Versió 28 de maig

of 40 /40
e-learning Alliberant l'aprenentatge Autor: Víctor González Prieto (2n F Batxillerat) Escola Joan Pelegrí (Promoció 2010-2012) Tutora del treball: Montserrat Cuadrat Xiqués Tutora del curs: Montserrat Gusi Xiberta

Embed Size (px)

Transcript of Versió 28 de maig

e-learningAlliberant l'aprenentatge

Autor: Vctor Gonzlez Prieto (2n F Batxillerat) Escola Joan Pelegr (Promoci 2010-2012) Tutora del treball: Montserrat Cuadrat Xiqus Tutora del curs: Montserrat Gusi Xiberta

Aquest treball est disponible a Internet. Pots trobar-lo en aquest enlla:

http://tinyurl.com/e-learningTR

1 - ndex1 - ndex ........................................................................................................................... 1 2 - Introducci ................................................................................................................ 2 3 - L'e-learning ................................................................................................................ 3 4 - e-learning, la modalitat ............................................................................................ 6 4.1 - La histria de l'e-learning ................................................................................. 7 4.2 - El criteri de diferenciaci ................................................................................ 10 4.3 - L'equaci de l'e-learning ................................................................................. 11 4.4 - Avantatges i inconvenients ............................................................................ 15 5 - e-learning, el mtode.............................................................................................. 18 6 - Abanderats del progrs ......................................................................................... 25 6.1 - Udemy ............................................................................................................... 26 6.2 - Udacity .............................................................................................................. 29 7 - Conclusions ............................................................................................................. 32 7.1 - Conclusions del treball.................................................................................... 32 7.2 - Conclusions personals .................................................................................... 33 8 - Agraments .............................................................................................................. 35 9 - Bibliografia .............................................................................................................. 36 9.1 - Informaci ......................................................................................................... 36 9.2 - Imatges .............................................................................................................. 37

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

1

2 - IntroducciAquest treball de recerca estudia l'e-learning, una modalitat educativa que s'ha expandit moltssim des que es va originar per, a la vegada, una nova manera d'educar: emprant les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci per fer-ho. L'objectiu d'aquest treball es esbossar una imatge de l'e-learning de la forma ms acurada possible.Imatge 1 - Aprenentatge electrnic

El treball est dividit en tres blocs principals, la introducci al concepte de l'e-learning, l'explicaci de la modalitat educativa a la que dna nom i la indagaci en les possibilitats que pot oferir el simple fet d'afegir la tecnologia a l'equaci educativa. Personalment, em dna l'opci de plantejar-me l'efecte que t la tecnologia en l'educaci. En un principi la seva atracci residia en el meu inters per la possibilitat de formar-me a travs de les noves tecnologies. Actualment, tamb m's interessant perqu considero la millora de l'educaci com l'nica via perqu la humanitat superi segles de guerres, exterminis i, en general, desafecci cap a tot all que no sigui la prpia individualitat. Aquest treball m'ha servit per adonarme que m'agradaria conixer l'educaci a fons: des de com es pot finanar correctament pel sector pblic fins a quines son les finalitats que n'han concebut els filsofs i passant per l'estudi dels mtodes de la pedagogia. Per acabar i com a petit tast del que ve ms endavant puc afirmar que s realment interessant la manera com l'e-learning pot alliberar l'educaci d'exigncies espacials, temporals, econmiques i fins i tot transformar la funci d'un dels elements bsics i omnipresents de l'equaci: el mentor. Finalment farem una ullada a dos plataformes d'e-learning, Udemy i Udacity, que s'aventuren bastant prometedores.2 Vctor Gonzlez Prieto

3 - L'e-learningQu s le-learning? La seva traducci literal s lexpressi "aprenentatge electrnic", s; per quin significat t? Definir s delimitar i la delimitaci de le-learning s un dels punts de controvrsia entre investigadors i terics daquest model deducaci. No existeix un acord consensuat pel simple fet que le-learning s un fenomen relativament nou i, per tant, s potser massa dhora per empresonar-lo dins duns parmetres que limitin la seva evoluci, com a mnim fins que no shagi desenvolupat prou. Accentuen aquesta situaci dos fets remarcables. Per una banda, aquest tipus deducaci se serveix de la tecnologia i en la industria tecnolgica el que s vlid un dia s enterrat el segent, s la industria de la reinvenci constant per excellncia. Le-learning beu de lirrefrenable riu de les innovacions tecnolgiques i, per tant, tamb t una marcada provisionalitat. Per exemple, ja es comencen a introduir variacions al model com el conegut com m-learning (mobile learning) introdueix necessitat mobilitat que la de en

laprenentatge electrnic; adaptant aix

lacte educatiu perqu pugui ser efectuat

amb els dispositius mbilsImatge 2 - L'e-learning ja s'ha introdut en smartphones i tablets

intelligents de

factura recent, com els smartphones o les tablets. Tamb sest fent lloc a l'e-learning el fenomen de les xarxes socials, que va eclosionar fa molt poc temps.e-learning

Alliberant l'aprenentatge

3

Per altra banda, le-learning s un sector en auge per diverses raons. En primer lloc, ha ocupat el lloc de leducaci a distncia clssica1. En segon lloc, sest establint com una alternativa fiable per a la formaci dels recursos humans, tan necessria per a les empreses davui en dia. Finalment, les noves tecnologies tamb sestan postulant com un possible recurs per fer efectiu el lifelong learning2. Al ser un sector en auge i bastant recent hi ha moltes iniciatives diferents per liderar-lo i, per aix, s difcil englobar-les totes a

l'hora de delimitar el concepte.Imatge 3 - La competncia per dominar el sector s ferotge

En aquest punt s necessari fer una bifurcaci de l'estudi i la definici del concepte en dos plans diferents. En primer lloc far un esbs del vessant ms prctic de le-learning; em refereixo a la forma en que s explotat per les empreses i les entitats educatives com a modalitat d'educaci a distancia. En segon lloc nanalitzar el vessant ms teric; la prpia essncia de l'acci d'utilitzar les noves tecnologies amb l'objectiu d'educar, les possibilitats que ofereix actualment i els horitzons que obre el futur. Aquesta dualitat la trobem tamb en el concepte educaci, sota el paraiges del qual es troba l'e-learning. Per una banda s l'etapa en la qual una persona es forma gracies l'acci docent durant la seva joventut, amb totes les seves assignatures i etapes, normes i ttols. Per, en essncia, tamb pot considerar-se el procs que t com a objectiu formar una persona, contemplant per exemple l'acci de guiatge que els pares realitzen envers els seus propis fills.

Modalitat educativa en la qual els continguts educatius eren enviats per correu postal i la relaci entre professor i alumne es mantenia per correspondncia. 2 Concepte que introdueix la necessitat humana duna formaci permanent, que duri tota la vida. Cada vegada t ms ress en la societat.1

4

Vctor Gonzlez Prieto

Entrem en matria doncs. Pel que fa al vessant prctic, observant lactual situaci de le-learning i tenint en compte les definicions que se n'aventuren a donar els experts, es pot definir com: Modalitat de capacitaci3 no presencial que possibilita l'accs al procs educatiu a travs de plataformes tecnolgiques, i el flexibilitza a nivell espacial i temporal. Tamb ladequa a les habilitats, necessitats i disponibilitats de cada discent. A ms de tot aix, pot generar ambients d'aprenentatge collaboratius.Imatge 4 - Classe virtual

Per en el vessant teric crec que s necessari contemplar ls de les noves tecnologies no noms en la modalitat a la qual l'e-learning dna nom, sin tamb en altres formes d'educaci com la presencial o l'educaci infantil. Per aix, definint-lo daquesta manera en essncia, podem dir que l'e-learning s: Mtode educacional que se serveix de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci per funcionar, oferint mltiples opcions per millorar la capacitaci de les persones. Un cop esbossat el concepte e-learning, posant especial atenci a la seva dualitat, s l'hora d'aImatge 5 - Infant utilitzant l'ordinador

vanar cap a la part del treball en la que ms

he trepitjat terra ferma, amb l'estudi de l'e-learning com a modalitat educativa. En la part posterior, les indagacions en la naturalesa de l'e-learning, les possibilitats que ofereix com a mtode educatiu i els horitzons que obre per al futur han fet que m'endinsi en les arenes movedisses de la reflexi especulativa.

