1

I I

I " I• • 1-71.h---- Lit itt j

/ p

/V°. '74CO - - - A.c-cosa- - 24:304:3

Alumnes de l'escola d'estiu que enguany van a natació

2

SEGONA PAGINA

El portal dels homesDesprés d'un temps Ilarg d'espera per

a la restauració del portal del homes,aquest passat juliol ha arribat la resolu-ció de Foment per dur-la a terme. Arasols manca el permís d'obres per iniciar-la. I pel que fa a la rampa d'accés alsgraons, igualment sembla que els permi-sos i l'ajut econòmic també estan perarribar.

PortadaEl dibuix de la portada és obra de l'ar-

tista resident a Montuïri, Bernat Colo-mar. Es tracta d'un dels gravats que fi-gurarà a l'exposició que romandrà ober-ta durant les festes de Sant Bartomeu.

4:1,1NTA1=3AILT

Mcsx-x.it

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i collaboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericàs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Antoni Mateu Socias, Onofre Torres Ramis,Melcior Nicolau Jaume, Catalina BarcelóMayol, Josep Oliver Verd, Rafel PonsMairata i Felip Munar i Munar i GabrielCamps Ferrer.

Administració: Marti Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

NotableSí, amb un notable o més es

pot qualificar el concert de fi decurs que els integrants de l'Es-cola de Música de Montuïri ofe-riren dia 8 passat. Es féu palèsel desig de superació delsalumnes, l'interès dels profes-sors i la bona disposició delspares. Segur que per aquestcarni Montuïri sera capdavante-ra en música.

XerramecaNo ha afavorit gens ni a1 l'Ajuntament ni al poble la poiè-

jj divulgada pels diaris deCiutat durant la segona setmanade juliol sobre el retorn o no deJoan A. Ramonell per ocuparl'escó que deixa Antoni Nicolau ila manera com s'havia d'esdeve-nir. A la fi, com s'ha demostrat,tot ha estat xerrameca.

:,e:Sta;ES:

_Pana Ma Palou, al ConsellEl nomenament de Joana Ma Palou,

Historiadora de l'Art i Conservadora delMuseu de Mallorca, com a Coordina-dora de l'Àrea de Cultura i Joventut delConsell de Mallorca, sembla un encertper part del PSM, tota vegada que "s'hadecantat per una persona que coneix elIn& que ha de gestionar, des de dins ides de fa molts d'anys". Enhorabona!

Rosa M. Nicolau guanyàoposicions

A les oposicions per aocupar plaça de càtedrade tecnologia d'institutcelebrades a principisde juliol, ha obtingut elnúmero 1 la que fou

collaboradora de Bona Pau, llicencia-da en Química, Rosa M. NicolauPericAs. Enhorabona!

Ha mort s'EspardenyaretQuan sols li mancava

un mes per complir els81 anys va deixar d'e-xistir a Palma, a la Llardel Ancians, Mique!Morell Fontseca "s'Es-pardenyaret", qui tambéhavia estat collaborador d'aquesta revis-ta. Morí el passat 11 de juliol i dia 22 aMontuïri se li va oferir una missa.

Suspeses les NN.SS.Dia 25 de juliol passat la Comissió

Insular d'Urbanisme va suspendre larevisió del plantejament de Montu'iri perpreveure el creixement del sel urttà del3%, per no ajustar-se a les Directriusd'Ordenació del Territori i preveure mas-sa s61 industrial a la zona de la carretera.nimbe s'exigeix a l'Ajuntament queredacti un catàleg a fi d'identificar elselements que s'han de protegir, i possi-bles actuacions.

Els concursos literarisEl nombre de teballs presentats a la con-

vocatòria d'enguany ha superat de Ilarg eld'anys anteriors: 74 en total. 64 al IX deConte Curt i ID al V de Juvenils. El 15d'agost se sabran els guanyadors.

Bon oientQuan una persona vol que l'altra

gent defugi del seu costat o de da-vant o desitja que l'oient li girl l'es-patlla o el despreciï, la recepta se-ria: "No escoltis mentre parlen elsaltres. Parla sempre seguit de tumateix. I quan et parla qualcú i set'ocorr una idea, no el deixis aca-bar; interromp-el en mig de la fra-se".

Entre nosaltres coneixem perso-nes que són així, que es comportend'aquesta manera, i el fet més greues que qualcun d'aquests ocupencàrrecs de responsabilitat o són ten-guts per homes o dones destacadesdins el poble.

Betzols, més que betzols! Així éscom son! Engatats pel seu propi jo,gats amb la idea de la seva pròpiaimportancia.

La persona que sol parlar d'ellamateixa, només pensa en si. I elshomes o dones que sols pensen enells mateixos és perquè -diuen elsentesos- estan mancats d'educació.Aquestes persones no són educades,per molta instrucció que tenguin.

Tenint aim') en compte, a qualse-vol que vulgui esser un bon conver-sador se li ha d'aconsellar que siaun oient ben atent. Si un vol esserinteressant, abans s'ha d'interessar.Demanau coses als vostres interlo-cutors i veureu com aquests escomplauran en donar-vos resposta.

S'ha de pensar que aquell ambqui parlam està cent vegades mésinteressat en ell mateix, en les sevesnecessitats i el seus problemes, queno en els vostres. El seu mal dequeixal, per exemple, li importamés que una epidèmia que mati unmilió de persones a Xina. Un bonyen el seu coll significa per a ell unacatàstrofe més grossa que quarantaterratrèmols a Àssia o a America.

Si vols esser ben considerat, noparlis de tu mateix, deixa que elsaltres perquè parlin d'ells mateixos.

Salomó

OPINIÓ

3

De bell nou, Sant BartomeuSí, ja ens trobam a les portes de

les festes d'aquest Sant Bartomeude any 2000. Una fita que des de faanys la majoria de nosaltres con-templava com a molt enfora i a laque ja hi som. Aix( i tot el programade les festes d'enguany conservamolta similitud amb els de les dar-reres dècades; no es canvien sensi-blement els actes, més bé tot quantés essencial —per dir-ho de qualquemanera— perdura; com són les dan-ses dels cossiers i dimoni, la revetla,les xeremies, les completes i l'ofici,els concerts musicals, les corregu-des i les berbenes. Moltes altresmanifestacions culturals, esportives id'esbarjo any rera any s'hi han anatafegint fins arribar als darrers anysque ja són tants els actes progra-mats que esdevé quasi impossibleassistir a tots.

Ara bé, les festes patronals sónuna expressió de poble, fan poble iestimulen els montufrers escampatsarreu del món al retorn —a tocar ma-

Cossier ballant l'oferta

re— al seu poble. I això fa que elsque viuen a Montuïri de cap a capd'any, conservant i millorant tantl'entorn físic del poble com el fami-liar, se sentin afalagats de la visitade tants de montu'irers que fona-mentalment conserven les sevesarrels i gaudeixen de retrobar-seamb aquells que anys enrere els te-nien pels millors amics.

Si miram el programa de fa 25 imés anys veurem, per exemple, queels actes culturals no apareixen osols en comptades ocasions. Encanvi al Ilarg d'aquest darrer quartde segle s'hi han anat afegint el pre-gó —Ilegit per gent destacada delmón de la cultura, la ciència o la po-lítica—, les exposicions pictòriques—amb la participació d'artistes no-veils o consagrats—, els concursos li-teraris —als que hi acudeixen estu-diants j professionals de la vila o ex-terns—, els certamens fotogràfics ide dibuix, el "Torneig de sa Llum",partits de futbol, activitats i diver-sions per a nins, conferències, jocsaquatics, tirada al plat, homenatge ala vellesa, cercaviles, teatre, car-re-res ciclistes, diverses manifesta-cions d'entreteniment per acabaramb la traca final com explosiva ma-nifestació de final de festes. Tot uncOmul d'actes que volen ser l'ex-pressió i exteriorització d'uns diesmolt entranyables per a unes perso-nes que viuen en monotonia la restade l'any —cansats, preocupats o bésacsejats— i que desitgen fugir unsquants dies de les questions políti-ques, de la problemàtica diaria odels repetitius esdeveniments.

A començament d'agost Montuïris'enramella mentre els montu'irerstornam esperar de bell nou,nats, el poder contemplar les dan-ses dels cossiers, escoltar les notesdel flabiol, els so de les xeremies,les peces de la banda, presenciar oparticipar de les corregudes del di-moni, ensumar el perfum de l'alfabe-guera, percebre l'olor de pólvora osentir els esclafits dels coets. Aixòés i sera Sant Bartomeu. I per moltsd'anys!

O. Arbona

4 OPINIÓ

Als deu anys de gestió del nou govern

D'ença que l'anomenat Pacte de Pro-

grés es va fer càrrec del Govern de les11 1es Balears i es va responsabilitzar deles tasques de govern, és a dir, de gestió

i competencia, s'han produ'it interessan-tíssims canvis en les estructures, en la fi-losofia, en la percepció de la realitat, endefinitiva, en la manera de fer les coses.L'ostentació del poder a que estàvem

acostumats, la manca de sensihilitat en-vers els endarreriments i mancances crò-nics que pateix la nostra Comunitat, lescorrupteles i els escàndols havien esde-vingut el pa nostre de cada dia i, ni lapremsa ni la societat civil havia pogutdesemmascarar aquella perniciosa corti-na de fum que ens tenia embaucats.L'exercici del poder necessita una cons-tant renovació de persones i d'idees, denous viaranys per arribar a punts de con-vergència socials, culturals i econòmicsadients a la societat que els conforma.La rutina del poder és l'aliment dels ne-cis, el complex dels ignorants i la fallà-cia dels estúpids. Governar significa or-ganitzar tots els recursos de què es dis-posa de la manera més adient a la reali-tat que ens envolta i al futur que desit-jam, sempre amb la ullada posada alprogrés harmònic, al benestar dels admi-nistrats i al desenvolupament en tots elsambits de la societat que rep —no pateix-aquesta gestió.

Al llarg d'aquest any s'han vist cosesmolt bones, molt positives, que no ens

havíem imaginat mai que es poguessinassolir. S'ha percebut la hipocresia il'odi de certs sectors ancorats en un pas-sat arcaic, pie d'irregularitats, farcit

d'egoisme, embrutat per l'immobilismecaduc, contrari als més mínims objectiusde planificació per un futur immediat;representa l'autodestrucció més vil i te-diosa que una persona humana pot con-griar: la destrucció de la societat ambl'excusa d'un fals progrés, d'una menta-litat malaltissa i abocada al no-res.Aquest any ha servit, com a mínim simés no, per adonar-nos de tota aquestaestultícia.

Però també s'ha redreçat aquesta si-tuació que suara hem esmentat, o alman-co s'hi han posat les bases. Es veritatque també hem vist com a alguns repre-sentants del Govern de les Illes Balearsels ha vingut grossa la gestió de la sevaArea, ja que no es el mateix romandre al'aguait d'una associació "en defensade" que dur endavant parcelles capda-vanteres de la nostra Comunitat. Peròhem descobert, a nivell dels ciutadans deles Illes Balears, persones d'una vàlua id'una capacitat de governar que ens hanfet pensar en el temps que s'ha malver-sat durant la darrera dècada; unad'aquestes persones és Pere Sampol, vi-cepresident del Govern de les IllesBalears.

Pere Sampol és el símbol de l'eficàciadel nostre Govern, de l'honestedat, de

l'orgull de sentir-nos ciutadans de les111es; es l'exemple del treball constant,de la transparència de totes les accionsde govern, de la justícia social i de la de-fensa de tots i cada un dels sectors im-

pulsors del nostre progrés, que inclou nonomés el benestar social i econòmic—que ja n'hi ha!-, sinó també el progrés

cultural i en tots els ambits de relació.

Pere Sampol fa la seva feina sense pres-ses, però sense cap aturada: posa el senynecessari a cada acció que fa —en Pere téseny de "bístia vella"-; en Pere Sampolno fa cap discriminació a l'hora d'aten-dre les necessitats: el solar twit i desolatque va trobar quan va començar en elGovern s'ha convertit en un continubrostar del bon saber fer, de la cordiali-tat, de la tolerancia i del respecte, peròferm amb la política que des del primermoment es va plantejar. Pere Sampol ésun generador de progrés perquè crea ca-da dia amb la seva acció de govern. Hadefensat i defensa, com mai ningú no hohavia fet, els petits empresaris, els treba-lladors, els pagesos —sí, qualque dia fa-rem avinent la seva aportació d'un valorincreïble al redreçament del nostrecamp-. Treballar amb Pere Sampol ésviure una ventura diaria, ben sistematit-zada, cohesionada i coherent; és planifi-car la gestió amb objectius, amb contin-guts, amb accions i amb una avaluació acurt, mitja i Ilarg termini constants. PereSampol és un gran gestor, que coneix larealitat d'on parteix i té clar cap on hade seguir. Es veritat que hi ha revistesespecialitzades i, sobretot, des de fora deles files, que han sabut valorar i copsarIa gran tasca de Govern de Pere Sampol;però la ceguesa i, a vegades, la hipocre-sia de gent malintencionada amb unaploma i una secció de diari, aconseguei-xen que la feina de que molts haurien deser conscients romangui diluïda entreOdis i rancors de certa classe periodísticai política. Tanmateix, els qui tenim lasort de conèixer en Pere, sabem que aixòno sera cap motiu de defalliment, ans alcontrari: sera l'esperó que el farà conti-nuar treballant per tots els mallorquins imallorquines, menorquins, eivissencs iformenterers, per construir la Comunitatque la gran majoria desitjam per a lanostra terra. Montuïri té la gran sort depoder comptar amb un "homenot", tantde bo que se'n temin a temps. Enhora-bona Pere!

