Violència bullying

VIOLÈNCIA / BULLYING 1

«Se mata a un hombre, se es un asesino. Se mata a un millón de hombres, se es un conquistador. Se los mata a todos, se es un dios»

Jean Rostand, biólogo francés

“La violència fa acte de presència quan els éssers humans són influïts de tal forma que els seus actes somàtics i mentals es troben per sota de les seves realitzacions potencials...., per tant la violència és la causa de la diferència entre el que és potencial i el que és actual.”

Galtung

VIOL ÈNCIA

El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana en una de les seves definicions diu:

3 DR Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.

Galtung, sociòleg i economista noruec que representa un dels mes importants i influents pensadors en la nova disciplina de la investigació per la pau, a partir dels anys ’80 parla de tres tipus de violència:

DIRECTA: La mes fàcil de veure. Acostuma a haver-hi un agressor i una víctima que són fàcilment identificables. És una agressió física o moral. Entre d’altres hi ha l’assetjament sexual, el mobbing, qualsevol tipus de violència física (cops, baralles..), psicològica (rumors, exclusions,..)

ESTRUCTURAL: No és tan fàcil d’identificar la relació agressor (emissor) – víctima (receptor) ja que sorgeix d’elements constitutius que conformen el conflicte. Aquesta violència es manifesta en l’estructura de la relació o del grup, poden ser aspectes d’espai físic (mala il·luminació, materials poc ergonòmics..), l’estructura jerarquica del grup, el mètode de treball....

CULTURAL: Encara és mes difícil d’identificar perquè és la que justifica els altres dos tipus de violència. Sorgeix del conjunt de valors i principis que, d’una manera implícita o explícita formen part i caracteritzen una cultura o manera de fer. Sovint es tracta d’aquelles normes no escrites que es comparteixen entre els membres del mateix grup.

Per tant la violència no respon només a l’agressió física directa personal i manifesta, sinó que inclou totes les estructures que generen injustícia social.

Luci Morera [email protected]



ANEM A PEGAR UNA PALLISSAAL NEGRE!!!

RACISME: AQUEST POBLEÉS INFERIOR AL MEU

UTILITZACIÓ DE LES ESTRUCTURESPER OPRIMIR UNA PERSONA O

GRUP

Sergi Farré

VIOLÈNCIA

PSÍQUICA

FÍSICA MANIFESTA

LATENT

ESTRUCTURALIndirecta

PERSONALDirecta

PAU POSITIVA PAU NEGATIVA

Marta Burguet


PAU

PAU NEGATIVA

. Absència de guerra

.injustícia socialAbsència de violència física

Resolució del conflicte

Conservació de la vida

PAU POSITIVA

.desenvolupament, integració, cooperació

.justícia social

Absència de violència física, estructural i cultural

Acceptació del conflicte i acció pel canvi

Optimització de la vida

Marta Burguet

Definim la pau, segons Burguet, com un procés d’harmonia fruit d’un sentiment sincer i lliure. La pau pot ser entesa a diferents nivells:

A nivell personal: a través de canvis d’actituds

A nivell social: per un perfil de col.lectivitat

A nivell polítil-jurídic: de sensibilització dels estats i els marcs polítics internacionals.

Des d’aquest concepte de pau positiva, Lanie Relamed defineix la pau dient que: “no és una cosa externa, és la forma en què vivim la vida, com resoles els conflictes, triem la classe d’aliments que mengem i tractem als que son menys afortunats que nosaltres, no és una pau que acabi amb les controvèrsies, sinó que abarqui el diàleg i ens dongui accès a l’aprenentatge. Està integralment vinculada a com ens relacionem amb els altres i com ensenyem”



TIPUS DE VIOLÈNCIA A LES ESCOLES

Maltractament directe Maltractament indirecta

FÍSICA

• Donar empentes• Pegar• Amenaçar amb

armes• Agressions

• Maltractament material

• Robar objectes d’un• Trencar objectes d’un

• Amagar objectes d’un

PSICOLOGICA

VERBAL

• Insultar• Burlar-se• Posar malnoms• Desafiaments• Falta respecte

• Enganyar

• Parlar malament d’un• Difondre falsos rumors• Suposicions i acusacions • Desprestigiar• Induir a l’error

