Programació 3r eso 2019-2020

Esther Fernández López

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

Autora: Esther Fernández LópezMaquetació: Educàlia Editorial Edita: Educàlia Editorial ISBN:978-84-17997-21-2

Tots els drets reservats. No està permesa la reimpressió de cap part d’aquest llibre, ni d’imatges ni de text, ni tampoc la seva reproducció, ni utilització, en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic o d’una altra manera, tant coneguda com els que puguin inventar-se, incloent el fotocopiat o gravació, ni està permès emmagatzemar-lo en un sistema d’informació i recuperació, sense el permís anticipat i per escrit de l’editor.

Alguna de les imatges que inclou aquest llibre són reproduccions que s’han realitzat acollint-se al dret de cita que apareix en l’article 32 de la Llei 22/1987, de l’11 de novembre, de la Propietat intel·lectual. Educàlia Editorial agraeix a totes les institucions, tant públiques com privades, citades en aquestes pàgines, la seva col·laboració i demana disculpes per la possible omissió involuntària d’algunes d’elles.

Educàlia Editorial

Avda. de les Jacarandes 2 loft 327 46100 Burjassot-ValènciaTel. 960 624 309 - 963 768 542 - 610 900 111Email: educaliaeditorial@e-ducalia.comwww.e-ducalia.com

1

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Justificació

La programació dels elements curriculars que configuren cada assignatura

s’entén com un document fonamental per a la planificació de la pràctica docent. Aquest

document facilita la distribució dels continguts i activitats al llarg dels diferents períodes

lectius del curs amb la finalitat de graduar-ne el nivell de dificultat i guiar l’assoliment

dels objectius i competències per l’alumnat. Al mateix temps, l’avaluació contínua de

cadascun dels elements curriculars fa possible la reorganització de la programació per

tal de corregir-ne errades i introduir-hi els oportuns ajustaments i adaptacions.

La present Programació Didàctica fa referència a un curs escolar de

l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura corresponent al 3er l’ESO i respon a les

directrius emanades de l’ORDRE 7/2019, de 28 de febrer de 2019, de la Conselleria

d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoca un procediment

selectiu d’ingrés i un procediment per a l’adquisició de noves especialitats en els

cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’escoles oficials

d’idiomes, professors de Música i Arts Escèniques, professors d’Arts Plàstiques i

Disseny i professors tècnics de Formació Professional (DOGV Num. 8498 /

04.03.2019), així com per les correcions ulteriors). Per tant, la nostra Programació està

regulada per la legislació educativa vigent a l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

L’esmentada Ordre disposa que el procediment constarà de tres fases: oposició,

concurs i pràctiques. La nostra programació respon al que s’hi indica en relació a

l’oposició pel que fa a l’accés al cos de professors d’Ensenyament Secundari: en

concret, a allò establit en el punt 7.2.1.2, que fa referència al segon exercici: la

presentació i defensa oral d’una programació didàctica i l’exposició d’una de les unitats.

Al seu torn, l’extensió i format d’aquesta programació, així com la seua

estructura i característiques, s’ajusten, bàsicament, al que disposa l’Annex II, apartat 2.

MOSTRA SESGADA

4

No obstant això, la diversitat de l’alumnat quant a motivació, interessos,

capacitats i nivell de coneixements s’ haurà de tindre en compte a l'hora de programar

els elements del currículum. El docent procurarà esmenar-ne les mancances, amb la

finalitat que els alumnes arriben a aconseguir els objectius programats en cada ocasió

el més prompte i amb la major solidesa que siga possible. En tot cas, el professorat, en

coordinació amb els tutors i amb el Departament d’Orientació, implementarà les

mesures escaients per a donar resposta a les necessitats educatives especials que

puga presentar qualsevol alumne, d’acord amb el Pla d’Atenció a la Diversitat.

