Vallverdú, Francesc - La Traducció i La Censura. Experiència a Edicions 62

7232019 Vallverduacute Francesc - La Traduccioacute i La Censura Experiegravencia a Edicions 62

httpslidepdfcomreaderfullvallverdu-francesc-la-traduccio-i-la-censura-experiencia-a-edicions 18

Quaderns Revista de Traduccioacute 20 2013 9-16

ISSN 1138-5790 (impregraves) ISSN 2014-9735 (en liacutenia)

La traduccioacute i la censura franquista

la meva experiegravencia a Edicions 62

Francesc VallverduacuteEditor i traductorMembre emegraverit de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans

Em sento molt complagut per raons personals de participar en aquestes Jornadesde la Cagravetedra Jordi Arbonegraves Vaig conegraveixer Jordi Arbonegraves lrsquoany 1980 durant unaestada drsquoell i la seva muller Isabel a Barcelona i de seguida va neacuteixer entre nosal-tres una franca amistat Coneixent les seves qualitats com a traductor li vaigencarregar a partir drsquoaleshores en nom drsquoEdicions 62 nombroses traduccions delrsquoanglegraves circumstagravencia que donagrave lloc a una llarga relacioacute epistolar pel fet quecom eacutes notori lrsquoArbonegraves vivia a lrsquoArgentina Aixograve sol ja explica el goig quesento de trobar-me en un lloc per a mi tan emblemagravetic

Vull fer constar doncs el meu agraiumlment als organitzadors drsquoaquestes Jorna-des sobre laquoTraduccioacute i censuraraquo per haver-me fet lrsquohonor drsquoinaugurar-les agraiuml-ment que faig extensiu al tema suggerit ja que aquest encagraverrec mrsquoha permegraves dereprendre una mategraveria que al comenccedilament de la meva activitat com a sociolin-guumlista meacutes de quaranta anys enrere havia reclamat repetidament la meva atencioacutemdashi sempre eacutes falaguer de retornar als oriacutegens

Entrant ja en mategraveria advertireacute que el tiacutetol de la meva lliccediloacute mdashdel qual soacutecplenament responsablemdash laquoLa traduccioacute i la censura franquista la meva experi-egravencia a Edicions 62raquo eacutes tan genegraveric que admet interpretacions prou agravemplies perla qual cosa demano disculpes a lrsquoavanccedilada als assistents si el meu discurs no

satisfagrave plenament les seves expectativesAlguns colmiddotlegues mrsquohan atribuiumlt inclinacions escolasticistes a causa de lameva formacioacute juriacutedica i segurament teacute una base certa en tot cas aquesta cir-cumstagravencia explicaria per quegrave em plantejo de fixar degudament els paragravemetresdel meu discurs Tenim doncs dues nocions laquocensuraraquo i laquotraduccioacuteraquo que conveacutedeixar ben perfilades des del primer moment

Per laquocensuraraquo en aquest context ens hem de referir a la laquocensura franquis-taraquo eacutes a dir aquella que institucionalment srsquoaplicagrave durant la dictadura de FrancoVull dir amb aixograve que no tractareacute del fenomen de lrsquoautocensura tan frequumlent enaquella egravepoca perograve que eacutes difiacutecil de relacionar amb lrsquoactivitat traductograveria Tam-

poc no em referireacute a la censura editorial una forma de censura meacutes general queno es pensa perograve que en comparacioacute de la ignominiosa i arbitragraveria censura insti-tucionalitzada caldria considerar-la una laquoforma civilitzadaraquo Drsquoaltra banda com



10 Quaderns Rev Trad 20 2013 Francesc Vallverduacute

ens va recordar Jordi Arbonegraves en un documentat article a Revista de Catalunya

(1995) la censura editorial eacutes una pragravectica habitual arreu del planeta i ni lrsquoultrali-beral moacuten anglosaxoacute no se nrsquoescapa En efecte com explica el mateix Arbonegraves

fins a la degravecada dels 60 les editorials angleses i nord-americanes meacutes importantscensuraven les referegravencies obscenes dels textos (Arbonegraves 1995 92-96) Si aques-ta pragravectica pot resultar discutible sobretot vist des dels ulls drsquoun lector drsquoavui elmanteniment drsquouna liacutenia editorial per part drsquouna empresa privada eacutes una opcioacutelegiacutetima i no pot ser mai considerada progravepiament censura

