1.- Context histric i poltic de 1.930 - 1.950.- A EuropaEn 1933 a Berln, Adolf Hitler va ser anomenat Canciller del Reich alem. Al mar de 1933, el president Paul Hindemburg va dissoldre el parlament i va declarar lestat demergncia, donant al Canciller Hitler la suma de poder executiu i el poder financer exrcit pels jueus en lmbit internacional era sempre en menys acabament de la naci alemana. Va iniciar a Alemanya un pla per a excloure als jueus de lactivitat econmica. Lils va impedir lexercici de la medicina, ladvocaci i sels va excloure de ladministraci pblica i de lensenyana. Lagost de 1934 va morir Hindemburg i Hitler va assumir la presidncia dAlemanya. En 1935 es feren les Lleis de Nuremberg. Es van dictar les cridades Leyes de Nuremberg per a la protecci de la sang i de lhonor alem. Entre altres mesures prohibia els matrimonis entre ciutadans de sang alemana i jueus. Prohibia als jueus portar la bandera i sels eliminava de la nacionalitat alemana. En Viena al mar de 1938. Al poc de temps van comerar els arrestos i lexpulsi de la poblaci juea dustria. A setembre de 1938, lexrcit alemany va invar Polnia. El 10 de maig de 1940, invasi a Holanda i Blgica. Les tropes alemanes van invar els pasos neutrals dHolanda i Blgica, avanant amb fortes divisions blindades i una poderosa aviaci. En una guerra rellamp van aconseguir rendir els exrcits dambds pasos en menys dun mes. Immediatament van comerar les mesures antijueus a Blgica i a Holanda. Finalment la maquinria de guerra alemanya completa la invasi a Europa. En pocs mesos Alemanya ocup: Dinamarca, Noruega, Frana, Romania, Yugoeslavia i Grcia. Novembre de 1938, Nit dels Vidres. Es van produir disturbi antijueus a Alemanya i a ustria. Es van incendiar les sinagogues, es van cremar llibres i es van destruir els vidres dels comeros jueus. Quan Alemanya ocupava un pas, les tropes especials de la gurdia de Hitler, tenien com a principal objectiu localitzar els jueus, desallotjar-los de les seues vivendes, concentrar-los en camps de treball per a procedir desprs a la seua aniquilaci. Al mar de 1940 es va obrir el camp de concentraci dAuschwitz. En 1941 Hitler decidix la Soluci Final del problema jueu. El eufemisme usat pels nazis per a anomenar el seu objectiu dextermini total dels jueus dEuropa. Es construxen a Auschwitz les cambres de gas i els crematoris. Febrer de 1943. Lexrcit alemany s derrotat per primera vegada en la batalla de Stalingrad per lexercit rus. Juliol de 1943. Les tropes aliades desembarquen a Siclia. 6 de juny de 1944, els aliats desembarquen en les platges de Normandia, Frana. Agost del 1944 Pars es alliberat. Maig de 1945, els exrcits russos entren a Berln, Hitler se sucida i Alemanya es rendix incondicionalment.

- A EspanyaEl rgimen poltic que es va establir a Espanya a finals de la Guerra Civil pot definir-se com una dictadura amb trets fascistes, en les quals les classes dominants tradicionals recuperaren el predomini social. La figura del general Francisco Franco va presidir el perode de forma omnipresent.El Govern Provisional (d'abril a desembre de 1931) es va convocar eleccions generals i la consegent aprovaci de la Constituci espanyola de 1931. En segon lloc, i ja plenament de manera democrtica apareix l'anomenat Bienni reformista (1931 - 1933), durant el qual el govern republic - socialista de Manuel Azaa va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar el pas. Seguidament vingu el Bienni conservador (1933 - 1935), tamb conegut com el Bienni Negre, en el qual el govern del Partit Radical Republic Alejandro lerroux, recolzat des del parlament per la dreta catlica de la CEDA, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. L'ltima etapa republicana prvi a l'inici de la Guerra Civil fou l'anomenat Front Popular, coalici d'esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 i que es mantingu fins l'esclat del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol de 1936.