3

Adquisici de nous coneixements, habilitats o actituds.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

5

4 - e-learning, la modalitatCom he dit anteriorment, l'e-learning s una modalitat educativa de les considerades no presencials, aix significa que els estudiants no necessiten assistir fsicament a ninguna aula. Aquesta mxima t excepcions, com per exemple l'assistncia peridica a un centre de l'entitat educativa que imparteix el curs per examinar-se. Per, exceptuant aquestes comptades excepcions, l'educaci no presencial ofereix l'avantatge de poder gestionar l'aprenentatge segons les prpies disponibilitats i necessitats, doncs allibera el discent de les exigncies temporals que presenta la capacitaci presencial.Imatge 6 - L'e-learning elimina les exigncies temporals

L'e-learning prescindeix de la presencialitat pel seu funcionament a travs de plataformes tecnolgiques. En concret, l'e-learning ofereix els continguts educatius a travs d'Internet. Aix permet l'aprofitament de tot tipus d'eines disponibles a la xarxa per a millorar l'experincia formativa. El desenvolupament de la formaci en l'entorn d'Internet permet l's d'eines de comunicaci sncrona4 i asncrona5, com el xat i l'e-mail respectivament; la creaci d'ambients d'aprenentatge collaboratiu, en els projectes en grup per exemple; la recerca del coneixement gracies a la potent eina que constitueixen els buscadors o les wikis6; el desenvolupament de la creativitat i la capacitat de creaci de continguts, els blogs en sn un exemple; i, en definitiva, un reguitzellImatge 7 - Internet ofereix infinites opcions

d'opcions ms que, d'esmentar-les, farien que aquest treball sobrepasses els lmits acceptables d'extensi.

Comunicaci que s'estableix entre dues o ms persones de forma immediata, simultniament. Comunicaci que s'estableix entre dues o ms persones de forma diferida en el temps. 6 wikis: Bases de dades que promouen una consulta rapida de la informaci que contenen.4 5

6

Vctor Gonzlez Prieto

4.1 - La histria de l'e-learningPer entendre la situaci actual dels cursos d'aprenentatge electrnic es necessari mirar enrere i conixer l'evoluci que ha tingut aquest fenomen, el desenvolupament que ha protagonitzat adquirint i sintetitzant cada cop ms funcions fins a esdevenir el que s ara. Per aix, en aquest apartat el treball segueix breument el curs de la histria del fenomen. s un seguiment centrat en l'evoluci histrica del mtode d'ensenyament que s l'e-learning, ms que no pas en altres vicissituds que considero intils per al coneixement i comprensi de l'e-learning que pretn oferir aquest treball. 1L'e-learning apareix en la dcada dels 80 com una evoluci de la formaci a distancia que, a Espaa, ja oferien organitzacions com la INBAD7 o la UNED8 per mitj de recursos com el correu postal o les emissions radiofniques. Es va desenvolupar al mateix temps que sortien al mercat els primers equips informtics capacitats per a l's personal, alimentat per la possibilitat d'evolucionar l'educaci a distancia per tamb per l'oportunitat de negoci que constitua. En aquell moment es coneixia com a EAO9 i consistia en l'aprenentatge a partir d'un CDImatge 8 - El CD-ROM s la primer contenidor de continguts de l'e-learning

amb continguts multimdia.

La segona meitat de la dcada dels 90 marca el comenament de l'aprenentatge en lnea. Les empreses tecnolgiques comencen a comerciar amb l's d'Internet i tamb apareix, expandint-se rpidament, l'e-mail. En aquesta etapa es comencen a entregar els continguts educatius per correu electrnic, implantant-se les tutories en el mateix sistema.Imatge 9 - L'eclosi del correu electrnic marca el naixement de la formaci en lnea

INBAD: Instituto Nacional de Bachillerato a Distancia. UNED: Universidad Nacional de Educacin a Distancia. 9 EAO: Ensenyana Assistida per Ordenador.7 8

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

7

Al principis del nou millenni apareixien els LMS 10 o sistemes de gesti de l'aprenentatge que permeten administrar les activitats d'aprenentatge d'una organitzaci que apliqui e-learning. Aquest software de gesti es comenava a integrar en les intranets empresarials com una interessant alternativa a l'educaci continua presencial que s'oferia als recursos humans. Els LMS permetien unificar tots els recursos i processos de l'aprenentatge electrnic en un nic espai, que oferia mltiples possibilitats i on podien accedir alumnes i tutors per igual. El desenvolupament del mtode s'havia donat des de la innovaci propiciada per un sector privat que cercava l'abaratiment de la formaci dels recursos humans. Per aix, arriba al moment en que l'expressi anglesa e-learning comena a fer-se sentir amb fora en els despatxos dels responsables de RRHH i formaci de lesImatge 10 - L'e-learning pren fora amb el nou millenni

grans corporacions espanyoles.

Tamb sorgeix un debat entorn a la qualitat dels continguts on-line. Les presses per obtenir els materials didctics actuen en detriment de la qualitat de l'ensenyament que ofereixen. Les empreses estan ms preocupades per difondre el mtode electrnic de formaci que pels resultats que d'aquest se n'obtenen. S'introdueix en aquests anys tamb l'estndard SCORM11 per a la creaci de continguts, que permet que els materials didctics es puguin adaptar a totes aquelles plataformes de gesti de l'aprenentatge amb les que sigui compatible l'estndard. D'estndards n'hi ha ms i de ms antics per aquest s el ms acceptat actualment i la majoria de LMS sn compatibles amb SCORM.

de l'angls Learning Management System. SCORM: Sharable Content Object Reference Model. Estndard per a la creaci de continguts pedaggics ms utilitzat a nivell mundial.10 11

8

Vctor Gonzlez Prieto

Per altra banda, el sector pblic de l'educaci, encapalat per les universitats, comena a introduir en els seus programes la utilitzaci de l'e-learning al voltant de plataformes i eines open source12 com la plataforma LMS Moodle13. Al final de l'any 2003 ja es podien cursar en lnea una titulaci universitria oficial, un Mster o un postgrau. Tamb es comencen a desenvolupar programes de formaci electrnica a Espaa per a collectius dispersos com metges, auditors o fins i tot agricultors.Imatge 11 - L'e-learning ha penetrat en les universitats

s aquest l'e-learning que ha arribat als nostres dies, amb diverses addicions als LMS com la implantaci de frums, xats, ms eines d'anlisi i gesti de l'activitat educativa, wikis personalitzades, possibilitat de crear blogs... Avui en dia, l'e-learning est molt arrelat a l'educaci per la seva capacitat d'oferir opcions que la instrucci presencial no pot oferir i seria estrany trobar una universitat espanyola que no disposs d'un campus virtual (aquest s el nom amb el que vulgarment sanomena als LMS). De fet, la nostra prpia escola en t un, desenvolupat a partir de la plataforImatge 12 - Moodle, la plataforma del nostre Campus Virtual

ma Moodle. L'e-learning ha esdevingut, a ms d'una modalitat educativa en si mateix,

un element de suport a la mateixa educaci presencial.

12 13

open source: Software distribut i desenvolupat lliurement. Moodle: Plataforma de gesti de l'aprenentatge open source, d's molt ests.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

9

4.2 - El criteri de diferenciaciAbans de comenar amb l'exposici dels components de l'aprenentatge electrnic actual s necessari fer una puntualitzaci. A conseqncia de que l'e-learning ha esdevingut un element de suport a l'educaci presencial, la uni dels dos mtodes fa que ningun dels dos sigui pur (totalment presencial o totalment a distncia). S'ha introdut la creaci d'un criteri per tractar la formaci d'una o de l'altra manera, aquest criteri t en compte el tant per cent de contingut presencial del curs i el tant per cent de contingut on-line. El quadre segent s una reproducci dels percentatges de diferenciaci entre les dues, a ms, es pot apreciar una altra modalitat el B-learning.