Parlem doncs de la laquocensura institucional sota el franquismeraquo SegonsManuel L Abellaacuten (1980) mdashen un treball que va conegraveixer un notable egravexit en elseu moment malgrat que teacute algunes mancances mdash durant la dictadura franquistalrsquoactivitat censograveria es divideix en dues grans etapes la primera de 1931 a 1966en quegrave es practica la censura que arrenca de la guerra la segona de 1966 a 1976eacutes a dir la que es practica en aplicacioacute de la Llei de Premsa i Impremta impulsadaper Fraga Iribarne Aquesta divisograveria massa esquemagravetica potser eacutes vagravelida sobre-tot per al llibre en llengua castellana perograve difiacutecilment pot explicar les relacionsespeciacutefiques de la censura franquista amb el llibre en catalagrave (Abellaacuten 1980) Talcom suggereix Maria Josepa Gallofreacute en el seu monumental estudi Lrsquoedicioacute

catalana i la censura franquista (1939-1951) hi ha un fet diferencial entre el lli-bre en castellagrave i el llibre en catalagrave en el primer cas la persecucioacute eacutes parcial (nomeacutes una part dels llibres o dels autors soacuten prohibits) en el segon cas la perse-cucioacute eacutes total (tots els llibres catalans soacuten en principi perseguibles perquegrave el pro-

pogravesit de fons eacutes destruir el puacuteblic lector en catalagrave)Tenint en compte aquests antecedents i acceptant la descripcioacute de Gallofreacuteper a les dues primeres etapes podem establir cinc fases en lrsquoactuacioacute de la cen-sura respecte al llibre el catalagrave

a) 1939-1945 destruccioacute del llibre i del puacuteblic lector en catalagrave

Malgrat que a les primeres setmanes de lrsquoocupacioacute de Barcelona hi va haveralgunes vacilmiddotlacions quant a lrsquouacutes puacuteblic del catalagrave des de marccedil de 1939 comdocumenta Gallofreacute srsquoacaben les vacilmiddotlacions i el propogravesit eacutes destruir no sola-ment els llibres laquohostilsraquo sinoacute tots els llibres en catalagrave i particularment el puacuteblic

lector (Gallofreacute 1995 20 b) Certament durant aquest periacuteode es publica algunllibre religioacutes perograve eacutes lrsquoexcepcioacute que confirma la regla en termes generals el lli-bre catalagrave eacutes inexistent

b) 1946-1951 una incipient toleragravencia arbitragraveria

Amb la victograveria dels aliats Franco comenccedila a distanciar-se del falangismemdashmassa vinculat al feixisme italiagrave i al nazisme alemany i per tant una nosa perals vencedors La prohibicioacute absoluta drsquoeditar en catalagrave pot resultar incogravemodaper al regravegim No eacutes estrany doncs que durant el bienni 1946-47 es produiacutes enparaules de Gallofreacute laquouna injeccioacute de vitalitat moderada perograve realraquo (Gallofreacute

1991 398) tot i que tanmateix aviat tornaren a aflorar les pors del regravegim enversel laquolibro regionalraquo ja que la seva mera existegravencia segons els meacutes abrandats fran-quistes era un perill per al ple desenvolupament del laquolibro espantildeolraquo Per cert



La traduccioacute i la censura franquista Quaderns Rev Trad 20 2013 11

durant aquest periacuteode la poesia fou el gegravenere meacutes tolerat per la censura i aixograveexplica per quegrave la proporcioacute de reculls poegravetics en catalagrave era tan notable

c) 1952-1962 laquonuevas normas sobre idiomas regionalesraquoLrsquoany 1951 Arias Salgado eacutes nomenat ministre drsquoInformacioacute i Turisme i drsquoen-trada impulsa unes laquonuevas normasraquo que de fet no fan sinoacute perpetuar els criterisrestrictius de lrsquoetapa anterior Tot i els entrebancs la produccioacute del llibre en cata-lagrave no para de creacuteixer el 1960 es publiquen 183 tiacutetols en catalagrave i el 1962 270xifres sensiblement meacutes altes que les de la degravecada anterior (Vallverduacute 1975 106-107) Entre les prohibicions meacutes discriminatograveries que afecten el llibre en catalagravecontinua vigent el veto a les traduccions Tambeacute eacutes probable que en aquest periacuteo-de es consolidessin les directrius de la censura franquista amb unes liacutenies devigilagravencia permanent la histograveria drsquoEspanya sobretot a partir de la guerra civil elregravegim franquista i en el cas catalagrave la visioacute nacionalista de la histograveria les laquoideolo-gies venccediludesraquo com ara marxisme socialisme revolucionari anarquisme catala-nisme francmaccediloneria la sexualitat (el sexe com a tabuacute) els textos religiosos(laquomeacutes papistes que el Paparaquo) la moral i els bons costums i els autors maleiumlts(sobretot els exiliats)

