VIDA SOCIALAGRUPACIÓ SOCIALISTA LOCAL DE VINALESA

www.pspvpsoevinalesa.com

Nº 20 NOVEMBRE 2010

En primer lloc cal felicitar a totes i tots els que han fet possible les festes d’engua-ny, des de la Cort, els festers, els voluntaris, l’Ajuntament, les associacions o elsparticipants.., és la demostració de que quan tots ens unim per portar endavant

projectes beneficiosos per al poble o per afrontar qualsevol situació de crisi, som capa-ços d’aconseguir qualsevol cosa...Són unes festes pensades per a, i amb lagent, l’objectiu principal és crear llocsalegres de trobada, la tornada de fami-liars, l’encontre i l’alegria, menjar, par-lar, fer esport, gaudir de la cultura, expo-sicions, espectacles, música, ball, focsartificials, activitats per als xiquets, perals majors i fer realitat moltes il·lusions.Quan el poble era molt més xicotet i soliaploure més que ara, la gent que encaraes quedava a ballar no tenien altra opcióque anar a la nau de festes (pàg. 1-2), elstemps canvien molt apressa i cal adap-tar-se continuament a les noves realitatssocials, i també a les internacionals.

En molts països es fan vagues generals, Grècia ja en du set, França, la més combativahitoricament pels drets dels treballadors, lluita contra les polítiques neoliberals queens imposen els mercats financers, l’FMI i la Unió Europea, amb vagues sectorials queparalitzen el país, a Anglaterra es manifesten els estudiants. En Irlanda els ciutadans

pensen que han estat pitjor en èpoquesrecents i si aleshores ho van superar tambého faran ara. Nosaltres confiem en Zapatero,en que quan superem la crisis restablirà tot elque s’ha vist obligat a retallar ara (com s’hanvist obligats la resta de països), fins la crisiva millorar força la situació de les persones, iestem totalment convençuts que només pugafer-ho ho tornarà a fer. ¿Algú pot imaginar-seseriosament a Rajoy, el partit de la dreta, elsrics i els bancs defensant als treballadors o atot allò què és públic? ¿Com Camps oGallardon que han arruinat les seues comuni-

tats?

SI ALGUIEN ESTÁ INTERESADO EN LA VERSIÓN EN CASTELLANO, SÓLO TIENE QUE INDICÁRNOSLO.

Dia Mundial erradicació de la pobresa17/10/1810

ED I TR

I A L

OO

O

Enric Catalunya Albert, el nostre estimat amic i company ens ha deixat. Abans de la tran-sició Enric ja estava immers en els moviments que impulsaven el fi de la dictadura, mem-bre de la Candidatura Democràtica en les primeres eleccions municipals democràtiques,

impulsor de la celebració del 9 d’octubre al poble, va ser militant del PSPV des de ben aviat,candidat electoral en diverses ocasions, va ser regidor des de 1979 fins a 1995 treballant sem-pre per millorar el poble, tant en el seu benestar social, la seua cohesió, la cultura, l’esport(especialment la pilota i el futbol que tant s’estimava), i tant -amb la mateixa entrega i il·lusió-quan estava a primera fila de la política com quan va optar per deixar pas a noves generacionsde gent amb il·lusió, ideals i dedicació. Enric sempre ha estat un enamorat de tres coses prin-cipalment: la seua família (la seua dona Bàrbara i els seus fills Enric i Bàrbara, la seua neta, els

germans...,i el gran nombre d’amics, als que ell sempre ha considerat també com si foren famí-

lia); el seu poble (Vinalesa: les seues festes, en les quals sempre participava, la seua història,

l’esport; i el País Valencià: la supervivència de la seua cultura, les seues tradicions i les seues

arrels), i les seues creences en la necessitat de dedicar temps a millorar el món (un estat espa-

nyol republicà i federal, una Europa més unida, i un món més just, sense fam, sense misèria,

desigualtats ni pobresa, un món amb lleis justes i sense discriminacions a ningú).

