305

Francesca Bardají Santiveri

OCS POPULARS

TRADICIONALS A L'URGELL

URTXJ

306

JOCS POPULARS TRADICIONALS

A L'URGELL

FrancescaBardajíSantiveriMuseu Comarcalde l'Urgell - Tàrrega

Els jocs tradicionals són aquells que han anatpassant de pares a fills, gràcies a la trasmissióde la seva pràctica i de les seves regles. En lasocietat actual hi ha una tendència creixent ala desaparició de la major part d’aquests jocs ia la estandardització d’alguns dels que per-viuen, sovint substituïts per pràctiques espor-tives reglades.

Des del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega,conjuntament amb membres del Laboratori dePraxicologia Motriu de l’INEFC-Lleida, s’ha re-alitzat, de juliol de 2000 a desembre de 2002,el treball de recerca i estudi dels jocs popularstradicionals a l’Urgell, en el marc de l’IPEC(Inventari del Patrimoni Etnològic de Cata-lunya) del Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana de la Generali-tat de Catalunya.1

L’objectiu d’aquest treball ha estat la identifi-cació i inventari dels diferents jocs tradicio-nals jugats a l’Urgell, prendre nota de lesvariants locals de cada joc, documentar elsestris de joc que es conserven i enregistrarimatges que facin referència a aquests tipusde jocs.

Per poder abastar tot el territori de l’Urgell,l’estudi s’ha realitzat en tres etapes. En cadaetapa la recerca s’ha centrat en una zona dife-rent, fet que ha permès tenir accés, de formamés estructurada i detallada, a les peculiari-tats i trets diferencials dels jocs practicats alsmunicipis que conformen la unitat geogràficade la comarca. El treball de camp s’ha realit-zat a 34 poblacions.

La primera recerca (de juliol a desembre de2000) es va fer a les poblacions del termemunicipal de Tàrrega; la segona (de maig anovembre de 2001) a localitats properes a lavall del Corb, i la tercera (d’abril a desembrede 2002) a nuclis de la vall del Sió i a poblesdel pla situats entre l’Ondara i el Sió.

El treball de recerca s’ha basat en les fonts orals.Les entrevistes, enregistrades en cinta d’àudio,s’han centrat sobretot en persones majors de60 anys, que són les que poden recordar elsjocs més antics. Aquestes entrevistes consti-tueixen un testimoni de valor incalculable, jaque els informadors, a més d’explicar-nos elsseus jocs d’infantesa, ens han ajudat a copsarl’entorn humà, sociopolític, econòmic i culturalen el qual tenien lloc els jocs de la primerameitat del segle XX a l’Urgell. La informaciófacilitada per totes les persones entrevistadesha estat imprescindible per poder comprendreel context històric, marcat per la guerra i lapostguerra, que va influir en els jocs la sevainfantesa i joventut.

A cada població s’ha contactat, sempre queha estat possible, amb dos homes i dues do-nes, per tal d’obtenir una informació plural icontrastada. En total s’han fet 93 entrevistes,la majoria de les quals han estat individuals.En algunes entrevistes però, s’ha pogut parlaralhora amb persones de generacions diferents,la qual cosa ha permès detectar jocs que ha-vien estat practicats i que uns vint anys des-prés ja s’havien perdut; així com jocs que elspares entrevistats no coneixien i, en canvi, erenusuals durant la infantesa dels seus fills. Aquestfet ens demostra que els jocs, com altres tra-dicions i costums, no són inamovibles, sinó quevan canviant i van adaptant-se a la societatque els practica. Per aquest motiu la investi-gació s’ha fet seguint una metodologia con-textualitzada i per tant, de cada un dels 265jocs identificats s’ha fet una fitxa individualit-zada, seguint el model facilitat per l’IPEC, onhan quedat reflectits tant els aspectes tècnicsdels jocs (descripció i regles) com els aspec-tes socioculturals (qui hi jugava, on, quan, com,per què...).