El 28 de febrer de 1939, (posterior any de la Guerra Civil), els governs de Frana i del Regne Unit reconeixien l'Espanya del general Franco. A ms, Manuel Azaa va dimitir com a president de la Repblica i el Govern Republic va haver d'exiliar-se a Frana per locupaci franquista de catalunya. L1 dabril Franco donava per finalitzada la guerra i la Repblica.

Els primers temps del franquisme estigueren marcats per la represi. La Llei de Responsabilitats Poltiques de 1939 fou linstrument per exercir una persecuci contra els que soponien al rgim.Al context de la poltica de autarqua y caresta de la dcada de 1940 Espanya va patir seqeles de fam, desocupaci i van empitjorar les collites.Al finalitzar la contenda moltes persones foren encarcelades o ejecutades per la seua activitat poltica i els partits van passar a la clandestinitat. Per altra banda es va mantenir el marc, el seu perode fou entre 1944-1947 quan el trionf de les potencies democrtiques en la Segona Guerra Mundial va crear lesperana de qu aquestes derribaren la dictadura franquista.A causa de desaparixer la democrcia i les reinvindicacions que estaven en proces va fer que les llenges diferents al castell desaparegueren dels usos formals. En el nostre ambit ls de la llengua es va convertir en un simbol doposici a la dictadura .La literatura de postguerra es va veure afectada per la suspensi del drets civils, la censura i prohibici de la llengua .

2.- Tradici literria potica europea. Tendncies, autors i obres.Van vore tres tendncies:1.Dcada dels anys 40 i 50:Poesia de tradici simbolista: s una poesa continuadora dun estil anterior a la Guerra Civil que t Carles Riba com el mxim esponente i punt de referncia, ja que encarnava valors morals. Destacaren tamb: Xavier Casp amb lobra: Gran Sonata de la PtriaPoesia de tradici avantguardista: Es reivindicava la ruptura formal i lingstica, s la provocaci, com ara la incorporaci de temes inslits o temes clssics.Destacaren: Josep V.Foix i Joan Brossa amb lobra: Sextines 76

2.Dcada dels anys 60:Poesia de tradici realista: Es basava en els plantejaments masclistes dintelectuals i escriptors que reivindicaven la participaci de la literatura en lalliberament individual i social de lsser hum.Destacaren: Joan Fuster amb lobra: Sobre NarcsLa nova can: s un moviment utilitzat per escriptor i poltics a fi darribar a un pblic ms ampli.Destacaren: Ovidi Montllor, amb lobra: Poemes i canons

3.Dcada dels anys 70:La societat ha viscut grans canvis: ltims moments de la dictadura, mort de Franco es comen a publicar les obres completes de Joan Brossa amb lobra: ManeresGeneraci literaria dels anys 70: s la generaci de practicar la poesa com una activitat autnoma, sense altra finalitat que fer literatura i reinvidicava opcions potiques.Destacren; Josep Piera, amb lobra: Maremar