• Ocultar informació

PSICOLOGICA

EXCLUSIÓ SOCIAL

• Excloure del grup• No deixar participar• Intolerància • Pressions de grup

• Ignorar• “ningunejar”

Extret de: J. Collell, C. Escudé i Eduard Vinyamata

EL MALTRACTAMENT ENTRE ALUMNES (ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING)1

Dan Olweus, el primer investigador que va estudiar el tema a Escandinàvia els anys setanta, defineix l'assetjament escolar o bullying com “una conducta de persecució física i/o psicològica que fa un alumne contra un altre, a qui tria com a víctima d’atacs repetits. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: ansietat, descens de l’autoestima i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges”.

N’assenyalem els elements que el caracteritzen:

· Estabilitat temporal (accions repetides en el temps que duren mesos o anys).· Indefensió de la víctima (abús, desequilibri de poder en unes relacions que haurien

de ser simètriques, entre iguals).· Intencionalitat de les agressions.· Les agressions no responen a una provocació prèvia de la víctima.

1 Els autors són: Jordi Cullell i Carme Escudé



Aquestes accions negatives es poden classificar en agressions físiques, verbals i conductes d’exclusió social. Totes aquestes tenen formes directes (pegar, donar empentes; insultar, anomenar amb malnoms; no deixar participar, excloure d’un grup, etc.) i formes indirectes (robar o fer malbé les pertinences d’un; parlar malament d’un o escampar falsos rumors; ignorar la seva presència o fer com si fos transparent, etc.).

A vegades són conductes obertes i visibles, però sovint es donen de manera encoberta o gaudeixen de certa permissivitat social (com l’insult, el rumor o l’exclusió), cosa que les fa difícils de detectar, de diagnosticar i d’intervenir. Això passa especialment en les formes indirectes en què l’agressor queda a l’ombra i les agressions no són del tot evidents per a la víctima. Aquesta incertesa sol generar en la víctima efectes molt pitjors a llarg termini (dubtes sobre la pròpia percepció, atribucions d’autoinculpació, etc.).

Segons l’estudi Joventut i Seguretat a Catalunya (2001), entre un 5,6 i un 10,5% d’alumnes declara ser víctima (un cop a la setmana o més) d’agressions verbals, entre un 1,3 i un 2,4% declara ser víctima d’agressions físiques. L’estudi no inclou l’exclusió social. És difícil concretar una xifra, però es calcula que entre un 3 i un 4% d’alumnes podria patir un maltractament habitual dels seus companys.

No podem desvincular aquestes situacions del context on es produeixen. És un fenomen social per naturalesa i tothom hi juga un rol. Hi ha estudis que indiquen que del 35% al 40% dels alumnes han pres part, en un moment o altre, en una situació d'assetjament escolar, i que no menys del 30% n’han estat testimonis. La figura següent ens presenta el rol dels alumnes en una situació aguda de maltractament.

El cercle de l'assetjament escolar (adaptat d’Olweus, 2001)

Aquest esquema és útil per planificar la intervenció. Es tracta d’atreure el major nombre d’alumnes cap al costat dret del cercle.

La dinàmica bullyingEl procés de victimització d’un noi o una noia per part dels seus iguals, posem perexemple pels companys de classe, està relacionat amb l’esquema de dominisubmissió.Aquesta relació asimètrica de poder es posa de manifest quan un individu ogrup d’individus en una escalada d’accions diversificades d’hostilitat i manca derespecte a la vàlua personal de l’altre arriben a fer-li la vida impossible, creant així un