Enric sempre ha estat un lluitador, per les seues creences, pel que considerava just,sempre ha donat la cara i ha dit el que pensava, en els temps difícils i també en els notant. Ni tan sols va baixar el cap front al càncer que l’estava matant, va lluitar amb corat-ge i dignitat fins el darrer moment; quan parlaves amb ell i el veies somriure i fent broma,ferm en guanyar la partida i en tornar a agafar els projectes aturats, no podies mésque admirar la seua valentia i convèncer’t que així seria.Mentre visquem, Enric sempre viurà en el nostre record, cada vegada que veiem algúque s’aixeca i alça la veu contra una injustícia, cada vegada que algú lluita i somriuamb fermesa contra l’adversitat, ens vindrà inevitablement a la memòria, com diuBertolt Brecht i canta Silvio Rodriguez: “hi ha homes que lluiten un dia i són moltbons, hi ha altres que lluiten un any i són millors, hi ha qui lluiten molts anys i sónmolt bons, però, hi ha els que lluiten tota la vida. Eixos són els imprescindibles!” Des d’ací el nostre condol als familiars, no sols ells i nosaltres hem perdut la seuapresència física, el seu coratge i honestitat, la seua il·lusió i dedicació eterna,Vinalesa, el PSPV i el socialisme en general també han perdut un testimoni de fide-litat, una gran persona i un gran treballador per la causa de fer un món millorcomençant per fer un poble millor.

2

pàgina del mes en internet:

http://www.attacpv.info/web3/

L'Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans ('Attac o ATTAC) és un moviment internacio-nal que promou el control democràtic dels mercats financers i de les institucions que gestionen aquests mercats.Actualment el seu nom és Moviment internacional de ciutadans pel control democràtic dels mercats financers i les seves insti-tucions, tot i que manté les sigles originals Attac.Attac es va originar a França el 1998, com a grup de pressió a favor de la introducció d'una taxa a les transaccions finance-res internacionals (Taxa Tobin), per restringir la volatilitat dels mercats de capitals; al desembre de l'any anterior, IgnacioRamonet havia escrit un editorial per a Le monde diplomatique en el qual promovia l'aplicació de la Taxa Tobin i la creació d'ungrup de pressió que actués públicament en favor de la mateixa. El 3 de juny següent es va fundar Attac, amb la participació denombrosos membres de l'esquerra francesa. Avui està present en la majoria dels països d'Europa Occidental i en un importantnombre de països africans i sud-americans.Attac sosté que les empreses trasnacionals i els grups de pressió que acaten les seves decisions han contribuït significativa-ment a reduir el poder del que disposen els electorats de cada país sobre les economies pròpies.Per a revertir aquesta tendència, el moviment proposa, entre d'altres mesures: La instauració de la Taxa Tobin a nivell mundial,el control dels mercats financers, la supressió dels paradisos fiscals i la condonació del deute extern dels països del tercer món.Així mateix reclama una reforma radical de diverses institucions financeres internacionals per tal que s'implementin mecanis-mes de control democràtic sobre les decisions d'aquestes institucions, en especial l'Organització Mundial de Comerç (OMC),el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic(OCDE) i el Grup dels Vuit (G-8), entre d'altres.Encara que Attac és totalment crítica amb els processos de globalització del capital associats a les idees polítiques del neoli-beralisme, el moviment no es defineix com un grup antiglobalització, sinó que prefereix els termes altermundisme o altergloba-lització, ja que defensa que una política de globalització en la qual els països menys afavorits puguin accedir a la regulaciódels intercanvis en la mateixa mesura que els grans centres del capital internacional no té perquè ser negativa.El funcionament del moviment és descentralitzat; les organitzacions locals gestionen la seva pròpia agenda, organitzant troba-des, conferències i publicacions. D'acord a la situació política i econòmica, les accions s'estructuren de manera variable.L'objectiu central és, en tots els casos, la formació ciutadana per a permetre l'oposició intel•ligent i instruïda a l'hegemonia del'economia neoliberal.Attac és un dels moviments socials que va impulsar la creació del Fòrum Social Mundial el gener de 2001, i una de les orga-nitzacions signants del document que va sorgir de la primera edició del fòrum, el Compromís de Porto Alegre.

