Veu i edat. Evolució i classificació de la veu.

Montserrat BonetDoctora en Medicina, especialista en ORL i

Foniatria

Logopeda

Professora d’ORL i Foniatria. Facultat Medicina. Universitat de Barcelona

Professora de Pedagogia de la veu a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)

Situació laringe i edat

� La laringe s’abaixa respecte a la columna al llarg de la vida

Wind J:On the phylogeny and the ontogeny of the human larynx. Gröningen, 1970

Dimensions de cordes vocals

Infancia(mm)

Pubertat(mm)

Dona(mm)

Home(mm)

6-8 12-15 12,5-17 17-23

6 12 13 19

5-7 15 17 25

longitud

ample màxim glotis

diàmetre subglotis

Aronson: Clinical voice disorders. Thieme Inc. New York. 1985

Evolució F0 al llarg de la vida

Muda de la veu (Pahn)

la4

do4

do3

do2

do3

fa2

do4

fa3

mi4re4

la3

la2

sol3

primer any infants puber jovent adult

mi3

femení13- 17anys

Wendler und Seidner: Lehrbuch der Phoniatrie. Thieme. Leipzig, 1977

masculí

Pubertat masculina/femenina� Premuda

– dura de 1 a 2 anys– es perden aguts en cantar

� Muda– dura de 3 a 6 mesos

– veu inestable, galls

� Postmuda– dura 2 a 4 anys

– la veu s’agrava progressivament

� Dona: la 1a regla...creixement laringi moderat

Testosteronafa crèixer la nouespermatogènesi

Pèl

home

dona

Estrògens-progestàgens, ovulació

Freqüència fonamental mitjana a la veu parlada (Hollien)

20-29 120 22730-39 112 21440-49 107 21450-59 118 21460-69 112 20970-79 132 20680-89 146 197

Aronson: Clinical Voice Disorders. Thieme-Verlag. New York.1985

Edat (anys) Homes (Hz) Dones (Hz)

s’aguditza s’agreujasenectud

>60 anys, cantaire coral

� F0 mitjana+ aguda en l’home: 123 Hz (N=109) F0 + greu en la dona: 175 Hz (N=193)

� Diferencia femenina/masculina en l’extensió vocal només de 6 st (N=12)

� F0 tendeix a convergir en la senectut� major perturbació de la freqüència: jitter

CASADEVALL, S (1998): La voz en la vejez. A: Lenguaje y envejecimiento. Editorial Masson.

Fonetograma

Pedersen MF: A multivariate statistical analysis of voice phenomens related to puberty in choir boys. Folia phoniatr 1985;37:271-278

Rang vocal fisiològic/musical

� Diferències entre la tessitura musical i el rang vocal fisiològic al llarg de 2a infància i de l’adolescència

Tessitura musical: ratllatRang vocal fisològic: sombrejat

edat

Hz

Oordt, Drost: Development of the frequency of the voice in children. Folia Phoniatr 1963.

Classificació veu

� Infants� Adolescents� Adults� Tercera edat

Qüestions professors de música

� Puc fer cantar a nens borinots?

� Perquè alguns nens els costa cantar a tons aguts?

� Els perjudica o beneficia cantar?

� Quan és necessari que visitin al metge foniatra?

� Poden cantar durant la muda de la veu?

Estudi: Classificació veu cantada� Objectiu: discernir entre nens normovocals i

disfònics a través d’una metodologia simple i fiable

� Descriure un mètode per a ser aplicat pels professors de música

� determinar tessitura a través d’uns exercicis: estudiar el To més agut (TM) i To més greu (Tm) i definir el rang vocal en semitons i l’àmbit (octava de comoditat vocal)

� Estudi de 99 nens cantaires (M:40; F:59) pertanyents a l’ACM.