cercle de victimització.Pot començar per un detall sense importància, com retreure-li alguna singularitat, posar un malnom i anar passant lentament i de manera progressiva, si l’entorn ho permet, a d’altres actes més greus (riure’s, burlar-se’n, aïllar, rebutjar, insultar, agredirfísicament…), finalment la persona assetjada entra en una situació de la qual difícilment pot sortir-ne sense una ajuda externa.Bàsicament hi ha quatre tipus de protagonistes: l’agressor (bully, pinxo…), la víctima,els companys observadors i els adults.- L’agressor: pot actuar sol i/o en grup.- La víctima: sovint es troba aïllada.- Els companys: és freqüent la manca de recolzament per part dels companysque, en el millor dels casos observen sense intervenir i massa sovint s’afegeixena les agressions i amplifiquen el procés. Això s’explica des de dues vessants:d’una banda per la por de patir les mateixes conseqüències si fan costat a lavíctima (mentre l’agredeixen a ell a mi no em fan res) i de l’altra pel fenomen decontagi social que fomenta la participació en els actes d’intimidació.- Els adults (pares i mestres), sovint només detecten el problema quan ha presunes proporcions evidents i sovint greus. Cal tenir en compte que els infantscomuniquen més les situacions de risc a pares i mestres, però en el cas delsadolescents el grau de comunicació és notablement inferior (Ortega 1992).

El perfil psicològic dels protagonistes del bullyingNo podem categoritzar un perfil psicològic determinat per als protagonistes principals(agressor, víctima) però sembla evident, i diversos estudis ho confirmen, que lescaracterístiques, les cognicions socials i les conductes dels agressors, víctimes iagressors-víctimes, poden diferir considerablement.En el cas de l’agressor, i malgrat existir controvèrsies, es dibuixen dues tipologies:

- Predominantment dominant: amb tendència a la personalitat antisocial.- Predominantment ansiós: amb una baixa autoestima i nivells alts d’ansietat.

En el cas de les víctimes és més difícil concretar unes característiques psicològiques,però generalment es troben dos tipus de víctimes:

- La víctima clàssica: físicament dèbil, que reforça les actituds de l’agressorplorant, queixant-se manifestant dolor, amb poques habilitats socials (Hodges &Perry, 1996). Generalment té pocs amics, i conseqüentment menys protecciódels iguals, i més possibilitats de ser rebutjat.

- La víctima provocadora: pot contribuir a la conducta d’intimidació per ser irritant (ex. hiperactiu) (Kumpulainen 1998), o bé per presentar qualsevol diferènciafísica respecte el grup (ètnia, cos, alçada, vestit…) o maneres de ser o depensar pròpies i que divergeixen de la majoria (Espelage et al. 1999).El tercer grup es categoritza com a agressors-víctimes, és a dir, nois i noies que d’una banda són victimitzats per alguns companys però que al seu torn en victimitzen d’altres.A Catalunya es xifra aquest grup en un 3,5 %.

Cal tenir en compte que la conducta d’intimidació o bullying s’ha d’entendre com un fenomen relacional i dinàmic i cal analitzar altres variables fortament implicades, com les familiars, les socials i les escolars. Per exemple, s’ha demostrat que els estils parentals autoritaris o punitius, la disciplina inconsistent, la indiferència o la manca de calor emocional abunden en els antecedents familiars dels nois i noies implicats en conductes bullying.Però s’ha que tenir present que, de la mateixa manera que no se sap la causa directade la conducta d’intimidació, tampoc se sap per què alguns nens que podria esperar-se que manifestessin una conducta intimidadora no ho fan. Pot ser que factors de l’entorn social o escolar del nen impedeixin que el bullying creixi o es mantingui (Pope 2000).



LA INTERVENCIÓ

Aspectes generals

Cal no confondre el maltractament entre alumnes amb altres fenòmens que, encara que hi estan relacionats, no hi tenen una vinculació directa, com el vandalisme (violència contra els objectes), la indisciplina (contra les normes) o la disruptivitat a les aules (contra les finalitats educatives), o els conflictes interpersonals més o menys greus que sorgeixen quotidianament. Una definició ajustada del fenomen farà més efectiva la intervenció, que altrament podria tenir resultats no desitjats.

El maltractament entre alumnes no és un conflicte; no ens trobem davant de dues parts enfrontades. És una manera de victimització equiparable a l’abús infantil o la violència de gènere, caracteritzada per un marcat desequilibri de poder i per la situació d’indefensió de la víctima.

Les darreres investigacions posen de manifest que aquestes situacions de victimització es poden gestar en l’educació infantil i esdevenir relativament estables al llarg de l’educació primària, tot i que es facin més evidents en els primers cursos de l’ESO (ensenyament secundari obligatori). D’aquí la conveniència d’iniciar una intervenció al més aviat possible.

