PERFIL ➔ 3Miquel Màrquez

TURISME ➔ 45Visites culturals

foto

: JU

LI B

oVE

R

12 tardor 2010 ®

turisme i muntanya

tastae l b e r g u e d À

comerçculturaesportsgastronomiaturisme

ENTREVISTA ➔ 27Sergi Cuenca

2 CONTINGUT03 PERfIL ❖ Miquel Màrquez Els bolets: de menjar-ne a saborejar-los

06 MICoLoGIA ❖ Mikel Rovira Els grans desconeguts

09 fEStES I MERCAtS Guia de Mercats del bolet Posa el Berguedà al teu plat

11 REStAURANtS Espai Sant Pau de Casserres

13 La Notta de Berga

15 GUARDIoLA del Berguedà Mercat del Bolet 2010

16 oLVAN / Cal Rosal Mercat del Bolet de Cal Rosal

18 PRoDUCtES ARtESANS Monbolet

20 ENtRE CoCtELS ❖ Jordi Millan Dry Martini

21 QUÈ MENGEM ❖ Sandra Ribalta Castanyes

23 RUtES ❖ Camí dels Bons Homes 3a etapa: Bagà-Bellver

25 L’APUNt ❖ Isaac Vilalta Records d’un Mundial

26 L’APUNt ❖ Ramon Felipó La música i Berga

27 ENtREVIStA ❖ Balma Badal Sergi Cuenca

32 PoRtADA ❖ Jordi Pau Caballero Turisme i muntanya de Bagà

34 PRoDUCtES ARtESANS Neules artesanes Sant Tirs

37 PoBLES Puig-reig, La Pobla de Lillet, Borredà, Saldes

45 VISItES CULtURALS Descobreix el Berguedà

Quan la nostra comarca es transforma cromàtica i aromàticament, els nostres boscos celebren haver superat una canícula estival que ha estat força benigna. I, independentment que la temporada de bolets sigui magra o generosa, els boscos, poc a poc, a mida que escurça el dia i l’ambient fresqueja, ens van obsequiant amb humitat i olors, amb caiguda de fulles, amb canvis de colors, amb cromatismes entre el verds, els grocs i els ocres, emmarcats per un cel blau i una atmosfera neta. I contrastant a muntanya amb el gris lluent de les roques calcàries que configuren les nostres muntanyes.

Tanmateix, a bagà es va celebrar una Jorna-da de Turisme i Muntanya, organitzada per l’ajuntament de la vila, amb el suport de la Diputació de Barcelona i

Ferrocarrils de la Generalitat. La jornada va ser un èxit, tant pel que fa a la nombrosa participació que va tenir, com pel nivell de qualitat dels seus relators i ponents. Val a dir, que un dels aspectes més rellevants d’aquestes jornades d’estudi van ser els treballs presentats, que s’estan realitzant des de diversos territoris per desestacionalitzar la temporalitat turística, així com la importància del binomi comerç-turisme per a les economies locals.

En aquesta publicació que teniu a les mans, dediquem un homenatge als bolets, els protagonistes principals dels fogons berguedans, a cases i a restaurants, i presentem un reportatge sobre l’amplia oferta de visites culturals que es poden fer en la nostra comarca. Això i moltes coses més.

Bona tardor i bona taula.

La tardor, els bolets, la muntanya i el turisme

presentació

tasta el Berguedà®

12 n tardor 2010www.tasta.cat

Editor: Claudi boixcbg@tasta.cat

Disseny i maquetació: Pilar Cerrillo

Coordinació: Pep Masana

Assessor periodista: Joan beumala

Gestió web: la Maixerina

Col·laboradors: Miquel Màrquez, Mikel rovira, Jordi Millan, Sandra ribalta, Jordi Pau Caballero, Isaac Vilalta, ramon Felipó, balma badal, Joan roma, Consell regulador del Camí dels bons Homes.

Col·laboració especial:Salvador Vinyes

Fotografia: Fotoluigi, Juli bover, Nati Zapata, eduard Pujols, bernat rueda, Iglesias Fotògrafs.

Il·lustracions: Klara Niubó, Joan Queralt.

L’acudit: Jaume Capdevila –KAP.

Imprimeix: A. g. d., s.l.

d. l.: b-54258-2007

Aquesta publicació es distribueix gratuïtament a forns, restaurants, hotels, bars, cafeteries, caixes d’estalvi, oficines de turisme del Berguedà, Palau Robert de Barcelona.

3tardor 2010

Els bolets: de menjar-ne a saborejar-los

Berga, setembre 2010

Miquel MàrquezVoldria aquí fer un breu resum de la meva relació amb els bolets, la cuina que originen i el món que els envolta, des d’una òptica professional,

però també personal

3tardor 2010

perFiL n Miquel Màrquez 4

➔ ELS BOLETSSón un producte de temporada que ens ofereix els nostres boscos en múltiples va-rietats. Des de fa molts anys, els bolets es consumeixen en restaurants i cases de menjars i, també, en multitud de cases particulars a pagès i en nuclis urbans durant tot l’ any (fora de temporada, assecats o en conserva).

➔ ELS BOLETS MÉS TRADICIONALS: AL BERGUEDÀPartim d’una obvietat, de les espècies que es produïen al Berguedà se’n consumien les que es coneixien com a comestibles, que eren poques.➔ Primavera: les múrgoles i, sobretot, els moixernons (no les alternatives similars que es comercialitzen a Barcelona) eren els dos bolets idonis per cuinar excel·lents truites a les llars i també a les fondes berguedanes.Els moixernons assecats, eren i són emprats durant tot l’any en moltes cases privades i en restaurants per donar gust als guisats de carn.➔ Tardor: rovellons, llenegues blanques i negres, fredolics i carlets i alguna variant més i de menor producció.

En alguns restaurants d’una certa reputació, en la temporada dels bolets, servien rovellons i llenegues negres a la planxa o a la llauna per acompanyar les carns més selectes i completar uns plats de prestigi.

La resta d’espècies es bullien i es conservaven amb sal, tancats els bolets her-mèticament en pots de vidre (per a rovellons, per a llenegues blanques, per a fre-dolics, per a la “barreja” –on, a més dels esmentats, s’hi posaven els altres bolets recollits–, etc.).

tot això en un temps en què no s’havia produït encara la revolució que va ésser la tècnica de congelació dels productes, que ens ha permès servar-ne el sabor. Aquests bolets confitats eren emprats en les llars i en els restaurants per acompanyar els gui-sats o estofats de les carns.

En els llargs sopars hivernals, en què abundaven les sopes de fredolics, les pata-tes xafades eren plat estel·lar. Unes patates barrejades amb aquests bolets, amb col trinxada o bròquil amb rostillons de cansalada, que alternaven la cuina popular amb els

pèsols negres, els cigrons i les mongetes seques. I així fins arribada de la primavera, en què prenien protagonisme les faves tendres; i a l’ inici de l’ estiu, les mongetes tendres... Eren altres temps.

➔ Descobrir els boletsAquest era el món gastronòmic dels bolets al Berguedà als inicis de la segona meitat del segle passat. A finals dels anys cinquanta, en aquest ambient i context gastronò-mic, vaig descobrir el món dels bolets del meu pare, miner de professió i per al qui, com per a moltes altres persones, la cerca i venda de bolets eren un sobresou per a la subsistència d’aquells anys difícils.

En aquests mateixos anys, la família Sala-farras es va encarregar de l’Hotel i Restaurant del Santuari de Queralt, un lloc tradicional on se celebraven els ban-quets de nombrosos casaments i un lloc on s’obsequiava els visitants importants de la ciutat amb menges com el peix, el marisc, les espatlles de cabrit al forn... per mencionar les més celebrades.

A la cuina d’ aquest restaurant es on vaig treballar, on em vaig apassionar pels bolets alhora que descobria la meva vocació: la cuina. treballar amb interès i amb mol-ta constància en allò que m’agradava em va permetre, ràpidament, esdevenir –voldria creure– en un expert professional.

En aquells anys, també va anar a Queralt Mossèn Josep Maria Ballarin i allà va ser on va iniciar la seva dilatada obra literària. De ben segur, aquesta influencià tan pròxima em va ajudar a gaudir de la poesia dels bells paisatges del Santuari. De fet, també m’ha ajudat a descobrir la poesia d’aquell entorn, de les muntanyes del Berguedà i dels seus productes, l’influencia dels estadants al Santuari –sobretot a l’ estiu i a la tardor– que en aquells temps era un hotel. I m’ajudà a comprendre les diferents òptiques del món dels bolets, ja que alguns n’eren uns grans aficionats.

A Queralt, a banda de la feina, també vaig descobrir l’amor i vaig conèixer la Montserrat, amb qui posteriorment em vaig casar i, d’aquesta manera, vaig entrar a formar part de la família Sala-farras..., però en la meva vida privada no cal que ni entrem.

5tardor 2010

➔ Llibres editats“El Gran Llibre Dels Bolets”, editat per Grup 62, 2004.“Enciclopèdia del fascinant Món Dels Bolets”, volum IV. “La Cuina Dels Bolets”, editada per Ecric. 2003“La cuina dels Berguedà”, editat per Àmbit de recerques del Berguedà, 1990.

➔ Micologia aplicadaL’any 1971, la família Sala va obrir un restaurant a Berga, que ha esdevingut, em sembla, prou conegut. Un bon dia, ara ja llunyà, vaig tenir la intuïció que la varietat dels gustos i textures dels bolets, encara força desconeguts, em podien permetre de desenvolupar una veritable cuina dels bolets. En aquells moments, molts potser consideraven aquella idea poc assenyada, però avui us puc dir que va ser tot un procés de micologia aplicada als fogons que, em sembla, fa quaranta anys no feia pràcticament ningú.Aquesta empresa m’ha permès una gratificant tasca divulgativa arreu, en aquest camp així com la publicació de nombrosos articles i alguns llibres relacionats amb als bolets(*). tot això que aquí explico, de manera més o menys cronològica, es pot representar gràficament i gastronòmicament amb l’evolució des dels rovellons “amb all-i-julivert” a la brasa, fins als postres de xarrups de bolets o els carpaccios de ceps, avui tan accep-tats i gairebé habituals... I és que, d’altra banda, a la cuina res és excloent, sinó que tot és complementari. Haig de confessar que trobo molt satisfactòria aquesta etapa que em permet, encara avui, experimentar i treballar per aconseguir noves combinacions que em permetin arribar als clients, inquiets i receptius en aquest aspecte, i que em permet, al mateix temps, intercanviar parers, la qual cosa, no cal dir-ho, sempre resulta motivadora i gratificant.

➔ Canvi generacionalAra, és un moment d’iniciar un canvi generacional. La meva filla Isabel, amb el mateix equip de sempre, continua treballant amb la mateixa filosofia i el mateix esperit que us acabo d’ explicar. I un nét que avui juga a fer de cuiner, potser demà representarà un altre canvi generacional... Però això mai se sap i només el temps ho dirà.