Modalitat de formaci Presencial B-learning e-learning

% continguts presencials Entre el 71% i el 100% Entre el 21% i el 70% Entre el 0% i el 20%

% continguts on-line Entre el 0% i el 29% Entre el 30% i el 79% Entre el 80% i el 100%

Imatge 13 - Quadre de diferenciaci de les diferents modalitats educatives

El B-learning14 o formaci combinada s una modalitat de formaci que ocupa un espai entre l'e-learning i la instrucci presencial, combinant les virtuts dels dos models i minimitzant-ne els defectes.

14

de l'angls blended learning, ensenyana hbrida.

10

Vctor Gonzlez Prieto

4.3 - L'equaci de l'e-learningSeguint l'estela marcada per la histria del fenomen, procedeixo a analitzar un per un els diferents components que formen l'e-learning. L'equaci de l'aprenentatge electrnic est format per quatre components: el centre de tot el procs s l'aprenent; l'objectiu a assolir sn els coneixements, habilitats o actituds a adquirir; i els pilars que fan possible la capacitaci sn la tecnologia com a medi on es produeix l'aprenentatge i la tutoria que guia l'alumne perqu l'experincia sigui mximament profitosa. Si comparssim l'e-learning amb un recipient que s'hagus d'omplir, l'objectiu a assolir (la capacitaci) seria el lquid que abocarem al recipient; les parets del recipient, all que ret el lquid i no deixa que es perdi pel cam sn la tutoria i l's de la tecnologia. Finalment l'interior del recipient, el dest, seria l'alumne. De la mateixa manera que sense un bon guiatge l'alumne es perdria en la immensitat del coneixement o seria incapa de progressar en l'obtenci de noves habilitats i actituds, sense unes parets fermes i ben construdes el lquid es perdria: no entraria al recipient. Igualment, el procs educatiu trontollaria si la tecnologia i totes les opcions que ofereix no fossin emprades correctament de la mateixa manera que el recipient perdria aigua amb unes parets defectuoses. En el cas de l'objectiu, l'aprenentatge, si l'alumne provs d'aprendre quelcom que no estigus al seu abast ho intentaria en va, de la mateixa manera que si provem de fer entrar al recipient ms lquid del que pot contenir ser tamb en va.Imatge 14 - La metfora del recipient

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

11

L'e-learning s el fruit de l'acci d'aquests quatre elements, i noms que un trontolli, el procs complet se'n pot anar en orris. Anem a analitzar-los individualment per visualitzar les funcions de cadascun dels components.

- L'objectiuL'objectiu de les modalitats d'aprenentatge es sempre adquirir nous coneixements del mn que ens envolta per poder actuar-hi millor, noves habilitats per a dominar millor l'entorn o b noves actituds que millorin les anteriors. Hi han dos punts importants a l'hora de determinar l'objectiu de l'aprenentatge d'un curs. El primer s no marcar metes massa altes, doncs s fcil que els alumnes perdin la motivaci davant de fracassos reiterats. El segon s marcar una meta prou alta per motivar-los, a ning li agrada estudiar o practicar quelcom que ja domina. En aquest element l'equilibri es summament important, doncs quedarse curt o sobrepassar-lo conduir a la insatisfacci. El fet d'utilitzar les noves tecnologies per a assolir aquest objectiu educatiu obre un ventall de possibilitats noms limitat pels lmits de la imaginaci, es pot transmetre mitjanant text, vdeos, flash, imatges, so, entorns de simulaci...

- L'alumnePer a tenir xit en un curs d'e-learning l'alumne ha de tenir la capacitat de gestionar correctament el seu temps per a dedicar-ne la part necessria al curs. La taxa d'abandonament en aquesta modalitat educativa es bastant alta, fruit de la incapacitat de moltes persones per complir amb el seu deure, es necessita una voluntat treballada per assolir els objectius del curs. A ms, ha de ser prou competent en l's de les plataformes tecnolgiques.Imatge 15 - L'alumne ha saber utilitzar la tecnologia

12

Vctor Gonzlez Prieto

- La tutorias important entendre que el procs educatiu est centrat en l'aprenentatge de l'alumne abans que en l'ensenyana del docent. Aquest ltim, ha de guiar l'alumne des de la veu de la experincia per a optimitzar l'aprenentatge d'aquest. A ms ha de fomentar la participaci dels alumnes i generar grups collaboratius entre iguals, entre alumnes, per a fer front a tot tipus de reptes educatius.

- La tecnologiaEn l'e-learning s'utilitzen les xarxes de dades com a medi on desenvolupar l'aprenentatge, les eines i aplicacions hipertextuals com a suport per portar-lo a terme i els continguts o unitats d'aprenentatge en lnia com a materials formatius. En el nivell ms baix hi tenim els continguts formatius, com poden ser els textos, les imatges, les gravacions d'udio i vdeo, les produccions multimdia interactives, els entorns de simulaci... Destaquen entre els continguts formatius les "pndoles formatives". Sn unes unitats d'informaci amb inters formatiu per si mateixes per que se solen aprofitar com a part d'un o ms cursos. Per exemple, una unitat d'introducci a l'economia pot ser una pndola formativa si s utilitzada en un curs universitari d'Administraci i Direcci d'EmImatge 16 - Les pndoles formatives sn un actiu molt valus per als LMS

preses i en un d'Economia indistintament.

Els cursos sn la unitat segent en la escala, una mateixa organitzaci en pot tenir una oferta molt gran. Tots aquests cursos s'alimenten dels continguts formatius aix com d'altres serveis que pot oferir la plataforma de l'organitzaci,

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

13

com per exemple el debat en frums, la publicaci de blogs personals o la realitzaci de treballs en collaboraci amb algun company del curs. Tots els cursos i continguts formatius d'una entitat formen part del campus virtual de la mateixa. Aquest campus (o LMS) s un software installat en un servidor web que serveix per administrar i distribuir els materials de formaci, gestionar els permisos dels usuaris, analitzar les activitats formatives, fer el seguiment del procs d'aprenentatge (realitzant avaluacions i generant informes) i gestionar els serveis de comunicaci (com frums de debat, xats...) Els continguts compresos en un LMS no tenen perqu ser de l'autoria de la mateixa entitat que l'ha implantat, poden ser de diverses fonts externes; aix es perqu un campus virtual noms implica la gesti de continguts, no la creaci. Alguns exemples de LMS sn Moodle i Dokeos (software open source) o Blackboard i Ecollege (software de propietari).

Imatge 17 - Les plataformes de gesti de l'aprenentatge sn el pivot sobre el que gira tot l'e-learning

14

Vctor Gonzlez Prieto

La incidncia de la Web 2.0, des de la seva irrupci, ha anat en augment en els sistemes de gesti d'aprenentatge amb l's d'eines com els blogs o les wikis per a afavorir l'intercanvi i la construcci compartida del coneixement constituint el fenomen anomenat aprenentatge collaboratiu. Finalment, perqu tot aix funcioni, hi han els estndards d'e-learning. Sn un conjunt de normes per a la construcci de continguts formatius electrnics que els permeten ser visualitzats i explotats per qualsevol plataforma d'e-learning, sempre que aquesta i el contingut formatiu compleixin el mateix estndard. Alguns exemples d'estndards sn el ja esmentat SCORM, AICC o IEEE. Hi han dos maneres de fer que els continguts respectin els estndards. La primera s crear els continguts mitjanant eines especifiques per a la creaci de cursos. La segona s adaptar els continguts creats mitjanant programes no especialitzats (Word, Powepoint, etc.) gracies a eines que generen cursos a partir d'aquests. Tamb hi han aplicacions per comprovar que un contingut compleix correctament amb els estndards escollits.

