Versió 28 de maig

40
e-learning Alliberant l'aprenentatge Autor: Víctor González Prieto (2n F Batxillerat) Escola Joan Pelegrí (Promoció 2010-2012) Tutora del treball: Montserrat Cuadrat Xiqués Tutora del curs: Montserrat Gusi Xiberta

Transcript of Versió 28 de maig

Page 1: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge

Autor: Víctor González Prieto (2n F Batxillerat)

Escola Joan Pelegrí (Promoció 2010-2012)

Tutora del treball: Montserrat Cuadrat Xiqués

Tutora del curs: Montserrat Gusi Xiberta

Page 2: Versió 28 de maig

Aquest treball està disponible a Internet. Pots trobar-lo en aquest enllaç:

http://tinyurl.com/e-learningTR

Page 3: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 1

1 - Índex 1 - Índex ........................................................................................................................... 1

2 - Introducció ................................................................................................................ 2

3 - L'e-learning ................................................................................................................ 3

4 - e-learning, la modalitat ............................................................................................ 6

4.1 - La història de l'e-learning ................................................................................. 7

4.2 - El criteri de diferenciació ................................................................................ 10

4.3 - L'equació de l'e-learning ................................................................................. 11

4.4 - Avantatges i inconvenients ............................................................................ 15

5 - e-learning, el mètode.............................................................................................. 18

6 - Abanderats del progrés ......................................................................................... 25

6.1 - Udemy ............................................................................................................... 26

6.2 - Udacity .............................................................................................................. 29

7 - Conclusions ............................................................................................................. 32

7.1 - Conclusions del treball .................................................................................... 32

7.2 - Conclusions personals .................................................................................... 33

8 - Agraïments .............................................................................................................. 35

9 - Bibliografia .............................................................................................................. 36

9.1 - Informació ......................................................................................................... 36

9.2 - Imatges .............................................................................................................. 37

Page 4: Versió 28 de maig

2 Víctor González Prieto

2 - Introducció Aquest treball de recerca estudia l'e-learning,

una modalitat educativa que s'ha expandit

moltíssim des que es va originar però, a la

vegada, una nova manera d'educar: emprant

les noves tecnologies de la informació i la co-

municació per fer-ho. L'objectiu d'aquest tre-

ball es esbossar una imatge de l'e-learning de

la forma més acurada possible.

El treball està dividit en tres blocs principals, la introducció al concepte de

l'e-learning, l'explicació de la modalitat educativa a la que dóna nom i la indaga-

ció en les possibilitats que pot oferir el simple fet d'afegir la tecnologia a l'equa-

ció educativa.

Personalment, em dóna l'opció de plantejar-me l'efecte que té la tecnologia en

l'educació. En un principi la seva atracció residia en el meu interès per la possi-

bilitat de formar-me a través de les noves tecnologies. Actualment, també m'és

interessant perquè considero la millora de l'educació com l'única via perquè la

humanitat superi segles de guerres, exterminis i, en general, desafecció cap a tot

allò que no sigui la pròpia individualitat. Aquest treball m'ha servit per adonar-

me que m'agradaria conèixer l'educació a fons: des de com es pot finançar cor-

rectament pel sector públic fins a quines son les finalitats que n'han concebut els

filòsofs i passant per l'estudi dels mètodes de la pedagogia.

Per acabar i com a petit tast del que ve més endavant puc afirmar que és real-

ment interessant la manera com l'e-learning pot alliberar l'educació d'exigències

espacials, temporals, econòmiques i fins i tot transformar la funció d'un dels

elements bàsics i omnipresents de l'equació: el mentor.

Finalment farem una ullada a dos plataformes d'e-learning, Udemy i Udacity,

que s'aventuren bastant prometedores.

Imatge 1 - Aprenentatge electrònic

Page 5: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 3

3 - L'e-learning Què és l’e-learning? La seva traducció literal és l’expressió "aprenentatge elec-

trònic", sí; però quin significat té? Definir és delimitar i la delimitació de

l’e-learning és un dels punts de controvèrsia entre investigadors i teòrics

d’aquest model d’educació. No existeix un acord consensuat pel simple fet que

l’e-learning és un fenomen relativament nou i, per tant, és potser massa d’hora

per empresonar-lo dins d’uns paràmetres que limitin la seva evolució, com a

mínim fins que no s’hagi desenvolupat prou.

Accentuen aquesta situació dos fets remarcables. Per una banda, aquest tipus

d’educació se serveix de la tecnologia i en la industria tecnològica el que és và-

lid un dia és enterrat el següent, és la industria de la reinvenció constant per

excel·lència. L’e-learning beu de l’irrefrenable riu de les innovacions tecnològi-

ques i, per tant, també té una marcada provisionalitat. Per exemple, ja es co-

mencen a introduir variacions al model com el conegut com m-learning (mobile

learning) que

introdueix la

necessitat de

mobilitat en

l’aprenentatge

electrònic;

adaptant així

l’acte educatiu

perquè pugui

ser efectuat

amb els dispo-

sitius mòbils

intel·ligents de

factura recent, com els smartphones o les tablets. També s’està fent lloc a

l'e-learning el fenomen de les xarxes socials, que va eclosionar fa molt poc temps.

Imatge 2 - L'e-learning ja s'ha introduït en smartphones i tablets

Page 6: Versió 28 de maig

4 Víctor González Prieto

Per altra banda, l’e-learning és un sector en auge per diverses raons. En primer

lloc, ha ocupat el lloc de l‘educació a distància clàssica1. En segon lloc, s’està

establint com una alternativa fiable per a la formació dels recursos humans, tan

necessària per a les empreses d’avui en dia. Finalment, les noves tecnologies

també s’estan postulant com un possible recurs per fer efectiu el lifelong lear-

ning2. Al ser un sec-

tor en auge i bastant

recent hi ha moltes

iniciatives diferents

per liderar-lo i, per

això, és difícil en-

globar-les totes a

l'hora de delimitar

el concepte.

En aquest punt és necessari fer una bifurcació de l'estudi i la definició del con-

cepte en dos plans diferents. En primer lloc faré un esbós del vessant més pràc-

tic de l’e-learning; em refereixo a la forma en que és explotat per les empreses i

les entitats educatives com a modalitat d'educació a distancia. En segon lloc

n’analitzaré el vessant més teòric; la pròpia essència de l'acció d'utilitzar les no-

ves tecnologies amb l'objectiu d'educar, les possibilitats que ofereix actualment i

els horitzons que obre el futur.

Aquesta dualitat la trobem també en el concepte educació, sota el paraigües del

qual es troba l'e-learning. Per una banda és l'etapa en la qual una persona es

forma gracies l'acció docent durant la seva joventut, amb totes les seves assigna-

tures i etapes, normes i títols. Però, en essència, també pot considerar-se el pro-

cés que té com a objectiu formar una persona, contemplant per exemple l'acció

de guiatge que els pares realitzen envers els seus propis fills.

1 Modalitat educativa en la qual els continguts educatius eren enviats per correu postal i la rela-

ció entre professor i alumne es mantenia per correspondència. 2 Concepte que introdueix la necessitat humana d’una formació permanent, que duri tota la vida. Cada vegada té més ressò en la societat.

Imatge 3 - La competència per dominar el sector és ferotge

Page 7: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 5

Entrem en matèria doncs. Pel que fa al vessant pràctic, observant l’actual situa-

ció de l’e-learning i tenint en compte les definicions que se n'aventuren a donar

els experts, es pot definir com:

Modalitat de capacitació3 no presencial que possibi-

lita l'accés al procés educatiu a través de plataformes

tecnològiques, i el flexibilitza a nivell espacial i tem-

poral. També l’adequa a les habilitats, necessitats i

disponibilitats de cada discent. A més de tot això,

pot generar ambients d'aprenentatge col·laboratius.

Però en el vessant teòric crec que és necessari contemplar l’ús de les noves tec-

nologies no només en la modalitat a la qual l'e-learning dóna nom, sinó també en

altres formes d'educació com la presencial o l'educació infantil. Per això, defi-

nint-lo d’aquesta manera en essència, podem dir que l'e-learning és:

Mètode educacional que se serveix de les no-

ves tecnologies de la informació i la comunica-

ció per funcionar, oferint múltiples opcions per

millorar la capacitació de les persones.