ELS BoLEtS tot i ser força coneguts i valorats per a la majoria, no deixen de ser uns grans desconeguts. I és que, el que coneixem per bolet no és més que la fructificació (diguem-ne, la fruita) d’uns organismes anomenats fongs. Els fongs viuen “amagats” enmig de la matèria orgànica present a la natura, que els proporciona aliment, atès que els fongs són incapa-ços de fabricar-se’l.

En aquest punt, cal preguntar: ¿el fong es bene-ficiós o perjudicial per a l’home? tot dependrà de la importància que tingui per a nosaltres la matèria or-gànica de la quals s’alimenta, ja sigui un aliment o un residu, un ésser viu amic o un ésser viu enemic, una matèria orgànica escampada útil o que ens fa nosa i no sabem com aprofitar-la.

Per començar a conèixer aquests organismes classificats per l’home en el regne “fungi”, cal conèixer una mica com funcionen, per què no són plantes –tot i que tenen coses de les plantes– i per què no són ani-mals –tot i tenir trets dels animals–. ¿Els fongs són uns éssers mig plantes i mig animals? En part són plantes, perquè no tenen gairebé mobilitat i perquè es poden

reproduir de manera sexual com asexual. I en part són animals perquè s’alimenten de matèria orgànica ja elaborada, d’aliment ja prefabricat com ara plantes, animals, altres fongs, restes, fruits o residus d’aquests.Però, a més a més, els fongs tenen unes altres ca-racterístiques pròpies com ara que la seva digestió és externa al seu cos. Precisament, per explicar aquest tret diferencial, cal dir que, una vegada situats entre el material del que s’han d’alimentar, els fongs aboquen a fora els enzimes i els productes necessaris per desfer aquest aliment, en una substància més desfeta i una vegada esmicolada l’absorbeixen (“xuclen”) fàcilment. Vet aquí, una de les característiques dels fongs que els permet de lluitar amb força èxit amb els seus grans enemics i competidors: els bacteris.

Aquests éssers, l’existència dels quals ens pot semblar que ni ens va ni ens ve als humans, ja que els percebem molt lluny de nosaltres –de fet, com que ni els veiem, podem dir allò que per a molts de nosaltres és com si no existissin–, però no ens oblidem que són uns éssers que produiran un ma-nyoc de cèl·lules amb una forma força característica

que anomenem bolets. Un manyoc de cèl·lules que servirà a aquell organisme per reproduir-se i que, per sort per a nosaltres, en alguns casos tenen un sabor força peculiar i agradable. tant, que no podem evitar de fer sortides cada any per buscar-los.

➔ Vida sota terraEl fong és un organisme que viu a escassos centímetres de la superfície de contacte entre l’aire i l’aliment (tot i que, alguns, es poden enfonsar uns quants metres). Un organisme que, en molts casos, ni coneixem: es parla que hi ha entre 80.000 i 100.000 fongs distints en totes les seves formes a tot el món. Com l’hem de

MicoLogia 6Mikel Rovira ❖ Micòleg

Els grans desconeguts

kLAR

A N

IUB

ó

conèixer? Com es pot conèixer una planta sense flor? La diferència entre un fong i un altre només s’observa quan s’ajunta amb una forma suficientment diferent per poder saber de quin tipus d’organisme es tracta aquell manyoc o aquell bolet. Ara per ara, això és el que ens permet distingir l’espècie, tot i que actualment les noves tecnologies d’anàlisi d’ADN –només a l’abast d’alguns centres de recerca– permeten esbrinar amb més preci-sió la seva identificació. Però els aficionats o micòlegs aficionats, de moment ens hem de conformar en fixar-nos en la forma, l’olor, el color i el lloc on hem trobat el fong i comparar-lo amb el nostre petit sac dels records per esbrinar de quin organisme es tracta.

En qualsevol cas, us vull comentar que aquests organismes són éssers tan vius com ho és un esqui-rol, un escarabat, un faig o una planta de rabanissa; us vull comentar també que el bolet no és cap orga-nisme per si mateix sinó una part de l’ésser viu, un fet que caldrà tenir en compte a l’hora d’anar a collir-ne, per no malmetre l’ésser viu de qui l’arranquem. Però, sobretot, el que cal és tenir cura del seu entorn, del lloc on viu i de les plantes que l’envolten. De la matei-xa manera que si un home es fereix potser li costarà més o menys però es pot acabar refent del tot, si se li destrueix la casa i l’entorn on viu, sens dubte que la supervivència se li farà molt més difícil.

➔ Unió multicel·lularEl fong representa una de les formes de vida més exito-ses que han aparegut a la terra, tot i tenir una estructura força simple i que pot ser molt diferent tot depenent del lloc on viu i de la substància de la qual s’alimenta (sota l’aigua, sota terra, un insecte, un gra de blat...), però pels organismes que esperem trobar al bosc i del que prete-nem arrancar-ne una part, cal saber que els fongs són la unió de moltes cèl·lules que s’ajunten en forma de fils blancs que s’estenen entre la fullaraca, la pinassa o l’herba, en el primer pam de terra, uns fils que s’aniran escampant, any rere any, i que descompondran el ma-terial del terra en una substància més petita.

Els fongs són, entre altres coses, els grans des-componedors del bosc. o, si ho voleu dir d’una altra manera, un dels serveis de neteja i recollida de residus mes eficient de què disposa la natura. A més, els fongs són capaços de generar, per exemple, un rovelló o una llenega. Però tant el rovello com la llenega estan fets de cèl·lules limitades per substàncies de difícil digestió, que menjades en excés poden causar-nos fàcilment algun molest mal de panxa. En aquest sentit, cal pensar que cada persona té la seva digestió, per la qual cosa ens podem tenir el disgust de comprovar que el rossinyol o el cep ens pot provocar una mala digestió. Per evitar-nos les molèsties, només cal saber identificar l’espècie

que tolerem amb dificultat (hi ha gent que diu: “jo sóc al·lèrgic al rossinyol...”) i evitar-la.

➔ Respectar l’entornAra que s’ha posat tan de moda agafar bolets, que els nostres avis no ens han ensenyat a buscar-los però que m’ha dit un boletaire que... o he llegit en un llibre que... És una bona practica guardar sempre uns quants bolets sense cuinar a la nevera, per si després d’ingerir-los ens ve un mal de ventre, poder identificar-los. Recordeu que no és una substància fàcil de digerir, així que mengeu-ne sempre una quantitat prudent i mai excessiva. I recor-deu, sobretot, de no malmetre el bosc i penseu com us agradaria que els altres tractessin casa vostra. No val la pena destruir un poble o un bosc tan sols per uns moments de “glòria” al bar del poble.

Si alguna persona està interessada en aprofundir una mica més sobre els fongs, us podeu dirigir a l’Agru-pació Micològica berguedana, on estem classificant i ajudant a fer les exposicions de la Pobla de lillet (25-26 de setembre), berga (Fira del bolet el primer cap de setmana d’octubre), Puigcerdà (9-10d’octubre en el Museu Cerdà), Cardona i altres exposicions que es fan a la comarca.

7tardor 2010

8 L’acudit d’en Kap

n 9tardor 2010

10

EL CoNSoRCI de formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà continuant amb el projecte iniciat ja de fa temps amb el nom de Posa el Berguedà al teu plat pretén involucrar en el seu compromís i il·lusió per la valorització agroalimentària co-marcal a productors, restauradors, comerciants i consumidors. A la vegada promoure els produc-tes locals del berguedà, amb l’objectiu d’impul-sar la venda i promocionar els aliments produïts a la zona per tal de difondre’n el coneixement i el consum entre la població, tant de la comarca com arreu.

Enguany, Posa el Berguedà al teu plat compta amb el suport econòmic de diferents institucions com l’Àrea de Desenvolupament econòmic de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Generalitat de Catalunya, Túnel del Cadí, i Consell Comarcal del Berguedà.

És notori que per quarta vegada el Consorci a través de Posa el Berguedà al teu plat inter-

Posa el Berguedà al teu plat

Festes i Mercats n boLets 2010

vingui en la Fira Berga Bolet com a part d’una de les accions específiques del projecte. Posa el Berguedà al teu plat vol seguir potenciant els productes de la zona d’una manera més direc-ta, treballant amb els productors i restauradors del territori per tal de donar a conèixer la nos-tra qualitat comarcal. En aquesta nova edició es comptarà amb l’assistència dels productors de l’Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà que durant els dos dies donaran a conèixer i tastar els seus productes. A la vegada, el dissabte 2 d’octubre a la tarda els visitants a la Mostra podran gaudir de tastos de la Cuina del Berguedà que aquest any compta amb una celebració especial, els 10 anys de la Cuina del Bolet.

En definitiva, i reiterant el que ja s’ha dit, a partir d’aquesta experiència iniciada en anys an-teriors es vol donar a conèixer tant la qualitat dels productes com de la cuina de la nostra comarca i tant a dins com a fora del berguedà.

11tardor 2010

Benvinguda amb entreteniments del rebost de Sant Pau

Xarrupet de crema de ceps amb encenalls de llagostins

Col confitada amb rovellons a la vinagreta

Torradeta de blat de moro amb foie i confitura de bolets

Caneló de pinya amb formatge de la Quar i samfaina de bolets

Amanida xató amb salmó, bacallà, favetes i variat de bolets escabetxats

Arròs caldos amb sofregit de carns, ceps i llagostins

Suprema de filet de vedella amb graellada de rovellons

Flam de mató amb fruits del bosc escarxats i melmelada

de camagrocs

Preu: 46 €

restaurantsMenú del bolet

❖ ❖ ❖

❖ ❖ ❖

❖ ❖ ❖

❖ ❖ ❖

restaurant

Amb motiu del 10è aniversari de la Cuina del Bolet del Berguedà, s’obsequia amb cava Rovellats. S’ha fet placa de cava.

Gaudeix del nostra restaurant, amb el caliu del menjador, el seu porxo i del jardí natural d’alzines centenaries.

Un conjunt ideal per a celebracions, casaments, comunions i aniversaris amb capacitat per a 250 persones.

Espai Sant Paurestaurant

Ctra. de Casserres a Gironella, Km. 3

Tel. 938 234 257 n n n 938 221 869

12 Festes i Mercats n boLets 2010

➔ No t’ho pots perdreCADA ANY, a la capital del berguedà, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, se celebra la tra-dicional Festa dels Bolets amb el Concurs de Bolets a Puigventós (especial-ment recomanat).

Bergabolet pretén aglutinar totes aquelles empreses i comerços que, d’una manera o altra, tenen a veure amb el món del bolet. El visitant pot veure i comprar bolets frescos, en conserva i tots els derivats d’aquest producte.

A Bergabolet també hi trobareu artesans, amb demostracions en directe.