En aquest sentit, qualsevol actuació adreçada a millorar la convivència en el centre és una activitat de prevenció primària. En un primer nivell, observar l’educació socioemocional dins del currículum, utilitzar una metodologia d’ensenyament i aprenentatge basada en el treball cooperatiu, la gestió democràtica i participativa del centre, l’aplicació d’una disciplina positiva, coherent i consistent, etc. són aspectes que afavoreixen el diàleg i la comprensió mútua, i fomenten la valoració i el desig d’estar bé amb un mateix i amb els altres.

En un segon nivell hi haurien els programes d’activitats de tutoria adreçats a sensibilitzar els alumnes, a detectar precoçment les situacions de maltractament i a intervenir abans no es consolidin.

El tercer nivell és molt específic; té com a objectiu aturar les situacions consolidades de maltractament, minimitzant l’impacte que hagin pogut tenir en els protagonistes. Es tracta de centrar-se a buscar un acord de convivència i això només es pot fer des d’una perspectiva no culpabilitzadora.

Aquesta és una consideració important per a la intervenció. Argumentacions del tipus “no se sap defensar, en el fons s’ho busca”, “li manquen habilitats...”, d’alguna manera culpen la víctima com a responsable de la situació. Aquestes afirmacions neguen paradoxalment la seva condició de víctima, d’estar patint una situació injusta, i cal evitar-les. Les intervencions que s’adrecen exclusivament a canviar la conducta de la víctima per fer-la menys vulnerable al maltractament solen ser mal concebudes i resultar, fins i tot, contraproduents. En aquests casos es pot parlar de victimització secundària.

L’equip d’intervencióDemonitzar vol dir atribuir característiques negatives a algú. La necessitat de demonitzar és una característica humana que té la seva base en els processos fisiològics del cervell que es desencadenen davant d’un perill real o imaginat.



Així doncs, davant d’una persona que assimilem al patró “enemic” que tenim arxivat en la memòria del cervell emocional, es desencadenen aquests processos que ens posen en alerta i ens preparen per afrontar el perill.Com qualsevol ésser humà, l’equip d’intervenció està sota les influències del sistemalímbic que tenyeix les nostres percepcions, interpretacions i capacitat de decisió amb els nostres sentiments.Què passa en els cervells d’un equip d’intervenció demonitzador?

Equip d’intervenció “demonitzador”Davant del noi o noia agressor s’activa el patró enemic del sistema límbic.

La imatge enemic del sistema límbic està fortament associada als episodis demaltractament, per tant la figura de l’agressor s’assimila ràpidament amb aquesta imatge.A l’equip d’intervenció el cas li pot arribar per dues vies:� Un membre de l’equip d’intervenció ha vist una situació que interpreta com amaltractament.� Cap dels membres de l’equip d’intervenció ha vist la situació però són informats per altres (col·legues, pares, estudiants) que han denunciat que han vist una situació de maltractament.En qualsevol dels casos es decideix estudiar el cas i actuar.L’equip, amb el cos activat en estat d’alarma, comença investigant els alumnes implicats.Les acusacions verbals es poden refrenar i contenir, però els alumnes sota sospita noten els missatges no verbals d’acusació. Els alumnes percebuts com agressors es posen a la defensiva, no cooperen; entenen implícitament que estarien cooperant en una situació que es desenvolupa d’acord amb la dimensió culpa / càstig i que els afectaria a ells mateixos.És perfectament correcte demonitzar el maltractament com a concepte i com a conducta, però quan ens trobem davant d’un alumne i comencem assumint que ha comès un acte dolent, apareix aquesta visió demonitzadora que desencadena la por i posa l’altre a la defensiva, en actitud de no col·laboració.

Equip d’intervenció “no demonitzador”Davant del noi o noia agressor s’activa el patró amic del sistema límbic.El sistema límbic també conté patrons positius. Aquest sistema pot jugar un rol benvolent l’objectiu del qual seria facilitar a l’agressor/s i la víctima a arribar a uns acords per viure i conviure en pau.L’equip d’intervenció genera confiança a través de l’escolta activa i es mostra interessant per les explicacions de cada una de les parts (què penses, què sents). Ho fa transmetent de manera no verbal el missatge que no busca un culpable, sinó una solució compartida i acceptada per les dues parts, des d’una posició de responsabilitat i de rebuig a les agressions.



