. No hay una “pastilla” para la memoria.

30

¿MITO O REALIDAD?

LOS MAYORES TIENEN MALA MEMORIA

MITO“Tengo mala memoria”

REALIDADHay muchos tipos de memoria y en

cada persona están más desarrollados unos tipos que otros.

31

REALIDAD

� Sólo algunos tipos de memoria se ven afectados por la edad.

� Aumento del conocimiento simultáneo al declive en algunos aspectos del procesamiento.

PERO......

32

LAS QUEJAS DE MEMORIA� Tener una palabra en la punta de la lengua.� No saber dónde ponemos las cosas.� Comprobar lo que acabamos de hacer.� Olvidar lo que nos dijeron ayer y pedir que

nos lo repitan.� No recordar un cambio en las actividades.� Olvidar cuándo sucedió algo.� Olvidar lo que se acaba de decir.� Olvido de nombres.

¿PERO POR QUÉ SOMOS TAN QUEJICAS?

33

REALIDAD

� Las quejas de memoria son debidas a varios factores y no siempre va a encontrarse relación directa entre manifestar problemas de memoria y padecer alteraciones de memoria.

� Ante una queja de memoria debemos pararnos a pensar si hay un fallo real.

Causas de las quejas de memoria

� Malos resultados reales en memoria.� Comparación con resultados anteriores

(idealización de la juventud).� Prejuicios acerca de la edad: la profecía

autocumplida.� Estado de ánimo bajo (depresión) o

hipocondria (personas que se quejan de su salud en general).

� Preocupaciones y ansiedad

34

MITOLas personas mayores ya no pueden

mejorar su memoria.

REALIDADA cualquier edad

se puede mejorar la memoria.

REALIDAD

La hipoestimulaciónlleva a la atrofia.

35

MEMORIA y ATENCIÓN

� ¿Qué es la memoria? � Realidades sobre la memoria.� Tipos y fases de la memoria.� La ATENCIÓN.� Variables a considerar para mejorar la

memoria.� Recomendaciones finales.

EJERCICIO PREGUNTA INICIAL

36

¿Qué es la memoria?

La memoria es la capacidad de almacenar, retener y recuperar información.

Ejercicio cadena

37

Definición de memoria 1

� La memoria es un complicado sistema de procesamiento de la información que opera a través de procesos de almacenamiento, codificación, construcción, reconstrucción y recuperación de la información.

Definición de memoria 2

� La memoria es la capacidad de evocar y actualizar acontecimientos, vivencias y aprendizajes que formaron parte de nuestra vida, actualizarlos y adaptarlos a nuevas situaciones, rememorar y activar nuestra identidad y facilitar nuestra capacidad creativa, al poder combinar lo ya existente, conocido y vivido con lo novedoso y espontáneo.

38

Realidades sobre la memoria -1-

1) La memoria es una CAPACIDAD que se puede mejorar. Es un proceso en el que interviene todo el sistema mental, no es algo aislado, y estáampliamente distribuida por todo el cerebro.

2) La memoria se mejora utilizando estrategias y técnicas que se pueden aprender, pero requieren práctica y esfuerzo. No hay una “pastilla” para la memoria.

3) La memoria recuerda aquello que ha hecho el esfuerzo de memorizar. Memorizar bien para recordar bien.

Realidades sobre la memoria -2-4) La memoria es un proceso activo en el que interviene

todo el sistema mental, por lo que puede reconstruir o transformar la información según diferentes variables personales.Los recuerdos cambian en función del prisma emocional con que los observamos.

5) Hay muchos tipos de memoria y en cada persona están más desarrollados unos tipos que otros.

6) Sólo algunos tipos de memoria se ven afectados por la edad. Aumento del conocimiento simultáneo al declive en algunos aspectos del procesamiento.

7) A cualquier edad se puede mejorar la memoria. Importancia de la estimulación y de un estilo de vida activo.

39

Realidades sobre la memoria -3-8) Olvidar es necesario y todo el mundo olvida

muchas cosas. Nuestra memoria tiene la capacidad de olvidar y es una gran ventaja. El problema está en recordar lo realmente importante y olvidar todo lo que no sirve para nada.