Fira del Bolet i XVI Concurs Gastronòmic a ViladaCoINCIDINt amb la IV Mostra Micològica, s’ha proposat un diàleg amb l’excel-lent qualitat de les peces exposades al Museu d’Art del Bolet de Montmajor. Per aquest motiu paral·lel a la mostra tindrem una exposició de bolets de ceràmica del Museu. Per altra banda, veient la bona qualitat dels bolets reciclats que van fer petits i grans, continuarem amb el taller per a petits i pares de Bolets Reciclats. L’autor del millor bolet reciclat rebrà un petit obsequi per continuar gaudint de la seva afició. L’objectiu és conscienciar a petits i grans que les deixalles al bosc no hi haurien de ser i continuar prenent consciència que és molt important preservar l’entorn. A més, amb la presència de l’exposició de l’artista Josefina Vilajosana pren també una rellevància artística les petites obres d’art que fan els nostres joves boletaires. Arribats al migdia els padrins de la festa, els Gegants, Miquel i Magdale-na, ens honraran amb un parell de valls de celebració.

A la tarda, com cada any, hi haurà una nova edició del concurs gastronòmic, aquest any amenitzada pel comunicador i gastrònom Pere Tàpies, qui actu-alment, condueix el conegut programa Tàpies Variades. finalment, com en la resta d’edicions passades, la festa estarà acompanyada per la fira gastronòmica i d’artesania, el sorteig de la cistella gastronòmica i els pollastres de pagès de la Cooperativa de Ramaders de Muntanya del berguedà, Endevina quin bolet és? I finalitzant la festa amb la degustació de coca de bolets per tothom!

10è Aniversari de la Cuina del Bolet

13tardor 2010

Restaurant La NottaDegustació del cistell a la taula

Rovellons

Llenegues

Rossinyols

Moixerons

Camagrocs

Fredolics

Ceps... i altres

Preu: 24 €

Menú degustació

C/ Puig-reig, 6 n Berga n Tel. 938 221 869Amb motiu del 10è aniversari de la Cuina del Bolet del Berguedà, s’obsequia amb cava Rovellats. S’ha fet placa de cava.

Al nostra restaurant podreu gaudir d’un ambient tranquil i acollidor. Estem situats al centre del casc antic de la ciutat de Berga. A la nostra carta hi trobareu un ampli assortit de pizzes,

pizzes integrals, amanides, pastes fresques, torrades...

Disposem de menús familiars i d’empresa per encàrrec.També estem dintre la cuina del berguedà tot oferint els menús de temporada i el tradicional de fi d’any entre d’altres.

14 recoManeM

Ctra. Sant Fruitós, 39Berga (entrada Berga Sud.)

tel. 93 821 34 63

info@hotelestel.comwww.hotelestel.com

restaurant hotel estelMenú del bolet

Rotllets de pernil i verduresamb vinagreta de bolets

Creps farcits de bolets i ceba caramel·litzadaSuprema de bacallà amb llanegues

Filet de porc a la brasa amb saltat de boletsPostres de la casa a escollir

Inclou vi de la casa, aigües minerals i cafès

32 euros IVA inclòs Dies que s’ofereix el menú: tota la setmanaHoraris: de 13 a 15.30h i de 20.30 a 22.30Festa setmanal: diumenge

Hotel-Restaurant La Serra del Pla

Ctra. Berga-l’Espunyola C-26, km-139 08614 L’Espunyola

938 230 352 - 639 313 041 - 687 575 319

Horari d’hivern: obert de dijous, dia de l’arròs a diumenge. Festius i pons. Menú diari: 10,90 €.

Menú festiu: 17,90 € Per grups, celebracions, menú bolet, empresa, etc..

Contactar amb nosaltres. Consultar packs esquí, caps de setmanaromàntics, etc...

www.serradelpla.com - info@serradelpla.com

Fem esmorzars des de 2 quarts de 9 del matí

15tardor 2010

EL MERCAt DE GUARDIoLA DE BERGUEDÀ va començar el 1991 organitzat pel grup d’iniciati-ves culturals i turístiques Els Riberetes i ha con-tinuat fins els postres dies organitzat per l’Ajunta-ment de guardiola i per la Unió de Botiguers.

Festes i Mercats n boLets 2010

Important indret en la compra

i venda de bolets

➔ Mercat de Guardiola de Berguedà

El mercat es va ubicar des del primer dia als terrenys de l’antiga estació, en un lloc molt ampli i amb bon aparcament, just al costat de la zona comercial del poble.

guardiola de berguedà des de principi del segle XX va ser un important indret en la com-pra i venda de bolets. Ja llavors s’hi movien grans quantitats d’aquest valorat fruit de la natura. Es recorda que una vegada es van enviar cap a Bar-celona tres camions carregats de bolets que, en un sol dia, en van portar 24.000 quilos i diferents comerciants ja l’any 1918, compraven bolets de totes aquestes contrades i els enviaven amb tren al Mercat del Born de barcelona.

L’art d’anar a buscar bolets és una tradició centenària de les zones muntanyenques que va passat de pares a fills. L’Alt berguedà és la zona boletaire per excel·lència de tot Catalunya.

➔ El mercatÉs obert des que neix el primer bolet de tardor fins gairebé el mes de desembre.

Aquest mercat manté la seva tradició originà-ria com a punt de trobada entre boletaires i para-distes que ofereixen als visitants, de manera per-manent, una gran varietat de bolets autòctons: rovellons, fredolics, llenegues blanques i negres, ceps, camagrocs…

El mercat té lloc cada dia de la setmana des del setembre fins al desembre i durant el mercat s’orga-nitzen activitats paral·leles com xerrades sobre bo-lets, tallers de cuina, concursos de cuina amb bolets per aficionats, concurs de fotografies, etc.

Cal destacar que tot i que la seva ubicació no és a peu de carretera, ha aconseguit amb la qua-litat de la seva oferta fidelitzar compradors que any rere any troben en aquest mercat un pro-ducte immillorable.Amb tots els anys d’activitat que porta, el Mercat del Bolet de guardiola de berguedà ha esdevingut un del més antics i consolidats de Catalunya.

16 els pobles n oLvan

Els bolets, tornen a Cal RosalEL CICLE INACABABLE de les estacions ens torna a portar el temps de bolets. Si plou la quantitat justa, fa la temperatura justa, no fa vent i tot això en el seu moment i ordre adequat, el Berguedà es tornarà a omplir de bolets i de boletaires. I faci el temps que faci, el Mercat del Bolet de Cal Rosal estarà instal·lat en el seu lloc habitual des de fa més de vint anys, és a dir, a la tradicional zona de parada de Cal Rosal.

Les 12 parades habituals, amb els taulells plens de bolet fresc i una àmplia gamma de pro-ductes derivats i agroalimentaris del Berguedà, estan instal·lades des de l’1 de setembre fins al 30 de novembre. I aquest any el Mercat del Bo-let de Cal Rosal té més bon aspecte que mai, ja que les obres de remodelació urbanística que s’han estat duent a terme al llarg de tot el 2009 ja s’han acabat i han donat com a resultat una plaça totalment renovada i més ben condicionada per a celebrar el mercat i acollir els seus visitants.

➔ Novetats 2010: un mercat per a tots els públicsDesprés de 3 anys d’una feina intensa orientada de manera prioritària a la renovació de les instal-lacions i a la modernització de la imatge del mer-

cat, aquest és un any de polir detalls i centrar-se en la dinamització del mercat. Un dels objectius principals és fer-lo atractiu per a tot tipus de públic i que esdevingui un punt de trobada, d’aprenen-tatge i de lleure tant per la gent que ve de fora de la comarca com pels berguedans.

17tardor 2010

➔ Reforç de la senyalitzacióCal Rosal té diversos accessos que a vegades poden resultar confusos a causa de les múltiples rotondes i trencants. L’organització del mercat ha volgut facilitar l’orientació dels conductors reforçant la senyalització amb 6 cartells direccionals en els trencants on s’ha considerat necessari.

➔ Els diumenges de boletsEl programa d’activitats de dinamització segueix te-nint l’objectiu de presentar activitats lúdiques i edu-catives per la gent que sent interès pel món del bo-let. Però aquest any 2010 s’ha volgut ampliar el seu abast i la seva capacitat d’atracció i s’han dissenyat algunes activitats adreçades a col·lectius concrets, com és el cas de les escoles, dels internautes i els aficionats a les noves tecnologies.

18

productes artesans del berguedà

La tardor a taula

UNA VEGADA més ha arribat el setembre. El fullatge verd de l’estiu comença a degradar-se lentament fins aconseguir unes tonalitats insòlites. Són els colors groguencs, els terrosos i els vermells. És el paisatge de la tardor.

Poc a poc, entre la fullaraca i la molsa dels boscos, si hi ha unes condicions ambientals òptimes, és quan podem observar les formes, textures i aromes tan diferents que ens porten els bolets.

És aquest fascinant món mico-lògic el que fa que cada any siguin més les persones que s’apropin al Berguedà. D’aquest ferm interès pels bolets en sorgeixen iniciatives com la de Monbolet, una petita empresa que es dedica al món del bolet ja des de l’any 2003 anant a vendre bolets frescos a fires i mercats i, mes tard, al 2005, creant la seva propia marca “Monbolet” i elaborant productes naturals sense conservants ni colorants i 100% artesanals.

L’empresa, seguint la tra-dició dels avantpassats que ja

18

19tardor 2010

assecaven bolets per tal de que es conservessin i poder-los fer servir durant tot l’any com a condiment imprescindible en la preparació de molts dels seus plats, comercialitza amb la seva pròpia marca. Elabora bolets deshidratats i en pols, tòfones en conyac, vinagres i olis de tòfona, sofregits deshidratats amb bolets, i la seva especialitat risottos i fideuàs amb diferents tipus de bolets.

Monbolet forma part de l’Asso-ciació de Productors Agroali-mentaris del berguedà i, a banda d’estar molt presents en fires de tot Catalunya, ha iniciat la venda

en botigues. Actualment es poden comprar els seus productes en esta-bliments de tot Catalunya.

L’objectiu principal de l’empresa és la millora continuada dels seus productes amb novetats, disseny, qualitat i servei. És evident que d’idees no els en falten i així hodemostra el fet que hagin elaborat, fins al moment, una bona varietat de risottos i fideuàs diferents amb bolets i innovat amb la creació d’una original escudella.

Monbolet s’ubica en un petit obrador situat al carrer Castellar de N’Hug de berga, aprofitant així la privilegiada posició que té la comarca, al peu del Pre-pirineu.

De cara a la seva activitat el marc és incomparable, les extensions de boscos possibiliten la proliferació de bolets que creixen espontàniament quan n’és la tem-porada. I és que tothom sap que la riquesa micològica d’aquesta comarca és extraordinària.

Castellar de N’Hug, 8 n 08600 Berga n 619 584 757 n www.monbolet.com n bolets@monbolet.com

20 entre cocteLs

Dry Martini

Jordi MillanBarman professional / Membre de A.B.E. Catalunya Propietari de la cocteleria La Granja de Berga

EL DRY MARtINI és el Còctel més venut i reconegut del món. És l’únic que ha inspirat llibres sencers parlant d’ell i, fins i tot, l’hem vist en infinitat de pel·lícules. A més a més, també ha donat nom a la copa on es ser-veix, anomenada abans copa Coc-ktail i ara, copa Martini. Actualment, qui no reconeix el còctel de l’oliva?

