Verbs Irregulars

download Verbs Irregulars

of 26

  • date post

    05-Jan-2016
  • Category

    Documents

  • view

    58
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Descripció acurada sobre verbs irregulars

Transcript of Verbs Irregulars

  • Els paradigmes verbals

    Morfologia dels verbs catalans. S. Bech 1

    [1] Conjugaci de les formes simples Les formes verbals simples es componen de rel (tnica), de vocal temtica (VT)

    prpia de cada conjugaci (tnica), de marca de mode, temps i aspecte (Tps) (tnica) i, finalment, de marca de persona i nombre o concordana:

    Rel VT Tps Conc Regles aplicades Conj. esclt va escoltava RF 1. Desaccentuaci 1 cond r s conduirs RF 1. Desaccentuaci 3 tm s tems RF 1. Desaccentuaci 2 bll m bullim RF 1. Desaccentuaci 3 b poss ra u posseireu RF 1. Desac.+RMF 1. Substit. a>e 3 a cnt i n cantin 1

    Hi ha tres paradigmes regulars que es diferencien entre ells

    per la vocal temtica caracterstica (1: --, -a-, --; 2: --, -e-, --, --; 3: --), per la presncia de lincrement -eix als presents de la 3 a, per les marques de temps de lindicatiu imperfet (1: -va / 2 i 3: -a).

    Conj. VT VT / increment VT VT / Tps VT sense VT 1 cant-a-r cant-e-s cant-e-m cant-a-va cant-e-ssis cant--is 2 tm-e-r tem--s tem-e-m tem-i-a tem-e-ssis tem--is 3 a serv-i-r serv-eix-es serv-i-m serv-i-a serv-i-ssis serv-eix-is 3 b dorm-i-r dorm--s dorm-i-m dorm-i-a dorm-i-ssis dorm--is Infinitiu I. Present I/S. Present I. Imperfet S. Imperfet S. Present

    Sassigna un verb a una conjugaci atenent al gerundi i no pas a linfinitiu (que

    excepcionalment pot pertnyer a una conjugaci diferent); per exemple:

    el verb tenir (infinitius: tenir de la 3 o tindre de la 2) s de la 3 (gerundi: tenint); el verb escriure (infinitiu escriure de la 2) s de la 3 (gerundi: escrivint).

    [2] Regles fontiques (RF) En la formaci de les formes verbals cal tenir present diverses regles fontiques que

    actuen en la formaci dels mots:

    RF 1. Desaccentuaci: si les diverses parts que componen un mot (rel i morfemes) sn tniques, noms es realitza lltim daquests accents subjacents: per exemple: /n+hv--a trb--d-e-s mlt-ssim-e-s/ nhavia trobades moltssimes. RF 2. Ensordiment de les oclusives finals de mot (bdg ptk) (davant de pausa o vocal); per exemple: /estg agafd/ estic agafat; observeu /estgu-i agf--d-a/. RF 3. Inserci duna /d/ eufnica entre n o l finals de sllaba i r inicial de sllaba seguida de vocal; per exemple: estendre, romandr, compondria, vendre, voldria. v.model tm e r temer tm e r a temeria drm r dormir 3 ml r pn r a tn r

    ml +d r moldr pn +d r a pondria tn +d r e tindre 2 Aquest procs tamb ha produt noms o adjectius com divendres, cendra, tendre; per exemple: DIE(M) VENERIS > divenres [nr] > divendres / divenres [nrr] (rossellons).

  • Els paradigmes verbals

    Morfologia dels verbs catalans. S. Bech 2

    [3] Regles morfofonolgiques Podem considerar regulars els canvis provocats per les regles segents:

    RMF 1. Substituci de /a/ tona per /e/ quan duu immediatament a continuaci una marca de persona o nombre; per exemple: Verb: /knta+s, anva+m, anva+w, knta+n/ cantes, anvem, anveu, canten. Noms, adjectius, determinants: /la+s twla+s lta+s/ les taules altes.

    RMF 2. Inserci duna /e/ de sosteniment abans de certs finals de mot (#) de mal pronunciar, seguits o no de -s, com ocorre en els grups consonntics segents: Consonant oclusiva (ptkbdg)+ l o r __ (-s) #; com passa a obr+e(s), ompl+e(s);

    batr+e, perdr+e.

    v.model drm dorm drm s dorms tm e-r tmer br +e obre br +e s obres bt - r +e batre mpl +e omple mpl +e s omples prd - r +e perdre

    Tamb en noms i adjectius com ample, aspre, mestre, cercle, sucre, poble, pobre, vidre, angle o sogre.

    Semivocal w + r __ #; desprs de diftong decreixent, com a caur+e, veur+e, riur+e o cour+e:

    v.model tm e-r tmer tm e-r tmer tm e-r tmer vw - r +e veure sw - r +e seure kw - r +e coure

    Consonant rr o una altra consonant geminada __ (-s) #, com a corr+e(s). v.model tm tem tm s tems tm tem krr +e corre krr +e s corres rekrr +e recorre

    Tamb en noms o adjectius amb rel acabada en les mateixes consonants com esquerre, torre, perenne, rotlle o rotllo, motlle o motllo.