9) Todos recordamos menos sucesos cuanto más alejados se encuentran en el tiempo. Algunos sucesos se grabaron muy bien (contenido afectivo o recuerdo posterior), lo que puede dar una falsa impresión.

10) La ansiedad, preocupaciones, la falta de ejercicio mental... pueden alterar la memoria.

TIPOS DE MEMORIA

� MEMORIA SENSORIAL (ocupa toda la información que nos llega a través de los sentidos).

� MEMORIA A CORTO PLAZO (es la memoria del momento que utilizamos constantemente).� Memoria de trabajo.

� MEMORIA A LARGO PLAZO (es el almacén de los datos que no queremos olvidar).

40

TIPOS DE MEMORIA según contenido

� SUCESOS (memoria episódica).� CONOCIMIENTOS (memoria semántica).� CÓMO SE HACEN LAS COSAS (memoria

procedimental).

Cognición y envejecimiento

Cambios asociados al envejecimiento:

- enlentecimiento en el procesamiento de información.

- Disminución de la capacidad atencional (especialmente atención dividida).

- Declive en algunos aspectos de la memoria (memoria de trabajo y memoria episódica, especialmente para hechos recientes).

41

EJERCICIO RECADO

Fases de la memoria:LAS 3 R

� REGISTRAR.� RETENER.� RECUPERAR.

42

Interés, motivación � Atención, concentración � Comprensión, dar significadoActitud positiva Organizar, relacionar � Recuerdo

Asociar, visualizarEsfuerzo y repetición (práctica)

Fases de la memoria:LAS 3 R: REGISTRAR

� REGISTRAR � percepción, concentración y atención

� RETENER.� RECUPERAR.

43

REGISTRO(adquisición, codificación)

� Es la recepción de la información captada por nuestros sentidos.

� Es adquirir la información o lo que queremos guardar en la memoria.

� Importancia de la atención, concentración y percepción.

ATENCIÓN

� ¿Qué es la atención?� Factores que influyen.� ¿Cómo mejorarla?

Ejercicio 1

44

¿Qué es la atención?� “Atención es la actitud consciente dirigida a la

observación de una cosa”. Es dirigir nuestra mente a una tarea, a un objetivo determinado. La atención permite la comprensión de un objeto.

� La atención es necesaria para recibir información, por lo tanto para una de las etapas del funcionamiento de la memoria: el registro.

La atención es el medio por el cual entra la información en nuestra memoria.

LA ATENCIÓN ES LA PUERTA DE NUESTRA CONCIENCIA

TIPOS DE ATENCIÓN

� ATENCIÓN SELECTIVA FOCALIZADA� ATENCIÓN DIVIDIDA� ATENCIÓN SOSTENIDA

45

EJERCICIO 2

FACTORES INFLUYENTES -1-

� El ambiente en el que nos encontramos, es decir, los estímulos del exterior: ruidos, colores…que pueden producir distracción.

� Cansancio, somnolencia, ansiedad, es decir, el nivel de activación. � Ley de Yerkes-Dodson: un nivel de activación bajo,

por ejemplo debido a la somnolencia o el cansancio, dificulta la atención; si el nivel es alto también disminuye la capacidad de atención (una persona con un estado de ansiedad muy elevado tampoco puede atender correctamente).

46

FACTORES INFLUYENTES -1-

� El ambiente en el que nos encontramos, es decir, los estímulos del exterior: ruidos, colores…que pueden producir distracción.

� Cansancio, somnolencia, ansiedad, es decir, el nivel de activación. � Ley de Yerkes-Dodson: un nivel de activación bajo,

por ejemplo debido a la somnolencia o el cansancio, dificulta la atención; si el nivel es alto también disminuye la capacidad de atención (una persona con un estado de ansiedad muy elevado tampoco puede atender correctamente).

FACTORES INFLUYENTES -2-

� Atender a varias cosas a la vez.� La preocupación excesiva por algo:

problemas personales, familiares o laborales, conflictos, enfermedades o dolor…

� Una actitud pasiva ante lo que nos rodea o la falta de motivación o interés por lo que está ocurriendo a nuestro alrededor.

47

¿CÓMO MEJORAR LA ATENCIÓN? -1-

� En la medida de lo posible, controlar la estimulación ambiental (evitando ruidos y estimulaciones distractoras).