Hi ha qui diu que el seu origen es remunta a l’any 1860, a St. fran-cisco, altres diuen al Harri’s Bar de París, però la majoria coincideix amb la idea que el va crear Martini di Arma di taggia, a l’hotel kenicher-bocker de Nova York, l’any 1910.

El Dry Martini deu part de la seva fama a personalitats que van escollir-lo com a beguda preferida i van donar-lo a conèixer. D’aquesta manera, la mescla va aconseguir la fama de rei dels còctels.”

Des de Frank Sinatra, Winston Churchill, Humph-

rey Bogart, John D. Rocke-feller, E. Hemingway o Luis Buñuel i fins a James Bond. Aquest últim va contribuir a popu-laritzar-lo moltíssim tot i no seguir cap pas correcte a l’hora de dema-nar-lo: modificava el procés d’ela-boració demanant-lo “agitado y no mezclado”, i després continuava variant els ingredients: “Vodka i no Gin”. Malgrat aquests grans errors, però, va fer que tots recordéssim el seu nom “Dry Martini”.

El Dry Martini és un còctel ele-gant i sofisticat, una beguda forta i seca, pensada per ser assabo-

rida amb tranquil·litat. Un còctel amb gran càrrega alcohòlica que requereix un consum responsa-ble: fins i tot, hi ha una dita que diu que un únic Dry Martini ja pot ser massa.

Una combinació que desper-ta passions des de fa més de 150 anys, quan es van barrejar per pri-mera vegada la ginebra i el vermut. fou aleshores quan va començar la recerca incansable per aconseguir elaborar el millor Dry Martini. I és que l’elaboració d’un Dry Martini té quelcom de màgic, una sensa-ció estranya que envaeix el teu cos

tant bon punt assumeixes el repte de preparar el rei dels còctels. Una combinació aparentment simple -Ginebra i vermut- i a la vegada tant difícil d’assolir-ne la perfecció.

Pel meu gust, el Dry Martini s’ha de preparar seguint els se-güents passos: servirem el vermut i la ginebra en el got mesclador amb molt de gel, remenarem durant 15 segons i servirem en una copa Mar-tini completament glaçada. Decora-rem amb una oliva verda i perfuma-rem amb un twist de llimona.

Les proporcions Gin-vermut del Dry Martini han variat al llarg dels anys fins a l’actualitat, on la propor-ció de Vermut és pràcticament insig-nificant: aproximadament un 10%. Pel que fa a les marques, jo prefe-reixo sempre vermut Noilly Prat i gi-nebra anglesa seca tanqueray ten. Una ginebra amb tocs cítrics ideal per l’elaboració del Dry Martini.

21tardor 2010 quÈ MengeMSandra Ribalta

www.sandraribalta.com (Dietista-Nutricionista)

castanyesQUAN el dia s’escurça i els arbres comencen a canviar de color i a perdre les fulles, els aliments que omplen la nostra taula també varien per adaptar-se al canvi d’estació. Un dels fruits típics d’aquesta època de l’any són les castanyes, que juntament amb els moniatos i els panellets protagonitzen una de les dates senyalades del calendari de tardor.

A casa nostra, el consum de castanyes normalment es reserva a la castanyada, però cal destacar també la seva versatilitat a la cuina. Pensem que, al tractar-se d’un aliment principalment ric en hidrats de carboni, ens pot servir per substituir altres aliments amb aquesta composició com són totes les fècules. Així que, ens podem atrevir a utilitzar-les com a acompanyament de guisats de carn, en plats de verdures o com a postres en forma pastissos, flams o cremes.

Habitualment classifiquem les castanyes dins del grup dels fruits secs, però tenen una composició nutricional molt diferent de la resta de fruits secs: les nous, les avellanes, les ametlles o els festucs.

Energèticament, les castanyes són fins a cinc vegades menys calòriques que els fruits secs tradicionals. Això es deu a diferents motius, en primer lloc perquè la meitat del pes de la castanya és aigua, mentre que la resta

de fruits secs només en contenen entre un 5% i un 10%. D’altra banda, una de les diferències més significatives és que les castanyes són molt riques en hidrats de carboni (fins un 36%) i molt pobres en greixos (només un 2%); mentre que les nous, les avellanes, les ametlles o els festucs contenen poquíssims hidrats de carboni (entre un 5% i un 10%) i un elevat contingut en greixos (més del

50%), la qual cosa augmenta significativament el seu valor calòric.

Malgrat tot, cal anar en compte amb les calories de les castanyes, ja que rarament en

mengem només una i sovint s’acompanyen de moniatos, panellets i moscatell. Pensem que una castanya

conté aproximadament 25 kcal, el que equivaldria a quatre maduixes o a un tomàquet, i que quatre castanyes tenen el mateix valor calòric que una poma. De tota manera, si ens preocupa la línia, millor optar per les castanyes que pels panellets; en una alimentació equilibrada hi cap de tot, però amb mesura.

tanmateix, les castanyes són un fruit de temporada que està present als mercats durant poc temps, però com que accepta molt bé la congelació, d’aquesta manera en podreu gaudir tot l’any.

22 Marxa nòrdica

L’ASSOCIACIÓ Esportiva Nordic Walking Pirineus i la Unió Excursionista de Sabadell obren el període d’inscripcions per a la primera convocatòria de Curs d’Iniciació a tècnic/ca d’Esports en Marxa Nòrdica (Nordic Walking), amb certificació oficial de l’Escola Catalana de l’Esport. Aquest és el pri-mer curs de formadors de marxa nòrdica recone-gut per una administració pública a l’Estat espa-nyol, i té com a objectiu la formació de tècnics de club iniciadors a la marxa nòrdica. El currículum formatiu consta de dos blocs: el Bloc Comú, de 15 hores, que s’impartirà en el local social de la UES; i el Bloc Específic, de 35 hores, que s’im-partirà, majoritàriament, en les instal·lacions de l’Escola Esportiva de Marxa Nòrdica del berguedà, ubicades al Xalet de Coll de Pal, al municipi de guardiola de berguedà.

Les matèries a impartir, per docents deguda-ment acreditats i qualificats, han estat dissenya-des tenint en compte les metodologies d’ense-nyament de les dues associacions internacionals de marxa nòrdica; la INWA —International Nor-dic Walking Association— i la INfo —Inter-national Nordic Fitness Association—. Les matèries a desenvolupar en el Bloc comú, són: Salut i activitat físicoesportiva. Evolució psicolò-

Primer Curs d’Iniciació a Tècnic/ca d’Esports en Marxa Nòrdica (Nordic Walking)

gica del jove esportista. Recursos metodològics en l’ensenyament de l’activitat física i de l’esport. Educació i esport: tècnics, pares i esportistes. Bones pràctiques de gènere en l’esport. Contra-indicacions per a la pràctica esportiva. Lesions esportives: primera actuació davant una lesió es-portiva, Primers auxilis, i Malalties transmissibles i activitat esportiva. Pel que fa al Bloc Específic, aquest és el temari: Història del Nordic Walking, La tècnica de les 10 passes -INWA-, La tècni-

ca Alfa -INfo-, Material per a la pràctica de la marxa nòrdica, Preparació d’una sessió de Nor-dic Walking, Exercicis bàsics, Exercicis de força, flexibilitat i mobilitat, Aspectes a tenir en compte segons l’edat, Pautes de seguretat, organització esportiva i marc legal.

El curs es desenvoluparà en caps de set-mana, al llarg de tres mesos, del 23 d’octubre al 18 de desembre, i el seu aprofitament satisfactori donarà dret a la certificació emesa per l’Escola Catalana de l’Esport, segons els programes docents reconeguts per aquest organisme i d’acord amb la legislació esportiva vigent a Cata-lunya. Creiem que per la seva qualitat, el curs és idoni per aquelles persones que han vingut fent cursos d’instructor, o per a aquells practicants de Nordic Walking que, havent fet cursos d’in-iciació, vulguin millorar la seva formació personal, o dedicar-se a acompanyar persones que s’inici-ïn en els seus clubs.

Per a més informació:http://nordicwalkingpirineus.blogspot.com/

nordicwalkingpirineus@gmail.com637 729 612

23tardor 2010

3a etapa: Bagà-Bellver

Per Bagà hi passen el GR 107, el GR 150 i el GR 4.2, cal anar en compte i seguir les indicacions.

Al Coll de Pendís el GR 107 es creua amb el 150-1, que segueix la carena. El GR 107-4 és la variant que des del Refugi Cortals de l’Ingla va baixant pel Collet de font freda, passant pel Serrat de la Cogulera i l’Ermita de Sant Serni de Coborriu fins arribar a Bellver de Cerdanya.

Aquesta variant és més di-recta i va pel sender, mentre que el GR-107 segueix la pista de l’Ingla, obligatòria pel pas de cavalls i Btt. Quan s’arriba a Sant Serni, el GR 107-4 s’uneix amb el GR 150fins a la Creu de talló (inici de la Ruta dels Segadors), on el GR 150 es desvia a l’esquerra.

fEStES DE LA BARoNIA DE PINóS. CAMí DELS BoNS HoMES. REfUGI SANt JoRDI. BELLVER DE CERDANYA.

BagàBagà, un poble situat a la vall del riu Bastareny, té un admirable nucli an-tic pràcticament intacte, model únic a Catalunya d’urbanisme medieval. Va ser la seu de la cèlebre baronia de Pinós, una de les més importants del país i, encara que sabem que els seus senyors no van simpatitzar amb l’heretgia, sí que van ser capaços d’aixoplugar i defensar els seus súbdits heretges que havien estat condemnats i empresonats lluny dels seus dominis per part de la Inquisició: dues vegades, a mitjan segle XIII, Galceran IV de Pinós va reclamar a l’arquebisbe de tarragona que li cedís 14 veïns de Gósol, que van passar a les masmorres del baró de Pinós i que al final van acabar en llibertat.

Bellver de CerdanyaÉs el municipi amb el terme municipal més gran de tota la Baixa Cerda-nya. fundat a mitjan segle XIII, aquí es creuaven el camí ral -que seguia el curs del Segre- i l’anomenada via bergistana -que venia del coll del Pendís i era bàsicament ramadera-. El nucli antic, enfilat dalt d’un turó, és d’aquesta època medieval, amb els seus carrerons, portals i trams de muralla.

texte i fotos: Consell Regulador del Camí dels Bons Homes

GRÀFIQUES D’ALTITUD

MAPA DE LA RUTA

6 h 26 min/22,708 km /(per pista)5h 40min/22,648 km (per GR 107-4)

Observacions:

24

25tardor 2010

MAI M’HAVIA mirat tant al mirall abans de sortir al carrer. Sóc blanc a Sudàfrica i tinc una acreditació penjada al coll. I això, creieu-me, m’obre les portes del cel de l’11 de juny a l’11 de juliol del 2010. L’obstacle principal dels periodistes que vam cobrir el Mundial de Sudàfrica va ser la por, els prejudicis, les etiquetes, els avisos exagerats. I aquest entrebanc va marcar gran part de les nostres experiències. Per sort, alguns vam canviar el nostre destí a temps per acabar prenent cerveses i gintònics a altes hores de la matinada envoltats de mexicans, suïssos i negres en bars difícils de trobar. Resumint, que alguns vam entendre el Mundial millor que altres.