Un cop esbossat el concepte e-learning, posant

especial atenció a la seva dualitat, és l'hora d'a-

vançar cap a la part del treball en la que més

he trepitjat terra ferma, amb l'estudi de l'e-learning com a modalitat educativa.

En la part posterior, les indagacions en la naturalesa de l'e-learning, les possibili-

tats que ofereix com a mètode educatiu i els horitzons que obre per al futur han

fet que m'endinsi en les arenes movedisses de la reflexió especulativa.

3 Adquisició de nous coneixements, habilitats o actituds.

Imatge 4 - Classe virtual

Imatge 5 - Infant utilitzant l'ordinador

Page 8: Versió 28 de maig

6 Víctor González Prieto

4 - e-learning, la modalitat Com he dit anteriorment, l'e-learning és una modalitat educativa de les conside-

rades no presencials, això significa que els estudiants no necessiten assistir físi-

cament a ninguna aula. Aquesta màxima té excepcions, com per exemple l'assis-

tència periòdica a un centre de l'entitat educativa

que imparteix el curs per examinar-se. Però, excep-

tuant aquestes comptades excepcions, l'educació no

presencial ofereix l'avantatge de poder gestionar

l'aprenentatge segons les pròpies disponibilitats i

necessitats, doncs allibera el discent de les exigènci-

es temporals que presenta la capacitació presencial.

L'e-learning prescindeix de la presencialitat pel seu funcionament a través de

plataformes tecnològiques. En concret, l'e-learning ofereix els continguts educa-

tius a través d'Internet. Això permet l'aprofitament de tot tipus d'eines disponi-

bles a la xarxa per a millorar l'experiència formativa.

El desenvolupament de la formació en l'entorn d'Internet permet l'ús d'eines de

comunicació síncrona4 i asíncrona5, com el xat i l'e-mail respectivament; la crea-

ció d'ambients d'aprenentatge col·laboratiu, en els

projectes en grup per exemple; la recerca del conei-

xement gracies a la potent eina que constitueixen els

buscadors o les wikis6; el desenvolupament de la crea-

tivitat i la capacitat de creació de continguts, els blogs

en són un exemple; i, en definitiva, un reguitzell

d'opcions més que, d'esmentar-les, farien que aquest

treball sobrepasses els límits acceptables d'extensió.

4 Comunicació que s'estableix entre dues o més persones de forma immediata, simultàniament. 5 Comunicació que s'estableix entre dues o més persones de forma diferida en el temps. 6 wikis: Bases de dades que promouen una consulta rapida de la informació que contenen.

Imatge 6 - L'e-learning elimina

les exigències temporals

Imatge 7 - Internet ofereix infinites opcions

Page 9: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 7

4.1 - La història de l'e-learning

Per entendre la situació actual dels cursos d'aprenentatge electrònic es necessari

mirar enrere i conèixer l'evolució que ha tingut aquest fenomen, el desenvolu-

pament que ha protagonitzat adquirint i sintetitzant cada cop més funcions fins

a esdevenir el que és ara. Per això, en aquest apartat el treball segueix breument

el curs de la història del fenomen. És un seguiment centrat en l'evolució històri-

ca del mètode d'ensenyament que és l'e-learning, més que no pas en altres vicis-

situds que considero inútils per al coneixement i comprensió de l'e-learning que

pretén oferir aquest treball.

1L'e-learning apareix en la dècada dels 80 com una evolució de la formació a dis-

tancia que, a España, ja oferien organitzacions com la INBAD7 o la UNED8 per

mitjà de recursos com el correu postal o les emissions radiofòniques. Es va des-

envolupar al mateix temps que sortien al mer-

cat els primers equips informàtics capacitats

per a l'ús personal, alimentat per la possibilitat

d'evolucionar l'educació a distancia però tam-

bé per l'oportunitat de negoci que constituïa.

En aquell moment es coneixia com a EAO9 i

consistia en l'aprenentatge a partir d'un CD

amb continguts multimèdia.

La segona meitat de la dècada dels 90 marca el començament

de l'aprenentatge en línea. Les empreses tecnològiques co-

mencen a comerciar amb l'ús d'Internet i també apareix, ex-

pandint-se ràpidament, l'e-mail. En aquesta etapa es co-

mencen a entregar els continguts educatius per correu

electrònic, implantant-se les tutories en el mateix sistema.

7 INBAD: Instituto Nacional de Bachillerato a Distancia. 8 UNED: Universidad Nacional de Educación a Distancia. 9 EAO: Ensenyança Assistida per Ordenador.

Imatge 8 - El CD-ROM és la primer contenidor de continguts de l'e-learning

Imatge 9 - L'eclosió del correu electrònic marca el naixement de

la formació en línea

Page 10: Versió 28 de maig

8 Víctor González Prieto

Al principis del nou mil·lenni apareixien els LMS 10 o sistemes de gestió de l'a-

prenentatge que permeten administrar les activitats d'aprenentatge d'una orga-

nització que apliqui e-learning. Aquest software de gestió es començava a inte-

grar en les intranets empresarials com una interessant alternativa a l'educació

continua presencial que s'oferia als recursos humans. Els LMS permetien unifi-

car tots els recursos i processos de l'aprenentatge electrònic en un únic espai,

que oferia múltiples possibilitats i on podien accedir alumnes i tutors per igual.

El desenvolupament del mètode s'havia donat des de la innovació propiciada

per un sector privat que cercava

l'abaratiment de la formació

dels recursos humans. Per això,

arriba al moment en que l'ex-

pressió anglesa e-learning co-

mença a fer-se sentir amb força

en els despatxos dels responsa-

bles de RRHH i formació de les

grans corporacions espanyoles.

També sorgeix un debat entorn a la qualitat dels continguts on-line. Les presses

per obtenir els materials didàctics actuen en detriment de la qualitat de l'ense-

nyament que ofereixen. Les empreses estan més preocupades per difondre el

mètode electrònic de formació que pels resultats que d'aquest se n'obtenen.

S'introdueix en aquests anys també l'estàndard SCORM11 per a la creació de

continguts, que permet que els materials didàctics es puguin adaptar a totes

aquelles plataformes de gestió de l'aprenentatge amb les que sigui compatible

l'estàndard. D'estàndards n'hi ha més i de més antics però aquest és el més ac-

ceptat actualment i la majoria de LMS són compatibles amb SCORM.

10 de l'anglès Learning Management System. 11 SCORM: Sharable Content Object Reference Model. Estàndard per a la creació de continguts pe-dagògics més utilitzat a nivell mundial.

Imatge 10 - L'e-learning pren força amb el nou mil·lenni

Page 11: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 9

Per altra banda, el sector públic de l'educació, encapçalat per les universitats,

comença a introduir en els seus programes la utilització de l'e-learning al voltant

de plataformes i eines open source12 com la plataforma LMS Moodle13.

Al final de l'any 2003 ja es podien cursar

en línea una titulació universitària ofi-

cial, un Màster o un postgrau. També

es comencen a desenvolupar programes

de formació electrònica a España per a

col·lectius dispersos com metges, audi-

tors o fins i tot agricultors.

És aquest l'e-learning que ha arribat als nostres dies, amb diverses addicions als

LMS com la implantació de fòrums, xats, més eines d'anàlisi i gestió de l'activi-

tat educativa, wikis personalitzades, possibilitat de crear blogs... Avui en dia,

l'e-learning està molt arrelat a l'educació per

la seva capacitat d'oferir opcions que la ins-

trucció presencial no pot oferir i seria es-

trany trobar una universitat espanyola que

no disposés d'un campus virtual (aquest és

el nom amb el que vulgarment s’anomena

als LMS). De fet, la nostra pròpia escola en

té un, desenvolupat a partir de la platafor-

ma Moodle. L'e-learning ha esdevingut, a

més d'una modalitat educativa en si mateix,

un element de suport a la mateixa educació presencial.

12 open source: Software distribuït i desenvolupat lliurement. 13 Moodle: Plataforma de gestió de l'aprenentatge open source, d'ús molt estès.

