V- DECLINACIÓ TEMES EN (Primera declinació) ADJECTIUS … · jurament no fos en va, va ordenar a...

5- Primera declinaci. Adjectius 1a classe

1

V- DECLINACI TEMES EN -. (Primera declinaci) ADJECTIUS DE TRES TERMINACIONS (

SUBSTANTIUS TEMES EN -. (Primera declinaci)

Els temes en -o primera declinaci), agrupen els substantius acabats en llarga)

Femenins (sn la majoria):

Masculins:

Molt aviat, al dialecte jnicotic, llarga es tanca i passa a - excepte quan est precedida

de

Aix ens dna els segents paradigmes:

FEMENINS

MASCULINS

Sg. Pl. Sg. Pl. Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Podrem resumir el quadre de desinncies aix:

Enunciats: Femenins: Nom. i Gen Masculins: Nom. i Gen.

Singular Plural

Fem. Masc. Fem.- Masc.

Nom. Voc. Acus. Gen. Dat.

Sg. Pl. Sg. Pl. Sg. Pl.

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.


2

- En aquesta declinaci no hi ha substantius neutres.

- Al plural sempre hi ha les mateixes desinncies

- Femenins: al singular dels femenins tenim substantius amb:

a tot el singular (-, - a tot el singular ( al Nom. Voc. Acus. i al Gen. Dat. (per la contracci amb les desinncies - - Masculins: els podem reconixer per larticle i lenunciat ( - Es diferencien dels femenins nicament al nominatiu i al genitiu (enunciat)

Exercicis

1.- Flexiona en sg. i pl.

Eneas:noms sg)

2.- Anlisi i traducci de les segents oracions


3

: interjecci oh! s habitual davant dels vocatius, per no sempre cal traduir-la : dona : caminar (preposici dacus.): a, cap a... : blanc : casa : pau : (conjunci copulativa) i : calma, tranquilitat : nima. esperit, ment : felicitat : portar : (partcula ilativa. Aqu no cal traduir-la) : Atenea : saviesa, intelligncia : justcia : deessa : aqueu, grec

: (preposici) al voltant de, en relaci amb : bell, maco : Hlena : arriscar-se, : pags : (preposici datiu) en, a (indica lloc on) : gora, plaa pblica, mercat : oli (doliva) conjuncions copulatives: llegum : vi : comprar : Melpomene : correlaci per una banda..., per altra... : Musa : tragdia : Talia : comdia

ADJECTIUS PRIMERA CLASSE (1a i 2a declinaci: ---, ---, -)

Ladjectiu s una forma nominal que pot expressar, a ms del cas i el nombre (com el substantiu),

tamb el gnere. Generalment ladjectiu concorda amb un substantiu en cas, nombre i gnere.

Aix com un substantiu noms pot tenir un gnere, que li s propi, ladjectiu pot modificar el

morfema per expressar un gnere mascul, femen o neutre.

Les desinncies sn les mateixes que tenim als substantius

Hi ha tres tipus dadjectius, segons les declinacions que segueixen:

- Primera classe: 1a i 2a declinaci

- Segona classe: 3a declinaci

- Tercera classe: 1a i 3a declinaci

ADJECTIUS PRIMERA CLASSE: ( . Enunciat: Nom. sg. masc-fem-neutre Enunciat:Nom. sg. masc-fem-neutre Enunciat:Nom. masc=fem i neutre


4

Sg. Pl.

Masc. Fem. Neu. Masc. Fem. Neu.

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Sg. Pl.

Masc. Fem. Neu. Masc. Fem. Neu.

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Sg. Pl.

Masc. - Fem. Neu. Masc. - Fem. Neu.

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

ACTIVITATS: 1.- Anlisi morfolgic de:

2.- Canvia el nombre gramatical dels segents sintagmes:

---) -/-)

-/-)--)

(-/-)-)

--) -)

--- /-)


5

3.- Seguint els models anteriors, flexiona els segents adjectius:

4.- Anlisi i traducci

: olivera : tot (adjectiu irregular) : arrel : sec : dolent, trador : llengua (adverbi): sempre : causa

: desgrcia, patiment : trador : Lenidas (general espart) : exrcit : enemic : arc, fletxa : ver : ple

PROMETEU, BENEFACTOR DEL GNERE HUM PLAT Protgores 321 d-e


6

: Prometeu : acrpolis : morada, residncia (adverbi) ja no : ser possible, poder : (infinitiu) entrar, accedir

: com : entrar : robar : de foc, del foc, igni : tcnica, art : poltic : donar

Hi ha substantius atemtics que encara no hem estudiat, per pots deduir el seu cas fixant-te en lenunciat, o en larticle que lacompanya

Lorigen dels homes: Prometeu, Pandora, Deucali i Pirra 3.1 El mite de les races Segons Hesode, els homes tenen igual principi que els immortals, per la seva raa va anar degradant-se fins lactual. En el mite de les races, aquestes sanomenen pel metall que representen: raa dor, de plata, de bronze, la raa dels herois, i la cinquena de ferro, lactual. A lorigen els homes fins i tot compartien taula amb els dus, com a les noces de Tetis i Peleu, el pares dAquilles. 3.2- Prometeu, Pandora, Deucali. Segons altres versions, el creador de lhome va ser el tit Prometeu, cos de Zeus. s fill del tit Japet, germ de