3.- La poesia de postguerra en llengua castellana (1930-1950).Introducci: En 1939 acab la Guerra Civil espanyola en qu comena una nova poca literaria com social. La literatura de postguerra va tindre molt esplendor sobretot en el gnere narratiu: contes, novelles, relatos Espanya estav en poca de crisis, i la literatura de postguerra el reflectia perfectament. Aix que el que varen fer els autors de lpoca va ser corregir a travs de la literatura la seua Espanya, per a que tornar a ser la mateixa dabans.LA POSIA DE POSTGUERRA:Els primers anys de la poesia de postguerra van ser prou trist per encara van mantindre una certa riquesa artstica. s divideix en dos: La poesia arreigada: s una poesia que mostra la visi del mn optimista i desperana. Els autors van preferir la mtrica classica com el sonet , tercet i quartet, i escriure sobre els temes tradicionals com lautor, tradici i paisatge. Alguns autors sn: Luis Rosales, amb lobra La casa encendida i Jos Garca Nieto amb lobra VsperahaciatiLa poesia desgarriada: Ac els poetes mostren una disconformitat amb la realitat i mostra indicis de protesta. Hi han dos obres que ens coneixen: Gabriel Celoya amb lobra Sombra del Paraso i Dmasco Alfonso amb lobra Hijos de la ira En els anys 50 es troba la poesia social, un any important va ser el 1955 quan es van publicar poemes com : Pido la paz i La palabra Blas de Otero, i Cantos Iberos de Gabriel Celaya. En els 50 tenien molta importncia els temes relacionats amb Espanya. En els 60 la poesia deixa de ser social per a centrar-se en: Es preocupava de lhome.Els termes dels poemes van sobre la nostlgia, lamor, lerotisme.Poetes destacats: ngel Gonzlez, (1925-2008) Poeta espanyol. Adscrit a la Generaci del 50, el to irnic de la seua obra implica la superaci de la poesia social de postguerra. Fill i nt d'educadors, va estudiar Magisteri en la seua ciutat natal mentres cursava la carrera de Dret com a alumne lliure, obtenint el ttol de llicenciat en 1949. Desprs d'exercir com a mestre durant uns quants mesos en una aldea d'Erm del Sil, Lle, convalescent d'una tuberculosi, va treballar com a crtic musical en La Veu d'Astries. Ingres l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, on va conixer Vicente Aleixandre, el qual ho va animar a publicar els seus poemes. Considerat com un dels mxims representants de la denominada "poesa social" entre els poetes de la Generaci del 50, el seu recurs a l'escepticisme i la ironia com a instruments de crtica de la societat espanyola destacava ja en la seua obra spero mundo.Jos ngel Valente, (1929-2000) Poeta espanyol. Els seus primers poemaris partixen del realisme social, per la seua obra ha anat evolucionant cap a un lirisme en qu priven la meditaci i la reflexi sobre els mitjans d'expressi de la poesia. Entre la seua abundant producci lrica destaquen: A manera d'esperana (premi Adonais 1955) , Poemes a Lzaro (premi de la crtica 1960). Va obtindre el premi Prncep d'Astries de les lletres, junt amb C. Martn Gaite, en 1988, el premi nacional de poesia en 1993 i el premi Reina Sofa de Poesia en 1998. En 1999 es va completar l'edici definitiva de la seua obra potica i va publicar Fragments per a un llibre futur.