Imatge 11 - L'e-learning ha penetrat en les universitats

Imatge 12 - Moodle, la plataforma del nostre Campus Virtual

Page 12: Versió 28 de maig

10 Víctor González Prieto

4.2 - El criteri de diferenciació

Abans de començar amb l'exposició dels components de l'aprenentatge electrò-

nic actual és necessari fer una puntualització. A conseqüència de que l'e-learning

ha esdevingut un element de suport a l'educació presencial, la unió dels dos

mètodes fa que ningun dels dos sigui pur (totalment presencial o totalment a

distància). S'ha introduït la creació d'un criteri per tractar la formació d'una o de

l'altra manera, aquest criteri té en compte el tant per cent de contingut presenci-

al del curs i el tant per cent de contingut on-line.

El quadre següent és una reproducció dels percentatges de diferenciació entre

les dues, a més, es pot apreciar una altra modalitat el B-learning.

Modalitat de formació % continguts presencials % continguts on-line

Presencial Entre el 71% i el 100% Entre el 0% i el 29%

B-learning Entre el 21% i el 70% Entre el 30% i el 79%

e-learning Entre el 0% i el 20% Entre el 80% i el 100%

Imatge 13 - Quadre de diferenciació de les diferents modalitats educatives

El B-learning14 o formació combinada és una modalitat de formació que ocupa

un espai entre l'e-learning i la instrucció presencial, combinant les virtuts dels

dos models i minimitzant-ne els defectes.

14 de l'anglès blended learning, ensenyança híbrida.

Page 13: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 11

4.3 - L'equació de l'e-learning

Seguint l'estela marcada per la història del fenomen, procedeixo a analitzar un

per un els diferents components que formen l'e-learning.

L'equació de l'aprenentatge electrònic està format per quatre components: el

centre de tot el procés és l'aprenent; l'objectiu a assolir són els coneixements,

habilitats o actituds a adquirir; i els pilars que fan possible la capacitació són la

tecnologia com a medi on es produeix l'aprenentatge i la tutoria que guia l'a-

lumne perquè l'experiència sigui màximament profitosa.

Si comparéssim l'e-learning amb un recipient que s'hagués d'omplir, l'objectiu a

assolir (la capacitació) seria el líquid que abocaríem al recipient; les parets del

recipient, allò que reté el líquid i no deixa que es perdi pel camí són la tutoria i

l'ús de la tecnologia. Finalment l'interior del recipient, el destí, seria l'alumne.

De la mateixa manera que sense un bon guiatge l'alumne es perdria en la im-

mensitat del coneixement o seria incapaç de progressar en l'obtenció de noves

habilitats i actituds, sense unes parets fermes i ben construïdes el líquid es per-

dria: no entraria al recipient. Igualment, el procés educatiu trontollaria si la tec-

nologia i totes les opcions que ofereix

no fossin emprades correctament de

la mateixa manera que el recipient

perdria aigua amb unes parets defec-

tuoses. En el cas de l'objectiu, l'apre-

nentatge, si l'alumne provés d'apren-

dre quelcom que no estigués al seu

abast ho intentaria en va, de la matei-

xa manera que si provem de fer en-

trar al recipient més líquid del que

pot contenir serà també en va.

Imatge 14 - La metàfora del recipient

Page 14: Versió 28 de maig

12 Víctor González Prieto

L'e-learning és el fruit de l'acció d'aquests quatre elements, i només que un tron-

tolli, el procés complet se'n pot anar en orris. Anem a analitzar-los individual-

ment per visualitzar les funcions de cadascun dels components.

- L'objectiu

L'objectiu de les modalitats d'aprenentatge es sempre adquirir nous coneixe-

ments del món que ens envolta per poder actuar-hi millor, noves habilitats per

a dominar millor l'entorn o bé noves actituds que millorin les anteriors. Hi han

dos punts importants a l'hora de determinar l'objectiu de l'aprenentatge d'un

curs. El primer és no marcar metes massa altes, doncs és fàcil que els alumnes

perdin la motivació davant de fracassos reiterats. El segon és marcar una meta

prou alta per motivar-los, a ningú li agrada estudiar o practicar quelcom que ja

domina. En aquest element l'equilibri es summament important, doncs quedar-

se curt o sobrepassar-lo conduirà a la insatisfacció.

El fet d'utilitzar les noves tecnologies per a assolir aquest objectiu educatiu obre

un ventall de possibilitats només limitat pels límits de la imaginació, es pot

transmetre mitjançant text, vídeos, flash, imatges, so, entorns de simulació...

- L'alumne

Per a tenir èxit en un curs d'e-learning l'alumne ha

de tenir la capacitat de gestionar correctament el

seu temps per a dedicar-ne la part necessària al

curs. La taxa d'abandonament en aquesta modali-

tat educativa es bastant alta, fruit de la incapacitat

de moltes persones per complir amb el seu deure,

es necessita una voluntat treballada per assolir els

objectius del curs. A més, ha de ser prou competent

en l'ús de les plataformes tecnològiques.

Imatge 15 - L'alumne ha saber utilitzar la tecnologia

Page 15: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 13

- La tutoria

És important entendre que el procés educatiu està centrat en l'aprenentatge de

l'alumne abans que en l'ensenyança del docent. Aquest últim, ha de guiar l'a-

lumne des de la veu de la experiència per a optimitzar l'aprenentatge d'aquest.

A més ha de fomentar la participació dels alumnes i generar grups

col·laboratius entre iguals, entre alumnes, per a fer front a tot tipus de reptes

educatius.

- La tecnologia

En l'e-learning s'utilitzen les xarxes de dades com a medi on desenvolupar l'a-

prenentatge, les eines i aplicacions hipertextuals com a suport per portar-lo a

terme i els continguts o unitats d'aprenentatge en línia com a materials forma-

tius.

En el nivell més baix hi tenim els continguts formatius, com poden ser els textos,

les imatges, les gravacions d'àudio i vídeo, les produccions multimèdia interac-

tives, els entorns de simulació...

Destaquen entre els continguts formatius les "píndoles formatives". Són unes

unitats d'informació amb interès formatiu per si mateixes però que se solen

aprofitar com a part d'un o més cursos.

Per exemple, una unitat d'introducció a

l'economia pot ser una píndola forma-

tiva si és utilitzada en un curs universi-

tari d'Administració i Direcció d'Em-

preses i en un d'Economia indistinta-

ment.

Els cursos són la unitat següent en la escala, una mateixa organització en pot

tenir una oferta molt gran. Tots aquests cursos s'alimenten dels continguts for-

matius així com d'altres serveis que pot oferir la plataforma de l'organització,

Imatge 16 - Les píndoles formatives són un actiu molt valuós per als LMS

Page 16: Versió 28 de maig

14 Víctor González Prieto

com per exemple el debat en fòrums, la publicació de blogs personals o la rea-

lització de treballs en col·laboració amb algun company del curs.

Tots els cursos i continguts formatius d'una entitat formen part del campus vir-

tual de la mateixa. Aquest campus (o LMS) és un software instal·lat en un ser-

vidor web que serveix per administrar i distribuir els materials de formació,

gestionar els permisos dels usuaris, analitzar les activitats formatives, fer el se-

guiment del procés d'aprenentatge (realitzant avaluacions i generant informes) i

gestionar els serveis de comunicació (com fòrums de debat, xats...)

Els continguts compresos en un LMS no tenen perquè ser de l'autoria de la ma-

teixa entitat que l'ha implantat, poden ser de diverses fonts externes; això es

perquè un campus virtual només implica la gestió de continguts, no la creació.

Alguns exemples de LMS són Moodle i Dokeos (software open source) o Black-

board i Ecollege (software de propietari).

Imatge 17 - Les plataformes de gestió de l'aprenentatge són el pivot sobre el que gira tot l'e-learning

Page 17: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 15

La incidència de la Web 2.0, des de la seva irrupció, ha anat en augment en els

sistemes de gestió d'aprenentatge amb l'ús d'eines com els blogs o les wikis per a

afavorir l'intercanvi i la construcció compartida del coneixement constituint el

fenomen anomenat aprenentatge col·laboratiu.

Finalment, perquè tot això funcioni, hi han els estàndards d'e-learning. Són un

conjunt de normes per a la construcció de continguts formatius electrònics que

els permeten ser visualitzats i explotats per qualsevol plataforma d'e-learning,

sempre que aquesta i el contingut formatiu compleixin el mateix estàndard.

Alguns exemples d'estàndards són el ja esmentat SCORM, AICC o IEEE.