Felip Mu izar i Munar

RECORDA NCES

5

Cançons d'en Biel: entre gloses i poemes

"Ad maiorem Dei gloriam"

Com cada any, quan juliol encalenteixde granat, s'obri la temporada de caça.Sabut és que els caçadors tenen fama deser prou exagerats, quasi més que no hosón els pescadors, per tant, les històriesde caçades o fets relacionats amb aquestaactivitat són conegudes perquè estan, so-vint, més enllà de la imaginació que node la realitat.

Avui, jo —que puc assegurar, en sé mol-tes i pels anys que port a l'esquena, co-menç ja a repetir-les massa vegades— nopuc aguantar-me sense contar aquestaque passa més o manco l'any 50 o 51, ésa dir ja fa com que res mig segle.

L'any que cont degué, sens dubte, essermés plover que enguany, perquè quanarriba Tots Sant s'havien assolat ceguesper tot arreu.

Semblava que n'havia plogudes. AMontuïri hi havia un home, anomenat l'a-mo en Joan "Xiu", mort ja fa moltsd'anys, que es feia les gambades amb laseva dona a una caseta que encara hi hajust quan agafam el camí de NaTrapellina, prop per tant de Sabor.Aquest bon home, que havia fet d'hortolàper Sant Jordi, m'ensenyà anys després afer parades d'alfals, tècnica aleshores to-talment desconeguda a Montuïri.

Bé, el fet cert és que l'amo en Joan"Xiu" devia tenir un bon ca in& i una bo-na punteria a més de l'instint necessarique ha de huit qualsevol caçador que s'a-preciï.

El meu pare, no sé per quines cinc cen-tes, el convida a caçar a Son Joan Arnau iaquí on nosaltres matàvem, amb sort, unao dues cegues, ell, un bon diumenge, enféu una "escabetxina" de tretze o catorze.

El meu germa i jo, juntament amb unavintena més d'al.lots de pobles mal co-municats amb Ciutat, romaníem interns aMontision, en els Jesuïtes, i no tocavenca nostra més que cada dues o tres setma-nes. Dinàvem i sopàvem al col.legi i dor-miem repartits de dos en dos a cases vel-nades fent,fent, per tant, un bon favor a ague-Iles viudes del carrer del Sol o SantAlonso que amb quatre duros o qualquesenalleta que arribava amb l'agència, te-nien més bon passar aquells eixuts tempsde la postguerra.

Quan el diumenge mon pare es trobà

amb la matança de cegues que li havia fetl'amo en "Xiu", tengué un atac d'estima-ció paternal, se'n recorda dels al.lotonsinterns i amb tota la bona fe del món féuplomar les cegues, tria les deu o dotzemenys esbudellades i consirosament pre-para un bona senalleta que, puntualment,el dilluns dematí envia cap a cals frares.Supels que, timid com era i no massa llargde lletres, no hi posa cap bitllet a dins,fiat en què sols el remitent que figuravaal cartó fermat a l'ansa de la senalla ambuna Ilendera, era testimoni suficient deldestí que es desitjava a tan original i ci-negètic present: Els al.lots en faran unabulla, pensava satisfet.

Arribà el dissabte següent i com queens tocava anar a ca nostra ens venguerena cercar. Després de tot allò que semprees diu quan es troben persones que permolt que s'estimin no tenen massa de quèparlar, mon pare m'envestí amb aquesta:"Que foren bones, ses cegues?". Jo, her-gantell menut, el vaig mirar de baix peramunt: "Quines cegues?" Encara comque el vegi. No digué paraula, torna ver-mell, quasi diria morat i se li inflaren lesvenes del coll com si atlas a rebentar. Alllarg dels dies següents vaig poder enten-dre tot el procés de les cegues i a poc apoc vaig anar lligant caps fins adonar-me'n que el bullit passat per la pella que,metòdicament cada dimarts a vespre erael nostre sopar, aquella setmana haviatengut un gust un poc més agradable alpaladar que el rònec gust de Fall i el llo-rer sofregit dins la salsa de tomatiga.

No sé si em féu més ràbia haver-meperdut la caçada de l'amo en Joan "Xiu" oel constatar sense cap dubte que la dotze-na de cegues se les foteren els frares persopar, mentre que nosaltres només ensentirem l'olor i això els qui érem tocatsde nas "prim-cernut".

No vaig tenir ocasió d'anar a caçar maiamb l'amo en Joan "Xiu", no sé doncsquin ca tenia. Com que "lo" meu no haestat la ploma, tampoc no puc presumird'haver tengut cap animal dels anomenatsde "mostra". Sí, record, però, els nomsd'alguns que en el seu temps feren tiranyper on passaren: En "Ter", un pointer delmeu sogre, que avui encara fa espirejarels ulls a la meva dona, quan recorda amb

quina alegria botava damunt el seu Ilh—nina encara— per anar a despertar-la.Una cussa negrosa-picarda, que tenia famolts d'anys l'amo en Joan "Trapellí",deien , crec, "Pati" i , segons contaven,només li mancava parlar. Una altra cussa,rabassuda i color xocolata de l'amo enTomeu "Llesques", de nom, em pens,"Zeta", i que tal volta deu esser el darrerexemplar d'autèntic ca mè mallorquí quepastura per Montuïri.

Aquests animalons, plasmats a infini-tats de quadres de totes èpoques i de totamena de pintors, des dels desconegutsfins als immortals, meresqueren unllunyà dia de fa trenta anys, també lameva atenció. Avui, en recordança de lafeta de les cegues i com homenatge atants i tants de caçadors a qui material-ment els cau la bava, davant una bona"mostra" deix aquí aquesta vella cançó:

Un ca mè

Només l'hivern comença,al redós de la vorera,pasturava falaguera,una cega al comellar.

La fullaca remogudad'aquell bec lleuger i llarg,pel tirany en feia arcsota el marge. Caiguda

d'horabaixa de diumengeamb la darrera clarorse'n puja el caçador.La cega cueja i menja

a dins el rebolls d'alzines,d'arboces i carritxeres,d'estepes i esparregueres,ran de les aspres metzines.

El trepig del ca de raçaqueda de sobte aturat:Peu en l'aire, coa, nas,tot el cos enravenat...

Qui fos pintor i plasmastan bella estampa de caça!

Hivernada 1970 - Juliol 2000Biel Camps i Ferrer

CULTURA POPULAR

CANÇONS AMOROSES POPULARS DE MONTAI - VIII

picatd'esser nora de ta mare.

4386Jo li diràs a ta marei a ton pare, si vols,que no m'agrad de fesolsperquè no es miren de cara.

4407Jo sé que Chas avanatque n'has festejades moltes,però n'has de fer uns comptes:que totes t'han engegat.

4420Jo encara no ho he dit tot;més de la mitat deixava:s'al.lota que festejava,sempre duia que penjavamés d'un pam i mig de moc;perquè no li caigués tot,amb ses barres l'aguantava,i se mare que paravaun ribell i l'omplí tot.

4491Jo tenia un moixet magreque no sortia d'es niu.Si no ho sabies, sabí-hu,que a mi, qui la'm fa la'm paga.

4580Na Maria Pou m'agradaperquè té es parlar amorós,Ilavor sa boca d'anfósi es nas de rata-pinyada.

4615No hi ha més gros desbaratque una fadrina grossera:un fadrí que ralli amb ellaja el compta per estimat.

4663Perquè som morena, em diusque no em coneixs, en sa fosca;encara que sia tosca,ho conec, com de mi et rius.

4711¿Que no saps que em vares dir,en aquell cantó de caixa?Que jo era paret baixaper haver-me de servir.Si dius que som paret baixa,per tu no cal remuntar.¿O et pensaves alcançarun fii des comte de Raixa?Un Iii des comte de Raixatal vegada no et voldrà,i t'hauràs de conhortaramb una paret més baixa.

4773Sa meva al.lota passadali tenc de posar morral,que, en passar p'es seu portal.no em pegui una mossegada.

4837Si dius que no m'has volgut,dire que no t'he volguda.Cara de ruca peluda,tu tens s'alè que te put!

4876Si no me vols, digues: —Ves-te'n—i mai més te faré nosa;que així ho fan, cara de rosa,ses dones que tenen seny.

4963Tenc mal de ventre p'es peusi mal de cap per s'esquena.Si no em dau Na Magdalena,rebentaré es fideus.

4971Te pensaves pegar-la'm!Jo som qui la t'he pegada!Si tornes venir a veure'm,festejaràs amb mu mare.

5021Una fadrina demanaadesiara un fodrí,

com li ha dit que sí,cerca raons i l'engana.

5066Veig sa mare, veig sa fia:ben mirat, ben poc hi ha.Si em donaven a triar,no sé qual agafaria;pens que més m'estimariade buit haver-me'n d'anar!

5083¿Vols que et diga sa raóper què et feia mala cara?Agradaves a mu mare,i, en veritat, a mi no.

Transcripció: Josep Oliver i Verd

De4062

Al.lota des meu carrer,no n'he volguda cap mai:mu mare diu que fregaiper escurar, ella ja en té.

4117A temporades fa lluna,cara de sol vertader.Si dius que som caplleugerpregaris a Déu pots ferque com jo, ne trobis una.

4166Com festejava, Ii deia:—Jesús, que et trob de galant!—I jo l'enganava tant!I ella, tonta, que s'ho creia.

4175¿Com m'has de tenir amorsi la tens amb homo negreque amb un caramull de pegasols no fa divisió?

4287Enmig de la mar, una penya;damunt, un brot de ciprell.Jo te'n pots anar al bordell,amb so prometre i no atènyer!

4293En Roig Malpèlfesteja sa moixa;no la vol perquè és coixa,i corr com un mostel.

4312¿Es comte Puig no és ton pare,o es Marquès de Solleric?I jo que som pobra, dicque empeguefda n'estic

too DE CAN ps.44; PARRILLA

Dimarts - DiumengeDienstag - Sonntag

2avo-24:00

Tif. 971 16 15 07Yatush@jet.es

Carrer Molinar, 51Montuïri

Manera ràpida d'anar a plaça i poder passar per tot

(Dibuixos de R. Pons)

Anàlisis Cliniques

Antònia Sastre BarcelóFarmacèutica

Consulta: Dilluns, dimecres idivendres: de 8'30 a 10 hores

Carrer l'Almoina, 49Porreres

Tlf. 971 64 70 84

Assegurances: Adeslas, Asisa-Muface, AgrupadoMútua, Axa-Mare Nostrum, Imeco-Caja Salut,

Groupama, L'Aliança Novomúdic...

A L'AGUAIT

7

Els qui el dimarts 11 de juliol ma-ti volgueren anar a un bar a plaça oal carrer Major no en trobaren capd'obert. Varen haver de partir cap aaltres llocs. Quina diferència d'untemps a ara!

**Per què serà que a tots els ma-

grebins o moros que la policia muni-cipal troba o trobava amb motoretels demanava els "papers"? Despréses va saber que qualcun d'ells n'ha-via robat... i hi havia sospites.

••Els primers dies del mes passat

se cercava la persona que a la casanúmero 21 del carrer Major havia ro-bat un cossiol amb un fenasset sem-brat. I no l'arribaren a trobar. Sor-prengué que encara hi hagi gent ques'apropii de tan poca cosa. D'haver-ho demanat a na Magdalena de "CasSastre Pollo" els ho hagués regalat.

••De tant en tant qualque pedra del

trespol del paviment del carrer Majorfa moviment. Ara bé, també de tanten tant es cuiden de tornar-la "enci-mentar". Aix( va passar el mes pas-sat.

**Qualcú ha demanat que creem el

Secretariat de lamentacions; tantessón les queixes i coses dolentes quees publiquen en aquesta secció.

**El govern municipal hauria de

ser at í al del govern autonòmic. Així,les prohibicions es convertirien enpermissions. Pert) també es dema-na: Qui hauria de canviar de color: elnostre ajuntament o el govern. Totsdos, no!

**S'alaba la netejada de la façana

de la rectoria que dóna als graons(ha romas molt be). Pet l'altra en-cara és més necessària. Una tascaper al rector que vendra.