4.4 - Avantatges i inconvenientsA continuaci, tenint en compte tot all dit anteriorment al respecte, avaluar els avantatges i inconvenients que t l'aplicaci de l'e-learning. Els avantatges de l'e-learning sn mltiples i els posteriors en son una mostra: Suposa un gran avantatge per a empreses distribudes dispersament a nivell geogrfic. Poden centralitzar els recursos de la formaci en el campus. Permet de realitzar practiques en entorns de simulaci virtual cone-learningImatge 18 - Per a empreses distribudes dispersament, s una bona forma d'estalviar en formaci

Alliberant l'aprenentatge

15

trolats, difcils d'aconseguir en formaci presencial sense una gran inversi. s til per a satisfer la necessitat professional de l'educaci continua, doncs no cal acudir a les aules permanentment. Permet una gesti real i constant del coneixement: intercanvi d'idees, opinions, prctiques, experincies. Enriquiment collectiu del procs d'aprenentatge sense lmits geogrfics. Actualitzaci constant del coneixement, amb continguts construts de forma collaborativa gracies a la "Web 2.0"15. Facilita la interacci entre professor i alumne i entre alumnes, eliminant les limitacions espacio-temporals del curs presencial i fomentant la participaci i la comunicaci per l'efecte desinhibidor que produeix expressarse darrere del teclat d'un ordinador. Redueix els costos en la formaci empresarial dels recursos humans. Permet major conciliaci de vida laboral i familiar

No obstant, tamb presenta alguns inconvenients: Requereix una major inversi de temps per part del professor degut a que ha d'atendre personalment totes les peticions dels alumnes que tingui al seu crrec a ms de portar el control dels seus progressos. Amb un nombre excessiu d'alumnes per professor la formaci perd qualitat. Si l'alumne no t habilitats per a l'aprenentatge autnom probablement abandonar el curs Els continguts han d'estar ms perfeccionats i treballats, requereix ms atenci al detall.

Web 2.0: aplicacions d'Internet que faciliten la compartici d'informaci, el disseny centrat en l'usuari i la collaboraci amb d'altres usuaris.15

16

Vctor Gonzlez Prieto

Hi ha una quantitat bastant gran de cursos i continguts amb una qualitat formativa molt baixa, doncs s'empra la tecnologia com a ganxo comercial i s'oblida l'objectiu de l'educaci que es l'aprenentatge de l'alumne.Imatge 19 - Hi han molts cursos d'e-learning de baixa qualitat

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

17

5 - e-learning, el mtodeAqu comena l'estudi de l'essncia de l'e-learning. En aquest apartat l'aprenentatge electrnic ser tractat com qualsevol activitat que, amb l'objectiu d'educar, tingui lloc a travs d'un medi tecnolgic. La primera remarca important, tot i que sigui reiterativa, s advertir de la prctica estesa de fixar-se en el dit que assenyala enlloc d'en el cel estrellat que s assenyalat. La tecnologia s un medi per a l'obtenci del coneixement, les habilitats o les actituds; el seu s no s la finalitat de l'e-learning, l'objectiu s l'aprenentatge. s una apreciaci molt important que la gent oblida fcilment. Recordo ara les paraules de la introducci, aix com les del subttol del treball: l'e-learning s l'alliberaci de l'aprenentatge. Que per qu allibera l'aprenentatge? Segueixin llegint. En primer lloc l'e-learning allibera l'aprenent, que en definitiva s l'origen i el dest de tot, en els plans temporal i espacial. En el pla temporal degut a que els continguts formatius estan sempre presents a la xarxa, no s'hi mouen; a ms amb l'existncia d'eines de comunicaci tant sncrones com asncrones pot rebre l'acci tutorial o collaborar amb els altres alumnes en el moment que ho desitgi. En el pla espacial perqu la xarxa s omnipresent; hom es pot connectar a Internet des de qualsevol lloc que hi tingui accs, sempre que disposi d'una plataforma tecnolgica per fer-ho. En segon lloc l'e-learning suposa un canvi en el funcionament de les fonts d'informaci, element clau en l'educaci. Les fonts d'informaci ja no es troben a les grans biblioteques, on la informaci est dispersa en milers de llibres diferents. Ara el bsic procs de recerca i estudi d'informaci es pot fer a la xarxa, des de potents motors de cerca, com Google, que permeten anar unint les peces del trencaclosques que vols estudiar, i tot en qesti de minuts.18 Vctor Gonzlez Prieto

El coneixement contingut a la xarxa experimenta una actualitzaci constant, adaptant aix nous descobriments o aspectes remarcables de la realitat; possibilitat inimaginable fa tot just algunes dcades. Els llibres fsics no presenten una actualitzaci constant, noms evolucionen en les noves versions i edicions. Una altra qesti de gran ajuda per la recerca d'informaci s la facilitat amb la que hom pot enllaar una part de la xarxa amb les altres. En un mn on tot est interconnectat d'alguna manera, el simple fet de passar de la informaci X a la informaci N amb un simple clic s meravells; i de la mateixa manera pots passar a la A, a la Y, a la Z i a tantes unitats informatives com contingui la xarxa. L'hiperenlla s una de les millors eines que ofereix Internet. Malgrat tots aquests avantatges que la xarxa ofereix pel que fa a recerca de fonts d'informaci, tamb existeix un inconvenient molt gran, descomunal de fet. L'inconvenient s la dispersi de la informaci. Trobar all que busques en les insondables profunditats d'Internet sol ser bastant complicat. S'hi poden trobar dades obsoletes, equivocades o falses; s'hi pot trobar la mateixa informaci repetida en 20 llocs diferents; s'hi poden trobar coses interessants en idiomes que no coneixes; i, finalment, s'hi pot trobar el que busques. Si ets mnimament exigent amb el que esperes trobar, tot plegat es converteix en buscar una agulla en un paller. Per aquest problema, com la majoria, t soluci. La soluci passa per disposar d'un infinit arxiu que contingui tota dada disponible. La soluci s tan simple com agafar tota la informaci i seleccionar la bona, eliminant la reiteraci de dades durant el procs. I, finalment, la soluci requereix que aquest gran volum d'informaci estigui prou ben organitzat com per poder-hi trobar el que s'hi busqui sense gaires complicacions. Aquesta gran arca del coneixement ha de permetre que la informaci sigui actualitzada al moment i ha d'enllaar cada dada amb els seus coneixements complementaris, aquells necessaris per entendre la prpia dada. Tamb ha destar en tants idiomes com sigui possible, per ser accessible a tot arreu.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

19

Quan utilitzo les paraules coneixement, dades o informaci no noms faig referncia a arxius textuals, sin que tamb em refereixo a vdeos, udios, imatges i qualsevol cosa que serveixi per informar i pugui ser allotjada a la xarxa. Aquesta gran arca ciberntica tamb prendria la funci d'assimilar aquells recursos informatius de recent aparici, integrant-los als ja disponibles. Aquesta tasca la podria fer un equip d'encarregats de l'arxiu que reviss la correcci de la informaci i hi afegs les novetats. Evidentment, el nombre d'encarregats hauria de ser considerable, de molts llocs diferents i amb una dedicaci enorme. Tot aix podria estar finanat des d'un sector pblic internacional, estaria sostingut pel conjunt de la humanitat i al servei de tota la humanitat. En definitiva, la soluci per fer ms accessible i fiable la informaci de la xarxa podria ser crear un faranic dipsit del coneixement, el gran arxiu de la xarxa. Sembla utpic no? Doncs b, aquest fantstic i aparentment utpic arxiu ja existeix i, de fet, t una incidncia bastant gran a Internet. El seu nom s Wikipedia. s cert que Wikipedia no arriba, ni molt menys, a la immensitat de la informaci allotjada a la xarxa per, tot i aix, persegueix aquest enciclopdic ideal d'abraar-ho tot. Per aix, t una pgina individual per a cada qesti que, aquells qui editen la informaci, creuen que en mereix tenir una. Qui sn aquests editors? Tots, s una enciclopdia per a tothom feta per tothom. Aquell qui aix ho vol pot editar un article a la Wikipedia. Per aquesta ra l'arxiu que representa augmenta cada dia que passa, abraant ms i ms qestions. Tamb s'hi pot trobar la figura clau de l'encarregat materialitzada en el que, a la Wikipedia, s'anomena bibliotecari. Aquest bibliotecari t la responsabilitat de revisar que la informaci allotjada a l'enciclopdia compleixi amb els seus estndards de correcci, forma i veracitat; a ms, solen ser editors molt actius. Wikipedia, com la meva idealitzada arca del coneixement, est disponible en centenars d'idiomes, fent-la accessible a gent dels quatre cantons del mn.