d) 1962-1966 la laquoliberalitzacioacuteraquo de Fraga

Lrsquoany 1962 Manuel Fraga Iribarne eacutes nomenat ministre drsquoInformacioacute i Turisme isrsquoafanya a revisar els criteris de restriccioacute per a la publicacioacute de llibres Entre

altres coses suprimeix el veto de les traduccions al catalagrave Tot i que el nombredrsquoobres drsquoautors catalans disminueix o srsquoestabilitza la produccioacute editorial encatalagrave creix a bon ritme fins a 1966 gragravecies a les traduccions No es pot parlardrsquouna veritable obertura en els criteris censoris perograve siacute que es nota una certalaquoliberalitzacioacuteraquo (Edicions 62 2002)

e) 1966-1976 vigegravencia de la Llei de Premsa i Impremta

Lrsquoany 1966 fou aprovada la laquollei de Fragaraquo que en teoria abolia la censura perograveque al capdavall li donava noves ales gragravecies a lrsquoanomenada laquoconsulta volunta-

riaraquo Els aspectes meacutes negatius drsquoaquesta llei van pesar durament sobre lrsquoedicioacute

en catalagrave aixiacute amb arguacutecies no previstes a la llei com deixar en suspensioacute elnuacutemero de registre en el cas de les editorials laquoconflictivesraquo (per exemple Edici-ons 62) tots els seus llibres havien de passar per laquoconsulta voluntariaraquo Com hanexplicat a bastament Georgina Cisquella i els seus companys a Diez antildeos de

represioacuten cultural (1977) la Llei de Fraga no solament no va abolir la censurasinoacute que la va institucionalitzar amb tots els ets i uts

Establertes les etapes en quegrave es desenvolupagrave la censura aplicada al llibre en cata-lagrave passem a examinar la quumlestioacute de les traduccions Com he dit i repetit les tra-duccions al catalagrave van estar absolutament prohibides fins a lrsquoany 1962 Drsquoaltra

banda a partir drsquoaquest moment hi hagueacute un veritable boom de traduccions queva durar uns pocs anys fins que la retraccioacute del mercat i la crisi econogravemica posa-ren en perill la viabilitat drsquoalgunes editorials Aquestes circumstagravencies i altres




que anirem veient aconsellen fer una periodificacioacute per a les traduccions al catalagraveno ben beacute coincident amb la que acabem de veure per a la censura

A parer meu tres soacuten les grans etapes en quegrave podem analitzar el desplega-

ment de la traduccioacute al catalagrave sota el franquisme (Vallverduacute 1987a 103-104)

a) 1939-1961 El desert

No hi ha traduccions al catalagrave per prohibicioacute de la censura Ja hem dit que espoden comptar algunes excepcions llibres religiosos traduccions clagravessiques dela laquoBernat Metgeraquo traduccions camuflades

b) 1962-1968 La rauxa

Aixecada la prohibicioacute Edicions 62 i altres editors srsquoaboquen a una cursa per tra-duir-ho tot En aquest septenni es publiquen meacutes de mil traduccions al catalagraveAquest boom teacute causes diverses lrsquoobjectiu de fer de la cultura catalana una cul-tura normal eacutes cada vegada meacutes compartit el buit de traduccions en el periacuteodeanterior havia laquoobert la ganaraquo al lector catalagrave i descobria noves sensacions enaquell temps els traductors solien ser escriptors reputats i les traduccions al cata-lagrave tenien un cert prestigi finalment mentre les traduccions al castellagrave estavencondicionades per editorials argentines o mexicanes que tenien els drets dels meacutesimportants autors moderns mdashels quals a Espanya havien estat prohibits fins ales-horesmdash en canvi les traduccions al catalagrave no tenien cap competidor editorial

c) 1969-1975 El seny i la mesuraPassat lrsquoefecte sorpresa el lector constata que sovint les obres traduiumldes al catalagravesoacuten meacutes cares que les traduiumldes al castellagrave Srsquoinicia un proceacutes de laquodesafeccioacuteraquo enla compra de llibres traduiumlts al catalagrave la qual cosa unida a una situacioacute econogravemi-ca meacutes criacutetica provoca una davallada espectacular de les traduccions lrsquoany 1973dels 513 llibres en catalagrave publicats nomeacutes un 9 soacuten obres traduiumldes