Hi han dos maneres de fer que els continguts respectin els estàndards. La pri-

mera és crear els continguts mitjançant eines especifiques per a la creació de

cursos. La segona és adaptar els continguts creats mitjançant programes no es-

pecialitzats (Word, Powepoint, etc.) gracies a eines que generen cursos a partir

d'aquests. També hi han aplicacions per comprovar que un contingut compleix

correctament amb els estàndards escollits.

4.4 - Avantatges i inconvenients

A continuació, tenint en compte tot allò dit anteriorment al respecte, avaluaré

els avantatges i inconvenients que té l'aplicació de l'e-learning.

Els avantatges de l'e-learning són múlti-

ples i els posteriors en son una mostra:

Suposa un gran avantatge per a

empreses distribuïdes dispersa-

ment a nivell geogràfic. Poden

centralitzar els recursos de la

formació en el campus.

Permet de realitzar practiques en

entorns de simulació virtual con-

Imatge 18 - Per a empreses distribuïdes dispersa-ment, és una bona forma d'estalviar en formació

Page 18: Versió 28 de maig

16 Víctor González Prieto

trolats, difícils d'aconseguir en formació presencial sense una gran inver-

sió.

És útil per a satisfer la necessitat professional de l'educació continua,

doncs no cal acudir a les aules permanentment.

Permet una gestió real i constant del coneixement: intercanvi d'idees,

opinions, pràctiques, experiències. Enriquiment col·lectiu del procés d'a-

prenentatge sense límits geogràfics. Actualització constant del coneixe-

ment, amb continguts construïts de forma col·laborativa gracies a la

"Web 2.0"15.

Facilita la interacció entre professor i alumne i entre alumnes, eliminant

les limitacions espacio-temporals del curs presencial i fomentant la parti-

cipació i la comunicació per l'efecte desinhibidor que produeix expressar-

se darrere del teclat d'un ordinador.

Redueix els costos en la formació empresarial dels recursos humans.

Permet major conciliació de vida laboral i familiar

No obstant, també presenta alguns inconvenients:

Requereix una major inversió de temps per part del professor degut a

que ha d'atendre personalment totes les peticions dels alumnes que tin-

gui al seu càrrec a més de portar el control

dels seus progressos.

Amb un nombre excessiu d'alumnes per

professor la formació perd qualitat.

Si l'alumne no té habilitats per a l'aprenen-

tatge autònom probablement abandonarà el

curs

Els continguts han d'estar més perfeccionats

i treballats, requereix més atenció al detall.

15 Web 2.0: aplicacions d'Internet que faciliten la compartició d'informació, el disseny centrat en l'usuari i la col·laboració amb d'altres usuaris.

Page 19: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 17

Hi ha una quantitat bastant gran de cursos i continguts amb una qualitat

formativa molt baixa, doncs s'empra la tecnologia com a ganxo comercial

i s'oblida l'objectiu de l'educació que es l'a-

prenentatge de l'alumne.

Imatge 19 - Hi han molts cursos d'e-learning de baixa qualitat

Page 20: Versió 28 de maig

18 Víctor González Prieto

5 - e-learning, el mètode Aquí comença l'estudi de l'essència de l'e-learning. En aquest apartat l'aprenen-

tatge electrònic serà tractat com qualsevol activitat que, amb l'objectiu d'educar,

tingui lloc a través d'un medi tecnològic.

La primera remarca important, tot i que sigui reiterativa, és advertir de la pràc-

tica estesa de fixar-se en el dit que assenyala enlloc d'en el cel estrellat que és

assenyalat. La tecnologia és un medi per a l'obtenció del coneixement, les habili-

tats o les actituds; el seu ús no és la finalitat de l'e-learning, l'objectiu és l'apre-

nentatge. És una apreciació molt important que la gent oblida fàcilment.

Recordo ara les paraules de la introducció, així com les del subtítol del treball:

l'e-learning és l'alliberació de l'aprenentatge. Que per què allibera l'aprenentatge?

Segueixin llegint.

En primer lloc l'e-learning allibera l'aprenent, que en definitiva és l'origen i el

destí de tot, en els plans temporal i espacial.

En el pla temporal degut a que els continguts formatius estan sempre presents a

la xarxa, no s'hi mouen; a més amb l'existència d'eines de comunicació tant sín-

crones com asíncrones pot rebre l'acció tutorial o col·laborar amb els altres

alumnes en el moment que ho desitgi.

En el pla espacial perquè la xarxa és omnipresent; hom es pot connectar a Inter-

net des de qualsevol lloc que hi tingui accés, sempre que disposi d'una plata-

forma tecnològica per fer-ho.

En segon lloc l'e-learning suposa un canvi en el funcionament de les fonts d'in-

formació, element clau en l'educació. Les fonts d'informació ja no es troben a les

grans biblioteques, on la informació està dispersa en milers de llibres diferents.

Ara el bàsic procés de recerca i estudi d'informació es pot fer a la xarxa, des de

potents motors de cerca, com Google, que permeten anar unint les peces del

trencaclosques que vols estudiar, i tot en qüestió de minuts.

Page 21: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 19

El coneixement contingut a la xarxa experimenta una actualització constant,

adaptant així nous descobriments o aspectes remarcables de la realitat; possibi-

litat inimaginable fa tot just algunes dècades. Els llibres físics no presenten una

actualització constant, només evolucionen en les noves versions i edicions.

Una altra qüestió de gran ajuda per la recerca d'informació és la facilitat amb la

que hom pot enllaçar una part de la xarxa amb les altres. En un món on tot està

interconnectat d'alguna manera, el simple fet de passar de la informació X a la

informació N amb un simple clic és meravellós; i de la mateixa manera pots

passar a la A, a la Y, a la Z i a tantes unitats informatives com contingui la xarxa.

L'hiperenllaç és una de les millors eines que ofereix Internet.

Malgrat tots aquests avantatges que la xarxa ofereix pel que fa a recerca de fonts

d'informació, també existeix un inconvenient molt gran, descomunal de fet.

L'inconvenient és la dispersió de la informació. Trobar allò que busques en les

insondables profunditats d'Internet sol ser bastant complicat.

S'hi poden trobar dades obsoletes, equivocades o falses; s'hi pot trobar la matei-

xa informació repetida en 20 llocs diferents; s'hi poden trobar coses interessants

en idiomes que no coneixes; i, finalment, s'hi pot trobar el que busques. Si ets

mínimament exigent amb el que esperes trobar, tot plegat es converteix en bus-

car una agulla en un paller. Però aquest problema, com la majoria, té solució.

La solució passa per disposar d'un infinit arxiu que contingui tota dada dispo-

nible. La solució és tan simple com agafar tota la informació i seleccionar la bo-

na, eliminant la reiteració de dades durant el procés. I, finalment, la solució re-

quereix que aquest gran volum d'informació estigui prou ben organitzat com

per poder-hi trobar el que s'hi busqui sense gaires complicacions.

Aquesta gran arca del coneixement ha de permetre que la informació sigui ac-

tualitzada al moment i ha d'enllaçar cada dada amb els seus coneixements

complementaris, aquells necessaris per entendre la pròpia dada. També ha

d’estar en tants idiomes com sigui possible, per ser accessible a tot arreu.

Page 22: Versió 28 de maig

20 Víctor González Prieto

Quan utilitzo les paraules coneixement, dades o informació no només faig refe-

rència a arxius textuals, sinó que també em refereixo a vídeos, àudios, imatges i

qualsevol cosa que serveixi per informar i pugui ser allotjada a la xarxa.

Aquesta gran arca cibernètica també prendria la funció d'assimilar aquells re-

cursos informatius de recent aparició, integrant-los als ja disponibles. Aquesta

tasca la podria fer un equip d'encarregats de l'arxiu que revisés la correcció de

la informació i hi afegís les novetats. Evidentment, el nombre d'encarregats

hauria de ser considerable, de molts llocs diferents i amb una dedicació enorme.

Tot això podria estar finançat des d'un sector públic internacional, estaria sos-

tingut pel conjunt de la humanitat i al servei de tota la humanitat.

En definitiva, la solució per fer més accessible i fiable la informació de la xarxa

podria ser crear un faraònic dipòsit del coneixement, el gran arxiu de la xarxa.

Sembla utòpic no? Doncs bé, aquest fantàstic i aparentment utòpic arxiu ja exis-

teix i, de fet, té una incidència bastant gran a Internet. El seu nom és Wikipedia.