Perquè un Mundial és una festa. Però al mateix temps aquest va ser el Mundial de la por. És cert que no va ser fàcil entendre on havíem de passar gairebé un mes i mig. Especialment quan arribes a un aeroport amb temperatures que freguen els 0 graus quan hores enrere, abans de pujar a l’últim avió, passejaves còmodament amb màniga curta i suant. Ni és fàcil entendre’t amb una ciutat de més de 8 milions d’habitants que t’acull amb un clima de festa que no es correspon amb l’aspecte dels townships que l’envolten. Ni tampoc posar-te d’acord amb un volant a la dreta del cotxe que acabes de llogar. Però el més complicat de tot és treure’t la imatge d’un país violent, amb negres i blancs que es discriminen i ho fan sovint en la mateixa direcció. És així però no és així.

Quan, per fi, entens que mai sabràs on comencen i s’acaben la bellesa i els extrems de Sudàfrica i la seva gent, comença l’espectacle. La jornada laboral engega a les 7, a les 8 o a les 9 del matí i s’acaba a les 11, les 12 o la 1 de la nit. Sense treva, sense descans. tot depèn de si has de cobrir un entrenament de la selecció espanyola a 1 quilòmetre i mig del teu hotel, de si has de conduir 3 hores per arribar a la concentració de la se-lecció uruguaiana al centre del país o de si has d’agafar un avió per anar a Ciutat del Cap per un partit de semi-finals d’un Mundial. Sudàfrica 2010 m’ha regalat moltes coses. M’he enamorat del joc de Xile, he presumit del contacte amb els jugadors catalans, m’he enganxat al somni panafricà de Ghana en bars plens a reventar, m’he submergit en l’univers “maradonià”, m’he apassionat en-cara més pel futbol. He conegut en thsepo, en Zatjie, en Roque, en Joan, en tara i el famós Eggman; he vist Sha-kira i Mandela; m’he adonat, amb satisfacció, que no sóc un soutpiel; he palpat l’alegria i la decepció, he trepitjat Soweto, he contemplat el Big Hole, he vist Robben Is-land, he arribat al Cap de Bona Esperança... I encara ara intento comprendre si l’Apartheid realment s’ha acabat. I crec que políticament sí però socialment no. Somio que tornaré a Sudàfrica, un país fantàstic, amb l’esperança de trobar-lo millor. I que tornaré a un Mundial per veure jugar la meva selecció...

Records d’un Mundial

L’apuntIsaac Vilalta Periodista berguedà de Catalunya Ràdio

L’apunt

La música i berga al moll de l’osPAtUM és música, bé i moltes més coses, però es evident que sen-se música no hi podria haver mai Patum. Sergi Cuenca ha diri-git dues de les tres formacions que toquen la Patum a la Plaça de Sant Pere: la Banda del Memorial Ricard Cuadra i la de l’Escola Municipal de Música de Berga. Els seus arranjaments de Patum, la seva feina, han posat a aquesta emblemàtica música berguedana al cim de les musiques populars del Països Catalans.

Però en Sergi, també és un home de món. Ha conduït una munió de musicals a Barcelona, Madrid, per l’Estat Espanyol i mig món... ha dirigit concerts al Palau de la Música Catalana o ..... a l’Auditori de Música de Barcelona. Ha fet composicions, ar-ranjaments, ha estat professor —fins fa quatre dies de l’Escola de Música de Berga—, fa docència musical a Barcelona, ha fet llibres ... ha fet de tot el que es pot fer com a músic integral que és.

Per sobre de tot és un berguedà, un patumaire, que quan s’acosta l’Ascensió, sigui on sigui d’aquest móns de Déu, sent el tabal. Per Corpus puja a Berga, a dirigir els músics–patumaires, com també ho fa en el tradicional concert de Patum que és fa al C.A.t de Barcelona i a la plaça de Sant Pere de Berga.

En Sergi és Patum.

26Ramon Felipó

Historiador

PoRtADA DEL LLIBRE MúSIQUES DE LA PAtUM DE RAMoN fELIPó I SERGI CUENCA.

Balma Badal

27tardor 2010

Sergi Cuenca, músic

27

28

—Sergi, quins són els teus primers passos en el món de la música?—Puig-reig sempre ha estat un poble amb molta activitat musical, especialment dins del món del cant coral. Quan era petit, el meu avi cantava a la Coral “La Unió” que era un cor associat a la federació Catalana de Cors d’en Clavé, el meu germà cantava a la Coral Infantil Cors Alegres i els meus pares em portaven a veure tots els concerts que feien l es dues formacions, a més dels concerts que feia la Polifònica, en aquell temps “Coral Joventut Sardanista”.

Nascut el 1976 a Puig-reig, Sergi Cuenca és un dels berguedans amb més projecció. Compta amb una extensa carrera com a pianista, compositor i director musical. Els últims mesos els ha passat a Madrid i Bilbao, ciutats on ha dirigit el musical Chicago. Tanmateix, la seva passió per la Patum l’acosta, cada Corpus, una altra vegada a Berga. És una de les ànimes dels treballs actuals al voltant de les músiques de la festa.

28

Als sis anys vaig entrar a la Coral infantil i m’han explicat que ja era molt pesat amb el meu germà, ja que ell hi tocava el baix elèctric i a casa li havi-en comprat un teclat elèctric. Sempre li deia que m’ensenyés a tocar aquests dos instruments, i ell no volia perquè cosa que tocava, cosa que tren-cava. Al cap de poc temps els meus pares van decidir portar-me a aprendre música i... encara n’estic aprenent.—Compositor, pianista i director musical. Què és el que t’atrau de cada una d’aquestes activitats i com es combinen entre si?—D’escriure, m’agrada el fet de poder plasmar en una partitura la meva manera d’entendre la música. És com fer un trencaclosques; posar un seguit de peces sobre la taula, ordenar-les i fer que tinguin sentit.

Pel que fa al piano, és un instrument que de petit em va captivar per la riquesa que té: pots tocar des la melodia més senzilla fins a fer una reducció d’una gran obra simfònica. Actualment em va molt bé perquè, a més de fer concerts amb altra gent, m’ajuda a aprendre’m les obres que he de dirigir o per provar com sona el que vull escriure.

finalment, fer de director m’atrau perquè m’agrada agafar una partitura, analitzar-la, plan-tejar-me com vull que soni, treballar-ho amb els intèrprets i poder-ho gaudir el dia de l’estrena. En el cas d’un musical el procés d’assajos és llarg i

privilegi, encara que a vegades tinc la sensació de tocar moltes tecles i cap de bé.—Fa anys que et mous fora de la comarca. Els darrers me-sos has dirigit a Madrid el musical Chicago que ha estat un gran èxit. Com creus que es veu el Berguedà des de fora?—A partir de la greu crisi del tèxtil, la comarca va patir una davallada molt forta. Va passar de ser un lloc amb molta activitat, a ser una comar-ca de pas per anar a la Cerdanya i Andorra. A més, el fet que bona part del jovent hagi d’anar a estudiar fora per fer una carrera universitària no va ajudar. Per sort, els últims anys s’ha potenci-at molt el turisme, molts joves, després d’acabar

“ M’agrada el fet

de poder plasmar

en una partitura

la meva manera d’entendre

la música”

29

et permet descobrir coses noves cada dia i po-der-les aplicar. Crec que les tres disciplines són perfectament combinables perquè, al cap i la fi, tot és música. Poder-les combinar per mi és un

30 entrevista n sergi cuenca

els estudis, aposten per tornar a casa, i això fa que la comarca vagi creixent. Malauradament, la meva feina m’obliga a estar a prop de la gran ciutat, si no, probablement, al acabar els estudis hagués tornat. Els companys de fora la comarca, especialment de Barcelona, em diuen que és una comarca amb molt d’encant.—Com veus el futur del Berguedà?—Crec que des que s’ha fet l’autovia ens hem apropat més a Barcelona, que, ens agradi o no, és on s’hi concentra l’activitat més gran del país. Això fa que baixar a treballar a Barcelona sigui més pràctic que anys enrere, i la gent que opta per tenir més qualitat de vida, en una hora estigui a Barcelona. Crec que això farà que cada vegada hi hagi més gent que opti per aquest model de vida, i també farà que cada vegada hi hagi més gent que compri una segona residència a la co-marca. Els bolets, el turisme rural i la Patum, tots aquests elements donen molta vida a la comarca i crec que anem per bon camí per tal d’aconseguir que el Berguedà sigui el que era abans, diferent, evidentment, però important dins el país.—Tornant a la música. Heu fet una gran feina amb la recerca, recuperació i divulgació de les músiques de la Patum…—Si. Quan el Ricard Cuadra va morir, amb els amics de la Cobla Ciutat de Berga i diferents entitats culturals i veïnals de Berga vam decidir

mes de maig, a través del departament de cultu-ra popular i tradicional de la Generalitat i l’editorial musical DINSIC, hem editat la revisió de les par-titures de tota la música que actualment es toca a la festa.

Això és un projecte que va començar l’any 2001, quan vam decidir revisar tots els arran-jaments que es tocaven fins al moment, ja que consideràvem que s’aprofitava poc totes les fa-mílies de la banda. A més, hi havia molts errors d’harmonia. A partir d’aquesta revisió vam fer el CD tota la música de la Patum editada per DISCMEDI i enregistrada per la Cobla Ciutat de

homenejar la seva figura i la important tasca de recuperació de músiques que havia fet. L’any 98, en el primer concert de patum Memorial Ricard Cuadra, vam interpretar els balls que ell havia estrenat l’any 93 i 95. El concert fou un èxit i vam decidir repetir-lo anualment.

El problema que comportava la institucionalit-zació del concert de Patum era que era complicat trobar prou material antic com per omplir gaires concerts més, i va sorgir la idea de jugar amb la música de la Patum a través de la creació d’obres noves basades amb aquesta música. Això ha fet que actualment contem amb més de trenta obres de creació, que haguem pogut convidar a figures d’àmbit nacional com l’Albert Guinovart, un grup de roc capdavanter al nostre país com és la Companyia Elèctrica D’harma, un ex alumne del Ricard, que amb dinou anys va acabar el títol superior d’acordió i que actualment és enginyer a la companyia aèria francesa Airbus, Roger Bel-monte, o aquest any 2010 hem fet el concert del projecte final de carrera de l’ESMUC d’un membre de la banda del Memorial, Joan Sala, amb un excel-lent de nota final.

A més d’això, hem gravat les composicions inèdites del Ricard, editades per Discmedi i en-registrades per la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga, l’Orquestra Simfònica del Vallès i la Cobla Bellpuig. I aquest passat

31tardor 2010

Berga. Una vegada fet el disc, vam veure que calia una altra revisió per corregir errades. —A vegades t’hem sentit a dir que “sense músics no hi ha Patum”. Per què consideres que són tant importants les músiques de la Patum?—La música dóna vida i caracteritza a les compar-ses. Seria impensable, actualment, qualsevol ball sense la seva respectiva música. Si ens fixem, per exemple, en el Ball de l’Àliga, quan surt de sota l’ajuntament impacta molt, però quan realment crea un clima únic i fa posar la pell de gallina és quan comença la música. Un nen petit, el primer que aprèn de la Patum són les seves melodies.

