Ecosistemes MarinsSalvador Galup i Héctor Garcia. | Optativa Vida Marina | Escola Garbí |

Qué és un ecosistema?

Els ecosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans, mars, etc. El mitjà marí és molt estable, si ho comparem amb els hàbitats terrestres o d'aigua dolça. Les temperatures de les grans masses oceàniques varien poc, així com la salinitat de l'aigua (3,5%).

Cadenes Tròfiques i Xarxes Alimentaries

Productors i consumidors:Les algues, fabriquen els nutrients gràcies a la fotosíntesi. Per aquesta raó, s’anomenen productors, perquè són capaços de produir per si sols tots els materials del seu cos.Els animals i molts microorganismes s’aprofiten dels productors per obtenir aliment. Són els consumidors. Els consumidors que s’alimenten dels productors són els herbívors. En canvi, els que s’alimenten d’altres animals reben el nom de carnívors.

Funcionament del Mar

Parts del Mar

Molts organismes bentònics alliberen al medi marí nutrients inorgànics (compostos de fòsfor i nitrogen), que necessiten els organismes del fitoplàncton.

El plàncton està format pels organismes que viuen flotant a l'aigua. Els organismes autòtrofs del plàncton requereixen alguns nutrients produïts pel bentos per produir la seva pròpia matèria orgànica, i sovint la seva producció està limitada per la manca d'aquests nutrients. Els corrents marins juguen un paper important en les connexions tròfiques entre el bentos i el plàncton, ja que ajuden a transportar nutrients cap a les aigües superficials, permetent que les zones il·luminades s'enriqueixin.

Moltes larves d'organismes bentònics passen part de la seva vida al plàncton. Nombrosos organismes del plàncton o del nècton s'alimenten en el bentos.

Nivells tròfics i cadenes alimentàries:

El conjunt d’organismes que s’alimenten de la mateixa manera constitueixen un nivell tròfic. Totes les algues constitueixen el nivell tròfic de productors. Els herbívors són consumidors primaris. Els consumidors secundaris s'alimenten dels herbívors. També hi ha consumidors terciaris que mengen els consumidors secundaris.S’anomena cadena alimentària o tròfica el conjunt de relacions d’alimentació que es donen entre els diferents nivells tròfics.

Cadenes i xarxes alimentàries

És molt rar que un animal depengui únicament d’un altre per a la seva alimentació. El més comú és que un mateix depredador s’alimenti de preses de diferents espècies, o que una mateixa presa, un herbívor per exemple, pugui ser menjada per dues espècies depredadores. Mai no es pot parlar de cadenes alimentàries senzilles, ja que, generalment, hi ha connexions amb altres cadenes. El conjunt de cadenes tròfiques interconnectades s'anomena xarxa alimentària o tròfica.

Litoral

El mar està format per dos grans zones: Zona litoral i zona pelàgica.

Pelàgica

La zona pelàgica:

Zona sublitoral Final de la placa continental: La llum solar és un factor clau per aquesta zona. Aquesta característica fa que hi hagi una gran concentració de productor primaris, per lo tant gran varietat de vida marina. Podem trobar animals sèsils com les ostres i algues de fins a 5 m

Zona hadal Són les zones més profundes dels nostres mars on trobem fins a 1.100 atmosferes de pressió. Estan formades per grans fosses.

Conclusions

Realitzant aquest treball hem pogut conèixer la gran varietat d’ecosistemes marins que existeixen tant a gran escala com en zones reduïdes del mar. Degut a l'extensió del tema proposat, ens hem vist obligats a sintetitzar potser massa l' informació i creiem que és un tema bastant llarg com per plasmar-ho en un pòster.Durant el procés d’organització ens hem trobat amb la dificultat de com dividir el mar donat que en les fonts d’informació variaven molt les zones.

La zona litoral:Supralitoral prolongació subterrània dels relleus rocosos terrestres.Alberguen una considerable diversitat d'algues, esponges, mol·luscs, crustacis.Mesolitoral Les comunitats de més alt valor ecològic són les praderies de posidònia (fanerògames marines).Infralitoral S'esté, des de la marea més baixa, sobre la plataforma continental fins al límit de la zona eufòtica, on penetra la radiació solar i són possibles els processos fotosintètics..