    Consonant fricativa coronal (sons: essa [s], zeta [z]; xeix [], jota o ge []) __ -s #; com ocorre amb tuss+es, cus+es, coneix+es o serveix+es i fug+es.

    v.model tm s tems tm s tems s ts +e s tusses konix +e s coneixes fr-ix +e s fereixes kz +e s cuses fg +e s fuges kbr-ix +e s cobreixes

    Tamb en el plural de noms i adjectius masculins aguts acabats en fricativa coronal apareix una vocal de suport: gossos, gasos, calaixos, rojos (/per: roigs); la vocal de sosteniment daquests noms i adjectius, emper, ja no s e, com al catal antic, (los monges) sin o (els monjos).

  • Els paradigmes verbals

    Morfologia dels verbs catalans. S. Bech 3

    [4] Les irregularitats verbals Moltes formes verbals no segueixen estrictament els verbs considerats model de conjugaci: sn irregulars. Vegem, ara, els principals tipus dirregularitats en catal.

    Irregularitats de la rel Un cert nombre de verbs presenten rels alternants (rels diferents segons la forma verbal); per mentre que alguns verbs mostren solucions niques, la major part segueix certes pautes.

    No segueixen cap pauta verbs com - sser: (ser, sser, sc, som, ets, sigui, frem, eres, estat); - anar: (anem, vagis, vas, vs); - fer: (faig, fas, fem, feia, facin).

    Bona part dels verbs irregulars segueix unes pautes; aix fa que els puguem subagrupar: a. La irregularitat ms comuna de la rel s laparici duna consonant velar: a1. Aquesta consonant velar sol ser /g/, encara que de vegades s /sk/:

    moldre: molgui; venir: vinc; estar: estigu / viure: visc; nixer: nascut. a2. La consonant velar apareix en determinats temps i persones:

    - indicatiu present (1 sing): conec / coneixes... - indicatiu passat simple: conegu; - subjuntiu present i imperfet: conegui, conegus; - imperatiu (3 s., 1 pl., 3 pl.): conegui, coneguem, coneguin; - participi passat: conegut.

    a3. Apareix per addici (molem / molguem) o per substituci (beuen / beguin).

    b. Una altra irregularitat s la substituci duna vocal per una altra: collir: cullen; sobreeixir: sobrexen.

    c. Algun verb pot tenir dues rels en concurrncia per a una mateixa forma verbal: nixer o nixer; treuen o trauen; naixs o nasqus; venut o vengut.

    Irregularitats de la vocal temtica

    Presenten delisi o prdua de la vocal temtica

    els verbs amb un infinitiu en re, com batre o coure, (a linfinitiu, futur i condicional) i els participis forts (els que mantenen laccent al radical com clos o imprs): Rel VT Temps Rel VT Temps V. model tm e r temer futur tm da temuda participi bt r batr futur komz a comesa participi V. model tm e ra temeria condicional klz a closa participi vn ra vendria condicional estr ta estreta participi V. model tm e r tmer infinitiu drm da dormida participi kw r coure infinitiu obr ta oberta participi

  • Els paradigmes verbals

    Morfologia dels verbs catalans. S. Bech 4

    Altres formes verbals presenten casos de substituci de vocal temtica sense que es produeixi canvi de conjugaci.

    Rel VT Conj Rel VT Conj Rel VT Conj V. model tm e r 2 tm nt 2 tm a 2 pd r 2 pd nt 2 d i a 2 hv r 2 hv nt 2 r i a 2

    Tanmateix en verbs com estar (de la 1) o tenir, escriure o viure (de la 3), la substituci de vocal temtica indica canvi de conjugaci, de manera que certes formes verbals (les velaritzades) pertanyen a la 2 conjugaci; per exemple: estiguem, estigueres o estiguessis; visquem, visqueres, visqussim o viscut; escriguem, escrigu; visquem, visqu, visqus o viscut.

    Rel VT Conj Rel VT Conj Rel VT Conj V. model knt res 1 drm s 3 drm m 3 estgu res 2 vsk s 2 eskrgu m 2 estgu ssis 2 tngu s 2 tngu m 2

    Irregularitats en lexpressi del temps Trobem delisi de la marca de temps a la 1 persona del singular de lIndicatiu Present dels verbs velars (tinc, visc) i de la marca de participi en certs participis forts (clos, pres):

    Rel VT Tps Ind. present Rel VT Tps Participi V. model tm o temo tm d-a temuda dg dic komz -a comesa vng venc klz -a closa vsk visc aprz -a apresa

    Tamb hi ha casos de substituci duna marca de temps:

    Rel VT Tps Participi Rel VT Tps Condic Rel VT Tps S. Pres V. m tm d-a temuda tm e ra temeria tm i temi ofr t-a oferta hgu ra haguera spig a spiga kj t-a cuita f ra fra spig a cpiga d t-a dita

    Irregularitats en lexpressi de la persona La segona persona del singular de limperatiu dalgun verb es realitza amb -s i no pas amb , com s habitual. Observem-ho:

    beu- / digues, vulgues, spigues, vs, ves, fes...

  • Els paradigmes verbals

    Morfologia dels verbs catalans. S. Bech 5

    [5] Morfemes gramaticals de les formes verbals

    Mode Temps Aspecte Nom habitual del temps verbal

    Exemples

    [- imp][subj] [pas] [fut] [perf] [punt]

    Present dindicatiu miro, perds, divideixo - - - - -

    Imperfet dindicatiu mirava, perdies - + - - -

    Futur mirar, perdran - - + - -

    Condicional miraria, perdrem - + + - -

    Indicatiu passat (simple o perifrstic)

    anares, dividreu vas anar, vau dividir

    - + - - +

    Perfet dindicatiu ha mirat - - - + -

    Plusquamperfet dindicatiu havia mirat - + - + -

    Futur perfet haur mirat - -