**Quasi no s'havia sentit dir que

reobririen el pub " anònim " quanmolts de veTnats del carrer de Baixja tornaven estar alarmats. I no solsels veïnats de més prop, sinò fins i

tot els d'aquells entorns. I a l'estiuencara és pitjor, per allò de dormiramb les finestres obertes.

**No és sols a Montuïri que consi-

deren que les antenes de la telefo-nia mòbil son "antenes de la discòr-dia", ja que a altres pobles també haestat motiu de polèmica. A més del'impacte visual i mediambiental tam-136 provoquen malestar a qualcú, se-gons diuen.

••Ara resulta que a les aigües bru-

tes d'Algaida i Montuïri les volen de-purar fent-les passar per uns feixosd'alzina i Iledoner. I s'afegeix que"en veurem de grosses si continuagent incompetent que dirigeix".

••Els pagesos duen les ombres ben

mortes. Si fa un parell d'anys comaquest, no en quedara cap pen mig,encara que diuen que són molt malsde matar.

**No ens podem queixar d'aquest

govern que tenim a les Hies Balears,perquè resulta que han fet més feinaen un any que els altres en 16. Ésben ver aquella dita que diu: "A saIlengua li fan dir tot lo que vol".

**Ara és un bon temps per menjar

trempó. I també diuen que "si hi ta-Iluquen un parell d'alls anirà bé permatar els cuquets... sense fer-li gensde mal a sa cuqueta".

**Ses vacances són aquí. Ara, qui

més qui manco en té, sobretot "elsqui no en foten ni brot durant l'any".Cadascú que pensi a qui va la dita;

encara que és ben just que dedi-quem un record admiració a aquellsque no les poden gaudir mai, comsón els pagesos i altres autònoms.

**Un bon resum de la vida quotidia-

na seria: les aigües es fan endins, eltemps penja molt, els duros es fanavall... i els bancs arribaran a ofe-gar-nos, a tots.

En Xerrim

8 PROGRAMA

Festes patronals de Sant Bartomeu - 2000Divendres, 4 d'agost6ena Setmana Fotogrà-

fica Sant Bartomeu-2000 (7al 13 agost).

A les 22 h. A la PlaçaMajor: Cinema a la fresca:Inspector Gadget.

Diumenge, 6 d'agostA les 20'30h. Inauguració

del XXVIIIè Torneig de saLlum: Presentació de totsels equips participants.

A les 22h. Partit inaugu-ral Juvenils A: Mallorca-Manacor. (Fins a dia 18 hihaura partits del Torneig deSa Llum.

Divendres, 11 d'agostA les 22h. A la Plaça

Major: Cinema a la fresca:Wild Wild West.

A les 24h. Gimcana noc-turna organitzada pelsQuintos 82.

Dissabte, 12 d'agostA les 2130h. A la sala de plens de

l'Ajuntament. Conferència sobre"Cultures del Món". Tema Marroc; a cà-rrec del Josep Oliver, del GOB.Organitza: Patronat de Música,

Diumenge, 13 d'agostA partir de les 17h. V aniversari Ca Na

Poeta. Festa Sant Bartomeu-2000 Músicaen viu. Cava i canapès per a tothom.

Dimarts, 15 d'agostA les 19h. Sortida dels cossiers i dimoni.A les 21'30h. Missa de la Mare de Déu

Assumpta. Tot seguit: Pregó de festes acàrrec el Dr. Ramón Llu11 Cerda. A conti-nuació: lliurament dels premis dels con-cursos literaris: IX de Conte Curt SantBartomeu i V de Conte Curt per aMenors de 25 anys. (Organitza BonaPau; patrocinen Corredoria d'Asseguran-ces Gomila i Ajuntament de Montuïri).

A les 23h. Concert per la Banda deMúsica de Montuïri. (Directors: PereMiralles i Miguel A. Bisbal).

Dimecres, 16 d'agostA les 1 1 h. A la plaça Major: Concurs

de dibuix per a nins i nines (Patrocina laCaixa).

A les 22h. A les plaça Major: Cinema a

Ia fresca: Asterix y Obelix contra César.

Dijous, 17 d'agostA les 22h. A la plaça Major: Cinema a

Ia fresca: Anastasia de Walt Disney(Versió catalana).

Divendres, 18 d'agostA les 18h. A l'Avinguda d'Es Dau:

Taller de Manualitats per als nins i nines.A les 21h. A la parròquia: Celebració

penitencial del la reconciliació.A les 21'30h. A la parròquia:

Presentació de la restauració de l'antic re-taule major, dit de Sant Pere.

A les 21h. A la Sala d'actes del'Ajuntament: Presentació de l'exposicióde pintures de Bernat Colomar a càrrecd'Onofre Arbona, director de la revistaBona Pau.

A les 22h. A la plaça Major: Cinema aIa fresca: Matrix.

Dissabte 19 d'agostA les 17h. Semifinals del campionat de

Tennis.

Diumenge, 20 d'agostA les 17h. Semifinals del Campionat

de Tennis.A les 19h. A l'església parroquial:

Missa homenatge a les persones majors.A les 1930h. A la plaça Major: XX-

XIX homenatge als ma-jors de 80 anys i als quienguany compleixen lesnoces d'or. (Organitzal'Associació de PersonesMajors i patrocina SaNostra).

A les 20'30h. A la plaçaMajor: Concurs de ballper a tothom. Música enviu. Venda de coques i re-frescs. (OrganitzenQuintos-82).

A les 21h. Inauguracióde l'exposició d'olis deDamià Mir, a a Ca naJet-Calla Sampol (Pl.Major,2).

Dilluns, 21 d'agostA les 17h. Semifinals

del campionat de Tennis.A les 18h. A l'Avinguda

d'Es Dau: Taller de ma-nualitats per a nins i nines.

A les 22h. A la plaçaMajor: Castell inflable, bou mecànic itrampolí en Hit elastic.

Dimarts, 22 d'agostA les 17h. Finals del campionat de

Tennis.A les 2130h. A la plaça Major: entrega

dels trofeus del campionat de Tennis.A les 22h. Gran concurs de play back

per a tothom. Inscripcions a l'Ajuntamentfins a dia 21 d'agost.

Dimecres, 23 d'agostA les 1830h. Inauguració de l'exposi-

ció d'olis a càrrec d'Antoni Santandreu(C/ Costa i Llobera, 3).

A les 19h. A la plaça Major: Sortidadel Cossiers i Dimoni.

A les 19'15h. A l'església parroquial:Completes de Sant Bartomeu i veneraciódel Sant. Cantarà la Coral Mont-Lliri di-rigida per Sebastià Melia.

A les 22h. A Sa Nostra: Inauguració del'exposició de manualitats, amb copinyesi policromats, realitzada per FrancescaVan reli.

A les 23h. Revetla i concert de laBanda de Música, dirigida per PereMiralles i Miguel A. Bisbal.

A les 0'30h. Espectaculars focs artifi-cials en Es dau.

A la lh. Gran berbena en Es Dau amb

Super MontuïriExtens assortitGran varietat de productes d'alimentació

Peix congelat • Carnisseria Xarcuteria •Panaderia

Fruita i verdura • Begudes • NetejaI TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tifs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Casten() 07009 Palma de Mallorca

PROGRAMA

9

els conjunts: Champagne, Pacha iMitjanit.

Dijous, 24 d'agostA les 9h. Albada al so de les xeremiesA les 10h. Sortida dels Cossiers i

Dimoni.A les 1130h. Eucaristia solemne en ho-

nor de Sant Bartomeu. Predicarà el P.Joan Amengual Jaume, actualment de lesmissions d'Hondures. Cantarà la CoralMont-Lliri dirigida per Mn. Vicenç JoanRubí. Els Cossiers ballaran l'oferta.

A les 13 h. Amollada de coloms pelClub Missatger. Recepció a l'Ajuntament.Els Cossiers ballaran en el cadafal.

A les 18h. Festa infantil animada pelgrup Tofolets.

A les 19h. Partit de futbol de 3' divisió:Montuïri-Vilafranca.

A les 22'30h. Concert per la banda demúsica dirigida per Pere Miralles iMiguel A. Bisbal.

A les 23'30h. A la plaça Major:Ballada popular amb Música Nostra.

Divendres, 25 d'agostA les 1 I 30h. A la plaça Major:

Corregudes de cintes, de joies, estirarcorda, rompre olles, etc.

A les 17h. Carreres ciclistes. 1-Masters 40, 50 i 60; 2- Ciclo Deportistes;3- Entrega de trofeus. Organitza CCMontuíri.

A les 22'30h. Comèdia: Cura d'amor,de Jaume Vilanova, pel grup Agora,d'Andratx. Dirigeix Josep Borràs.

Dissabte, 26 d'agostA les 18h. Carreres d'atletisme a la

distància de 2 milles.A les 23'30h. Gran berbena amb el

grups: Cocktail, So What, Tuntbet deSolfa i Fora des Sembrat.

Diumenge, 27 d'agostAl matí: Diada de caça organitzada per

Ia Societat de Caçadors.A les 17h. Tirada al plat a Sa Torre,

organitzada per la Societat de Caçadors.A les 19h. Gelatada i ball de bot a be-

nefici de les Missions d'Hondures(Segons s'especifica a la pàgina d'Esglé-sia).

A les 21h. Missa dominicalA les 22h. A la plaça Major: Lliura-

ment dels premis de la Setmana Fotogrà-fica.

A les 22'30h. A la plaça Major: Revistade varietats.

A les lh. Gran traca final.

Tots els alumnes que participaren al concert de fi de curs

10

NOTICIARI LOCAL

A l'esquerra, ungrupet dels ninsi nines que du-rant l'estiu vanperfeccionantels estils de lanatació.

A la dreta, jovesinstrumentistesde l'Escola de

Música el dia delconcert de fi de

curs

Concert de fi de cursDia 8 els alumnes de l'Escola de

Música oferiren a l'església un concertde fi de curs. En general foren tots prin-cipiants infantils que intervingueren engrups i conjunts i també flauta, trompe-ta, clarinet, saxo, percussió i piano, elsquais ompliren de goig pares, germans, ialtres familiars i coneguts que assistirena aquesta entretenguda audició, ben or-ganitzada i dirigida pels professors.

Exposició al Puig de Sant MiguelDurant la quinzena que va del IO al 24

de juliol va romandre exposada al res-taurant del Puig de Sant Miguel l'exposi-

NOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

Desitjamolts

d'anysbonesfestes

a tots elsmontuirers

ció de pintura de Beatriz Mtifioz Molina.Una mostra de qualitat de la quai encontaren alabances els qui la visitaren.

Taller de radioVa tenir bona acceptació entre els jo-

ves, ja que n'hi assistiren 16 d'ambdóssexes, el taller de radio que es va cele-brar els dimarts i els dijous del passat ju-liol a les installacions de Ràdio Murta.Taller que fou organitzat i dirigit pel seudirector Vicenç Ferrer.

Excursió45 persones de l'Associació de

Persones Majors participaren a l'excur-sió a Marine/and, les quais varen podercontemplar el Show dels animals, visita-ren Aquacity i tornaren satisfets d'aques-ta sortida.

Concert de clarinetsL'agrupació Clarinet Balear Ensem-

ble, integrada per més de 40 joves clari-nets de les bandes de música de Fela-

nitx, Inca, Porreres, Campos, Esporles iMontuïri, el passat 29 de juliol va oferirun concert a la nostra església interpre-tant peces clàssiques i populars, sota ladirecció del professor de clarinet EduardBernabeu. L'acte fou organitzat pelPatronat de Música.

Amb 2 Consellers del GovernEls passats 27 i 31 de juliol, el Vice-

president del Govern, Pere Sampol, i elConseller de Turisme, Celestí Alomar,varen convidar la Prentsa Forana a sen-gles sopars. Ambdós aprofitaren l'avi-nentesa del primer any de govern de pro-grés per fer un intercanvi d'opinions i va-loracions a l'entorn de les seves àrees.Bona Pau hi fou representada a un i altre.

La façana de la rectoriaGracies a l'ajut econòmic del Pla

Mirall fou possible restaurar la façanade la rectoria que mira als graons. Unaobra que fou executada amb remiramentdurant la darrera setmana de juliol.

ENTREVISTA Il

Sebastiana Vich Verger "Mascarona", la padrina del pobleEntre els anys 1916 ¡1919 ya estar llogada a Cabrera

Disminui'da la seva figura pel pas delsanys, dóna una imatge de fragilitat.Extraordinàriament sensible , es dol isent com a seves les desgracies que ac-tualment assoten la rzostra societat, si-guin a conseqüència d'accident de carre-tera, laborals o per altres causes. Té difi-cil acostumar-se a la fragor, al soroll deltemps actuals, on la vida es desenvolupaa una pressió constant i ritme accelerat.Els seus temps eren uns altres. Aleshoresdins el nostre poble —amb el fons delscrits de nombrosos nins que jugaven alcarrer— el que se sentia era el renou ca-racterístic de la plana del fuster quanaprimava la fusta, transformant-la enflocs i el so viu del martell del ferrer fentvibrar l'encrua, que s'apagaven a la pos-ta del sol donant pas a la remor dels ca-rros quan arribaven de fora vila. Era unso tranquiblitzador. Aquell temps, aquellparadis han desaparegut. Sembla que elsseus ulls encara el cerquen.

