Visigots i Al Andalus
69
-
Upload
coloprimaria -
Category
Education
-
view
684 -
download
0
Transcript of Visigots i Al Andalus
ELS VISIGOTS
Els visigots van entrar a la Península el 415 però els seus costums ja estaven fortament romanitzats i per tant van respectar la majoria de tradicions locals
A Hispània, a partir del segle V, la presència dels visigots, va donar origen al regne visigòtic que es va mantenir a la Península fins a la invasió musulmana del 711.
Els visigots organitzaren una monarquia amb la capital a Toledo.
Els visigots que eren Arrians obligaren a que, els hispanoromans es convertiren, però no ho aconseguiren, i aleshores ells es convertiren al cristianisme.
La conversio de Recaredo.
En l'activitat artística destaquen l'orfebreria i l'arquitectura.
Detall de la corona votiva del rei visigot Recesvinto
Esglesia de San Juan de Baños de Cerrato (Palencia
Restes visigots en la cripta de San Antolín, Palencia.
Los francos expulsan a los visigodos de la Galia, que se dirigen a Hispania. 507:
576: Leovigildo establece la capital del reino visigodo en Toledo.
587: Recaredo, rey visigodo, se convierte al catolicismo y levanta las barreras que había entre los godos y los hispanorromanos.
711: Las tropas musulmanas cruzan el Estrecho de Gibraltar y derrotan al rey visigodo don Rodrigo en la batalla de Guadalete.
Años destacados durante la época visigoda
L'expansionisme aràbic està fonamentat en un important excés demogràfic i la promesa d'aconseguir una recompensa material.
Al començament del segle VIII els àrabs, que ja dominaven tot el nord d'Àfrica, van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica, porta d'entrada a
Europa.La feblesa dels visigots va permetre als àrabs d'apoderar-se de la
Península, on van estar vuit segles (711-1492).L'estat que van crear els musulmans va rebre el nom d'Al-Àndalus. Es
divideix en quatre etapes: el Califa de Damasc, el Califat de Còrdova, els Regnes de Taifes i el Regne de Granada.
La batalla del riu Guadalate (juliol del 711),
El califa tenia un poder absolut. L'administració estava centralitzada i tot Al-Àndalus era governat des de la capital, Còrdova. El califa, amb l'ajuda d'un primer ministre (visir) i d'alts funcionaris, nomenava governadors (valís) de les províncies i els principals funcionaris de les ciutats, entre ells els jutges (cadis).
CALIFA Jutge suprem, general dels exèrcits; nomena i deposa els funcionaris.
VISIR Primer ministre. Amb el califa i els alts funcionaris nomena els:
VALIS Governadors de les províncies.
CADIS Funcionaris de les ciutats: jutges.
Abd al-Rahman III
Al segle X, Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929 i va trencar tots els lligams. Així va néixer el califat de
Còrdova, el període de més esplendor d'Al-
Àndalus.L'esplendor política i cultural del califat va
continuar amb els seus successors, tot i que el
califa Hixem II va abandonar el poder en mans del seu primer ministre Al-Mansur.
L'any 1031 el califat de Còrdova es disgregà en nombrosos regnes, que
van rebre el nom de taifes.
Els regnes de taifesAmb els regnes de taifes es va desfer la unitat d'Al-Àndalus.
El regne de Granada va persistir durant dos segles i mig gràcies a l'habilitat diplomàtica dels seus reis i a la seva bona situació geogràfica.
El regne de Granada va ser un regne que va tenir una gran esplendor cultural i artística.
El seu últim rei va ser Boabdil, qui va perdre el tron davant els Reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe (la xahada), la pregària ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni durant el mes de ramadà (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (el hajj).
Els musulmans creuen que Déu (altrament dit Al·là) va revelar l'Alcorà al profeta Mahoma.
L’Islam
Alcorà del segle XII d'al-Àndalus El nom de Mahoma escrit en cal·ligrafia islàmica
"la Ilaha illa Allah, Muhammad rasúl Allah" esto es:
"No hay más Dios que Alay Mahoma es su profeta"
Los musulmanes rezan cinco oraciones diariamente, en forma individual o conjunta.
El Zakat consistía en contribuir y ayudar a las clases sociales necesitadas.
"Quién ayune en el mes de Ramadán con fe y esperanza en la recompensa de Dios, le serán perdonados sus pecados"
La peregrinación a la Meca es una obligación a cumplir una vez en la vida.
Una mezquita es un lugar de culto para los seguidores de la fe islámica.
El propósito principal de la mezquita es servir de lugar donde los musulmanes puedan reunirse para rezar.
LA MESQUITA DE CORDOVA
Una de las puertas exteriores de la Gran Mezquita de Córdoba,construida entre 786 y 787 d.C. por Abd al-Rahmán
MIHRAB
minaret
El almuédano, almuecín o muecín és, en el Islam, el membre de la mesquita encarregat de realitzar la trucada a l'oració o adhan cinc vegades al dia, amb freqüència des de la torre o minaret.
L‘ECONOMIA
Entre els segles VIII i XV la base principal de la seua economia va ser l'agricultura.
Es va desenrotllar una gran tecnologia en camps com la hidràulica, sistemes de captació, canalització i emmagatzemament a més d'enginys i mecanismes.
