LA VARIACI LINGSTICA

La variaci lingstica s el fenomen que dna compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situaci comunicativa.

s objecte d'estudi de la sociolingstica.

Les varietats lingstiques es contraposen a l'estndard de la llengua.

Tipus:

Varietat diacrnica o histrica (temps)

Varietat diatpica o dialectal (espai)

Varietat diastrtica o social (grup social)

Varietat diafsica, funcional o registre

Factors que influeixen en l'elecci d'una varietat

Edat: els joves tendeixen a usar ms els registres informals, tenen un argot propi i creen ms neologismes

Sexe: les dones tendeixen a usar una parla ms propera a l'estndard

Procedncia: cada zona t un dialecte propi

Professi: hi ha professions amb un lxic propi especialitzat

Factors que influeixen en l'elecci d'una varietat

Nivell d'estudis: a ms estudis, ms s dels registres cultes o formals

Situaci comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o colloquial, s el factor que ms influeix

Canal de comunicaci: l'escrit acostuma a demanar ms formalitat

Grau de literarietat: inclou recursos literaris i para ms atenci a la llengua

Varietat diacrnica o histrica

Les diferents formes de parlar segons el moment temporal.

No parla de la mateixa manera una persona del segle XV que una persona del segle XXI.

La llengua pateix una evoluci al llarg del temps.

Varietat diatpica o dialectal

Cadascuna de les modalitats parlades en l'mbit territorial d'una llengua, caracteritzades perqu posseeixen trets fontics, morfosintctics i lxics especfics. En la llengua catalana, la partici dialectal es vertebra en dos grans blocs, que contenen diferents dialectes i subdialectes:catal oriental (septentrional, central, balear, alguers)

catal occidental (valenci i nord-occidental)

Varietat diastrtica o social

Les maneres caracterstiques de parlar de grups socialment afins, que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials.

Es tracta dels denominats argots.

Varietat diafsica, funcional o registre

Varietats de la llengua determinades per la diferent situaci de comunicaci. Els factors que caracteritzen els registres sn:Camp: tema general o especfic de qu tracta la comunicaci.

Mode: canal oral o escrit de la comunicaci.

To: nivell de formalitat del text (molt formal o solemne, formal, informal o familiar, molt informal o vulgar).

La norma i l'estndard

Llengua normativa: model de llengua que sorgeix a partir del procs de normativitzaci, dut a terme per especialistes i sancionat per una autoritat normativa.

La norma i l'estndard

Normativitzaci lingstica: fixaci del codi lingstic, a partir de la selecci de les formes ms comunes de la llengua en els nivells fontic, morfosintctic i lxic.

La norma i l'estndard

Estndard: varietat lingstica poc marcada per trets temporals, geogrfics o socioculturals i que aporta menys informaci per a determinar l'origen dels parlants. s a dir, s la varietat que neutralitza la variaci lingstica. Es basa en la llengua normativa. La seva funci s facilitar la comunicaci entre parlants de dialectes diversos. S'utilitza en els mbits d's relatius als usos formals i pblics de la llengua, s'ensenya a l'escola i es difon a partir dels mitjans de comunicaci i en l's pblic. Admet un cert grau de variaci dialectal (modalitats de l'estndard), ms en l'oral que en l'escrit.

Muokkaa otsikon tekstimuotoa napsauttamalla

Muokkaa jsennyksen tekstimuotoa napsauttamallaToinen jsennystasoKolmas jsennystasoNeljs jsennystasoViides jsennystasoKuudes jsennystasoSeitsems jsennystasoKahdeksas jsennystasoYhdekss jsennystaso