Aquesta és la imatge que hem vist de lanostra entrevistada: Sebastiana VichVerger, la persona de més edat del nostrepoble.

Va néixer a Montuïri el 15 de juny de1905. Ha complit, per tant, 95 anys.Foren cinc germans, per aquest ordre:Bartomeu, Isabel, Sebastiana, JoanaAina i Catalina. El seu ofici fou de cosi-dora —de roba de dones, ens diu—. Ana aclasse a Ca ses Monges fins els vuit onou anys. Sap llegir i escriure. L'any1937 es casa amb Josep Roca Mayol.Téun fill, en Joan.

Un poc temorosa, asseguda prop del'entrevistador, la tranquillitzani. El seufill Joan ens acompanya durant el diàleg.

—Després de Ca ses Monges, on ana-reu a classe?

—En lloc, només vaig anar a Ca sesMonges.

—El nom d'alguna monja de recor-dau?

—Ah, sí! Me'n record de sor Pelàgia.

—Quina fou la vostra primera feina?

—Tenia uns nou anys i de Ca ses Mon-ges em posaren de criadeta amb els sen-yors de Son Manera, en el carrer de SesCorregudes. Nomes hi vaig estar un any.

—On passareu després?

Un dia qualsevol, al portal de ca seva,abans d'anar a fere! dinar

—Llavors vaig estar llogada amb elsamos, a l'illa de Cabrera, durant quatreanys. Feia de teta i també de criadeta.

—No em digueu! En quatre anys espoden contar molts coses de Cabrera.Veníeu molt sovint a Montuïri?

—No, només per les festes.

Ella la seva germana JoanaAi na foren les primeres del

poble que vestiren de ciutadana

— Es que no us enyoràveu?

—No... 'cis amos eren molt bona gent, ia Ines eren de Montuïri; una família deCan Collet. M'hi trobava molt be.

—Amb quin tipus de vaixell anàveu iveníeu de Cabrera?

—Era un "barquet" molt petit. Durant latravessia la madona i jo ens marejàvemsempre. Abans d'arribar a l'illa ja havíemtret tot quan dúiem dins de l'estómac. Elcapità, quan ens veia pujar a bord, de copens enviava un poal buit.

—Segur que moltes vegades us avo-mien essent jove i en un Hoc tan solita-ri.

—No creguis. Teníem més companyiaque no et fas comptes. En aquell tempsvenien moltes barques de pesca aCabrera, des de Mallorca. Hi havia moltde peix. Les barques eren de vela. Elspescadors tiraven les xarxes a la mar l'ho-rabaixa i amb les barques arribaven aCabrera, on hi romanien. El sendemà, debon matí, quan encara no hi veien, les re-molcaven i venien. La platja romania ple-na de peix. N'agafaven en abundància ibo. Els patrons sempre ens en deixaven

(Continua a la pagina següent)

Cindy Crawford's choice

)4"..

New Cori-34..elaficrn

OMEGAThe sign of excellence

12 ENTREVISTA

(Ve de la página anterior)

molt. Recollien les xarxes i partien. Elsamos tenien molt bones relacions amb elspescadors. A més, també hi havia soldatsque estaven a les ordres d'un capita. Noens avorríem. Hi havia a vegades méstrull que no et fas comptes.

—Fora dels pescadors, veina qualcúmés?

Mou el cap de banda a banda suau-ment.

—No en tenc record. Pena... sí, venia elcapella cada 15 dies a dir missa. Tots hianàvem; també els soldats amb el capita.Els soldats estaven al castell. Et pari delsanys 1916 a 1919.

—Qui recordau especialment deCabrera?

En Joan, el seu fill, es posa a riurequan diu:

—Contau-li, mumare, el fet dels porcs.

—Ah, sí! —ens diu també rient—. Resultaque com totes les possessions, tenien unaguarda de porcs. Algunes vegades feientala, partien a menjar-se les faves que feiapoc havíem segat i estaven esteses a ga-velles damunt el sementer. Per anar-hi, enHoc de caminar a peu —de potó, en aquestcas— dreçaven, es tiraven a la mar i tra-vessaven nedant una quants centenars demetres que els separaven de les faves.Llavors tornaven venir nedant, tota la

guarda; era un espectacle. Avui, contar-ho, tal volta resulta divertit. Llavors noho era tant.

Ho comentam breument i continua re-latant.

—També record un fet que a tots ensfeia molta gracia. Els soldats tenien unase i li feien fer feina; sempre anava ca-rregat d'una part a l'altra. Es compren quel'animalet s'arribava a cansar. Quan po-dia, s'escapava i venia a estar amb nosal-tres a les cases, fins que els soldats ve-nien a cercar-lo. Eren petits fets divertitsque ens ajudaven a passar els dies.

—Teníeu els sementers molt enforade les cases?

—Sí i no. A vegades per anar a un se-menter agafavem la barca i hi at-IAN/ern permar. Han d'haver viscut a Cabrera percomprendre-ho.

—No ens donarem compte i estaremdamunt les festes de Sant Bartomeu.Corn eren en el vostre temps de nina ijove?

—També feien molta festa, però enaquells anys no tenien els mitjan econò-mics d'avui. Es passejava un cacaueteramb una senalleta mitja. Ens mesuravados cèntims (005 pts.) de cacauets i dinsIa mesura només n'hi cabien mitja dotze-na. Alguna taverna feia gelat, aigua ambneu, i te'l donaven dins un tassonet de vi-dre petit que tenia tres dits de cul i valia 4cèntims (010 pts.) Era l'únic dia de l'anyque en podíem beure. Venien moltes to-rroneres i molta gent comprava torró iavellanes. També hi havia corregudes decintes, que fèiem la meva germana JoanaAina i jo. Era molt divertit. L'atraccióprincipal eren els cossiers. És difícil ima-ginar les festes de Sant Bartomeu senseels nostres cossiers.

—Heu dit que fieu de cosidora ambla vostra germana Joana Aina...

—Sí; la meva germana havia pres el"corte" a Ciutat. Quan vaig venir deCabrera ens posarem a cosir juntes. Ella ijo fórem les primeres que ens vestírem deciutadanes, en un temps en què totes lesallotes i dones del poble vestien de page-ses. Varem esser molt criticades, peròpoc a poc totes les al.lotes i dones anavencanviant-se la roba de pagesa per vestir-se de ciutadanes. Varem vestir moltesallotes. No donàvem raó a fer vestits deciutadana.

—Anàveu a Ciutat amb freqüència?

— Sí, perquè fèiem camisses i Ares pe-

ENTREVISTA 13

ces de roba per a una casa de Ciutat moltimportant, que li deien "Las Monjas". LesentregAvem la feina i recollíem la que ensdonaven per fer. A més, també ens dona-ven gran quantitat d'escapolons que con-vertíem amb mocadors i altres articles devestir.

—Amb quin vehicle aniiveu a Ciutat?

—Sempre amb el tren. El viatge valiasis reals (150 pts.), anada i venguda. Avegades, si teníem sort que sortís alguntren de mercaderies cap a Felanitx, hipujàvem i no ens costava res.

—En què us entreteníeu, quins diver-timents hi havia en la vostra joventut?

— Nosaltres vivíem al carrer Major, veï-nat d'on ara hi ha l'estany. El nostre paretenia una barheria i els vespres afaitavaamb l'ajuda d'un Ilum de carbur. La mevagermana i jo anàvem a vetlar a Solanda,devora Son Rafel Mas. Els diumengesanàvem al cinema mut a Can Sampol oCa n'Aloi, que ens agradava molt i valiatres peces (030 pts.); qualque ball, pocs...i així passàvem el temps.

— Als cafès, hi anava molta gent?

—Homes, sí. Els vespres i diumengesestaven plens. Les dones no hi solien en-trar. La meva germana i jo a vegades anà-

vem a prendre un cafè a Can Collet, l'ac-tual cafè de Ca na Poeta, que estava da-vant ca nostra.

—Enyorau aquell temps?

Està uns moments dubtant.

— No... El record amb gust, però nol'enyor.

— Heu viatjat fora de l'illa?

Contesta el seu .fill amb molt bon hu-mor.

— Ha viatjat a Madrid amb avió, i s'hapassejat per la Gran Via, pea)... mumare,contau el viatge que féreu a Sóller.

— Sí —diu la nostra entrevistada—. Elviatge que he fet més interessant fou aSóller. Feia mesos havia acabat el Movi-ment. Per Montuïri venien baratadores;mancava de tot. Entre altres coses al nos-tre poble escassejava l'oli. La meva ger-mana i jo decidirem anar a Sóller a cer-car-ne. Era delicat perquè havies d'anaralerta a la Guàrdia Civil. Aprofità-remper anar-hi un dia que en Franco visitàPalma. Anàrem a Sóller amb el tren icanviàrem farina per oli, com unes bara-tadores més. La Guàrdia Civil no ens mo-lestà gens. Tenien tota l'atenció posadaamb en Franco. Triàrem un bon dia.

—La darrera pregunta: en aquells

temps, el joves —ells i elles— a què aspi-raven, què desitjaven, com es prepara-ven per al futur?

Ens mira una mica desconcertada.

— Llavors els joves no tenien massa as-piracions —contesta—; el seu desig era pas-sar-ho els menys malament possible. Quimés qui manco estava Ilogat. El que de-sitjaven era trobar un bon amo o posses-sió. Era una altra vida, un altre món. Aquè havíem d'aspirar? Difícilment es po-dia sortir del poble i no coneixíem resmés; teníem poca comunicació amb l'ex-terior... Han passat molts d'anys... Famolt de temps.

Ha estat el testimoni d'una persona —lanostra entrevistada— que ha viscut dinsles primeres decades del segle XX. Possi-blement feu algun vestit a les mares i pa-drines de les actuals generacions. Ha vis-cut els profunds canvis que ha sofrit desde flavors ia nostra societat. Diu que araviu i es troba molt be; la creim. No obs-tant, com a altres persones de la sevaedat, hem pensat endevinar al fons delsseus ulls una llum llunyana... una enyo-rança d'un temps que viu dins el seu re-cord.

Miguel Martorell Arbona

A. BANCA MARCH

Desitja a tots elsmontuirers unas bones

festes de Sant Bartomeu.Molts d'anys!

Carrer Major, 26 • Tlf. 971 64 60 55 • Montuïri

Des de "Sa Troneta" per ell feta restaurar, el rector, abans del seu acomiadament,sembla considerar la tasca desenvolupada a Montuïri

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tlf. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

14

ENTREVISTA

Amb el rector abans d'anar-se'n a l'altre destí

Onofre Torres repassa la seva etapa a MontuïriOnofre Torres i Ramis nasqué a Palma

el dia 6 d'abril de 1955. Als 27 anys vaingressar a l'orde mendicant dels ParesDominics per iniciar el noviciat aBarcelona i posteriorment els estudis defilosofia i teologia a la Facultat deTeologia de València. En el darrer cursde teologia s'incorpora al SeminariDiocesà de Mallorca. Una vegada aca-bats els estudis feu el pre-diaconat (etapade reflexió abans de rebre les ordes sa-grades) a la parròquia de Santanyí ons'ordena el dia 10 de juny de 1990, als35 anys d'edat. Durant dos anys fou vica-ri de Santanyí i rector d'Es Llombards.L'any 1992, essent capella jove s'incor-pora a Ia nostra parròquia com a rectorsolidari. Des de l'any 1993 fins a l'any1996 va compartir càrrec entre la nostraparròquia i la de Sant Joan. La tardord'aquest darrer any fins al desembre de1998 fou a més del nostre rector, consi-liari diocesa del Moviment Escolta iGuiatge de Mallor-ca. Durant els mesosde gener fins el mes de juliol de 1999ana a Quebec per rebre formació espiri-tual durant quatre mesos i a Hondures aajudar al discerniment espiritual durantun llarg curs de tres mesos . El mesd'agost de 1999 s'incorporà de nou a lanostra parròquia fins al nies d'agost del'any 2000.

— Quines perspectives tenies quanarribares a Montuïri?

sions i pobres volia sensibilitzar un pocInds les consciències davant aquestesgreus necessitats. Pel que fa la catequesi,Ia meva illusió era que els pares partici-passin activament en la formació que ellsdemanaven pels seus fills. Era qüestiód'oferir la catequesi familiar. I finalment,segons el que aniria sorgint, integrar-meper fer camí amb la gent del poble.

—Després d'aquesta etapa de 8 anysquè s'ha aconseguit?