(A partir de 1976 coincidint amb el proceacutes de transicioacute a la democragravecia comenccedilauna etapa expansiva en la produccioacute de llibres en catalagrave lrsquoany 1977 es publicameacutes drsquoun miler de tiacutetols en catalagrave el 1985 quasi 3500 i el 2006 i anys succes-

sius meacutes de 8500 Quant a les traduccions tambeacute es normalitzen a partir de1977 any en quegrave ja constitueixen el 165 dels tiacutetols publicats en catalagrave)

Despreacutes drsquoestablir les etapes en quegrave cal examinar el fenomen de la traduccioacuteal catalagrave durant la dictadura franquista ja podem fer unes consideracions finalsperfilant la dimensioacute exacta del problema

En primer lloc constatem que de 1939 a 1961 mdashun periacuteode prou llarg devint-i-dos anysmdash les traduccions al catalagrave van ser inexistents per la prohibicioacutede la censura Tot i que sersquon poden comptar algunes (per exemple els clagravessics dela colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo) incloent-hi les que trampejaven la prohibicioacute ama-

gant que es tractava drsquouna traduccioacute soacuten merament marginals La voluntat delfranquisme continuava essent fidel a les consignes originals calia impedir les tra-duccions al catalagrave per afavorir la destruccioacute del seu puacuteblic En aquest sentit




mdashmalgrat que Abellaacuten (1980) no sembla adonar-sersquonmdash es confirma la impressioacuteque durant el primer vintenni de postguerra la censura fou meacutes severa amb lrsquoedi-cioacute en catalagrave que no pas amb lrsquoedicioacute en castellagrave

En segon lloc eacutes oportuacute drsquoaclarir una aparent paradoxa Com hem vist a lasegona etapa mdashel septenni 1962-68mdash es van editar meacutes de mil traduccions en cata-lagrave un regravecord histograveric Ategraves que la produccioacute total de llibres en catalagrave durant el periacute-ode fou de 2831 tiacutetols les traduccions representaven el 38 un altiacutessimpercentatge comparant-lo amb el drsquoaltres paiumlsos Aquesta circumstagravencia excepcio-nal unida al fet que alguns drsquoautors estrangers eren publicats abans en catalagrave queen castellagrave va donar peu a algun malentegraves Aixiacute un periodista de Le Figaro va arri-bar a afirmar que la censura tractava amb meacutes severitat les traduccions al castellagraveque les mateixes al catalagrave i ho preteacuten demostrar adduint que en llengua catalana hihavia traduccions de Marx Sartre Gramsci que no existien en llengua castellanaEl periodista ignorava que aquests autors havien estat prohibits des de temps imme-morial i que els editors drsquoAmegraverica Llatina mdashtal com hem indicat meacutes amunt mdashhavien tingut el camp lliure per comprar-ne els drets Argentina i Megravexic srsquohavienavanccedilat doncs als editors espanyols en la contractacioacute de tiacutetols (Vallverduacute 2004)

Finalment entre aquestes consideracions colmiddotlaterals mrsquoagradaria de refe-rir-me al que jo anomeno el laquocaramel enverinatraquo de Fraga Eacutes vox populi entre elseditors catalans que en plantejar lrsquoany 1962 al flamant nou ministre drsquoInformacioacutela reivindicacioacute de poder traduir al catalagrave Fraga Iribarne que sense empatx les vaautoritzar havia deixat anar amb una certa murrieria laquoEndavant amb les traduc-

cions Ja veuran el pa que srsquohi doacutenaraquo (Se non egrave vero egrave ben trovato) El cas eacutesque si beacute es recuperava un espai de llibertat que en termes democragravetics i nacio-nals sempre cal comptar com una victograveria val a dir tambeacute que ninguacute no es vaadonar de la laquomalediccioacuteraquo del bruixot Fraga