20

Vctor Gonzlez Prieto

En resum, malgrat que Wikipedia est molt lluny de l'utpic arxiu total del coneixement hum, pot ser un primer pas cap a aquest. I, mentre escric, en algun lloc perdut del mn o potser en uns quants, alg est editant o creant un article wikipdic, aconseguint aix que l'arxiu creixi una mica ms. Desprs d'aquesta dissertaci sobre les fonts d'informaci i les seves millores gracies a la xarxa, s moment de passar a les ultimes possibilitats d'alliberament de l'aprenentatge que, segons el meu parer, ofereix l'e-learning. Seguint en aquesta lnia, una altra possibilitat que ofereixen les plataformes d'e-learning s la d'alliberar els mtodes de capacitaci de qualsevol tipus de propietari, propiciant una democratitzaci de l'educaci en tota regla. D'on sorgiria aquest alliberament, aquesta democratitzaci? Sorgiria de la construcci d'una organitzaci educativa central per a tota la raa humana. Aquesta enorme organitzaci podria encarregar-se de mantenir a la xarxa un enorme campus virtual amb tots els recursos educatius disponibles, amb la seva deguda documentaci i en tots els idiomes possibles. Aix, qualsevol persona amb nsies de capacitaci podria disposar de qualsevol recurs educatiu. Perqu s'hauria de fer aix? Posar recursos formatius a l'abast de tothom aproparia el mn a la justcia social igualant les condicions de formaci i, per tant, fomentant una competncia lleial, sense estaments. Per apart de ser lgicament tic, comportaria beneficis? Es clar, seria beneficis per a les empreses i el conjunt de la societat per la manera com donaria lloc a persones ms preparades, tant per a l'mbit professional com per als mbits social i personal. De fet, aquesta triple millora ens faria avanar, fins i tot, com a raa. Finalment, aquesta biblioteca de recursos formatius fomentaria aquest tresor de la raa humana que s la diversitat. Amb la unificaci deslocalitzada de molts recursos educatius diferents, augmentarien les opcions i direccions de formaci en gran mesura. Potencials discents d'arreu del mn, amb ms opcions per triar, encaminarien la seva formaci cap a les disciplines que ms se'ls adaptessin.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

21

L'ultima possibilitat que opino que l'e-learning pot oferir per alliberar l'educaci s transformar totalment els mtodes del procs educatiu, atorgant-li el protagonisme total a l'alumne. Considero que s la possibilitat ms prometedora. Per veure-ho, comencem centrant la nostra atenci en l'actual educaci presencial. Els fonaments de l'educaci presencial sn el professor i els llibres. Sn la lent a travs de la qual els alumnes observen el que han d'aprendre. Per aquest model t limitacions: la lent s molt curta de mires i es pot veure borrs si hi mires a travs. Els llibres sn massa poc i els professors poden fallar, tenim un problema si sn el vehicle de l'aprenentatge. M'explico en lo referent als llibres, desprs passar als mestres. Els llibres sn la conseqncia directa de l'organitzaci de l'educaci en temaris. Els temaris sn les bases al voltant de les que gira l'educaci actual. No considero pas que siguin innecessaris, doncs permeten identificar les diferents unitats de coneixement necessries per dominar una disciplina del saber. Per aquests temaris estan massa encotillats i no contemplen una veritat absoluta com s la immensitat de la realitat. No es pot pretendre reduir la realitat a temaris tancats i continguts que es repeteixen a cada etapa amb petites incorporacions; uns temaris, per cert, materialitzats en llibres que canvien d'edici cada bastant temps mentre la realitat segueix fluint sense demora. A la prctica ja no s'intenta ensenyar la realitat, sin que s'obliga a complir amb el temari. La realitat s l'objecte d'estudi, i conixer-la s l'objectiu de l'ensenyament. No comprendre-la en la seva plenitud, lgicament, per si tenir-ne les nocions bsiques. Un cop apreses les bases, els alumnes sn tan diversos que se sentiran atrets per incomptables qestions diferents a l'hora d'ampliar-les. I tot aix esta present a la xarxa: les nocions bsiques estan cuidades al detall i actualitzades i les infinites vies d'ampliaci per a qualsevol disciplina no noms estan a la xarxa, sin que s prcticament impossible comprimir-les en llibres i temaris.

22

Vctor Gonzlez Prieto

A la xarxa s'hi poden trobar recursos de tot tipus: apunts de catedrtics universitaris, presentacions d'experts divulgant la seva disciplina, vdeos d'empresaris d'xit explicant les claus del seu ascens... Tot a disposici de les nimes curioses del mn. I dic animes curioses perqu la curiositat ja no desapareixeria de les aules, com passa ara a partir de certa edat. Amb la possibilitat que l'alumne dirigs el seu propi aprenentatge cap all on desitgs, estic segur que desapareixeria de les aules la tpica escena de l'alumne interessant-se noms per all del que s'haur d'examinar, fent cas oms a les ensenyances del mestre que "no entren". Escena, que dit sigui de passada, s malauradament freqent en els nostres dies. Per tot aix, l'e-learning permet alliberar-se d'aquest encotillament i retrobar la immensitat que constitueix la realitat, tot adaptant-la a les necessitats i afinitats de cada alumne. Es cert que s una assimilaci de la realitat a travs d'una altra lent, la xarxa; per aquesta nova lent s molt ms fidel que la que ofereixen llibres i temaris perqu la xarxa, com la realitat, es pot permetre la immensitat. I ara ve la segona part. Quin paper juguen els mestres en tot aix? Si observem el paper actual dels professors en l'educaci, veiem que les classes avancen al ritme que marca la veu del professor. Els continguts formatius sn exposats per aquest davant de la classe amb major o menor encert, perqu cal recordar que els professors, com a persones, no sn perfectes. Per mi aix es un error. Els professors no poden competir amb les explicacions refinades a conscincia que ofereixen els llibres i, per extensi, la xarxa. I, evidentment, l'educaci no s l'espai de llument dels professors, sin el d'aprenentatge dels alumnes. He d'aclarir que no renego de les bondats de la relaci mentor-alumne. Ans al contrari, amb el bon rotllo per davant es un tipus de relaci molt enriquidor; jo mateix, en la meva habitual actitud d'inconformisme i independncia incendiaris, aprecio la majoria de professors fins al punt d'admirar-ne uns quants.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

23

La relaci mestre-aprenent no desapareix, per canvia drsticament. I no pas empitjorant, pensant-ho millor. La virtut del mentor no s pas que pugui explicar millor que els llibres o reproduir tot all que diuen; sin que pot ampliar-ne les explicacions: pot contextualitzar, pot exemplificar i pot aclarir dubtes. El que t el mestre s experincia. Experincia en aprendre, doncs ha hagut d'aprendre abans que l'alumne, i experincia en el mn, doncs hi ha estat en contacte molt ms que l'alumne. Els millors mestres sn aquells que fan un autntic desplegament de la seva prpia experincia per afavorir una major assimilaci dels continguts. Aix doncs, la funci del professor en l'e-learning no es vomitar ingents unitats de coneixement, sin tutelar l'alumne. El seu paper es guiar el deixeble cap a les rees del coneixement que la veu de l'experincia li diu que li faran ms b, prevenir-lo dels obstacles que anir trobant i socrrer-lo quan estigui encallat. Per acabar aquest estudi ms teric del tema, he d'afirmar que tinc la seguretat que, amb el temps, l'e-learning prendr molt ms protagonisme del que t ara, sense que aix signifiqui la substituci total de l'educaci presencial. Opino que, poc a poc, els dos acabaran formant un tot, l'aprenentatge electrnic anir fent-se un lloc a l'educaci presencial; de fet ja s'estan comenant a introduir ordinadors a les aules de secundria. Arribar un moment on l'e-learning estar integrat en l'educaci presencial fins al punt que la sinergia que formin combini les virtuts de cadascuna de forma molt constructiva. Probablement els bolgrafs, llibres i llibretes desapareixeran donant pas als aparells electrnics, i les aules sadaptaran per acollir aquests aparells electrnics. Laprenentatge tindr lloc en un ambient ms dinmic i participatiu on els mestres prendran la labor dincentivar i comprovar aquest aprenentatge.