—Els anys 90 han estat uns anys moltdifícils a nivell de tota l'Església i la so-cietat; els resultats són mals de mesurar.La tasca d'un cristià és sembrar sense es-perar fruit. El temps ho dirà. Cada perso-na ha de fer el seu propi procés per ma-durar la vida i la fe. No sabem ni podemjutjar el que hi ha. Sols podem respectarel procés que du cada persona. Desd'aquesta perspectiva sols voldria dir quehem fet junts camí i que totes les perso-nes amb les quals m'he trobat he intentatsempre que descobrissin la presència deCrist enmig d'ells i animar-los a viure iexperimentar que Déu ens estima entran-yablement. Tota aquesta labor s'ha de-senvolupat a través de molts de factors:Una xerrada amigable, les homilies, pre-parant amb illusió les eucaristies; posantatenció a les catequesis, a les sessions deformació, als cursets prematrimonials, ales celebracions dels sagraments, als

— El meu desig era començar una novaetapa en collaboració, per dur a terme elspossibles projectes. Entre altres volia co-mençar un agrupament d'escoltes o d'es-plai per donar una formació humana icristiana als allots que són la base del fu-tur i contribuir a la vegada que descobris-sin dins la joventut un altra manera de di-versió, que no es centràs únicament en elsbars i pubs. També volia que les celebra-cions fossin molt participades i que lagent se sentís ben integrada en allò quecelebrava. Referent a l'acció social, mis-

(DIMARTS TAN CAT)

Refrescs de noces, comunions, baptismesCtra. Manacor, km. 28 - Telf. 64 65 04 - 07230 Montuïri

ENTREVISTA 15

El rector en anar-se'n destaca el "tracte acollidor i festós de la gent,però es dol que "a Montuïri la gent es catalogui per les idees

Politiques i per la dificultat que hi ha en reconciliar-se i perdonar-se"

exercicis espirituals en la vida corrent, ales exèquies, als funerals; creant el grupd'amics des Puig, acompanyant en l'ac-ció social les persones malaltes, a les quesofreixen, a les que han tengut sériesdesgrkies personals o familiars i en totallò que hagi pogut esser testimoni deCrist Ressuscitat.

—Principals millores o reformes enl'aspecte material.

— Hi coses fetes i altres en perspectiva.Es va dur a terme la restauració delsGraons. Fou una fita important, ja que hiva participar quasi tot el poble. S'ha res-taurat el retaule de Sant Pere; quan vaigarribar estava guardat de la formiga blan-ca. Poc a poc s'ha duit a terme mitjançantuna costosa restauració. S'ha posat unabalustrada a la troneta. S'ha fet net lafaçana de la rectoria que dóna als graons,fent així un conjunt harmoniós dins el po-ble. S'ha fet tota la teulada del Puig queamenaçava perill i tenia moltes goteres.El que ara queda per fer està embastat: elportal dels homes i la rampa per accedir al'església. Pel que fa el portal, ja tenim laresolució de Foment i només manca quearribi el permís d'obres per poder co-mençar l'esperada restauració. Referent ala rampa hi ha un conveni entre elConseil Insular i el Bisbat per dur a termel'accés per rampa a totes les esglésies queho sol•licitin. La nostra ja ho ha sol.licitati serà de les primeres que tendran rampa.El Conseil posarà tota casta d'ajudaeconómica perquè es pugui realitzar i elnostre Ajunta-ment està interessat encollaborar.

—Quines principals determinacionshas pres durant els 8 anys?

—Aquesta pregunta ja està quasi con-testada amb el que s'ha expressat ante-riorment. Tal volta destacaria la posta enmarxa de la restauració dels graons, comelement emblemàtic del poble.

—Ara que te'n vas, què és el què etsap més greu haver de deixar?

— Podria dir la gent amb la qual he trac-tat i he fet amistat. Pere, això no és aixíperquè les bones relacions i amistats per-duren. Sempre duré dins mi la petjada deMontuïri. Es el lloc on pràcticament m'hefet capellà, ja qui hi vaig venir quasi re-cent ordenat.

—Quina opinió te'n dus de la gentmontuIrera?

—Es pot dir amb dues paraules ben ple-nes de contingut i significat: Gent oberta

al tracte, acollidora i molt festosa.

—Què destacaries dels montuïrers?

— En sentit positiu cal dir que la gentmontuïrera és gent de caracter simpàtic,d'esperit deixondit, amant de tot quan ésseu. Tenen un gran sentit de pertinença alpoble. Oberts al sentit de l'amistat i a l'hos-pitalitat. La resta està contestada a la pre-gunta anterior. En canvi en l'aspecte nega-tiu he comprovat que el tracte amb la gentes mesura segons el color politic; com atot poble es vigília molt "el que diran"; uncert sarcasme desenfadat; la dificultat quehi ha de reconciliació i perdó. Encara queem demaneu aquesta pregunta i l'hagi decontestar, la mewl intenció és respondredes de la crítica constructiva. Així i tot, pera mi pesa més el sentit positiu.

—Quina ha estat la teva millor satis-facció?

Pensa una estona i després respon:

—ts difícil contestar amb un sol contin-gut, crec que la resposta que em surt delcor és el fet d'haver viscut a Montuiri ha-vent après molt de les meves limitacions ide les coses bones que hi he trobat.

—Quin és el millor record que te'ndus de Montuïri?

—Tot el que he après durant aquestsanys, les amistats que he fet, la col.labo-ració que he trobat, el sentit de festa, elscossiers i finalment l'ajuda que vaig rebre

quan mumare va estar malalta.

—Què és el què més t'ha fet sofrir?

—Que la gent es catalogui per les ideespolítiques i la gran dificultat que hi ha perreconciliar-se i perdonar-se.

—Com reberes el nomenament peranar-te'n a Sant Josep Obrer?

—Amb sorpresa i posteriorment amb eldolor de saber que deixava part de la me-va vida aquí, que havia de començar denou i que deixaria d'estar amb contacteamb la gent d'aquí.

—En anar-te'n, què dirks als mon-tuïrers?

—Que continuïn essent com són enl'aspecte del bon tracte, de l'acollida i dela festa; que intentin millorar la visió quetenen damunt els altres, que procurin mi-rar-se sense el prisma del color politic isobretot que es reconciliïn i es perdoninles persones que estan barallades entreelles. No val la pena arribar amb el bolicdel rancor fins a la mort. I finalment, perla meva part acabar amb la frase, inspira-da en Sant Agustí, que vaig dir en arribara Montuïri: "Som entre vosaltres un cris-tià més, encara que per vosaltres sigui elrector". Ara cal dir: Som un cristia mésentre vosaltres i un amic. Moltes de grà-cies i que Déu ens beneeixi!

O. Arbona

Els montuirers per terres de Ruanda

16 MONTUMERS PEL MÓN

Cinc montuirers passaren 15 dies a Ruanda, pais africà,on la misèria s'extén per tot arreu

Fa 12 anys que uns montufrers visita-ren Ruanda —país en el cor d'Àfrica,prop de l'equador— i ara uns altres vol-gueren tornar-hi per veure de prop

aquell tercer món. Un país molt més po-

blat que Espanya, però la gent del qual

viu immersa dins una pobresa absoluta,darrerament sacsejada per la violènciade la guerra.

Miguel Horrach Miralles, no formàpart d'aquesta expedició perquè ja hi ha-via anat unes setmanes abans per dur aterme diferents tasques on la resta hi anàposteriorment. Allà va realitzar treballssobretot d'arreglar corrents, tant d'aiguacom elèctriques. El grup que partí poste-riorment estava integrat per Joana MariaBennassar, Mateu Fiol, MargalidaMiralles, Magdalena Amengual (dePalma) i el capellà Sebastiü Miralles(Queló). A Ruanda pogueren comprovarIa indigència en què es viu mentre hipassaren 15 dies —de I'll al 27 de juny—,també amb la religiosa MargalidaMiralles Trobat, qui ja fa 19 anys quetreballa en aquelles missions.

Retornats a Montuïri ens han contatmoltes misèries d'aquell país i la colos-

sal tasca humanitària de la religiosamontuïrera, de la qual ens manifestavenque "a la seva missió són dues monges

que atenen sanitàriament —així com po-den— una població indígena de 80.000

teix la malària i el sida. No tenen feina iels pocs que en fan, cobren 8.000 pesse-tes mensuals. Cal dir, per afegitó, que elteball del camp el realitzen sobretot lesdones. Molts d'homes no fan res. La fei-na del camp encara la fan amb aixada,xapeta i fals. No hi ha cap casta de ma-quinària. Les cases estan fetes de fang imerda —excrements, diu el capellà— devaca i el siMil es de giny, ara subvencio-nat pel govern. Naturalment les casessón de planta baixa amb algunes de-pendències. Darrerament es va aconse-guir fer-hi unes escoles, pea) durant larevolució del 94 sen destruïren moltes,mataren molta gent, entre la qual, cal es-mentar molts de capellans i monges.Fou una guerra molt cruel on els tutsisassassinarsen molts de milers de hutus,sols pel fet de no ser de la mateixa etniai de la qual sis anys després encara res-ten moltíssimes seqüeles", segon pogue-ren comprovar els mateixos montuïrers.Fou una massacre espantosa que moltsde nosaltres també poguérem contem-plar per televisió".

El trajecte dels que hi anaren fou enavió, en dues etapes: Palma-Brussel•les iBrussel.les-Kigali (9 hores seguides). Ala tornada l'itinerari fou exactament a lainversa.

O. Arbona

habitants. Elles coordinen particular-ment la guarderia, maternitat, centre sa-nitari, dispensari, laboratori, hospital,farmàcia... i fins i tot disposen d'un foier(corte i confecció) per a allotes. I ja nodiguem que constantment vacunen moltsde malais i contagiats, tant en cl seu dis-pensari com a diferents sucursals per po-der atendre altres necessitats".

Per altra part ens confirmaren que"allà és un altre món, on molta gent pa-

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n • Telf. 971 64 62 88 • Montuïri

MONTUIPERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 17

Benet Pocovi Mascaró, frare DominicDesterrat, exclaustrat i readmès ocupa una catedra de Ilatí i finalment exercí de custos a Manacor a mitjan

segle XIXVa néixer a Montuïri dia 6 de març de

1795 a la casa pairal de Can Pofanc, carrerde la Rosa n° 2, actualment carrer RectorRubí. Li posaren el nom de Bartomeu.

Els seus pares, Joan Pocoví Gallard iSebastiana Mascaró Ribas, que procura-ven donar-li una sedida educació cristiana,l'enviaren a l'escola del Puig de Randa aaprendre les primeres Iletres. No molt detemps després, els seus pares i germans,que es dedicaven a l'ofici d'obrar pedra,varen haver de traslladar-se a Manacorper motius de treball. Bartomeu va haverde deixar temporalment els estudis peraprendre el mateix ofici. Alla freqüenta-va el convent dels dominics, on anava aestudiar Ilatí. Poc temps després va obte-nir permís per entrar a l'Orde, i l'envia-ren al convent de Palma a fer el noviciat ia estudiar la carrera sacerdotal.

Aprovat i admès, va prendre l'hàbit eldia 14 de juliol de 1816, canviant el nomde pila, Bartomeu, pel de Benet, en honordel Papa Benet XI, dominic. Va professarel 18 de juliol de l'any següent, el 1817.El mes de setembre d'aquest any co-mençà a estudiar filosofia, va esser tonsu-rat, ordenat de Menors i Subdiaca; el 20de desembre, Diaca i el 27 de maig de1820, Sacerdot. Després de l'ordenaciósacerdotal continua vivint en el conventdels dominics de Ciutat.

A mitja nit de I'l de març de 1823, elConvent de Palma fou assaltat i, Pares iGermans, sense donar-los temps de dur-se'n el que els fos necessari, fermats, forenconduïts al moll, on, juntament amb elsPP. Caputxins, els embarcaren i els con-duïren cap al desterro. Fou una cadena desofriments i d'humiliacions. En el moll,entre els curiosos, va veure un antic amicseu a qui va demanar si per favor podiadeixar-li alguns doblers, encarregant-li quearias a la seva mare perquè els hi tornas;aquest, però, ni el volgué conèixer. Durantel viatge foren tractats sense cap respecte.Desembarcats a Alacant, foren traslladats,amb molt de secret i acompanyats per mi-licians nacionals, d'un Hoc a altre: Carta-gena, Xinxilla, Múrcia, i acabaren a SierraMorena, on varen esser atacats per unabanda de Iladres. Per onsevulla anaveneren insultats i maltractats. Finalment fo-ren repatriats al cap de nou mesos.

Torna al seu Convent de Manacor, onocupa la catedra de Ilatí, que els PP. Do-minics tenien oberta. Els seus deixebles,la majoria sacerdots de Manacor de prin-cipis del segle XX, alabaven les sevesqualitats com a Ilatinista i bon ensenyant.