Cal tenir en compte que aquest recull de 265jocs no és exhaustiu, atesa la limitació tempo-ral de la recerca i la impossibilitat d’entrevistar

307

a tota la població de la comarca. No obstantaixò, tot i que no s’ha recollit la totalitat delsjocs practicats a l’Urgell, sí que podem afirmarque en el recull hi consten els més significa-tius o populars, ja que són aquests els quequeden més gravats a la memòria dels prota-gonistes i que per tant tots els informadors vanrecordar. Per altra part hem comprovat que al-guns d’aquest jocs encara es practiquen avuidia, però que la majoria han estat bandejats iactualment la mainada els desconeix.

Una vegada finalitzada la recerca i després defer l’anàlisi del total de les dades obtingudes,n’hem pogut valorar i contrastar els resultats.Entre els aspectes més rellevants podem asse-nyalar els que fan referència a la nomenclatura,als protagonistes, a l’espai, al temps, als mate-rials de joc emprats i als objectius. Hem detectattant aspectes generals o comuns dels jocs compeculiaritats pròpies de zones concretes.

Pel que fa a la nomenclatura, hem observat queun mateix joc o estri de joc en uns pobles l’ano-menen d’una manera i en altres li donen un nomdiferent. Altres jocs, encara que en algun indretconcret presentin variants o singularitats prò-pies pel que fa a les regles o al procedimentde joc, se’ls coneix amb el mateix nom a totsels pobles de l’Urgell. Dins d’aquest últim casassenyalem: el futbol, saltar a corda, estirar lacorda, alçar la corda, els quatre sabaters, ballrodó, sant Joan de les canadelles, conilletsamagar, arrencar cebes, la gallina cega, elmatarile, els disbarats, el telèfon, el giro (ambpatacons), el pam i toc (amb patacons o ambboles), el pare carabasser, el mocador, lescurses de sacs, les curses de bicicletes, tren-car l’olla, la baldufa, les cartes, les bitlles, lesnines, el diàbolo i el io-io.

En canvi, altres jocs i estris de joc se’ls coneixamb noms diferents:• el joc de la pilota: frontó, pilota a mà, pilota ala paret, el boto, el botamà, el cap i cua o lapareteta;• el joc de les monedes: cara o creu, xapes ola ratlleta;• el joc d’encavallar patacons, cartes o tapesde capses de llumins: deus, la reixeta o lapareteta;• el joc del tres en ratlla: nillo, narro, marro, lacarrereta, les tres pedretes o cignetes;• el joc del cavall fort: cavaxal, camanxal o capi salt;• el joc de saltar esquenes: el mismo, la mediaentera, plantar vinya, saltar i parar, els cava-llets, el rellotge, la salinguna o la silinguna;• el joc d’amagar: cuc, cuit, catarroja, cato, gata,la malla, el pot o alçar la barra;• el joc de la xarranca: escarranxa, l’eixarran-ca, l’enxanc, el xarranco, el xanxo, el plam, elpenillo, l’illo, la xip-xap, el rutllon, les dames,

el gínjol, l’escaleta, el narro, el fèndit, la set-mana, l’aeroplano o l’avió;• el joc de l’estre: la joca, la capseta o el clitxo;• el joc del bòlit: el bèlit, el boli o el buli;• el joc d’endevinar quants objectes s’amagendins el puny: la morra, parells i escarcés, punypunyet, castellets en porta, carabasseta enporta o el quinzet;• el dels quatre pilanets: els quatre cantons,les quatre puntes, els quatre pilons, els quatrepilans o xauxa;• el joc del flendi de patacons: palet, flendi detruques o simplement patacons;vel joc de l’espardenyeta: la sabateta, elmocadoret o el morral;• el joc de fer brunzir un botó: el botó, el pade-llàs, el mixonet;• el d’amagar cosetes: amagar penyores,mocadoret, coseta la ling-ling o campanetala ling-ling;• el de rebentar cassoletes de fang: el Bernat,peta Manuel, “peta peta cul de gos” o paresberenats;• el joc de picar paret: un dos tres pica paret, undos tres cara va o un dos tres salta pagès;• les boles també eren anomenades: todes,cinguetes, caniques o patenes; les boles gros-ses: patenots o bolots;• la rutlla: cèrcol, rodol, aro o roda;• les tapes de les capses de llumins: sants,argiles, toreros, isles o cartetes;• els ossets: cinquetes, cinguetes, todos omarros; els patacons: truques o patafes;• els estels: grues o cometes, i• la fona: tiraxines, tiragomes, tirapedres.• les xanques o pots de llauna: zancos, catú-fols, esclops, potaines o manapeus.