“ Al Berguedà, tothom hauria de conèixer

La Patum, el Pedraforca

i la seva gastronomia”

El Ricard Cuadra va descriure la música de la Patum dient que “és simple, però genial”, i crec que és la millor descripció que es pot fer. S’han adoptat moltes melodies populars pels Gegants i pels Nans Vells, adaptant-les a la coreografia de les comparses, però les que real-ment ha transcendit tant a Berga com arreu del país han estat les d’autor, especialment els Nans Nous i els Plens d’en Quim Serra.—Podem dir que el Berguedà és una comarca de mú-sics? Què caldria fer per aprofitar les oportunitats de la música per a la projecció de la comarca?—La comarca del Berguedà és una comarca de

músics, alguns d’ells han passat completament desapercebuts aquí. No em voldria deixar ningú però cal tenir en compte en Josep Pons, actual director de l’Orquestra Nacional d’Espanya amb un gran currículum a nivell internacional, en Xavi Sabata, que actualment és un dels contra-tenors amb més prestigi a Europa, havent actuat a teatres com l’Opera de Paris i el Liceu, entre altres i havent col·laborat amb les formacions de música antiga més reconegudes del continent.

A l’Alba Roca, que com a violinista especia-litzada en música antiga ha format part també de les formacions més importats d’Europa. també a la comarca tenim una de les corals més recone-gudes arreu del país, la Polifònica de Puig-reig, que ha tingut una important activitat tant ala co-marca com arreu del país, a més d’actuar a molts països d’arreu del món.

Malauradament el fet que tot estigui centra-litzat a Barcelona, fa que les comarques tinguin dificultats per fer programacions ambicioses, per això crec que l’administració pública hauria d’apostar més per la cultura fora de Barcelona. I des de la comarca, cada vegada s’aposta més per la cultura, però cal apostar-hi més fort .—Per acabar, et demanem tres coses que tothom hau-ria de conèixer del Berguedà.—La Patum, el Pedraforca i la seva gas-tronomia.

32

Turisme i muntanya

Jordi Pau Caballero Guia de muntanya UIMLA i instructor de Nordic Walking INWA

32

EL berguedÀ és una de les comarques cata-lanes amb una personalitat més singular, per la configuració del seu territori. Un territori munta-nyós a l’Alt berguedà, amb els recursos silvíco-les, hidrològics, nivològics, minerals i energètics; i agrari i rural al baix berguedà, solcat pel riu Llo-bregat, i aprofitat per les colònies tèxtils; factors que han contribuït a forjar el caràcter de la seva gent alhora que aquesta transformava i deixava empremta en el seu paisatge.

Disposem d’un magnífic llegat que ens per-met viure en un espai privilegiat, que no es pot permetre el luxe de quedar despoblat, de perdre la seva essència i ànima, limitat a un ús de se-gones residències. tota l’energia tel·lúrica que ofereix la singularitat d’aquestes muntanyes, jun-tament amb la saviesa de la seva gent i el llegat dels nostres avantpassats, ens ha de permetre ti-rar endavant, defensant el que som, mostrant-ho

orgullosos al món. Sense l’arrelament i la fixació de la gent al territori, no hi ha futur. I per escriu-re aquest futur, el turisme hi juga un paper fo-namental –que no és l’únic ni és excloent–, amb un dinamisme que pot donar energia i vitalitat als altres sectors tradicionals –tradicionalment en re-trocés– convenientment transformats.

➔ Fent un repàs per la històriaL’empremta dels nostres dinosaures se submergí en la foscor dels temps, amb desenes de milers d’hectàrees de boscos que, milers d’anys més tard, han donat lloc a la mineria, al carbó, i als oficis que se’n deriven. festes tradicionals es re-munten abans del cristianisme, com les festes de la Fia Faia. L’Edat Mitjana ens posà al mapa eu-ropeu de la mà dels Pinós i dels Mataplana, juntament amb innombrables esglésies, ermites i monestirs romànics. Els majestuosos boscos i FOTOGRAFIA D’EN jULI BOVER DE LA PORTADA DE LA REVISTA TURISME I MUNTANyA, EDITADA PER L’AjUNTAMENT DE BAGà.

Bagà va celebrar una Jornada de Turisme i Muntanya, organitzada per l’ajuntament de la vila, amb el suport de la Diputació de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat.

33tardor 2010 33tardor 2010

les riques pastures han estat aprofitats originant desenes d’oficis. Més modernament, a rasos de Peguera, apareixia un nou aprofitament de la muntanya, bressol de l’esquí a Catalunya… I als anys quaranta, en Lluis Estasen obria les primeres vies d’escalada al Pedraforca…

➔ Un turisme incipientPassada la guerra, a mida que les butxaques i les vides es recuperaven, apareixia un incipient turis-me “d’estiueig” en “fondes de tota la vida”, que compartia paisatges amb excursionistes i cam-paments d’escoltes, en un espai de muntanya que bullia vida i tragí… fins que l’enfonsament de la mineria i l’abandonament dels boscos, transformà hàbits de vida. Avui dia, parlar d’acti-vitat a la muntanya incorpora noves paraules com senderisme, bicicleta de muntanya, escalada, al-pinisme, descens de barrancs, parapent, quads,

nòrdic walking, raquetes de neu… Juntament amb gastronomia, cultura, art, història, tradició, natura… I de bell nou esquí, amb el projecte de parc de neu i la connexió amb la Molina des de Coll de Pal.

tot això ha tingut lloc a la muntanya. I avui dia és pot veure, visitar, explicar, compartir, res-pectar i preservar, gràcies a la valorització que en fa el turisme. En definitiva, fent servir una definició del Dr. Martí Boada: “El Berguedà és un parc temàtic a cel obert, amb una qualitat de paisatge indescriptible, que si estigués ubicat a França…” Doncs, per què no? Convidem entre d’altres els francesos que el descobreixin, com van fer fa una trentena d’anys amb la Sierra de Guara i el riu Vero, al pre-Pirineu aragonès. Estem a europa, no hi ha fronteres, el món gira ràpid, i cal invertir en les nostres potencialitats per tal de poder-les convertir en oportunitats.

PANORàMICA AMB ELS CIMS DE MOIXERÓ, PENyES ALTES, LA TOSSA D’ALP I PUIGLLANçADA AMB UN MAR DE BOIRA A LA VALL DE GISCLARENy. FOTOS: jULI BOVER

FOTOGRAFIA D’EN jULI BOVER DE LA PORTADA DE LA REVISTA TURISME I MUNTANyA, EDITADA PER L’AjUNTAMENT DE BAGà.

34

eN el MÓN uniforme i mecanitzat sorgit de la revolució Industrial del segle XVIII, la major part dels antics oficis artesans van deixar de tenir una raó de ser dins de la nova societat industrialitzada. Malgrat la desaparició de la majoria d’aquests negocis, algunes petites em-preses que realitzaven aquests treballs minuci-osos van saber adaptar-se als canvis i, sense renunciar al segell personal dels productes que elaboraven, van poder sobreviure.

Ningú no s’ha oblidat d’aquest llegat de tradició i artesania. És més: actualment, fins i tot, s’està produint un creixent interès per allò local, autèntic i original. un clar exemple n’és l’empresa familiar Neules Artesanes Sant Tirs, que es dedica a la producció de neules des del 1985. l’empresa ens ensenya que més enllà de la modernització tecnològica, sempre és una bona opció mantenir la fidelitat als prin-cipis de l’elaboració artesanal i l’ús d’ingredi-ents naturals.

Fer neules, de fet, no té cap secret: farina de blat, sucre, ou, lecitina de soja, greix vegetal i vainilla. Què és, doncs, allò que marca la di-ferència? el valor afegit d’aquest producte es

troba en el seu procés d’elaboració, i el lema de l’empresa ha estat clar des de sempre: “És millor fer poques neules, però que siguin cent per cent artesanals i sense conservants ni co-lorants”.

Aquesta filosofia de primar el producte i la qualitat és la que ha conduït Neules Arte-sanes Sant Tirs a un procés de creixement continuat i a situar l’empresa en una posició capdavantera en el sector. I és que tot i que el gran volum de feina se segueix produint per Nadal degut a l’estacionalitat de les neules, el minuciós procés d’elaboració en què l’empresa es basa està aconseguint prolongar les vendes durant tot l’any.

35

25 anys de neules artesanesNEULES ARTESANES SANT TIRSColònia Pons, Nau 3, 2a planta08692 Puig-Reig93 838 18 19 n 667 71 75 98Fax: 93 838 18 24www.neulessanttirs.com n info@neulessanttirs.com

tardor 2010

36

Menú diari

Carta

Menú festiu

Servei de càtering

Menjadors per grups

Menjar per emportar

llobregat, 2208692 Puig-reig (barcelona)

Tel. i fax: 938 380 002Mòbil: 620 829 907

recoManeM

PROMOCIÓ DEPILACIÓ LÀSER DONA - HOME

TOTS EL DIES DE LA SETMANA

TRACTAMENTS FACIALS REJOVENIMENT

TAQUES, ARRUGUES, FLACCIDESA...

TRACTAMENTS CORPORALSAPRIMAMENT, CEL·LULITIS,

FLACCIDESA...

TERÀPIES NATURALSQUIROMASSATGE, ACUPUNTURA,

QUIROPRÀXIA, KINESSIOLOGIA HOLISTICA, REFLEXOLOGIA PODAL....

BergaC/ Pere II, 13

Telf. 93 822 10 67

Puig-reigC/ Major, 12

Telf. 93 838 03 37 www.quirobell.cat

C/ Major, 48 n Tel. 938 380 220Puig-reig

l Botiga de vi l Menú diari l Menjar per emportar l Tastos de vil Cuina amb bolet de temporada

OBERT:Dimarts, dimecres i dijous: migdiaDivendres i dissabte: migdia i vespreDiumenge: migdia

Restaurant

37tardor 2010 els pobles n puig-reig Festa de sant Martí

Els joves de Puig-reigPER SANt MARtí, a Puig-reig, ce-lebrem la nostra Festa Major d’hi-vern. Dins els actes de la festa cada any hi ha la Proclamació de la Pubi-lla, l’Hereu, la Dama i el Fadrí. Els nois i les noies escollits fan de re-presentants de la vil·la als diferents actes del Pubillatge que se cele-bren arreu del país. A més, també acompanyen a les nostres autoritats a les festes i actes del municipi.

Les encarregades d’escollir la Pubilla i l’Hereu entre els joves són les entitats i associacions del poble. Així, a finals d’estiu voten als nois i noies que els semblen més adequats per a representar la vil·la durant el pròxim any i, al setembre, la comis-sió del pubillatge s’encarrega de fer el recompte de vots. D’aquesta ma-nera, la noia més votada serà pro-clamada Pubilla i el noi més votat serà el seu Hereu. Els que quedin en segon lloc seran la Dama i el Fadrí.