La nit del 9 al 10 d'agost de 1835, festade Sant Llorenç, tingué lloc a Manacorl'alçament dels carlins, (partidaris de D.Carles, germa del rei Ferran VII), anome-nat "Ilorençada" o "rebombori". Els con-traris, partidaris de D Isabel, filla del ma-teix rei, anomenats "isabelins o liberals",seixanta-vuit en total, varen esser tancats ala presó i poc falta perquè els linxassin.L'endemà arribaren les tropes liberals, queels salvaren de la mort. Els dominics, que,com tothom sabia, eren partidaris de D.Carles, a pesar que intervingueren junta-ment amb altres capellans per posar pau,evitant el linxament dels liberals, varen es-ser exclaustrats el dia catorze i varen haverde refugiar-se a cases de parents o d'amics.El P. Pocoví ho va fer a Son Sureda Ric,propietat de la família del P. Julia Mas.

El Convent va esser saquejat, convertiten presó al cap de dos dies, les campanes,fetes miques, el campanar i tots els em-blemes de l'Orde, a punt de ser derruïts ipart del convent, ocupat per l'Ajunta-ment. El dia 15 d'agost un sacerdot founomenat "Custos", o encarregat del con-vent. A partir d'aquest moment l'esglésiava quedar pràcticament tancada.

Passada la primera impressió i, haventsabut que el govern havia suprimit la co-

munitat i prohibit als frares vestir el seuhabit, el P. Pocoví es retira a Montuïri elmateix 1835 a la casa on havia nat. Sortiamolt poc de ca seva i, només d'amagat,anava alguna vegada a Manacor.

L'any 1844 uns quaranta vdnats delConvent demanaren al Bisbe que s'hi res-tablissin els actes de culte, com abans del'exclaustració. El Bisbe ho concedí i no-menà per primera vegada Custos un do-minic, el P. Guillem Mas. Aquest mateixany el P. Pocoví torna a Manacor, junta-ment amb altres exclaustrats. Com que nopodien viure en el Convent, va comprarIa casa n° 15 del carrer Orient o d'enCabell on vivia amb altres dos dominics.

El 13 de setembre de 1851 va esser no-menat Custos, càrrec que exercí fins al 21de maig de 1854. Durant la seva regènciarealitza moltes millores, entre elles unacustòdia i una campana per al campanar.

Morí a Manacor el 23 d'agost de 1872,vigília de Sant Bartomeu, als 77 anys.

Bartomeu Moll

"la Caixa"A MONTUÏRIVOS DESITJA

UNES BONES FESTESSANT BARTOMEU 2000

MOLTSD'ANYS

1PÇ"la Caixa"

ilfVeff Feat:Mire conInstaLlació GRATaiA

SonPicornell

InstaLlacions elèctriques - 971 644 096Son Picornell s/n. - Montuïri - Urgències 600 527 829

18 LA NOSTRA HISTORIA

(Continuació)

Art. 67. En la mateixa multa de l'arti-cle anterior incorrera el qui doni al com-prador diferent classe de cam que la de-manada, a més de quedar-se una altra ve-gada amb la cam i restituir el preu.

Art. 68. Qualsevol tros de cam de laquè es trobi exposada al públic s'haurà devendre al primer comprador que la dema-ni sota la multa de 2 pessetes. Quedaprohibit tenir cam dins els caixons de lataula o tenir-la amagada de qualsevolmode a la vista del públic.

Art. 69. El budellam, mans, peus i capss'hauran de vendre separats de la cam i entaules diferents, sota multa de 2 pessetes.

Art. 70. Tot venedor que ensagni ambsang fresca els caps dels animals o posien uns, grasses dels altres, se li exigirà lamulta de 5 pessetes. En la mateixa multaqueda inclòs el qui ensagni la caça.

Art. 71. Les taules i pilons en els qualses vengui i talli la cam i els carros que latransportin, s'hauran de netejar cada diaamb lleixiu i sabó, sense deixar el trespolbrut o amb aigua embassada, tot sota lamulta de 5 pessetes.

Art. 72. Sota la mateixa multa quedaprohibit dur-se'n els animals morts i es-corxats d'una part a l'altra damunt el cap,l'espatIla o a l'esquena, a no sia que vaginembolicats amb roba neta.

Art. 73. La cam que oferesqui indicis

de corrupció o que per altre concepte siadolenta, s'haurà de tirar en el pou o sitjaque hi ha d'haver a la carnisseria, i en cascontrari en el Hoc que designi l'Autoritat.Els qui ho fessin a un paratge diferent se-ran multats en 5 pessetes.

Art. 74. La matança de tota casta d'ani-mals, excepte les de porc, s'haurà de ferúnicament en el rastell en les hores i sotaIa vigilancia de l'empleat que designil'Ajuntament. L'infractor incorrera enmulta de 5 pessetes.

Art. 75. Els porcs i porcelles pel con-sum no es podran matar en els carrers oplaces sense el competent permfs, sota lamulta de 2 pessetes.

Art. 76. El qui mati porcs tendra obli-gació de fer-los un tall damunt el clatellper esbrinar si té o no pigota i el qui noho practicas o el qui descobrint dit mal nodonàs part a l'Autoritat, incorrerà en lamulta de 5 pessetes.

Art. 77. Es prohibeix engreixar porcsamb pa d'ametles, cam, peix o una altrapastura perjudicial. L'infractor incorreraen la multa de 5 pessetes a més de prohi-bir-li la venda de la cam d'aquells.

Art. 78. La venda de peix que donasindicis de corrupció es multara en 5 pes-setes a més de ser tirat en el lloc quel'Autoritat designi.

Art. 79. La mescla de peix fresc ambaltre que no ho sigui o el pintar-se aquest

Dos nins de la família Mascaró amb un delsprimers cotxes que circularen per aquí

amb sang fresca o banyar-se amb aiguasera castigada en 5 pessetes.

Art. 80. Es podran vendre pans de to-tes les dimensions, de tal manera que siende qualitat saludable. El qui els venguimancant-li aquest requisit sera multat en5 pessetes i pèrdua del pa.

Art. 81. Tota casta de pa s'haurà devendre a pes i pesar-se en presència delcomprador. El qui falti a qualsevol d'a-questes circumstancies incorrera en lamulta de 2 pessetes.

Art. 82. En tots els llocs en què es ven-gui pa hi haura un cartell per a cada espè-cie immediata a ella expressant-hi el valorde la lliura, i quan hi hagi mescla de civa-da, blat de les Índie s, patata, etc. esmen-tara a més el cartell la proporció de lamescla. La infracció sera multada en 5 pts.

Art. 83. El venedor de la classe que fosque faltas a l'exactitud en el pes o mesurasera castigat amb una multa de 2 a 5 pts.

Art. 84. Queda prohibit l'ús d'altres pe-sos i mesures que les adaptades al sistemamètric decimal, sota la multa de 2 pessetesi comiat dels pesos i mesures antics.

Art. 85. Al venedor que se li trobassinpesos o mesures del sistema decimal queno fossin fels, exactes i contrastades se liexigirà la multa de 5 pessetes a més de laseva pèrdua.

Art. 86. Tot venedor haurà de posar demanifest a l'Autoritat quan li reclami elspesos i mesures de les quals se serveix,sota la multa de 2 pessetes.

Art. 87. Es prohibeix en punts cèntricsdel poble fabriques de pólvora, mistos i al-tres semblants, i tenir en depbsit en qualse-vol paratge del poble, depósits de mate-rials explosius i inflamables que excedes-quin de dos quilos quatre-cents quaranta-dos grams, sota la multa de 5 pessetes.

Art. 88. Tota persona que fos cridadaper l'Autoritat i no comparegués a l'horacitada incorrera en multa de 2 pessetes sino allegas just impediment.

(Coritimiaree)

LES ORDENANCES MUNICIPALS DE 1887 - V

Normes per als venedors

DE FORA VILA 19

Les produccions agràriesEls avanços del segle 20

El passat dia 23 juny, a l'Ajuntamentde Montuïri, el senyor Jaume Vadell,professor d'edafologia (ciencia que estu-dia el funcionament de la terra) de laUIB va donar una interessant conferèn-cia referent a medi ambient, agriculturaecològica i produccions agràries en ge-neral.

Amb agricultura el segle 20 s'hanaconseguit grans produccions gràcies alspesticides, plaguicides, maquinària, fer-tilitzants, noves varietats, sistemes dereg, analítiques del sell...

Per lluitar contra les plagues va esseruna gran revolució el descobriment delDDT, per seva la gran utilitat i allò queva suposar per obtenir produccions agrí-coles lliures d'insectes així com tambéper conservar els cereals emmagatze-mats, avui està prohibit el seu ús per finsagricoles. Fou a partir de l'any 60 quanes va descobrir que s'anava acumulatdins el nostre organisme vol dir que niorinant ni suant no s'elimina i si bé d'uncomençament sembla no perjudicial siuna i altre vegada n'ingerim, perquèhem menjat una fruita o hortalissa queel pages per eliminar plagues n'ha em-prat, roman mica en mica dins el cos iaixí, en petites dosis i arriba a tenir fa-tals conseqüències.

Amb tal avanços i tècniques de cultius'han aconseguit grans produccions, escert, pen) en base a deteriorar el mediambient, deformar l'estructura del sell,matar molt de depredadors útils, comsón ocells que cacen paràsits, i allò mésgreu es que emprant tant de fertilitzant iplaguicida s'està perjudicant el terrenyIa salut del bestiar i de les persones.

Basta recordar el cas del bous engrei-xats afegint al pinso una hormona, elclombeturol, que tanta polèmica i va ha-ver fa uns anys, i és que amb aquest ad-

s'aconsegueix un bou molt ben feti d'una cam de bon color i que semblade millor qualitat, però AC) que s'haaconseguit és una acumulació d'aigua iquan es torra o es fregeix el bistec li surtl'aigua que conté i minva gairebé lameitat, hem pagat aigua a preu de bonacarn, fet que encara seria passable si nofos que la dita hormona és perjudicialper la salut.

De la mateixa manera que es manipulaIa carn i afecte la salut, també en fruitesi hortalisses per obtenir més producció amés d'estar fertilitzats en base a molt denitrats, per obtenir una fruita neta decorc l'han esquitxada amb insecticidesaixí com també per una millor pol.linit-zació de la fruita o hortalissa quan l'ar-bre o planta està en flor se li dona unaesquitxada amb productes hormonalsaconseguint així millor grossària ja queen allò que es va és a produir quantitat iamb excel.lent presentació, però per-dent qualitat gustativa i nutritiva. Quanconsumim una fruita o hortalissa sí estàatipada de fertilitzant i hormones, inge-rim mòlta d'aigua i poques proteïnes ivitamines.

Saben que una poma, pera o altre frui-ta així com també hortalisses, com perexemple la tornàtiga que a vegades enstrobam que essent d'una grossària i pre-sentació fora de mida que a més de notenir el bon gust que esperam està com ainflada i dins un tant buida i un alt con-tingut amb aigua. En canvi, una poma o

tomAtiga de ramellet de no tanta grossà-ria té millor gust i la molsa més atapeïdai espessa.

Una altre experiència es que amb lesllavors de sempre s'obtén una millorqualitat però menys quantitat. Amb lesmodernes híbrides s'obtenen abundantscollites però corn que són molt exigentsamb adobs se li ha de proporcionar unaadequada i forçada fertilització. En unany que la meteorologia vengui be i si-gui favorable tot va bé. Per contra pen)sí com ha succeït l'any passat i enguanyno fa el temps que plogui normalmentles varietats que encara han anat millorsón les tradicionals mallorquines, cornque estan adaptades a la climatologiad'aquí han resistit millor la sequera i sibe no hi ha hagut bona anyada encaras'ha collit un poc de gra mentre les va-rietats foranes s'han vist més afectadesja que sense pluja no han pogut menjar-se el fertilitzant que els han aportantmentre que les nostres varietats no es-sent tan exigents han suportat millor elsrevessos del temps.

Cal remarcar que l'abús de fertilitza-ció nitrogenada com que el nitrat a causade la pluja s'endinsa dins el terreny con-dueix a una contaminació de les aigüessubteriimies. S'ha vist com especial-ment dins zones regades i de terres per-meables com les aigües que s'extreuencontenen ja uns indicis de nitrogen supe-riors al minims tolerables.

Sion Nicolau

barCa na Poeta

Carrer Major, 7

Telf. 64 65 29 • Montuïri music

20

TEMPS PASSAT

I T.9 Aft. LE

Dues cosines

L'any 1945 (datade la foto) la vida es

desenvolupava d'unamanera molt diferent a lad'ara. La manera de ser,els costums han canviat

quasi del tot. Aquellshorabaixes dels

diumenges, plàcids iassossegats, no

s'assemblen gens alsd'ara. Aleshores, sovint,

per Montuïri es veienjoves, com aquestes dues

cosines, que anaven apassejar prop dels

Creuers, per la carreteravella de Porreres.

S'aturaren prop d'aquest"platero"; aqui les tenim.

Elles són na MariaServera Gara u, de Son

Toni Colli na MariaServera Manera, de SaTorre. I aim" han romàs.

Mr:k,r7" "Ant IlrEa. ink. it 45.prm*.,Pmf,:17'.1.01AAt "Nr"," 95 , Ana

"sep5

Aquella Ilenderada...