2. OBJECTIUS DE L’ESO VINCULATS AMB LA MATÈRIA DE VALENCIÀ:

LLENGUA I LITERATURA.

El R. D. 1105/2014, en el seu capítol II, fa referència a la finalitat de l’ESO

(article 10, apartat 1), que es relaciona amb l’adquisició d’una formació cultural i cívica i

d’uns hàbits d’estudi i treball que facen possible la incorporació de l’alumnat a estudis

posteriors, al món laboral i a l’exercici dels seus drets i deures ciutadans.

D’altra banda, a l’article 11 s’especifiquen els objectius d’aquesta etapa, amb un

total de dotze, enumerats des de la lletra a) fins la l). En la mateixa línia, aquests

objectius fan referència al desenvolupament integral de la personalitat dels alumnes,

així com a l’adquisició dels valors cívics imprescindibles per a la convivència i d’un

bagatge cultural suficient per a la seua integració en la societat del coneixement.

Alguns objectius tenen caràcter general i afecten la totalitat de les assignatures, mentre

que uns altres es troben més directament vinculats a alguna o algunes de les matèries.

Pel que fa a l’assignatura de Valencià, el seu plantejament comunicatiu i dialògic

contribueix a la convivència entre iguals i a l’adquisició dels valors que la fan possible:

respecte a les persones i a les seues idees, resolució de conflictes per mitjà de la

paraula, treball cooperatiu... Igualment, el caràcter instrumental de la llengua la

converteix en una eina fonamental per a l’adquisició dels continguts de les altres

5

matèries, per la qual cosa l’aprenentatge lingüístic que constitueix la base de la nostra

resulta decisiu per a l’assoliment dels objectius de l’ESO.

En aquest sentit, l’assignatura de VLL contribueix de manera fonamental a la

finalitat de l’ESO i a la majoria dels objectius. No obstant això, podem destacar-ne

alguns als quals la matèria contribueix de manera més directa. La relació de les

finalitats i objectius de l’ESO s’ha transcrit (en l’original castellà) en el nostre Annex 3.

En concret, l’objectiu de l’ESO al qual la assignatura de VLL contribueix més

directament és l’assenyalat amb la lletra h), el text del qual podem adaptar a la llengua

i àmbit propis de la nostra Comunitat de la manera següent: Comprendre i expressar-se

amb correcció, oralment i per escrit, en valencià, textos i missatges complexos, i iniciar-

se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

En realitat, aquest objectiu fa referència al fet que els estudiants d’aquesta etapa

han de desenvolupar un coneixement i ús correcte del castellà, així com de la llengua

pròpia de la Comunitat corresponent en cas que en tinga, com és el cas de la nostra.

De fet, i encara que l’assignatura de VLL se centra en el desenvolupament de les

habilitats orals i escrites en valencià, cal tenir present que els currículs de les matèries

corresponents a les dues llengües són pràcticament idèntics. De fet, tots els blocs

contemplen una sèrie de continguts comuns, donat que molts continguts que es

treballen en cadascuna de les llengües serveixen al mateix temps per a l’aprenentatge

de l’altra: en particular, tot allò que es relaciona amb estratègies de lectura i escriptura,

nocions teòriques sobre gramàtica o literatura, o bé les relacionades amb les tipologies

textuals: en definitiva, tots aquells aspectes no estrictament propis de la llengua i la

literatura valencianes. En aquest sentit, la nostra assignatura també contribueix a

l’objectiu i), referit a la comprensió i expressió en una o més llengües estrangeres.

D’altra banda, trobem igualment rellevant la contribució de VLL a altres objectius

del currículum, i de manera especial del següents:

MOSTRA SESGADA

15

–orals i escrites–, així com en el treball sobre textos de diferents tipus, tant literaris com

procedents de les diverses disciplines científiques i de la vida quotidiana.