És cert que Wikipedia no arriba, ni molt menys, a la immensitat de la informa-

ció allotjada a la xarxa però, tot i així, persegueix aquest enciclopèdic ideal d'a-

braçar-ho tot. Per això, té una pàgina individual per a cada qüestió que, aquells

qui editen la informació, creuen que en mereix tenir una.

Qui són aquests editors? Tots, és una enciclopèdia per a tothom feta per tothom.

Aquell qui així ho vol pot editar un article a la Wikipedia. Per aquesta raó l'ar-

xiu que representa augmenta cada dia que passa, abraçant més i més qüestions.

També s'hi pot trobar la figura clau de l'encarregat materialitzada en el que, a la

Wikipedia, s'anomena bibliotecari. Aquest bibliotecari té la responsabilitat de

revisar que la informació allotjada a l'enciclopèdia compleixi amb els seus es-

tàndards de correcció, forma i veracitat; a més, solen ser editors molt actius.

Wikipedia, com la meva idealitzada arca del coneixement, està disponible en

centenars d'idiomes, fent-la accessible a gent dels quatre cantons del món.

Page 23: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 21

En resum, malgrat que Wikipedia està molt lluny de l'utòpic arxiu total del co-

neixement humà, pot ser un primer pas cap a aquest. I, mentre escric, en algun

lloc perdut del món o potser en uns quants, algú està editant o creant un article

wikipèdic, aconseguint així que l'arxiu creixi una mica més.

Després d'aquesta dissertació sobre les fonts d'informació i les seves millores

gracies a la xarxa, és moment de passar a les ultimes possibilitats d'alliberament

de l'aprenentatge que, segons el meu parer, ofereix l'e-learning.

Seguint en aquesta línia, una altra possibilitat que ofereixen les plataformes

d'e-learning és la d'alliberar els mètodes de capacitació de qualsevol tipus de

propietari, propiciant una democratització de l'educació en tota regla.

D'on sorgiria aquest alliberament, aquesta democratització? Sorgiria de la cons-

trucció d'una organització educativa central per a tota la raça humana. Aquesta

enorme organització podria encarregar-se de mantenir a la xarxa un enorme

campus virtual amb tots els recursos educatius disponibles, amb la seva deguda

documentació i en tots els idiomes possibles. Així, qualsevol persona amb ànsi-

es de capacitació podria disposar de qualsevol recurs educatiu.

Perquè s'hauria de fer això? Posar recursos formatius a l'abast de tothom apro-

paria el món a la justícia social igualant les condicions de formació i, per tant,

fomentant una competència lleial, sense estaments. Però apart de ser lògicament

ètic, comportaria beneficis? Es clar, seria beneficiós per a les empreses i el con-

junt de la societat per la manera com donaria lloc a persones més preparades,

tant per a l'àmbit professional com per als àmbits social i personal. De fet,

aquesta triple millora ens faria avançar, fins i tot, com a raça.

Finalment, aquesta biblioteca de recursos formatius fomentaria aquest tresor de

la raça humana que és la diversitat. Amb la unificació deslocalitzada de molts

recursos educatius diferents, augmentarien les opcions i direccions de formació

en gran mesura. Potencials discents d'arreu del món, amb més opcions per triar,

encaminarien la seva formació cap a les disciplines que més se'ls adaptessin.

Page 24: Versió 28 de maig

22 Víctor González Prieto

L'ultima possibilitat que opino que l'e-learning pot oferir per alliberar l'educació és transformar totalment els mètodes del procés educatiu, atorgant-li el prota-

gonisme total a l'alumne. Considero que és la possibilitat més prometedora.

Per veure-ho, comencem centrant la nostra atenció en l'actual educació presen-

cial. Els fonaments de l'educació presencial són el professor i els llibres. Són la

lent a través de la qual els alumnes observen el que han d'aprendre.

Però aquest model té limitacions: la lent és molt curta de mires i es pot veure

borrós si hi mires a través. Els llibres són massa poc i els professors poden fallar,

tenim un problema si són el vehicle de l'aprenentatge.

M'explico en lo referent als llibres, després passaré als mestres.

Els llibres són la conseqüència directa de l'organització de l'educació en temaris.

Els temaris són les bases al voltant de les que gira l'educació actual. No conside-

ro pas que siguin innecessaris, doncs permeten identificar les diferents unitats

de coneixement necessàries per dominar una disciplina del saber.

Però aquests temaris estan massa encotillats i no contemplen una veritat absolu-

ta com és la immensitat de la realitat. No es pot pretendre reduir la realitat a

temaris tancats i continguts que es repeteixen a cada etapa amb petites incorpo-

racions; uns temaris, per cert, materialitzats en llibres que canvien d'edició cada

bastant temps mentre la realitat segueix fluint sense demora. A la pràctica ja no

s'intenta ensenyar la realitat, sinó que s'obliga a complir amb el temari.

La realitat és l'objecte d'estudi, i conèixer-la és l'objectiu de l'ensenyament. No

comprendre-la en la seva plenitud, lògicament, però si tenir-ne les nocions bàsi-

ques. Un cop apreses les bases, els alumnes són tan diversos que se sentiran

atrets per incomptables qüestions diferents a l'hora d'ampliar-les. I tot això esta

present a la xarxa: les nocions bàsiques estan cuidades al detall i actualitzades i

les infinites vies d'ampliació per a qualsevol disciplina no només estan a la xar-

xa, sinó que és pràcticament impossible comprimir-les en llibres i temaris.

Page 25: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 23

A la xarxa s'hi poden trobar recursos de tot tipus: apunts de catedràtics univer-

sitaris, presentacions d'experts divulgant la seva disciplina, vídeos d'empresaris

d'èxit explicant les claus del seu ascens... Tot a disposició de les ànimes curioses

del món. I dic animes curioses perquè la curiositat ja no desapareixeria de les

aules, com passa ara a partir de certa edat.

Amb la possibilitat que l'alumne dirigís el seu propi aprenentatge cap allà on

desitgés, estic segur que desapareixeria de les aules la típica escena de l'alumne

interessant-se només per allò del que s'haurà d'examinar, fent cas omís a les

ensenyances del mestre que "no entren". Escena, que dit sigui de passada, és

malauradament freqüent en els nostres dies.

Per tot això, l'e-learning permet alliberar-se d'aquest encotillament i retrobar la

immensitat que constitueix la realitat, tot adaptant-la a les necessitats i afinitats

de cada alumne. Es cert que és una assimilació de la realitat a través d'una altra

lent, la xarxa; però aquesta nova lent és molt més fidel que la que ofereixen lli-

bres i temaris perquè la xarxa, com la realitat, es pot permetre la immensitat.

I ara ve la segona part. Quin paper juguen els mestres en tot això?

Si observem el paper actual dels professors en l'educació, veiem que les classes

avancen al ritme que marca la veu del professor. Els continguts formatius són

exposats per aquest davant de la classe amb major o menor encert, perquè cal

recordar que els professors, com a persones, no són perfectes. Per mi això es un

error. Els professors no poden competir amb les explicacions refinades a consci-

ència que ofereixen els llibres i, per extensió, la xarxa. I, evidentment, l'educació

no és l'espai de lluïment dels professors, sinó el d'aprenentatge dels alumnes.

He d'aclarir que no renego de les bondats de la relació mentor-alumne. Ans al

contrari, amb el bon rotllo per davant es un tipus de relació molt enriquidor; jo

mateix, en la meva habitual actitud d'inconformisme i independència incendia-

ris, aprecio la majoria de professors fins al punt d'admirar-ne uns quants.

Page 26: Versió 28 de maig

24 Víctor González Prieto

La relació mestre-aprenent no desapareix, però canvia dràsticament. I no pas

empitjorant, pensant-ho millor. La virtut del mentor no és pas que pugui expli-

car millor que els llibres o reproduir tot allò que diuen; sinó que pot ampliar-ne

les explicacions: pot contextualitzar, pot exemplificar i pot aclarir dubtes. El que

té el mestre és experiència.

Experiència en aprendre, doncs ha hagut d'aprendre abans que l'alumne, i ex-

periència en el món, doncs hi ha estat en contacte molt més que l'alumne. Els

millors mestres són aquells que fan un autèntic desplegament de la seva pròpia

experiència per afavorir una major assimilació dels continguts.