Cronos. Prometeu t diversos germans: Epimeteu, Atlant i Meneci. Creaci de lhome. Prometeu va crear els primers homes modelant-los amb argila, i Atena va bufar al de vida sobre la imatge de fang. Per aquesta llegenda no surt a la Teogonia dHesode, on Prometeu simplement

s el benefactor de la humanitat, no el seu creador; si va enganyar Zeus va ser per amor als homes. Engany del sacrifici. Una primera vegada, durant un sacrifici solemne, havia fet dues parts d'un bou: a un costat va posar la carn i les entranyes recobertes amb el ventre de l'animal, a l'altra hi va posar els ossos cobrint-los amb greix blanc. Desprs va dir a Zeus que escolls la seva part; la resta quedaria pels homes. Zeus va escollir el greix blanc i en descobrir que noms contenia ossos, va sentir un profund odi cap a Prometeu i els mortals van ser afavorits per aquella astcia. Per castigar-los, va decidir no tornar-los a enviar foc. Robatori del foc. Llavors Prometeu va acudir al seu auxili per segona vegada; va robar llavors de foc a la "roda del sol " i les va portar a la Terra ocultes a un tronc de frula. Una altra tradici diu que va treure el foc de la farga d'Hefest. Zeus va castigar els mortals i al seu benefactor. Pandora. Contra els primers homes, Zeus va idear enviar un sser modelat ex professo, Pandora, creada per tots els dus per portar la desgrcia als humans. Aquesta va anar a casa dEpimeteu, que tenia una caixa que ning, sota cap

concepte, podia tocar, i encara menys obrir. Per la curiositat de la dona la va portar a obrir la caixa, de la qual en van sortir tots els mals i plagues que afectarien els humans. (Segons una altra versi, la caixa contindria els dons dels humans, que en obrir la caixa van marxar volant. Quan Pandora es va adonar, va tancar la caixa, deixant-hi noms a dins l'esperana). Aix s com la dona, que ms tard, en una altra religi, seria la culpable de que els humans marxessin del Parads, va portar la desgrcia dels dus als humans. Deucali i Pirra. Prometeu va ensenyar tamb al seu fill Deucali la forma de salvar-se del gran diluvi que Zeus projectava per exterminar la raa humana, i que havia sabut preveure. Per aix van construir una barca que els salv, i, un cop va parar el diluvi, van seguir les ordres d'Hermes, el missatger dels dus, i van tirar pedres darrere seu. Aix, de les pedres que va tirar Deucali en van sortir els homes nous, mentre que de les que va llanar Pirra en van sortir les noves dones. Cstig de Prometeu. Tanmateix, a Prometeu, Zeus el va encadenar amb cables d'acer al Cucas, enviant una guila que li devorava el fetge, el qual es regenerava constantment i va jurar per Estix que mai ms deslligaria a Prometeu de la roca. No obstant, quan Hracles va passar per la regi del Cucas, va travessar amb una fletxa l'liga i va alliberar Prometeu; Zeus, satisfet per la proesa del seu fill no es va enfadar degut a que aquesta proesa augmentava el renom dHracles; per perqu el seu jurament no fos en va, va ordenar a Prometeu que ports un anell fabricat amb l'acer de les seves cadenes i un tros de roca en la qual havia de restar per sempre encadenat; d'aquesta manera, una lligadura d'acer continuava unint al tit amb la roca.

Immortalitat de Prometeu. En aquest temps, el centaure Quir sentia forts dolors i desitjava morir, i va oferir la seva immortalitat a qui la volgus. Prometeu va acceptar fer-se immortal en lloc de Quir. Zeus va acceptar l'alliberament i l immortalitat del tit, encara ms complagut, quan aquest li va dir un oracle que li revelava un antiqussim secret, que deia que el fill que Zeus tindria amb Tetis acabaria destronant el pare dels dus i els homes.

http://amarti35.wordpress.com/2010/02/10/antropogonia-prometeu-i-els-homes-deucalio-i-pirra-pandora/


7

ETIMOLOGIES: Lorigen de la vida i els primers organismes Segona Part

- Procariota (3900 milions anys)

- Hetertrof / auttrof

- Cianobacteris

- Eucariota: (1500 milions)

- Simbiosi / endosimbiosi > cllula eucariota

o Un tercer bacteri donaria lloc als

mitocondris

- Organismes pluricellulars (-670 mill. Anys)

- Artrpodes i cordats (Chordata, del grec

"amb corda")

- Fssils + antics: -450 mill. anys

- Cromosoma

- Imatges de la cllula (Jos Carlos Ruiz-2006)

http://centros4.pntic.mec.es/cp.teresa.revilla/contenidos/naturales/segundo.html


8

. Les nou Muses:

, ,

, ,

. ,

. (), (),

.

-,

-,

-,

-, : cincia

-, : Melpmene

-,

-, : Tlia

-,

-, : Urania

-, : protecci, cura (de...)

: tenir

-,

-, : Callope

--

-, : Polimnia

-, : cant, can

: protegir, presidir, dirigir

-, : Terpscora

-, : dansa

-, : Euterpe

,

-, : Clo

--

-, : Erat

--


9

, , - Atenas, Esparta, Tebas

, , .

[imperfet d) ,

. ,

.

.

-,

-,

-,

-,

-,

-,

[imperfet d) : (trad. lliure

eren estimades ; trad. literal: eren en

estima...

(): conjunci adversativa

= =

-, : valentia

-, : disciplina

-, : resistncia

--

: admirar

-, : Lenidas

-, : mort, final

-,

-, : Pelpidas

-, : Epaminondas

-,

: portar, aportar, produir, donar

-, : fama, glria

-, : honor

V- DECLINACIÓ TEMES EN (Primera declinació) ADJECTIUS … · jurament no fos en va, va ordenar a...

Documents

Transcript of V- DECLINACIÓ TEMES EN (Primera declinació) ADJECTIUS … · jurament no fos en va, va ordenar a...