Per a les activitats de classe s'alternarà el treball individual amb diferents

agrupaments: parelles, xicotets equips de treball o gran grup. El docent arreplegarà

determinades produccions escrites dels alumnes per a la seua correcció, o bé els

demanarà alguna activitat o treball per a corregir, lliurar o exposar posteriorment. Els

tipus d’activitats més usuals s’especifiquen en el desenvolupament de les U. D.

7. RECURSOS DIDÀCTICS, ESPACIALS I ORGANITZATIUS

Com venim dient, els materials emprats per al procés d'ensenyament-

aprenentatge consistiran fonamentalment en textos orals i escrits de tota mena per al

seu treball individual i grupal. Quant als recursos docents, a més de comptar amb el

llibre de text acordat pel Departament, el professor facilitarà als estudiants una sèrie de

materials d'elaboració pròpia a través d'un enllaç informàtic que dona accés a l'arxiu on

es troben disponibles. A més, al llarg de les sessions es treballaran a l'aula materials

complementaris de diversa índole, tant impresos com audiovisuals: imatges, vídeos,

presentacions, blogs i pàgines web amb explicacions i activitats... com també obres

auxiliars de consulta com els diccionaris, manuals de gramàtica, de literatura, etc.

Pel que fa als recursos espacials, les activitats es duran a terme principalment a

l'aula del grup-classe, l'organització de la qual s'adaptarà a les necessitats del moment:

en files durant les explicacions, en grups durant les activitats que així ho

requerisquen… No obstant això, en altres ocasions la classe es realitzarà a l'aula

d'Informàtica, o bé s'acudirà a la biblioteca o altres espais o dependències del centre.

Quant a les activitats complementàries, algunes se celebraran en el mateix

centre (corredors, sala d'actes, etc.), mentre que unes altres consistiran en eixides fora.

8. MESURES DE SUPORT I COMPENSACIÓ EDUCATIVA

16

El nostre Projecte Educatiu contempla les diferents línies d’actuació relacionades

amb la inclusió, d’acord amb el Pla d’Acció Tutorial i amb el Pla d’Atenció a la

Diversitat; documents encaminats a l’eliminació de tot tipus de barreres al

desenvolupament dels alumnes, i en especial d’aquells en situació de vulnerabilitat.

El Decret 104/2018 distingeix quatre nivells en les mesures de resposta que els

centres han d’oferir per a fer possible la inclusió de l’alumnat amb necessitats

específiques de suport educatiu o que requerisca actuacions per a la compensació de

les desigualtats. Pel que fa al nostre alumnat de 3er d’ESO trobem quatre alumnes que

porten ACI en VLL, i un altre que hi porta ACIS. La primera d’aquestes mesures es

troba dins del nivell III de resposta educativa, mentre que l’ACIS s’inclouria dins del

nivell IV. Tots dos tipus d’adaptacions es programen i desenvolupen en coordinació

amb el departament d’Orientació; i, en el cas de l’alumne amb ACIS, també amb el de

Castellà, donat que aquest alumne porta adaptació en ambdues assignatures.

A banda dels casos esmentats, es procura donar una resposta adient a la

diversitat d’interessos, capacitats i motivació que presenta el nostre alumnat davant de

cadascun dels aspectes abordats en classe. D’altra banda, és cert que en el grup de

3er C, on es concentren la totalitat dels alumnes d’origen immigrant el ritme de treball

és lleugerament més lent que als altres dos grups; però sense que això comporte

dificultats ressenyables en l’aprenentatge general d’aquests alumnes.

En tot cas, tos els estudiants tenen la possibilitat de rebre una atenció docent el

més personalitzada possible, així com un recull d’activitats de reforç i/o d’ampliació en

cas que es considere necessari o convenient; sempre dins de les possibilitats, donat

que enguany no disposem –com en cursos anteriors– de cap grup de desdoblament.