Aquest sistema d’elecció dels representants del pubillatge a través de les entitats del municipi fa que els que surten proclamats siguin joves molt involucrats. Són joves respon-sables, emprenedors, que estimen el lloc on viuen i també el seu país. Sens dubte, aquesta implicació per part dels adolescents és una de les claus de l’èxit que té el pubillatge de Puig-reig a les proclamacions de Catalunya i de la Catalunya Central.

I és que durant els darrers anys, joves d’aquí han estat escollits per a representar Catalunya obtenint així títols nacionals: la Pilar Molas ha estat Pubilla de Catalunya; el Francesc Bertran ha estat Fadrí de la Catalunya Central, Hereu de les Comarques de Barcelona i Fadrí de Catalunya; la Xènia Moles ha es-tat Pubilla de la Catalunya Central i, actualment, el Miquel Puig n’és l’Hereu.

tots aquests títols, però, no són casualitat. Només són la conseqüèn-cia de tenir un teixit de joves implicats, que no només participa activament en les activitats organitzades pel mu-nicipi sinó que, a més a més, en pro-posa i n’encapçala amb la complicitat d’altres entitats i administracions.

Molta gent es pregunta què aporta a aquests joves el pubillatge i la ferma implicació amb el seu po-

ble. En paraules de Pilar Molas, “el pu-billatge t’ensenya a estimar Catalunya i la seva cultura, a exterioritzar i com-partir aquest sentiment que es porta dins. A nivell personal és una experi-ència preciosa que influeix en el rumb de la teva vida d’una manera molt important, no només a nivell cultural sinó també emocional i intel·lectual. també obre les portes a noves ex-periències al poble, com la s’està

➔ La importància del pubillatge

D’ESQUERRA A DRETA: FERRAN ALTARRIBA, AINA SANTAMARIA, MIQUEL PUIG, MARINA BERTRAN, EDUARD LLADÓ, ANNA VANCELLS, ADRIà ATERIDO, ALBA SANTAMARIA.

38 els pobles n puig-reig

iniciant ara amb moltes ganes amb el grup dels Joves Puig-reig”.

Per la seva banda, Miquel Puig, afirma que “el pubillatge és una gran oportunitat per a conèixer gent com tu i molts llocs del país que no sabies ni que existien. Avui en dia, ha deixat de ser tan sols l’oportunitat de repre-sentar el teu poble i és també una oportunitat que, si saps aprofitar-la, et pot donar molt com a persona.”.

Neix una nova associació de jovesPer aquest motiu, els i les joves de Puig-reig que han passat pel món del pubillatge durant els últims anys, jun-

tament amb altres joves del municipi, han creat l’entitat Joves Puig-reig.

De moment, ja han organitzat activitats com el I Concurs de grups de Puig-reig, el passat mes de març, i el Ball de la Diada Nacional de Ca-talunya. Al novembre seran ells els encarregats de la Proclamació de la Pubilla i l’Hereu i ja estan pensant en activitats pel proper any, com per exemple un torneig de futbol.

L’entitat està integrada per nois i noies de totes les edats i està ober-ta a noves incorporacions. tal i com explica el seu president, Francesc Ber-tran, “no es tracta d’un punt de reunió entre joves ex-hereus o ex-pubilles; és una entitat juvenil on tothom hi és

benvingut i on l’única premissa és di-namitzar i donar una via alternativa al jovent del poble que tingui ganes de fer coses.”.

Per què apuntar-s’hi? Això ho respon en primera persona Virgí-nia López, membre de l’entitat no vinculada al pubillatge: “Tots tenim moltes ganes de que es facin acti-vitats al poble, i idees del que ens agradaria que es fes; crec que en-tre tots podríem tirar aquestes ide-es endavant. És per això que em vaig interessar pel grup de Joves de Puig-reig. És una bona manera de començar-nos a moure.”.

Aquesta nova entitat juvenil se suma a l’altra entitat de joves del poble, els Diables del Clot de l’Infern, co-neguts ja arreu del país després de la seva participació a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups folklò-rics a Cracòvia, aquest estiu.

Així doncs, Puig-reig ja no es coneix només per la música i per les seves colònies: els joves del poble comencen a ser ja un referent desta-cable al nostre país.

Glups!El grup Carrilet Teatre, de Puig-reig, està preparant un espectacle musical de Dagoll Dagom: Glups!. Hi treballen aproximadament uns 30 actors i ac-trius que es reparteixen més de 50 personatges, a part de la vintena de col·laboradors que els ajuden amb l’escenografia, l’atrezzo, i la publici-tat. tots els que participen d’aquesta iniciativa ho fan de manera amateur i desinteressada. L’actual director de la companyia, Josep M. Altarriba, es mostra satisfet amb els resultats.

entrevista

FITXA TÈCNICA:Títol: Glups!Autor: Fr. Gerard Lauzier / Joan Vives / J. Ll. BozzoMúsica: Joan Vives, Any: 1983, Durada: 2 horesLloc: Pavelló d’esports, Dies: 6, 7 i 13 de novembreSinopsi: Glups! ens mostra tot un seguit de situa-cions, comportaments i problemes quotidians amb els que el públic segurament se sentirà identificat. Parla, bàsicament, de les misèries humanes amb les que -qui més qui menys- alguna vegada hem topat.

PILAR MoLAS VIRGíNIA LóPEZ MIQUEL PUIG

39tardor 2010

Nascut a Navàs, viu i treballa a Puig-reig com a auxiliar de farmàcia. És evident, doncs, que no es dedica al teatre de manera professional. —Com van ser els seus inicis en aquest món?—El meu primer contacte amb el teatre va ser fa uns 30 anys. Des d’aleshores, ha sigut gairebé in-interromput, primer al meu poble natal, a Navàs, i des de fa 17 o 18 anys, al meu poble d’adopció, Puig-reig, tant en la faceta d’actor com de direc-tor. Es podria dir, doncs, que el teatre es una de les meves passions.—Parli’m sobre l’agrupació de la qual ara n’és el director.—Carrilet Teatre és un grup que, actualment, agluti-na unes 60 persones entre membres habituals i col-laboradors esporàdics. Actualment està vivint una època dolça gràcies a l’equip que formen una colla de gent jove d’entre 25 i 35 anys; el suport dels que ja som una mica més ‘grandets’ i, des de l’any pas-sat, la incorporació d’una quinzena de joves d’uns 16-18 anys. Aquests últims han fet rejovenir el grup, cosa que és tot un luxe en aquest món.

Generalment, acostumem a preparar 1 o 2 obres a l’any, depenent de la disponibilitat de la gent i de les ganes que en tinguem. El principal i més greu inconvenient al que ens enfrontem any rere any és la manca d’un espai adequat per a poder assajar en condicions i poder fer les nostres representacions. Pel que sembla, però, aquesta situació va per llarg.

—Ja fa 7 o 8 mesos que esteu preparant l’es-pectacle musical Glups! que Dagoll Dagom va portar als escenaris l’any 1983. D’on sorgeix la iniciativa de dur a terme la representació d’aquesta obra?—El fet d’haver escollit aquest espectacle i no un altre és perquè, en un moment determinat, hi va haver la incorporació d’una quinzena de joves que tenien ganes de fer teatre. Això, sumat a les 10 o 15 que ja hi havien, va fer que em trobés, de cop i volta, amb gairebé una trentena de persones amb un paper per assignar. Així, la necessitat de trobar una obra amb molts personatges va fer que pensés en Glups!, que jo ja havia vist fa 25 anys, quan el va estrenar Dagoll Dagom. La veritat és que sempre havia volgut preparar-lo algun dia, i en aquell moment vaig veure clar que l’ocasió i les cir-cumstàncies eren les propicies per fer-ho.—Molts guions, quan són interpretats per ar-tistes amateurs, pateixen algunes modificaci-ons per tal d’adaptar-lo als actors i actrius lo-cals. Així, tenint en compte que estem parlant d’un musical, ha sigut aquest el cas?

—La veritat és que hem intentat ser el màxim de fidels al text original. Malgrat això, com que és un espectacle creat fa més de 25 anys, ha sigut ne-cessari actualitzar algunes cosetes. En general, però, els canvis han estat mínims. Precisament, jo crec que aquest és l’encant més gran que té aquest text. Rellegint-lo em vaig adonar que els conflictes i problemes que patim actualment se-gueixen sent els mateixos que fa 25 anys i, en aquest aspecte, no hem evolucionat gens ni mica.

Cal esmentar, a part, que abans de comen-çar els assajos ens vam posar en contacte amb la companyia Dagoll Dagom per tal d’obtenir l’auto-rització per fer-lo i, des del primer moment, la pre-disposició va ser molt bona. Va ser-ho tant que fins i tot ens han cedit la música de tot l’espectacle, i és d’agrair, perquè això ens permetrà fer els temes musicals cantant en directe nosaltres mateixos.—Com valora l’experiència de treballar amb la companyia Carrilet Teatre?—tan sols puc dir que, per a mi, és una de les experiències més enriquidores que mai he viscut. tots fem el que podem, combinant la feina, els estudis, la família i el lleure amb els assajos i la pèrdua d’hores de dormir. Però ens ho passem molt bé: riem molt, gaudim i també patim (sobre-tot el darrers dies abans de l’estrena). Aquest cú-mul de sentiments fa que cada vegada el llaços que ens uneixen siguin més forts.

39tardor 2010

40 els pobles n La pobLa de LiLLet

fEStA DEL BoLEt.

Sí, ÉS CERt, amb l’arribada de la tardor els dies són més freds i es fa fosc abans; però no necessàriament això ha de suggerir sentiments com l’avorriment, enyorança de l’estiu i apatia. Ans tot el contrari! Per a com-batre aquests estats de desànim, des de la Pobla de lillet et donem uns

Vine a gaudir-la a la Vall de Lillet!consells bàsics perquè la teva tardor sigui més dinàmica i no t’abandoni l’esperit de diversió que sol regnar durant els mesos estivals que deixem ja enrere.

Para atenció, és important que ho segueixis al peu de la lletra per a garan-tir-ne la seva màxima efectivitat:

➔ Busca una motivació per sortir de casaHas de trobar una activitat o bé un factor que et faci aixecar del sofà i esbargir-te. I què millor en aquestes èpoques que moure’s pel producte més apreciat dels nostres boscos: els bolets. Doncs sí, agafa la ciste-lla i comença a recórrer els paratges poblatans seguint l’extensa xarxa local de senders a través de la qual arribaràs fins els llocs més encisa-dors de la Serra del Catllaràs i també aquells indrets on hi proliferen aquests valuosos fongs.

I si creus que endinsant-te en el món del bolet només caminaràs, vas ben errat/da. En l’esfera boletaire també hi ha lloc per a la diversió, en aquest cas et receptem no perdre’t la XX Festa del Bolet de la Po-bla de lillet, la qual tindrà lloc els dies 25 i 26 de setembre; dos dies farcits de les millors activitats entorn al món micològic: ralli de fotografi-es, exposició micològica, concurs

de plats cuinats amb bolets, mos-sec popular, animació per totes les edats, correfoc, tast de bolets, ... i l’acte central de la festa: el Mercat del Bolet i productes artesans lo-cals (el diumenge al matí).