Així doncs, la funció del professor en l'e-learning no es vomitar ingents unitats

de coneixement, sinó tutelar l'alumne. El seu paper es guiar el deixeble cap a les

àrees del coneixement que la veu de l'experiència li diu que li faran més bé,

prevenir-lo dels obstacles que anirà trobant i socórrer-lo quan estigui encallat.

Per acabar aquest estudi més teòric del tema, he d'afirmar que tinc la seguretat

que, amb el temps, l'e-learning prendrà molt més protagonisme del que té ara,

sense que això signifiqui la substitució total de l'educació presencial.

Opino que, poc a poc, els dos acabaran formant un tot, l'aprenentatge electrònic

anirà fent-se un lloc a l'educació presencial; de fet ja s'estan començant a intro-

duir ordinadors a les aules de secundària. Arribarà un moment on l'e-learning

estarà integrat en l'educació presencial fins al punt que la sinergia que formin

combini les virtuts de cadascuna de forma molt constructiva.

Probablement els bolígrafs, llibres i llibretes desapareixeran donant pas als apa-

rells electrònics, i les aules s’adaptaran per acollir aquests aparells electrònics.

L’aprenentatge tindrà lloc en un ambient més dinàmic i participatiu on els mes-

tres prendran la labor d’incentivar i comprovar aquest aprenentatge.

Page 27: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 25

6 - Abanderats del progrés Aquest apartat té la intenció de portar a l'atenció dos fenòmens recents de la

xarxa relacionats amb la formació a través de les noves tecnologies.

Remarco aquests dos casos, d'entre molts altres, perquè pretenen algunes de les

coses que aventurava com a possibilitats enriquidores en el camp de l'e-learning.

Aquests dos fenòmens estan protagonitzats per dos plataformes de formació.

La primera plataforma, i projecte empresarial, de les que estic parlant és Udemy,

una plataforma dedicada a facilitar la labor als educadors. A més, de rebot, ofe-

reix un model d'aprenentatge amb moltes opcions per als aprenents.

La segona plataforma, i no tant projecte empresarial, que he esmentat és Uda-

city, una altra plataforma dedicada a portar graus universitaris de la millor qua-

litat a la xarxa, per a tots aquells que en vulguin disposar i tot a cost 0.

Per anar acabant amb aquest avançament, he d'indicar que el funcionament i

l'èxit d'aquests fantàstics projectes m'ha semblat un preludi de que les idees ex-

posades en l'apartat anterior no estan tan lluny de ser portades a la realitat. Al-

guns dels punts sobre els que giren aquests dos projectes coincideixen amb les

meves aparentment no tan utòpiques idees sobre el futur de la educació.

Finalment, he d'afegir a mode de postdata que en el procés de documentar i

redactar aquest apartat m'he anat trobant que aquestes dos plataformes no són

les úniques abaderades d'aquest progrés que és la meva esperança. Existeixen

diversos projectes que poblen en la mateixa orbita que Udacity i Udemy com

Coursera, Coursekit, MIT OpenCourseWare o KhanAcademy. No obstant, els

dos projectes ja presentats seran els únics que documentaré en aquesta secció,

doncs les opcions de replantejar el model educatiu són més clares en aquests.

Page 28: Versió 28 de maig

26 Víctor González Prieto

6.1 - Udemy

L'any 2010, Eren Bali, Oktay Caglar i Gagan Biyani van crear una empresa dedi-

cada a sostenir una plataforma d'aprenentatge en línea, Udemy. L'objectiu de la

plataforma era, i és, permetre que qualsevol persona amb interès per ensenyar

pugui fer-ho a través de la seva web.

Van llançar la plataforma d'aprenentatge perquè van veure una necessitat im-

portant, milers de persones intentaven ensenyar a través d'Internet però no po-

dien fer-ho efectivament per la seva falta d'habilitats informàtiques.

El febrer de 2010, abans de començar, van intentar recaptar fons per finançar la

seva idea. El maig del mateix any van desistir de buscar finançament després de

fracassar més de 30 vegades. Llavors van decidir autofinançar el projecte amb

els seus propis estalvis, sense fonts

externes de finançament.

Pels volts de juliol, 10.000 persones

s'havien registrat a la web i 2000

cursos diferents havien sigut creats.

Llavors van començar una segona

ronda de finançament que va aca-

bar en tres setmanes. El resultat?

Un total d'un milió de dòlars invertits per només onze persones. Entre aquelles

persones hi havia alguns business angels16 de projectes informàtics que han de-

mostrat gran recorregut, com YouTube o LinkedIn.

Dos anys més tard, Udemy està tan consolidat que s'ha permès el luxe d'atreure

professors d'algunes universitats de la elitista Ivy League americana perquè

ofereixin cursos de franc a Udemy, per a tots aquells qui en vulguin disposar.

16 business angel: Inversor particular que inverteix en empreses de nova creació, posant al servei de l'empresa la seva experiència com a empresari d'èxit. Un cop l'empresa incrementa el seu valor de forma exponencial, el business angel ven la seva participació en l'empresa

Imatge 20 - Logotip i eslògan d'Udemy

Page 29: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 27

Com he dit, Udemy és una empresa amb l'objectiu de posar les coses més fàcils

a les persones que intenten ensenyar des de la xarxa; però com funciona?

Udemy proporciona als potencials professors les eines necessàries per crear el

curs formatiu que tinguin en ment per, un cop acabat, allotjar-lo en la mateixa

plana web. Així, la seva plataforma (www.udemy.com) es divideix en dos prin-

cipals espais: un per crear cursos i un altre per prendre part en aquests cursos.

Molts dels cursos a Udemy són gratuïts, la plataforma permet als professors

oferir-los d'aquesta manera. En aquests casos, el servei que ofereix Udemy al

professor és també gratuït. Però el professor pot escollir oferir el curs a un preu

determinat. En aquest segon cas, Udemy s'emporta un 30% dels ingressos que

produeixi la comercialització del curs. El preu dels cursos de pagament sol os-

cil·lar entre 5 i 250 dòlars (4 i 190 euros al canvi actual).

Per beneficiar-se de qualsevol dels dos serveis d'Udemy s'ha d'estar registrat en

la pàgina web; però això és tan simple com completar una pagina d'inscripció

amb el nom, un e-mail, una contrasenya i, si es vol, la franja horària i interessos.

Encara més simple es l'altra opció que proposen: connectar un compte de Face-

book amb la plataforma, de manera que no calgui crear un usuari.

Ara anem a veure com funciona el primer espai, el que serveix per crear els cur-

sos. D'acord amb les instruccions de creació de cursos d'Udemy (goo.gl/ymCCz)

hi han tres passos bàsics a l'hora de crear-ne un.

El primer pas es seleccionar el tema. Per això s'ha de donar un títol i escriure

tant una descripció del curs, com una biografia de l'autor o autors del curs.

El segon pas és afegir els continguts del curs. Es poden pujar arxius propis com

presentacions de PowerPoint, arxius PDF, vídeos, àudios o fotos; es poden im-

portar continguts de diferents medis com SlideShare, Youtube o Flickr. Final-

ment, s'organitzen tots aquests continguts en diferents capítols i lliçons. En

aquest segon pas és important respectar els drets d'autor dels continguts aliens.

Page 30: Versió 28 de maig

28 Víctor González Prieto

El tercer i últim pas és publicar el curs i promocionar-lo. Abans de publicar-lo

s'ha de fixar el seu preu de comercialització, si no es vol oferir gratuïtament, i

decidir si serà privat, només accessible amb invitació. Després es pot promocio-

nar el curs a través de les diferents opcions que ofereix Udemy, com fer-ne ressò

a les xarxes socials o crear codis de descompte per abaratir-lo.

Una vegada s'ha creat el curs i aquest ja comença a tenir subscriptors, el profes-

sor pot interactuar amb l'alumne. Udemy disposa un panell de discussió a cada

curs per possibilitar aquesta interacció. A més, suporta classes oferides en línea

a través d'un protocol de live session.

Després d'haver vist el funcionament del prometedor espai de creació de cursos

d'Udemy anem a veure com és el segon, l'allotjament i l'oferta d'aquests cursos.