4.- La poesia simbolista. Caracterstiques.El simbolisme fou un moviment potic i cultural molt important que va aparixer en la segona mitat del segle XIX, originat a Frana i Blgica.Naix com a reacci contra el naturalisme i el formalisme parnassi, en busca de una renovaci.El moviment simbolista es va basar en el Manifesto de Jean Moras (1886); que agrupa poetes que buscaven suggerir, a travs del valor musical de les paraules i la elevaci de les realitats al nivell didees i smbols, els matisos ms subtils dels estats delnima y estava lligat al romanticisme alemany y al prerrafaelisme angls. 4.1- Salvador EspriuSalvador Espriu fou un poeta amb un bagatge cultural excepcional, basat en una formaci clssica, i amb un domini extraordinari dels ms variats registres de la llengua. Va nixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners ( La Selva) ,on el seu pare exercia de notari. La seua famlia, per, s'estableix en 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar(Aquesta poblaci t un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.)Una de les seues germanes mor per complicacions de salut causades pel xarampi. Salvador tamb es contagia i ha de passar tres anys convalescent en una casa de la famlia a Viladrau, on va ocupar el seu temps amb lectures molt avanades per a la seua edat. Dos anys desprs de la mort de la germana, Francesc, el seu germ gran, mor en un accident al port d'Arenys.Molt prompte sent la vocaci literria i, amb no ms de quinze anys, escriu el seu primer llibre, Israel , en castell. En 1930 Salvador Espriu aconsegueix el ttol de batxiller amb matrcula d'honor i rep el Premio extraordinario en el grado de bachiller en letras. El mateix any entra a la Universitat de Barcelona per a estudiar Dret i Histria Antiga, i l'any segent, als dhuit anys, publica El doctor Rip i Laia, dues novelles que mostren ja la seua capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes.En 1934 i 1935 publica Aspectes i Ariadna al laberint grotesc amb una prosa, que consolid el seu do de narrador, situada entre la stira esperpntica i el lirisme. En 1935 es llicencia en Dret i en 1936 ho fa en Histria Antiga. Malauradament, la Guerra Civil espanyola es troba amb la seua brillant carrera universitria: ha d'abandonar la llicenciatura en Llenges Clssiques quan el mobilitzen amb destinaci a la columna Maci-Companys, a la secci d'Arxius de l'Auditoria de Guerra, on resta fins l'any 1939.Quan acaba la guerra, i arran de la mort del seu pare, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, i amb Europa devastada per la Segona Guerra Mundial, s quan Salvador Espriu viu el que ms tard es coneixer per l'exili interior. Malgrat continuar la seua feina d'advocat, Espriu mai abandona el conreu literari; en 1939 escriu La Tragdia Antgona, indita fins l'any 1955. D'aquesta etapa tamb sorgeixen obres de teatre com Primera histria d'Estheri el seu primer recull de poemes; Cementiri de Sinera (1946), amb el qual inicia les referncies al mn mtic de Sinera (anagrama d'Arenys [de Mar]) a travs del qual evoca el mn devastat per les guerres, la destrucci de la civilitzaci que s tamb personal i collectiva com a poble. Ms tard, continua amb les obres Les canons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). El seu poemari La pell de brau (1960), que es publica esquivant la censura, es converteix en smbol de la resistncia cultural catalana contra la repressi de la dictadura franquista.El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Potica Completa traduda al castell a cura d'Andrs Snchez Robayna i Ramon Pinyol, amb el qual rep el reconeixement unnime de la crtica espanyola.Durant els darrers anys de la seua vida, Salvador Espriu es dedica a corregir i revisar la seua obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.Altres obres importants que va escriure foren:Per al llibre de Salms d'aquests vells cecs (1967)Aproximaci, tal vegada ellptica, a l'art de Pla Narbona (1968)Tarot per a algun titella del teatro d'Alfanja (1969)Una altra Fedra, si us plau (1978)Les roques i el mar, el blau (1981) Per a la bona gent (1984)

El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu mor a Barcelona i s enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seua mitificada Sinera, poblaci que acull des de 1987 el Centre de Documentaci i Estudis Salvador Espriu.

4.1.1- La pell de brau.La pell de brau s un poema de Salvador Espriu escrit en catal i publicat en 1960. Es tracta d'una allegoria crtica amb l'Espanya de la postguerra i la seua intransigncia amb els diferents pobles de la pennsula Ibrica. En aquest poema el poeta expressa un somni de futur en llibertat, de convivncia i de pau per als pobles dEspanya. Degut al seu contingut, es tracta d'una de les obres ms populars i citades de l'autor. Salvador Espriu es va convertir, desprs de la publicaci de La pell de brau, en tot un smbol de la lluita antifranquista.En 2012 fou utilitzat per l'Assemblea Nacional Catalana en un espot promocional de la manifestaci "Catalunya, nou estat d'Europa".