Car la malediccioacute era fonamentada Drsquouna banda lrsquoaspecte econogravemic delrsquooperacioacute no fou valorat amb rigor Ja hem dit que durant els primers anys des-preacutes de lrsquoautoritzacioacute hi va haver laquoinflacioacuteraquo de traduccions al catalagrave per exemplelrsquoany 1965 un 55 de llibres en catalagrave eren traduccions una proporcioacute excessivaque no es donava en cap altre lloc del moacuten En castellagrave les traduccions represen-taven entre el 20 i el 30 de la produccioacute segons els anys en danegraves eren el

20 en altres llenguumles el 10 Nomeacutes a Israel el percentatge era meacutes altel 34 per raons de poliacutetica linguumliacutestica favorable a lrsquohebreu (Vallverduacute 1987a103-104) No ha de sorprendre doncs que les consequumlegravencies negatives drsquoaquestalaquoinflacioacuteraquo en el pla econogravemic es notessin aviat Al cap de pocs anys les traducci-ons davallaren ostensiblement aixiacute a lrsquoany 1973 les traduccions al catalagrave janomeacutes eren el 83 un percentatge netament baix Veiem doncs que el laquocara-melraquo de Fraga en lrsquoaspecte econogravemic era realment laquoenverinatraquo En efecte calrecordar que el mercat del llibre catalagrave de fet no existia no podia expandir-seperquegrave hi havia nombrosos entrebancs al seu lliure desenvolupament edicioacuteintervinguda per la censura prohibicioacute de lrsquoensenyament en i del catalagrave absegravencia

de premsa i mitjans de comunicacioacute catalans restriccions en lrsquouacutes puacuteblic de lallengua etc soacuten causes suficients per impedir no ja la creixenccedila sinoacute la mateixaexistegravencia drsquoun puacuteblic lector (En tot cas aquest puacuteblic mdashforccedila minoritari acti-




vista de creixement lentmdash comenccedilava a notar-se i gragravecies a la seva fidelitatla debacle no fou meacutes gran)

Drsquoaltra banda hi havia en la malediccioacute de Fraga un aspecte meacutes literari o

cultural lrsquoabast del qual no haviacuteem previst Em refereixo al fet que la incidegravenciade la censura en les traduccions al catalagrave mdashi tambeacute al castellagravemdash no solament vaser molt greu en el seu moment sinoacute que encara en patim les consequumlegravencies Toti que lrsquoactuacioacute dels censors respecte a les traduccions era potser meacutes cauta queamb els llibres drsquoautor del paiacutes mdashsobretot perquegrave comparant la traduccioacute amb eltext original es podien detectar les modificacions de censuramdash la veritat eacutes quenombroses traduccions aparegudes entre 1962 i 1975 foren publicades amb retocsi supressions Es tracta doncs drsquoun peatge ignominioacutes que forma part tambeacute dellaquocaramel enverinatraquo de Fraga Val a dir que en aquest cas el ministre de Francoamb la seva malediccioacute ha emulat el Cid Campeador guanyant batalles despreacutesde mort En efecte tal com ha denunciat Cornellagrave-Detrell en el seu impactantarticle laquoTraduccioacute i censura en la represa cultural dels anys 1960raquo moltes de lesobres censurades en aquella egravepoca srsquohan reeditat despreacutes mantenint els retocs iles supressions de censura En aquest sentit lrsquoarticulista pot concloure que laquolacensura eacutes un dels llegats meacutes invisibles de la dictadura ja que no nomeacutes hasobreviscut sinoacute que srsquoha continuat transformant i reproduint molt meacutes enllagrave dela fi del regravegimraquo (Cornellagrave-Detrell 2010 47 b)

[Permeteu-me una postilmiddotla sobre aquest punt La denuacutencia de Cornellagrave-Detrell (2010 47 a) que eacutes clariacutessima respecte a les traduccions no es pot tras-

lladar mecagravenicament respecte a les obres drsquoautors catalans Concretament noestic drsquoacord quan criacutetica les reedicions de 1987 i 1995 de la novelmiddotla Miacutester Eva-

sioacute ja que lrsquoautor Blai Bonet aleshores encara era viu i va acceptar el text que estornava a editar mdashi aquesta eacutes sempre una decisioacute personal i ben legiacutetima]