24

Vctor Gonzlez Prieto

6 - Abanderats del progrsAquest apartat t la intenci de portar a l'atenci dos fenmens recents de la xarxa relacionats amb la formaci a travs de les noves tecnologies. Remarco aquests dos casos, d'entre molts altres, perqu pretenen algunes de les coses que aventurava com a possibilitats enriquidores en el camp de l'e-learning. Aquests dos fenmens estan protagonitzats per dos plataformes de formaci. La primera plataforma, i projecte empresarial, de les que estic parlant s Udemy, una plataforma dedicada a facilitar la labor als educadors. A ms, de rebot, ofereix un model d'aprenentatge amb moltes opcions per als aprenents. La segona plataforma, i no tant projecte empresarial, que he esmentat s Udacity, una altra plataforma dedicada a portar graus universitaris de la millor qualitat a la xarxa, per a tots aquells que en vulguin disposar i tot a cost 0. Per anar acabant amb aquest avanament, he d'indicar que el funcionament i l'xit d'aquests fantstics projectes m'ha semblat un preludi de que les idees exposades en l'apartat anterior no estan tan lluny de ser portades a la realitat. Alguns dels punts sobre els que giren aquests dos projectes coincideixen amb les meves aparentment no tan utpiques idees sobre el futur de la educaci. Finalment, he d'afegir a mode de postdata que en el procs de documentar i redactar aquest apartat m'he anat trobant que aquestes dos plataformes no sn les niques abaderades d'aquest progrs que s la meva esperana. Existeixen diversos projectes que poblen en la mateixa orbita que Udacity i Udemy com Coursera, Coursekit, MIT OpenCourseWare o KhanAcademy. No obstant, els dos projectes ja presentats seran els nics que documentar en aquesta secci, doncs les opcions de replantejar el model educatiu sn ms clares en aquests.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

25

6.1 - UdemyL'any 2010, Eren Bali, Oktay Caglar i Gagan Biyani van crear una empresa dedicada a sostenir una plataforma d'aprenentatge en lnea, Udemy. L'objectiu de la plataforma era, i s, permetre que qualsevol persona amb inters per ensenyar pugui fer-ho a travs de la seva web. Van llanar la plataforma d'aprenentatge perqu van veure una necessitat important, milers de persones intentaven ensenyar a travs d'Internet per no podien fer-ho efectivament per la seva falta d'habilitats informtiques. El febrer de 2010, abans de comenar, van intentar recaptar fons per finanar la seva idea. El maig del mateix any van desistir de buscar finanament desprs de fracassar ms de 30 vegades. Llavors van decidir autofinanar el projecte amb els seus propis estalvis, sense fonts externes de finanament. Pels volts de juliol, 10.000 persones s'havien registrat a la web i 2000 cursos diferents havien sigut creats. Llavors van comenar una segona ronda de finanament que va acaImatge 20 - Logotip i eslgan d'Udemy

bar en tres setmanes. El resultat?

Un total d'un mili de dlars invertits per noms onze persones. Entre aquelles persones hi havia alguns business angels16 de projectes informtics que han demostrat gran recorregut, com YouTube o LinkedIn. Dos anys ms tard, Udemy est tan consolidat que s'ha perms el luxe d'atreure professors d'algunes universitats de la elitista Ivy League americana perqu ofereixin cursos de franc a Udemy, per a tots aquells qui en vulguin disposar.

business angel: Inversor particular que inverteix en empreses de nova creaci, posant al servei de l'empresa la seva experincia com a empresari d'xit. Un cop l'empresa incrementa el seu valor de forma exponencial, el business angel ven la seva participaci en l'empresa16

26

Vctor Gonzlez Prieto

Com he dit, Udemy s una empresa amb l'objectiu de posar les coses ms fcils a les persones que intenten ensenyar des de la xarxa; per com funciona? Udemy proporciona als potencials professors les eines necessries per crear el curs formatiu que tinguin en ment per, un cop acabat, allotjar-lo en la mateixa plana web. Aix, la seva plataforma (www.udemy.com) es divideix en dos principals espais: un per crear cursos i un altre per prendre part en aquests cursos. Molts dels cursos a Udemy sn gratuts, la plataforma permet als professors oferir-los d'aquesta manera. En aquests casos, el servei que ofereix Udemy al professor s tamb gratut. Per el professor pot escollir oferir el curs a un preu determinat. En aquest segon cas, Udemy s'emporta un 30% dels ingressos que produeixi la comercialitzaci del curs. El preu dels cursos de pagament sol oscillar entre 5 i 250 dlars (4 i 190 euros al canvi actual). Per beneficiar-se de qualsevol dels dos serveis d'Udemy s'ha d'estar registrat en la pgina web; per aix s tan simple com completar una pagina d'inscripci amb el nom, un e-mail, una contrasenya i, si es vol, la franja horria i interessos. Encara ms simple es l'altra opci que proposen: connectar un compte de Facebook amb la plataforma, de manera que no calgui crear un usuari. Ara anem a veure com funciona el primer espai, el que serveix per crear els cursos. D'acord amb les instruccions de creaci de cursos d'Udemy (goo.gl/ymCCz) hi han tres passos bsics a l'hora de crear-ne un. El primer pas es seleccionar el tema. Per aix s'ha de donar un ttol i escriure tant una descripci del curs, com una biografia de l'autor o autors del curs. El segon pas s afegir els continguts del curs. Es poden pujar arxius propis com presentacions de PowerPoint, arxius PDF, vdeos, udios o fotos; es poden importar continguts de diferents medis com SlideShare, Youtube o Flickr. Finalment, s'organitzen tots aquests continguts en diferents captols i llions. En aquest segon pas s important respectar els drets d'autor dels continguts aliens.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