9. UNITATS DIDÀCTIQUES

9. 1. Seqüenciació i desenvolupament del curs

MOSTRA SESGADA

1

UNITAT 1

I. INTRODUCCIÓ

La present Unitat Didàctica (U. D) forma part de la nostra Programació

de 3er d’ESO i està adreçada al grup de 3er A. Es tracta d’un curs de PEV

integrat per vint-i-cinc alumnes, dos dels quals es troben repetint 3er i un altre

va repetir 2n l’any passat. Tot i que encara no es pot determinar quin és el

nivell del grup, en línies generals l’alumnat del nostre centre és bastant tranquil,

amb escassa conflictivitat i desigual nivell d’interés i motivació en els estudis.

En la seua majoria són valencianoparlants, tot i que els resultats obtinguts en

2n per l’alumnat d’aquesta classe en la nostra assignatura van ser finalment

més aviat discrets, amb una mitjana de 5,7 punts (incloent-hi les qualificacions

finals de 2n dels dos alumnes que repetiran 3er).

Ens trobem davant de la primera de les U. D. del curs, amb tot allò que

implica aquesta circumstància. D’una banda, els alumnes venen de gaudir de

les seues vacances d’estiu i han d’incorporar-se de nou al ritme de treball que

requereix el desenvolupament d'un nou curs escolar. I, per un altre costat,

aquesta U. D haurà d’establir les bases d’aquest nou nivell, el qual, a més,

comportarà el final del primer cicle d’ESO (d’acord amb l’ordenació d’aquesta

etapa educativa establerta per la legislació vigent). A més d’això, encara que la

majoria dels integrants del grup es coneixen dels anys anteriors, també n’hi ha

alguns que no han coincidit fins ara. Per tant, en el desenvolupament d’aquesta

primera U. D. haurem de tindre en compte aquesta realitat, per tal que des de

la nostra assignatura es puga contribuir a la integració i socialització de tots els

2

membres del grup i, a més, a facilitar el treball en equip per part de la totalitat

dels seus integrants.

Pel que fa als continguts programats, iniciem el curs amb una reflexió al

voltant dels conceptes relacionats amb l’acte comunicatiu i els elements que hi

intervenen, per tal que els estudiants consoliden i sistematitzen els

coneixements sobre aquesta matèria que ja s’havien abordat de manera

tangencial i fragmentària en cursos anteriors, tant en la nostra assignatura com

en la de Castellà: Llengua i Literatura. Considerem que resulta fonamental un

domini bàsic d’aquests conceptes des de l’inici mateix del curs, donat

l’enfocament comunicatiu que ha de vertebrar ambdues assignatures,

orientades a l’ús adequat de les llengües oficials autonòmiques. En aquest

sentit, aquesta primera U. D. planteja igualment altres continguts relacionats

amb la noció de comunicació, com ara els dualismes verbal/no verbal i

oralitat/escriptura (conceptes que cal destriar i distingir de manera adient). Així

mateix, es procurarà delimitar les diferents unitats comunicatives (text,

enunciat, oració) per a donar pas a un recordatori i aprofundiment al voltant de

les modalitats oracionals, tot procurant relacionar-les amb els coneixements

impartits sobre el concepte de comunicació.

D’altra banda, i en la mateixa línia de l’enfocament comunicatiu, la

introducció dels continguts relacionats amb el bloc Educació Literària es

plantegen, en primer lloc, en la seua naturalesa essencialment comunicativa;

per tal d’aprofundir a continuació en altres tipus de conceptes relacionats amb

la dimensió artística, històrica i social del fet literari.

3

Per últim, després d’haver abordat la normativa ortogràfica en els

anteriors nivells de l’etapa, s’inicia en aquest curs la reflexió sobre la norma

culta oral de la llengua, amb el treball, en aquesta primera unitat, al voltant de

la pronunciació correcta de les vocals. No obstant això, l’estudi i pràctica de

l’ortografia continuarà al llarg del curs: no només a l’hora de desenvolupar les

destreses escrites, sinó també mitjançant un quadern amb fitxes

autocorrectives que els estudiants treballaran com a tasca personal per tal de

repassar els coneixements adquirits en cursos anteriors.