Des d’una perspectiva no culpabilitzadora hi ha més probabilitats d’obtenir col·laboració i fins i tot que les parts cooperin en buscar i trobar una solució compartida. Això és el que es pretén amb el Shared Concern Method (Mètode de preocupació compartida) del professor Pikas, que es desenvolupa dins d’un procés molt estructurat de mediació terapèutica, i que presenta algunes diferències respecte a la mediació escolar. Es tracta d’un mètode que entenem molt adient i força eficaç en la resolució de situacions de maltractament entre alumnes, especialment en les que es tracta d’un grup contra un noi o una noia sols.

Jordi Collell CaraltCarme Escudé Miquelhttp://www.xtec.net/~jcollell

Podeu adreçar correspondència sobre el tema a Jordi Collell ([email protected]) o a Carme Escudé ([email protected]).


mailto:[email protected]

mailto:[email protected]

http://www.xtec.net/~jcollell


QUÈ ES POT FER DES DE L’ESCOLA

PrevencióDefinir i prendre consciència del fenomen i posicionar-se públicament i clarament en contra d'aquestes formes de maltractament i d'abús de poder. El professorat, l'alumnat, el personal no docent i les famílies han de conèixer el fenomen i saber detectar les situacions de risc.Avaluar mitjançant qüestionaris la naturalesa i la magnitud del fenomen i dissenyar estratègies d'intervenció més concretes segons el cas.Contemplar en el currículum el tractament sistemàtic de l'educació sòcio-emocional, la competència social, la resolució de conflictes, la mediació escolar, etc.Donar eines al professorat per treballar la gestió de les emocions i la provenció dels conflictes.Fomentar el treball en grups cooperatius com a metodologia que permet practicar i aprendre a fons els beneficis de la convivència pacífica i democràtica.Integrar en el funcionament del centre la mediació escolar com a eina per afrontar i resoldre els conflictes pacíficament i per la via del diàleg.Utilitzar un codi disciplinari positiu, amb poques normes, definides clarament, consensuades i aplicar-lo de manera contundent (sempre i a tothom).Gestionar democràticament el centre fomentant la participació de totes les persones, establint canals d'informació, consensuant les decisions, establint mecanismes de revisió, buscant la coherència en totes les actuacions i activitats instructives.Intensificar el control de les zones de risc com els patis, el menjador, els canvis de classe, els passadissos… Millorar l'ecosistema de l'escola, crear zones més atractives d'oci...

Actuació una vegada detectat el casEn casos aguts de bullying, on per definició hi ha un desequilibri important de forces cal actuar amb un procediment altament estructurat que asseguri d'un banda, que s'aturaran els actes de maltractament, i de l'altra que la seguretat de la víctima queda garantida. Tot i que no hi ha dos casos iguals i que en cada situació caldrà vetllar aspectes i necessitats diverses, de la mateixa manera que els recursos de que disposa cada persona i cada institució també són diferents, el procediment global d'intervenció té uns fonaments:L'enfoc no culpabilitzador és bàsic per afrontar qualsevol situació. Cal centrar-se i posar tot l'esforç en la resolució de la situació, centrar-se en què pot aportar o què pot fer cadascú i intentar arribar a uns pactes de convivència.Entrevistes individuals amb els presumptes agressors i després amb la presumpta víctima. A vegades convé establir possibles acords de col·laboració amb les famílies.Intervenció en els grups dels alumnes implicats, com una activitat de tutoria, per tractar el fenomen en la seva dimensió social, amb l'objectiu de mostrar el rebuig dels adults per aquestes accions, sensibilitzar els alumnes de la gravetat de la situació, modificar els rols i els patrons de reacció davant les situacions d'intimidació. Seguiment dels incidents amb registre escrit i enquestes repetides per veure els canvis temporals de les conductes. Verificar que no continua la situació de maltractament.


Violència bullying

Documents

Transcript of Violència bullying