Manuel de Pedroloquan era petit

fotografiat ambuna rutlla.

(Fotografia: J. Abelló.Col·lecció Fons

Pedrolo. Tàrrega)

308

Pel que fa als protagonistes hem constatat quehi havia jocs més propis dels nens i altres méspropis de les nenes. També hem pogut identi-ficar quins jocs s’acostumaven a jugar durantla infantesa, la joventut i l’edat adulta.

Els jocs més jugats pels nens i nois adolescentseren: el futbol, pilota a mà, el gep i el tit, el ca-vall fort, jocs de saltar esquenes, jocs amb bal-dufa, la rutlla, el bolitxo, l’estre, lladres i civils,moros i espanyols, santigre, el batlle, la bufan-da, la trena, la bandera, el llop, la morra, lesxapes, la soda, l’abugot o borinot, endevina quit’ha pegat, les curses (a peu o cossos, de sacs,de carretons, de bicicleta...), la bufanda, el llop,construir cabanes, jocs de lluita...; gairebé totsells jocs de força o competitius.

Els més jugats per les nenes eren els que si-mulaven el rol dels adults (a nines, a casetes,a comprar i vendre...), els balls rodons i elsjocs de rotllana (diverses versions), els de sal-tar a corda (moltes versions), els de xerranca,els jocs amb pedretes, amb ossets, amb di-dals i amb agulles, el matarile, l’anelleta, ama-gar penyores, el puny punyet, picar mans, lescantiretes, la cadireta, picar paret, Sant Joande les Canadelles, punxonet o ditets...; la ma-joria són jocs associats a una cançó.

Altres jocs eren mixtes, jugats per ambdós se-xes, encara que no acostumaven a jugar-hijunts, tot seguint el cànon educacional i socialde l’època, que marcava guardar certes dis-tàncies. Entre aquests jocs trobem: el cuc ocuit amagar, el bòlit, els patacons, les boles,les bitlles petites, els fils als dits, les cartes,els quatre pilanets, la gallina cega, la gallinaponicana, l’olla, els disbarats, el telèfon, l’es-pardenyeta, el pare carabasser, les cadires,l’olla, el mocador, arrencar cebes, estirar lacorda... Molts d’aquests jocs, quan es juga-ven durant l’adolescència servien per iniciarl’aproximació o la relació entre membres delsdos sexes; amb aquesta finalitat explícita tro-bem el ball de l’escombra, el del “rellevo”, elde la patata, el de les cartes i el de la sorpre-sa; amb aquest mateix objectiu, en alguns po-

bles les noies brodaven amb el seu nom lescintes que s’utilitzaven per al joc de nois d’es-tirar cintes, amb la finalitat de sortejar amb quiballarien després.

Els jocs més comuns entre els adults erenels de taula, principalment les cartes. Les do-nes jugaven a l’oca, al parxís, a les dames,al quinto (una loteria) i als jocs de cartes del’escambrilla o descambrilla, la mona i lapandorga o marronga. Els homes acostuma-ven a jugar al dòmino i als jocs de cartes deltuti o tute, el subastat, el truc, la manilla, eltresillo i el burret. Exclusiu dels homes erenel joc de pilota a mà i el de les bitlles grosses;a les bitlles era habitual jugar-hi fins a edatsben avançades.

Pel que fa a l’espai hem observat que l’indretescollit per jugar, a banda del pati de l’escola ide la pròpia casa (principalment l’entrada), erael carrer i, més concretament, la plaça del po-ble i les eres. Fins i tot, moltes vegades, la pla-ça s’utilitzava com a pati o “recreo” de l’escola.Els infants feien vida al carrer i en sortir d’es-cola, a la tarda, anaven a casa a buscar el be-renar i amb aquest a la mà sortien al carrerper iniciar els seus jocs, els quals gairebé sem-pre duraven fins que es feia fosc o fins a l’horade sopar. En molts pobles de la comarca teni-en condicionat, expressament per jugar al jocde pilota a mà, un espai que anomenaven “elbotador”, altres aprofitaven la paret sòlida i lli-sa d’alguna casa, principalment la de l’esglé-sia; encara avui dia en molts pobles existeix elcarrer o plaça que porta el mon de “Joc de lapilota” o “del Joc” o “Botador”. Per al joc de lesbitlles, a cada poble escollien un lloc fix perjugar-hi (una era en concret, una plaça, o unindret arrecerat). Les dones jugaven a cartesa les cases (a l’entrada o vora el foc, segonsl’estació) o al carrer, on es reunien una colleta,feien un “rotllet”. Els homes acostumaven a re-unir-se en locals tancats, al cafè, a la barberiao al forn del poble. Ocasionalment s’organit-zaven jocs en les immediacions d’ermites i ca-pelles, coincidint amb romeries o celebracionsde caire religiós.