Em pertoca ara de referir-me al cas concret de la meva experiegravencia a Edici-ons 62 pel que fa a la censura i a la traduccioacute (Vallverduacute 1987b 109-118) Compotser ja saben alguns dels assistents en aquesta acte jo vaig ser des de 1965 finsa 2003 cap de redaccioacute drsquoEdicions 62 mdashde fet ho vaig ser meacutes tard al comenccedila-ment era sobretot un ajudant de J M Castellet en la direccioacute literagraveria (Llobet2012) I em centrareacute en el periacuteode de vigegravencia de la Llei de Premsa i Impremta

(1966-1976) seguint la documentacioacute de Georgina Cisquella i els seus colmiddotla-boradors que han examinat detalladament els efectes de la censura en aquestaeditorial (Cisquella et alii 1977 57-58 88-90 148-151 163-168)

En primer lloc parlant drsquoEdicions 62 he drsquoexplicar una paradoxa aparent a laqual ja mrsquohe referit de passada Malgrat que era una empresa editorial fundadalegalment el 1962 ja amb uns quants anys drsquoactivitat lrsquoany 1966 en crear-se elRegistre drsquoempreses editorials del Ministeri drsquoInformacioacute i Turisme no li fou con-cedit el preceptiu nuacutemero de registre una humiliant arbitrarietat administrativa perculpa de la qual lrsquoeditorial es veia obligada a passar tots els seus llibres per la laquocon-

sulta voluntariaraquo eacutes a dir la censura pregravevia en principi abolida Gragravecies a aquesta

anomalia doncs Edicions 62 no va tenir cap llibre segrestat actuacioacute censograveria queen canvi van patir altres editorials catalanes Per aquesta mateixa raoacute Edicions 62no va comptar tampoc mai amb cap llibre aprovat per silenci administratiu




Passant ja a lrsquoactuacioacute directa de la censura durant els onze anys de vigegravenciade la Llei de Premsa 44 llibres que Edicions 62 pretenia publicar li foren laquodesa-consellatsraquo Drsquoaquestes obres interdites 27 eren traduccions meacutes de la meitat

Entre els autors censurats figuraven Betrand Russell Simone de Beauvoir MaryMacCarthy Eric Fromm Lawrence Durrell (per Nunquam) Bertolt Brecht etcal costat drsquoautors meacutes previsibles (Karl Marx Ho Chi Minh Herbert Marcuse)De tota manera quatre drsquoaquestes traduccions censurades despreacutes es van poderrecuperar (Alan Sillitoe John Dos Passos)

Tambeacute durant aquest mateix periacuteode 136 llibres foren publicats amb retocs osupressions una xifra prou important si tenim en compte que el total de la pro-duccioacute editorial drsquoaquests onze anys fou 671 tiacutetols (Edicions 62 Quaranta anys

de llibres en catalagrave 2002 gragravefic I) eacutes a dir els llibres editats amb passatges cen-surats superaven el 20 de la produccioacute drsquoEdicions 62 Quant al nombre de tra-duccions censurades foren 42 quasi un terccedil dels llibres censurats ambnovelmiddotlistes molt importants com ara Italo Calvino Cesare Pavese Giorgio Bas-sani Guumlnter Grass John LeCarreacute J D Salinger Lawrence Durrell MalcolmLowry (Sota el volcagrave) Scott Fitzgerald Muriel Spark Alan Sillitoe LeonardoSciascia etc i amb altres autors de relleu com Antonio Gramsci Leacutevi-StraussBertolt Brecht Jean-Paul Sartre Bertrand Russell Herbert Marcuse etc

Crec que el lamentable panorama que acabo de descriure sobre la incidegravenciade la censura en la produccioacute drsquoEdicions 62 i particularment en les traduccionsencara fan meacutes dramagravetica la denuacutencia de Cornellagrave-Detrell a quegrave abans he fet refe-

regravencia En efecte com a consequumlegravencia de la censura franquista les nostres biblio-teques tenen molts llibres importants mutilats i els lectors no ho saben

Certament encara eacutes meacutes greu aquesta circumstagravencia si el llibre ha estat reeditat ilrsquoeditor no srsquoha preocupat de restituir el text original com indica Cornellagrave-Detrellen alguns casos mdashi desitjaria que no fossin tants com ell insinua