� Aprender a relajarnos y conocer lo que perturba nuestra atención (preocupaciones, una actitud pasiva ante lo que nos rodea, etc.).

� Mantener unos niveles de activación óptimos: descansar bien y practicar técnicas de control de la ansiedad (rendimos mejor cuando estamos bien despiertos aunque relajados). La ansiedad excesiva y el estrés son enemigos de la atención.

� Realizar descansos.

¿CÓMO MEJORAR LA ATENCIÓN? -2-

� Mantener una actitud activa procurando prestar atención a lo que nos rodea. Todos nosotros somos capaces de regular nuestra atención, es decir, de dirigirla hacia donde nos interesa (recordemos que la atención es en gran parte voluntaria, es como una “puerta a nuestra conciencia”).

� Procurar hacer una sola cosa cada vez. En el caso de que tengamos que hacer varias cosas, será importante la práctica para intentar automatizar alguna de ellas en la medida de lo posible.

� Realizar ejercicios para aumentar la capacidad de concentración y orientar nuestra atención.

� Evitar la monotonía.

48

LAS FUNCIONES EJECUTIVAS

� LOS LÓBULOS FRONTALES:

FUNCIONES EJECUTIVAS

� El término “funciones ejecutivas” hace referencia de forma genérica al control de la cognición y a la regulación de la conducta y de los pensamientos a través de diferentes procesos cognitivos relacionados entre sí.

49

� PLANIFICACIÓN Y SECUENCIACIÓN� CONTROL DE LA INTERFERENCIA� INHIBICIÓN DE RESPUESTAS

AUTOMATIZADAS� CAMBIO ATENCIONAL

MEMORIA y ATENCIÓN

� ¿Qué es la memoria? � Realidades sobre la memoria.� Tipos y fases * de la memoria.� * La ATENCIÓN.� Variables a considerar para mejorar la

memoria.� Recomendaciones finales.

50

Fases de la memoria:LAS 3 R: RETENER

� REGISTRAR.� RETENER � estrategias de memoria� RECUPERAR.

RETENCIÓN(almacenamiento)

� Es almacenar los sucesos o la información, guardarlos bien. Para ello, convertimos los estímulos sensoriales en información significativa y asimilable por los sistemas de memoria. Mediante esta fase, se disminuyen y transforman los datos, etiquetando el material importante y reduciendo el superfluo.

� En esta fase es importante la utilización de diferentes herramientas o estrategias que nos permiten organizar y almacenar correctamente la información.

51

OBJETOS

Las estrategias de memoria� REPETICIÓN: útil para el registro y retención de la

información, aunque si no la combinamos con otras estrategias, la información se procesa de forma superficial y se pierde rápidamente.

� ASOCIACIÓN: consiste en relacionar o unir algo que queremos recordar con lo que ya sabemos. Es asociar lo nuevo con lo ya conocido.

� VISUALIZACIÓN: es ver mentalmente lo que queremos recordar.

� CATEGORIZACIÓN Y ORGANIZACIÓN de la información: consiste en agrupar el material a recordar empleando para ello alguna de sus características comunes. Ello favorece el almacenamiento correcto de la información y facilita su posterior recuperación.

� Utilización del LENGUAJE y la lógica. Una consigna básica a tener en cuenta es que “si no entiendo bien algo, no lo puedo recordar”, ya que la información se almacena en la memoria sobre todo por su significado. Importancia de ejercitarlo.

52

Fases de la memoria:LAS 3 R: RECUPERAR

� REGISTRAR.� RETENER.� RECUPERAR � buscar referencias

o indicios, “tirar del hilo”, repensar.

RECUPERACIÓN(evocación, recuerdo)

� Es traer las cosas otra vez a la mente, recordar la información.

� Es la operación que permite localizar y acceder posteriormente a los datos que hemos almacenado previamente. Es el momento de reproducir la información registrada, es traer la información otra vez a la mente para poder utilizarla de forma organizada.

� RECUERDO, RECONOCIMIENTO Y REAPRENDIZAJE.

53

RECUPERACIÓN(evocación, recuerdo)

� Parece muy simple, pero la recuperación humana, el proceso de extraer información de la memoria no es tan sencillo ni tan fiable.