5.-La poesia davantguarda. Antecedents europeus. Caracterstiques. AvantguardismeAvantguardismeEn el terreny artstic l'avantguarda s la primera llnea de creaci, la renovaci radical en les formes i continguts per a, quan se substituxen les tendncies anteriors, enfrontar-se amb all que s'ha establit, considerat obsolet. En alguns moviments hi ha una tendncia a fer plstica en la coloraci de les paraules. En la poesia es juga constantment amb el smbol. Les regles tradicionals de la versificaci, necessiten una major llibertat per a expressar adequadament el seu mn interior. Reacciona contra el modernisme i els imitadors dels mestres d'aquest corrent, hi ha una conscincia social que els porta a prendre posicions enfront de l'home i el seu dest. El punt de vista del narrador s mltiple.L'Avantguardisme i les seues expressions:Expressionisme: Per a este moviment la literatura ha de ser un reflex de les tensions espirituals internes i una arma de combat contra la societat. D'ac el to pessimista, inquietant i rebel dels seus escrits.Cubisme: s un moviment essencialment pictric. El Cubisme literari inclou Guillaume Apollinaire i els seus Calligrames o poemes on distribux tipogrficament els versos per a formar imatges visuals.Futurisme: s antirromntic, desterra els sentiments humans com a matria de l'art. Els seus escrits tracten de la bellesa de les mquines o de l'emoci de la velocitat. En el llenguatge, suprimir els adjectius, els signes de puntuaci i els nexes sintctics per a aconseguir dinamisme i velocitat.Dadaisme: s la negaci absoluta, enfront de la ra, propugna alliberar la fantasia, crear un llenguatge incoherent, per sense cap pretensi de crear art.Surrealisme o superrealisme: El moviment avantguardista ms revolucionari i de ms abast. Andr Bret, public el primer Manifest del Surrealisme. El seu carcter revolucionari s'advertix en el seu desig de canviar la vida de l'home.

Fins a 1928 o 1929, les seues preferncies potiques s'inclinen per la concepci del poema com un artefacte elaborat amb atenci i precisi, destinat a desencadenar emocions nues i intellectuals. La metfora i la imatge exercixen un paper essencial en la construcci del poema. Hermetisme i dificultat sn les conseqncies d'este concepte de poesia que, no obstant aix, en les seues realitzacions concretes, no perd del tot un fons hum.

CARACTERSTIQUES La caracterstica primordial de l'avantguardisme s la llibertat d'expressi, que es manifesta de manera peculiar en cada un dels gneres literaris i de la manera segent: En la narrativa, es diversifica l'estructura de les histries, abordant temes fins llavors prohibits i desordenant tots els parmetres del text narratiu. En la lrica es trenca amb tota estructura mtrica i es dna ms valor al contingut. Crea nous temes, llenguatge potic, revoluci formal, desaparici de l'ancdota, proposici de temes com l'antipatriotisme. L'avantguardisme es manifesta a travs de diversos moviments d'avantguarda com: Els ismos, que des de plantejaments divergents aborden la renovaci de l'art, desplegant recursos que trenquen o distorsionen els sistemes ms acceptats de representaci o expressi artstica, en teatre, pintura, literatura, cine, msica, etc.Hi ha diferents caracterstiques que ens permeten reconeixer un poema d'avantguarda:Reconeixement contextual: Hi ha un reconeixement exterior al poema que t a veure amb l'poca en qu va ser escrit, on va ser publicat si l'autor pertanyia a les avantguardes. Si b a indica que es tracta d'un poeta avantguardista, ens diu molt poc sobre el poema. Reconeixement visual: Sovint, els poemes avantguardistes li otorguen molta importncia a la visualitat i a l'espacialitat de la lletra escrita. s de versos escampats per la pgina, paraules que formen imatges, utilitzaci de diferent tipus de lletres. Reconeixement formal: Els poemes d'avantguarda eviten les regles tradicionals del que fer potic: la versificaci regular, la rima, les formes consagrades com el sonet. "Pedra negra sobre una pedra blanca", de Csar Vallejo, un sonet amb versos hendecasllabs, no seria vanguardista, encara que s que pot percebre's l'herncia avantguardista en l'audcia de les imatges o la violncia que s'exercix sobre el llenguatge.5.1-Joan Brossa. Vida i obraVa naixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona. Brossa se sent ms identificat amb la famlia paterna ms que amb la materna, nucli on imperava un ambient ms conservador, per la mort del pare quan encara era un nen l'oblig a viure amb la famlia de la mare.Pel que fa a la seua vida d'estudiant, Brossa s'hi referia amb poc entusiasme. Creia que l'escola era una mena d'estafa on noms s'ensenyava "cultura d'opereta", tal com es veu reflectit en una de les seues frases clebres: "les coses importants s'aprenen per no s'ensenyen".Grcies a la biblioteca personal del seu pare, de ben jove Brossa va poder llegir alguns autors catalans, d'altra banda, hi descobr en fotografies el transformista itali Leopoldo Fregoli, per qui Brossa sempre va sentir una admiraci profunda, ben patent en la seua obra.El primer text que va signar Brossa el va escriure en castell durant la Guerra Civil espanyola al front republic de la batalla del Segre, i en juny del 1938 es va publicar al butllet Combate de la 30 Divisin. Quan era al front el van ferir en un ull i per aquest motiu pass la resta de la guerra a l'hospital i a la rereguarda. D'aquest episodi, l'any 1950 n'escriv una obra breu de quatre poemes titulada 30 Divisi.