27

El tercer i ltim pas s publicar el curs i promocionar-lo. Abans de publicar-lo s'ha de fixar el seu preu de comercialitzaci, si no es vol oferir gratutament, i decidir si ser privat, noms accessible amb invitaci. Desprs es pot promocionar el curs a travs de les diferents opcions que ofereix Udemy, com fer-ne ress a les xarxes socials o crear codis de descompte per abaratir-lo. Una vegada s'ha creat el curs i aquest ja comena a tenir subscriptors, el professor pot interactuar amb l'alumne. Udemy disposa un panell de discussi a cada curs per possibilitar aquesta interacci. A ms, suporta classes oferides en lnea a travs d'un protocol de live session. Desprs d'haver vist el funcionament del prometedor espai de creaci de cursos d'Udemy anem a veure com s el segon, l'allotjament i l'oferta d'aquests cursos. Per gaudir d'un curs, el potencial alumne noms ha de navegar per la web d'Udemy buscant entre els centenars de cursos que ofereix. La plataforma proporciona dos elements de suport com sn el cercador i la classificaci dels cursos entre les diferents disciplines del coneixement. Per altra banda, s necessari remarcar que la majoria dels cursos, com la plana web, sn en angls. No obstant, no hi ha cap norma que prohibeixi crear-ne en qualsevol altra llengua. Un altre dels atractius de la plataforma s que molts dels seus cursos sn gratuts, i els que no ho sn solen costar relativament poc. A ms un cop s'ha pagat per un curs, pots disposar de les ensenyances d'aquest curs sempre que ho vulguis, la vigncia del pagament no expira. Aquest pagament de cursos es pot fer des d'una targeta de crdit o des del servei PayPal. La ltima cosa a la que vull fer referncia s l'absncia de publicitat a Udemy, doncs ja es finana amb el 30% que ingressen des dels cursos de pagament. Grcies a Udemy, m'he adonat que l'educaci no noms ha de recaure en continguts creats per experts i catedrtics. Qualsevol persona s capa d'oferir un contingut formatiu de qualitat sempre que tingui quelcom que ensenyar. El que ha de jutjar si un contingut s vlid s la utilitat, no el renom del seu creador.28 Vctor Gonzlez Prieto

6.2 - UdacityUdacity s un projecte educatiu amb molt poc recorregut, doncs va nixer fa tot just uns mesos, per amb una histria al darrere molt interessant, fins i tot ms que la d'Udemy. La histria d'aquesta plataforma d'aprenentatge comena de la m del seu creador, el geni de la cincia computacional Sebastian Thrun. Aquest tal Sebastian Thrun s un cientfic amb una interessant llista de mrits, com per exemple el d'haver dirigit un projecte de Google amb l'objectiu de crear cotxes sense conductor, projecte que va ser tot un xit per cert. A ms, Thrun era professor de la Stanford University. Va ser en la seva faceta de professor que va quedar impressionat quan va veure a YouTube els vdeos de Shalman Khan, un professor que imparteix classes de mates i cincia a la xarxa. Thrun va decidir portar aquesta idea, vdeos curts i concisos, a les classes sobre intelligncia artificial que estava donant a Stanford. La idea era ensenyar aquesta assignatura universitria de forma integra, gratutament i per a qualsevol persona en el mn que ho desitgs. Aquest ensenyament, com ja he dit, estaria encapsulat en petits vdeos curts i concisos. A ms, es van afegir exercicis i tests per acabar de proporcionar un ambient acadmic. Aix, l'agost de l'any passat va enviar un e-mail als possibles interessats explicant que ell i Peter Norvig, un altre reputat cientfic de la computaci, impartirien d'octubre a desembre el mencionat curs des de la xarxa. Esperaven tenir entre 100 i 500 alumnes. La cadena de mails va fer que l'endem hi haguessin 5.000 inscrits, desprs 10.000 i, al final, van acabar amb 160.000 inscripcions. Rpidament, la gent va organitzar grups de treball per facilitar l'aprenentatge. Per fer-nos una idea de l'xit que va tenir el curs, aqu van alguns exemples. Hi havia un alumne afgans, infiltrant-se en zones de guerra per esgarrapar una hora de connexi i poder acabar els deures; hi havia una mare soltera seguint amb el curs, fins i tot amb la seva famlia perseguida per la tragdia; hi havien ms estudiants de Litunia dels que hi havien a tota la Stanford University.e-learning

Alliberant l'aprenentatge

29

Igualment reveladora va ser la situaci que s va donar a la classe sobre la mateixa matria que Thrun donava a Stanford, de forma parallela. Mentre les seves classes interactives resultaven tot un xit, la seva aula s'anava quedant cada cop ms buida. Aix que un dia els va preguntar als alumnes que passava. La resposta dels estudiants va ser que preferien les seves classes a la xarxa, que eren ms intimes i ensenyaven millor que les classes de l'aula. I quan tot va acabar, milers d'estudiants de tot el mn havien rebut educaci i estaven bastant inspirats. Alguns d'ells, 248 en total, van obtenir una puntuaci perfecta, no havien respost ni una sola pregunta malament durant el curs; tots 248 havien seguit el curs des de la xarxa, ni un d'ells estava inscrit a Stanford. En resum, realment impressionant. Molta gent esperava que Sebastian Thrun, mentre seguia impartint classes a Stanford, continues obrint les perspectives educatives amb ms cursos d'e-learning i, en certa manera, aix ho ha fet. El 23 de gener d'aquest any 2012, Thrun anunciava que crearia una universitat gratuta allotjada a la xarxa anomenada Udacity. No obstant, en el mateix anunci declarava que renunciava a la seva posici de titular de la Stanford University, que desprs de l'experincia del curs de l'any anterior no podia tornar a ensenyar a Stanford com si res.

Imatge 21 - Logotip d'Udacity

Un mes desprs, el 20 de febrer, Udacity s'inaugurava amb el llanament de dos cursos: "Crear un motor de cerca" i "Programar un cotxe robtic". Al mar ja hi havien 90.000 persones inscrites. Per tirar endavant el projecte educatiu, Thrun ha invertit 200.000$ de la seva butxaca. Tamb s rellevant el fet de que compta amb la collaboraci de nombrosos experts acadmics o professionals com Sergei Brinn o Steve Huffman, cofundadors de Google i de Reddit respectivament.30 Vctor Gonzlez Prieto

Tornant als dos cursos inaugurals, s'han anat afegint unitats cada setmana fins que, al final de la setena, els cursos han arribat al seu final. Per altra banda, des del 14 d'abril ja s'estan oferint les llions de quatre cursos ms, tots de temtica computacional. En total i per el moment, ja sumen 6 cursos en funcionament. Els continguts d'aquesta nova tirada de cursos s'aniran afegint com en l'anterior, durant 7 setmanes. s important afegir que els cursos no desapareixen un cop acaba el perode introductiu de set setmanes, sin que romanen actius a la web. I com funcionen aquests cursos? Anem a veure-ho. Un dels aspectes ms remarcables, s que els cursos s'imparteixen totalment en angls. La duraci d'aquests cursos, com es poden imaginar, s de set setmanes. Durant aquestes set setmanes, l'alumne ha d'assimilar 6 unitats d'una setmana de duraci i la setena setmana hi ha algun material extra i l'examen final. Les unitats estan formades per vdeos relativament curts que expliquen els coneixements a assimilar. La part interactiva est materialitzada en les preguntes i els deures que s'han de fer, aquests exercicis es poden fer desprs de sentir les explicacions tantes vegades com siguin necessries. I per si no s'acaba d'entendre prou, hi ha una wiki i un frum per a cada curs. Al final de cada curs es rebr una nota final avalada pels propis professors. I tot aquest ensenyament universitari de gran qualitat, recordem-ho, s gratut; mentrestant un curs a la Stanford University podria costar ms de 30.000 . Els alumnes d'Udacity acaben molt satisfets. Hi han una srie de comentaris d'aquests alumnes que surten a la pgina principal de la web (si es recarrega la pgina van canviant). Noms cal veure aquests comentaris per donar-se compte de que aix pot ser el comenament d'una cosa molt gran. Per la meva part, si encara no m'he enrolat en un curs es perqu no estic segur de dominar un angls d'estil tan tcnic com el que s'utilitza en els cursos.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