➔ Surt amb els amicsQue a la tardor no hi ha festes on anar? Ui, què equivocat/da que es-tàs! De l’1 al 4 d’octubre la Vall de Lillet s’engalana per a celebrar la Festa Major del Roser. Hi haurà actes per a tots els gustos: concerts (amb els grups més actuals i les mi-llors orquestres), ball per a totes les edats, discoteca per aquells amb més marxa, sopar de gala, espec-tacle infantil, sardanes, elecció de la pubilla i l’hereu poblatà, etc.

Per més informació:938 236 146

www.poblalillet.cat

➔ Fes esport!Realitzar exercici és una bona ma-nera de distreure’ns, sentir-nos més bé i millorar la nostra condició física. En el marc de la Festa Major del Roser 2010 et proposem diverses alternatives: bici, bàsquet i futbol sala. Aquells que sou aficionats als triples i tirs lliures teniu una cita obli-gada amb el 3x3 de bàsquet; als que gaudiu d’allò més amb els gols no us podeu perdre l’acte de pre-sentació i el primer partit de l’equip de futbol sala local “La Pobla de Lillet CFS”. I si en canvi sou més de pedalar doncs us haureu d’ins-criure a la XV Escalada Ciclista a Falgars, una prova recuperada l’any passat després de molt de temps sense realitzar-se, s’hi pot participar amb bicicleta de carretera o de muntanya; per a més infor-mació i inscripcions podeu trucar a l’oficina de turisme de la Pobla.

➔ Ves de compres!Està demostrat científicament, sortir a comprar ens relaxa i sobretot ens diverteix. A la Vall de Lillet t’espera el dia 3 de novembre la tradicional fira multisectorial, hi podràs trobar de tot: mitjons, braçalets, vestits, parai-gües, artesania, dolços, etc.

➔ Assaboreix els plats i la cultura poblatanaLa tardor també és molt bona es-tació per a gaudir de plaers com la gastronomia de la vall (àpats acom-panyats de bolets, embotits arte-sans, vermut, melmelades, pa), des-cobrir la cultura de la zona (Jardins Artigas, Tren del Ciment, Mo-nestir de Santa Maria de Lillet, Santuari de Falgars, etc.) i viure les tradicions locals (com el pubillat-ge i la castanyada).

Després de seguir aquests cinc consells, de ben segur, que desitja-ràs que no s’acabi mai la tardor. Vine a gaudir-la a la Vall de Lillet!

BoRREDÀ, va celebrar el cap de setmana de l’11 i 12 de setembre la Segona Mostra de Formatges Artesans, amb la participació de 25 mestres for-matgers. A la bona organització s’hi va afegir un bon temps, el resultat ha estat esplèndid.

Durant els dos dies, podem calcular en unes 2.000 persones, les que varen passar per la Mos-tra, amb més de 500 tiquets venuts en el Túnel de formatges per fer una degustació, i els tallers de formatgeria per a nens i nenes, i per adults va-ren superar totes les previsions, havent d’ampliar les inscripcions fins el màxim de la capacitat que permetia l’aula del Centre Cívic.

també fou molt encertada la decisió de pas-sar els dos audiovisuals, a la planta baixa de la casa de Cal Puig-Pey. La restauració duta a terme darrerament, ha convertit la planta baixa en un racó molt acollidor i representatiu de l’ar-quitectura del casc antic del poble.

El sopar fet en el Restaurant Baix Pirineu, elaborat pel xef del Restaurant Ca la Quica de Puig-reig també va batre rècords amb 130 comensals. Els refinats plats de degustació amb presència de formatge i uns excel·lents vins varen portar a felicitar entusiàsticament al cuiner.

Esplendida segona Mostra de Formatges ArtesansI el diumenge, es va completar la Mostra

amb l’animació musical de Lluís Pinyot i el seu grup que va portar alegria i festa al mig de la Plaça Major. El dia abans, l’animació havia anat a càrrec de La sonsoni.

La repercussió de la Mostra va portar a Bor-redà a un representant del Departament d’Agri-cultura, i als alcaldes de Bagà, La Nou, olvan, però també al de Sort, i a càrrecs municipals de Besalú, Montblanc, Castelló d’Empúries o Molins de Rei. Dos d’ells també diputats al Par-lament. Plegats amb l’alcalde de Borredà, Joan Roma, varen passar per totes les parades de formatge, entregant uns llibres de record de la mostra.

El mateix dia, els mestres formatgers es va-ren reunir en el Centre Cívic, per tractar temes del sector i debatre sobre el concepte de for-matge artesà.

En conjunt, doncs, tots els actes varen su-posar un èxit de participació, de qualitat i interès. Per aquest motiu, l’alcalde va felicitar Antoni Chueca, i a tots els participants en la organitza-ció de la Mostra, oferint de nou l’ajut i participació de l’ajuntament de cara l’any vinent.

els pobles n borredà 42

43tardor 2010

PoRtEM uns quants anys amb un gran nombre de reunions, sessions, jornades, debats,etc, a l’entorn del turisme a la comarca i el futur que té. Ningú ne-garà que l’avenç en infraestructures, equipaments i serveis, destinats al sector turístic, ha crescut d’una manera espectacular. tanmateix tenim contradicci-ons i mancances considerables en matèria d’hora-ris i serveis. Veiem-ne algunes.

Un bon nombre de restaurants, tenen encara els menús i cartes en un sol idioma, o com a molt en dos. Català, o català–castellà. Ben pocs ofereixen la carta en francès i anglès, idiomes indispensables si volem atreure i facilitar l’estada als nostres principals visitants. I si, a més del nom del plat, podem oferir una foto, millor que millor.

A nivell de bars i restaurants, és extraordinàri-ament difícil trobar servei que es pugui expressar en aquests idiomes. o com a mínim en un. Això mostraria l’autentica vocació i esperit turístic de la nostra comarca. Pensar que han de ser els turistes els qui s’esforcin en expressar-se en la nostra llen-gua és somiar truites, o pitjor encara, no tenir l’idea del negoci ben concebut.

El que diem per bars i restaurants, cal dir-ho per tots els altres serveis destinats a turistes, siguin

L’apuntJoan Roma

Alcalde de Borredà

botigues, comerços en general, transports, monu-ments, etc. S’ha de fer un esforç immens en aquest camp per poder aprofitar i millorar els atractius de tota mena que tenim i podem posar a l’abast de la gent que ens visita.

Estem molt lluny d’on estan altres destins tu-rístics. I francament tampoc és gaire difícil dominar tres o quatre idiomes, partint de la base que en te-nim dos d’essencials, com son el català i el castellà. Afegir-hi l’anglès, i algun altre, ha de ser una de les apostes de futur de tot el sector.

I si entrem en el camp dels horaris, l’esforç ha de ser similar. també aquí estem molt lluny del que seria desitjable. Bona part dels pobles petits ja te-nen per costum obrir els 7 dies de la setmana, i molt especialment els caps de setmana, diumenge inclòs. Es lògic que si son aquests els dies de visita i ocupació turística, els visitants tinguin tots els ser-veis a l’abast.

No és lògic que en pobles més grans o en la capital estigui gairebé tot tancat. Com tampoc son lògics els horaris de molts comerços i restaurants. Si en altres països europeus és normal dinar a les 12 o a la 1, com a mínim s’ha de garantir que a la 1 tots els restaurants estiguin preparats per po-der servir el dinar. I el mateix hem de dir al vespre. En poquíssims restaurants es pot sopar a les 8 del vespre. fora d’aquí a aquesta hora ja tothom ho ha fet. Sense anar fins aquests extrems, començar a servir a les 8 seria una bona mesura de cara els visitants de fora.

I el mateix hem de dir de cara els horaris de visi-tes culturals, o activitats de lleure i oci, intentant evi-tar les excepcions. Si els llocs visitables han d’estar tancats els dilluns, que n’estiguin a tot arreu, però no en uns llocs els dilluns, en altres els dimarts, i en altres els dijous perquè la gent es tornarà boja anant a llocs que trobaran tancats. I a ser possible, hauríem de poder cobrir els set dies de la setmana en els períodes de màxima ocupació, sigui Pasqua, o l’estiu, i en tot cas guardar algun dia tancat per temporades de menys ocupació, diferenciant tem-porada alta i baixa, en funció de la situació de cada lloc visitable. En resum, a part de les grans inversi-ons que necessita el territori, hi ha coses més sen-zilles i que no costen diners, que poden donar uns resultats esplèndids de cara el futur.

Horaris i serveis

44

EL PEtIt poble de Saldes, al peu del Pedraforca, ho té tot a punt per celebrar una nova edició del Mercat Artesanal, a la vista de l’èxit de les darreres edicions. El diumenge dia 31 d’octubre tindrà lloc aquest esdeve-niment, amb ganes de repetir els resultats i, si pot ser millorar, els de l’any passat.

L’important d’aquest Mercat és compaginar arte-sania, en la seva immensa varietat, en un marc incom-parable com és el nucli de Saldes, amb el Pedraforca, com element protector. Una bona conjunció d’elements com perquè els artesans vinguin any rere any, i el Mercat s’hagi convertit en una data important en el calendari de fires i mercats de l’Alt berguedà. La prova la tenim en la munió de gent que ve al poble, procedents no solament de la comarca, sinó també comarques veïnes.

El principal reclam consisteix en ser molt rigorosos a l’hora de convidar els artesans que poden exposar els seus productes. Artesans, tots, de qualitat i serietat ga-rantida, amb una gran varietat i diversitat com perquè el Mercat sigui d’interès per a tots els visitants i alhora una bona jornada de comerç per a tots ells.

Així s’ha anat fent, any rere any, fent especial tenint cura especial de tots els detalls com perquè el Mercat siguin un èxit en tots els sentits. I el Mercat suposa una amistosa trobada per a tots els assistents, amb un dinar de germanor que ajuda a intercanviar idees i propostes,

els pobles n saLdes

Tot a punt per la XIV Edició del Mercat Artesanali altres mercats de característiques similars. Saldes es converteix en un lloc d’encontre, de debat i de propostes entre els més variats materials i productes, amb innova-cions notables cada any, com per fer-lo especialment interessant.

I és que el Mercat té aquesta vocació de mos-tra del que fan els artesans ubicats en comarques de muntanya. D’aquí l’organització conjunta entre l’Ajun-tament de Saldes, i el Col·lectiu d’Artesans de Comarques de Muntanya. Una unió del tot beneficiosa per les dues bandes.

Saldes, el dia 31 d’octubre es converteix en l’apara-dor d’un gran nombre d’artesans que omplen la plaça i els carrers del poble. Una mostra tan variada com nombrosa en què es poden trobar tota mena d’activitats i no és un aparador estàtic, tot està en moviment. Aquest dia podem veure la fabricació artesanal de molts productes. No so-lament és vistosa, interessant i novedosa, sinó altament instructiva. Aquest dia podem descobrir maneres de fer que mai havíem vist o que ja havíem oblidat. Retornem a la infantesa, o a la visió de