Inscripció sobrepedra on consta:“JUEGO D PELOTAAÑO 1 33BORDES MAJORAL”.La xifra de la centúriaactualment és il·legible.Preixana. (Fotografia:Francesca Bardají).

Baix relleu situata la part superiord’una paret on alsegle XVIII es jugavaal “joc de la pilota”.Tal com il·lustra laimatge, la pilotas’impulsava amb unapala en comptes defer-ho amb la mà.Sant Martí de Maldà.(Fotografia: AndreuSerés).

309

Pel que fa al temps, hem apreciat que normal-ment els jocs s’adaptaven a les estacions del’any, alguns eren més propis de la primavera ide l’estiu (jocs de rotllana, cuc o cuit amagar,patacons, miniatures, cavall fort, cantiretes, elsossets, els didals, les agulles, l’un dos tres sal-ta pagès, la bassaball, la gallina cega, la galli-na ponicana, fer volar estels o grues...) i altresde l’hivern (la majoria jocs de córrer i saltar).No obstant això, els informadors han explicatque hi havia jocs que es jugaven tot l’any i quesovint un joc s’imposava de cop i volta, sensecap raó aparent, i estava de moda una tempo-rada fins que se n’imposava un altre. Tambéhem detectat jocs que acostumaven a jugar-seper Dijous gras, per Pasqua o quan s’organit-zaven trobades o berenades col·lectives (saltara corda, gallina cega, arrencar cebes, estirar lacorda, el pare carabasser, els disbarats...) i al-tres que eren propis dels aplecs, festes religio-ses o patronals i de la Festa Major (trencar l’olla,pujar el pal ensabonat, curses...). Els jocs d’adultsnormalment es limitaven només als diumengeso dies festius, abans o després de dinar; entresetmana acostumaven a fer-se al vespre, des-prés de la jornada laboral. Alguns informadors

ens han dit que moltes vegades es posaven ajugar a bitlles quan sortien de la missa del diu-menge al matí. En alguns pobles el diumengea la tarda es feia ball, cinema o teatre.

Pel que fa als estris de joc, hem comprovat queels infants (alguna vegada amb l’ajut d’un adult)es construïen les seves pròpies joguines ambmaterials, sovint reciclats, que tenien a l’abasto que aconseguien de l’entorn natural (rutllesde llantes de bicicletes o de cèrcols de cascd’arengades, pilotes de retalls de draps, de lla-na o de gomes de pneumàtics vells i alguna dela bufeta del porc, canuts o sarbatanes de ca-nyes, xeringues de troncs de saüc, fones debranques de salze, om, vern o lladoner, xiuletsi anells de pinyols, bolitxos de tronquets d’oli-vera, escopetes amb canyes o fustes, arcs ambvímets, fletxes amb barnilles de paraigües vells,violins i flautes de canyes, carros petits ambllaunes, capses, fustes o branques, io-ios ambdos botons grossos, collarets i polseres de pas-ta de sopa, balancetes de tapes metàl·liquesde capses de llustre o de peles de magrana,grues i estels amb roba, paper i canyes, xan-ques amb trossos de fusta o amb pots de llau-na, gronxadors o baldadors amb fustes i so-gues, patinets i carretons amb fustes, nines dedraps amb cabells de llana o de panotxa depanís...). Alguns informadors ens han explicatque fins i tot s’havien fet, quan eren nois, elseu propi joc de bitlles grosses tallant i polinttronquets d’olivera o de roure. A Verdú, pobla-ció de tradició terrissera, la mainada aprofitavaels padellassos i les nanses trencades delssillons i càntirs per jugar. Informadors de diver-ses poblacions de la comarca ens han comen-tat que per aconseguir un palet aprofitaven lapart de goma d’un taló de sabata o demana-

Inscripció sobreun carreu on consta:

“qui no tinga dinesque no jugui qui

bulga jugar posar”.Sant Martí de Maldà.