Es van recopilar i van traduir gran quantitat de textos antics sobre agricultura -la majoria orientals- i es van perfeccionar i van augmentar els sistemes de regadiu d'origen romà existents en el sòl peninsular, tant en les tècniques d'extracció, com de conducció de l'aigua.
A partir del segle X proliferen per tota la geografia d'al-Andalus les sénies accionades per energia hidràulica "naura". es destinaven a l'elevació d'aigua, al maneig de molins per a la indústria tèxtil i la fabricació del paper.
Van introduir novetats importants:
Antic sinia, els inicis del qual es remonten als temps d’ Al-Andalus
Sistema de regadiuPara la distribución del agua de regadío se desarrollaron complejas y extensas redes de acequias.
Aljub
Assut
Els musulmans van introduir nous productes molt populars hui, com és l'albergina.
,las alcachofas (jarshuf) y los espárragos.
Les hortalisses més cultivades eren, a més, la carabassa, els cogombres, les bajoquetes, els alls, la ceba, la carlota, el nap, els ravenisses blanques, les bledes (as-silqa) , els espinacs (isfanaj) i moltes altres.
La figa, que va arribar a ser reputat en al-Ándalus fins al punt d'exportar-se a Orient, es va introduir en la península, procedent de Constantinoble, en els temps d'Abderrahmán II. Els cítrics, com la llima (laimún) , l'aranger i la taronja (de l'àrab: naranÿa, i este del persa: naranguí) amarga van ser importats d'Àsia oriental. Eren utilitzats per a conservar els aliments, però també s'extreia d'ells per a l'elaboració de sucs i de les seues flors, essències per a l'elaboració de perfums. Igualment, la ciència de l'empelt es va desenrotllar en al-Ándalus fins a límits insospitats, aconseguint, per exemple, una extraordinària varietat de pomelos.
També cal destacar la introducció de la canya de sucre en el segle X, el seu cultiu va ser nombrós en l'etapa musulmana de l'actual Comunitat Valenciana, sent un dels més importants quan es va produir l'expulsió dels moriscos valencians; l'arròs, que continua sent un cultiu primordial en la marchal, base de la nostra alimentació més tradicional, i producte d'exportació; el meló d'alger, que provenia de Pèrsia i de l'Iemen; el meló, del Khorasan; el tramús, tan lligat a la nostra tradició; el safrà, indispensable en la nostra cuina actual, va ser el cultiu majoritari en Balansiya; el cotó, per al tèxtil; l'albercoc; el plàtan; el gesmil i moltes altres.
També va ser el centre d'un actiu comerç internacional que va permetre l'intercanvi entre Europa i l'orient. De l'exterior procedien esclaus, primeres matèries, or i plata, mentre que d'aquí sortien productes elaborats a les seves ciutats. Això facilità l'ús de la moneda: dinar (or) i dirhem (plata).
LA CIUTAT MUSULMANA
LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum) MUSULMANES PASSEN A SER:a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada; b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat (alimentació, construcció, tèxtil,etc.); c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals (Còrdova, Sevilla, Saragossa, Almeria); d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors.
Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple (MESQUITA), palau (ALCÀSSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS).
Alcassaba d'Almeria soc
El soc era un lloc de trobada, en el que es podien trobar les més variades mercaderies. Des d'espècies i perfums fins a hortalisses i fruites, carn, teixits, orfebreria i ceràmica.
La vivenda
Reproducción casas islámicas de Balansiya. siglo XI.
La cultura a Al-ÀndalusEls àrabs van conèixer les obres científiques i filosòfiques dels antics
grecs després de conquerir les terres del Mediterrani oriental.
la ciènciaEls musulmans van donar molta importància als estudis de jurisprudència, perquè permetien accedir als altres càrrecs de l'administració. També van tenir un gran desenvolupament l'astronomia, la botànica, la medicina, les matemàtiques i la
filosofia.Hi va haver figures importants en el camp de la filosofia, com els cordovesos
Averrois, musulmà, i Maimònides, jueu, que van viure al segle XII. En el camp de les matemàtiques, els àrabs van introduir a Europa, procedent de
l'Índia, la numeració grega, que continuem utilitzant i que té com a gran diferència, en comparació a la romana, l'existència de la xifra zero.
Tractat àrab sobre plantes medicinals
AVERROIS. Va escriure comentaris sobre l'obra d'Aristòtil i Plató (d'ací que fora conegut com el Comentador) i elaborà una enciclopèdia mèdica.
MAIMONIDES. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com filòsof, religiós i metge.
L’art àrab
Com que l'Alcorà prohibeix fer representacions humanes i d'animals, pràcticament no existeixen ni escultures ni pintures en l'art àrab, tot i que hi ha algunes excepcions en miniatures, tapissos i ceràmica.
L'arquitecturaEls edificis àrabs, mesquites i palaus, no són gaire alts i estan construïts amb
materials poc resistents (maons, maçoneria, guix, fusta, etc.). Tanmateix, aquesta arquitectura no fa la sensació de pobresa, perquè té elements
decoratius abundants, especialment a l'interior (plaques de guix o rajoles, que repeteixen temes vegetals estilitzats, o bé inscripcions o dibuixos geomètrics).
ALHAMBRA GRANADA
GIRALDA SEVILLA
TORRE DEL ORO
MEDINA AZAHARA
RESUM