Per a tots els qui, com jo hem trepitjattantes vegades els carrers del nostrepoble, quan parlam de records anamtotd'una a la nostra infancia. Els meusprimers foren quan, essent nin, estàvemal carrer del Molinar amb uns veins —lafamília Serra— dels quals jo n'era lajugueta. Record especialment en Gasparque havia vengut d'Amèrica i feia dexofer al capella Cigala". Amb ellsalgunes vegades anava dins el cotxe.

Aquest món, però, comença a esbucar-se quan jo tenia vuit anys i morí la mevamare a rel del naixement del meu germaJoan. Varem estar molt poc temps ambella, tant els meus germans com jo.

El meu pare, viudo i amb quatre infants—el major era jo— es tornava casar.

Ara se sent parlar molt de la Iluita deles dones per ternir els mateixos drets queels homes. És molt just i fan molt 17,6. Enaquells temps només hi havia obliga-cions. Els matrimonis havien de fer el capmolt viu. Les dones que es podiendefensar fent feina dins ca seva erenpoques, la majoria anaven a jornal alcamp de cap a cap d'any.

Aleshores, després d'haver anat aescola a Ca ses Monges, em passaren aclasse amb don Sebastià Perelló, damuntel celler de Can Ferrando, al carrer deBaix. Després també vaig anar amb donBartomeu Mir, un mestre excepcional.Eren els anys en què en Joan "Collet" erael batle del poble. Fou també quancomençà a funcionar la cantina —avui

diuen el menjador— per a tots els nins inines, els pares el quals feien feina alcamp i al migdia no acudien al poble.Com que nosaltres havíem perdut lanostra mare també tenguérem dret a anara dinar a la cantina.

Com he dit abans, havíem de fer al capmolt viu. Quan sortia d'escola els hora-baixes anava a cercar herbes pels conillsamb un sac i una xapeta. En l'estiu anavaa collir ametles a Son Pujol, una posses-sió prop de Son Pujol. L'amo, amb unaverga d'ullastre, ens atropellava de valent.

Un poc més endavant em llogaren perporqueret en aquesta possessió. El meupare m'acompanya. Quan em deixa emdigué: "Vius i bonda". Vaig reparar quel'amo de la possessió mentrestantesporgava una verga d'ullastre i en el caphi posava una llendera. Em va manar quecomptas els porcs quan anaven sortint de

FLOR, ,,

. I 1 MURTA1 :<

ii4.,:ii.::::,,==.:;:::,:w.;„,;:::::,,,„iii DInnfnci • Clnre. • D;i1(‘Af%

Accessoris per a animalsProductes maneniment piscines

(Servei a dom/chi)

Montuïri • C/ Palma, 163 • Tlf. 971 64 65 90- 61 72 27

FlQIILGO I IVI 1-1110VJ

7771 ;romp 'am immtalv: ,

• Toldos • Capotes •• Falsos seitils •

• Sátils de policarbonat •C/. S. Rafel, 84 • Tell.: 971 24 59 09 • Fax 971 24 63 19

Telf. mòbil: 907 11 12 01 • 07008 Palma de Mallorca

TEMPS PASSAT

Dues fotos antigues(D'abans de 1930)

A la de la dreta veim (drets, d'esquerra a dreta)Bartomeu Sampot (el pare de "Sa Rossa"),

Bartomeu Sampot (el pare de Jeremia, de plaça),Joan de Sa Costa, Baltasar Pocovf "de Sa Mata",Tomeu Poco vi (germà de l'anterior), Pep Fornés"Mora". I el qui esté assegut és Pere Sampot (el

qui fou director de la banda de músicapels anys 1920).

Na Llucia "Beneta" (asseguda) i naColoma "Beneta" (dreta), la seva filla.Els nins són, d'esquerra a dreta: En

Jeroni Garau, en Jaume, en Pere (quela seva mare du en les mans) i en Joan(que quan va néixer va morir la mare).

Cal fixar-se que l'afegiren a la foto,posteriorment)

RECORDS D7NFANTESA<— la soil. Quan acabaren de sortir

m'envergA tal llenderada per les camesque vaig veure les estrelles, encara quefos de dia, dient-me: "Vius i ungles".Vaig plorar tot el dia, fins i tot vaig tenirmals pensaments.

Amb el temps vaig arribar a entendreque l'amo volia marcar el seu territori ique em castigava anticipadament per siqualque vegada m'atrevís a no fer bonda.

Des d'aquell dia sempre he tengutpresent la frase del meu pare que emdigue: "Vius i bonda"; procurant oblidarIa de l'amo, cruel i mesquina. Amb la delmeu pare sempre he pogut anar pel mónamb el cap ben alt.

Narrat per Jeroni Caran "Prats"

22 PUBLICITAT

4t4 04u ided

ESPORTS

23

Pep Mas Tugores, un jove entrenador, campió de Mallorca

L'equip escolar de futbol sala va guanyar tots els partits de les finals disputades a ManacorDesprés de veure la bona feina que ha

realitzat aquest jove amb l'equip de fut-bol sala iniciació, no podíem deixarpassar l'oportunitat de retre un home-natge als campions de Mallorca.

En Pep Mas Tu gores és un jove queestudia magisteri i manifesta una esti-mació cap a l'esport i, especialment, elfutbol. Ho demostren els fets de jugaramb l'equip juvenil de La Salle i entre-nar un grup de nins de sis i set anys queal mes de maig foren primers a les finalsde futbol sala escolar de la categoriainiciació. El pavelló de na Capellera enfou testimoni.

-Es el primer any que has preparataquest equip?

-Amb aquesta temporada ja serà la ter-cera que duc a terme com a entrenador.He d'afirmar que, durant aquest temps,diferents persones han col-laborat ambmi.

-Com són els teus jugadors?

-Formen un grup d'al.lots amb molt defutur, ja que tenen qualitat i moltes ga-nes de jugar a futbol. El que també vulldestacar d'ells es el progrés que han rea-litzat des del primer any fins a aquestque han assolit el campionat deMallorca.

-Quins aspectes consideres com amés importants de cara a la formaciód'aquests joves futbolistes?

mat per una primera fase on nosaltresjugàvem amb altres deu equips de la co-marca des Pla i vàrem quedar primers.Aquest més de maig vàrem anar a jugarIa final a Manacor amb els campions deles diferents comarques de Mallorca. Elscol.legis es repartiren en dos grups dequatre equips. Els respectius guanyadorsjugaven un partit del qual havia de sortirel campió, i va ser el Montuïri.

-Quina opinió tens del fet d'haverestat el primer equip de futbol sala es-colar de Montuïri que ha quedat cam-pió de Mallorca?

-La gent de Montuïri n'hauria d'estarmolt contenta, ja que es molt difícil de dura terme i, sobretot, per les ganes que posa-ven els nins en cada partit que vàrem ju-gar. S'ha de tenir en compte que aquestsallots són molts joves i que aquesta com-petició assoleix un bon nivell.

-Què has pensat fer la pròximacampanya?

-A la temporada 2000/01 aquests ninsja jugaran a futbol-7 i la meva intencióes seguir amb ells. Juntament ambTefol Amengual, volem intentar ense-nyar moltes coses, a ill& de voler apren-dre nosaltres d'ells. S'ha de tenir encompte que serà un equip molt jove iper això que el que s'ha de fer es ense-nyar a gaudir del futbol

-Per acabar, vols comentar algunacosa més.

-En primer lloc, m'agradaria donar lesgràcies als pares per la dedicació cap elsseus fills. En segon lloc, als jugadors,per les ganes com practiquen aquest es-port. També vull agrair a tota la gent ques'ha preocupat per aquest equip i, de for-ma especial, a Biel Gomila. Ara be, vullfer constar que hi ha una serie de felici-tacions que esperava i no han arribat.

Jaume Mayo! Roca

-Principalment m'agradaria que ellsarribin a jugar per passar gust i segurque, a conseqüència d'això, arribaran elsbons resultats. Una altra cosa que consi-der important és que els meus jugadorsaprenguin a respectar l'àrbitre i tambéels altres jugadors.

-Ens podries contar com ha anataquest any?

-El campionat d'enguany estava for-

Taller mecànicPlanxa pintura

Constantino Ruiz Gonzalez

C/ Ramon [lull, 46

•

Tlf. 64 61 84 • Montufri

L'equip del Montuin ale ví acabà el passat juny la temporada i romangué classificat amitjan taula

24 ESPORTS

Sis fitxatges per a III divisióRafel Miralles Rossinyol, nou president del CE Mon tuiri

El Montuïri, que per tercera vegadamilitarà a III divisió, començà els dijous27 de juliol els entrenaments a les ordresdel mateix mister de l'ascens, GasparSastre (exjugador del Montuïri, Eivissa,Ceuta i Poblense). Llorenç Vallespir, Ili-cenciat per l'INEF i diplomat en lisio-teràpia, seguirà com a preparador físic imassatgista.

Rafel Miralles Rossinyol, de 33 anys,és el nou president del club. SubstitueixBiel Mates qui deixa el càrrec per in-compatibilitats amb el de batle.

Han causat baixa, l'atacant Tolo Alcover(segon entrenador del Binissalem) i el late-ral Tolo Rigo (Vilafranca). Els montdrersJaume Alcover i Llorenç Gacies actuaranamb l'equip de III regional.

Són nous fitxatges, el defensa DiegoEnri i el davanter Estrany (Manacor); elcentrecampista Manolo González i elpunta Miguel Angel Marín (Ferrioler deIII); Alex Cirer (davanter, Constància) iPep Mateu (mitja punta, La Unió). Tornaal club, l'extrem dret Juan CarlosMartinez després d'haver passat pelVilafranca. El veterà Gabi Sampol ésdubta ja que no sap si optara per retirar-se de la competició

Pel que fa a partits amistosos, l'equiptenia programada una visita a Algaida(30 de juliol) i rebrà el Vilafranca, el diadel patró Sant Bartomeu (24 d'agost).

Aquests 40 conjunts estan dividids ennou grups, corresponents a nou catego-ries diferents.:

Al llarg de dues setmanes es jugaran40 partits. L'activitat diária s'inicia a lesset de l'horabaixa i acaba a les dotze dela nit. El calendari enceta amb un atactiuMallorca-Manacor, els dos representantsautonòmics a la lliga d'honor juvenil.

PARTICIPANTS. Alevins: Cide. At Balears, Montuïri i

Ramon Llull.. Infantils B: Montuïri, Ramon Llull,

Santanyí, Platges Calvià.. Infantils A: Patronat, Cide,

Independent, Penya Arraval.. Cadets B: Montuïri, Ramon Llull,

Patronat, Independent.. Cadets A: Platges de Calvià,

Mallorca, Sant Francesc, Cide.. Juvenils B: At Balears, Platges

Calvià, Montuïri, Ramon Llull.. Juvenils A: Mallorca, Manacor,

Independent, Ramon Llull (subrup I), AtBalears, Patronat, Cide, La Salle (sub-grup 2).

. Futbol 5 iniciació: Montuïri, Lloret,Vilafranca i Santanyí.

. Futbol 7 benjamí: Montuïri i tresequips més.

XXVIII TORNEIG DE LA LLUMQuaranta equips participaran en el

Torneig de la Llum, el més popular delos torneigs estiuencs de futbol base deBaleares y, possiblement, dels més anticsde l'Estat espanyol. Es disputarà des deldiumenge 6 al divendres 18 d'agost.

Nasqué el 12 d'agost de 1973 i, ara, arri-ba a la 28 edició ininterrompida, un autèn-tic record en competicions d'aquest tipus.