(Fotografia: FrancescaBardají).

Plaça del Botador,indret on es jugava

a “pilota a mà”.Puigverd d’Agramunt.

(Fotografia: FrancescaBardají).

Restes del terraenrajolat del castellde Verdú on al s.XIX

es jugava al“joc de la pilota”.Verdú. (Fotografia:

CEL).

310

ven un retall de ferro al ferrer del poble i queper fer-se els patacons sovint demanaven car-tes velles als cafeters, així com també dema-naven, als garatges, boles d’acer dels coixinets.

Les joguines comprades, en canvi, llevat deles senzilles com les boles i les baldufes quees venien a les botigues dels pobles, eren uti-litzades en un percentatge molt limitat. Algu-nes joguines de compra eren fruït de regalsque ocasionalment els portaven els parentsquan venien de ciutat. Expliquen els informa-dors que per la diada de Reis alguns afortunats,no tots, rebien presents (unes bitlles petites, ouna pilota, o una Pepa de deu, o un cavall decartró...). Una altra ocasió per aconseguir unajoguina de compra eren les parades de les fi-res anuals i de les festes majors (joguinetesde terrissa, pilotetes, trompetetes...), les qualstota la mainada esperava.

Pel que fa als objectius dels jocs, hem consta-tat que algunes vegades s’apostaven diners(homes adults) o estris de joc que feien demoneda (boles, patacons, cromos...), però so-vint es jugava només pel plaer de fer-ho o sim-plement per la satisfacció de ser el vencedordel joc, ja que aquest guanyava prestigi entreels altres. Amb la pràctica dels jocs els prota-

“Cap de mort”, sillóamb orificis dins elqual es posava unaespelma encesa.Els infants de Verdúl’utilitzaven per ferpor als veïns.Col·lecció particular.Verdú. (Fotografia:Francesca Bardají).

Diàbolo. Joguinad’infantesa dela informadoraDolors Serra.Col·lecció particular.Verdú. (Fotografia:Francesca Bardají).

Pala de fustarecoberta de cuiremprada antigamenten el “joc de la pilota”.Col·lecció particularJosep Bisa. Sant Martíde Maldà. (Fotografia:Francesca Bardají).

Joc de sis bitllesdel s.XIX, procedentde Claravalls.(Fotografia: FrancescaBardají. Santa Mariade Montmagastrell.Col·lecció particular).

Baldufa. El seupropietari, quan lava comprar, hi vainscriure la data: 1943.Col·lecció particularJosep Bisa. Sant Martíde Maldà. (Fotografia:Francesca Bardají).

gonistes es familiaritzaven amb els espais delpoble i voltants, aprenien a establir relacionsamb els seus veïns, s’adaptaven al tarannà ial ritme de vida imperant propi de la societatrural d’aquella època i aprenien els principalsmissatges simbòlics de la seva societat, ja queels infants, en els seus jocs, moltes vegadesimitaven el rol dels adults.

Pel que fa a les peculiaritats, cal assenyalarque hem detectat alguns jocs que predominenmés en una zona de l’Urgell que en una altra,tal vegada a causa d’influències de les comar-ques limítrofs: el joc del boli o bòlit, per exem-ple, s’ha identificat més a la zona del pla i delSió, en canvi, el joc dels didals, també anome-nat “marcs”, sembla ser que era més comú alspobles de la zona del Corb; en aquesta matei-xa zona, la més propera a la Conca de Barberà,la cançó del joc de rotllana “olles-olles de viblanc” era cantada: “olles-olles de Montblanc”.

A Castellserà ens han explicat que buidavenuna carabassa, hi retallaven uns ulls, un nas iuna boca i després de col·locar una espelmaencesa a l’interior la portaven a les cases (pràc-tica habitual als països anglosaxons). A Verdú,en comptes d’una carabassa utilitzaven un sillóesbroquellat i l’anomenaven “cap de mort”.