Font: Wikipedia

3

membres destacats:

• Ignacio Ramonet

• Susan George

• Bernard Cassen

• Viviane Forrester

• Noam Chomsky

• Arcadi Oliveres

• Daniel Raventós

Hem llegit a l’Es fa saber que final-ment la Nau de festes estarà acaba-da. Tots hem viscut els anys en què

les obres no començaven i hem escoltatper part del Partit Popular de Vinalesa detot menys informació al respecte. És fàcildir que no es fa res. El que costa més ésbuscar, estudiar, comprovar quines ges-tions ha realitzat l’Ajuntament i a partird’ahí presentar els arguments a favor o encontra. Però això suposatreballar.Nosaltres si que hem treballat iper això anem a resumir què ha passat,què han fet durant tot este temps els nos-tres companys/es des de l’equip degovern fins arribar a ara. I això està tot al’expedient nº194/05 a l’Ajuntament.

L'Ajuntament de Vinalesa va sol•licitar una sub-

venció, dins del Pla de Millora de Municipis dela Comunitat Valenciana per a la realització del'obra “ Nova Nau de Festes en virtut de l'Ordede 21 de setembre i de l'Ordre de 3 de novem-bre de 2005, de la Conselleriad'Infraestructures i Transport.

Per Resolució de 4 de maig de 2006 es vaconcedir a l'Ajuntament de Vinalesa una sub-venció de 450.000 €. on s’establien les segü-ents anualitats de finançament:

Total 450.000 €

El Ple de l'Ajuntament de Vinalesa el 30 demaig de 2006 va adoptar acord d'acceptacióde la subvenció.

Atés que l'edifici objecte de la subvenció téassignat un nivell de protecció integral en elvigent Pla General d'Ordenació Urbana, açòvol dir que per a qualsevol intervenció al CentreCívic, cal autorització prèvia de l’àrea de patri-moni, el 28 de juliol de 2006 es va sol•licitar a

4

LA NAU DE FESTES

ANY IMPORT2006 6.000 €

2007 35.000 €

2008 80.000 €

2009 125.000 €

2010 240.000 €

la Direcció General de Patrimoni l'informeexigit per la Llei 4/1998, de Patrimoni CulturalValencià tenint entrada esta sol•licitud en l'es-mentada Direcció General el 31 de juliol de2006. Així mateix el 27 de desembre de 2006 ia sol•licitud de la Conselleria d'Infraestructureses va comunicar a la mateixa que s'havia efec-tuat la sol•licitud del preceptiu informe relatiu alprojecte de la “ Nova Nau de Festes”.

El 21 de desembre de 2006 la DireccióGeneral d'Arquitectura atorga conformitatcondicionada al projecte de Nova Nau deFestes concedint deu dies perquè s'aportecòpia de l'informe favorable al projecte de laConselleria de Cultura, Educació i Esport. Permitjà d'un escrit de data 27 de desembre de2006 l’ Ajuntament a la Direcció Generald'Arquitectura que s'ha remés a la DireccióGeneral de Patrimoni Cultural Valencià còpiadel projecte per al seu informe i que es reme-trà quan es tinga.

En data 21 de febrer de 2007 el SubdirectorTerritorial de Cultura sol•licita a l’Ajuntamentl'esmena d'una sèrie d'extrems i l’Ajuntamentaporta la documentació sol•licitada mitjançantescrit de data 18 de maig de 2007 i que va tin-dre entrada en la Direcció Territorial deCultura, Educació i Esport el 21 de maig de2007.