Hotel Qural E figueral Nou

t'A Pat' dc MontuïriQe8taurant

Diligent serveiAmb totes les comoditatsAcurada atenció al clientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

Calendari de 3 divisióLliga 2000-2001

1° voltaSetembre3 Sporting - Montuïri10 Montuïri - At. Balears17 Manacor - Montuïri24 Montuïri - PoblerOctubre

1 Montuïri - Platges8 Penya - Montuïri12 Montuïri - Binissalem15 Montaura - Montuïri22 Montuïri - Espanya29 Alaior - MontuïriNovembre

1Montuïri - Ferrioler5 Vilafranca - Montuïri12 Montuïri - Cardassar19 Pollença - Montuïri26 Montuïri - Sta. PonçaDesembre3 Eivissa - Montuïri6Montuïri - Constancia10 Sóller - Montuïri (6-5)17 Montuïri - Ciutadella (13-5)

22 VoltaGener

7142128

Febrer4

111825

(4-3)(11-3)Març

1825

(1-4)(8-4)

(15-4)Abril

2229

ESPORTS 25

40 equips en el )0(Viffi.* de la LlumCa Na Poeta A, campió del futbol 7 Estiu

Lloreng Vallespir, el preparadorfísic de l'equip de Ill Nacional

CALENDARIDiumenge 6: 20,30 hores, inauguració

del Torneig.22 hores, partit inaugural Mallorca -

Manacor (juvenil A, subgrup 1)Dilluns 7: 19 hores, Santanyí - Platges

de Calvià (infantil B)20,30 h, Patronat - Independent (cadet B)22 hores, At. Balears - Platges Calvià

(juvenil B)Dimarts 8:19 hores, Montuïri - Ramon

Llull (infantil B)20,30 h., Montuïri - Ramon

Llull (cadet B)22 hores, Montuïri - Ramon Llull (ju-

venil B)Dimecres 9: 19 hores, Cide At Balears

(aleví)20,30 h., Platges Calvià - Mallorca

(cadet A)22 hores, Independent - Ramon Llull

(juvenil A, subgrup 1)Dijous 10: 19 hores, Patronat - Cide

(infantil A)20,30 h., Sant Francesc-Cide (cadet A)22 hores, At Balears - Patronat (juvenil

A, subgrup 2Divendres 11: 18,15 hores, Quadrangu-

lars futbol 5 iniciació i futbol 7 benjamí.22 hores, Cide - La Salle (juvenil A,

subgrup 2)Dissabte 12: 19 hores, Montufri -

Ramon Llull (aleví)20,30 h., Independent - Penya Arraval

(infantil A)22 hores, 3r i 4t Hoes (juvenil B)Diumenge 13: 19 hores,3r i 4t flocs

(infantil B)20,30 h., 3r i 4t llocs (cadet B)22 hores, Semifinal juvenil A (classifi-

cats subgrup 1)Dilluns 14: 19 hores, 3r i 4t Hoes (in-

fanti I A)20,30 h., 3r i 4t flocs (cadet A)22 hores, Semifinal juvenil A (classifi-

cats subgrup 2)

Dimarts 15: Jornada de descansDimecres 16: 19 hores, 3r i 4t llocs

(aleví)20,30 h., Final infantil B22 hores, Final juvenil BDijous 17: 19 hores, Final aleví20,30 h., Final cadet B22 hores, 3r i 4t llocs (juvenil A)Divendres 18: 18,30 h., Final infantil A20 hores, Final cadet A21,45 h., Final juvenil A23,30 h., Lliurament de trofeus i cloenda.

FUTBOL 7Nou equips han participat en el torneig

d'estiu de futbol 7 que s'ha celebrat alllarg dels mesos de juny i juliol al campes Revolt.

El quatre primers es classificaren per asemifinals. Es jugaren el dimarts 25 dejuliol i registraren aquests signes: Ca NaMaria, 2 — Ses Jardines,1 i Ca na PoetaA, 3 — Pretemsats Manera-Es Dau, 1

Els resultats de les finals disputades eldimecres 26 de juliol foren: Ses Jardines,3 - Pretemsats Manera-Es Dau, 2 (3r i 4tllocs) i Ca Na Maria, 1 - Ca Na Poeta A, 3

D'aquesta forma la classificació finaldels llocs d'honor queda així:

1.- Ca Na Poeta A2.- Ca Na Maria3.- Ses Jardines4.- Pretemsats Manera-Es Dau.

Biel G0171ila

Area de servei Ses JardinesEstaciú de ServeiMini-Market • Rentat de cotxes

Bar RestaurantBerenars • Cuina casolana

Carr. Palma-Manacor Km. 29'3 • Tlf. 971 64 61 46 • Montuïri

Els nins i nines de 2n any de catequesi gaudiren en elcampament educatiu i d'esplai

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Campament d'estiuA la Colònia de Sant Jordi, els dies 28 de

juny a 1'1 de juliol, els nins i nines de cate-quesi de segon any varen fer un campa-ment educatiu i d'esplai a la vegada. Forenuns dies de convivència i d'aprenentatgemolt agradables, on els allots gaudiren i

aprengueren moltes coses noves, ajudatsper les seves catequistes i el rector.

El grup d'Acció Socialcol.labora amb el programasocial de la Mancomunitat

El nostre grup d'acció social de la parrò-quia, així com altres grups d'acció socialde l'arxiprestat han collaborat durant migany amb el programa social de la Manco-munitat des Pla, anant cada dilluns a aju-dar famílies amb greus problemes estruc-turals. Ha estat una tasca difícil, i a la ve-gada una gran labor humanitaria.

Restauració del portal delshomes

El passat dia 17 de juliol arribava la re-solució provisional de subvenció que elGovern de les files Balears ens ofereix perrestaurar el portal des homes. La quantitatassignada ès de 1.297.085 pts (un 65% delpressupost). La resta va a càrrec nostre.Una vegada concedida la Ilicència d'obresi els picapedrers estiguin a punt, comença-

ran les obres de restauració.

Celebració del baptismeEl diumenge, dia 13, horabaixa hi

haurà celebració del sagrament del bap-tisme.

Celebració de la festa del perde)Divendres, 18 d'agost a les 21h, cele-

bració penitencial de la reconciliació dinsel marc de l'any jubilar del perdo.

Presentació de la restauració delretaule de Sant Pere

Divendres, 18 d'agost a les 21'30h,presentació de la restauració de l'antic re-taule major, dit de Sant Pere.

Apadrinar un nin a HonduresA les missions on treballa En Joan

Amengual "des Figueral" es pot apadrinarun nin adquirint unes beques. Amb aquestaajuda aquest infant rebrà ajuda pels seusestudis i menjador escolar. Els interessantspodeu demanar informació a la rectoria o

bé directament a

n'En Joan quan ven-gui a Montuïri.

Homenatge ales persones

majorsEl diumenge, dia

20 d'agost, a les 19hhi haurà la missa-homenatge a lespersones majors.Presidirà i predicarael P. Joan Pocoví.Per aquests motiu lamissa de les 21h estrasllada a les 19h.

Completes de Sant BartomeuDimecres, dia 23 d'agost a les 19'15h a

la Parroquia, Completes de SantBartomeu. veneració del Sant Patró, be-nedicció i repartiment de l'alfabeguera.Cantara la Coral Mont-Lliri, dirigida perSebastià Melia.

Eucaristia i festa de SantBartomeu

Dijous, dia 24 d'agost, a les 1130h a laParròquia, celebració Solemne del'Eucaristia en honor de Sant Bartomeu,Predicarà el P. Joan Amengual Jaume,CM, qui actualment treballa a les missionsd'Hondures. Cantarà la coral Mont-Lliri..Els Cossiers ballaran el ball de l'Oferta.La collecta anirà destinada a les obres derestauració del portal dels homes.

Gelatada a benefici de lesmissions d'Hondures

Com altres anys, la Parròquia, dins elmarc de les festes de Sant Bartomeu, de-sitja fer un acte solidari amb els més ne-cessitats. Per això el diumenge dia 27d'agost, a les 19h hi haura una gelatada iball de bot a benefici de les missionsd'Hondues. La recaptació s'oferirà en maal P. Joan Amengual "des Figueral", mis-sioner a Hondures, perquè en pugui ferl'ús més necessari. Es demana collabora-ció fent coques com els altres anys i vo-luntaris per organitzar la gelatada.Dimecres, dia 16 a les 2130h ens reuni-rem a la rectoria. Gracies per l'esperadacooperació. Col.laboren: Ajuntament deMontuïri, Aires de Monti-Sion i els vo-luntaris. En aquest acte l'Ajuntamentfarà entrega de 600.000 pts. per a laconstrucció d'una escola a Hondures.

Sant Bartomeu ens arremolinaEs curiós com a Mallorca, lloc d'oci i diversió a balquena, encara hi hagi els

sants que ens convoquen a fer niés festa. Es tracta dels nostres sants i santesd'estiu dels nostres pobles i barriades. San fites que vénen cada any i la gent lesespera amb ganes: San l'estes! San moments que la gent passa gust de retrobar-se, de veure's, de dinar plegats, de saludar-se més afectuosament que mai... Sandies que la gent es transforma i es fa més amigable.

Gracies a la tradició de les festes patronals de Sant Bartomeu, encara aMontuïri, també podem gaudir d'aquests moments de trobada gratuita. És dejustícia esser agraïts amb els nostres avantpassats que estimaven de bon de ve-res les virtuts de Sant Bartomeu. Ara depèn de nosaltres mateixos el seguir culti-vant les bones relacions interpersonals, religioses i espirituals que SantBartomeu visqué seguint les petjades de Cri st, el Bon Mestre.

Molts d'anys i bones festes per a tots!Nofre Torres, rector

•VERGER

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUÏRI

MISCELLANIA 27

LP] ii]c tJuliol de 2000

Dia 9 0'8 litres m2

" 10 0'7

" 16 0'8

" 23 0'2Total 2'5

6 agost Sant Joan13 " Montufri

Ultim10 anys enrereAgost de 1990

Rehabilitació del MolinarEl projecte d'idees per a la rehabilita-

ció del Molinar, guanyador del concursprèviament convocat, fou presentat pú-blicament dia 15 d'agost de 1990 pelseu autor, l'arquitecte Joan Bauga. Unadissertació que va suplir el pregó de fes-tes d'aquell any.

25 anys enrereAgost de 1975

Inauguració oficial d'Es RevoltDia 2 d'agost de 1975 amb assistència

d'autoritats regionals d'Educació Física ide la Federació de Futbol, i coincidintamb la inauguració del "Ill Torneig de saLlum", fou inaugurat oficialment el campde futbol d'Es Revolt, si be ja feia uns 4anys que s'hi jugava. També es va retrehomenatge a l'equip juvenil.

50 anys enrereAgost de 1950

Neteja i ampliació del Pou del ReiA l'estiu de 1950 es féu net el Pou del

Rei, ja que estava completament sec imolt brut. Per això l'Ajuntament a la ses-sió de dia 13 d'agost va acordar obriruna galeria en el fons, ja que algunsveïnats tenien corrents d'aigua enabundancia i probablement n'hi acudiria.

100 anys enrereAgost de 1900

Quadres per als cavalls de la guàrdiacivil

Tota vegada que el terme de Montuïricorresponia a la demarcació de la guar-dia civil d'Algaida i aquesta anava ambcavalls, dia 1 d'agost de 1900 l'Ajunta-ment va acordar aixecar una teulada enel corral de la casa de la vila perquè hipoguessin descansar els cavalls elsdies que es cregués convenient.

DcaLusAdidlhJuliol de 2000Naixements

27 juny.- Tank Garovaoui fill deMokhtar i de Hakima.

5 juliol.- Antoni Jaume Juan, filld'Antoni i de Maria Magdalena.

17 juliol.- Llorenç Miralles Gomila,fill de Matias i de Jerènia.

DefuncionsDia Il.- Miguel Morell Fontseca

"S'Espardenyaret" fadrí de 80 anys.Dia 22.- Joan Socias Sampol "Ver-

meil", casat de 80 anys.Dia 23.- Bartomeu Gomila Mesquida

"Saig", fadrí de 85 anys.Dia 25.- Pere Sampol Cerdà "Sam-

poi", casat de 84 anys.Dia 26.- Bernat Garau Marimón

"Prats", casat de 91 anys.Matrimonis

Dia 8:- Joan Nicolau Martínez ambMargalida Fontirroig Moll.

(W) 1:8Me]

Caldereta de mariscIngredients

Gambes, caramel.lans i bogues decranc (2 per persona), sípies, calamars,copinyes, muscles, rap, UK, gerret, nata,pebre vermell, tomàtiga, ceba.

ElaboracióSe sofregeix el manse. Es fa un sofre-

git de ceba, pebre vermeil i tomAtiga idesprés es passa pel premsa-purés. S'hiafegeix un poc de nata i després, totjunt, es fa bullir per espai de mitja hora.

Margalida Cerda "Poeta"

Bija LTCR16 agost 1950

Guillem Miralles Lladó "Pastor" ambCatalina Amengual Garcias "Redona"

AcA:a16 agost 1975

Pere Sampol Mas "Sampol" ambJoana Llúcia Roca Manera "Nea".

Al meu nétHas fet lo que hem pareixia:demanar-me sa env),i per jo ha estat un honor,m'has donat molta alegria.

Que no ho saps que'm gradaria,si aqueixa idea et venia,perquè ho fossis, glosador,per semblar a sa naciócom es meu padrí, Amador;aquest, sí que la tenia;

glosava molt i en sabia:era un gust es sentir-lo.

M'agrada anomenar-lo,que era lo millor que hi 'via;torn veil i faig molta via;també sé que vendrà es dia,com ets altres deixar-ho;si tu pots conservar-ho;jo si hi som t'ho agrairia

Amador Font

20 agost Ariany27 " Vilafanca

1JeAdi

r Niwou

Encara no fa un any, i...

• Avui hi ha més prosperitat social.

• El nostre territori ha millorat en qualitat.

• Preparam unes infraestructuresmodernes i adequades.

• Apostam a fons per l'economia productiva.

• Avui els joves estan més preparats per al futur.

• L'estructura administrativa ésmés democràtica i participativa.

• El diàleg social es avui més present que maia les nostres Illes.

Tantes coses fetes......tantes per fer

GOVERNDE LES ILLES BALEARS