Referència bibliogràfica:

☺Es permet la reproducció no lucrativa d’aquest text sempre que se’n citi la referència bibliogràfica.

González Pavón, Josep Maria (2012). “Conservar avui, gaudir per

sempre: una mirada a les transformacions del nostre patrimoni

arquitectònic”. Dins: DD.AA. Patrimoni, història local i didàctica.

Homenatge a Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del Patrimoni

del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del

Baix Llobregat i Edicions del Llobregat, 2012. Pàg. 352-360. [ISBN:

978-84-938801-6-3].

353

CONSERVAR AVUI, GAUDIR PER SEMPRE: UNA MIRADA A LES TRANSFORMACIONS DEL NOSTRE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Josep Maria González Pavón, Ajuntament de l’Hospitalet

L’Hospitalet de Llobregat i el seu Patrimoni Arquitectònic: una ciutat i una realitat ignorades i desconegudes, no només fora dels límits del terme municipal, sinó també a dins mateix. Són dues afirmacions que poden resultar sorprenents i provocadores, crec, però que són un reflex de la realitat.

És habitual observar les expressions de sorpresa en veure imatges, plànols i explicacions sobre les construccions antigues i modernes que formen part del llegat històric que ens ha arribat fins als nostres dies (fins i tot en jornades, cursos i seminaris relacionats amb el Patrimoni Cultural que compten amb l’assistència d’estudiosos i tècnics en la matèria), i que no deixen de ser una mostra de l’important patrimoni arquitectònic que existeix i va existir a l’Hospitalet.

Era temptadora la idea de començar aquesta comunicació amb una reflexió (una vegada més) sobre la importància del Patrimoni arquitectònic hospitalenc, i, especialment sobre la seva existència, i així ho he fet.

Els tòpics sobre la ciutat dormitori, sobre la ciutat edificada, sobre un lloc de poblament desenvolupat durant el tercer quart del segle XX , han de deixar pas a una visió global d’un territori amb continuïtat d’hàbitat des de la prehistòria.

És cert que l’Hospitalet no disposa d’edificacions “mediàtiques”, d’aquelles que mouen milers de visitants anualment i que sorgeixen

VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

354

com una notícia als mitjans de comunicació quan es descobreixen i que periòdicament reediten la seva presència. No destaquen tampoc a les estadístiques relacionades amb les visites turístiques. No obstant això, no és menys cert que la nostra ciutat compta amb construccions de característiques similars a d’altres que fan que sovint agafem el nostre vehicle els caps de setmana o en els períodes de vacances, i que provoquen que fem centenars de kilòmetres per veure allò que tenim a tocar de la mà: un castell, ermites medievals; masies, palauets i cases pairals; conjunts de cases tradicionals (de poble, com ens agrada dir quan anem a visitar poblacions de mida reduïda); naus industrials; edificis modernistes; i tot un seguit d’elements relacionats amb la vida quotidiana com són les fonts, els safareigs, els pous; o d’altres més singulars com un aqüeducte, que formen part del nostre patrimoni ocult, que hem de redescobrir, de posar a l’abast de tothom.

Figura 1. L’Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Construcció medieval consagrada el 27 de gener de 1101, i amb una inscripció a la portalada de l’any 1201. Va ser restaurada a la dècada de 1970. Formava part de l’antic nucli de Provençana, edificat en un entorn en el qual s’ha documentat la presència de construccions anteriors relacionades amb la cultura romana.

Conservar avui, gaudir per sempre...

355

Des del punt de vista de la gestió, no només del patrimoni, sinó de la gestió amb majúscules de la ciutat, hem de ser capaços de conservar totes aquestes construccions històriques (que tenen un valor i un component simbòlic afegits) que ens ajuden a entendre com era i és la ciutat i perquè és així, és a dir, són un element fonamental per entendre i explicar les transformacions urbanístiques al llarg del temps.

En aquest sentit hem d’assolir un doble objectiu. d’una banda recuperar les construccions des del punt de vista arquitectònic, i de l’altra recuperar igualment el coneixement de la seva vida útil: qui les va construir, quan i amb quina finalitat, quins usos han tingut i tenen actualment, per tal de gaudir per sempre, com diu el títol d’aquesta comunicació, de la seva presència i de la seva memòria.