Posteriorment el Subdirector Territorial deCultura en data 5 de juliol de 2007 torna asol•licitar a l'Ajuntament l'aportació de novadocumentació entre ella projecte d'intervencióarqueològica prèvia a l'autorització de la reha-bilitació que es pretén realitzar.El 28 de setem-bre de 2007 esremet a laS u b d i r e c c i óTerritorial de Culturael corresponent pro-jecte d'intervencióarqueològica sol•lici-tat tenint entrada l’1d'octubre de 2007.Basant-se en el pro-jecte d'intervencióarqueològica pre-sentat s'autoritza elprojecte d'interven-ció arqueològica en

la Nau de l'Antiga Fàbrica de la Seda perResolució de la directora general de PatrimoniCultural Valencià de la Conselleria de Cultura iEsport de 29 de gener de 2008 tenint entradaa l’ Ajuntament el 8 de febrer de 2008.

El 23 d'abril de 2008 es remet a la Unitatd'Inspecció del Patrimoni Històric Artístic infor-me d'intervenció arqueològica en complimentd'allò assenyalat a la Resolució de la DireccióGeneral de Patrimoni de Conselleria.El 30 de juliol de 2008 (registre d'entradaa l’ajuntament el 13 d'agost de 2008) el direc-tor Territorial de Cultura emet informe favora-ble de l'informe arqueològic presentat i sesol·licita la translació dels resultats de l'informeemès al projecte de “Nova Nau de Festes”.

Finalment i una vegada adaptat el projecte ales indicacions de l'informe arqueològic pre-sentat es remet en data 10 de desembre de2008 a la Unitat d'Inspecció del PatrimoniHistòric Artístic de la Direcció Territorial deCultura de València perquè s'autoritze la inter-venció registrant-se l’entrada el 15 de desem-bre de 2008.El 12 de març de 2009 la Direcció Territorialde Cultura emet informe favorable al projectede “Nova Nau de Festes” amb les modifica-cions i correccions introduïdes en el mateix encompliment de diferents requeriments efectu-ats per la indicada Direcció Territorialhavent-se donat per complimentat el man-dat de l'article 50-4 de la Llei 4/1.998, dePatrimoni Cultural Valencià.

Rebut l'informe favorable al projecte per partde la Direcció Territorial de Cultura i en compli-

ment del queestablix l'article5 de l'Ordre de21 de setembrede 2005 relatiual projecte tèc-nic i el programad'actuacions esremet en data26 de març de2009 còpia delpreceptiu infor-me favorableaixí com unexemplar del

5

projecte definitiu de la “ Nova Nau de Festes” que ha sigut objecte de l'informe favorable indi-cat, a la Conselleria d'Infraestructures i Transport a fi que havent-se introduït en el mateixmodificacions per a complir les determinacions de la Direcció Territorial de Cultura s'atorgue laconformitat al mateix per part d'eixa Conselleria tal com s'exigix per l'article 5 de l'Orde de 21 desetembre de 2005.Finalment la Direcció General de Cohesió Territorial atorga la seua conformitat al projectede “ Nova Nau de Festes” mitjançant resolució de l’ 1 de juny de 2009 i se sol•licita l'aportacióde l'aprovació municipal de l'esmentat projecte.

La Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Vinalesa de data 9 de juny de 2009 aprova el pro-jecte remetent certificat a la Direcció General de Cohesió Territorial en data 12 de juny de 2009( registre d'entrada en eixa Direcció General de data 15 de juny de 2009 ).

