Barri de Sant Joan, dècada dels 50/60 es desenvolupa un creixement de Vilanova cap a l’Oest, continuant la retícula establerta per l’Eixample Gumà, agafant com a eix vertebrador principal el carrer Francesc Macià (abans General Yagüe), que acabarà unint el centre vila amb tots els sectors desenvolupats a l’Oest de l’Eixample Gumà.

1ª etapa, des de Rasa Miquelet fins a Josep Coroleu.

2ª etapa, el pla de l’institut (primer Pla Parcial finals dels 60)

Anteriorment es construeixen els blocs de Sant Joan (Ministerio de la Vivienda) i damunt s’urbanitzen els carrers Bruc, Lepanto, Bailen.

Posteriorment s’urbanitza el que ara s’anomena el barri de la Sardana (Torrent de Sant Joan) Dècada dels 70.

Barri del Tacó, dècada dels 50. Format per vivendes unifamiliars entre mitgeres a partir dels eixos Fuensanta-València. Primera zona on es produeix un sector bàsicament d’autoconstrucció, fruit de l’immigració (Murcia Xica).

Barri de l’Armanyà, desenvolupat a finals dels 50-principis dels 60, pels “Ministerio de la Vivenda”, format per edificis plurifamiliars en volumetria específica. Autònom respecte de la ciutat. Carrers de trànsit rodat i xarxa peatonal. Equipament escolar.

Barri de la Marina-Rajanta, es desenvolupa en la dècada 50/60, essent un barri obrer amb majoria d’habitants que treballen en el sector pesquer, barri dens, aixut, i amb poc espai públic, encara que ha anat millorant amb actuacions posteriors sobre l’espai urbà existent i amb equipaments educacionals.

Barri de Ribes Roges, dècada dels 60. Desenvolupant una primera urbanització de principis de segle XX on es situen la majoria de cases d’estil modernista. Ciutat jardí d’estiueig de famílies burgeses que superaven la barrera de Sitges (potser menys adinerades). Formada a partir de vivendes de principis de segle XX amb caràcter modernista.

L’Aragai (Ciutat Jardí), s’urbanitza a finals de la dècada dels 60, introduint un nou concepte d’urbanització “elitista” construïda al voltant d’un equipament esportiu dedicat al TENNIS (actualment es realitzen al voltant dels Camps de Golf). Bàsicament CASES D’ESTIUEIG I CAPS DE SETMANA.

Pla Parcial Aiguacuit (INCASOL). Realitzat als anys 80 i desenvolupat en la segona part de la dècada dels 90, concentra edificabilitat (plurifamiliars) en una gran illa i sobre un eix comercial establint per a la resta un seguit de carrers amb edificis de baixa intensitat (unifamiliars).Barri molt equipat (equipaments escolars, 2on cicle, 1er cicle, parcs...) Moli de Vent. Concentra edificabilitat al voltant dels Blocs Esmeralda, lliurant edificabilitat per realitzar vivendes amb filera, es genera lal Rambla Arnau de Vilanova que té la voluntat de unir Nord Sud de Vilanova per la part Oest atravessant l’Ortoll

La Collada/Sis Camins. Primera actuació de l’Ajuntament sobre una urbanització anomenada marginal (bàsicament autoconstruïda). Actuació de gran mèrit, sentant precedents importants per a futurs actuacions (Fons Sumella).

Pla Parcial Llimonet. Dècada dels 90 i principis del segle XXI. Barri dens, bàsicament amb edificacions plurifamiliars. Desenvolupat als anys 90, a partir d’un eix verd d’unió amb el Casc Antic de Vilanova, configurant-se com a encaix amb l’Armanyà.

Pla Parcial Sant Jordi: finals anys 90/principis dècada 2000. Formada a partir d’un eix amb voluntat d’unir el Nord i el Sud, de la ciutat per la seva part Est, cosint els extramurs de la Geltrú.Barri molt equipat (equipaments escolars, 2on cicle, 1er cicle, llars d’infans, equipaments esportius, parcs...)

Eixample de Mar: finals del segle XX, principis del segels XXI.Situat en una zona privilegiada dins la ciutat, con a conseqüència del trasllat de l’antiga fàbrica Pirelli, configura elements residencials densos encara que alliberant gran quantitat d’espai públic.