Les polítiques sobre protecció del Patrimoni arquitectònic s’han centrat, i encara avui en dia se centren, a aconseguir la rehabilitació, la reconstrucció arquitectònica de les edificacions per tal de mostrar els monuments, aquests importants vestigis del passat, tal i com eren, fixant en el territori “fotografies”, imatges d’altres moments històrics, i reproduint morfologies, tipologies i acabaments del moment en el qual es van construir.

Evidentment aquesta afirmació és provocadora i reduccionista, ja que als darrers anys, les actuacions realitzades combinen tècniques i elements tradicionals amb les tècniques i elements de les quals disposem en l’actualitat.

Però és reduccionista només des del punt de vista arquitectònic i en referència amb les façanes i les volumetries de les construccions, és a dir, amb la seva pell externa. Es respecten volums globals o fins i tot es recuperen, es respecten igualment els buits arquitectònics, es refan paraments de pedra, estucs de calç, teulades i baixants i s’apliquen cromatismes “tradicionals”. Elements com fusteries i serralleries es conserven i restauren o se substitueixen en funció de la

VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

356

Figura 2. La masia de Cal Gotlla, a la Marina de l’Hospitalet. Edificació d’època moderna ubicada en un espai actualment industrial i força degradat. Es va fer un esforç per conservar un mínim entorn natural evitant l’excessiva urbanització dels espais exteriors.

seva qualitat i el seu estat de conservació, sempre tenint en compte els nous condicionaments climàtics i de seguretat.

A l’interior, en canvi, es fan rehabilitacions integrals que confereixen a l’edificació distribucions i acabaments actuals, sense tenir en compte les distribucions i els acabaments antics (amb excepció dels casos de musealització que actualment s’apliquen a jaciments arqueològics o estructures, però rarament a edificis sencers), i sobretot sense tenir en compte el seu ús passat. La redacció dels projectes es fa en funció de la futura ocupació d’un espai determinat, d’un nou espai que oblida què havia estat anteriorment. Es reformen edificacions històriques com qui reforma un pis construït l’any passat.

A més d’abordar aquesta problemàtica sobre la rehabilitació a nivell estructural de l’element construït , avui dia cal fer un esforç i incorporar altres conceptes de manera prèvia a la redacció dels projectes arquitectònics, com el de l’entorn en el qual s’ubiquen, és a dir, la seva relació amb els espais i elements adjacents. Aquests elements són tant o més importants per entendre i explicar les edificacions que la construcció mateixa.

Conservar avui, gaudir per sempre...

357

Així, per exemple, una masia hauria de mantenir un espai mínim al seu voltant que recordi el seu caràcter rural, i un tractament d’aquest espai en consonància amb aquest caràcter (actuacions senzilles com podrien ser no pavimentar els patis i jardins i mantenir un tractament vegetal), i s’haurien de recuperar els elements i les traces històriques del seu voltant (com ara camins, rieres, pous, etc.) que permeten contextualitzar la lectura històrica de la construcció i la seva relació i interacció amb l’entorn dins de la seva ubicació geogràfica. Tot sovint tenim exemples de masies que s’han transformat en una casa aïllada o fins i tot adossada sense més, dins d’un àmbit urbanitzat, amb uns espais exteriors amb el mateix tractament (paviment, mobiliari urbà, senyalització, etc.) que qualsevol altre carrer d’una ciutat, la qual cosa n’afavoreix el manteniment però trenca totalment amb la seva interpretació històrica, amb el seu passat.

Un altre exemple són les antigues fàbriques. En ocasions es decideix conservar-ne només la nau central, reconvertida en equipament públic, privat, o destinada a serveis, totalment descontextualitzada de l’estructura original. S’enderroquen les altres construccions, moltes vegades argumentant que són auxiliars, com si aquest concepte en justifiqués l’eliminació per tractar-se d’elements “de segona”.