La Resolució del Director general de Cohesió Territorial de data 1 de juny de 2009 per la que s'a-torgava la conformitat al projecte de “ Nova Nau de Festes” feia referència a l'import de les anua-litats de 2009 i 2010 indicant que ascendien a 339.000 € sense referir-se a les anualitats de2006, 2007 i 2008 que també continuaven pendents en no haver sigut possible, per les circum-stàncies exposades, iniciar l'expedient per a la contractació de les obres.El 9 de desembre del 2009, per tot el que exposa i donada la necessitat confirmar la disponi-bilitat dels crèdits corresponents a 2006, 2007 i 2008 a fi d'acreditar l'existència de finançamentadequat i suficient per part de l'Ajuntament per a procedir a la tramitació de l'expedient de con-tractació de les obres de “ Nova Nau de Festes” i de la seua execució durant 2010, es va sol•lici-tar d'eixa Direcció General que s'informara l'Ajuntament sobre la situació dels crèdits indicats,tenint en compte que la impossibilitat de realitzar amb anterioritat estes actuacions s'havia pro-duït a causa del retard provocat per la necessitat obtindre l'informe favorable al projectede la Direcció Territorial de Cultura. Esta sol•licitud d'informació, no ha tingut contestacióper part de l'administració autonòmica, per la qual cosa la subvenció inicial de 450.000€ ha patituna minoració de 111.000€ sense cap tipus d'argument ni explicació,és més, des de Consellerias’havia comunicat per escrit a l'Ajuntament que les anualitats no gastades l'any 2006 es traslla-darien als següents exercicis, i que en cap cas suposarien una minoració en la subvenció inicial.

L'Ajuntament no podia adjudicar les obres d'este projecte ja que la Generalitat no confirmava sitenia el finançament suficient per a escometre l'obra, i com així ha sigut s'ha hagut d'adjudicarla rehabilitació en dos fases, a desenrotllar simultàniament amb dos plans distints, el Pla deMillora de Municipis i el Pla d'Inversió Productiva que finançarà els 111.000€ en els que va serminorat el primer.Fins ací el relat de fets comprovats i justificats documentalment en l'expedient 194/05 a què hatingut accés esta redacció ja que esta informació és pública, i per tant disponible per a tots elsciutadans/nes que vulguen consultar-la, més, si és possible, si s'és component de la corporaciómunicipal.El relat ens mostra la gran quantitat de gestions dutes a terme. Cada tramitació va acompanya-da d'informes tècnics i/o modificació de plans del projecte. La reconstrucció de la Nau és ja unarealitat, però per què el relat minuciós d'esta llarga i laboriosa tramitació administrativa?

- Per fomentar el dret del nostre veïnat a una informació veraç sobre una infraestructura queforma part del conjunt arquitectònic que alberga l'espai cívic més important del nostre poble.

- Perquè hem estat molt de temps sentint i llegint desbarats i comentaris despectius per part delPP. Ells que, tenint a la seua disposició esta informació han preferit mentir, desqualificar i crearopinions falses, al més de treballar pel seu poble..

- Perquè els nostres representants en l'Ajuntament, el PSPV-PSOE, lluny d'embrancar-se endesmentits i discusions estèrils, han sabut informar puntualment i amb dades comprovablesdocumentalment, com sempre,com s'estava treballant per a aconseguir que el projecte fóra unarealitat i que econòmicament no suposara una càrrega per a l'economia del nostre poble.

6

Zapatero té la culpa? Ens odia als valencians?

Des que el PSOE en 2004 va guanyar les eleccions i el president Zapatero presideix elgovern d'Espanya, el PPCV no ha parat de fer-se la víctima. La frase reiterativaque no paren de proclamar és que Zapatero discrimina la nostra autonomia repecte a

les altres, encara que si atenem a les xifres i a les actuacions reals, a València han arri-bat molt més diners que quan Aznar presidia el govern.Al llarg d’estos anys hem pogut comprovar-ho però com a resum podem partir dels pressu-postos Generals de l’Estat per a 2011.

Els pressupostos dediquen un alt percentatge al manteniment de les polítiques socials (apli-cació de la llei de dependència, cobertura per desocupació...), I+D+D ( projectes d’investi-gació en universitats i centres d’investigació), educació (augment de 2,6 % en beques i 590milions d’euros per al Pacte territorial d’educació), a vivenda, famílies... La inversió total ala nostra Comunitat és de 1.539 milions d’euros, que suposa un descens de la xifra inicialde 2010 , és cert, però es deu a criteris d’austeritat general i també per la finalització degrans projectes d’infraestructures com ara l’arribada de l’AVE a València o la nova terminalde l’aeroport d’Alacant.