� ¿Cómo facilitar este proceso? Podemos buscar referencias o indicios, “tirar del hilo”, repensar utilizando referencias espaciales o temporales. Por ejemplo, si no recordamos un mensaje que queremos transmitir, debemos buscar el contexto referencial: la persona que nos lo dijo, el lugar dónde se recibió el mensaje, en qué momento...

Interés, motivación � Atención, concentración � Comprensión, dar significadoActitud positiva Organizar, relacionar � Recuerdo

Asociar, visualizarEsfuerzo y repetición (práctica)

54

VARIABLES A TENER EN CUENTA PARA MEJORAR

NUESTRA MEMORIA

� ESTRATEGIAS DE MEMORIA.� LOS PROCESOS COGNITIVOS BÁSICOS:

� Percepción.� ATENCIÓN.� Lenguaje.

� MOTIVACIÓN Y EMOCIONES:� Estrés y ansiedad / depresión.� Esfuerzo / Falta de ejercicio mental.� Expectativas y atribuciones ante el rendimiento.� Pensamientos negativos sobre la propia capacidad.

� ASPECTOS PSICOSOCIALES:� Prejuicios acerca de la edad e idealización de la juventud.� Aislamiento y disminución de las relaciones con los demás.

� ESTIMULACIÓN GENERAL.� SALUD GENERAL.

55

SI ESPERO QUE ME VA A SALIR MAL, ME SALDRÁ MAL:

las expectativas influyen en el esfuerzo, el uso de estrategias y la relajación y

concentración necesarias para afrontar una tarea

IMPORTANCIA DE PENSAR EN POSITIVO

� LAS ATRIBUCIONES QUE HAGAMOS INFLUYEN EN NUESTRAS EXPECTATIVAS FUTURAS Y, POR TANTO, EN NUESTRA CONDUCTA FUTURA.

� LA MANERA COMO INTERPRETAMOS Y PENSAMOS SOBRE LAS COSAS QUE NOS PASAN DETERMINA CÓMO NOS SENTIMOS ANTE ELLAS.

� NO ES LA SITUACIÓN LO QUE NOS HACE SENTIR MAL, SINO CÓMO LA INTERPRETAMOS (“Todo depende del color del cristal con que se mira”)

56

� “LA PRÓXIMA VEZ SALDRÁ MEJOR, ES CUESTIÓN DE PRÁCTICA”.

� “NADIE NACE ENSEÑADO”.� “LA PACIENCIA ES LA MADRE DE LA

CIENCIA”.� “LO IMPORTANTE ES INTENTARLO”.� “SI ME ESFUERZO PUEDO HACERLO”.� “¡PORQUE YO LO VALGO!”.

LOS OLVIDOS COTIDIANOS

� Para que no se olvide:� ATENCIÓN.� VERBALIZACIÓN-REPETICIÓN.� VISUALIZACIÓN-ASOCIACIÓN.

� Para recordarlo después:� REPENSAR.� BUSCAR REFERENCIAS E INDICIOS.� VOLVER AL ÚLTIMO LUGAR.

57

PARA QUE QUEDE BIEN GRABADO EN NUESTRA MEMORIA

� ATENCIÓN: Prestar siempre una especial atención a lo que estamos haciendo. Debemos estar siempre concentrados en lo que realmente nos interesa recordar, evitando distracciones.

� REPETICIÓN: Al realizar la acción es muy importante repetir en voz alta lo que se está haciendo. De este modo, la memoria graba tanto el acto como el lenguaje.

� VISUALIZACIÓN: Cuando se está realizando la acción, esta estrategia permite fijar la escena y convertirla en una imagen empleando el mayor número de detalles para hacer más intenso el recuerdo.

� ASOCIACIÓN: Al asociar lo que es difícil de recordar por ser nuevo con algo ya perfectamente conocido, se facilita el recuerdo.

PARA RECORDARLO (O RECUPERARLO) CUANDO LO NECESITEMOS

� REPENSAR: Es tratar de evocar la información de modo que un detalle nos traiga el resto de la historia o de la acción a recordar. Para esto traemos a nuestra mente las imágenes que antes visualizamos o parte de la conversación que mantuvimos o las asociaciones que realizamos.