311

També hem localitzat alguns jocs que ens elshan explicat en un poble i, en canvi, els infor-madors dels pobles veïns no els coneixien: eljoc anomenat “caseta cuita” jugat a Preixana,“la bassaball” jugat a Tornabous, “la bolangue-ra” jugat a Altet, “les figueretes” jugat a Gui-merà, “el bolitxo” jugat a Anglesola, , “el llop”jugat a Ossó de Sió ,“la malla” jugat a Vallbo-na de les Monges, “el quinzet” jugat a Belianes,“santigre” jugat a Verdú, “la torre en guàrdia”jugat a Agramunt, “verbena” jugat a Montclar...Aquest fet podria estar associat a influènciesforànies puntuals.

A part dels jocs, de les cançons associades aaquests i de les cançons o fórmules per triar eltorn de joc, també hem recollit tota una sèried’entreteniments que formaven part de les pràc-tiques lúdiques dels infants de l’Urgell. Un delsseus divertiments predilectes era amoïnar l’altri:picar a les anelles de les portes de les cases ifugir corrents, fer ensurts als veïns col·locant ales entrades fosques un silló o una carabassaamb una espelma a l’interior, fer esquellots alsvidus que es casaven de nou, saltar i esgarriarpallers, caçar la joca, fullar nius... Especialmentpropi dels nens era fer punteria: tirar lledons,pinyols o altres projectils amb canuts i fones imullar amb xeringues de saüc. Un altre diverti-ment era anar a prop del riu o de les basses,on sovint anaven els nens a banyar-se, i entre-tenir-se a tirar pedres a la superfície de l’aiguaamb la intenció de fer-les rebotar com més ve-gades millor (la cullereta); també feien volar potsamb carbur i feien cassoletes de fang que des-prés rebentaven contra el terra (el Bernat), orga-nitzaven orquestres amb diversos instrumentsmusicals construïts per ells mateixos, baixavenpels marges de terra (relliscadors), construïenforns i cabanes, es disfressaven i feien repre-

Imatge de la cursade la cordera a la

serra de Sant Eloi.Tàrrega. Anys vint.

(Fotografia:Gumersindo Pascual.

Col·lecció particularPaco Pascual).

Rotllet de donesjugant a cartes.

Agramunt. Anys trenta.(Arxiu Municipal

d’Agramunt).

Jocs de rotllana a laplaça de la Vila,

davant el monestirde Santa Maria

de Vallbona.Vallbona de les

Monges. Any 1879.(C.P. Ramon Castelló)

Il·lustració d’unaimatge de dos

senyores que juguenamb el diàbolo,formada per la

reproducció detres cromos.

Col·lecció particularRamon Boleda. Verdú.

(Fotografia: Oriol Saula).

Il·lustració d’un cromoon es representa una

imatge del joc de“la gallina cega”.

Col·lecció particularRamon Boleda. Verdú.

(Fotografia: Oriol Saula).

sentacions improvisades de teatre, saltaven fo-gueres la nit de Sant Joan...

Si bé el patrimoni lúdic tradicional a l’Urgell ésric i variat, com s’ha pogut constatar, cal tenirpresent que aquesta riquesa que es transmetde grans a petits de forma oral o a través del’observació del joc, actualment es troba enmans de la gent d’edat avançada, la forma tra-dicional de transmissió de la pràctica del jocs’ha trencat i molts jocs ja no han passat d’unageneració a una altra. Aquest fet pot comportarla pèrdua de molts dels jocs o de les variantspròpies d’una població o zona determinada. Peraixò, el fet de fer-ne una recopilació i de dei-xar-ne constància escrita, de la forma més de-tallada possible, constitueix un primer pas vitalde cara a la preservació d’aquest patrimoni.

Amb les dades d’aquesta recerca, des del Mu-seu Comarcal de l’Urgell es pretén fomentar ladifusió i la pràctica dels jocs tradicionals mit-jançant tallers per a escolars, exposicions,mostres, publicacions i la participació en esde-veniments lúdics culturals relacionats ambaquests jocs, de manera que aquesta recercareverteixi directament en les persones de lacomarca.