En conclusioacute la censura franquista va tenir uns efectes devastadors en lrsquoedi-cioacute de llibres en catalagrave perograve la seva incidegravencia no fou homogegravenia (Carboacute 1995Torres 1995) Per una part hi havia les obres prohibides condemnades al silenciamb la qual cosa lrsquooprobi recau plenament de la banda del censor Per altra parthi havia les obres que es deixaven publicar amb retocs i supressions pragravectica que

comporta una certa laquocomplicitatraquo mdashperdoneu la insinuacioacute criacuteticamdash delrsquolaquoadversariraquo els editors i els autors De tota manera en aquest cas la dialegravecticarepressorreprimit de la dictadura era tan brutal que costa aplicar sancions moralsals qui acceptaven els retocs i les supressions Potser en el cas de les traduccionsla resposta eacutes meacutes complexa era legiacutetim seguir fins al final les agressions de cen-sura En qualsevol cas fins i tot deixant de banda aquest aspecte difiacutecilment espot justificar el fet que trenta-sis anys despreacutes drsquoabolir la censura encara siguinen actiu traduccions mutilades

I acabo perquegrave soacutec conscient que en lrsquoestat actual dels nostres coneixementsno puc dir gaires coses meacutes Nomeacutes desitjaria que aquests apunts esparsos que

heu tingut la paciegravencia drsquoescoltar hagin desvetllat un miacutenim interegraves per prosse-guir avanccedilant en aquest camp encara poc fressat




Referegravencies bibliogragravefiques

A983138983141983148983148983265983150 Manuel L (1980) Censura y creacioacuten literaria en Espantildea (1939-1976) Barce-

lona PeniacutensulaA983149983137983156 Jordi (2012) laquoEdicions 62 Primeres passesraquo La Vanguardia 25-01-12A983154983138983151983150983272983155 Jordi (1995) laquoLa censura sobre les traduccions a lrsquoegravepoca franquistaraquo Revista

de Catalunya 97 p 87-96C983137983154983138983283 Joaquim (1995) Prograveleg a E T983151983154983154983141983155 Les tisores de la censura Lleida PagegravesC983145983155983153983157983141983148983148983137 G E983154983158983145983156983145 JL S983151983154983151983148983148983137 JA (1977) Diez antildeos de represioacuten cultural

La censura de libros durante la Ley de Prensa (1966-76) Barcelona AnagramaC983151983154983150983141983148983148983264-D983141983148983156983154983141983148983148 Jordi (2010) laquoTraduccioacute i censura en la represa cultural dels anys

1960raquo LrsquoAvenccedil 259 (juliol-agost) p 44-51E983140983145983139983145983151983150983155 983094983090 (1979) laquoEl malson de la censuraraquo Dins Mil llibres en catalagrave (1962-1979)

Barcelona Edicions 62

mdash (2002) laquoLrsquoactivitat editorial en xifres Taules i gragraveficsraquo Dins 40 anys de llibres encatalagrave Barcelona Edicions 62

G983137983148983148983151983142983154983273 983145 V983145983154983143983145983148983145 Maria Josepa (1991) Lrsquoedicioacute catalana i la censura franquista

(1939-1951) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash (1995) laquoEl llibre catalagrave durant el primer franquismeraquo Serra drsquoOr nuacutem 429 (setem-

bre) p 19-21L983148983151983138983141983156 Alexis (2012) laquoEntrevista a Francesc Vallverduacuteraquo Quaderns Revista de Traduc-

cioacute 19 p 397-410T983151983154983154983141983155 Estanislau (1995) Les tisores de la censura Lleida PagegravesV983137983148983148983158983141983154983140983290 Francesc (1975) Lrsquoescriptor catalagrave i el problema de la llengua 2a ed Bar-

celona Edicions 62

mdash (1987a) laquoEls problemes de la traduccioacuteraquo Dins Una aproximacioacute a la literatura cata-lana i universal Barcelona Fundacioacute Caixa de Pensions

mdash (1987b) laquoLrsquoedicioacute en catalagrave i lrsquoexperiegravencia drsquoEdicions 62raquo Dins Vint-i-cinc anys

(1962-1987) Barcelona Edicions 62 mdash (2004) laquoTestimonis de repressioacute i censuraraquo Dins P Pagegraves (ed) La repressioacute fran-

quista als Paiumlsos Catalans (1939-1975) Valegravencia Publicacions de la Universitat deValegravencia




ens va recordar Jordi Arbonegraves en un documentat article a Revista de Catalunya