Eliminats tots els cossos que podrien amagar el nou disseny realitzat per un arquitecte o un estudi d’arquitectes de renom, difuminats tots els patis i espais exteriors que li conferien el caràcter de nucli amb vida pròpia i que, en definitiva, explicaven l’estructuració en funció d’un conjunt, la nova “peça” es troba nua, totalment descontextualitzada i al servei del nou ús. Això si ha sobreviscut la nau central o en ocasions alguna d’auxiliar i no és, com fa pocs anys, que es conservaven només les xemeneies o altres elements individuals con gegants que ens parlen d’un altre temps i que, quan algú les veu, pensa que són una obra d’art d’un escultor actual.

VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

358

No sempre és fàcil mantenir el conjunt d’edificacions, elements i estructures, o no sempre és possible, especialment quan parlem dels conjunts ubicats dintre de grans ciutats o en àrees de nova urbanització, però s’ha de fer un esforç abans de redactar els plans d’ordenació i els projectes d’urbanització i edificació, per tal de preservar les característiques dels espais adjacents a les construccions històriques que es volen conservar, perquè tinguin un tractament diferencial i que permeti una lectura immediata que ens trobem en uns espais singulars.

Figura 3. L’antiga fàbrica de filats i teixits Godó i Trias edificada l’any 1903 i ampliada entre 1960 i 1964. La transformació del nou eix de centralitat de la plaça Europa a la Granvia a l’Hospitalet ha de permetre la futura recuperació de les diferents edificacions conservant el caràcter de conjunt amb construccions i espais significatius articulars com un únic element per integrar-se dins del projecte d’un nou equipament.

Si als paràgrafs anteriors he fet referència al concepte d’entorn entès com el conjunt d’aquests espais exteriors que han de permetre contextualitzar els elements patrimonials dins de la trama urbana, un altre concepte que també s’ha d’incorporar de manera prèvia a la

Conservar avui, gaudir per sempre...

359

redacció del projecte corresponent és el dels usos als quals destinarem les construccions, ja que la majoria perden la funció per la qual van ser pensats, i cal mantenir una coherència respecte dels elements bàsics que donen significat històric i simbòlic a les construccions al seu interior.

No es tracta de fossilitzat tots els elements arquitectònics, ni tampoc de mantenir el mobiliari i els acabaments existents abans de la restauració –a no ser que es tracti d’un element singular amb tanta força, històrica o simbòlica que se’n decideixi la preservació integral– però sí de mantenir i ressaltar volums i estructures que permetin una lectura immediata de com era i, encara més important, per què era així, a més de poder-ne visualitzar la nova configuració.

El concepte posada en valor, que avui dia domina els debats sobre conservació i adequació d’edificis, no pot fer referència només al valors arquitectònics, sinó també als valors patrimonials relacionats directament amb la cultura, la tradició i la memòria.

El debat existent entre rehabilitació o reforma ha d’incloure tot el conjunt: arquitectura, estructura, distribució interior, entorn, etc. La conservació i l’adequació arquitectònica han d’incorporar aspectes relacionats amb la història i permetre establir una interrelació entre la trama urbana actual i l’antiga, introduint així la memòria “de vida” de l’element i l’entorn.

El concepte d’entorn no fa referència només als espais enjardinats o la via pública al voltant dels béns que s’han de conservar, sinó també a les edificacions contigües i properes que haurien d’harmonitzar amb els béns per protegir i mantenir el caràcter de la zona en la qual es troben.

Evidentment, i sempre que sigui possible, caldria mantenir l’ús original de les edificacions o elements. Cal destacar especialment en aquests sentit els casos de construccions amb ús residencial, que

VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

360

haurien de conservar la funció com a habitatges, davant de la contínua musealització o transformació d’elements en equipaments.

Per últim, sempre que actuem sobre el nostre patrimoni arquitectònic, hem de centrar els esforços en un aspecte que habitualment (per no dir mai) no inclou el projecte: els aspectes relacionats amb la difusió dels valors que volem conservar.

La senyalització exterior i interior de les construccions, aprofitant al màxim els recursos que ens proporcionen les noves tecnologies, ha de ser el complement idoni per desenvolupar després projectes educatius que permetin posar a l’abast de tothom la informació necessària per gaudir d’allò que tants esforços i recursos ens ha costat conservar.