312

Bibliografia

AMADES, J. (1980) Folklore de Catalunya III. Costumsi Creences .2ª. Ed. Barcelona: Biblioteca PerenneAMADES, J. (1984) Auca dels jocs de la mainada,Alta Fulla, Barcelona.BELLMUNT, J. (1991) Fets, costums i llegendes. L’Ur-gell, I. Lleida: Pagès Editors.BELLMUNT, J. (1991) Fets, costums i llegendes. L’Ur-gell, II. Lleida: Pagès Editors.BIBLIOTECA NACIONAL. MINISTERIO DE CULTU-RA (1994) Diversiones cortesanas y populares. AlincoS.A. Barcelona.BOLEDA, R; DUCH, J; GELAVERT, D. ET AL. (1986)La vall del Corb. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.BUSQUÉ BARCELÓ, M. (1993) Rocafort de Vallbona.Cançons, jocs, costums. Lleida: Pagès Editors.

COSTAFREDA CASTILLO, A. (1997) Artesa de Lleida.Jocs i entreteniments populars. Lleida: Pagès Editors.COSTES, A. (1997) Emborrapà! Jocs de carrer jugatsa Amposta. Amposta: Ajuntament d'Amposta.FARGAS, A. (1997) Simbolismo de los juegos de mesa.Barcelona: MRA, Creación y Realización Editorial, S.L.GUILLEMARD,G; MARCIAL, J.C; PARLEBAS, P.(1988) «Las cuatro esquinas del juego» Ed. Agonos.Lleida.LAVEGA, P. (1995) Del joc a l’esport. El joc de bitllesal Pla d’Urgell (Lleida). Tesis doctoral Universidad deBarcelona.LAVEGA, P ; OLASO, S. (1999) 1000 juegos y depor-tes populares-tradicionales. La tradición jugada. Bar-celona: Paidotribo.

Il·lustració d’unaimatge de nens quesalten la foguera dela nit de Sant Joan,formada per lareproducció detres cromos.Col·lecció particularRamon Boleda. Verdú.(Fotografia: Oriol Saula).

Preparació d’unafoguera de Sant Joan.Tàrrega. Any 1971.(Fotografia: Calafell.Arxiu Nova Tàrrega).

Enlairament d’estels.Festa de l’arbre 1981.Tàrrega. (Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega,Fons FotogràficMunicipal, núm.1026)

Cursa de sacs a laserra de sant Eloi.Tàrrega. Anys seixanta.(Fotografia: JosepSaula. Col·leccióparticular família SaulaBriansó. Tàrrega).

Nens jugant a futbol alcamp dels escolapis.Tàrrega. Any 1967(Arxiu Escola Pia laMercè de Tàrrega).

Nens jugant a boles.Bellpuig. Any 1949.(Fotografia: JaumeFortuny. Col·leccióparticular).

313

Notes

1 L’equip de treball de recerca i estudi ha estat formatper: Pere Lavega Burgués (coordinador), Francesca

MARIN, I; PARDO, O. (1996) El jugar de l’Amades.Tarragona: El mèdol.MAESTRO, F. (1996) Del Tajo a la Replaceta. Juegosy divertimentos del Aragón rural. Ediciones 94.Zaragoza.MORENO MARTINEZ, R. (1998) Juegos tradiciona-les de nuestra niñez. Valladolid: Àmbito Ediciones,SA.SALA COY, R. (1989) Temps de joc. Barcelona: Edi-torial Claret S,A.SERRA BOLDÚ, V. (1987) Folclore de la pagesia(Edició i estudi preliminar a cura d’Isidor Cònsul i deRamon Miró).

VARIS. (1988) Les nostres contrades: l’Urgell, vol.III:Costums i Tradicions, Grup de Recerca Pedagógicade l’Urgell, Institut de Ciències de l’Educació, Dipu-tació de Lleida.VILADOT PUIG, J.; CREUS BONCOMPTE, R. (1996)Jocs dels infants d’Agramunt. Agramunt: Revista Sió.VIOLANT SIMORRA, R. Obra Oberta, 1. Alta fulla,Barcelona.VIOLANT SIMORRA, R. (1996) La joguina tradicionalconstruïda pels mateixos infants emprant plantes,flors, fruites, canya, fusta, fang, paper, cartró i altresmaterials. Barcelona: Editorial Altafulla.

Bardají Santiveri, Antoni Costes Rodríguez i OriolSaula Briansó.