Més del doble d’inversió acumulada en relació amb els governs del PP!La inversió destinada pels 7 governs del govern de Zapatero és més del doble que la desti-nada en els 8 governs d’Aznar.

A. La inversió en infraestrucutures del transport serà de 1014 milions d’euros

B. Infraestrucutres hidràuliques i medioambientals. Augmenta un 7,5% respecte a l’any pas-sat dedicant 435 milions d’euros el que suposa que és la segona autonomia amb majorinversió en termes absoluts, i una de les 3 autonomies on s’augmenta esta partida, en laresta baixa un 35%.

Com es pot observar en les següents gràfiques, el pressupost dedicat a la nostra comu-nitat ha augmentat considerablement des de 2004.

7 pressupostos Govern Zapatero 8 pressupostos Govern Aznar

13.424 milions d’euros en inversió 5.932 milions d’euros en inversió

INVERSIÓ FERROVIÀRIA 553 milions d’euros

CARRETERES 176 milions d’euros

PORTS 167 milions d’euros

AEROPORTS 118 milions d’euros

Inversió mitjana per habitant s’ha incrementatun 61,4% des de l’última legislatura del PP

7

8

COMPARACIÓ INCREMENT D’EFECTIUS 2003-2010

En desembre de 2003 quan Francisco Camps era Delegat del govern el PP considerà queles plantilles de policia estaven suficientment dotades. Dos anys després li exigeix aZapatero l’augment d’un miler d’agents. S’ha arribat a demanar-ne 3.000. A hores d’araencara reclamen més dotacions quan la realitat és que s’ha augmentat en més de 6.000agents, un numero molt superior al que ells reclamaven.

El govern d’Espanya ha multiplicat per 20 la inversió en caixers per a previndre el des-bordament en època de pluges.La inversió ha passat de 894.000 euros en l’ultima legislatura del PP a 18,1 milions d’eu-ros en el que portem de legislatura.

Promig d’inversió per legislatura en la CV en conques hidrogràfiques

La inversió en els caixers ajuda a aprofitar al màxim l’aigua de pluja i a millorar l’estatecològic dels rius. Què populista i hipòcrita és el PP quan trau slògans que res tenen avore amb la realitat (Agua para todos....)

I podríem seguir. Aquestes dades reals demostren que el PP parla sense més, ambtota la seua maquinària de Canal 9, televisió pagada amb els diners de tots elsvalencians i valencianes i al servei exclusiu d’un partit únic: el PPCV.

http://www.pspvpsoevinalesa.com/boleti_deleg_govern.pdf

QÜESTIÓ DE NOMS?...

Resulta molt curiós l’ús que es fa del llenguatge per engany-ar o amagar la realitat. Ara resulta que:

- segons la dreta, “capitalisme” es diu “economía demercado” en lloc del que realment és: llibertat per poder acu-mular riquesa els que ja en tenien a costa de robar-la aprofi-tant-se del treball de la immensa majoria.

- per ells “privatitzar” significa “mejorar la gestión” en lloc del que real-ment és: regalar als seus amics -per a que facen més diners, no per a beneficidels usuaris- les empreses públiques rentables, deixant a l’estat sols les quetenen pèrdues.

- anomenen “globalización” a l’imperialisme econòmic, que es basa en queels països pobres obriguen les portes a les empreses que van a especular i rapi-nyar les seues economies.

- el dret de la patronal a acomiadar als treballadors sense cap cost ho ano-menen “flexibilización del mercado laboral”, ja que els treballadors són sola-ment un factor més de cost, no són persones amb famílies, i les empreses hande mantenir sempre els seus nivells de beneficis a costa del que calga.

