VENTALL

Número de registe: 3349

Dimensions: 36 x 65 cm

Material: ras pintat, fusta de cirerer, trepat

Cronologia: segona meitat del segle XIX

Ventall de tela de ras pintada amb motius figuratius. Escena colonial amb tres personat-ges negres: un home en un primer pla, vestit com a xofer i darrera seu un carruatge amb un cavall. Al fons dues dones negres una davant l’altre sota una entrada que posa Alma-cen de víveres. Tota l’escena està envoltada per fulles i flors en colors ataronjats i la resta del ventall és de ras verd. El barnillatge és de fusta de cirerer treballada amb trepa i dau-rada amb representacions florals. El barnillatge està folrat pel darrera amb ras de color daurat. Aquest ventall procedeix de la col·lecció donada per les germanes Ma. Dolors i Josefina Dexeus i està descrit com a ventall de teatre. L’escena representada al ventall recorda escenes colonials probablement de la Cuba de la segona meitat del XIX abans de la seva independència com a colònia espanyola. Des-coneixem si la família donant tenia familiars o ascendència d’indians, però l’escena re-presentada sens dubte fa referència a la vida quotidiana a l’illa de Cuba.

MU

SEU D’A

ENYS D

E MA

R. LA P

EÇA D

EL MES

C. Església, 43, Arenys de Mar. (34)937924444 http://museu.arenysdemar.cat

MU

SEU D’A

EN

YS D

E MA

R. L

A P

EÇ

A D

EL M

ES

Els indians

L’indià, segons diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és qui ha residit llarg temps a les Índies Occi-dentals i ha tornat al seu poble. La història, la literatura i la llegenda ha fet d’aquestes persones símbol de la prosperitat i la riquesa. Però la reali-tat no era sempre aquesta, ja que molts d’ells no van arribar a fer fortu-na i en molts casos no van tornar al seu poble.

La història dels indians es desenvolu-pa al llarg del segle XIX i està vincula-da als pobles costaners d’on sortien els homes per buscar fortuna , majo-ritàriament a Cuba, i al tornar feien construir grans mansions i en molts casos hi plantaven les palmeres que els hi recordaven les illes. A pobles com a Begur, Lloret de Mar, Sant Fe-liu de Guixols, Canet de Mar, Sitges... encara perviuen testimonis de la ar-quitectura dels indians.

Bibliografia

de Pol i Alguer, Zenon, Arenyencs a Amèrica. Galerada SCCL, 2000 de Pol i Alguer, Zenon, Històries i llegendes de negres i esclaus. Ediciones JONA, 2002 Cabré, Tate . Cuba a Catalunya. El llegat dels indians. Valls : Cossetània, 2008 Gil, Rosa . Indians, Els. Girona. Diputació de Girona, 1989

C. Església, 43, Arenys de Mar. (34)937924444 http://museu.arenysdemar.cat

Arenys de Mar és una població amb molts testimonis de la herència indiana, en algu-nes de les seves cases, alguns carrers i sobretot en la història d’un dels indians més importants de Catalunya: Josep Xifré i Casas. Josep Xifré nascut a Arenys de Mar l’any 1777 va marxar a Cuba molt jove on va iniciar la seva fortuna. L’any 1823 es va traslla-dar a Nova York on va continuar els seus negocis que el van convertir en l’home més ric de Catalunya. L’any 1831 es va traslladar a viure a Barcelona, va ser regidor de l’Ajuntament de la ciutat i fundador del primer cos de bombers de Barcelona. Amb 60 anys va ser rebut amb tots els honors a Arenys de Mar i fa construir l’any 1849 un gran hospital. En la capella de l’edifici es troba el panteó amb escultures de Charles Alphonse Guméry que el seu fill va fer construir on reposa Josep Xifré.