Els inicis artstics i literaris de Joan Brossa se situen el 1941 amb uns poemes de carcter visual que va anomenar experimentals, i els seus primers sonets escrits a partir dels consells de J. V. Foix (La bola i l'escarabat, 1941-1943), aix com un objettrouv de 1943 titulat Escora. Poc desprs, l'any 1944, va comenar la seua producci teatral amb l'obra El cop desert, i el conreu de prosa breu. Des d'aquest moment la seua dedicaci es reparteix entre aquestes disciplines fonamentals amb la idea que no existeixen els gneres ni les fronteres entre les arts, sin la poesia com a element com de la seua obra; d'aqu ve que Brossa qualifiqus el seu teatre de poesia escnica.Durant aquest perode, Joan Brossa (i al seu costat els altres membres del grup Dau al Set) va conixer el poeta brasiler Joo Cabral de MeloNeto, que aleshores residia a Barcelona com a vicecnsol del seu pas (1947-1950). Les converses amb ell contriburen al tomb cap al comproms social de Brossa, com es reflecteix en els poemes d'Em va fer Joan Brossa (1950), publicat l'any segent grcies al mateix Cabral i a Rafael Santos Torroella. El llibre no va ser gaire ben rebut i, en defensa d'unes crtiques que pronunci Eugeni d'Ors a Segvia contra el realisme dels seus poemes en el marc del primer Congreso de Poesa (1952), Brossa li va escriure una carta.Parallelament Brossa tamb va conixer Antonio Saura i Manuel Millares, membres del que desprs seria el grup El Paso constitut a Madrid, amb els quals va intercanviar algunes cartes que ajuden a dibuixar la relaci entre els artistes catalans i castellans del moment. La relaci va culminar el 1959 amb la publicaci d'un monleg breu de Brossa, Barbafeca, publicat en catal al butllet del grup El Paso.L'any 1959 va reprendre el treball artstic iniciat el 1941 i va comenar a crear un seguit d'obres de poesia visual concebudes dins una srie titulada Suites; s a dir, uns conjunts de poemes totalment experimentals, en collage o amb incorporaci de diferents tipus de materials casolans molt pobres (per exemple, fils, agulles o cordills). Aquesta dedicaci a l'obra plstica va coincidir en el temps amb l'inici de les seues collaboracions amb altres artistes: l'any 1960 participa, convidat per Mir, en l'exposici Potes, peintres, sculpteurs a la Galeria Maeght de Pars.Durant la segona meitat dels anys seixanta, Joan Brossa va comenar les seues collaboracions amb Pere Portabella com a guionista de diversos films del cineasta; el primer va ser el curtmetratge No compteu amb els dits (1967). Tamb va reprendre l'experimentaci amb els objectes, potser com a resultat del seu treball creatiu amb la srie de poesia visual Suites (1959-1969), que ja incorporava petits objectes; Al llarg de l'any 1970 s'aboc a crear fins a quaranta-quatre llibres manuscrits de poesia visual per a una nova srie titulada Poemes habitables.Brossa va tenir l'ocasi tamb de publicar una primera mostra de la seua poesia visual a Quadern de poemes(1969), Poemes per a una oda (1970) i Vuit psters poema (1972); i va participar en la primera exposici de poesia visual a Catalunya, a la PetiteGalerie de Lleida l'any 1971, i en una exposici collectiva internacional a Nuremberg i a Belgrad el mateix any.A partir dels anys setanta, Brossa va poder publicar una part considerable de la seua poesia indita en quatre reculls editats successivament: els tres primers per editorial local (Poesia rasa el 1970, Poemes de seny i cabell el 1977 i Rua de llibres el 1980) i un quart recull per Editorial Crtica (Ball de sang el 1982).