- els “impostos” per a ells són una càrrega a la butxaca, en lloc del querealment són: una inversió en futur, les escoles, hospitals, carreteres que aratenim són la inversió que feren les anteriors generacions per a nosaltres...

- els “paraisos fiscales” on amaguen els seus milions són “libertad de mer-cado”, no el que realment són: clubs privats dels majors delinqüents mundialson evadir impostos!

- en els “conflictos bélicos”, que no guerres, els morts no són morts, son“bajas” si són dels que has enviat a matar o a morir pels teus interessos econò-mics, o “daños colaterales” si són civils.

- la “pobresa” ha passat a ser fruit de la injustícia social a ser “el justo cas-tigo que la ineficiencia merece”.

- qui no consumeix i exhibeix el seu consum és un fracassat en la vida.

- els partits de dreta, i fins i tot els bancs, ara són “populars”.

- els emigrants que treballen en el que ningú no vol treballar (perquè elsempresaris els demanen i els contracten), explotats a salaris miseros i moltesvegades sense seguretat social, quan ja no interessen econòmicament resultaque són uns invasors que furten els llocs de treball.

- l’imperalisme ara es diu “globalització”.

- pobres per a contar són els que disposen de menys d’1 euro al dia, ¿elsque tenen 1,01 euros no ho són?

- les drogues que més morts i malalties causen amb diferència són l’alco-hol i el tabac. I totes dues són legals!

I podríem continuar una bona estona...

extret en bona part del llibre “Patas Arriba. La escuela del mundo al revés” d’Eduardo Galeano

9

Amb ocasió de la declaració del passat dia d’octubre del dia mundial contra la pobresa,volem aprofitar per traslladar un article al respecte de El Atlas Geopolítico 2010 de LeMonde dipomatique en español editat per akal i la Fundació Mondiplo:

La soberanía alimentaria para eliminar el hambre.

La agricultura, que tiene muy poco peso en la economìa de los paises desarrollados, con-dicona la vida de los paises en vías de desarrollo, donde los dos tercios de los malnutri-dos crónicos del planeta pertenecen a medios rurales. La “exportación a toda cosa” serevela incapaz de alimentarlos. Los Estados del Sur deben afirmar su soberanía sumen-tando su protección a las imporaciones.

Los cereales siguen siendo la base de la ali-mentación de los pobres, sin embargo el cre-cimiento de su producción ha sido únicamentedel 6,3% entre 1997 y 2005, frente a unaumento de la población del 10,5%. Los rendi-mientos rozan el límite en los paises desarro-llados, y su alza se ralentiza en lospaises envias de desarrollo (PVD). La parte que las eco-nomías de las familias dedican a la alimenta-ción alcanza un 45% en los paises de rentasbajas (con extremos de hasta un 80%), frentea un 12% en los paises ricos. Y entre los 2.500millones de personas pertenecientes a lasfamilias agrícolas de los PVD se encuentranlos dos trecios de los 963 millones de malnu-tridos crónicos, así como la mayorìa de lospobres que viven con menos de un dolar dia-rio. De ahí nace esa candente pregunta¿cómo se puede alimentar el planeta?

Nunca permitiendo que muntinacionales comoMonsanto promuevan en los PVD explotacio-nes de industrias agroalimentarias ávidas decapital y de organismos modificados genetica-mente.Tampoco dejando que PVD deficitarios como

China o Corea del Sur compren o arrienden inmensas superficies para la exportación a largoplazo. Todo eso sólo puede provocar un aumento masivo del desempleo de los campesinos y ladestrucción de un medio ambiente debilitado por el cambio climático.Ni de ningún modo en el caso de paises del Sur que pretenden desarrollar una agricultura dirigi-da a la exportación mientras importan productos básicos tirados de precio a causa de las subven-ciones masivas del Norte o de algunos países semiperiféricos como Brasil. Pues, exceptuandoBrasil, Argentina o Tailandia, esta política se ha traducido en un creciente déficit alimentario de losPVD desde 1973, que alcanzó 29.000 millones de dólares en 2004.

