Vinyes verdes vora el mar

· Josep Maria de Segarra va néixer a Barcelona el 1894 i va morir el 1961. Era poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va realitzar obres dramàtiques molt populars.

· Va participar com a membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

· En poesia i obres teatrals en va destacar, a part de realitzar obres dramàtiques molt populars. Segarra va ser influït per Shakespeare i Molière. Guanyant premis des de jove, cal destacar el de la Flor Natural als jocs florals de Barcelona.

· La seva poesia era vitalista i còsmica, ja que parla de la natura i el cicle de la vida, tema fonamental d’aquest dos corrents.

· La guerra civil marca uns abans i un després a la vida i obra del autor, ja que els seus versos de sàtira contra la FAI (Organització Anarquista Iberica)van fer perillar la seva vida i que fugís a Paris. Al 1940 tornà a Catalunya, on es va dedicar plenament a la seva obra literària. Els 50 son els anys de màxima esplendor de l’autor, i gracies a l’obra “la ferida lluminosa” recupera l’èxit perdut en temps de guerra.

JOSEP MARIA DE SEGARRA

· Vinyes verdes vora el mar és el poema numero sis de vint-i-tres, que formen les cançons de rem i vela.

· Es fonamenta en l’evolució de les vinyes, des del seu naixement, amb les fulles verdes, fins la collita del fruit, a més del plaer de viure, que és present al poema.

· El títol fa referència a les vinyes d’un color verd intens que creixen vora el mar, el contrast del conreu i del mar de fons es molt evident durant tot el poema. El títol es repeteix varies vegades en les diverses estrofes, donant musicalitat al poema podent parlar així d’una cançó.

· Cal destacar el mar que es present en total l’obra, en que la primavera i estiu son les estacions en que es fonamenta el poema. Trobem també el color marro de la terra, el negre del fruit del raïm i el color or que fa referència als pàmpols. A partir de diversos adjectius i sintagmes referits a la tranquil·litat, sembla que el autor ens vol fer sentir aquesta sensació.

Tema del text i Glossa

· El poema és format per 7 cobles de cinc versos heptasíl·labs amb rima consonant i art menor. En el gènere en que treballa es el de la cançó.

· Els recursos lingüístics més utilitzats són:

- Repetició: a cada estrofa, a principi i final, podem llegir vinyes verdes. Donant, com anteriorment s’ha exposat, una major musicalitat i rapidesa al poema.

- Personificació: la vinya pren vida i podem interpretar el seu cicle de la vida com el d’una persona humana. Si ens descriu al final del poema la vinya sense fruit i en soledat, podem pensar que l’home que està sol pot viure una vida poc plàcida i l’enfronta sense cap mena d’il·lusió.

- Al·literació: recurs que reitera estructures consecutives o lleugerament separades. Com per exemple, el “dolç repòs”.

Mètrica

Primera estrofa:

Vinyes verdes vora el mar, 7a

ara que el vent no remuga (1) 7b

us feu més verdes i encar 7a

teniu la fulla poruga, 7b

vinyes verdes vora el mar. 7a

Segona estrofa:

Vinyes verdes del coster, 7c

sou més fines que la userda.(2) 7d

Verd vora el blau mariner, 7c

vinyes amb la fruita verda, 7d

vinyes verdes del coster. 7c

Explica que el vent que no bufa, permet a les vinyes créixer i madurar, ja que en aquest moment, la fulla que es descriu com a poruga, que te por, fa referència a que la fulla també és petita i ha de créixer més.

Hi ha una clara comparació entre les fulles de la vinya i l’ userda. Que destaca la seva finor respecte les altres i a més, ressalta el color verd de les vinyes amb el blau del mar.

Anàlisi de l’ estrofa

Tercera estrofa:

Vinyes verdes, dolç repòs, 7e

vora la vela que passa; 7f

cap al mar vincleu el cos 7e

sense decantar-vos massa, 7f

vinyes verdes, dolç repòs. 7e

Quarta estrofa:

Vinyes verdes, soledat 7g

del verd en l'hora calenta. 7h

Raïm i cep retallat 7g

damunt la terra lluenta; 7h

vinyes verdes, soledat. 7g

Compara el repòs de les vinyes amb el moviment de la vela que passa. La qual volen veure inclinant-se suaument vora el mar.

Es fa referència a la soledat i al fet de que el raïm ha madurat. De que el cep està retallat assecant-se a la terra. Aquesta soledat es veu donada per l’arribada del capvespre amb els colors càlids respecte el verd de la vinya.

Anàlisi de l’ estrofa

Cinquena estrofa:

Vinyes que dieu adéu 7i

al llagut(3) i a la gavina,7j

i al fi serrellet de neu 7i

que ara neix i que ara fina... 7j

Vinyes que dieu adéu! 7i

Sisena estrofa:

Vinyes verdes del meu cor... 7k

Dins del cep s'adorm la tarda,7l

raïm negre, pàmpol(4) d'or, 7k

aigua, penyal i basarda.(5)(6) 7l

Vinyes verdes del meu cor... 7

L'adeu descrit indica que les vinyes estan ja preparades per a la producció del raïm. Han arribat al punt màxim de la maduresa i s’acomiaden d’allò al que s’havien acostumat.

Veiem l’estimació que el poeta sent per a la natura i les inclou dins del seu cor, descrivint com és la vinya ja havent madurat.

Anàlisi de l’ estrofa

Setena estrofa:

Vinyes verdes vora el mar, 7a

verdes a punta de dia, 7m

verd suau cap al tard... 7a

Feu-nos sempre companyia, 7m

vinyes verdes vora el mar! 7a

Realitza un resum final del cicle de la vinya, començant pel verd inicial i degradant el color quan arriba el tard. A més els hi reclama que el facin sempre companyia.

Analisi de l’estrofa

Significat de les paraules marcades:

1. Remuga: s’aplica metafòricament al vent però fa referència al remugà dels animals remugants per segona vegada.2. Userda: és una planta també coneguda amb el nom d’alfals.3. Llagut: petita embarcació de vela.4. Pàmpol: fulla de la vinya.5. Penyal: penya gran i elevada.6. Basarda: sentiment de depressió en presencia d’alguna cosa que el fa pensar en possibles perills contra els quals e sent indefens.

· L’autor descriu el cicle de vida d’una vinya al llarg del poema.

· És una clara metàfora amb la vida l’ésser humà, ens fa saber l’estimació que té cap a la natura i podem dir que tot el poema és un quadre o destaquen molt els colors.

· La situació que ens descriu el poema és un clar exemple del cicle de la vida d’una persona i també ens compara la solitud de la vinya amb la d’un home. Aquesta solitud fa que no pugui afrontar la vida amb dignitat i il·lusió. Aquest exemple el podem aplicar a la vida quotidiana ja que aquesta solitud i sentiment el pateixen milers de persones cada dia.

Conclusions

FiMarc Hidalgo Baena i Marc Zamora Juan