31

7 - Conclusions7.1 - Conclusions del treballAquest viatge per les entranyes de l'e-learning ha comenat amb una introducci que avanava l'anlisi a consciencia de la disciplina i aventurava utopies. El breu resum del treball es podria reduir a la cerca de la delimitaci del concepte e-learning i resultant-ne l'apreciaci de que s un concepte dual, doncs per una banda fa referncia a la modalitat de formaci a distancia que empra les plataformes tecnolgiques per funcionar i per l'altra remet a l'espontnia acci educativa que se serveix bsicament de les TIC. Reparava tamb en la dificultat de delimitar un fenomen relativament nou com aquest, entrebanc accentuat per la constant reinvenci que protagonitza i la dispersi empresarial del sector. Posteriorment, hem esbossat la modalitat educativa que es basa en l'e-learning, destacant-ne l'historia i l'enumeraci dels quatre components bsics de l'equaci que regeix la modalitat: alumne, objectiu educatiu, tutor i tecnologia. A ms he fet una breu referncia als avantatges i inconvenients que presenta. Finalment, he desenvolupat la meva idea del que s l'essncia de l'aprenentatge electrnic i el que aix pot comportar. He fixat l'atenci especialment en les possibilitats d'alliberar l'educaci de les exigncies temporals, espacials i econmiques, causant en suma una democratitzaci de la formaci en la societat. A ms he explicat el nou rol, ms aviat de guiatge, que hi protagonitza el mentor. http://www.yorokobu.es/el-imparable-ascenso-de-la-educacion-abierta/

32

Vctor Gonzlez Prieto

7.2 - Conclusions personalsEs una tercera convocatoria, pero malgrat els problemes que aixo comportara, estic orgulls d'haver fet aquest treball de recerca, de que el meu nom surti a la portada com a autor. Per tot al final, primera versi prou bona a nivell esttic i de contingut per no n'estava orgulls, va ser massa a corre-cuita i la percebia molt millorable. Ara, Precisi lingstica i cura esttica i un tot cohesionat, desenvolupament satisfactori del tema escollit, per una mica cremat. La profunditat del coneixement desgasta bastant per alg que, com jo, sempre vol abraar la totalitat del que estudia. A ms, problema de ser massa perfeccionista i detallista per fer-ho tot l'ltim dia, que es un mal costum que tinc. He satisfet la meva necessitat angoixant de comprendre i contemplar tot all amb lo que em topo en aquesta, la meva vida. En concret he explorat una educaci que, com ja he dit, considero que es l'nica possibilitat d'evoluci i, encara que pugui semblar exagerat, de salvaci de la humanitat. Es una disciplina que m'interessa molt perqu, a ms, m'agrada comunicar all que conec per a veure que els dems arriben al mateix grau de comprensi que jo; es quelcom que em realitza bastant. De la mateixa manera tinc una curiositat acaparadora que em fa voler aprendre ms i ms, i aix no deixa de ser aprenentatge, tingui 3 o 70 anys. En aquest sentit de comprendre l'educaci ja vaig fer els primers passos l'any passat, en un treball per a l'assignatura de Cincies del Mn Contemporani. Va ser en una presentaci en la que l'Elnur el Kevin i jo vam poder dirimir les "malalties" que pateix l'educaci i el seu estancament en una essncia vigent des de l'poca de la revoluci industrial, en que les escoles s'encarregaven de preparar el fills del proletariat per a la monotonia que els esperava a les fabriques. Va sere-learning 33

Alliberant l'aprenentatge

una presentaci basada en les idees de cultivats terics de l'educaci que s'estan mobilitzant per fer una important reforma. Aquest treball ha explorat una de les vies per a solucionar l'entrellat educatiu, l'e-learning. Probablement aquesta elecci ha estat bastant marcada tamb per la meva confiana en les noves TIC i la seva capacitat de fer possible tot all imaginable per la ment humana. Aquest treball ha estat mogut per l'nsia de conixer tot all que ateny l'e-learning. I, sincerament, ha estat un fracs. He topat amb la barrera impenetrable de la desmotivaci que han produt dos fets principalment: la meva intenci d'abastar-ho TOT i el desgavell informatiu d'Internet, milers de pagines web que, utilitzant paraules anteriors, "diuen el mateix per amb diferents paraules". No obstant, he pogut reconduir la situaci i he encunyat un Treball de Recerca del que n'estic orgulls. La part ms especulativa ha perms desencadenar la meva imaginaci i s quelcom que, quan es produeix, provoca la silueta d'un somriure que reflecteix l'amenitat del moment. He gaudit mentre deixava volar la meva imaginaci, per pensar com podia comunicar-me combinant claredat i esttica m'ha portat grans maldecaps. s angoixant veure com passen les hores i encara ests debatin-te entre posar una frase o una altra, entre introduir una idea "davant de" o "darrere de". No obstant, el resultat d'aquesta odissea em fa estar orgulls. He ents que el bon treball em requereix temps, a ms de tones de pacincia i fe. Finalment, i no per aix menys important, he aprs a barallar-me amb el Word. Questions de l'ordre de salts de pagina i de secci, d'estils i de numeracions, d'encapalaments i de peus de pgina, d'ndexs i de bibliografies, d'imatges i de textos. No obstant, ara, desprs d'uns quants episodis d'histria, puc dir que ha sigut bastant instructiu.

34

Vctor Gonzlez Prieto

8 - AgramentsVull agrair a la meva tutora del treball, la Montse, que hagi confiat en que, el dia d'entrega, el meu Treball de Recerca seria sobre la seva taula. Tot i que podria haver-me pressionat fins l'extenuaci degut a la meva irresponsabilitat no ho ha fet, i s quelcom que agraeixo sincerament perqu, tenint prou amb una consciencia, s complicat acollir les d'aquells qui s preocupen ms de mi que jo mateix. No obstant, tamb he d'agrair les bones intencions d'aquests esperits altruistes, que m'han infestat les hores de lleure i relaxaci de constants allusions a aquest magnfic invent que s el Treball de Recerca. S que la intenci tamb compta.

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

35

9 - Bibliografia9.1 - InformaciFONTSWikipedia - Aprendizaje electrnico e-learning y SCORM Slideshare - Introduccin al e-learning Youblisher - Acerca del e-learning TESI: Revista de teora educativa de la USAL17

ENLLAOShttp://goo.gl/6vp7A http://goo.gl/1zNSO http://goo.gl/UDbwW http://goo.gl/MYHXE http://goo.gl/lQvP3 http://goo.gl/RDwjf

Edutec-e: Revista de tecnologa educativa

http://goo.gl/t2iKn http://goo.gl/YveYx

Fundacin Telefnica - Historia del e-learning Udemy TechCrunch - Udemy Under30CEO - Udemy Wikipedia - Udemy Udacity Yorokobu - Udacity Reuters - Udacity Avanza en tu carrera - Udacity ProUniversitarios - Udacity Wikipedia - Udacity

http://goo.gl/B6MdW www.udemy.com http://goo.gl/PoUs http://goo.gl/eXnD7 http://goo.gl/I7EHO www.udacity.com http://goo.gl/oLKLq http://goo.gl/lBpHk http://goo.gl/0NSNz http://goo.gl/l04Q2 http://goo.gl/JnOj7

17

USAL: Universidad de Salamanca

36

Vctor Gonzlez Prieto

9.2 - ImatgesIMATGESImatge 1 Imatge 2 Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5 Imatge 6 Imatge 7 Imatge 8 Imatge 9 Imatge 10 Imatge 11 Imatge 12 Imatge 13 Imatge 14 Imatge 15 Imatge 16 Imatge 17 Imatge 18 Imatge 19 Imatge 20 Imatge 21 Imatge 22

FONTShttp://goo.gl/D0ixU Elaboraci prpia a partir de http://goo.gl/We61T http://goo.gl/rqtQG http://goo.gl/W2F1A http://goo.gl/Z2pjt Elaboraci prpia a partir de http://goo.gl/kHBgK http://goo.gl/olICp http://goo.gl/Rhr6W http://goo.gl/jpe6f http://goo.gl/Z3HIx http://goo.gl/2Pc6k http://goo.gl/nqzYV Elaboraci prpia a partir de http://goo.gl/83bRv Elaboraci prpia http://goo.gl/T8tfl http://goo.gl/nIr6y http://goo.gl/aMxTp http://goo.gl/XyK4n Elaboraci prpia a partir de http://goo.gl/vk5OW http://goo.gl/g9BCY http://goo.gl/eUeNZ http://goo.gl/d3BEO

e-learning

Alliberant l'aprenentatge

37

All on hi ha educaci, no hi ha distinci de classes. Confuci