Bonet M, Casan P: Evaluation of disphonia in a children’s choir. Folia phoniatr logop 1994

Exercicis vocals per estudiar rang vocal als infants

To més greu/ to més agut / àmbit vocal

Segarra I: La veu del noi cantor. Amalgama edicions. Berga, 1997

Ambit veu del to +greu de l’octava predominant en nens/nenes no disfònics

0

2

4

6

8

10

12

14

16

la2(2

20Hz)

la#2(2

33)

si2(2

47)

do3(2

62)

do#3

(277

)

re3(

294)

re#3

(311

)

mi3(

330)

fa3(

349)

fa#3

(370

)

sol3(

392)

sol#3

(415

)

14

13

12

11

10

9

8

contraltssopranos

1

2

edat

Cor infants masculí (escolania Escorial)

� N:53 (9-14 a) classificació vocal, grau disfonia i laringoscòpia

� comparar patologia si muda

70

53

30

47

0

10

20

30

40

50

60

70

normals disfònics

9-11 anys 12-14 anys

38

62

nòduls edemes

Cors infantils mixtes escola vocalment ben entrenats (IPSI) N:61, 7-14anys

78,7

21,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

normals disfònics

cantaires

35

5

55

nòduls edemes pat cong

predomini femení

Perquè alt percentatge disfonia?� en cors infants amb tècnica vocal adequada� higiene vocal acurada� directors preocupats pel tema� nous casos detectats enviats al foniatra� s’aplica el tractament vocal encertat

respostes- els nens criden, forcen la veu en cantar - els pares envien els nens amb disfonia latent a cantar per millorar el rendiment vocal- alguns directors descuiden la tècnica vocal- no haver encertat el tractament proposat

Mostra àmplia població escolar a l’atzar

� Observar si el mètode descrit de classificació de la veu es pot aplicar a la població infantil en general

� estudi 182 (a l’atzar)/1500 alumnes escola IPSI

� entre 6-15 anys (M:80, F:102)� comparar cor de la mateixa escola

(N:61)

El to + greu disminueix amb l’edatentre els 6 i els 14 anysa raó de:� Freq (Hz) = 321 - 8 x edat � Freq (Hz) = 338 - 10 x edat (anys)� No diferències significatives

– Sexe– Edat

– disfonia

nens

nenes

0

50

100

150

200

250

300

Hz

Nenes: 8 Hz/anuals

Nens: 10 Hz/anuals

6 anys14 anys

Tessitura/disfuncions vocals N:180

Disfonia: <18 semitons, 24’5%

N:182

p<0,000001

semitons

N alumnes

Regla d’or tessitura/disfonia N:182 classificació Wendler com a patró disfonia: RBS

Rang vocal

Disfonia

< 18 semitons 52 a 13 b

3 c 114 d≥ 18 semitons

Sensibilitat: a/a+c=95%

especificitat: d/b+d=90%

valor predictiu (+): a/a+b= 80%

valor predictiu (-)d/c+d=97%

55 127117

65

Prevalencia disfonia- Discussió

47

30

20 2124

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

%

Disfonia

cor nois cor nens cor ACM cor IPSI ind atzar

Comparació entre diferents poblacions

80

64

33

69

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Disfonia

nois 14 a opera CH mestres

adults atzar nens atzar

%

Patologia detectada infants N:182

61,8 %

Conclusions després d’estudiar +600 nens /nenes� No diferències significatives entre la

prevalencia de disfonia observada en els cors del mateix grup poblacional i a l’atzar

� Mètode classificació veu serveix tant per a nens entrenats vocalment com per no entrenats. Mètode molt fiable.

� Fàcil d’aplicar en 10 minuts per prof. música� Prevalència de disfonia en la població infantil

(24%)� Tessitura > 18 semitons permet predir un

97% probabilitats normalitat vocal.

Resum� Classificar la veu alumnes de cant,

cantaires d’un cor, alumnes de música– permet fer cantar en la tessitura adequada a

cada individu depenent de l’edat i el sexe

– ajustar la tessitura durant la muda o la senectud

– ajuda a orientar els nens amb problemes (borinots)

– pot despistar patologia. Val la pena no cantar ni forçar la veu del cantaire amb problemes fins a millorar la patologia causal

� extensió vocal de 18 semitons frontera entre normalitat/disfonia

Bibliografia

montserrat.bonet@foniatriabonet.cat

Aronson: Clinical Voice Disorders. Thieme-Verlag. New York.1985

Oordt, Drost: Development of the frequency of the voice in children. Folia Phoniatr 1963

Casadevall, S (1998): La voz en la vejez. A: Lenguaje y envejecimiento. Editorial Masson

Bonet M, Casan P: Evaluation of disphonia in a children’s choir. Folia phoniatr logop 1994

Wilson DK: Voice problems of children. William and Wilkins. Baltimore 1979

Revista del SCIC: Com gestionar la muda de la muda de la veu? Barcelona 2007

Moltes gràcies per la vostra atenció