II. TEMPORALITZACIÓ

Aquesta primera U. D. del curs està programada per a desenvolupar-se

en un total de set sessions, entre els dies 10 i 24 de setembre. La raó que

comptem per a aquesta Unitat inicial amb una sessió més que per a les Unitats

successives –llevat de les últimes, que només en tenen cinc– és que hem

programat una primera sessió de caràcter introductori al curs en la seua

totalitat; sessió que, al mateix temps, pretén servir com a presentació dels

integrants del grup-classe.

III. COMPETÈNCIES CLAU

D’acord amb la LOMCE, les competències es defineixen com les

capacitats per a aplicar de forma integrada els continguts propis de cada

ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d'aconseguir la realització

adequada d'activitats i la resolució eficaç de problemes complexos. Aquesta llei

orgànica distingeix fins a set competències, les quals, en el currículum valencià,

passen a denominar-se competències-clau i adopten les següents

denominacions i abreviatures:

MOSTRA SESGADA

9

de continguts contemplats pel currículum, de manera que, fins i tot, un mateix

contingut pot participar de més d’un bloc.

Així doncs, els continguts que es treballaran al llarg de la U. D. són els

següents (a la graella indiquem el bloc o blocs al/s qual/s s’adscriuen

majoritàriament):

Continguts de la U. D. Blocs

1 2 3 4

1. La comunicació. Elements de la situació comunicativa.

2. Comunicació verbal i no verbal.

3. Comunicació verbal: oralitat i escriptura.

4. Unitats de comunicació: text, enunciat, oració.

5. Les modalitats oracionals.

6. La norma culta. La pronúncia de les vocals: vulgarismesi castellanismes.

7. La comunicació literària.

8. Introducció a la literatura: concepte, temes i tòpics.

VI. INTERDISCIPLINARIETAT

Encara que cadascuna de les assignatures que conformen el currículum

respon als fonaments epistemològics de la disciplina científica corresponent,

l’adopció en les assignatures lingüístiques de l’enfocament comunicatiu permet

l’ús en l’aula de llengua de tot tipus de textos que poden tractar ben bé temes

10

pertanyents a qualsevol dels diferents àmbits del saber, cosa que contribuirà a

relacionar el treball d’aquests textos amb allò que s’haja pogut estudiar en

altres assignatures. D’altra banda, el caràcter instrumental de les llengües

oficials autonòmiques, així com el fet que el valencià siga la llengua materna i

vehicular majoritària en l’ensenyament de l’alumnat del grup –donat que ens

trobem en un grup adscrit al PEV– confereix especial importància a

l’aprenentatge lingüístic en la nostra llengua.

Al marge d’això, les altres assignatures lingüístiques són les que

mantenen una relació més estreta amb VLL, donat el Tractament Integral de

Llengües que presideix el currículum autonòmic. De manera molt especial, serà

l’assignatura de Castellà la que es relacione amb la nostra, donat l’elevat

percentatge de coincidència entre els currículs de totes dues assignatures (VLL

I CLL). En aquest sentit, cal remarcar l’estreta coordinació entre els dos

Departaments Didàctics implicats. Per la nostra banda, i pel que fa a aquesta

primera U. D. del curs, procurarem sobretot aclarir tres aspectes:

1. Que els alumnes tinguen clar que els conceptes relacionats amb la

llengua i la literatura tenen la mateixa naturalesa tant si es diuen en castellà

com en valencià.

2. Que tinguen clara, igualment, la denominació de cada concepte en

cadascuna de les llengües; així com que siguen capaços de donar exemples

vàlids i correctes en totes dues.