� VOLVER AL ÚLTIMO LUGAR FÍSICA O MENTALMENTE: Al hacerlo, encontramos elementos de referencia para recordar lo que habíamos olvidado.

58

Recomendaciones finales para mantener activa su memoria

� Fíjese en sus fallos de memoria (olvidar dónde ha guardado ciertos objetos, olvido de nombres, de los recados...), para buscar soluciones.

� Preste especial atención a las tareas que estárealizando, y procure hacer una sola cosa cada vez Y CON TRANQUILIDAD (“poc a poc i tira a tira”)

� Relacione lo que quiere aprender con lo ya conocido; por ejemplo, el nombre “Rosa” con la flor o con aquella amiga que se llamaba Rosa, el nombre Julio con el mes de julio...

� Visualice: transforme en imágenes lo que quiera recordar, como si fuese una película.

� Verbalice, diga en voz alta o para sí mismo lo que está haciendo; por ejemplo, “apago el gas”, para no tener que comprobarlo dos veces.

� Pregunte si no entiende bien algo; por ejemplo, si no entiende bien un recado, después no podrá recordarlo y transmitirlo correctamente.

� Repase mentalmente al final del día lo que ha hecho durante el mismo y las cosas pendientes de hacer.

� Ponga en práctica las estrategias de memoria con ejercicios de recuerdo.

� Realice actividades de estimulación mental: pasatiempos, juegos de mesa, acudir a cursos o conferencias, grupos de tertulia…

59

� No olvide leer todos los días (periódicos, revistas, novelas...) y seguir atentamente cada día un informativo de radio o televisión.

� Evite el aislamiento social: no se quede en casa, salga con los amigos, vaya al cine, etc.

� Mantenga un estilo de vida activo y saludable.

� Practique técnicas de control de la ansiedad y piense en positivo.

� Utilice ayudas externas en los casos necesarios.

�NO OLVIDE SU MEMORIA, MANTÉNGALA ACTIVA.

� TODO LO QUE SE EJERCITA SE MEJORA; TODO LO QUE NO SE EJERCITA SE PIERDE.

60

VÍDEOS

� La paradoja de la sabiduría� Pon en forma tu cerebro

LA PARAULA ÉS VOSTRA!!

FACTORES PROTECTORES PARA LAS DEMENCIAS

� Factores genéticos (apolipoproteínas E-2 y E-3).� Factores adquiridos modificables (encaminados a

potenciar los hábitos de vida saludables):� Actividad intelectual- alto nivel educativo-RESERVA

COGNITIVA- estimulación cognitiva.� Actividad funcional, social y cultural.� Ejercicio físico moderado.� Dieta saludable: hipocalórica, rica en antioxidantes

(vitaminas A, C y E) y ácidos grasos omega 3 (pescado azul).

� Consumo moderado de alcohol (2 vasitos de 100 ml de vino, 2 vasitos de 200 de cerveza, 1 copita whisky).

* Estrógenos y estatinas: ↓colesterol → ↓ depósito βamiloide.

61

¿QUÉ ES EL APRENDIZAJE?

� Cambio relativamente permanente en los mecanismos de conducta y/o en los esquemas de conocimiento como resultado de la experiencia con los acontecimientos ambientales.

� Es un proceso activo y constructivo.� Cambio = esfuerzo.

¿QUÉ PROCESOS MENTALES SON NECESARIOS PARA APRENDER?

MOTIVACIÓNREGISTRO DE LA INFORMACIÓN:-Percepción-Atención

COMPRENSIÓN:-Pensamiento-Lenguaje

ADQUISICIÓN:-Almacenamiento en la memoria.-Organización

RECUPERACIÓNDE LA INFORMACIÓN:-Memoria. -Dependencia del contexto y del estado.-Pensamiento y lenguaje

GENERALIZACIÓN,TRANSFERENCIA Y APLICACIÓN

EMOCIÓNAPRENDIZAJE

62

ASPECTOS A TENER EN CUENTA

� Motivación.� Atención.� Memoria.

63

CONSIGNAS BÁSICASPARA MEJORAR NUESTRA

MEMORIA� ATENCIÓN.� ESFUERZO.� EJERCICIO…� …Y SENTIDO DEL HUMOR!!!!

¡MANOS A LA OBRA!

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

http://gabinetcarmenmas.blogspot.com/