Per gaudir d'un curs, el potencial alumne només ha de navegar per la web d'U-

demy buscant entre els centenars de cursos que ofereix. La plataforma propor-

ciona dos elements de suport com són el cercador i la classificació dels cursos

entre les diferents disciplines del coneixement. Per altra banda, és necessari re-

marcar que la majoria dels cursos, com la plana web, són en anglès. No obstant,

no hi ha cap norma que prohibeixi crear-ne en qualsevol altra llengua.

Un altre dels atractius de la plataforma és que molts dels seus cursos són gratu-

ïts, i els que no ho són solen costar relativament poc. A més un cop s'ha pagat

per un curs, pots disposar de les ensenyances d'aquest curs sempre que ho vul-

guis, la vigència del pagament no expira. Aquest pagament de cursos es pot fer

des d'una targeta de crèdit o des del servei PayPal.

La última cosa a la que vull fer referència és l'absència de publicitat a Udemy,

doncs ja es finança amb el 30% que ingressen des dels cursos de pagament.

Gràcies a Udemy, m'he adonat que l'educació no només ha de recaure en con-

tinguts creats per experts i catedràtics. Qualsevol persona és capaç d'oferir un

contingut formatiu de qualitat sempre que tingui quelcom que ensenyar. El que

ha de jutjar si un contingut és vàlid és la utilitat, no el renom del seu creador.

Page 31: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 29

6.2 - Udacity

Udacity és un projecte educatiu amb molt poc recorregut, doncs va néixer fa tot

just uns mesos, però amb una història al darrere molt interessant, fins i tot més

que la d'Udemy. La història d'aquesta plataforma d'aprenentatge comença de la

mà del seu creador, el geni de la ciència computacional Sebastian Thrun.

Aquest tal Sebastian Thrun és un científic amb una interessant llista de mèrits,

com per exemple el d'haver dirigit un projecte de Google amb l'objectiu de crear

cotxes sense conductor, projecte que va ser tot un èxit per cert.

A més, Thrun era professor de la Stanford University. Va ser en la seva faceta

de professor que va quedar impressionat quan va veure a YouTube els vídeos

de Shalman Khan, un professor que imparteix classes de mates i ciència a la

xarxa. Thrun va decidir portar aquesta idea, vídeos curts i concisos, a les classes

sobre intel·ligència artificial que estava donant a Stanford.

La idea era ensenyar aquesta assignatura universitària de forma integra, gratuï-

tament i per a qualsevol persona en el món que ho desitgés. Aquest ensenya-

ment, com ja he dit, estaria encapsulat en petits vídeos curts i concisos. A més,

es van afegir exercicis i tests per acabar de proporcionar un ambient acadèmic.

Així, l'agost de l'any passat va enviar un e-mail als possibles interessats expli-

cant que ell i Peter Norvig, un altre reputat científic de la computació, imparti-

rien d'octubre a desembre el mencionat curs des de la xarxa. Esperaven tenir

entre 100 i 500 alumnes. La cadena de mails va fer que l'endemà hi haguessin

5.000 inscrits, després 10.000 i, al final, van acabar amb 160.000 inscripcions.

Ràpidament, la gent va organitzar grups de treball per facilitar l'aprenentatge.

Per fer-nos una idea de l'èxit que va tenir el curs, aquí van alguns exemples. Hi

havia un alumne afganès, infiltrant-se en zones de guerra per esgarrapar una

hora de connexió i poder acabar els deures; hi havia una mare soltera seguint

amb el curs, fins i tot amb la seva família perseguida per la tragèdia; hi havien

més estudiants de Lituània dels que hi havien a tota la Stanford University.

Page 32: Versió 28 de maig

30 Víctor González Prieto

Igualment reveladora va ser la situació que és va donar a la classe sobre la ma-

teixa matèria que Thrun donava a Stanford, de forma paral·lela. Mentre les se-

ves classes interactives resultaven tot un èxit, la seva aula s'anava quedant cada

cop més buida. Així que un dia els va preguntar als alumnes que passava. La

resposta dels estudiants va ser que preferien les seves classes a la xarxa, que

eren més intimes i ensenyaven millor que les classes de l'aula.

I quan tot va acabar, milers d'estudiants de tot el món havien rebut educació i

estaven bastant inspirats. Alguns d'ells, 248 en total, van obtenir una puntuació

perfecta, no havien respost ni una sola pregunta malament durant el curs; tots

248 havien seguit el curs des de la xarxa, ni un d'ells estava inscrit a Stanford.

En resum, realment impressionant.

Molta gent esperava que Sebastian Thrun, mentre seguia impartint classes a

Stanford, continues obrint les perspectives educatives amb més cursos

d'e-learning i, en certa manera, així ho ha fet. El 23 de gener d'aquest any 2012,

Thrun anunciava que crearia una universitat gratuïta allotjada a la xarxa ano-

menada Udacity. No obstant, en el mateix anunci declarava que renunciava a la

seva posició de titular de la Stanford University, que després de l'experiència

del curs de l'any anterior no podia tornar a ensenyar a Stanford com si res.

Un mes després, el 20 de febrer, Udacity s'inaugurava amb el llançament de dos

cursos: "Crear un motor de cerca" i "Programar un cotxe robòtic". Al març ja hi

havien 90.000 persones inscrites.

Per tirar endavant el projecte educatiu, Thrun ha invertit 200.000$ de la seva

butxaca. També és rellevant el fet de que compta amb la col·laboració de nom-

brosos experts acadèmics o professionals com Sergei Brinn o Steve Huffman,

cofundadors de Google i de Reddit respectivament.

Imatge 21 - Logotip d'Udacity

Page 33: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 31

Tornant als dos cursos inaugurals, s'han anat afegint unitats cada setmana fins

que, al final de la setena, els cursos han arribat al seu final. Per altra banda, des

del 14 d'abril ja s'estan oferint les lliçons de quatre cursos més, tots de temàtica

computacional. En total i per el moment, ja sumen 6 cursos en funcionament.

Els continguts d'aquesta nova tirada de cursos s'aniran afegint com en l'anterior,

durant 7 setmanes. És important afegir que els cursos no desapareixen un cop

acaba el període introductiu de set setmanes, sinó que romanen actius a la web.

I com funcionen aquests cursos? Anem a veure-ho. Un dels aspectes més remar-

cables, és que els cursos s'imparteixen totalment en anglès. La duració d'aquests

cursos, com es poden imaginar, és de set setmanes.

Durant aquestes set setmanes, l'alumne ha d'assimilar 6 unitats d'una setmana

de duració i la setena setmana hi ha algun material extra i l'examen final. Les

unitats estan formades per vídeos relativament curts que expliquen els conei-

xements a assimilar. La part interactiva està materialitzada en les preguntes i els

deures que s'han de fer, aquests exercicis es poden fer després de sentir les ex-

plicacions tantes vegades com siguin necessàries. I per si no s'acaba d'entendre

prou, hi ha una wiki i un fòrum per a cada curs.

Al final de cada curs es rebrà una nota final avalada pels propis professors. I tot

aquest ensenyament universitari de gran qualitat, recordem-ho, és gratuït; men-

trestant un curs a la Stanford University podria costar més de 30.000 €.

Els alumnes d'Udacity acaben molt satisfets. Hi han una sèrie de comentaris

d'aquests alumnes que surten a la pàgina principal de la web (si es recarrega la

pàgina van canviant). Només cal veure aquests comentaris per donar-se compte

de que això pot ser el començament d'una cosa molt gran.

Per la meva part, si encara no m'he enrolat en un curs es perquè no estic segur

de dominar un anglès d'estil tan tècnic com el que s'utilitza en els cursos.

Page 34: Versió 28 de maig

32 Víctor González Prieto

7 - Conclusions

7.1 - Conclusions del treball

Aquest viatge per les entranyes de l'e-learning ha començat amb una introduc-

ció que avançava l'anàlisi a consciencia de la disciplina i aventurava utopies.

El breu resum del treball es podria reduir a la cerca de la delimitació del con-

cepte e-learning i resultant-ne l'apreciació de que és un concepte dual, doncs per

una banda fa referència a la modalitat de formació a distancia que empra les

plataformes tecnològiques per funcionar i per l'altra remet a l'espontània acció

educativa que se serveix bàsicament de les TIC. Reparava també en la dificultat

de delimitar un fenomen relativament nou com aquest, entrebanc accentuat per

la constant reinvenció que protagonitza i la dispersió empresarial del sector.