3. Que, no obstant això, sàpien distingir entre les particularitats i

convencions d’una i altra llengua (en especial a efectes d’evitar interferències,

vulgarismes, barbarismes, «falsos amics» o confusions ortogràfiques).

MOSTRA SESGADA

14

D’altra banda, els Departaments de Valencià i Castellà organitzen

conjuntament, cada any, un concurs literari orientat a fomentar la creació de

textos d’intenció estètica per part de l’alumnat del centre. Aquesta activitat es

promociona des de les aules i es troba estretament relacionada amb l’element

transversal al qual hem fet referència en aquest apartat.

VIII. METODOLOGIA I ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

El plantejament de les classes serà eminentment pràctic. D’acord amb

l’enfocament comunicatiu, les activitats que es duran a terme al llarg de les

successives sessions giraran al voltant de l’ús de la llengua; de manera que

l’aprenentatge de l’alumnat s’anirà adquirint a través d’activitats que fomenten

la comprensió i expressió oral i escrita, així com la interacció amb el professorat

i entre iguals.

Entre d’altres, s’han programat per a les diverses sessions activitats com

les següents:

- Redacció personal al voltant dels coneixements sobre la assignatura i

la seua relació amb els gustos de l’alumne/a, així com amb els seus interessos,

expectatives professionals…

- Pluja d’idees participativa i motivadora, orientada a determinar els

coneixements previs de l’alumnat al voltant dels continguts que s’han de

treballar, així com a detectar els errors que puguen tindre interioritzats sobre

eixos mateixos continguts; com també a suscitar l’interés pels nous

aprenentatges que els estudiant hauran de construir a partir del treball en l’aula.

15

- Presa d’apunts, procurant reflectir-hi els aspectes principals dels

continguts treballats a l’aula.

- Activitats (orals i escrites) de síntesi de les explicacions.

- Elaboració d’un diari personal de classe on constaran les reflexions de

l’estudiant al voltant dels continguts impartits.

- Elaboració d’un portfolio on l’alumne/a inclourà aquelles de les seues

produccions escrites que s’haja decidit.

- Breus debats i intervencions orals, tot combinant-ne el caràcter pautat i

l’espontani, juntament amb el treball individual i en diversos agrupaments

(parelles, xicotets grups, gran grup), i procurant aplicar les orientacions vistes

en classe sobre la pronúncia correcta de les vocals.

- Activitats de reconeixement dels factors que intervenen en els diferents

actes comunicatius establerts a l’aula, així com en altres d’inventats o recreats.

- Activitats d’aplicació on l’alumnat podrà practicar la distinció entre els

conceptes de text, enunciat, oració, així com les semblances i diferències que

mantenen entre ells.

- Activitats d’aplicació on els estudiants podran practicar el

reconeixement de les diverses modalitats oracionals en diferents exemples, o

bé inventar-ne uns altres.

- Activitats d’aplicació on els alumnes podran comprovar el tractament

dels diversos tòpics literaris al llarg de la Història, tant en textos autòctons com

en traduccions al valencià de textos provinents de la Literatura Universal.

MOSTRA SESGADA

26

c) Recursos TIC: per a buscar exemples, textos, bibliografia, activitats de

reforç o ampliació...

XII. AVALUACIÓ

L’avaluació serà contínua i formativa, i tindrà com a fi detectar les

dificultats en el moment en què es produïsquen, analitzar-ne les causes i

reorientar la intervenció educativa per a adequar-la a la diversitat de l'alumnat

en relació amb les seues capacitats, ritmes d'aprenentatge, interessos i

motivacions.

Com a punt de partença per a la introducció de cadascun dels continguts

programats es tindran en compte els coneixements previs de l’alumnat del

grup. Per a això, i com activitat prèvia a la introducció de cadascun dels

continguts programats, es durà a terme alguna activitat d’avaluació inicial de

caràcter diagnòstic, amb l’objectiu de detectar tant els coneixements previs com

els errors que els estudiants tinguen assimilats, així com les majors dificultats

que oferisca en cada cas la matèria impartida. La introducció de cadascun dels

conceptes, procediments i actituds programats per a la U. D. i per a cadascuna

de les sessions es farà sobre la base de la informació recopilada pel docent a

partir d’aquestes activitats inicials.