En reconeixement a la seua obra potica i a la seua fecunda trajectria en el mn de la cultura, Brossa va rebre nombrosos premis al llarg de la seua vida, en especial durant els ltims anys: el Premi Ciutat de Barcelona, 1987; la medalla Picasso de la Unesco, 1988; el Premi Nacional d'Arts Plstiques de la Generalitat de Catalunya, 1992; la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministerio de Cultura, 1996; o el doctorat honoris causa per la Universita Autnoma de Barcelona, 1999, que no va poder recollir per la seva mort sobtada. Va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqncia d'un vessament cerebral fruit d'una caiguda per les escales del seu estudi.

Obra: La seua creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la poesia en sentit estricte, la prosa, el gui de cinema, el teatre, la msica, el llibret d'pera, el cabaret, les arts parateatrals, lamgia, el circ i la plstica en diversos formats. Sempre va tenir una mplia i interdisciplinria visi de la cultura, de les arts i de l'espectacle i aix ho expressa en la seva obra, sovint satrica, punyent, irnica, crtica, a vegades irreverent, per, al mateix temps, ldica. Pel que fa a la llengua catalana , la seva fidelitat s absoluta.L'obra de Brossa s d'unes proporcions gegantines i en part encara s indita: ms de cent llibres de poesia literria, ms de setanta volums de poesia visual que ultrapassen els mil tres-cents poemes, unes tres-centes cinquanta peces teatrals de tot gnere i format, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'installacions permanents o efmeres, una trentena de poemes urbans o corporis La seua prosa, de creaci o circumstancial, est parcialment recollida en quatre volums.

5.2-Carles Salvador.Va nixer a Valncia en 1893, fou mestre, gramtic i poeta. Com a mestre, va ser un inovador i va defensar lensenyament en valenci. Com a gramtic, va publicar Ortografia Valenciana (1934) i Gramtica Valenciana (1951). Fou membre del Centre de Cultura Valencina i de Lo Rat Penat. En la seua producci potica destaquen Plstic (1923), Rosa dels ventes(1930), i sobretot El bes als llavis(1934). Fou tamb important la seua prosa, tant la narrativa La Barbaflorida professor (1930), El Maniqu dargilla (1931) com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del Xiper (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagncia (1937).Desprs de la guerra civil, la seua poesia esdevingu ms tradicional i austera, public Nadal flor cordial (1934), El fang i lsperit (1951).En 1951 fund Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana i public una Gramtica valenciana (1951). Carles Salvador sautonomenava poltic de lidioma i ha estat considerat un precursor del discurs sociolingstic.Finalment Carles Salvador va morir a Valncia a lany 1955.

6.-La poesia realista. Caracterstiques.La poesia realista t les segents caracterstiques : utilitza un canvi de perspectiva en les formes de elocuci, s a dir, descripci ms objectiva, narraci ms lgica, racional. T ms dileg natural y hi ha una Transformaci del protagonista, que ja no es noms un ser hum excepcional, sin un home o una dona corrents. T una intenci social, sumada a la intenci de produir art til amb temes trets de la realitat.Hi ha un canvi en el llenguatge literari, que abandona els recursos dexpressivitat exagerada.Y per ltim hi ha una canvi de gustos del pblic cap als gneres: menor atenci al drama y la poesia, y major afici a la lectura de narrativa y articles literaris.