“DUMPING” MASIVO DEL NORTELa conferencia de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación(FAO) de junio de 2008 sobre la crisis alimentaria no encontró nada mejor que pedir un incremen-to de la liberalización de los intercambios comerciales, a la vez que minimizó las causas reales

Dia Mundial per la erradicació de la pobresa.

10

de la subida brutal de precios: la reducción de las producciones destinadas a la alimentación enel Sur y el boom de los agrocombustibles, que, so pretexto de proteger el medio ambiente, hareducido los stocks mundiales de plantas oleaginosas y de cereales y ha abierto una gran vía debeneficios especulativos para los fondos indexados y para las empresas agroalimentarias tantodel Norte como de Brasil. Tras la crisis del mercado inmobiliario (subprime) y de la Bolsa, los fon-dos especulativos se abalanzaron sobre las materias primas, entre ellas los productos agrícolas,para después salirse de ellos cuando el precio del petróleo se hundió.

Pero, más allá del dumping masivo del Norte, el aumento de la dependencia alimentaria de losPVD se debe ante todo a la debilidad de su protección de las importaciones en comparación conla de Estados Unidos y la Unión Europea respecto a estos productos. el discurso librecambistadel Norte y de las instituciones internacionales está destinado al uso externo... Hay que contra-rrestarlo con una regulación de los intercambios comerciales subordinada a criterios de sobera-nía alimentaria: derecho a proteger el mercado interior para garantizar un desarrollo agrícola quesea económica, social y medioambietalmente sostenible; pero con acuerdos de acceso preferen-te a los PVD desfavorecidos cada vez que se demuestre que el aumento de las exportacioneses beneficioso para los pequeños campesinos y no penaliza a los consumidores desfavorecidos.

El conjunto de este proceso impone como mínico que se excluya la agricultura de los informesgestionados por la Organización Mundial del Comercio. Los “motines del hambre” producidos endiversos paises recientemente por fin han abierto los ojos de los PVD, que rechazaron concluirlas negociaciones de la Ronda de Doha y han comprendido que es necesario reducir su depen-dencia alimentaria frente a la extrema volatilidad de estos precios. Por otra parte, los del algo-dón y del café aumentaron mucho menos y, desde el verano de 2008, se han hundido más quelos de los alimentos básicos masivamente importados por los PVD, los cuales pesan mucho enlas economías de las familias más pobres.Sin embargo, sólo la refundición de las políticas agrícolas y de la regulación multilateral de losintercambios agrícloas basada en esta soberanía podría permitir alimentar a los 9.300 millones

11

de seres humanos previstos para el año 2050, sin tener en cuenta el calentamiento climático.También sería conveniente prohibir los agrocombustibles y la especulación en los mercados defuturos sobre los productos alimentarios, así como fomentar que los países constituyan stocksmínimos de cereales. Sin eludir tampoco que el Norte haya de reducir considerablemente el con-sumo de productos animales visto que su modelo alimentario se copia en el Sur, porque sólotenemos un planeta y no los tres que se requieren para la generalización de este modelo en2050.

LA ESPECULACIÓN SOBRE LAS MATERIAS PRIMAS MATA!

“Quien muere de hambre es victima de un asesinato!” Jean Ziegler

altres pàgines relacionades:

- http://www.cadtm.org/

- http://www.unctad.org/infocomm/

- http://www.cercle-cyclope.com/

- http://www.fao.org/index_es.htm

- http://www.un.org/spanish/milenio/index.html

en internet:

FAO, el estado de inseguridad alimentaria en el mundo 2008:

ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/011/i0291f/i0291f00.pdf

FAO, la situación mundial de la alimentación y de la agricultura 2008:

http://www.fao.org/docrep/011/i0100f/i0100f00.htm

12