Al llarg de les successives Unitats del curs, el caràcter continu de

l’avaluació es traduirà en la realització d’una tasca de tipus avaluatiu en la

sessió final, per tal de servir com a recopilació i síntesi dels continguts

treballats; així com per a reflexionar-hi, repassar la matèria impartida i aclarir

els possibles dubtes. En el cas de la present U. D, com ja s’ha vist, aquesta

27

activitat girarà al voltant d’un text on els estudiants aplicaran els continguts

treballats al llarg de la U. D.

A més, de manera individual, cada estudiant durà a terme la composició

d’una activitat de síntesi basada en els continguts impartits, les aportacions

dels membres del grup i els materials que apareixen al llibre de text i d’altres

recursos complementaris. En aquest treball, els alumnes definiran els diferents

conceptes, en posaran exemples adequats, aclariran els dubtes i faran una

reflexió sobre tots els aspectes treballats a l’aula. Aquesta tasca s’incorporarà

al portfoli i serà diferent però complementària al diari de classe, on es farà

constar el desenvolupament de la sessió, així com les reflexions sobre els nous

aprenentatges que l’alumne ha incorporat al llarg del seu transcurs.

Pel que fa als instruments d’avaluació, considerem com a tals totes les

produccions elaborades pels estudiants (tant orals com escrites); així com les

actituds que cadascun d’ells manifeste cap a l’assignatura, la classe, els

companys i el professorat, reflectides en les corresponents rubriques omplertes

pel docent. Com a tècniques d’avaluació, a banda de la recollida dels

materials produïts comptem amb l’observació per part del profesor del treball

diari i l’actitud del cada alumne i de la seua expressió oral; com també amb el

grau de comprensió dels continguts que manifesta amb les seues intervencions

en classe.

Quant als criteris d’avaluació específics d’aquesta U. D, estan

dissenyats en funció de l’assoliment, per part de cada alumne, dels objectius

didàctics plantejats per a la Unitat; els quals, al seu torn, estan basats tant en

els criteris d’avaluació prescrits pel currículum de la nostra assignatura com en

els estàndards d’aprenentatge avaluables i els indicadors d’èxit que

28

l’administració autonòmica ha descrit com a desenvolupament i concreció

d’aquests criteris curriculars. Per tant, per a determinar el grau d’assoliment

dels objectius de la present U. D per part dels estudiants, el docent es basarà

en els següents criteris d’avaluació:

1. Reconeix els diferents factors que intervenen en un acte de

comunicació, mitjançant la participació en actes comunicatius reals i en altres

de recreats.

2. Distingeix entre la comunicació verbal i la no verbal, així com entre

l’oralitat i l’escriptura; i reconeix els trets distintius de cada modalitat.

3. Aplica la normativa culta sobre la pronúncia correcta de les vocals.

4. Assimila els conceptes de text, enunciat i oració com a unitats de

comunicació.

5. Distingeix entre les diferents modalitats oracionals, coneix les seues

característiques i és capaç de fer-les servir de la manera més adient per a l’èxit

de l’acte comunicatiu, sempre en funció de la situació.

6. Interioritza el concepte de literatura en els seus vessants d’acte

comunicatiu, manifestació artística i instrument de cultura i de fruïció estètica.

7. S’integra dins del grup-classe i va adquirint progressivament el sentit

de la responsabilitat en el treball individual i cooperatiu, amb una actitud de

respecte cap als companys i el docent.

D’acord amb aquests paràmetres, el professor tindrà al seu abast una

escala d’observació on especificarà el grau d’assoliment per part de l’alumne

MOSTRA SESGADA