6.1.-Vicent Andrs Estells. Vida i obra.Vicent Andrs Estells va nixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de Valncia. Quan va esclatar laGuerra Civiltenia dotze anys, durant aqueix perode va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre. La guerra influ molt en la seua obra, en la qual lamorts un tema recurrent.Ms tard va passar la seua joventut aValncia, on s'aficion a laliteraturade forma autodidacta. En 1942, amb dhuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir daix, sen va anar a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme aMadrid, on curs la carrera com a becat; tres anys desprs faria el servei militar aNavarra. En1948, amb vint-i-quatre anys, torn a Valncia per a treballar com a periodista al diariLas Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX,Mart Domnguez i Barber, on feia tot tipus de reportatges. All es fu amic deJoan Fusteri deManuel Sanchis i Guarneri establ una relaci amb la seua futura muller Isabel, que tamb marcaria la seua obra literria.En 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: aix s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, alCoral romput, "La Primera Soledad" i "La Nit", inspirats en aquest fet. Ms tard va tindre dos fills ms, Carme i Vicent. En1958va arribar a redactor en cap del peridic, crrec que va ocupar fins l'any1978, en qu fou arbitrriament substitut.Despatxar-lo del diari li supos una espcie de jubilaci anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se ntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix1978reb elPremi d'Honor de les Lletres Catalanesi, en1984, elPremi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllad a viure aBenimodo(la Ribera Alta), convidat oficialment per les autoritats, i combin la poesia amb la prosa.En els ltims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de laUniversitat Catalana d'EstiudePrada(Conflent) en 1990 o el delsPremis Octubre.Y finalment mor el27 de marde1993, als 68 anys, a la ciutat de Valncia.La seua obra fou diversa i molt extensa. Encara que n's ms coneguda la poesia, tamb escrigu novelles, obres de teatre, guions de cinema i unes memries. Els temes centrals de la seua obra sn la mort, el sexe i la ptria, sempre des d'un prisma popular, quotidi, senzill, directe i, fins i tot, vulgarTota la seua obra s difcil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Canoner o Mural del Pas Valenci, dels quals noms en publicava fragments o aquells poemes que considerava ms adients.Les seues primeres publicacions van sn; Ciutat a cau d'orella(1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que noms sn un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.A partir dels anys setanta, va publicar amb ms freqncia i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audici (1971), L'inventari clement (1971). En 1971 public dues obres molt importants com; La clau que obri tots els panys (que cont Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra ms coneguda.

A partir d'aqueix moment comena a ser reconegut i es publica la seua obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'mfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balan de Mar (1978), Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organy (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).

De la seua prosa destaca la novella El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seues memries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja(1988).

7.-Panorama de la poesia actual.PANORAMA DE LAPOESIA ACTUALTendnciesLa poesia actual pot ser dramtica o lrica: Poesia Dramtica: pot ser tragedia, la qual t carcter solene a un tric final; comedia, s una composici potica constituida per una intervenci del coro, i per ltimest el Sainet, el queal es caracteritzaperqushumorstic. Poesia Lrica: pot ser can, composici en vers; el madrigal, expresa tematica amorosa, mitjanant versos endecasl:labs i hheptasl:labs; lOda , amb origen lat esdesigna a aquellespoesiesamb les qualspropsitsafectauar una alabanza sobre algn aspecto determinat de persona u objecte, i en lltimllocest la stira, gnereredactat en vers, la particularitat de la qualresideix al to burlesc o d protesta ab que est escrit.Les caracterstiques de la poesia actual son: En primer lloc est la ruptura amb la tradici potica del passat, bsqueda doriginalitat a la creaci literaria, hi ha una adopci de credos esttics radicals que estn en contra d eles normes artstiques tradicionals, experimentaci tcnica del s del llenguatge e ireestrictalibertat verbal, existeix un hermetisme al continut del missatge, continua la creaci al fons i la forma i la ltima caracteristica s que existeix una ruptura gramatical com efecte de la tensi emocional.

Autors:Alguns del autors de la poesa actual sn:1. Leopoldo Panelo 1909-1962, qui va naixer a Len, va estudiar en Cambridge i va estudiar dret. Fou colaborador de lInstitut dEstudis Hispnics i va escriure versos com Guadarrama o Cant personal.2. Luis Rosales 1910-1992, va publicar el seu primer llibre i poemes en 1935. En uhna poca de transitori dels moviments avantguardistes, algunes de les obres que va escriure va ser la casa encendida o el contenido del corazn.

12