Posteriorment, hem esbossat la modalitat educativa que es basa en l'e-learning,

destacant-ne l'historia i l'enumeració dels quatre components bàsics de l'equació

que regeix la modalitat: alumne, objectiu educatiu, tutor i tecnologia. A més he

fet una breu referència als avantatges i inconvenients que presenta.

Finalment, he desenvolupat la meva idea del que és l'essència de l'aprenentatge

electrònic i el que això pot comportar. He fixat l'atenció especialment en les pos-

sibilitats d'alliberar l'educació de les exigències temporals, espacials i econòmi-

ques, causant en suma una democratització de la formació en la societat. A més

he explicat el nou rol, més aviat de guiatge, que hi protagonitza el mentor.

http://www.yorokobu.es/el-imparable-ascenso-de-la-educacion-abierta/

Page 35: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 33

7.2 - Conclusions personals

Es una tercera convocatoria, pero malgrat els problemes que aixo comportara,

estic orgullós d'haver fet aquest treball de recerca, de que el meu nom surti a la

portada com a autor.

Però tot al final, primera versió prou bona a nivell estètic i de contingut però no

n'estava orgullós, va ser massa a corre-cuita i la percebia molt millorable.

Ara, Precisió lingüística i cura estètica i un tot cohesionat, desenvolupament

satisfactori del tema escollit, però una mica cremat. La profunditat del coneixe-

ment desgasta bastant per algú que, com jo, sempre vol abraçar la totalitat del

que estudia.

A més, problema de ser massa perfeccionista i detallista per fer-ho tot l'últim

dia, que es un mal costum que tinc.

He satisfet la meva necessitat angoixant de comprendre i contemplar tot allò

amb lo que em topo en aquesta, la meva vida. En concret he explorat una edu-

cació que, com ja he dit, considero que es l'única possibilitat d'evolució i, encara

que pugui semblar exagerat, de salvació de la humanitat.

Es una disciplina que m'interessa molt perquè, a més, m'agrada comunicar allò

que conec per a veure que els demés arriben al mateix grau de comprensió que

jo; es quelcom que em realitza bastant. De la mateixa manera tinc una curiositat

acaparadora que em fa voler aprendre més i més, i això no deixa de ser apre-

nentatge, tingui 3 o 70 anys.

En aquest sentit de comprendre l'educació ja vaig fer els primers passos l'any

passat, en un treball per a l'assignatura de Ciències del Món Contemporani. Va

ser en una presentació en la que l'Elnur el Kevin i jo vam poder dirimir les "ma-

lalties" que pateix l'educació i el seu estancament en una essència vigent des de

l'època de la revolució industrial, en que les escoles s'encarregaven de preparar

el fills del proletariat per a la monotonia que els esperava a les fabriques. Va ser

Page 36: Versió 28 de maig

34 Víctor González Prieto

una presentació basada en les idees de cultivats teòrics de l'educació que s'estan

mobilitzant per fer una important reforma.

Aquest treball ha explorat una de les vies per a solucionar l'entrellat educatiu,

l'e-learning. Probablement aquesta elecció ha estat bastant marcada també per la

meva confiança en les noves TIC i la seva capacitat de fer possible tot allò ima-

ginable per la ment humana.

Aquest treball ha estat mogut per l'ànsia de conèixer tot allò que ateny

l'e-learning. I, sincerament, ha estat un fracàs. He topat amb la barrera impene-

trable de la desmotivació que han produït dos fets principalment: la meva in-

tenció d'abastar-ho TOT i el desgavell informatiu d'Internet, milers de pagines

web que, utilitzant paraules anteriors, "diuen el mateix però amb diferents pa-

raules".

No obstant, he pogut reconduir la situació i he encunyat un Treball de Recerca

del que n'estic orgullós. La part més especulativa ha permès desencadenar la

meva imaginació i és quelcom que, quan es produeix, provoca la silueta d'un

somriure que reflecteix l'amenitat del moment.

He gaudit mentre deixava volar la meva imaginació, però pensar com podia

comunicar-me combinant claredat i estètica m'ha portat grans maldecaps. És

angoixant veure com passen les hores i encara estàs debatin-te entre posar una

frase o una altra, entre introduir una idea "davant de" o "darrere de". No obstant,

el resultat d'aquesta odissea em fa estar orgullós.

He entès que el bon treball em requereix temps, a més de tones de paciència i fe.

Finalment, i no per això menys important, he après a barallar-me amb el Word.

Questions de l'ordre de salts de pagina i de secció, d'estils i de numeracions,

d'encapçalaments i de peus de pàgina, d'índexs i de bibliografies, d'imatges i de

textos. No obstant, ara, després d'uns quants episodis d'histèria, puc dir que ha

sigut bastant instructiu.

Page 37: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 35

8 - Agraïments Vull agrair a la meva tutora del treball, la Montse, que hagi confiat en que, el

dia d'entrega, el meu Treball de Recerca seria sobre la seva taula. Tot i que po-

dria haver-me pressionat fins l'extenuació degut a la meva irresponsabilitat no

ho ha fet, i és quelcom que agraeixo sincerament perquè, tenint prou amb una

consciencia, és complicat acollir les d'aquells qui és preocupen més de mi que jo

mateix.

No obstant, també he d'agrair les bones intencions d'aquests esperits altruistes,

que m'han infestat les hores de lleure i relaxació de constants al·lusions a aquest

magnífic invent que és el Treball de Recerca. Sé que la intenció també compta.

Page 38: Versió 28 de maig

36 Víctor González Prieto

9 - Bibliografia

9.1 - Informació

FONTS ENLLAÇOS

Wikipedia - Aprendizaje electrónico http://goo.gl/6vp7A

e-learning y SCORM http://goo.gl/1zNSO

Slideshare - Introducción al e-learning http://goo.gl/UDbwW

Youblisher - Acerca del e-learning http://goo.gl/MYHXE

TESI: Revista de teoría educativa de la USAL17 http://goo.gl/lQvP3

http://goo.gl/RDwjf

Edutec-e: Revista de tecnología educativa http://goo.gl/t2iKn

http://goo.gl/YveYx

Fundación Telefónica - Historia del e-learning http://goo.gl/B6MdW

Udemy www.udemy.com

TechCrunch - Udemy http://goo.gl/PoUs

Under30CEO - Udemy http://goo.gl/eXnD7

Wikipedia - Udemy http://goo.gl/I7EHO

Udacity www.udacity.com

Yorokobu - Udacity http://goo.gl/oLKLq

Reuters - Udacity http://goo.gl/lBpHk

Avanza en tu carrera - Udacity http://goo.gl/0NSNz

ProUniversitarios - Udacity http://goo.gl/l04Q2

Wikipedia - Udacity http://goo.gl/JnOj7

17 USAL: Universidad de Salamanca

Page 39: Versió 28 de maig

e-learning Alliberant l'aprenentatge 37

9.2 - Imatges

IMATGES FONTS

Imatge 1 http://goo.gl/D0ixU

Imatge 2 Elaboració pròpia a partir de http://goo.gl/We61T

Imatge 3 http://goo.gl/rqtQG

Imatge 4 http://goo.gl/W2F1A

Imatge 5 http://goo.gl/Z2pjt

Imatge 6 Elaboració pròpia a partir de http://goo.gl/kHBgK

Imatge 7 http://goo.gl/olICp

Imatge 8 http://goo.gl/Rhr6W

Imatge 9 http://goo.gl/jpe6f

Imatge 10 http://goo.gl/Z3HIx

Imatge 11 http://goo.gl/2Pc6k

Imatge 12 http://goo.gl/nqzYV

Imatge 13 Elaboració pròpia a partir de http://goo.gl/83bRv

Imatge 14 Elaboració pròpia

Imatge 15 http://goo.gl/T8tfl

Imatge 16 http://goo.gl/nIr6y

Imatge 17 http://goo.gl/aMxTp

Imatge 18 http://goo.gl/XyK4n

Imatge 19 Elaboració pròpia a partir de http://goo.gl/vk5OW

Imatge 20 http://goo.gl/g9BCY

Imatge 21 http://goo.gl/eUeNZ

Imatge 22 http://goo.gl/d3BEO

Page 40: Versió 28 de maig

Allí on hi ha educació, no hi ha distinció de classes.

Confuci