(1995) la censura editorial eacutes una pragravectica habitual arreu del planeta i ni lrsquoultrali-beral moacuten anglosaxoacute no se nrsquoescapa En efecte com explica el mateix Arbonegraves

fins a la degravecada dels 60 les editorials angleses i nord-americanes meacutes importantscensuraven les referegravencies obscenes dels textos (Arbonegraves 1995 92-96) Si aques-ta pragravectica pot resultar discutible sobretot vist des dels ulls drsquoun lector drsquoavui elmanteniment drsquouna liacutenia editorial per part drsquouna empresa privada eacutes una opcioacutelegiacutetima i no pot ser mai considerada progravepiament censura

Parlem doncs de la laquocensura institucional sota el franquismeraquo SegonsManuel L Abellaacuten (1980) mdashen un treball que va conegraveixer un notable egravexit en elseu moment malgrat que teacute algunes mancances mdash durant la dictadura franquistalrsquoactivitat censograveria es divideix en dues grans etapes la primera de 1931 a 1966en quegrave es practica la censura que arrenca de la guerra la segona de 1966 a 1976eacutes a dir la que es practica en aplicacioacute de la Llei de Premsa i Impremta impulsadaper Fraga Iribarne Aquesta divisograveria massa esquemagravetica potser eacutes vagravelida sobre-tot per al llibre en llengua castellana perograve difiacutecilment pot explicar les relacionsespeciacutefiques de la censura franquista amb el llibre en catalagrave (Abellaacuten 1980) Talcom suggereix Maria Josepa Gallofreacute en el seu monumental estudi Lrsquoedicioacute

catalana i la censura franquista (1939-1951) hi ha un fet diferencial entre el lli-bre en castellagrave i el llibre en catalagrave en el primer cas la persecucioacute eacutes parcial (nomeacutes una part dels llibres o dels autors soacuten prohibits) en el segon cas la perse-cucioacute eacutes total (tots els llibres catalans soacuten en principi perseguibles perquegrave el pro-

pogravesit de fons eacutes destruir el puacuteblic lector en catalagrave)Tenint en compte aquests antecedents i acceptant la descripcioacute de Gallofreacuteper a les dues primeres etapes podem establir cinc fases en lrsquoactuacioacute de la cen-sura respecte al llibre el catalagrave

a) 1939-1945 destruccioacute del llibre i del puacuteblic lector en catalagrave

Malgrat que a les primeres setmanes de lrsquoocupacioacute de Barcelona hi va haveralgunes vacilmiddotlacions quant a lrsquouacutes puacuteblic del catalagrave des de marccedil de 1939 comdocumenta Gallofreacute srsquoacaben les vacilmiddotlacions i el propogravesit eacutes destruir no sola-ment els llibres laquohostilsraquo sinoacute tots els llibres en catalagrave i particularment el puacuteblic

lector (Gallofreacute 1995 20 b) Certament durant aquest periacuteode es publica algunllibre religioacutes perograve eacutes lrsquoexcepcioacute que confirma la regla en termes generals el lli-bre catalagrave eacutes inexistent

b) 1946-1951 una incipient toleragravencia arbitragraveria

Amb la victograveria dels aliats Franco comenccedila a distanciar-se del falangismemdashmassa vinculat al feixisme italiagrave i al nazisme alemany i per tant una nosa perals vencedors La prohibicioacute absoluta drsquoeditar en catalagrave pot resultar incogravemodaper al regravegim No eacutes estrany doncs que durant el bienni 1946-47 es produiacutes enparaules de Gallofreacute laquouna injeccioacute de vitalitat moderada perograve realraquo (Gallofreacute

1991 398) tot i que tanmateix aviat tornaren a aflorar les pors del regravegim enversel laquolibro regionalraquo ja que la seva mera existegravencia segons els meacutes abrandats fran-quistes era un perill per al ple desenvolupament del laquolibro espantildeolraquo Per cert
























b) 1962-1968 La rauxa





























































celona Edicions 62




























b) 1962-1968 La rauxa





























































celona Edicions 62


























































celona Edicions 62





Vallverdú, Francesc - La Traducció i La Censura. Experiència a Edicions 62

Documents

Transcript of Vallverdú, Francesc - La Traducció i La Censura. Experiència a Edicions 62